Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2009 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2009

·447 episodis
RSS

episodis

433-444 de 447
  • 12'

    Entrevista a Francis Núñez: Flamenc Entre Tarragona i el Món

    Retorn a les Arrels i Homenatge a Reus El ballarí tarragoní Francis Núñez, figura de renom internacional en la dansa espanyola, torna a la seva terra per participar en el 25è aniversari del Ballet Espanyol de Maricarma Fraga. Durant l'entrevista, Núñez recorda els seus inicis als nou anys, quan viatjava en autobús de Tarragona a Reus per formar-se en una escola especialitzada. Diferències Tècniques en la Dansa Núñez aclareix conceptes fonamentals sobre les disciplines que domina: Clàssic Espanyol: Prové de la tècnica de l'escola bolera; és més estilitzat, tècnic i inclou l'ús de castanyoles. Flamenc: Es descriu com una disciplina més racial i visceral, centrada en la força i el carisma. Èxit Internacional: L'Experiència al Japó Recentment, el ballarí ha triomfat a Tòquio amb una adaptació flamenca de La Sireneta. Un projecte innovador que ha comptat amb: Música original i vestuari sevillà. Un elenc de 40 ballarines japoneses. Núñez en el paper del Príncep Èric i com a coreògraf. "L'auge que tenen amb el flamenc al Japó és molt superior al que hi ha a Espanya; el nivell d'organització i acceptació és digne d'admirar." Projectes de Futur a Tarragona i Argentina El ballarí té l'agenda plena de nous reptes individuals i col·lectius: Formació: Realitzarà un curs intensiu de cinc dies a Tarragona durant el mes de desembre per a nivells intermedi i avançat. Gira Internacional: Al 2010 iniciarà una gira de 20 dies pels teatres més importants de Buenos Aires, Argentina. Nova Companyia: Està impulsant la seva pròpia formació, Matices Compañía de Danza, amb la intenció d'estrenar espectacle a Tarragona properament.

  • 3'

    Funcionament de les Estacions Meteorològiques Automàtiques

    El Servei Meteorològic i les Xarxes Automàtiques En aquesta conversa, en Roger Vendrell, cap de manteniment i instrumentació de la xarxa d'Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA), detalla el funcionament tècnic dels aparells que permeten monitorar el temps a Catalunya. L'estació és totalment autònoma, alimentada per energia solar (placa de 20 watts) i una bateria que garanteix fins a 10 dies de funcionament sense radiació directa. Instruments i Mesures Principals L'estació mesura diverses variables fonamentals mitjançant sensors especialitzats: Temperatura i Humitat: Mesurades per una resistència variable. Precipitació: Utilitza un pluviòmetre de balancí amb una doble cullera; cada vegada que s'omple i bascula (equivalent a 0,1 mm), envia un impuls magnètic. Vent: Tant l'anemòmetre com la penell es col·loquen a 10 metres d'alçada per normativa estàndard i per evitar interferències del terra. Radiació Solar: Es mesura amb un piranòmetre, que capta la irradiància global i difusa. "El sensor de vent se situa a 10 metres per minimitzar l'efecte del sol i del terra, sent l'alçada estàndard representativa de la zona." Gestió i Publicació de les Dades Pel que fa a la transmissió de la informació, el procés segueix un protocol estricte: Captació: Es realitzen mesures cada segon. Enviament: Cada 30 minuts, les dades s'envien mitjançant tecnologia GCM (mòdem similar al d'un mòbil) al Servei Meteorològic de Catalunya. Consulta Pública: Una vegada validades, les dades es publiquen al web oficial (meteo.cat) amb una demora de només 10 o 20 minuts des del seu registre.

  • 9'

