Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2010 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2010. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1315 episodis
RSS

episodis

277-288 de 1314
  • 29'

    Urbanisme a Tarragona: Balanç i Projectes de Futur

    Actualitat de l'Urbanisme a Tarragona L'entrevista amb Xavier Terrés, tinent d'alcalde de Territori, ofereix un repàs exhaustiu sobre l'estat de les obres i els plans urbanístics que afecten la ciutat de Tarragona a finals de 2010. Projectes d'Enderroc i Espais Verds S'han detallat les actuacions en edificis emblemàtics que han marcat l'agenda municipal recent: • L'Hostal del Sol: L'enderroc avança de forma manual per seguretat cap als veïns. Es preveu que en dos mesos finalitzi la feina per donar pas a una zona verda en terrasses. • Hotel Marina: S'aclareix que l'empresa ja disposa de la llicència d'enderroc correcte després d'una paralització inicial per falta de documentació. • Pla de la Seu (Cal Ardiaca): El projecte d'un hotel de luxe continua endavant. L'Ajuntament vetlla per la preservació dels elements gòtics i renaixentistes de l'edifici. Relacions amb altres Administracions Un dels punts clau és la negociació amb l'Estat i la Diputació per la titularitat de diversos espais: • La Sabinosa: Existeix la voluntat de convertir l'antic preventori en un parador o activitat hotelera de nivell. Mentrestant, es busquen solucions temporals per obrir els jardins al públic. • Cessió de Carreteres: Es negocia amb el Ministeri de Foment la recepció de trams de la N-340 i l'Avinguda Roma a canvi d'inversions estatals en col·lectors i millores urbanes. • Plaça dels Carros: Adif preveu començar les obres del nou pas sota les vies (per a vianants i vehicles) abans que acabi l'any. Planificació i Mandat Municipal De cara al final del mandat, el govern local se centra en l'aprovació del POUM (Pla d'Ordenació Urbana Municipal). Terrés confirma que el Consell Assessor del Territori es convocarà al novembre com a pas previ a l'aprovació provisional. "No donaré una data exacta per l'aprovació del POUM per no generar falses expectatives ni pressió afegida als equips tècnics." Altres obres significatives • Remodelació del Mercat Central, la inversió més gran de la ciutat. • Finalització de les obres del carrer Jaume I i inici imminent als carrers Mallorca i Alguer. • Projecte del Camp del Nàstic preparat, pendent de la millora de la situació econòmica.

  • 9'

    INFO VELL MARÍ 02-11-10

    Protecció i Sensibilització del Medi Marí En aquesta entrevista, l'Albert Planes, biòleg de la Fundació CRAM, explica la missió del veler Vell Marí en la seva estada a Tarragona. El focus principal és la conservació de la biodiversitat i la necessitat urgent d'ampliar les zones protegides al mar. Diferències en la Protecció Marítima i Terrestre Un dels punts clau és la gran disparitat entre la protecció de terra ferma i la del mar: Només el 0,5% del territori marítim està protegit, enfront del 15% del terrestre. Aquesta diferència es deu a la invisibilitat del deteriorament marí per al públic general; és més fàcil percebre l'estat d'un bosc que el d'un fons marí. La gestió administrativa és complexa, ja que implica competències autonòmiques i estatals. Espècies en Perill i Amenaces L'entrevista destaca la situació crítica de diverses espècies al Mediterrani: Tortuga Babaua (Careta careta): En perill per la pèrdua d'hàbitats a les platges (per a la posta d'ous) i la ingesta de plàstics. Cetacis (Dofins i Balenes): Pateixen especialment la contaminació acústica provocada pel trànsit marítim i els ultrasons dels grans vaixells. Grans Mamífers: Situació extrema de les balenes blaves i les balenes franques boreals a nivell mundial. El Projecte Educatiu a Bord El Vell Marí no només serveix com a plataforma d'investigació, sinó també com a aula itinerant: S'utilitzen eines tecnològiques com el ROV (per a grans profunditats) i l'hidròfon (per escoltar cetacis). Es fomenta el coneixement de zones locals com el Delta de l'Ebre i la reserva de Masia Blanca. "Abans de poder actuar o de tindre una idea, s'ha de conèixer; explicar els valors de cada zona és fonamental per protegir-los."

