Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2010 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2010. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1315 episodis
RSS

episodis

577-588 de 1314
  • 14'

    Intervencions artístiques a l'Estació d'Autobusos de Tarragona

    Revitalització cultural de l'espai públic L'Ajuntament de Tarragona i l'Empresa Municipal de Transports (EMT) han presentat un projecte innovador per transformar l'estació d'autobusos en un escenari d'art contemporani. Aquesta iniciativa, impulsada pel col·lectiu Kuhnsteiner, busca dignificar l'espai públic, eliminant la imatge "fosca" o decadent que sovint s'associa a les estacions per convertir-la en un lloc viu, alegre i atractiu per a tota la ciutadania. Detalls del projecte "Estació Creativa" Periodicitat: Es realitzaran quatre intervencions anuals, coincidint amb el canvi de cada estació de l'any. Durada: El projecte té una planificació inicial de dos anys. Accés als artistes: Durant el segon any, s'obrirà un concurs públic perquè artistes locals i del territori puguin presentar les seves propostes. Objectiu interdisciplinari: No només es busca l'exposició visual, sinó la interacció amb el públic i la realització d'altres activitats com balls de saló. La primera intervenció: Unai Reglero L'artista Unai Reglero és l'encarregat d'inaugurar el cicle amb una obra plena de color situada al túnel d'accés des de la plaça de l'Imperial Tàrraco. Els elements clau de la seva proposta inclouen: Miralls distorsionadors: Evoquen el vessant lúdic dels parcs d'atraccions però amb un rerefons conceptual. Crítica social: L'obra convida a reflexionar sobre com els mitjans de comunicació i la política sovint ofereixen una imatge distorsionada de la societat. Interactivitat: El públic pot jugar amb la seva pròpia imatge mentre transita per l'estació. "No volem posar art només en galeries, sinó treure l'art al carrer, anar a buscar el públic i interactuar amb ell." La inauguració oficial tindrà lloc aquest dissabte a les 20:00h amb música i una taula rodona sobre l'art en l'espai públic.

  • 10'

    Consells de salut per a la revetlla de Sant Joan

    Seguretat i salut a la revetlla de Sant Joan Entrevista al doctor Joan Guix, director de l'Agència de Protecció de la Salut, sobre les precaucions clau per gaudir de la festa de forma segura. L'enfocament principal se centra en la seguretat alimentària, la pirotècnia i el consum responsable d'alcohol. Seguretat alimentària: les coques de Sant Joan La prevenció d'intoxicacions alimentàries és crítica en productes de pastisseria que contenen nata, crema o mantega. El doctor recorda que el 2002 hi va haver uns 1.300 afectats per intoxicacions durant aquesta festivitat. Cadena del fred: És fonamental mantenir les coques farcides a la nevera (entre 0 i 4 graus) fins al moment de consumir-les. Transport: S'han d'evitar desplaçaments llargs en cotxe o tren sense refrigeració, ja que la calor facilita el creixement de bacteris. Compres segures: Adquirir els productes en establiments autoritzats i evitar venedors ambulants no regulats. Consum: Es recomana comprar només la quantitat que es vagi a menjar i no allargar-ne el consum més enllà de l'esmorzar de l'endemà. Pirotècnia i prevenció de cremades L'ús de petards i foc requereix una vigilància extrema, especialment en els menors de 18 anys, que representen el 75% dels ingressos hospitalaris durant la revetlla. "No s'han d'utilitzar aparells pirotècnics si no és sota control familiar." Cal tenir especial cura amb els ulls i evitar pràctiques perilloses com posar petards dins de contenidors o ampolles, ja que actuen com a metralla. Alcohol i mobilitat Es fa una crida a la prudència per evitar accidents de trànsit i comes etílics: * Utilitzar el transport públic sempre que sigui possible. * Si s'ha de conduir, l'abstenció d'alcohol ha de ser total. * L'alcohol disminueix la percepció del risc en la manipulació del foc.

