Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2010 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2010. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1315 episodis
RSS

episodis

301-312 de 1314
  • 10'

    Dispositiu de Tots Sants i novetats al cementiri de Tarragona

    Operatiu especial per a la festivitat de Tots Sants Amb motiu de la celebració de l'1 de novembre, el cementiri de Tarragona ha activat un dispositiu especial per gestionar la gran afluència de visitants. Tot i que el dilluns és el dia festiu, s'espera que la màxima assistència es produeixi durant el dissabte i el diumenge previs. Principals novetats: els colombaris La novetat més destacada d'aquest any és la construcció de 576 nous colombaris, uns espais destinats específicament a les cendres de persones incinerades. Inversió: Ha suposat un cost aproximat de 300.000 euros. Cost per a l'usuari: El preu d'un colombari ronda els 430 euros, una xifra notablement inferior als 1.000 euros que pot costar un nitxo tradicional. Demanda a l'alça: Actualment, les incineracions representen prop del 20% dels serveis funeraris. Millores i manteniment de les instal·lacions L'Ignasi Puig, gerent de GESEMTA, ha explicat que des de fa quatre anys s'estan reinvertint tots els beneficis en la millora del recinte, que té més de 200 anys d'història. "Tot el que es recolleix, sempre es reinverteix al mateix cementiri. No es reparteixen dividends." Les actuacions s'han centrat principalment en: 1. Reparació de teulades per eliminar les filtracions d'aigua. 2. Millora de la recollida d'aigües pluvials. 3. Manteniment constant de les estructures d'illes de nitxos antigues. Informació pràctica per als visitants Horaris: El recinte obre de les 9:00 h fins a les 19:00 h de forma ininterrompuda. Transport i accessos: Es reforçaran les línies d'autobús urbà i la Guàrdia Urbana ja ha coordinat els espais d'aparcament i les parades de flors. Actes religiosos: El dia 1 d'octubre hi haurà una missa a les 16:00 h, i el dia 2 (dia dels difunts) se'n celebraran tres (8:00 h, 10:00 h i 12:00 h).

  • 23'

    Joan Cavallé: Traducció, Teatre i Gestió Cultural

    Entrevista amb l'Escriptor i Traductor Joan Cavallé En aquesta edició del programa cultural de Tarragona Ràdio, conversem amb l'escriptor tarragoní Joan Cavallé sobre la seva llarga trajectòria literària, la seva passió pel teatre de Samuel Beckett i els seus projectes actuals en l'àmbit de la gestió cultural a la ciutat. La Revisió de 'Final de Partida' L'acte central de l'entrevista és la presentació de la nova versió revisada de la traducció de Final de partida, l'obra mestra de Samuel Beckett. Cavallé explica que, tot i haver-la traduït originalment el 1986, el contacte continu amb els muntatges escènics l'ha portat a actualitzar el text: • Les traduccions requereixen una actualització contínua per adaptar-se al llenguatge i a l'escena. • Cavallé ha incorporat esmenes fruit del treball amb actors i directors al llarg de 12 anys. • Considera aquesta obra més potent i reflexiva que Tot esperant Godot, destacant la fusió entre el tràgic i el còmic. "El que fa Beckett és crear uns personatges i una situació que són tràgics en la seva comicitat." El Teatre com a Lectura i Representació L'escriptor reflexiona sobre com el lector s'ha d'apropar a un text teatral, recordant que la seva finalitat última és la representació: • Recomana una lectura en veu alta per captar l'eco i el so de les paraules. • Defensa la lectura prèvia al muntatge escènic per no ser condicionat per la visió d'un director específic. • Diferencia la feina del traductor professional de la seva, que ell viu com un exercici d'aprenentatge i servei. Projectes de Futur i Gestió Ciutadana Cavallé també comparteix l'estat dels seus projectes personals i professionals: • Estrena teatral: El proper febrer s'estrenarà al Teatre Fortuny l'obra Peus descalços sota la lluna d'agost. • Tarragona 2016: Analitza el tancament de l'oficina de la candidatura a la Capitalitat Cultural Europea amb una mirada autocrítica i tècnica. • La Casa de les Lletres: Està redactant el projecte per a aquest nou equipament cultural, proposant la Cooperativa Obrera com a ubicació ideal pel seu caràcter central i proximitat a altres espais culturals.

