Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2009 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2009

·447 episodis
RSS

episodis

421-432 de 447
  • 7'

    Ojos Verdes: Homenatge a Miguel de Molina i la copla

    Homenatge a Miguel de Molina a la Sala Trono L'entrevista presenta l'espectacle teatral i musical Ojos Verdes, dirigit i protagonitzat per Marc Vilavella. L'obra, que es podrà veure a la Sala Trono, és un reconeixement a la figura de Miguel de Molina, considerat el pare de la copla i un artista que va patir la repressió de la dictadura franquista. La figura de Miguel de Molina Pioner de la copla: Va ser el primer home a cantar aquest gènere sense recórrer al travestisme acadèmic, tot i mantenir un estil androgen. Repressió i exili: A causa de la seva homosexualitat i les seves simpaties republicanes, va ser perseguit i apallissat pel franquisme, fet que el va portar a l'exili. Apropiació cultural: Molts dels seus temes d'èxit, nascuts durant la República, van ser posteriorment popularitzats per Concha Piquer sota el règim franquista. Dignificar la copla sense prejudicis Marc Vilavella explica que l'obra neix d'un treball de recerca a l'Institut del Teatre des d'on pretén trencar els prejudicis generacionals: "Es pensa que la copla és andalusa i no, és de tot el territori espanyol. Ha format part de la cultura popular també de Catalunya." L'actor reivindica la qualitat musical i la profunditat de les lletres d'aquest gènere, sovint menystingut per ser considerat antic o per la seva associació amb la premsa del cor actual. Una posada en escena multidisciplinar L'espectacle és una fusió de llenguatges que inclou: * Música en directe: Amb acompanyament de piano, guitarra i oboè. * Teatre musical narratiu: Les cançons no són simples números aïllats, sinó que formen part de la narració de la història de Molina. * Ambient íntim: Adaptat a les mides de la Sala Trono abans de continuar la gira per altres poblacions com Rubí.

  • 9'

    Conspirare: Polipoesia i experimentació amb Conrat Setó

    L'espectacle Conspirare a la Tardor Literària El músic i compositor Conrat Setó presenta el seu nou projecte, titulat Conspirare, dins el cicle Oniris de Polipoesia. L'acte s'emmarca en la programació de la Tardor Literària i s'estrena aquest dissabte a les 10 del vespre a la Bequeria. Una proposta interdisciplinària L'espectacle es defineix com un recital a tres veus on la música i el text no se subordinen l'un a l'altre, sinó que caminen de forma paral·lela: Interpenetració: No es tracta de musicar poemes de forma convencional, sinó de fer que el ritme, la melodia i la paraula tinguin el mateix pes. Descontextualització: Es prenen fragments d'obres reconegudes i se'ls dona un nou sentit mitjançant un ordre diferent i noves sonoritats. Poètica fonètica: S'inclouen moments de pura experimentació rítmica amb síl·labes sense significat concret per destacar la sonoritat pura. Autors i llegat vital La selecció de textos té un caràcter autobiogràfic i emocional per als intèrprets. Entre els autors escollits destaquen: Ovidi Montllor (amb una versió recitada d'una de les seves cançons). Mercè Rodoreda (amb fragments de Viatges i flors). Joan Brossa, Joan Fuster i Francesc Valls Calçada. "No es tracta tant de musicar poesies, sinó que el ritme, la paraula i la melodia s'interpenetrin i avancin paral·lelament." Format i Intèrprets L'obra aposta per l'austeritat i la proximitat del petit format. Els protagonistes a l'escenari són: Josepa Urbano: Veu i recitació. Pere Plana: Viola. Conrat Setó: Acordió digital (un instrument que combina la tecnologia electrònica amb el control físic de la manxa).

  • 22'