  • 27'

    Balanç polític i projectes clau al Camp de Tarragona

    Balanç del Mandat i Situació Econòmica El delegat del govern a Tarragona, Javier Sabaté, analitza la recta final de la legislatura en un context de crisi econòmica global. Tot i la dificultat per la disminució d'un 40% en la recaptació d'impostos, Sabaté destaca la capacitat de tirar endavant projectes estratègics. Inversions i Projectes Estratègics Durant l'entrevista es detallen diverses fites recents per al territori: • Infraestructures Portuàries: S'anuncia el vistiplau de l'ACA per a una inversió de 60 milions d'euros en el nou moll de la química del Port de Tarragona. • Logística i Innovació: El destacat avenç del Logis Penedès com a centre intermodal i la instal·lació de la multinacional Henkel a l'Institut d'Investigació Química de Catalunya (ICIQ) per investigar adhesius d'alta tecnologia. • Turisme i Patrimoni: Inauguració de l'hostatgeria del Monestir de Poblet i el nou Centre Tecnològic del Turisme a Vila-seca. Medi ambient i Salut Pública S'ha implementat un control molt més rigorós del benzè mitjançant nous cromatògrafs que analitzen mostres cada 20 minuts, substituint les anàlisis diàries actuals per protegir millor la salut dels ciutadans. Actualitat Política i Social Gestió del Territori i Llei de Barris Sabaté confirma que nous municipis es beneficiaran de la Llei de Barris, destacant especialment: • El barri de Miami a Mont-roig del Camp, considerat una zona prioritària per la seva degradació. • Projectes a La Selva del Camp i Calafell. Debats Públics i Equipaments "És una passada de malbaratar temps, esforços i paper el debat sobre el Burka en els llocs públics." Respecte a la polèmica del vel integral, el delegat advoca per una regulació generalitzada (Generalitat o Estat) per evitar un mosaic de normatives municipals. També repassa la situació del POUM de Tarragona, qualificant-lo de "rècord Guinness" pel seu retard. Futur Polític De cara a les properes eleccions al Parlament, Sabaté confirma que està a disposició del partit (PSC) i del president Montilla per encapçalar la llista per Tarragona, decisió que es formalitzarà en els propers dies.

  • 25'

    Prevenció en Revetlles i Incendis Forestals

    Prevenció i Seguretat per a la Revetlla de Sant Joan La directora Hortència Grau detalla la campanya Revetlles amb precaució, centrada a minimitzar els riscos derivats de l'ús de material pirotècnic i la realització de fogueres. Les dades històriques a la demarcació de Tarragona mostren una tendència positiva gràcies a la tasca pedagògica. Eines i Protocols de Seguretat • Campanya educativa: S'ha editat un còmic enfocat a adolescents i joves per transmetre conductes segures a través d'uns personatges referents. • Formació i control: S'han realitzat 33 xerrades formatives a la demarcació per a tècnics, voluntaris de protecció civil i col·lectius de foc. • Venda de material: Es recorda que la compra de petards s'ha de fer en punts autoritzats sota la supervisió de la Guàrdia Civil. Consell de Seguretat Viària "Si comparem els accidents per foc amb els accidents de trànsit, no hi ha color. Una de cada tres persones que mor o queda greument ferida dona positiu en alcohòlemia." Campanya d'Estiu contra Incendis Forestals L'estiu es presenta complex a causa d'un bosc molt carregat de vegetació per les pluges primaverals i les restes de nevades anteriors. La directora fa una crida a la responsabilitat, recordant que gairebé el 28% dels incendis de l'any passat van ser provocats. Innovacions Tecnològiques i Mitjans • Vigilància aèria: Incorporació d'una càmera òptica i tèrmica en helicòpters amb un radi de 20 km per detectar punts calents i mapar l'evolució del foc en temps real. • Millora de comunicacions: Instal·lació de noves antenes de la xarxa Rescat en zones amb poca cobertura de la Conca de Barberà i les Muntanyes de Prades. • Recursos terrestres: Un total de 84 vehicles terrestres i 700 efectius reforcen la regió de Tarragona. Nous Equipaments de Seguretat a Tarragona El Centre d'Emergències 112 El nou edifici situat a la T-11 s'inaugurarà a mitjans de juliol. Serà un centre transversal i autosuficient on compartiran espai Bombers, Mossos d'Esquadra, SEM i Protecció Civil. L'edifici és pioner a Europa i inclou un recorregut pedagògic per a visites escolars. Comissaria de Camp Clar Les obres de la nova seu regional dels Mossos d'Esquadra a Tarragona avancen segons el previst i s'espera l'entrega de claus per al novembre o desembre, un pas clau per a la dignificació del barri i la centralització dels serveis policials.

