Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2010 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2010. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1315 episodis
RSS

episodis

565-576 de 1314
  • 9'

    La Germandat de l'Ecce Homo de Tarragona al Vaticà

    Expedició a Roma de la Germandat del Sant Ecce Homo L'expedició, formada per més de 120 persones, s'ha desplaçat a la capital italiana amb un objectiu històric: participar en una audiència amb el Papa Benet XVI al Vaticà. Aquest viatge és la culminació d'un somni que va començar fa quatre anys a Montserrat. Objectius i fites del viatge L'expedició no només busca la trobada religiosa, sinó també la promoció cultural de la ciutat de Tarragona: * Interpretació del Virolai a la plaça de Sant Pere amb el sac de gemecs i timbals. * Portar el nom de la Setmana Santa tarragonina i de la ciutat a l'epicentre de la cristiandat. * Realitzar una pregària musical de fe per totes les famílies i ciutadans de Tarragona. Agenda i activitats a Roma Durant la seva estada, la germandat té previstos diversos actes oficials i culturals: 1. Recepció amb l'embaixador d'Espanya davant la Santa Seu, Francisco Vázquez, on es tocarà música catalana i italiana a la Plaça d'Espanya. 2. Visites culturals a les Catacumbes de Sant Calixt i al Coliseu. 3. L'audiència papal del dimecres, on el grup anirà identificat amb samarretes negres de la Germandat. Suport institucional L'expedició compta amb el suport de les màximes autoritats locals, que s'uniran al grup per a l'audiència de dimecres: "Hem d'agrair a l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros i a l'arquebisbe Monsenyor Jaume Pujol el seu suport; ells ens acompanyaran Dimecres en aquest somni." La secretària de la germandat, Elvira Ferrando, destaca que la banda està formada per 55 membres d'edats molt diverses, des de nens de 7 anys fins a veterans de 73, demostrant la vitalitat i el relleu generacional de l'entitat.

  • 24'

    Projecte Nàstic 2010-2011: Economia i Planificació

    Balanç Econòmic i Pla de Viabilitat El director general del Nàstic, Lluís Fàbregas, detalla una situació financera crítica amb un desfase d'uns 4,5 a 5 milions d'euros. Per fer-hi front, el club aplicarà un rigorós pla de viabilitat que inclou: • Una reducció del pressupost d'entre el 30% i el 35%. • L'objectiu d'estabilitzar les despeses al voltant dels 6 milions d'euros. • El refinançament del deute a llarg termini (uns 10 anys) aprofitant el suport de l'Ajuntament. "Durant els propers 5-6 anys tindrem una hipoteca important a les nostres esquenes; haurem de destinar part del pressupost a amortitzar el deute." Nova Campanya de Socis Malgrat la necessitat d'ingressos, el club ha decidit baixar les quotes de soci entre un 6,5% i un 7% (uns 20 euros de mitjana) per intentar recuperar la massa social, que actualment es troba sota els 6.000 abonats. Projecte Esportiu 2010-2011 L'etapa esportiva estarà liderada per Luis César, un tècnic que genera consens i il·lusió per la seva trajectòria prèvia al club. Construcció de la Plantilla • Criteris de fitxatge: Es busca talent però, sobretot, compromís absolut amb l'escut. No es buscaran "jugadors estrella" per currículum si no s'ajusten a la realitat econòmica. • Renovacions i Sortides: Es preveu una neteja profunda del vestidor. Jugadors com Rubén Pérez estan a prop de renovar, mentre que el futur de Campano és incert. • Noms propis: S'estan gestionant les incorporacions d'Oscar Rubio i el porter del Reus, Moragon. Infraestructures i Marca Pròpia L'estadi millorarà la seva seguretat amb el sistema UCOS (videovigilància) i es presentarà una nova samarreta en breu. El club seguirà apostant per la seva pròpia marca de roba esportiva com a via de negoci addicional.