    Albert Jordà i el seu debut en solitari: Mal temps sobre la mar

    Entrevista amb Albert Jordà: Un viatge musical cap a la intimitat El músic tarragoní Albert Jordà presenta el seu nou projecte en solitari després de la seva etapa amb la banda Papà Noés. En aquesta conversa, l'artista desgrana el procés de creació del seu disc "Mal temps sobre la mar", un treball que defineix com un retorn als seus orígens com a compositor i instrumentista. L'evolució des de Papà Noés Jordà explica que aquest pas endavant neix d'un descans de la seva banda anterior. Tot i que algunes cançons poden servir d'enllaç estilístic, la major part del material és completament nou, creat en els darrers dos anys : El disc és heterogeni i fuig de la uniformitat sonora. S'ha gravat i produït de manera autogestionada a l'estudi personal de l'autor. La instrumentació és molt diversa: inclou teclats, guitarres, teremín i xilòfons. "Aquesta cançó ['Mal temps sobre la mar'] podria ser un enllaç entre Pepanoes i Albert Jordà... estava buscant una direcció nova on poder tastar sons nous." Temàtica i influències L'obra està fortament influenciada per la simbologia del mar, la solitud i la recerca d'orientació. Jordà utilitza el paisatge marítim de Tarragona —fins i tot incloent sons ambientals del Serrallo— per transmetre emocions que van des de la malenconia fins a l'esperança final amb el tema Calma sobre la mar. Musicalment, l'artista es distancia del model clàssic del rock català dels 90 per apropar-se a referents més anglòfons i francesos, citant noms com Dominique A o Jay-Jay Johanson. Futur i directes De cara al futur, Jordà preveu presentar el disc a les sales de Tarragona a principis d'any amb un format de trio, oferint un directe més dinàmic que el disc d'estudi.

  • 2'

    Descobrint Camprodon: Patrimoni, Natura i Música

    Camprodon: El Bressol de la Vall Aquesta setmana explorem Camprodon, un dels municipis més emblemàtics del Ripollès. Situat estratègicament entre Ripoll i Setcases, el poble destaca per la seva unió amb els termes de Freixenet, Rocabruna i Beget, formant una de les valls més riques de la zona. Patrimoni i Iconografia El principal símbol de la vila és, sens dubte, el Pont Nou: * És una construcció original del segle XII. * Situat al centre històric, era el pas obligat cap a la Cerdanya. * Presenta inscripcions dels segles XVI i XVII. * És la imatge icònica de les famoses Galetes Birba. Riquesa Natural i Turística La vila és un referent històric per a l'excursionisme gràcies a la confluència dels rius Ter i Ritort. La seva biodiversitat és excepcional, amb fauna pirinenca singular: * Isards i galls fers. * Muflons i mussols pirinencs. Llegat Cultural: Isaac Albéniz Camprodon és el poble natal del compositor Isaac Albéniz (1860). El seu llegat es manté viu a través de: 1. El Festival de Música Isaac Albéniz, que ha celebrat ja la 24a edició. 2. El Curs Internacional de Música. 3. Més de 200 actuacions en el marc del seu recent centenari.

  • 0'

    L'Encant Modernista de l'Hotel-Restaurant Maristany

    Benvinguda a l'Hotel-Restaurant Maristany L'establiment es defineix per la seva ubicació en una casa d'estil modernista de principis del segle XX, curosament restaurada per oferir una experiència única. Està gestionat per una família amb una extensa trajectòria professional que busca crear una atmosfera on el client no es percebi com un número, sinó com un convidat personal. Gastronomia i Ambientació El restaurant destaca per diversos elements clau: Ubicació singular: Està situat a les antigues cotxeres de la finca, oferint un espai acollidor i amb caràcter històric. Oferta culinària: Proposa una àmplia carta basada en la cuina de mercat. Celler i complements: Disposa d'una gran selecció de vins, destil·lats, cafès i tes. Un Entorn Cinematogràfic Els jardins de la propietat són un dels seus actius més preuats, amb una estètica que transporta el visitant a altres èpoques: "Els jardins és com si els haguessin tret d'algun fotograma d'una pel·lícula d'època colonial." Per acabar, es recorda que la reserva de la nit d'hotel amb esmorzar està fixada per al proper dissabte 28 de novembre.

  • 26'