  • 4'

    Ballesteros reivindica el paper de la Catalunya Nova

    La Catalunya Nova com a motor de futur L'alcalde de Tarragona, Josep Félix Ballesteros, ha pronunciat una conferència al Fòrum Europa Tribuna Catalunya de Barcelona titulada "El futur passa per la Catalunya Nova". En el seu discurs, ha defensat que el sud de Catalunya té totes les capacitats per liderar el creixement del país gràcies a la seva situació estratègica i la seva fortalesa industrial. Infraestructures i model aeroportuari L'alcalde ha estat especialment crític amb la gestió actual de l'aeroport del Prat, denunciant que la seva aposta pels vols de baixo cost perjudica la resta de terminals catalanes: Ha proposat un model aeroportuari propi basat en la col·laboració i el reforçament mutu. Ha defensat la identitat de l'aeroport de Reus referint-s'hi com a "el nostre aeroport", en línia amb la proposta de canvi de nom. Ha celebrat la decisió de no fusionar el Port de Tarragona amb el de Barcelona per mantenir una "competència sana". Política territorial i aliances En clau política, Ballesteros ha subratllat la capitalitat de Tarragona en el marc de la futura vegueria i ha repassat diversos punts d'actualitat: Ha coincidit amb José Montilla en el fet que no es reeditarà un govern tripartit a la Generalitat, tot i que manté la confiança en el seu pacte local amb Esquerra Republicana (ERC). Sobre les relacions amb Reus, aposta per una competència complementària on ambdues ciutats treballin "colze a colze". "Catalunya del sud gaudeix de tots els requisits per liderar el futur del país: potencial humà, ubicació estratègica i sectors clau com el turisme i la química."

  • 29'

    Balanç de la gestió cultural a Tarragona amb Adam Mañé

    Balanç i Eixos de la Política Cultural L'entrevista amb Adam Mañé, director dels serveis territorials de Cultura, ofereix una visió detallada de la gestió realitzada durant el darrer mandat al Camp de Tarragona. Mañé destaca un balanç molt satisfactori, basat en polítiques de mirada llarga i la concepció de la cultura com un dret social. Projectes Estratègics i Patrimoni • Consell de Patrimoni de Tàrraco: Un nou organisme de coordinació entre el Ministeri, la Generalitat i l'Ajuntament per gestionar el llegat romà. • La Tabacalera: Es defineix com el futur nucli de la ciutat cultural, que ha d'acollir el Museu Nacional d'Arqueologia i la Biblioteca Provincial. • Pla de Muralles: Implementació d'un full de ruta a 10 anys per garantir el manteniment estructural i la inversió constant en aquest monument singular. Equipaments i Arts Visuals • Centre d'Art Contemporani: S'anuncia que la designació de la nova direcció és imminent, amb el Tinglado 2 com a ubicació provisional fins a trobar la seu definitiva. • Dèficit de Biblioteques: Mañé reconeix que Tarragona és una de les zones més deficitàries de Catalunya; el nou pla d'equipaments preveu la creació de 3 o 4 centres nous a la ciutat per pal·liar aquest "punt negre". Museïtzació i Interpretació "Si no ho pots explicar, no cal que ho treguis a la llum perquè no se'n treu el rendiment social." Es posa especial èmfasi en la rehabilitació del Teatre Romà, passant d'un espai degradat a un monument visitable amb un pla director que inclourà un centre d'interpretació per facilitar la comprensió històrica a la ciutadania.

