Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2009 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2009

·447 episodis
RSS

episodis

313-324 de 447
  • 22'

    Jardineria Sostenible i el Jardí Mediterrani

    Cap a un nou model de jardineria L'expert Joan Manent exposa la importància de dissenyar jardins que s'adaptin al nostre clima, especialment després d'estius de forta sequera. L'objectiu és crear espais sostenibles, eficients i amb un manteniment mínim. Plantes autòctones i adaptades Es prioritza l'ús de vegetació que consumeixi poca aigua un cop establerta: * Aromàtiques: L'espígol, el romaní (també en varietat rastrera) i la farigola, que aporten color i fragància. * Arbustos: El marfull (ideal per a zones d'ombra), les veròniques i les fotínies, que mantenen el verd tot l'any. * Arbres: Oliveres, oliveres, magraners i mimoses, destacant la seva bellesa estacional. * Alternatives a la gespa: S'aconsellen les grames (més resistents a la manca d'aigua) o l'ús de graves, escorça de pi i plantes entapissants. Tecnologia i planificació del reg Un bon disseny de jardí ha d'anar acompanyat d'un sistema de reg intel·ligent: * Reg gota a gota: Més eficient que els aspersors, ja que permet que l'aigua arribi a les arrels profundes. * Sistemes de control: Ús de pluviòmetres, sondes d'humitat i programadors estacionals per no malbaratar aigua quan plou o fa vent. Espècies exòtiques i ornamentals Tot i no ser autòctones, hi ha plantes que s'adapten perfectament al clima mediterrani: * L'hibiscus (especialment el vermell) i la buguenvíl·lia, que aporten un aire tropical. * L'estrelitzia (au del paradís) i els phormiums (fòrniums) per la seva vistositat. "Si tenim les plantes en una zona sense humitat constant, funcionen molt més bé i no agafen ni la meitat de malalties."

  • 27'

    Guia completa sobre el cultiu i cura dels rosers

    Introducció als Rosers i la seva Història L'expert Joan Manent ens explica que la rosa moderna tal com la coneixem té només uns dos segles d'antiguitat, fruit de la barreja entre varietats silvestres europees i asiàtiques. El roser pertany a la família de les rosàcies, compartint llinatge amb fruiters com les maduixeires, les pomeres i els presseguers. Característiques de la Planta • Flors: Poden ser simples (5 pètals), dobles o múltiples. Les varietats més antigues, com la rosa de te, solen ser les més aromàtiques. • Fruits: Després de la floració apareix una baia (el gaverrer) molt rica en vitamina C, utilitzada en melmelades i cosmètica. • Punxes: Actuen com a mecanisme de defensa i regulació. Plagues i Malalties Comuns Els rosers són plantes resistents però propenses a certs atacs externs: • Pugons: Insectes petits que xuclen la substància de la planta. Un mite desmentit és que les formigues els porten; en realitat se'ls mengen pel seu sucre. • Marietes: Són aliats naturals que controlen les plagues de pugó. • Fongs: Els més habituals són l'oïdi (cendrosa), la roia (punts taronges) i el míldiu. "Molts pagesos planten rosers a les puntes de les vinyes com a sistema d'alerta, ja que el roser emmalalteix abans que la vinya." Tècniques de Cultiu i Manteniment Plantació i Substrat Per a una bona plantació, cal fer un forat d'uns 30-40 cm amb un bon drenatge de grava i fem madur. És vital que l'empelt quedi sempre per sobre de la terra per evitar que es podreixi. Reproducció i Poda • Esqueixos: El mètode més comú. Es tallen tiges d'uns 10 cm amb 3 o 4 "ulls" i s'enterren en terra humida. • Poda: S'ha de realitzar a l'hivern, buscant que la planta s'obri per deixar passar la llum i l'aire. • Conservació: Perquè una rosa tallada duri més, es recomana posar una aspirina a l'aigua del gerro.

