Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2010 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2010. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1315 episodis
RSS

episodis

145-156 de 1314
  • 14'

    2010-12-09

    Innovació musical amb la gent gran L'Estudi de Música de Tarragona, sota la direcció de Teresa Valls, ha impulsat una iniciativa pionera coincidint amb el seu 25è aniversari: un taller de Nadales amb Rock. Aquest projecte trenca amb els esquemes tradicionals de les corals de gent gran, oferint un repertori modern i energètic. Detalls del taller i el concert Participants: Prop de 50 persones majors de 65 anys, algunes amb experiència prèvia en corals i d'altres que s'estrenen en el cant. Formació: S'han realitzat 5 assajos intensius de marxes forçades per preparar el concert. Acompanyament musical: El grup no cantarà a capella, sinó acompanyat de piano, percussió, baix i guitarres (elèctrica i espanyola). Assessorament emocional: Han comptat amb la col·laboració de l'Oriol Grau, qui va oferir pautes sobre actitud i llenguatge corporal a l'escenari. Un repertori fora del comú Les protagonistes, la Rosa Pellicer i la Maria Buera, destaquen la diferència entre les nadales "avorrides" o "místiques" de tota la vida i aquest nou estil: "Ens ha fet sortir l'alegria... cantar una rumba quiet és molt difícil." Entre les peces que interpretaran s'inclouen: - Quan somrius (popularitzada per diversos artistes catalans). - Nadal més tropical (rumba de Gertrudis). - Versions de Gloria Estefan, Manu Tenorio i el clàssic Feliz Navidad. Informació de l'esdeveniment El concert se celebrarà aquest dissabte a les 12:00h a l'Antiga Audiència de Tarragona. L'entrada és gratuïta i limitada a l'aforament del local (unes 250 persones).

  • 19'

    Balanç de Jordi Crespo com a cap de la Colla Jove

    Entrevista a Jordi Crespo, que tanca una etapa de tres anys (2008-2010) com a cap de colla de la Colla Jove Xiquets de Tarragona. Durant la conversa, s'analitza l'evolució de l'agrupació, els reptes del món casteller i el futur de l'entitat davant la propera assemblea per triar un relleu. Motius del comiat i relleu institucional Crespo explica que la seva renúncia respon a motius personals i laborals, destacant l'alta exigència i disponibilitat horària que requereix el càrrec. Tot i que de moment no s'han presentat candidatures per l'assemblea d'aquest dissabte, l'actual junta continuarà en funcions fins al gener per garantir una transició estable. Una etapa de creixement i consolidació L'etapa de Crespo es defineix per haver assolit una dinàmica positiva i un volum de gent jove sense precedents. Els punts clau del seu mandat inclouen: - El Sant Jordi de 2008, on es va prioritzar el treball de base i l'actitud de la colla per sobre dels grans números. - El Sant Magí de la seva primera temporada, que malgrat la caiguda, va servir com a punt d'inflexió i aprenentatge. - La tripleta descarregada a Santa Tecla, un dels moments més emotius per haver-se aconseguit a casa davant l'afició tarragonina. El panorama casteller i el model de futur Jordi Crespo analitza l'estat actual del món casteller, marcat pel lideratge dels Castellers de Vilafranca. Considera que el seu èxit no és cap secret, sinó fruit d'un compromís extrem i més hores d'assaig que la resta. "L'única clau és treballar més que ningú i fer més repeticions que ningú." Per al futur de la Jove, planteja la necessitat d'un replantejament del calendari per avançar el treball intens als mesos de juny i juliol, permetent així afrontar els castells de gamma extra amb més solvència. Finalment, celebra el reconeixement de la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat, una fita que ha de servir per augmentar el suport institucional i la visibilitat internacional d'aquesta tradició.