  • 14'

    Entrevista a Anna Roig i l'Ombre de Ton Chien

    Anna Roig i l'Ombre de Ton Chien al Teatre Metropol L'artista Anna Roig visita Tarragona Ràdio per parlar de la seva proposta musical i del proper concert al Teatre Metropol. Amb un estil que barreja la chanson française i el pop-jazz en català, el grup s'ha consolidat com una de les revelacions de l'escena musical actual. Trajectòria i estil musical Evolució constant: Des de la sortida del seu primer disc el maig de 2009, el grup ha passat de ser desconegut a tocar en grans auditoris i guanyar premis. Un univers propi: La seva música es defineix per l'optimisme, l'humor i la capacitat de transformar les petites coses de la vida, fins i tot les doloroses, en art. Influència francesa: L'etapa d'Anna Roig a França va marcar el seu estil, especialment en la importància del text i la interpretació gairebé teatral de les cançons. La posada en escena i el nou disc El directe: Utilitzen objectes quotidians (com una capseta) per donar vida als personatges de les seves lletres, creant una atmosfera càlida i íntima ideal per als teatres. Futurs projectes: El grup ja treballa en un nou treball discogràfic previst per a la primavera. Anna avança que mantindrà l'essència agredolça però positiva, possiblement amb una producció més elaborada. "Una cançó és el fet d'ajuntar un text i una música de la millor manera possible perquè a la història se li doni valor."

  • 9'

    Campionat d'Espanya de Trial Indoor a Tarragona

    Presentació de la prova a la Tarraco Arena Plaça Aquesta setmana s'ha presentat oficialment la prova del Campionat d'Espanya de Trial Indoor que tindrà lloc el proper dissabte, 6 de novembre, a la Tarraco Arena Plaça (TAP). L'esdeveniment destaca pel canvi d'ubicació, abandonant el tradicional Camp de Mart per un espai més modern i funcional que permet un muntatge de nivell mundial. Detalls clau de la competició Albert Cabestany: El pilot tarragoní és el gran protagonista i amfitrió. Ha guanyat en quatre ocasions a la seva ciutat i arriba molt motivat per competir contra rivals de l'elit com Toni Bou i Adam Raga. Compromís social: Cabestany vestirà un peto blanc amb el logotip de Tarragona 2017 per donar suport a la candidatura dels Jocs del Mediterrani. Infraestructura: Gràcies a les dimensions de la TAP, es podran introduir camions amb materials naturals com troncs gegants i pedres, creant obstacles molt més espectaculars. Novetats esportives Es presentarà un format inèdit de competició en una zona de pedres, on els pilots hauran de saltar d'una a l'altra sense tocar terra, posant a prova la seva tècnica en llargada. "A la Tarraco Arena Plaça sabrem el que és el trial de veritat, perquè hi podrem explotar una competició de màxim nivell." Informació pràctica Horari: Les portes obriran a les 18:00h i la competició començarà a les 19:00h. Preus: Les entrades anticipades costen 15 € (adults) i 6 € (infantil). El dia de la prova el preu a taquilla serà de 18 €. Promocions: Hi ha acords amb el Club Super3 i Tarraconins per fomentar l'assistència del públic familiar.

  • 14'

    SCAN Tarragona: El Festival Internacional de Fotografia

    Presentació de la tercera edició de l'SCAN En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Pep Rigol, coordinador de l'SCAN, defineix la present edició com la de la consolidació. El certamen s'ha convertit en el festival de fotografia més important de l'Estat després de PhotoEspaña, amb una clara vocació internacional. Enguany, el festival canvia de format i amplia la seva durada fins al gener. Eixos principals del festival Talent Latent: És l'exposició central ubicada al Mercat Central. Comissariada per Jesús Micó, recull l'obra de 13 autors d'Espanya i Europa amb propostes emergents i personals. Simposi Intel·lectual: El 27 de novembre se celebrarà a la Universitat Rovira i Virgili un debat sobre la dualitat entre fotografia documental i fotografia artística, amb la presència d'experts internacionals. Activitats destacades: Exposicions de clàssics com Rafael Sanz Lobato i Gervasio Sánchez. El projecte participatiu de les núvies de Tanit Plana. Tallers de procediments primitius (segle XIX) amb Atelier Retaguardia. L'SCAN-off al bar Les Creixes com a punt de trobada per a autors novells. "SCAN s'ha convertit en una tribuna on es poden veure artistes amb propostes noves i emergents, permetent viure la fotografia com un fet cultural." El festival busca implicar tota la ciutat amb 14 exposicions repartides en espais com el CaixaFòrum, el Tinglado 2 del Port i la Fundació Fòrum.