  • 20'

    Consells de jardineria per reparar els danys del vent

    Gestió de danys i manteniment del jardí En aquesta sessió de jardineria amb el Joan Manent, s'aborden els problemes derivats de les fortes ventades i les tasques essencials per preparar el jardí per a la primavera. El vent no només trenca branques, sinó que deshidrata profundament tant el sòl com les plantes. Reparació de plantes i arbres afectats Enfiladisses: Abans de tornar-les a lligar, cal reduir la massa vegetal. És millor deixar només les branques principals per evitar que el pes les torni a fer caure. Arbres fruiters i ornamentals: Si una branca s'ha obert, es pot intentar lligar si el tall és net, però sovint és millor fer un tall net i esperar que rebrotin. Pins i arbres grans: Si queden descompensats, es tornen perillosos per a futures ventades. En aquests casos, es recomana la intervenció d'un professional. Tasques de temporada i manteniment Reg d'urgència: Després del vent, és vital regar amb abundància. El vent asseca els testos i les plantes, deixant-les deshidratades i més lleugeres (cosa que les fa més inestables). Millora del sòl: Ara és el moment de repicat de terres (uns 20-30 cm de profunditat) i afegir matèria orgànica (fem de cavall, turba o triturat de poda). Gespa: Cal retirar les fulles seques per evitar fongs i humitat. També és època d'escarificar (airejar) per oxigenar el terreny. El cultiu de bulbs Els bulbs són una solució senzilla i agraïda per tenir flors durant tot l'any. El Joan destaca: Plantació: S'han de plantar a una profunditat d'unes dues o tres vegades la mida del bulb. Orientació: És fonamental col·locar l'ull (la part que brolla) mirant cap amunt. Varietats: Hi ha bulbs per a cada estació: tulipans (primavera), dàlies (estiu), crocos (tardor) i ciclàmens (hivern). "Si l'arbre ha quedat descompensat, s'ha de reduir moltíssim la copa i intentar que torni a sortir branca nova. És una desgràcia, però s'ha de tornar a començar de nou."

  • 22'

    La interpretació psicològica dels somnis amb Sònia Navarro

    Els misteris dels somnis i la seva importància En aquesta sessió, la psicòloga Sònia Navarro explora el món dels somnis com una crossa fonamental per a la salut mental. Somiar no és només un procés biològic, sinó una necessitat del psiquisme per gestionar les preocupacions diàries i connectar amb l'inconscient. Les fases del son i el moment de somiar El procés de dormir s'estructura en diverses etapes crucials: Fase No-REM: Inclou el son lleuger (fases 1 i 2) i el son profund (fases 3 i 4), on les constants vitals s'alenteixen i el cos es relaxa. Son REM (Paradoxal): És l'etapa on realment apareixen les imatges oníriques. Es caracteritza per una alta activitat cerebral, moviments oculars ràpids i irregularitats cardíaques. Lleis de la vida onírica La psicologia estableix que el llenguatge dels somnis és essencialment simbòlic i es regeix per normes diferents a la vigília: Absència d'espai i temps: Es poden produir salts temporals i geogràfics impossibles en la realitat. Manca d'escala de valors: En el somni ens permetem accions que despertarien rebuig o por en la vida conscient. Llenguatge arquetípic: Molts elements (aigua, foc, caure, perdre dents) funcionen com a símbols universals que representen emocions reprimides o pors. Interpretació de somnis comuns Durant el programa, es responen consultes sobre temes recurrents: Perdre el cabell: Sovint relacionat amb la por a perdre la força o la identitat. Volar: Sol denotar una necessitat vital de llibertat o evasió de la quotidianitat. Caure les dents: Símbol vinculat habitualment a la ràbia continguda i no expressada. Caure a l'abisme: Representació de l'angoixa i la percepció de perill en el dia a dia. "Somiar és una connexió amb el nostre inconscient; coses prohibides en la vida conscient estan permeses en la vida onírica." Tècniques per recordar i utilitzar els somnis Per millorar el record oníric, es recomana no aixecar-se immediatament al despertar-se per evitar que el conscient bloquegi les imatges i apuntar-ho tot en una llibreta. Navarro també introdueix el concepte d'incubació de somnis, una tècnica per programar la ment perquè treballi en la resolució de problemes durant la nit.