    El somni de Tàrraco: Història i ficció de la Tàrraco romana

    Introducció a la novel·la i el seu context L'escriptor Julio Ricardo Trigo presenta la seva nova obra, El somni de Tàrraco, una novel·la històrica ambientada en l'època de l'emperador August. L'autor explica que la idea va sorgir de la seva pròpia experiència vivint a Tarragona, observant les muralles i la llum de la ciutat des de la seva terrassa. L'estada d'August i la capitalitat del món Un dels eixos principals és el període de tres anys en què Octavi August va residir a Tàrraco, convertint-la de facto en la capital de l'imperi romà. Aquest fet va suposar un gran revulsiu per a la ciutat, que va passar a ser el centre del món conegut en aquell moment. L'obra també explora: • El paper de Tàrraco com a base militar contra els càntabres i asturs. • La importància comercial del port i el tràfic d'or procedent de Galècia. • El fil conductor de l'oli com a element econòmic clau. Personatges i procés de creació La novel·la es defineix com una obra coral amb personatges reals (com Lívia Drusil·la o el mateix August) i personatges ficticis que actuen com a protagonistes per donar llibertat a la trama. El narrador i la recerca històrica El personatge de Pertus, un metge que arriba de l'antiga Ausa (Vic), actua com a narrador amb una mirada externa i neta. Trigo destaca la dificultat de documentar-se sobre l'edat antiga en comparació amb l'edat mitjana, basant-se sovint en restes arqueològiques fragmentàries. "La ignorància de l'historiador és la fortuna del novel·lista." El mètode d'escriptura i el contacte amb el lector L'autor comparteix el seu particular sistema de treball: • Realitza un treball de camp exhaustiu amb fotografies i notes. • Escriu un esborrany ràpid en uns quatre mesos per mantenir l'energia de l'acció. • Dedica posteriorment un o dos anys a polir l'estructura i el llenguatge. Finalment, es discuteix el panorama literari tarragoní, on Trigo reclama una major projecció exterior dels autors locals i més intercanvi amb escriptors de fora de la ciutat.

  • 28'

    Guia de Teràpies Manuals: Diferències i Especialitats

    Introducció a les Teràpies Manuals L'expert Fèl·lip Caudet analitza la confusió existent al voltant de les professions que treballen amb les mans per guarir. L'objectiu de l'episodi és diferenciar clarament entre fisioteràpia, osteopatia, quiropràctica i massatge, oferint criteris per triar el professional adequat. Principals Disciplines Analitzades 1. Osteopatia Fundada pel metge Andrew Taylor Still a finals del segle XIX, es basa en la premissa que la manipulació de les estructures físiques millora la funció orgànica. Es divideix en tres branques: • Estructural: Centrada en articulacions i ossos (columna i extremitats). • Visceral: Treballa sobre el moviment dels òrgans interns (ronyons, pulmons) per resoldre dolors referits. • Craniosacral: Una tècnica extremadament suau sobre el líquid cefalorraquidi que sovint ajuda a alliberar nusos emocionals. 2. Fisioteràpia És l'única de les teràpies esmentades que és un estudi universitari reglat a l'Estat. Utilitza agents físics com aigua, calor i electricitat, combinats amb exercici terapèutic i teràpia manual. • Inclou especialitats desconegudes com la fisioteràpia uroginecològica (per a incontinència), respiratòria, pediàtrica i fins i tot fisioteràpia per a animals (cavalls). 3. Masoteràpia (Massatge) Tradicionalment ocupada pel massatgista, avui es diferencia de la fisioteràpia pel seu enfocament. Mentre que el físio tracta la patologia i el dolor, el massatgista s'hauria de centrar en la relaxació i el manteniment muscular. 4. Quiropràctica Iniciada per Daniel David Palmer, se centra exclusivament en la columna vertebral. La seva teoria postula que molts mals provenen de desajustaments vertebrals que afecten el sistema nerviós. Consells per Triar un Professional "No elimineu la terapèutica de la llista; en tot cas, elimineu el professional si no hi ha resultats." Per escollir correctament, cal valorar: • Comoditat: Sentir-se bé amb la tècnica (evitar manipulacions brusques si generen por). • Connexió: Confiança mútua amb el terapeuta. • Eficàcia: Una teràpia ha de donar resultats en un temps raonable; tractar una contractura no pot durar un any.

  • 20'