  • 25'

    Centenari del Teatre Metropol: Història i Escena

    Una Obra Col·lectiva a Sis Mans El llibre commemoratiu del centenari del Teatre Metropol de Tarragona ha estat creat per tres autors amb perfils diferents (periodista i historiadors), cosa que aporta una heterogeneïtat única a l'obra. El text es divideix en tres grans blocs que cobreixen des dels orígens fins a l'actualitat: • La part històrica i els orígens com a Patronat Obrer. • L'evolució urbana i arquitectònica del projecte de Josep Maria Jujol. • Els darrers 15 anys de programació professional des de la reobertura el 1995. Arquitectura i la Figura de Jujol L'edifici és una joia del modernisme que, durant dècades, va restar oculta sota capes de pintura i falta de coneixement. • L'aportació de Jujol: Es destaca la seva planta no simètrica i l'ús de la llum i el color, elements que es van malmetre durant els bombardejos de la Guerra Civil de 1938. • Redescobriment: La restauració va permetre recuperar el mobiliari original i objectes modernistes que havien estat perduts o oblidats a les golfes. • La Façana: Malgrat el seu valor interior, els autors coincideixen que la façana a la Rambla Nova passa desapercebuda i li manca una il·luminació monumental que el dignifiqui com a teatre. 15 Anys d'Èxits Escènics Des de la seva reinauguració el 1995 amb la companyia Comediants, el Metropol ha esdevingut el centre neuràlgic de la cultura a Tarragona: • Ha acollit les millors figures del teatre català i estatal (Flotats, Concha Velasco, etc.). • Manté una programació molt activa que combina el món professional amb l'amateur i escolar. • > "És un teatre molt familiar on tothom es pot trobar el seu espai." Patrimoni i Identitat Tarragonina La conversa clou amb una reflexió sobre la necessitat que els tarragonins valorin més el seu patrimoni modernista. Es destaca la singularitat geogràfica de la ciutat, situada entre el mar i la muntanya, i el valor de l'eix de la Rambla Nova com un espai arquitectònic excepcional que mereix ser mirat amb "ulls de turista".

  • 21'

    Diàleg entre Joieria Contemporània i Patrimoni Romà

    Una proposta artística única al Museu Nacional Arqueològic El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) presenta una exposició de producció pròpia que estableix un diàleg fascinant entre el passat clàssic i la joieria contemporània. Aquesta iniciativa forma part de la línia Antiguitat-Contemporanitat, que busca posar el patrimoni històric com a eix central de la creació artística actual. Les protagonistes: Quatre veus i una visió global L'exposició ha estat creada per quatre artistes de procedències diverses (Tarragona, Barcelona, Denver i Japó), que han treballat durant dos anys per fusionar la seva estètica amb la història de Tàrraco: Inma Givert: Treballa sobre la memòria sota el referent de la deessa Nemocine. Sharon Schaffner: Explora el caos inspirant-se en la deessa de la salut, Igea, i la nina d'ivori romana. Mayumi Tsukuda: Utilitza fibres naturals i materials orgànics sota la protecció de Diana. Marisa Perales: Se centra en l'ordre i la natura mitjançant còduls de platja i la figura d'una ninfa. Conceptes clau i materials L'obra destaca per l'ús de materials poc convencionals en la joieria tradicional, creant un vincle directe amb els objectes arqueològics trobats a les excavacions: Materials diversos: Des de l'or i la plata fins a l'os, el fang, el vidre, els teixits i fins i tot la closca d'ou. Diàleg històric: Les peces contemporànies s'exposen al costat d'objectes originals del museu, com amulets, joguines romanes (nines articulades) i joieria antiga. Perspectiva de gènere: L'exposició està tamitzada per un llenguatge i unes vivències marcadament femenines, connectant les divinitats antigues amb la realitat personal de les creadores. "Cap història ens pot ser aliena, totes formen part de la nostra realitat actual." Activitats per a l'estiu a Tàrraco A més de l'exposició (oberta fins al 3 d'octubre), el MNAT ofereix una programació estiuenca completa: * Visites teatralitzades: A la Vila dels Munts (Altafulla) amb els anfitrions Caius i Faustina. * Tallers per a joves: Arqueologia, jocs romans i teatre amb taller de màscares. * Vacances a Tàrraco: Visites familiars per descobrir l'urbanisme i la vida quotidiana romana.