  • 23'

    Psicologia del son: Claus per vèncer l'insomni

    Fonaments de la Son i l'Insomni En aquesta sessió amb la psicòloga Sònia Navarro, s'analitzen les causes per les quals ens costa agafar el son i com es pot gestionar el descans d'una manera més eficaç. Perquè la son es produeixi de forma natural, cal que coincideixin dos factors clau: • Desactivació fisiològica: El cos ha de presentar un estat de relaxació on la temperatura corporal baixa, i la respiració, la freqüència cardíaca i la pressió arterial disminueixen. • Desactivació cognitiva: Es tracta de desconnectar la ment i aturar els pensaments cíclics o les preocupacions que mantenen el cervell en alerta. Estratègies de Desconnexió Per facilitar la transició cap a la son, es recomana: • Evitar fer esport a última hora de la tarda o a la nit, ja que l'activitat física intensa activa l'organisme de forma immediata. • Establir rituals de pre-son que ajudin a desconnectar, com ara prendre una infusió, fer una dutxa o escoltar música suau. • Mantenir el dormitori exclusivament per a dormir, evitant treballar, mirar la televisió o utilitzar dispositius electrònics al llit. "Hem de pensar que ens passem una tercera part de la nostra vida dormint i sovint no li donem la importància que realment té." Recomanacions Específiques La Migdiada La migdiada pot ser molt beneficiosa per al sistema immunològic i la creativitat, però s'ha de fer correctament per no interferir en el descans nocturn: - Ha de ser de curta durada (màxim 15-20 minuts). - S'ha de fer a primera hora de la tarda, just després de dinar. Tècniques de Relaxació Es discuteixen mètodes per induir el ritme biològic slow, especialment el ritme alfa: - Entrenament autogen de Schultz: Concentrar-se en sensacions de pes i relaxació en diferents parts del cos (parpelles, mandíbula, braços, etc.). - Visualització d'imatges: Imaginar escenaris tranquils per tallar l'activitat cognitiva negativa. La Son en els Infants Els nens també necessiten rituals i un ordre establert (bany, sopar, dormir) per preparar el seu cos. S'ha de vigilar que cremin prou energia física durant el dia per arribar cansats al llit, ja que sovint tenen un cansament cognitiu però no físic.

  • 18'

    L'èxit i el fracàs amb la psicòloga Sonia Navarro

    L'Èxit i el Fracàs: Dues cares de la mateixa moneda En aquesta conversa amb la psicòloga clínica Sonia Navarro, s'explora la dimensió psicològica de l'èxit i el fracàs. El punt de partida és la redefinició etimològica dels termes: l'èxit ve de exitus (sortida) i el fracàs implica fer-se trossets. Aquesta visió ens permet entendre que el fracàs no és un final, sinó una oportunitat per reconstruir-nos i triar amb quines parts de nosaltres ens volem quedar. Les tres maneres d'enfrontar el no assoliment d'objectius Segons l'experta, la nostra actitud davant un resultat negatiu és el que determina el futur: "Soc un fracassat": Una visió totalitària que immobilitza la persona i impedeix tornar-se a aixecar. "He fracassat en això": Es focalitza en l'error, però corre el risc de quedar-se encallat en la part negativa. "No he tingut èxit en això": La visió més saludable. Permet analitzar què ha passat com una corba en el camí i mantenir la porta oberta a futurs intents. Conceptes clau per a un camí d'èxit real Saber què volem: Sense un full de ruta o mapa realista, és impossible arribar a la destinació. El propòsit intern: Diferenciar l'èxit occidental (diners, fama, possessions) de l'èxit intern. Si hi ha un propòsit real, la persona és capaç de persistir malgrat les dificultats. L'error com a mestre: Els fracassos són necessaris per aprendre. Com deia Edison amb la bombeta, cada intent fallit és una manera més de saber com no es fan les coses. Proactivitat: L'èxit no arriba sol; cal posar-se en marxa i ser el motor del propi canvi. "L'èxit és la capacitat d'anar d'un fracàs al següent sense perdre l'entusiasme." Per acabar, es destaca que l'èxit també pot ser en les coses més senzilles i mundanes, com trobar temps per a la família o mantenir-se fidel als propis valors fins al final de la vida.