  • 15'

    Retorn de 45 RPM al Metropol: 'Els set pecats capitals'

    La companyia 45 RPM recupera i actualitza un clàssic del seu repertori El director Vicenç Cañón, acompanyat per les actrius Maribel i Rosa, presenta la nova versió de l'obra Els set pecats capitals. Després de 16 anys de trajectòria i nombrosos premis, la companyia tarragonina ha decidit rescatar una peça que només es va representar una vegada l'any 1999 per donar-li una vida completament nova. Una renovació profunda de xou i format L'obra no és una simple reposició, sinó una reescriptura total adaptada a la maduresa actual de les actrius i al context social present: Estructura per sketchos: Cada pecat capital té la seva pròpia trama independent. Varietat de llenguatges: Es combina l'humor negre i àcid amb moments musicals, gestuals i fins i tot cants en directe. Crítica actual: S'han introduït referències a l'actualitat, especialment en el pecat de l'Avarícia, aprofitant el context social i econòmic. Pecats interpretats: Les actrius assumeixen diversos papers; per exemple, la Rosa i la Maribel coincideixen en els pecats de la luxúria i l'enveja. El procés creatiu i el valor de l'amateurisme El director destaca que, tot i ser una companyia amateur, el treball és extremadament professional. Vicenç Cañón escriu els papers a mida per a les seves 14 actrius, tenint en compte la seva psicologia i capacitats: "Tot està requetepensat perquè sigui el més professional possible: el vestuari, les perruques, l'escenografia..." Detalls de la representació La funció tindrà lloc al Teatre Metropol de Tarragona. Es tracta d'una oportunitat única, ja que, després d'aquesta estrena, la companyia marxarà de vacances abans d'iniciar la gira de concursos per altres localitats al setembre. Data i hora: Aquest divendres a les 21:00 h. Lloc: Teatre Metropol (Tarragona). Venda d'entrades: Taquilles del teatre i Servicaixa.

  • 22'

    Exposició: De la memòria a la creació, l'ordre i el caos

    El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) presenta una nova producció pròpia que estableix un diàleg fascinant entre el patrimoni clàssic i la joieria contemporània. L'exposició reuneix l'obra de quatre artistes d'orígens tan diversos com Barcelona, Denver i el Japó, sota un fil conductor que explora la dualitat de forces creatives. Estructura i Concepte de la Mostra L'exposició s'articula en quatre àmbits diferenciats, cadascun vinculat a una artista i a una deessa del panteó romà: * Memòria (Nemosine): Inma Givert (Tarragona/Barcelona) explora les arrels i la història. * Caos (Igea): Sharon Schaffner (Denver) presenta peces inquietants inspirades en nines d'ivori i el desordre. * Natura (Diana): Mayumi Tsukuda (Japó) utilitza fibres vegetals i papers per connectar amb l'entorn boscós. * Ordre (Ninfa adormida): Marisa Perales (Barcelona) utilitza pedres i còduls costaners per parlar de com la vida ens moldegua. Materials i Diàleg Arqueològic Les creadores no només han usat metalls preciosos com or i plata, sinó que han incorporat materials històrics com l'os, la pedra i el vidre. Moltes obres s'inspiren directament en troballes del museu, com ara la famosa nina d'ivori o joies romanes originals. "Tot el que fem sobre aquest passat és contemporani. Ens interessa molt entrar en diàleg amb els creadors actuals per posar el nostre patrimoni com a eix central." Activitats d'Estiu al MNAT Pilar Sada també destaca la programació estival del museu: * Visites teatralitzades: La Vila Romana dels Munts acull novament a Caius i Faustina. * Vacances a Tàrraco: Activitats familiars per descobrir la vida quotidiana romana. * Estiu Històric: Tallers específics d'arqueologia, jocs i teatre per a joves.

  • 21'

    Història i llegat del Club de Joves de Tarragona (1965-1976)

    Presentació del llibre sobre el Club de Joves El programa de Tarragona Ràdio acull l'historiador Salvador Rovira i els activistes Àngel Cunesa i Emili Guillemat per presentar el llibre El Club de Joves 1965-1976: El ressorgiment de la cultura catalana i catalanista a Tarragona. Aquesta obra és el fruit d'una recerca documental exhaustiva per rescatar la memòria d'una entitat clau durant el tardofranquisme. Origen i context de l'entitat El club va néixer l'any 1965 sota l'aixopluc de l'Església, aprofitant l'obertura del Concili Vaticà II. Tot i estar vinculat formalment a l'Arquebisbat i comptar amb el suport de Mossèn Gil, l'entitat va gaudir d'una llibertat d'acció excepcional que va permetre: Normalitzar l'ús del català en un context de dictadura. Organitzar activitats culturals diverses: des de teatre i corals fins a cinefòrums. Actuar com a refugi per a altres col·lectius, com els Xiquets de Tarragona. Impacte cultural i social L'entitat no només va ser un espai de resistència cultural, sinó també un punt de trobada social fonamental per a la joventut de l'època. Activisme intel·ligent: Rovira destaca la capacitat de les juntes directives per "nedar i guardar la roba", gestionant els permisos amb les autoritats franquistes sense renunciar als seus principis catalanistes. Relacions personals: Els convidats recorden amb afecte que el club va ser l'origen de moltes relacions personals i matrimonis, essent un espai de socialització pioner en la barreja de gèneres. Llegat documental: El llibre inclou una part històrica, un apèndix fotogràfic i el llistat dels més de 500 socis, entre els quals figuren noms rellevants com l'alcalde Nadal o el rector Joan Martí. "Viure en català a Tarragona als anys 60 va ser possible per primera vegada gràcies al Club de Joves; per a nosaltres era la cosa més natural del món." El final d'una etapa L'entitat va desaparèixer el 1976. Segons els autors, el tancament es va deure a diversos factors: Limitacions estatutàries: L'edat límit dels 30 anys impedia la continuïtat dels membres fundadors. Canvi generacional: Les noves generacions dels anys 50 tenien prioritats i valors diferents. Arribada de la democràcia: L'aparició de noves formes d'associacionisme i el restabliment de les institucions van absorbir les funcions que fins llavors feia el club.