    2009-11-10 UM ESTACIÓ COMPLEX EDUCATIU

    El Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) L'entrevista amb David Rodríguez, director del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), aprofundeix en l'organigrama i les missions crítiques d'aquesta institució. Més enllà de la simple predicció, el servei actua com un engranatge fonamental per a la seguretat pública i la gestió del territori. Missions i Personal Les funcions principals del SMC es divideixen en tres grans eixos: Predicció i vigilància: Donar avisos per situacions de risc per salvar vides i béns materials. Estudis climàtics: Anàlisi de l'evolució del clima a llarg termini i del canvi climàtic. Manteniment de xarxes: Gestió d'estacions (com la nova estació 164 de Tarragona), radars, detectors de llamps i boies. L'equip és multidisciplinari, format per meteoròlegs, matemàtics, geògrafs, especialistes en TIC i personal administratiu. Canvi Climàtic a Catalunya Rodríguez confirma que el canvi climàtic és una realitat constatada a les nostres latituds: S'ha registrat un increment de 1,5 graus en un segle a l'Observatori Fabra i l'Observatori de l'Ebre. Aquest augment és superior a la mitjana mundial, situant la Mediterrània com una zona especialment vulnerable. L'escalfament és més accentuat en les temperatures màximes d'estiu que en les mínimes d'hivern. Gestió d'Alerte i Protecció Civil És important diferenciar entre la predicció (feta amb models i criteris humans amb 24-48h d'antelació) i la vigilància (dades en temps real de les estacions). Quan s'activa un pla d'emergència com l'Inuncat o el Neucat, el SMC proporciona la informació tècnica, però és el Departament d'Interior a través de Protecció Civil qui pren les decisions executives. "Nosaltres simplement fem la predicció i donem l'avís... qui s'encarrega de prendre les mesures preventives és Protecció Civil." Relació amb l'Economia Com a economista de formació, el director destaca la forta vinculació entre el clima i l'economia, especialment en sectors com l'agricultura i en l'impacte global que tindrà el canvi climàtic en les finances de les nacions.

  • 11'

    Whiskins tanca el seu cercle amb '360 graus'

    Punt i final a una trajectòria de 17 anys El músic Joan Masdeu presenta el treball de comiat de la banda Whiskins, titulat 360 graus. Aquest llançament simbolitza la culminació definitiva del grup després de gairebé dues dècades de carrera musical. La dissolució s'emmarca en una voluntat de tancar un cicle per poder iniciar nous projectes personals. Contingut del treball antològic El nou llançament és un doble volum que inclou: CD d'àudio: Un recull de les cançons més significatives de la banda, seleccionades per la seva connexió amb el públic i el mateix grup. Vitralls: Una cançó inèdita enregistrada expressament per a aquest disc que serveix com a tancament metafòric, mirant cap al futur. DVD Documental: Una peça de més de 70 minuts que narra la història del grup des del primer concert fins a l'emotiu comiat a la Plaça del Mercadal de Reus. Un tresor per als seguidors El documental compta amb un gran valor afegit gràcies a la tasca de documentació de Masdeu: Recull d'imatges d'arxiu de televisió i premsa de tota la seva història. Testimonis de l'entorn proper: músics, mànagers, productors i discogràfiques. Imatges del concert d'acomiadament del passat setembre, on la plaça estava "com un ou". "És una mirada en dues parts: una retrospectiva dels anys viscuts i una altra que aboca a la claror que es filtra pels nous vitralls per mirar el futur." Projectes de futur Tot i el final de la banda, l'activitat musical no s'atura. Joan Masdeu continua amb el seu projecte personal de format acústic i minimalista anomenat Miniatures, mentre treballa en la composició de noves cançons per a un futur disc en solitari amb banda que podria veure la llum l'any vinent.

  • 26'

    Consells de tardor per al jardí i l'hort amb Joan Manent

    Tasques de jardineria al novembre L'expert Joan Manent ens ofereix una guia detallada sobre com preparar els nostres espais verds davant l'arribada del fred. El mes de novembre es defineix com una època de transició i canvis, ideal per a la manteniment estructural del jardí. Poda i manteniment d'arbustos i enfiladisses És el moment perfecte per realitzar la poda de fusta de fulla caduca. Es recomana reduir el volum d'arbustos que han crescut massa durant l'estiu i donar forma a les enfiladisses com les bugambílies o vignònies. Cal vigilar els efectes del vent, que pot trencar branques o danyar collites com la de l'oliva. Protecció contra les gelades Cal protegir les plantes més delicades (cactus, marqueses o lliris d'aigua) amb plàstics transpirables, palla o canyís. Els arbres de fulla perenne, com llimoners o tarongers, és millor no tocar-los fins al març. El problema del Morrut de la palmera "Ara, amb el fred, ja es poden podar les palmeres sense por que les ataqui el morrut, ja que l'escarabat s'activa amb la calor i l'olor de les feromones de les branques tallades." L'Hortet: Consells per a principiants S'estrena una nova subsecció dedicada a l'hort domèstic, ja sigui en terra o en torretes de terrassa. Què plantar i collir Plantar/Sembrar: Bledes, espinacs, xirivies, pèsols i faves. Collir: Cols, porros, escaroles i enciams. Gestió del reg: Es recomana la instal·lació de sistemes de gota a gota amb programadors per estalviar aigua i optimitzar la producció. La influència de la lluna Lluna creixent: Ideal per sembrar xigrons, espinacs i faves. Lluna minvant: Moment per sembrar els alls (per evitar que neixin "capgirats"). La lluna també afecta la qualitat de la llenya i la conservació dels bolets (millors en lluna vella).