  • 22'

    Què vol dir ser bona persona? Reflexions amb Sònia Navarro

    L'essència de ser bona persona En aquest episodi del programa Camins d'anada i tornada, la psicòloga Sònia Navarro ens convida a reflexionar sobre el concepte de la bondat i què s'amaga realment darrere dels nostres actes altruistes. A partir d'una reflexió de Lluís Jac, s'analitza si som bons per naturalesa o per mecanismes apresos. El personatge vs. el jo real Navarro ens explica que sovint actuem des d'una màscara o personatge social per obtenir reconeixement. Cal diferenciar: Actuar per recompensa: Fer favors esperant un retorn o per mantenir la consciència tranquil·la. Actuar des del cor: Realitzar actes positius sense esperar cap reconeixement extern, de forma serena i coherent amb un mateix. Els perills de la "bondat extrema" Es debat sobre les persones que són "tan bones que semblen tontes". La psicòloga adverteix que molts d'aquests individus es deixen utilitzar per un mecanisme de defensa o per una educació religiosa basada en el sacrifici: "Si jo necessito ajudar els altres per sentir-me bé, vol dir que ho necessito jo, no que ho necessitin els altres." Consells per a una bondat saludable Per evitar la frustració i el sentiment d'estar sent utilitzat, es proposen diversos canvis d'enfocament: Revisar les conductes: No fer favors que no ens hagin demanat explícitament. Saber dir "no": Entendre que posar límits no és ser una mala persona, sinó ser fidel als propis valors. Prioritat personal: Per ser realment bo amb els altres, primer cal estar bé amb un mateix. L'egoisme sa és la base d'una bondat autèntica i no forçada. L'episodi conclou que el canvi no és racional, sinó emocional, i requereix un procés d'autoconeixement per deixar d'actuar des de l'espera de la recompensa.

  • 23'

    Decidir amb el cor o la raó: El dilema emocional

    Sintonitzar ment i cor per a una vida equilibrada En aquest episodi, la psicòloga clínica Sònia Navarro reflexiona sobre la clàssica dicotomia entre el cor (emocions) i la raó (intel·lecte) a l'hora de prendre decisions vitals. La tesi principal és que l'equilibri no rau a triar-ne una, sinó a aconseguir que ambdues parts vagin en una mateixa direcció per evitar conflictes interns i bloquejos. Els perills dels extrems Segons Navarro, actuar exclusivament sota un dels dos prismes pot tenir conseqüències negatives: • Predomini de la raó: Moltes persones fan el que haurien de fer, ignorant el que senten. Això genera una lluita interna que acaba per esgotar la persona espiritualment i emocional. • Predomini de l'emoció: Actuar de forma purament impulsiva sense cap filtre lògic pot portar a ensopegades constants i a la falta de continuïtat en els projectes. El concepte d'amor segons Eric Fromm Es recupera la figura del psicòleg humanista Eric Fromm per explicar que l'ésser humà es defineix per la capacitat de raó i d'amor. Dins de l'amor, es distingeixen tres components clau: 1. Eros: La passió i l'enamorament (més lligat al cor). 2. Filia: L'amistat i el projecte comú (on intervé la raó). 3. Àgape: La compassió i el benestar de l'altre. Autoconeixement i gestió de la por A través de la consulta d'un oient, es discuteix com la por i la ràbia sovint "contaminen" la nostra raó, fent-nos creure que seguim la lògica quan, en realitat, estem paralitzats per emocions negatives. La clau per decidir millor és: "Hauríem de pensar sentint i sentir pensant." Consells per a la presa de decisions • Enlentir el pensament: Integrar la informació emocional en la racional requereix temps; les decisions impulsives solen ser errònies. • Qüestionar les creences: Cal posar en dubte els nostres prejudicis i hàbits apresos per poder observar les situacions "en blanc" i sense filtres irracionals. • Autoobservació: Escoltar què ens motiva realment darrere de cada elecció.