  • 10'

    Protesta contra les tarifes elèctriques i la qualitat del servei

    Acció de protesta: Catalunya a les fosques El President de la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona, Antoni Peco, detalla la convocatòria per a una acció simbòlica aquesta nit a les 22:30 hores. La iniciativa consisteix en una apagada de 10 minuts en protesta contra la gestió de les companyies elèctriques. Motius de la queixa Les principals reclamacions giren al voltant de: * L'abús de les tarifes i els elevats impostos (com el 18% d'IVA en un servei bàsic). * La manca d'inversió en infraestructures (cables oxidats, suports deficients). * La mala qualitat del subministrament, citant com a exemple la impossibilitat d'inaugurar la piscina de Riu Clar per falta de connexió. "És un toc d'avís a aquestes companyies elèctriques que passen del servei i no inverteixen, mentre guanyen molts diners malgrat la crisi." Qualitat de l'aire i indústria química L'entrevista també aborda la preocupació veïnal per les males olors provinents de la petroquímica. S'esperen resultats d'un informe encarregat a una empresa holandesa i es destaca la signatura d'un protocol entre Repsol i el Departament de Medi Ambient. Millores en el Pla PLASEQTA Prop del primer aniversari de l'incident d'Ar कोस (Arcros), Peco confirma avenços en els protocols de comunicació: * Clarificació de responsabilitats entre l'Ajuntament i la Generalitat. * Implementació d'un sistema d'avisos via missatges de text als representants veïnals durant les crisis. * Previsió d'un simulacre al novembre per testar les noves garanties de seguretat.

  • 29'

    La Unitat d'Escolarització Compartida (UEC) a Tarragona

    El paper de la Fundació Casal Amic El programa explora el funcionament de la UEC Ponent a Torreforta, gestionada per la Fundació Casal Amic mitjançant un conveni amb l'Ajuntament de Tarragona i el Departament d'Educació. El seu objectiu principal és oferir una alternativa pedagògica a joves que presenten dificultats d'adaptació als instituts ordinaris. Metodologia i Objectius • L'atenció és personalitzada, amb un ràtio baix (actualment 11 alumnes) i currículums adaptats. • Es busca que els joves obtinguin el títol d'ESO o, en el seu defecte, s'orientin cap a la formació laboral. • Es combinen les matèries acadèmiques amb tallers pràctics: - Cuina - Hort i jardineria - Pintura i restauració Experiències dels Alumnes L'episodi compta amb el testimoni directe de diversos estudiants: • L'Alejandro i l'Eloy: veterans que estan a punt de graduar-se. Destaquen que la relació amb els professors és més propera, descrivint-la gairebé com de "coleguillas", però mantenint el respecte i les normes. • L'Agustín: un alumne nou que acaba d'arribar i veu en la UEC una oportunitat per recuperar les ganes d'estudiar que havia perdut després de repetir diversos cursos. "No han marxat amb les mans buides... els valors i la manera d'estar al món són tan importants com els objectius educacionals." Valors i Futur L'equip docent subratlla que la seva tasca va més enllà dels llibres. Es treballen els hàbits socials i el respecte, aconseguint una maduració personal significativa. Els joves ja miren cap al futur amb ganes de fer cicles de Soldadura o Peluqueria.