  • 24'

    Guia de lesions musculars: de les agulletes al trencament

    Guia Completa sobre Lesions Musculars En aquest episodi s'analitzen les diferents afectacions que poden patir els músculs, des de les més lleus fins a les més greus, explicant-ne tant la fisiologia de la contracció com els remeis pràctics. Tipus de lesions i afectacions • Cruiximents (agulletes): Són microtrencaments fibril·lars que es produeixen quan l'activitat supera la forma física actual. El millor remei és una bona hidratació amb aigua per facilitar la neteja metabòlica de toxines. • Rampes i espasmes: Contraccions brusques que poden tenir un origen físic (manca de minerals com calci, sodi o potassi) o, sovint, emocional i psíquic, especialment les nocturnes. • Ruptures fibril·lars: Conegudes popularment com esquinços musculars. Es caracteritzen per un dolor punxant (com una "destralada") i l'aparició posterior d'hematomes. Requereixen l'aplicació de fred immediat per aturar l'hemorràgia interna. • Distensions: El múscul s'estira en excés sense arribar a trencar-se. El dolor és més difús i el tractament principal és el repòs. • Contractures: Estats d'hipertonia o contracció constant, molt habituals en la musculatura postural (esquena). Responen bé a l'escalfor (mantes elèctriques, dutxes calentes). La importància de l'estirament L'expert subratlla que un estirament real ha de ser: • Lent i progressiu: Sense rebots (que poden ser perjudicials). • Mantingut: Un mínim de 15 segons perquè el teixit realment es relaxi. • Matinal: És més efectiu fer-los al matí per preparar el cos que no pas abans de dormir. "L'aigua neta i clara, sense afegir-hi res, és el millor procés de neteja metabòlica per recuperar els teixits trencats." Conceptes tècnics i curiositats • La contracció: Funciona mitjançant polsos elèctrics i la interacció de les fibres d'actina i miocina. • La "moto": Un terme de l'argot dels escaladors per descriure el tremolor muscular provocat per l'esgotament extrem de les reserves d'energia.

  • 24'

    Tarragona: Gastronomia, Turisme i Formació Professional

    Futur i Tradició Gastronòmica a Tarragona L'episodi d'avui del programa El Cuinerot se centra en la importància de la gastronomia com a motor econòmic i turístic per a la ciutat de Tarragona. Amb la participació de representants de l'Associació de Cuiners Costa Daurada i el Patronat Municipal de Turisme, es reflexiona sobre la necessitat d'unir esforços entre professionals i institucions. Formació i Relleu Generacional Es destaca l'èxit del recent taller de cuina per a infants centrat en l'espineta amb cargolins. Els participants subratllen que: • Els infants són el futur de la cultura gastronòmica local. • Cal trencar els prejudicis infantils sobre el peix i els plats tradicionals. • Es plantegen futures accions com un concurs de romesco per a nanos. Jornades per a Professionals (26 de Novembre) El plat fort de l'episodi és l'anunci d'una jornada tècnica adreçada exclusivament al sector professional. L'objectiu és millorar la competitivitat mitjançant: • El debat sobre la gestió de negocis i el valor de l'honestedat. • El foment del coneixement mutu entre restauradors de diferents zones (Part Alta, Serrallo, etc.). • La recerca d'un posicionament clar de Tarragona com a destinació gastronòmica de qualitat. Reptes del Sector i Qualitat del Servei S'analitzen els punts febles que cal corregir per millorar l'experiència del visitant: • Excel·lència en el servei: S'identifica la sala com el "cigró negre" actual, on cal més professionalitat i idiomes. • Identitat: Debat sobre quins productes han de liderar la marca (peix blau, romesco, gamba). • Estrelles Michelin: Reflexió sobre per què la ciutat encara no en té cap i la confiança que arribaran aviat. "Ser honest en un negoci acaba sent rentable per al propi restaurador i per al client."