  • 18'

    Anàlisi de PIMEC sobre les noves mesures econòmiques

    Anàlisi del Context Econòmic i les Pimes L'entrevista amb Joaquim Sendra, president de Pimec Tarragona, explora l'impacte de les recents mesures del govern central. Tot i que els problemes dels controladors aeris van eclipsar l'anunci, Sendra destaca que el govern finalment comença a prioritzar l'economia productiva. Mesures Destacades Reducció de l'Impost de Societats: La mesura més rellevant per a la patronal, ja que facilita que les empreses retinguin més capital per a finançament propi en un context de manca de crèdit. Optimisme Cautelós: Es veu un canvi de tendència cap a la reactivació, tot i que consideren que aquestes accions arriben amb retard respecte a les peticions empresarials de fa dos anys. Reforma de les Cambres de Comerç Un dels punts més controvertits és la supressió de l'obligatorietat de les quotes camerals: Fi de la imposició: Sendra defensa que cap empresa hauria d'estar obligada a pagar per una entitat si no vol ser-ne membre. Nou model de serveis: Les cambres hauran d'evolucionar cap a un model d'eficiència i voluntarietat, similar al de les patronals o sindicats. Supervivència: Es preveuen fusions necessàries, especialment en demarcacions com Tarragona, on actualment conviuen quatre cambres. Perspectives pel 2011 i el Nou Govern "Hem arribat a tal fons que només podem pensar que hem d'anar cap amunt." Respecte al futur immediat, Joaquim Sendra demana al nou govern de la Generalitat: Aprimar l'administració: Evitar que el sector públic creixi mentre el privat destrueix ocupació. Agilitat burocràtica: Aplicar principis com l'Small Business Act per legislar pensant primer en els petits. Recuperació lenta: Tot i les bones dades d'exportació química i el turisme a Tarragona, l'atur requerirà créixer per sobre del 2% del PIB per reduir-se significativament.

  • 17'

    Nou punt oficial de Book Crossing a Tarragona

    Presentació de l'Oficina Jove com a espai cultural L'espai de l'Oficina Jove del Consell Comarcal del Tarragonès, situat a l'antiga facultat de lletres de la Plaça Imperial Tàrraco, s'ha convertit oficialment en un punt d'alliberament i intercanvi de llibres, conegut com a Book Crossing. Què és el Book Crossing? La iniciativa consisteix en la filosofia d'alliberar llibres en llocs públics perquè altres persones els puguin llegir i, posteriorment, tornar-los a posar en circulació. Durant l'entrevista s'expliquen punts clau: Origen: Va néixer als Estats Units amb la idea de no deixar morir els llibres a les prestatgeries. Traçabilitat: Cada exemplar té un número de registre que permet saber per on ha viatjat a través del web d'alliberament. Altruisme: És un intercanvi gratuït que fomenta la cultura i la lectura de proximitat. El funcionament a l'Oficina Jove Des de l'espai s'ofereixen facilitats tant per als usuaris experimentats com per als nous: S'han alliberat més de 200 llibres només en el primer dia. L'oficina facilita les etiquetes de registre si l'usuari no té temps de fer-ho online. L'horari d'atenció és de 10:30 a 14:00h i de 16:30 a 20:00h, de dilluns a divendres. Testimonis i experiències La usuària Mònica Roig comparteix la seva experiència personal, destacant que molts cops falta el feedback (retorn) dels lectors que troben els llibres. Per això, aquest punt oficial vol donar garanties que la cadena d'intercanvi no es trenqui. "Aquest llibre és tan bonic que m'encantaria que alguna altra persona el pogués gaudir."

  • 10'

    2010-12-07 UM

    El pols comercial de Tarragona durant el pont de desembre L'emissora Tarragona Ràdio connecta amb la unitat mòbil, de la mà d'en Josep Ardila, per copsar l'ambient comercial a la ciutat durant el pont de desembre. La jornada destaca per una temperatura suau de 15 graus, ideal per passejar per la Rambla Nova i la Rambla Lluís Companys. Dinamització i ambient festiu La ciutat es prepara per a la campanya nadalenca amb diverses iniciatives de dinamització: - Tarragona se'n sent per a tu: Una campanya per potenciar el comerç de proximitat. - Parc de Nadal: Enguany dedicat al patrimoni de Tàrraco, commemorant els 10 anys de la declaració de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. - Actes culturals: Concert de l'Escolania de Montserrat previst per al 22 de desembre al Palau Fira i Congressos. Tendències dels consumidors davant la crisi Les entrevistes a peu de carrer, realitzades a les portes d'un gran centre comercial, revelen les diferents actituds dels ciutadans: - Previsió vs. Improvisació: Tot i que molts han aprofitat el dia festiu per fer les primeres compres, un grup nombrós admet ser "tardà" i deixar-ho tot per a l'última hora. - Impacte de la crisi econòmica: Es detecta una clara tendència a la contenció. Molts consumidors afirmen que gastaran el mínim necessari o que reduiran el pressupost respecte a l'any anterior a causa de situacions com l'atur o la baixada de sous. "Com que ens baixen el sou, gastarem el mínim possible, estrictament el necessari." Situació laboral i obertura de comerços Avui dimarts la majoria de botigues han optat per obrir. El motiu de la gran afluència és el pont escolar, que ha obligat a molts pares a agafar-se festa per conciliar la vida familiar, aprofitant el temps lliure per realitzar gestions i compres nadalenques.