    Escàndols de corrupció i pressupostos a l'Eurocambra

    Corrupció i Nepotisme a les Institucions Europees L'episodi repassa els escàndols de corrupció més rellevants que han afectat la Comissió Europea, especialment a finals dels anys 90. Alfons González, professor de dret de la URV, analitza com aquests fets van forçar la creació de mecanismes de control que encara vigents avui dia. Casos destacats: Edith Cresson i Martin Bangemann Dos noms propis van marcar la crisi de la Comissió presidida per Jacques Santer: Edith Cresson: Ex-primera ministra francesa i comissària, va ser acusada de nepotisme per contractar un amic seu, dentista de professió i ja jubilat, com a assessor científic. Aquest senyor va cobrar xifres astronòmiques sense arribar a elaborar cap informe. Martin Bangemann: Comissari de telecomunicacions que, just abans de plegar, va anunciar el seu fitxatge per Telefónica. Se li va retreure una greu manca de discreció i l'ús potencial d'informació privilegiada. "Va ser l'única Comissió Europea que no va esgotar el mandat i va haver de dimitir en bloc l'any 1999 per la pèrdua de confiança del Parlament." Les conseqüències: l'Oficina Antifrau (OLAF) Com a resposta directa a aquests escàndols, es van establir noves mesures de transparència: Creació de l'OLAF (Oficina Europea de Lluita contra el Frau), encarregada d'investigar des de grans desviaments de fons fins a irregularitats burocràtiques (factures de mobiliari, dietes no justificades o currículums falsos). Imposició d'un període d'incompatibilitat (cadència) d'almenys un any abans que un comissari pugui passar a l'activitat privada. L'ampliació cap a l'Est i el Pressupost Comunitari L'entrevista també aborda l'actualitat amb la petició de Sèrbia per adherir-se a la Unió Europea, un moviment estratègic delicat per la seva relació històrica amb Rússia. Finalment, es desmitifica el cost d'Europa: el pressupost comunitari (uns 133.800 milions d'euros) és sorprenentment baix si es compara amb el pressupost d'estats com l'espanyol, representant només uns 235 euros per habitant i any.

  • 4'

    Onada de robatoris i danys a la Cooperativa

    Situació Crítica per la Seguretat a la Cooperativa El president de la cooperativa denuncia una situació insostenible després d'haver patit 20 robatoris en els darrers 14 mesos. Tot i que inicialment s'havien pres mesures de seguretat domèstiques i s'havia demanat precaució als usuaris, la violència dels assalts ha augmentat dràsticament en les darreres dues setmanes. Impacte i Danys Materials L'afectació no és només econòmica, sinó també estructural i emocional per a les entitats que habiten l'edifici: Danys estructurals: En els últims incidents, els assaltants no només han trencat portes (arribant a fer malbé 7 o 8 en una sola nit), sinó que han arribat a esfondrar parets. Valor dels objectes: Tot i que el valor de mercat de l'electrònica robada (ordinadors, càmeres, mòbils) pot semblar baix, l'impacte per a entitats culturals amb recursos molt limitats és immens. Absència de diners en efectiu: Es remarca la paradoxa dels robatoris, ja que les entitats funcionen amb voluntariat i no guarden mai diners en metàl·lic a les oficines. "No només han entrat i han trencat portes, que és el que fan sempre, sinó que a més a més han trencat parets." Mesures de Resposta i Futur Davant l'escala dels fets, s'han iniciat diverses línies d'actuació: Col·laboració institucional: S'ha informat a l'Ajuntament, a la Generalitat i als Mossos d'Esquadra, que ja estan investigant la reiteració anòmala d'aquests delictes. Seguretat privada: S'ha contractat un vigilant, tot i que la cooperativa admet que és una despesa que no podrà mantenir gaire temps pel seu elevat cost. Restricció d'accés: S'hauran d'instal·lar alarmes i càmeres, fet que posarà fi a la política històrica de portes obertes de la casa per garantir la supervivència de l'espai.

  • 7'

    Una Alícia en estat de coma al Teatre del Magatzem

    Una versió lliure i contemporània d'Alícia L'obra, dirigida per Carles Vigorra i interpretada per Aleix Ballverdú i Gerard Domènech, s'allunya de la versió clàssica per presentar-nos una proposta on la fantasia es barreja amb la crítica social. La producció de Teatre Park neix com una resposta a la necessitat de l'espectador de trobar humor i fantasia en temps de crisi. Argument i estructura narratòria L'espectacle planteja una premissa trencadora en comparació amb la novel·la original: - L'Alícia és una princesa que pateix un accident abans d'una inauguració. - Entra en un estat de coma, servint d'excusa per explorar el seu subconscient. - Es produeix un joc constant entre la realitat (l'hospital amb els metges) i el somni (el viatge de maduresa de l'Alícia). "És un viatge de maduresa per ella, de fer-se preguntes i trobar-se moltes vegades al límit." L'humor com a segell propi L'obra destaca per un estil d'humor absurd però molt identificable. A diferència de l'humor comercial convencional, utilitza: - Tècniques de màscara i elements del clown per potenciar els gags. - Crítica a l'actualitat, incloent referències a la monarquia, la burocràcia i la telefonia mòbil. - Un llenguatge propi adaptat a l'univers de Lewis Carroll. Després de l'èxit de públic a Reus, la companyia presenta l'obra al Teatre del Magatzem de Tarragona aquest cap de setmana.