  • 17'

    Anàlisi del Tractat de Lisboa i la seva ratificació

    El context de la ratificació: República Txeca i Polònia El procés de ratificació del Tractat de Lisboa ha estat marcat per les reticències d'alguns països de l'Est, especialment la República Txeca i Polònia. Malgrat que finalment el president txec va signar el tractat aquest últim dimarts, ho va fer amb un marcat caràcter anti-europeista, arribant a prohibir la difusió pública de la imatge de la signatura. Les causes de l'euroescepticisme a l'Est Cost de les reformes: L'entrada a la Unió Europea ha exigit reformes estructurals molt dures que han provocat un augment de l'atur i la precarietat inicial. Comparativa amb l'OTAN: Aquests països valoren més positivament l'OTAN perquè els ofereix un escut protector immediat sense exigir canvis econòmics interns tan complexos. Dades comparatives: A diferència d'Espanya, que va rebre prop del 90% dels fons de cohesió en la seva entrada, els nous socis reben ajudes molt més limitades per repartir entre més països. Punts clau del Tractat de Lisboa El tractat busca modernitzar una estructura pensada per a 6 països que actualment n'ha de gestionar 27. Els eixos principals són: Noves competències: Europa guanya pes en matèries com l'energia (per negociar compres conjuntes de petroli i gas), el canvi climàtic i el medi ambient. Apropament al ciutadà: S'introdueix la Iniciativa Ciutadana, que permet proposar regulacions si es recull un milió de signatures entre els 450 milions d'habitants de la UE. Paper dels parlaments nacionals: Per primera vegada, els parlaments de cada estat poden bloquejar o opinar sobre normes de competència compartida. Crítiques i perspectives de futur L'expert Alfons González valora el tractat amb un 6 sobre 10, considerant-lo un pas necessari però insuficient. Proposa una reforma cap a un sistema més parlamentari: "S'hauria d'establir un sistema amb dues càmeres legislatives, on el Consell funcionés com un Senat de representació dels governs dels estats, i no com un òrgan deliberant de consens que és poc eficaç." El tractat entrarà en vigència l'1 de desembre, tancant l'etapa de la fallida Constitució Europea.

  • 7'

    Entrevista a Espaldemaceta: Nou EP i concert a la Sala Trono

    Espaldemaceta i el seu moment dolç a l'escena musical El cantautor José Juan González, conegut artísticament com a Espaldemaceta, visita l'estudi per parlar de la seva trajectòria i el seu darrer treball. Després d'haver omplert la Sala Trono de Tarragona en dues ocasions, el músic ha decidit ampliar dates i oferir un nou concert en aquest espai tan íntim i singular. Presentació del nou EP i evolució d'estil L'artista es troba immers en la presentació d'un nou EP format per cinc cançons. Durant l'entrevista, destaca diversos punts clau de la seva creació: Recuperació de temes: Algunes de les cançons del nou treball havien quedat fora de gravacions anteriors però mantenien la seva vigència i interès. Exploració de nous sons: Tot i que el seu segell és la guitarra i veu, actualment està experimentant amb el piano per aportar noves sonoritats, tot i ser un instrument que està aprenent. Versions: L'EP inclou una versió del grup Los Planetas que ha tingut molt bona acollida entre el públic. Filosofia de treball i col·laboracions González defineix el seu procés com un "joc" constant basat en la diversió i l'exploració. Per a ell, el contacte directe amb el públic és vital, ja que utilitza els directes per provar les cançons abans de gravar-les definitivement. "Els concerts són el que ens manté i el que possibilita que després puguis anar a gravar els discos." L'artista també valora molt positivament les experiències viscudes compartint escenari amb grups i solistes com Manel, Anímic o Maria Rodés, assegurant que aprendre d'altres músics és un dels grans regals d'aquesta professió. Properes cites i agenda Diumenge (21:00h): Concert a la Sala Trono de Tarragona (recomanable reserva via web). Divendres: Actuació a Castelló. 5 de desembre: Concert a Madrid. L'artista manté el seu MySpace actualitzat per a aquells que vulguin seguir la seva gira detalladament.

  • 14'