  • 17'

    Loteria de Nadal a Tarragona: Crisi i tradició

    La Loteria de Nadal i l'impacte de la crisi Connexió en directe amb l'administració número 1 de Tarragona, situada a la Rambla Nova, on el seu responsable, Pere Sanz, analitza la situació de les vendes per al sorteig del 22 de desembre. Tot i ser una administració històrica amb més de 200 anys d'antiguitat, el premi Gros encara no hi ha caigut mai, tot i que l'any passat van repartir un cinquè premi. Impacte econòmic i tendències de consum La crisi econòmica ha marcat la campanya d'enguany amb una davallada de vendes d'entre el 2% i el 3%. Els aspectes clau d'aquest descens són: * Retallada en la despesa: La gent no deixa de jugar, però compra menys quantitat (per exemple, passa de 4 dècims a 2). * Dècims compartits: S'ha incrementat el consum de dècims compartits entre familiars o amics per repartir la despesa. * Tancament d'empreses: La pèrdua d'empreses i la reducció de plantilles ha afectat negativament les compres col·lectives. * Estadística de despesa: La mitjana per persona se situa aproximadament en els 60 euros (uns 3 dècims). Supersticions i números de la sort El fetitxisme al voltant dels números continua sent un element central de la loteria: * Terminacions populars: Els números acabats en senar (3, 5, 7 i 9) són els més sol·licitats. * L'efecte Barça-Madrid: Enguany s'ha demanat molt la terminació 50 arran del resultat de 5 a 0 del clàssic futbolístic. * Dates puntuals: Es busquen números relacionats amb esdeveniments recents com el Mundial. Testimonis a peu de carrer La unitat mòbil ha recollit l'opinió de diversos compradors, com una colla de Girona que aprofita el pont per buscar la sort a Tarragona. Les opinions coincideixen en el caràcter tradicional de la compra, especialment per Nadal, i en l'hàbit de comprar loteria quan es visita una ciutat diferent. "Si ho sabem prèviament, ens posem d'acord; si no, escollim amb el dit i ens portem el número per a tots."

  • 4'

    Estafes digitals comunes durant el Nadal

    En aquesta secció del programa, el Miquel González exposa els perills més freqüents en l'àmbit digital durant les festes de Nadal i ofereix pautes per evitar el robatori de dades i diners. Tipus d'estafes analitzades Gangues i preus irreals: Productes de luxe o tecnològics (com iphones o perfums) oferts a un preu exageradament baix. Solen ser hams per robar informació personal o diners. Falses donacions benèfiques: Pàgines que aprofiten l'esperit nadalenc per demanar diners en nom d'ONG que no existeixen. Descàrregues i contingut multimèdia: Salvapantalles, animacions i correus de felicitació que contenen virus o codi maliciós. Xarxes Wi-Fi públiques: L'ús de connexions obertes en aeroports i hotels que facilita l'accés de tercers als nostres comptes de xarxes socials o dades bancàries. Com protegir-se? Verificar el venedor: Mirar sempre els punts positius i els comentaris d'altres usuaris en plataformes com eBay. Cercar opinions: Abans de comprar en una web desconeguda, buscar reviews a Google per comprovar-ne la fiabilitat. Elements de seguretat: Confirmar que la pàgina tingui segells de confiança i canals de contacte clars com un número de telèfon. "Quan el preu sigui massa petit, hem d'anar amb compte perquè normalment volen robar informació i diners."