  • 19'

    2009-11-11 UM ICAC CARTHAGO NOVA

    Un agermanament científic entre Tàrraco i Cartago Nova Aquest episodi recull una conversa a la plaça d'en Rovellat de Tarragona amb motiu de les jornades sobre arqueologia i museografia de Cartagena. L'objectiu és compartir les novetats de l'arqueologia urbana de la ciutat murciana i estrènyer els vincles històrics entre les dues capitals romanes. Punts clau de la trobada Relació històrica: Tarragona (Tàrraco) i Cartagena (Cartago Nova) van formar part de la mateixa província romana i es van disputar la capitalitat de la Hispània Citerior. Patrimoni subaquàtic: Rafael Azuart, director del Museu Nacional d'Arqueologia Subaquàtica de Cartagena (ARQUA), explica la singularitat d'aquesta institució, única a l'Estat dedicada monogràficament a aquest àmbit. Tecnologia de conservació: S'utilitza la liofilització per tractar fustes antigues de vaixells, un procés complex que pot durar prop de 15 o 20 anys abans de l'exhibició de la peça. El teatre romà de Cartagena: Es destaca el projecte de musealització de Rafael Moneo com un exemple d'èxit en la recuperació de monuments i el seu impacte positiu en el turisme i l'economia. Descobriments destacats "Cartago Nova era el Dorado de l'antiguitat; d'allà sortia tot el plom, la plata i els metalls preciosos cap a la Mediterrània." L'entrevistat destaca especialment el vaixell fenici de Mazarrón, considerat de les restes més antigues d'embarcacions fenícies al Mediterrani, amb una càrrega de més de 2.000 bales de plom. L'arqueologia del futur Rafael Azuart afirma que l'arqueologia subaquàtica és la disciplina del futur gràcies a l'evolució de la tecnologia. Tot i que els robots permeten arribar a grans profunditats, defensa que la millor conservació sovint és deixar-ho al fons del mar fins que es garanteixi la seva preservació en superfície.

  • 24'

    La transició a la TDT al Camp de Tarragona

    La Revolució Digital: El pas de l'analògic a la TDT El programa d'avui se centra en el final de la tecnologia analògica de televisió, un canvi històric que donarà pas definitiu a la Televisió Digital Terrestre (TDT). Aquesta transició no només implica una millora en la qualitat d'imatge i so, sinó també un augment significatiu en l'oferta de canals. Característiques de la TDT • Permet una major eficiència en l'ús de la banda de freqüència. • Ofereix serveis interactius mitjançant plataformes com la MHP (Multi Home Platform). • Actualment, molts usuaris s'han passat al digital amb receptors bàsics, però es preveu una segona fase on s'explotarà la interactivitat (compres, xats, participació en directe). Calendari de l'apagada al Camp de Tarragona Es destaca que al Camp de Tarragona el procés s'avançarà respecte a la resta de l'Estat: • La data límit general a Espanya és el 3 d'abril, però a Tarragona l'apagada serà entre el 15 de desembre i el 15 de gener. • Tot i l'alta cobertura del repetidor de La Mussara, es critica la manca de campanyes informatives actives per avisar la població del canvi imminent. Problemàtiques de la Televisió Local Existeix una preocupació pel futur de les emissores locals: • Dels 16 canals amb llicència al Camp i l'Ebre, només 9 emeten actualment a causa de la crisi econòmica. • Es proposa la unificació de demarcacions (com Tarragona i Reus) per sumar esforços i evitar la fragmentació artificial des de Madrid. "No té sentit dividir el Camp de Tarragona quan el senyal prové del mateix centre emissor i les televisions es veuen entre regions." Apunts sobre la Ciència i la Història El programa també commemora fites rellevants: • El Dia Mundial de la Ciència (10 de novembre), instaurat per la UNESCO, defensant una ciència al servei de la pau i el desenvolupament. • L'any 2009 com l'Any Internacional de l'Astronomia, celebrant els 400 anys del telescopi de Galileu Galilei. • Un record per a la fundació de Tarragona Ràdio l'any 1986.