  • 8'

    Imprudències al pas a nivell de la plaça dels Carros

    Risc i Imprudències al Pas a Nivell de Tarragona L'actualitat marcada pel tràgic accident de Castelldefels ha tornat a posar el focus sobre la seguretat ferroviària a la ciutat de Tarragona, concretament al pas a nivell de la plaça dels Carros. Aquest punt és considerat un punt negre a causa de la freqüència amb què els vianants ignoren les mesures de seguretat. Diagnosi de la Situació El periodista Josep Ardila, des d'una unitat mòbil, descriu un panorama de negligència quotidiana: Incompliment de senyalització: S'ha observat nombrosa gent creuant amb les barreres abaixades i el semàfor en vermell. Pas inadequat: Molts vianants, tot i estar les barreres pujades, creuen pel mig de la calçada destinada als vehicles en lloc d'utilitzar el pas de vianants. Punt d'alta afluència: La proximitat a la zona de lleure, la platja del Miracle i el port fa que sigui un lloc de pas constant, especialment a l'estiu. Testimonis i Reivindicacions Les entrevistes realitzades als vianants revelen diverses actituds davant del perill: Manca de paciència: Alguns ciutadans admeten que passen per no esperar, posant com a excusa les presses per arribar a la feina. Crítica a les infraestructures: Es reivindica la necessitat urgent del projecte de soterrament de les vies, una demanda històrica de la ciutat. Efecte crida: Un dels entrevistats destaca el perill de l'exemplaritat negativa: "Quan tu creues la via, obligues indirectament a molta gent que s'està esperant a pensar que està fent el ruc i acaben passant també, posant-los en perill." Conclusions Tot i que el retard en les obres de soterrament és un fet acceptat, els periodistes subratllen que les deficiències en la infraestructura no justifiquen les imprudències que posen en risc la vida pròpia i la dels altres. Es demana una major consciència cívica i el compliment estricte de les normes de seguretat.

  • 28'

    Cursos d'Estiu URV: Risoteràpia i la Barcelona dels 70

    Introducció als Cursos d'Estiu de la URV L'episodi explora l'oferta formativa de la Universitat Rovira i Virgili (URV) per a l'estiu, destacant dos cursos que comencen el proper dilluns. Aquestes activitats, tot i tenir un component acadèmic, estan obertes a tota la ciutadania i busquen el creixement personal i la recuperació històrica. Risoteràpia: Salut i Benestar La primera part del podcast se centra en el curs Risoterapia desencadenant de Salut i Benestar, coordinat per Maria Antònia Martorell, Dolors Burgellés i Montse Muñoz. Conceptes Clau i Beneficis • El riure com a eina d'autoconeixement i mecanisme de defensa per alliberar tensions. • Diferenciació entre el riure sanador (compartit) i el riure tòxic (agressiu o burlesc). • Impacte fisiològic: reducció del cortisol (hormona de l'estrès) i activació de mecanismes de benestar, fins i tot amb el riure forçat. Aplicació en la Infermeria i la Vida Quotidiana "El riure neix del cor i és un llenguatge universal que genera comunicació i ens obre a les altres persones." Les coordinadores expliquen com aquesta disciplina s'ha integrat en la formació d'infermeria durant 14 edicions, servint com una eina terapèutica fonamental per a l'acompanyament vital dels pacients. L'Altra Moguda: Barcelona Anys 70 La segona part presenta el curs L'altra movida, Barcelona, any 70, coordinat per José Carlos Suárez. Reivindicació de l'Underground Català L'objectiu és rescatar la memòria d'una Barcelona que va ser l'oasi de la vanguàrdia a Espanya, anterior a la movida madrileña, però sovint oblidada per interessos polítics. Figures i Temàtiques del Curs • Personatges: Ocaña, Pau Riba, Mariscal, Sisa i Pepe Rivas (Ajo Blanco). • Temes: Llibertats sexuals, el còmic underground, el teatre i la influència de la Gauche Divine. • Metodologia: El curs inclou taules rodones i la projecció de la pel·lícula Ocaña, retrat intermitent de Ventura Pons.