  • 8'

    Presentació del documental Tallers Oberts a Tarragona

    Presentació del Documental de Tallers Oberts Rosa Ciurana presenta el nou documental que recull l'essència dels Tallers Oberts de Tarragona, un projecte que va néixer l'any 2004 i que ara s'ha materialitzat en format audiovisual gràcies al suport de la Diputació de Tarragona i altres institucions. Detalls de la Producció El vídeo ha estat editat per Lídia Porcard i Jordi Martorell, artistes visuals de Montblanc que han aportat una mirada externa i fresca al projecte. Les característiques principals del documental són: * Estètica de carrer: Una narrativa propera i dinàmica, similar a un documental espontani. * Immersió artística: Permet entrar als tallers i conèixer l'evolució de l'obra de cada artista. * Banda sonora original: Inclou música en directe gravada durant les jornades, com la veu de Richard White. Evolució i Futur del Projecte Des dels seus inicis a la Part Alta, el col·lectiu ha evolucionat incorporant noves generacions d'artistes: dissenyadors, il·lustradors, fotògrafs i arquitectes. Aquesta barreja generacional i d'estils (des del clàssic fins al contemporani) ha generat una forta connexió amb la ciutadania abans de les festes de Santa Tecla. "Tot comença amb un somni. M'agradaria vincular l'art amb altres parts de la ciutat i potenciar el vessant pedagògic i professional." Perspectives de futur Rosa Ciurana expressa el desig de: 1. Ampliar territoris: Portar l'activitat artística més enllà de la Part Alta. 2. Professionalització: Generar tertúlies amb galeristes, crítics i activistes d'art. 3. Difusió pública: Obrir el documental a mitjans de comunicació per fer arribar l'art al màxim de gent possible.

  • 19'

    Instruments tradicionals a les escoles de Tarragona

    Projecte d'introducció del Flaviol a les aules El Departament d'Educació i el de Cultura de la Generalitat a Tarragona han impulsat una iniciativa pionera per substituir la flauta dolça convencional pel Flaviol a les escoles de primària. L'objectiu principal és arrelar l'educació musical a la cultura pròpia i fomentar el coneixement dels instruments tradicionals catalans des de la infància. Claus de l'èxit del projecte Accessibilitat econòmica: S'ha aconseguit la fabricació industrial de flaviols de fusta de qualitat a un preu equivalent al de les flautes escolars estàndard. Formació del professorat: Els mestres de música reben sessions específiques per aprendre l'instrument i aplicar-lo pedagògicament. Material didàctic: Creació de mètodes d'aprenentatge adaptats per a nens de 8 a 12 anys. Impacte en l'alumnat i el territori Els docents destaquen una motivació excepcional entre els estudiants, que fins i tot assagen voluntàriament durant l'esbarjo. El projecte no es limita a l'aula, sinó que busca la integració social: "Volem que el Flaviol no quedi només a l'escola, sinó que els nens participin en la vida cultural i festiva del seu poble." Full de ruta i futur Trobada general: Es planeja una gran concentració d'escoles a Cambrils per final de curs. Expansió a la Gralla: Malgrat la seva complexitat tècnica (per l'ús de la inxa), s'estudia la seva incorporació en futures fases per a alumnes més avançats.

  • 20'

    Balanç veïnal i inversions pendents a Tarragona

    Balanç de l'activitat veïnal a Tarragona (2010) L'entrevista amb Antoni Peco, president de la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona (FAVT), serveix per analitzar el grau de compliment dels acords d'inversió municipal de l'any 2010. Peco expressa el seu descontentament general amb l'Ajuntament, ja que moltes de les demandes veïnals prioritàries no s'han executat. Inversions i Pressupostos Les federacions critiquen que els anteriors Plans Zapatero es van centrar en projectes no prioritaris com rotondes i parcs infantils, sense consultar als veïns. Es va pactar una ampliació de 800.000 euros per a petites millores urbanístiques (asfaltat, voreres, equipaments) que, segons el moviment veïnal, encara no s'han dut a terme. Peco proposa la creació d'una comissió de seguiment per evitar futurs incompliments i demanar explicacions en una reunió el proper 29 de desembre. Prioritats per al 2011 Equitat territorial: Invertir més en els barris antics o degradats per sobre dels nous. Equipaments vius: Demanda per obrir els centres cívics els caps de setmana per dinamitzar la vida social i crear ocupació. Qualitat de vida: Millores en la renovació del clavegueram i l'enllumenat públic en zones com La Floresta o Tamarit. Problemàtiques de Ciutat "No descartem viure en una ciutat on es pugui anar pel carrer i respirar aire sense percepció de mala olor." Medi Ambient: Preocupació persistent per les pudors derivades de la indústria química i la falta de transparència de les empreses del sector. Seguretat i Incivisme: Petició de més presència policial coordinada segons les necessitats específiques de cada barri (Ponent, Llevant, Sant Salvador). Infraestructures: Crítica rotunda al ritme "nefast" de les obres de la T-11 i la provisionalitat perillosa dels accessos per a vianants entre barris com Campclar i La Floresta.