  • 13'

    El Grup Escènic Atenea celebra 50 anys de teatre

    Celebració de les bodes d'or d'una institució tarragonina El Grup Escènic Atenea arriba al seu 50è aniversari plenament actiu i amb una programació especial per celebrar aquesta fita històrica. L'entitat, que ha vist passar entre 300 i 400 col·laboradors al llarg de la seva trajectòria, manté viu l'esperit del teatre amateur a la ciutat de Tarragona. L'obra inaugural: "Paraules Encadenades" El tret de sortida de la temporada commemorativa és la representació de Paraules Encadenades, l'aclamat text de Jordi Galceran. Aquesta tria suposa un repte interpretatiu per al grup: Es tracta d'un drama-thriller amb molta tensió. Trenca amb el registre habitual de comèdia del grup. És un duel actoral amb només dos personatges sobre l'escenari. Les funcions tindran lloc al Teatre Metropol els dies 31 d'octubre i 14 de novembre a les 19:00h. "Això és un repte... has de ser capaç de mantenir el fil i el feeling amb el públic malgrat ser un tema molt punyent." Actes commemoratius i futur La celebració no es limitarà a les taules del teatre. El president, Miquel Fernández, i l'actor veterà Josep Maria Tosset han destacat: Sopar d'homenatge: El 12 de novembre a l'Hotel Ciutat de Tarragona, centrat en la figura de José Emma, membre fundador encara en actiu. Memòria històrica: Es prepara un DVD commemoratiu amb fotografies, cartells antics escanejats i reportatges de totes les èpoques. Continuïtat: La bona salut del grup es reflecteix en la convivència de generacions, amb la incorporació de gent jove que garanteix el relleu. L'entitat preveu estrenar altres obres durant el curs, com La Casa de los Líos i Diners Negres, mantenint el seu objectiu de fer gaudir el públic tarragoní.

  • 14'

    Arantxa Sagardoy i la nova seu de Plan B a Tarragona

    La ballarina Arantxa Sagardoy aposta per Tarragona L'entrevista se centra en la inauguració de la nova escola i la seu permanent de la companyia Plan B, ubicada al carrer Pau del Protectorat de Tarragona. Aquest espai diàfan i de sostres alts és el nou motor creatiu de la ballarina Arantxa Sagardoy i el coreògraf Alfredo Bravo. Detalls del nou projecte educatiu i professional Convivència professional i amateur: L'escola permet que els alumnes tinguin un contacte directe amb el procés creatiu dels professionals que assagen als matins. Creació de 'cantera': L'objectiu és formar ballarins amb un estil propi per a futures incorporacions a la companyia. Varietat de disciplines: S'ofereixen classes de dansa clàssica, contemporània, jazz, salsa i comèdia musical per a totes les edats (de 3 a 50 anys). Projecció Internacional i Gires La companyia viu un moment dolç amb una agenda plena de compromisos internacionals: París: Aquesta setmana porten l'espectacle familiar La Vella Dorment al Teatre dels Camps Elisis, amb totes les entrades venudes. Gira de Prometeo: L'espectacle creat amb l'orquestra Camerata XXI inicia una gira internacional que consolida el creixement del grup. Vídeo-dansa: Han estat guardonats recentment a Budapest i preparen una trilogia per presentar al Festival REC de Tarragona. Filosofia del projecte "Volem que els ballarins que vulguin professionalitzar-se tinguin aquí una plataforma on poder fer una carrera sense haver de marxar." L'Arantxa, que també és senadora de la ciutat, destaca la importància d'apropar la dansa al públic general, trencant l'hermetisme tradicional dels processos creatius i cooperant amb el teixit cultural local.