  • 22'

    Albert Abelló: Actualitat econòmica i política a Tarragona

    Repàs de l'actualitat amb Albert Abelló El president de la Cambra de Comerç de Tarragona, Albert Abelló, analitza els temes clau que afecten el territori, des dels nomenaments financers fins a les infraestructures i l'impacte comercial local. Polèmica amb Catalunya Caixa S'aborda el nomenament d'Abelló com a membre de l'Assemblea de la nova entitat sorgida de la fusió de les caixes de Catalunya, Tarragona i Manresa. Davant les crítiques de dirigents del PSC: * Abelló destaca que la seva designació per la Diputació de Tarragona va ser per unanimitat. * La seva prioritat serà garantir que el poder de decisió, ara centralitzat a Barcelona, no perjudiqui els interessos de les comarques de Tarragona. * L'objectiu és que l'entitat sigui propera i operativa per al territori. Impacte comercial: El Corte Inglés i el Mercat Central Es valora positivament l'arribada d'El Corte Inglés, destacant que quasi el 50% dels clients provenen de fora de la ciutat, convertint Tarragona en l'epicentre comercial provincial. * Mobilitat: Es consideren correctes les mesures municipals, tot i que es demana que el bus de comerç sigui bidireccional per dinamitzar també el centre. * Mercat Central: Abelló lamenta el retard de les obres, qualificant la zona d'entorn com a "catastròfica" per al comerç tradicional. * Aparcaments: Celebra el rescat municipal de diversos pàrquings per oferir tarifes competitives, un factor que considera estratègic per al consum. Infraestructures i futur polític A-27: El president de la Cambra es mostra molt crític amb l'aturada d'aquesta autovia, considerant-la una "presa de pèl" i el problema més greu de mobilitat actual. Tramvia (Trencam): Expressa dubtes sobre la viabilitat d'un projecte de 600 milions d'euros i critica el nom, preferint una denominació que inclogui clarament el nom de Tarragona. Eleccions al Parlament: Manifesta el cansament de l'empresariat amb el model del Tripartit i reclama un govern que prengui decisions amb valentia i digui la veritat sobre la situació econòmica. "Si nosaltres hem perdut una caixa, també hem de guanyar alguna cosa, no?"

  • 7'

    Reivindicació de les passeres de la T-11 a Tarragona

    Detalls de la reunió entre veïns i el Govern Antoni Pego, president de la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona, explica el contingut de la trobada amb la subdelegada del govern per abordar l'estat de les obres a l'autovia T-11. La principal preocupació veïnal és el retard en la instal·lació de les passeres per a vianants, que ja fa tres anys que van ser retirades. Principals reclamacions veïnals Seguretat dels joves: La manca de passeres obliga els estudiants a fer voltes excessives per arribar als instituts o, en el pitjor dels casos, a creuar directament l'autovia pel mig de les rotondes, posant en risc la seva vida. Separació del projecte: Demanen que el tram urbà (entre Torreforta, Riuclar, La Floresta i Campclar) se separi del projecte global de l'autovia fins a Reus per poder-lo finalitzar immediatament. Molèsties persistents: Els veïns pateixen problemes de contaminació acústica pel pas de camions en zones inacabades i dificultats de mobilitat per incorporar-se a les rotondes en hores punta. Compromisos i terminis Segons ha informat la subdelegació, s'ha hagut de realitzar una modificació pressupostària pel canvi en el disseny de les passeres. Es preveu que: El finançament s'inclogui en els propers pressupostos de l'Estat. Durant el 2011 s'executin les obres definitives en el tram integrat als barris. "Tres anys sense una passarel·la que connecta un institut amb un barri estan propiciant actes d'inseguretat." Altres preocupacions de la Federació Tot i que el focus ha estat la T-11, Pego ha esmentat altres temes estratègics per a la ciutat, com l'estat de l'aeroport, les connexions cap a Lleida i la gestió de la integració dels nouvinguts als barris de Tarragona.