  • 13'

    Vigilància i seguretat a les platges de Tarragona

    Dispositiu de la Creu Roja del Mar per a l'estiu L'inici oficial de la temporada d'estiu activa el desplegament de seguretat a les platges tarragonines gestionat per la Creu Roja del Mar. Amb un calendari que va del 15 de juny al 15 de setembre, l'entitat garanteix la vigilància diària de 07:00h a 19:00h. Balanç de la Nit de Sant Joan La festivitat va requerir un hospital de campanya a la Platja del Miracle per atendre diverses incidències: * Talls i ferides per vidres clavats. * Casos de coma etílic i desmais. * Un perfil d'afectat majoritàriament adolescent (entre 13 i 17 anys). Operativitat i Prevenció El dispositiu a la demarcació de Tarragona compta amb prop de 140 socorristes (dels quals uns 50 treballen a la ciutat). La seva rutina inclou: 1. Revisió de corrents i presència de meduses a primera hora. 2. Actualització de la informació i banderes a la web oficial. 3. Patrullatges preventius per evitar conductes de risc. Imprudències i Medi Ambient Els responsables de seguretat alerten sobre diferents comportaments que posen en perill els banyistes: * Salts des de les roques: És la imprudència més persistent, especialment entre el jovent a zones com la Rabasada o el Miracle. S'han registrat situacions de risc extrem on banyistes han caigut a prop de motos aquàtiques de rescat. * Ús de sabó a les dutxes: Una pràctica prohibida que requereix la intervenció de la Guàrdia Urbana en casos de reincidència. * Presència de gossos: Tot i que ha disminuït, encara es detecten animals en zones com Tamarit o el Bosc de la Marquesa. "No podem estar les 24 hores a la platja; a partir de les 7 de la tarda l'afluència baixa, però la gent ha de ser responsable de la seva pròpia seguretat." Finalment, es destaca que platges com la Rabasada són les més conflictives pel seu fàcil accés i la configuració de les roques que convida a l'ús temerari.

  • 27'

    2010-06-25 PREVISIONS TURÍSTIQUES PER A L'ESTIU

    Anàlisi del Sector Turístic a la Costa Daurada Representants dels sectors d'hotels, apartaments i càmpings analitzen les perspectives per a la temporada d'estiu, marcades per la incertesa econòmica i els canvis en els hàbits de consum. Tendències en el Comportament del Client S'observa una transformació profunda en la manera com els turistes planifiquen les seves estades: • Reserves d'última hora: La capacitat de previsió ha disminuït dràsticament; el client decideix el destí pocs dies abans en funció del temps i el preu. • Estades més curtes: S'ha passat del mes sencer o la quinzena a escapades de pocs dies o una setmana. • Segmentació de les vacances: Les noves generacions prefereixen viatjar més vegades a l'any però durant períodes més breus. Reptes i Problemàtiques Específiques Cada sector afronta dificultats particulars en l'entorn actual: • Apartaments Turístics: Denuncien una greu competència de l'oferta paralegal i critiquen el canvi de regulació administrativa de Turisme a Habitatge. • Càmpings: El factor climatològic és determinant per a les reserves, tot i que l'auge dels bungalows ajuda a atraure clients de zones més llunyanes. • Hotels: Adaptació constant a les noves demandes de serveis que van més enllà del tradicional binomi de sol i platja. L'Impacte de la Crisi i els Mercats Emissors Tot i el context de retallades econòmiques tot Europa, el sector es manté moderadament optimista: "És el moment de fer les coses millor que mai; no serà una temporada de rècord, però no serà dolenta." • Diversificació: La fortalesa de la regió recau en la varietat de mercats (França, Rússia, Països Baixos, Bèlgica i el mercat nacional de proximitat). • Elements clau: L'efecte tractor de PortAventura i la connectivitat de l'Aeroport de Reus amb els vols de baix cost són considerats pilars estratègics per a la competitivitat del destí.