  • 13'

    Anna Ruiz del restaurant AQ: Nominada a Cuinera de l'Any

    Reconeixement a la Gastronomia de Tarragona L'entrevista se centra en la figura de l'Anna Ruiz, xef del restaurant AQ (citat com a AQ o 'la Q'), situat a la Part Alta de Tarragona. Ruiz ha estat nominada com una de les cinc finalistes al prestigiós premi Cuiner de l'Any, organitzat pel Fòrum Gastronòmic de Girona i El Periódico. Aquesta nominació és especialment rellevant perquè: És l'única dona seleccionada en aquesta edició. El premi posa el focus en cuiners no estrellats, donant visibilitat a projectes que treballen amb excel·lència fora del circuit de la Guia Michelin. La selecció l'ha fet un jurat de periodistes gastronòmics, però el guanyador es decideix per votació popular. La proposta culinària d'AQ El restaurant, que celebra el seu sisè aniversari, es defineix per una cuina catalana renovada que no perd la tradició. Anna Ruiz destaca que el seu objectiu principal és la recerca del sabor i el respecte absolut pel producte. Entre els seus conceptes gastronòmics destaquen: Menú Intocables: Inclou els plats clàssics de la casa que els clients sempre demanen, com el ravioli de gamba de Tarragona a l'ajillo o el coulant de pop. Cuina de Temporada: Un segon menú degustació que canvia cada mes i mig segons el mercat (bolets, orada, etc.). Cates i Esdeveniments: Realitzen regularment tastos de vins, especialment de cellers del Priorat. Filosofia de treball "Els plats de la cuina no són només per veure, són per provar-los. El que busco sempre és el sabor per sobre de l'estètica." L'Anna cuina acompanyada de dues persones més i el seu soci, Quintín, en un establiment que s'ha convertit en un motor gastronòmic per a la ciutat, atraient tant públic local fidel com visitants de fora que es guien per publicacions especialitzades.

  • 27'

    Radiografia de l'associacionisme a Tarragona

    L'Estat del Teixit Associatiu a Tarragona L'estudi realitzat per professors de la Universitat Rovira i Virgili (URV) analitza la vitalitat i l'estructura de les entitats de la ciutat, revelant dades clau sobre la seva activitat i governança. Dades i Xifres Principals • Tarragona compta oficialment amb 912 associacions. • Tot i la xifra elevada, només un 50% (aproximadament 544) estan realment actives i operatives. • La majoria d'entitats es defineixen com a culturals, seguides de les esportives i les veïnals. Perfil de les Entitats i Governança • El perfil predominant de qui lidera les entitats és un home d'entre 40 i 55 anys amb estudis mitjans o superiors. • Existeix una manca de paritat en les juntes directives, on els homes segueixen sent majoritaris fins i tot en entitats amb més sòcies dones. • Es detecta una gran heterogeneïtat en l'activitat; les entitats més grans solen ser les més dinàmiques. Relació amb l'Administració Pública • L'Ajuntament de Tarragona és el principal motor de finançament a través de subvencions i cessió de locals. • Les associacions veïnals són paradoxalment les més subvencionades però també les més crítiques amb la gestió municipal. • S'ha debatut el risc de clientelisme o inhibició reivindicativa degut a la dependència econòmica institucional. Propostes de Futur: L'Agència d'Acreditació "Proposo la creació d'una agència d'acreditació d'entitats per racionalitzar els recursos públics i garantir la transparència." L'expert suggereix que la concessió de fons públics s'hauria de basar en un sege de qualitat que avaluï: 1. L'impacte social real de les activitats. 2. El grau de socialització i obertura a la ciutadania. 3. La transparència en l'ús dels diners públics.