  • 23'

    Entrevista a Francesc Roig, director de Càritas Tarragona

    La Realitat de Càritas en un Moment de Crisi L'entrevista amb Francesc Roig, director de Càritas Diocesana de Tarragona, posa de manifest la complexa situació actual derivada de la crisi econòmica. Roig descriu una "coincidència astral" negativa: una reducció dels recursos disponibles acompanyada d'un augment significatiu de la demanda d'ajuda social. La Crida al Voluntariat i el Valor del Temps Un dels punts clau de la conversa és la necessitat de transcendir la col·laboració purament econòmica: • El recurs més valuós actualment és el temps de les persones. • Es fa una crida a la consciència social sobre la pobresa de proximitat, la que tenim "a la mateixa escala" o al barri, que sovint és la que més incòmoda i la que més costa d'afrontar. "La pobresa fa nosa i tothom la situa allà on no es veu o on causa menys incomoditat." Projectes i Gestió de l'Exclusió Social L'Atenció a les Persones Sense Sostre Es detalla la col·laboració amb la Fundació Bona Nit, augmentant de 17 a 20 places en pensions per a persones transeünts durant el període d'hivern. Així mateix, s'explica el tancament de l'antiga casa de transeünts i el futur projecte de Càritas per reconvertir l'edifici de les Peixateries Velles en un centre obert de dia que oferirà acollida, cafeteria i formació. Principals Programes en Marxa Càritas gestiona actualment 14 projectes específics, entre els quals destaquen: • Projecte Filigrana: Reciclatge i venda de roba usada en bon estat. • Projecte REM: Resposta ràpida per a necessitats de mobles i electrodomèstics. • Som-hi-tots: Reforç escolar per a infants en risc de fracàs escolar. • Projecte Orla: Intermediació i orientació laboral. • Atenció a la Immigració: Suport especialitzat a persones nouvingudes. Un Nou Perfil de Pobresa Roig observa un canvi en el perfil dels usuaris. Ja no es tracta només d'immigrants, sinó d'un col·lectiu cada cop més plural i autòcton. Moltes persones que fa pocs mesos tenien estabilitat econòmica es troben ara en situació d'atur o vulnerabilitat, fet que requereix una atenció basada en la dignitat de la persona i sense prejudicis.

  • 13'

    Recull de salutacions nocturnes reiterades

    Anàlisi de la interacció Aquest document presenta una seqüència altament repetitiva i monòtona de salutacions. El contingut es redueix exclusivament a la fórmula de cortesia habitual per acomiadar el dia o saludar durant la nit. Característiques del diàleg Uniformitat absoluta: No hi ha variació en el vocabulari emprat. Cadència temporal: Les salutacions es produeixen en intervals regulars de temps. Absència de conflicte: El to es manté constantment amable i formal. "Bona nit" Aquesta frase és l'únic element comunicatiu present en tota la transcripció, subratllant una interacció marcada per la cortesia extrema o, possiblement, un error en la transmissió de dades que ha generat un bucle de contingut.

  • 17'

    Cuida Camp Clar: Campanya de Reciclatge i Civisme

    Cuida Camp Clar: Civisme i Creativitat Sostenible El programa Cuida Camp Clar és una iniciativa integral que combina la sensibilització mediambiental amb la millora del civisme al barri. Segons explica Raquel Marín, coordinadora dels educadors ambientals, la campanya s'allunya del clàssic mètode porta a porta per centrar-se en el contacte directe al carrer i la realització de tallers creatius. Eixos Principals del Projecte Civisme i Neteja: Es combat el llançament de bosses fora dels contenidors, l'abandonament de mobles i els excrements de gossos a la via pública. Multes Cíviques: S'utilitzen adhesius fosforescents per senyalitzar conductes incíviques i informar sobre el procediment correcte (com trucar al Telèfon Verd per als voluminosos). Reciclatge Creatiu: Transformació de residus domèstics en objectes útils i artístics a través de tallers. Transformació de Residus La campanya destaca per ensenyar a la ciutadania com reutilitzar materials quotidians: Tetrabriks: Es converteixen en tapes de llibretes i en moneders originals usant el mateix tap de rosca com a tancament. Bosses de plàstic: S'aplica la tècnica del ganxet per fer estuigs i moneders, o es planxen per crear bosses de compra resistents. Xapes de begudes: S'utilitzen per dissenyar arrecades i polseres metal·litzades. Oli usat: Es fomenta el seu reciclatge repartint embuts especials i realitzant tallers per fabricar sabó casolà. "És una manera de veure que aquest petit residu al qual no donaves importància, permet fer coses molt maques i divertides."