    Los Impegaus: Rumba Catalana i Festa des de Barcelona

    Entrevista amb Los Impegaus: L'essència de la rumba catalana El programa Ja Tardes rep l'Ivan i el Víctor, membres de la formació barcelonina Los Impegaus. Durant la conversa, el grup explica la seva visió de la rumba catalana i com han passat de ser estudiants universitaris a formar una banda de vuit persones centrada en l'espectacle i el directe. Orígens i Influències Rellevament generacional: El grup neix recollint el llegat del mestissatge (Ojos de Brujo) i buscant les arrels en referents clàssics com Gato Pérez. Formació autodidacta: L'Ivan confessa que va començar a tocar la guitarra als 25 anys com una via d'escapament personal, coneixent la resta de membres en l'àmbit universitari. Evolució del nom: El nom Los Impegaus (els impagats) prové dels seus inicis, quan tocaven sovint com a teloners sense cobrar, només pel plaer de fer música i promocionar-se. Filosofia de Banda El directe com a fortalesa: Es defineixen com a "showmen" abans que músics acadèmics. La seva posada en escena és teatral i coreografiada, sovint autoanomenant-se, amb humor, els Backstreet Boys rumberos. Lletres i so: Reivindiquen la senzillesa de la rumba, l'ús de la tècnica del ventilador a la guitarra i lletres fresques i directes que busquen la complicitat del públic. Projectes actuals: Han col·laborat amb el DJ Txarly Brown i han participat en recopilatoris com Massa Xilifung, a més de tenir un CD al mercat enregistrat a la sala Rumba Club. Actuació en Directe Malgrat la baixa d'última hora del seu guitarrista principal per malaltia, l'Ivan i el Víctor interpreten en directe una peça acústica que reflecteix el seu estil animat, abans del seu proper concert a la sala 30 i tants de Valls. "Fas les cançons una miqueta fixant-te en gent més antiga que portava el so d'aquí de Catalunya, la rumba catalana."

  • 15'

    Tretzena edició del Voluntariat per la Llengua a Tarragona

    Presentació de la 13a edició del programa a Tarragona S'ha presentat a l'Antiga Audiència de Tarragona una nova edició del Voluntariat per la Llengua, una iniciativa que enguany aplega 50 parelles lingüístiques a la ciutat i s'estén a altres poblacions com Vila-seca. L'objectiu principal és que els aprenents puguin practicar el català en situacions reals i guanyar fluïdesa fora de les aules. Detalls del funcionament i perfils Compromís: Es demana una dedicació mínima de 10 hores (aproximadament una o dues hores a la setmana). Perfil de l'aprenent: Majoritàriament alumnes dels cursos de català que ja tenen coneixements teòrics però necessiten reforç oral. Perfil del voluntari: Persones de tota mena que cedeixen el seu temps de manera altruista. Beneficis: Les parelles tenen accés gratuït a museus municipals i activitats del CaixaFòrum. L'aspecte humà: Més enllà de la llengua El programa destaca per la seva capacitat de generar cohesió social i vincles que sovint acaben en amistat. Rosa Ibars, directora del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Tarragona, subratlla: "No és només una activitat acadèmica, es converteix en una activitat d'amistat entre ells... el treball de la cohesió social es veu molt reforçat." Testimonis del voluntariat Veterania: Voluntàries com la Ger Sardà (del Morell) o l'Anna Benítez (de Cadis) repeteixen l'experiència per tercer any consecutiu. Dificultats comunes: Els aprenents destaquen la dificultat en la pronunciació de les esses (sordes i sonores) i la conjugació de verbs. Noves incorporacions: En aquesta edició s'hi sumen cares conegudes com el delegat del govern, Xavier Sabaté.

  • 9'

    Memorimage: Cinema actual amb imatges d'ahir

    El Memorimage i el Rescat del Patrimoni Audiovisual L'Anna Marquès, directora artística del festival Memorimage de Reus, presenta la quarta edició d'aquest certamen únic que se centra exclusivament en films que incorporen imatges d'arxiu. El festival, fundat per l'associació Cinema Rescat, neix amb l'objectiu primordial de promoure i conservar el patrimoni audiovisual històric. Filosofia i Criteris de Selecció A diferència d'altres festivals, el Memorimage no premia la quantitat de metratge antic, sinó el seu valor narratiu: - Qualitat sobre quantitat: Les imatges d'arxiu han de ser indispensables per al desenvolupament de l'obra. - Diversitat de gèneres: Tot i que el documental és el format predominant, el festival està obert a la ficció. - Abast internacional: S'exhibeixen produccions de països tan diversos com Rússia, Xile, Finlàndia, Dinamarca i els Estats Units. Seccions Destacades de l'Edició El programa d'enguany es divideix en diversos eixos temàtics: 1. Secció Oficial: Inclou títols com Cooking History (la guerra explicada pels cuiners) o Time and the City (sobre l'evolució de Liverpool). 2. Històries Personals: Documentals sobre figures com Johnny Cash, l'escultor Calder o l'espia econòmic John Perkins. 3. Memòries: Secció dedicada a produccions estatals sobre temes com la Batalla de l'Ebre o el barraquisme a Barcelona. Valor Afegit: El Diàleg amb els Creadors Un dels punts forts d'aquesta edició és la participació dels directors. Després de cada projecció es realitza un col·loqui per explicar el procés de producció i la dificultat de localitzar i restaurar les imatges. "No importa que sigui poca aportació, però que aquesta aportació sigui indispensable."