  • 20'

    15è Aniversari de Tinet i la Tinet Jornada 2010

    Celebració de la Tinet Jornada i els 15 anys de la xarxa L'entrevista amb Alejandro Fernández, president de l'OASI (Organisme Autònom per a la Societat de la Informació), se centra en la celebració de la Tinet Jornada el proper 30 d'octubre. Aquesta edició és especialment rellevant ja que coincideix amb el 15è aniversari de Tinet i el 10è de l'OASI, marcant l'inici d'una nova etapa tecnològica per a la institució. Les tres etapes de l'evolució de Tinet Fernández desgrana la trajectòria de la xarxa ciutadana, pionera a l'Estat espanyol: Primera etapa (1995): Enfocada a donar connectivitat a internet quan ningú n'oferia. Segona etapa: Consolidació d'un portal d'informació de referència per a les comarques de Tarragona. Tercera etapa (Actual): L'aposta per l'Internet 2.0 i el posicionament proactiu a les xarxes socials (Facebook, Twitter, YouTube) per promocionar la ciutat i el territori. Continguts de la Jornada i experts convidats La jornada d'enguany porta per títol "Aprofita les xarxes socials a internet" i comptarà amb ponents de prestigi: Genís Roca: Expert que explicarà com treure rendiment empresarial i social de les xarxes amb costos mínims. Els Amics de les Arts: El grup musical explicarà la seva experiència d'èxit com a pioners en l'ús del boca-orella digital per arribar al gran públic sense dependre de grans corporacions. Tarragona, capdavantera en l'ús d'Internet L'entrevistat destaca que la demarcació de Tarragona és la líder a Espanya en ús d'internet, superant el 70% d'implantació. També s'anuncia la renovació del portal tinet.cat i un homenatge als "pioners" i tinetaires més actius durant aquests 15 anys. "La tecnologia va molt ràpid i l'administració pública acostuma a anar molt lenta; per això havíem de ser capaços de donar un impuls nou a Tinet."

  • 19'

    La URV obté el Campus d'Excel·lència Internacional Catalunya Sud

    El nou horitzó d'excel·lència de la Universitat Rovira i Virgili El rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Francesc Javier Grau, explica la importància d'haver rebut el distintiu de Campus d'Excel·lència Internacional (CEI) d'àmbit regional europeu. Aquest reconeixement no és un simple guardó, sinó l'aprovació d'un projecte estratègic que s'ha de desenvolupar plenament fins a l'any 2015. Finançament i Infraestructures La universitat ha accedit a un préstec de 3 milions d'euros que s'ha de gestionar mitjançant un acord a tres bandes entre la URV, la Generalitat de Catalunya i el Govern Central. Les claus del finançament són: El destí principal seran les infraestructures, prioritzant centres com el Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de Reus. El cost total del projecte estimat és de 65 milions d'euros, que s'aniran cercant en futures convocatòries i mitjançant la col·laboració públic-privada. S'espera que aquest segell permeti a la URV ser un objectiu preferent per a inversions de diversos ministeris (Ciència, Innovació, Vivenda, Esports). Els pilars del projecte Catalunya Sud El Campus s'estructura sobre cinc àrees de coneixement estratègiques on la regió ja és un referent: Química i Energia: Amb l'objectiu de crear l'escola de doctorat de referència al sud d'Europa. Nutrició i Salut: Cohesionant la indústria agroalimentària de Reus i les Terres de l'Ebre. Turisme: Potenciant l'Observatori del Turisme de Vila-seca. Enologia: Aprofundint en la recerca vitivinícola. Patrimoni i Cultura: Enfortint àmbits com l'arqueologia clàssica i la prehistòria (IPES). "Aquest és un punt d'inflexió; la convocatòria ens ha forçat a donar encara més cohesió i coherència a un projecte que ja venia de lluny." Un matrimoni entre ciència i empresa El rector subratlla que el model es basa en una estructura de quatre nivells: universitat, instituts de recerca, centres tecnològics i sector productiu. La participació d'empreses privades en els centres tecnològics és fonamental per orientar la recerca i convertir la demarcació de Tarragona en una autèntica regió del coneixement.