  • 16'

    Gala del Centenari del Teatre Metropol de Tarragona

    Celebració dels 100 anys d'història cultural L'esdeveniment commemora el centenari del Teatre Metropol, una de les institucions culturals més emblemàtiques de Tarragona. L'acte serveix per posar en valor la trajectòria d'un espai que ha sobreviscut al pas del temps sense perdre la seva essència, consolidant-se com un punt de referència per a les arts escèniques. Eixos principals del centenari La consellera de Cultura, Carme Crespo, destaca que la programació s'ha basat en tres pilars fonamentals: * La història del teatre: Un repàs al segle de vida de l'edifici. * L'obra de Josep Maria Jujol: Reconeixement a l'arquitecte modernista que va dissenyar aquesta joia. * Promoció internacional: L'ús de figures com l'actor John Malkovich per projectar el teatre al món. Impacte i llegat Es subratlla la importància de la remodelació feta fa 15 anys, que va permetre al teatre recuperar el seu dinamisme. Altres punts clau esmentats són: * Més de 1.200.000 espectadors en els darrers 15 anys. * La publicació d'un llibre històric coordinat per l'Arxiu Municipal. * El manteniment de la seva vocació de servei a la ciutat. "Hem conegut el teatre i l'obra, que emociona i toca el cor de les persones." L'acte clou amb una part lúdica amb actuacions de pallassos i màgia clàssica, homenatjant els artistes que han passat per l'escenari durant aquest segle.

  • 29'

    Debat sobre l'ús del burca i la identitat musulmana

    Reflexió sobre el Burca i la Religió Musulmana El debat se centra en la polèmica sobre la prohibició del burca als espais públics, comptant amb les veus de dones musulmanes que aporten una visió interna de la seva fe i tradicions. Les convidades, la Fàtima Souki i la Zara Hermic, defensen que la seva religió no obliga a portar el vel ni el burca, sinó que és una qüestió sovint lligada al masclisme o a interpretacions culturals. Punts Clau de la Discussió • Llibertat d'elecció: Ambdues convidades són musulmanes practicants que trien no portar vel, subratllant que l'Islam ha de ser un acte de voluntat i no d'obligació. • Seguretat i espais públics: Hi ha un consens sobre la necessitat d'identificar-se en administracions públiques per motius de seguretat, però es rebutja la prohibició a la via pública com un error. • Origen cultural del vel: Es destaca que el vel era un fenomen de la Mediterrània i el burka, originalment, un símbol de noblesa a l'antiga Pèrsia, no necessàriament un mandat religiós. El Paper de la Política i la Societat "Intentar fer un debat sobre la religiositat ara mateix, aplicant aquest tipus de normatives, crec que és un error." Es critica l'electoralista i la demagògia de certs partits polítics que utilitzen el debat de la immigració i el burca per desviar l'atenció de problemes com la crisi econòmica. Segons en Jordi Collado, es barregen tres debats diferents que caldria tractar amb més serenitat: Seguretat ciutadana Igualtat de gènere Laïcitat de l'Estat Finalment, s'alerta sobre el perill de generar una "esquizofrènia cultural" en les noves generacions de joves que viuen entre dos mons, i es reclama que la convivència sigui l'objectiu real per sobre de conceptes confusos com la integració.

  • 25'

    La Passió de Sant Fructuós: Reconstrucció de la Història

    Reconstrucció Històrica i Valors de l'Obra L'episodi explora la Passió de Sant Fructuós, una representació teatral que va més enllà de l'espectacle per convertir-se en una reconstrucció històrica fidel. Aquesta obra, que es representa cada dos anys a l'Amfiteatre de Tarragona, té com a objectiu posar en valor la història local i transmetre valors humans. El Sentit del Personatge i la Fe • Jesús Esple, que interpreta a Fructuós des de fa més de 20 anys, destaca que el personatge és un referent de servei i humanitat, vigent en l'actualitat. • Per als creients, l'obra transcendeix el teatre per convertir-se en una pregària, mentre que per als no creients és una lliçó d'història i integritat. • L'escenari és un factor clau: es trepitja el mateix terra on l'any 259 dC el bisbe Fructuós i els seus diaques van ser martiritzats. "No estem parlant d'una peça de museu, sinó d'una cita per transmetre valors i reconstruir la nostra identitat." Producció i Complexitat Artística L'espectacle mou un total de 259 persones (coincidint casualment amb l'any del martiri), incloent-hi actors, músics de l'orquestra i la coral de la seu. • El vestuari té un tractament professional, amb rèpliques exactes de la romanitat del segle III. • S'utilitza foc real durant la representació, un element que afegeix misticisme però també risc físic per als actors. • Com a novetat d'enguany, s'ha incorporat una llitera romana i la reconstrucció fidel d'un bateig antic. El Desafiament de la Continuïtat Tot i l'èxit de públic, l'organització afronta dificultats econòmiques constants. La representació d'aquest any va perillar fins a l'últim moment, salvada pel suport institucional i el treball voluntari de tots els participants.