  • 7'

    L'elaboració artesana de les coques de Sant Joan

    Tradició i artesania a la Pastisseria Trill En motiu de la celebració de la Nit de Sant Joan, la unitat mòbil de Tarragona Ràdio visita la Pastisseria Trill per conèixer de primera mà com s'elaboren les coques tradicionals. El pastisser Toni explica que la jornada comença a les 5 del matí per poder atendre l'alta demanda d'aquest producte estrella. Elaboració i ingredients principals La preparació segueix un mètode totalment artesanal, sense l'ús de maquinària industrial, posant èmfasi en la qualitat dels productes bàsics: Base de brioix: Elaborada amb farina, ous, llet, sucre i espècies com la matafaluga i l'anís. Varietats populars: Tot i que la de cabell d'àngel es manté com la més típica, la de crema està guanyant molta popularitat. També es fan versions de nata i de maçapà per encàrrec. Decoració: S'hi afegeixen pinyons i fruita abans de passar per l'estufa de fermentació i, finalment, al forn. "Aquí es fa tot amb les mans, amb els ous de la gallina i la llet de la vaca, com s'ha fet sempre." Tendències de consum i preus L'entrevista també desvetlla aspectes econòmics i de consum per a la revetlla actual: Impacte de la crisi: Es nota una lleugera reducció en la mida de les coques, tot i que les famílies mantenen el costum de comprar-ne. Rangs de preu: El cost per família oscil·la habitualment entre els 16 i els 30 euros. Producció: En una sola jornada es poden arribar a produir entre 200 i 300 coques de diverses mides. Finalment, es destaca que la millor manera de gaudir-ne és el mateix dia, ja que en ser un producte de brioix, tendeix a assecar-se amb el pas de les hores.

  • 13'

    Preparatius de Sant Joan: Petards i Coques a Tarragona

    Sant Joan a peu de carrer: La tradició dels petards L'emissora es desplaça al carrer Gasòmetre de Tarragona, concretament a una coneguda botiga de petards on la gent s'amuntega per fer les compres d'última hora. El propietari de l'establiment, el Carles, explica les dinàmiques d'aquest any i les preocupacions dels clients. Seguretat i Mites Molts clients esperen fins a l'últim moment per por que el material pirotècnic exploti a casa, però el Carles desmenteix aquest perill: Els petards es poden guardar a casa ben guardats en capses de cartró. Cal evitar les bosses de plàstic per la humitat que condensen. Si el material s'ha humitejat, posar-lo al sol un parell d'hores sol ser suficient per recuperar-lo. Impacte de la crisi i normatives Tot i el context econòmic, el sector sembla resistir bé, ja que la gent prioritza la festa d'una nit. Tanmateix, es comenten aspectes rellevants sobre la legalitat: Normativa Europea: Hi ha una forta crítica cap a les noves regulacions que limiten l'edat per tirar petits petards (com les sabetes), ja que podria afectar el negoci i la tradició mediterrània. Venda controlada: La botiga manté la política estricta de no vendre a menors sense la presència dels seus pares i demanar el carnet d'identitat. "Un petard és un petard; les novetats reals venen sobretot en el tema de la llum i les bateries, però el clàssic mai mor." L'experiència dels consumidors L'entrevistador parla amb diversos clients a la cua: 1. Famílies amb fills: Alguns admeten haver reduït el pressupost a la meitat a causa de la crisi. 2. Àvies generoses: Hi ha qui manté la despesa de fins a 100 euros per als nets. 3. Sanitaris en guàrdia: Una infermera recorda la importància de la precaució mentre es prepara per a una nit intensa de feina a l'hospital Joan XXIII. Finalment, es fa una crida a la prudència i s'anuncia la propera visita a la pastisseria Trill per parlar de les coques.