  • 9'

    Entrevista a Hausson: Màgia i Teatre a la Canonja

    Una vida dedicada a l'il·lusionisme El mag Hausson, amb més de 45 anys de trajectòria professional, conversa sobre la seva participació en el Festival de Teatre Màgic de la Canonja. L'il·lusionista presenta el seu espectacle 'Preludi de màgia en si major', una obra que ja ha collit èxits a Barcelona i que destaca per la seva transversalitat artística. L'espectacle: 'Preludi de màgia en si major' Aquest muntatge és un doble homenatge fonamentat en dos pilars: El cabaret dels anys 60 i 70: Entès com un espai de trobada on confluïen diverses disciplines i mags. Robert-Houdin: Considerat el pare de la màgia moderna, qui va professionalitzar l'art portant-lo als salons amb una estètica polida i elegant. L'obra destaca per ser un compendi de disciplines escèniques que inclou la manipulació, les grans il·lusions i la màgia participativa, tot acompanyat d'una forta presència musical. La influència de Joan Brossa i el llegat artístic Un dels punts clau de la carrera de Hausson és la seva estreta amistat i col·laboració amb el poeta i dramaturg Joan Brossa. Aquesta relació va ser un punt d'inflexió que li va permetre: Obrir nous horitzons creatius i conceptuals en l'il·lusionisme. Col·laborar en espectacles conjunts com 'Hausson-Brossa' i 'Poemància'. Consolidar el projecte de l'Espai Escènic Brossa a Barcelona, on actualment n'és codirector. "La màgia d'escena és un art teatral." Segons Hausson, Catalunya és una potència en màgia escènica gràcies a la influència històrica dels grans artistes internacionals que han passat per Barcelona des de principis del segle XX.

  • 20'

    Maria Parra i l'homenatge a Alicia de Larrocha

    Homenatge a una figura llegendària La pianista Maria Parra presenta un concert especial a Tarragona en honor a la seva mestra, Alicia de Larrocha. Aquest esdeveniment no només és un tribut musical, sinó el reflex d'una estreta relació de set anys d'aprenentatge a l'Acadèmia Marshall de Barcelona. Un títol únic i un camí de superació Maria Parra destaca per ser l'única dona a Espanya que posseeix el diploma de postgrau en música espanyola signat directament per Larrocha. El procés per obtenir-lo va ser d'una gran duresa: * Exigència màxima: El repertori era extens i requeria una dedicació gairebé exclusiva. * Constància: Molts alumnes estrangers van abandonar, però Parra va persistir gràcies a un fort instint de superació. * Privilegi històric: El títol és especialment valuós perquè Larrocha va emmalaltir poc després, tancant aquesta etapa formativa. La música espanyola: prestigi i reptes L'entrevista aprofundeix en la percepció de la música clàssica espanyola (Albéniz, Granados, Falla). Parra lamenta que estigui millor valorada a l'estranger que a casa nostra, on a vegades arrossega connotacions pejoratives per motius polítics o històrics. La seva missió és: 1. Dignificar el repertori nacional. 2. Diferenciar-se dels clàssics europeus habituals (Chopin, Beethoven). 3. Mantenir viva la flama del llegat de Larrocha. Ser dona i artista Maria Parra reflexiona sobre les dificultats de ser dona en el món de l'art, mencionant la dificultat de conciliar la maternitat amb una carrera exigent. Comparteix una anècdota emotiva sobre com va assistir a classes amb Larrocha estant en un estat avançat de gestació, cosa que va crear un vincle de tendresa i comprensió mútua, ja que la mateixa Larrocha també havia tocat embarassada. "L'artista no existeix sense el públic; oferir art és un acte d'amor que busca provocar una emoció." Projectes de futur A part del concert a l'Auditori Caixa Tarragona, la pianista té previst realitzar una conferència al Conservatori de Tarragona el d'11 de novembre per compartir les seves vivències subjectives i anècdotes personals amb la gran mestra.