  • 18'

    La vida: Més enllà de la lluita i el sacrifici

    Transformant la lluita en esforç conscient En aquesta sessió de psicologia clínica, la Sònia Navarro reflexiona sobre la concepció de la vida com una batalla constant. Sovint ens han ensenyat que per ser feliços hem de lluitar contra tot: la vellesa, el dolor, la manca de feina o les malalties. Aquesta actitud genera un desgast energètic i emocional que pot conduir a l'estrès i a patologies físiques. Diferències clau entre conceptes: L'esforç: És un camí positiu cap a uns objectius marcats. Implica posar els mitjans necessaris per assolir fites, gestionant el que anomenem "bona sort". La lluita: Té una connotació negativa i sovint implica anar contra un mateix o contra els altres. Es viu com una resistència que bloqueja l'aprenentatge. L'impacte de les creences i la identitat: La psicòloga destaca com la nostra autoestima sovint depèn excessivament del rol professional. Si ens definim només pel que fem (sóc advocat, sóc economista), perdre la feina es tradueix en una pèrdua de la identitat, fet que pot portar a situacions tràgiques. "La vida no és ni un bé ni un mal; és una ocasió per al bé i per al mal." Consells per a una millor gestió emocional: Permetre's el dol: No hem d'estar sempre al "peu del canó". Acceptar la tristesa o la fragilitat evita crisis d'angoixa. Canvi d'actitud: Davant l'adversitat (com l'atur o una malaltia), cal preguntar-se què en puc aprendre en lloc de quedar-se en la queixa. Acceptar la fragilitat: Reconèixer que no som invencibles ens allibera de la "cuirassa" de fortalesa falsa que ens aïlla dels altres.

  • 19'

    Psicologia de les supersticions i el pensament màgic

    Les supersticions des d'una perspectiva psicològica En aquest episodi, la psicòloga clínica Sònia Navarro analitza el fenomen de les supersticions, definint-les com un conjunt de creences irracionals sense fonament racional que busquen atreure la bona sort o evitar la negativa. Tipus de supersticions Es distingeixen dues grans categories segons l'objectiu del pensament: Negatives: Creences que certs fets o objectes porten mala sort, com ara el dimarts i 13, trencar un mirall o veure un gat negre. Positives: Rituals per atreure benestar, com portar roba vermella per Cap d'Any o trobar un trèvol de quatre fulles. El mecanisme psicològic: La profecia autocomplida La psicòloga emfatitza que el pensament funciona com una energia que condiciona la nostra conducta. Quan una persona creu fermament que li passarà alguna cosa dolenta per una superstició: Entra en un estat de superalerta. Magnifica qualsevol incident negatiu quotidià. Acaba generant, de manera inconscient, la situació que temia (conegut com a profecia autocomplida). Superstició vs. Obsessió És crucial diferenciar entre la superstició i el Trastorn Obsessiu-Compulsiu (TOC). Mentre que la superstició se sol fer per tradició o creença lleugera, l'obsessió genera una angoixa extrema que només s'alleuja mitjançant conductes compulsives repetitives. "La por és la font principal de la superstició. Quan conquerim la por, comença la saviesa." — Bertrand Russell Per desempallegar-se de les supersticions negatives, Navarro suggereix buscar l'origen històric de la creença per racionalitzar-la i entendre que no té un sentit real en la nostra vida actual.