  • 23'

    Serveis Funeraris i Gestió del Cementiri a Tarragona

    Gestió de Serfum i Serveis Funeraris El president de Serfum, Carles Cepero, explica el funcionament de l'empresa mixta de serveis funeraris de Tarragona, on l'Ajuntament manté el 51% de les accions. L'empresa privada col·laboradora és Funespaña, una firma amb forta presència internacional. Funcionament del Tanatori Les instal·lacions actuals compten amb set sales de vetlla i un forn crematori, capacitat suficient per a la població actual. Cepero destaca: • S'ofereixen cerimònies de totes les religions i també cerimònies civils. • L'empresa gestiona des del trasllat del difunt fins a serveis de floristeria, esqueles i taxis. • Està prevista una ampliació de l'aparcament (50-60 places més) als terrenys de l'antiga cotxera de l'AMT. Tendències i Estadístiques Actuals Incineracions vs. Enterraments Les dades mostren un equilibri estable en les preferències dels tarragonins: • Les incineracions s'han estabilitzat al voltant del 50% dels serveis. • Durant l'últim any s'han registrat aproximadament 427 enterraments i 405 incineracions. • El cementiri ha ampliat els seus columbaris (més de 570 de nous) per donar resposta a la demanda de dipositar cendres. Impacte de la Crisi Econòmica S'ha detectat un canvi en el consum de serveis funeraris degut a la context econòmic: • Les famílies ja no demanen tanta "ostentació" o quantitat de flors. • Es tendeix a utilitzar les prestacions bàsiques de les pòlices d'assegurança sense afegir extres de gran cost. "Actualment la qualitat i la sensibilitat han de ser extremes, i crec que el servei a Tarragona ho compleix." Dispositiu de Tots Sants Amb l'arribada de la festivitat de Tots Sants, el cementiri (gestionat per una entitat on participen l'Arquebisbat, Santa Tecla i l'Ajuntament) es prepara per a una afluència massiva: • Es reforça la línia 6 d'autobús de l'EMT. • La Guàrdia Urbana desplega un dispositiu especial de trànsit. • Es fa una crida al civisme per mantenir la neteja i el respecte a les instal·lacions. • El 2 de novembre se celebrarà una missa funeral a l'església de Sant Antoni de Pàdua per tots els difunts de l'any.

  • 8'

    Reglaments lingüístics i sentències judicials a Catalunya

    Anàlisi dels Reglaments d'Ús Lingüístic a Tarragona i Barcelona L'entrevista amb Rosa Ibars, directora del Consorci per a la Normalització Lingüística a Tarragona, se centra en les implicacions de les recents decisions judicials sobre els reglaments de política lingüística municipal. S'analitzen les diferències temporals i de consens entre els models de Tarragona (1992) i Barcelona. Punts clau de la comparativa Origen common: Tots els reglaments parteixen d'un model de base creat pel Consorci, tot i que s'han anat actualitzant amb els anys. Consens Polític: El document de Tarragona del 1992 va ser aprovat amb el vistiplau de tots els grups polítics, un factor que podria diferenciar-lo del cas de Barcelona. Actualització: Tot i la seva antiguitat, el reglament requereix una revisió article per article per comprovar si les suspensions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) l'afecten directament. L'impacte de les sentències judicials La directora expressa una profunda preocupació professional i personal per les constants resolucions judicials contra l'ús de la llengua: "A nivell personal o a nivell com a persona que treballa en la llengua catalana cada dia, la veritat és que últimament no tenim ni una alegria." Segons Ibars, aquestes sentències poden perjudicar els drets dels catalanoparlants i dificultar la integració de les persones d'origen estranger, ja que l'administració hauria de mantenir el català com a llengua preferent per garantir la cohesió social i evitar que certs col·lectius siguin considerats "de segona". El paper de les administracions Es recorda que el propòsit original d'aquests reglaments als anys 90 era fer que les administracions locals fessin un pas endavant en l'ús del català, que en aquell moment estava infrautilitzat en l'àmbit institucional respecte al castellà. Actualment, es resta a l'espera de la interpretació jurídica de la Secretaria de Política Lingüística per determinar si les resolucions contraduen la llei vigent.