  • 51'

    Debat sobre els Pressupostos de l'Estat a Tarragona

    Anàlisi del Pressupostos Generals de l'Estat 2011 L'episodi recull un intens debat polític entre els diputats tarragonins Francesc Vallès (PSC), Jordi Jané (CiU) i Francesc Ricomà (PP) sobre la incidència dels comptes estatals a la demarcació de Tarragona. Infraestructures Clau i Inversions • Reforma del Mercat Central: Existeix un consens territorial per reclamar 8 milions d'euros a l'Estat, tot i que hi ha retrets sobre la manca d'execució de partides d'anys anteriors. • L'Autovia A-27: Polèmica per la rescissió del tram Valls-Montblanc a causa d'un sobrecost del 30%. Mentre el govern defensa la necessitat de relicitar per austeritat, l'oposició crítica la paràlisi de les obres. • Corredor del Mediterrani: Es defineix com una infraestructura estratègica per a l'economia i el Port, encara que es reconeix que els treballs avancen a un ritme massa lent. Polítiques Socials i Context de Crisi "No permetrem que cap ciutadà que s'hagi quedat sense atur pugui quedar-se sense rebre la seva prestació." • Prestacions per atur: El debat se centra en si destinar 58 de cada 100 euros a despesa social és un èxit de protecció o un símptoma del fracàs econòmic per l'altíssima taxa de desocupació. • Congelació de les pensions: L'oposició acusa el govern de trencar el Pacte de Toledo, mentre que el PSC defensa la mesura com una decisió difícil però necessària per garantir la sostenibilitat del sistema a futur. Estabilitat Política i Pactes Es discuteix la geometria de suports parlamentaris de Zapatero, destacant els acords amb el PNB i Coalició Canària i la distància crítica de les forces catalanes de l'oposició.

  • 55'

    Ple extraordinari de l'Ajuntament de Tarragona: Ordenances i IBI

    Resum de la Sessió Plenària Extraordinària L'Ajuntament de Tarragona ha celebrat un ple extraordinari i urgent centrat principalment en l'aprovació de les ordenances fiscals per al 2011 i la gestió de determinats expedients de modificació de crèdit. Debat sobre el Fortí de la Reina i el Pagament a Proveïdors Un dels punts de tensió ha estat l'ús d'una pòlissa d'assegurances (relacionada amb el Fortí de la Reina) per finançar despesa corrent i pagar proveïdors. • L'oposició (CiU i PP) ha criticat la "feblesa jurídica" de l'operació, basant-se en informes desfavorables de la secretaria municipal. • El govern ha defensat la mesura com una decisió política necessària per atendre els deutes amb els proveïdors, criticant la gestió d'etapes anteriors. Les Ordenances Fiscals i l'IBI El punt central del ple ha estat la modificació de l'Impost sobre Béns Immobles (IBI). El govern ha proposat una congelació per al 99% dels ciutadans, a excepció dels usos no residencials més alts. • Pujada selectiva de l'IBI: S'aplica un increment del voltant del 40% només al 10% dels contribuents amb els valors cadastrals més alts en sectors industrials, comercials i turístics. • Arguments del Govern: Ho defineixen com una "política fiscal d'esquerres" que recapta més de qui més té sense afectar les famílies. • Arguments de l'Oposició: Critiquen que aquesta mesura castiga els sectors que generen ocupació i que acabarà repercutint en els petits botiguers (com els del Parc Central) mitjançant els contractes de lloguer. Altres Acords i Bonificacions • S'ha aprovat per unanimitat una bonificació del 95% per a la URV en l'àmbit docent. • S'incrementen les bonificacions per a vehicles elèctrics, bimodals i de gas. • L'Ajuntament ha aprovat la compra de participacions a empreses mixtes (com Espinsa) per recuperar el control de la gestió del Mercat Central. "Aquesta és una política fiscal d'esquerres: pugem al 10% que més té per no haver de pujar els impostos a la gran majoria dels ciutadans."