  • 18'

    Entrevista a Moncho Moreno: L'art i la bellesa real

    Moncho Moreno i el món de l'estètica professional L'estilista Moncho Moreno reflexiona sobre la seva trajectòria com a professional del maquillatge i la perruqueria, destacant l'evolució del sector on ara els professionals són reconeguts com a veritables artistes i figures públiques. Les claus de l'èxit i la professió Moreno atribueix el seu prestigi a tres factors fonamentals: * Treball constant i exigència: La constància és la base per recollir els fruits. * Cultura i formació: Un bon estilista ha de ser una persona culta, que consumeixi cinema, teatre i art per estar a l'última. * Talent innat: Tot i que la tècnica s'aprèn, l'acabat final i el sentit estètic són art pur i sorgeixen de l'interior. Relació amb el món de les 'Celebrities' L'estilista explica amb naturalitat la seva relació amb figures de renom internacional com Claudia Schiffer, Penélope Cruz o la reina de Jordània. Destaca que, més enllà del glamur, treballar amb elles li ha aportat seguretat i coneixement, però manté una visió realista de la fama: "No tothom neix celebrity... molta gent es fa o es converteix en alguna cosa de sobte." Consells de bellesa i visió actual Dones: Recomana la senzillesa per accentuar els trets naturals. Un kit de supervivència bàsic ha d'incloure: màscara de pestanyes, il·luminador, colorete i gloss. Homes: L'home busca un aspecte saludable i natural, destacant l'ús dels pols d'Egipte per aconseguir un to bronzejat sense perdre la naturalitat. Tecnologia: Es mostra crític amb el Photoshop, considerant que pot ser destructiu perquè treu valor a la feina artesanal de l'estilista i crea una imatge irreal que no es correspon amb la persona al carrer.

  • 21'

    Cinquena edició del Festival Trencard: Art i Música Emergent

    Presentació de la 5a edició del Festival Trencard En aquesta edició, el programador del festival, Javi Plana, presenta les novetats i la filosofia del Trencard, un esdeveniment que s'ha consolidat com un espai per a les noves poètiques i l'art emergent a Tarragona. El festival destaca per la seva aposta per la multidisciplinarietat i per trencar la bidireccionalitat tradicional entre artista i espectador. Eixos Principals del Festival Intercanvi i Formació: Enguany s'estrena l'espai Crear, una zona dedicada a l'intercanvi d'experiències artístiques amb creadors locals i internacionals. Multidisciplinarietat: Es busquen espectacles que fusionin música, teatre d'objectes i arts visuals per crear propostes híbrides. Continuidade: L'objectiu és que el festival no sigui un esdeveniment tancat de 10 dies, sinó que generi activitats i sinergies durant tot l'any. Artistes Destacats i Programació "El que volem és que el festival tingui una vocació de moure's constantment i generar energia durant tot l'any." L'edició d'aquest any compta amb noms de relleu dins l'escena alternativa: Cabo San Roque: Inauguren el festival al Teatre Metropol amb una proposta que barreja música i teatre d'objectes. Nubla: Representa la vessant més pop-experimental i naïf del cartell. Estanislau Verdet: Presenta el seu nou disc amb un estil definit com a surrealisme contemporani. Llorenç Barber: Pioner de l'art sonor, oferirà un concert de campanari portàtil i xerrades formatives. Guillermo Cides: Músic que torna al festival per commemorar la cinquena edició amb el seu instrument peculiar, el Stick. Innovació en els Espais El festival es reparteix per diversos punts de la ciutat com el Conservatori de Música, la Sala Zero (lloc de concert de Nubla) i l'Antic Ajuntament. Plana subratlla la importància de "tonejar" els espais, és a dir, modificar i interactuar amb l'entorn físic per oferir experiències úniques al públic, que defineix com a jove, inquiet i curiós.