  • 18'

    La Nova Llei del Tabac i l'Impacte de Deixar de Fumar

    El Repte i la Satisfacció de Deixar de Fumar L'inici de l'episodi se centra en el vessant humà i emocional d'abandonar l'addicció al tabac. Es destaca que el procés és altament personal i que cada fumador necessita una estratègia diferent per assolir l'èxit. Els punts clau d'aquesta transició són: La decisió inicial: Es considera el pas més crític i difícil. L'estratègia del dia a dia: No s'ha de pensar en el futur a llarg termini, sinó en superar les properes 24 hores. L'orgull i la satisfacció: L'impacte emocional de qui ho aconsegueix és equiparable a poques altres experiències vitals. La Reforma de la Llei del Tabac Es desgrana el context de la nova legislació que busca ampliar la protecció de la salut pública. La idea central és que no es prohibeix el producte en si (substància legal), sinó que es protegeix el dret a respirar aire net. "No es prohibeix el tabac, es preserva el dret de les persones a respirar un ambient lliure de fum." Objectius de la nova normativa Protecció de col·lectius vulnerables: Especialment els menors d'edat i els treballadors de l'hostaleria que actualment pateixen el fum de segona mà. Universalitat d'espais sense fum: Eliminar la distinció entre locals de més o menys de 100 metres quadrats per evitar confusions i situacions de desigualtat laboral. Desmuntant Mites Econòmics La secció final de la discussió aborda el temor sobre les pèrdues econòmiques en el sector de l'hostaleria. Mitjançant estudis rigorosos d'entitats com el Banc Mundial i comparatives entre Catalunya i Madrid, s'argumenten els següents punts: Inexistència d'impacte negatiu global: Els diners no gastats en tabac es reinverteixen en altres serveis, mantenint l'ocupació. L'experiència internacional: Països amb lleis més estrictes (Irlanda, Itàlia, Anglaterra) no han patit desastres econòmics en el sector de l'oci. Captació de nou públic: L'absència de fum pot atreure persones que abans evitaven certs locals per motius de salut o confort.

  • 26'

    Centenari del Teatre Metropol: Història, Art i Vida

    Una Obra Commemorativa per a un Segle de Cultura Amb motiu de la celebració dels cent anys del Teatre Metropol, s’ha editat un llibre commemoratiu que recull la trajectòria d'aquest emblemàtic espai modernista de Tarragona. L'obra, escrita a sis mans per Josep Maria Marçal, Helena de Hortueta i Joan Gisbert, ofereix una visió transversal que combina el rigor històric amb la crònica periodística de les darreres temporades. L'Evolució Històrica i Arquitectònica Helena de Hortueta detalla els orígens del recinte abans de la intervenció de l'arquitecte Josep Maria Jujol: • L'edifici original se situava en una zona de caràcter industrial a l'actual carrer Armanyà. • Jujol va plantejar un projecte trencador amb una planta asimètrica per optimitzar l'espai, allunyant-se del model de ferradura italià. • L'espai va néixer sota la influència del Patronat Obrer i amb un fort control ideològic de l'Església. El Valor Artístic de Jujol El llibre posa en valor la figura de Jujol, sovint a l'ombra de Gaudí, i la seva capacitat per crear un moviment total: "No hem de pensar el modernisme com una etiqueta, sinó com un moviment total que abraça d'edificis a mobiliari i cortinatges." Es destaca la pèrdua d'elements originals a causa dels bombardejos de la Guerra Civil (1938) i les posteriors reformes per adaptar-lo com a cinema, que van ocultar la riquesa cromàtica i lumínica original fins a la gran remodelació de l'any 1995. Quinze Anys de Reobertura Josep Maria Marçal analitza el període des de la reinauguració l'any 1995 fins a l'actualitat: • El teatre ha passat de ser un espai "fosc i amb cadires dures" a convertir-se en l'epicentre cultural de la ciutat. • Per l'escenari han passat grans figures com Josep Maria Flotats i Conxa Velasco, compartint espai amb grups de teatre jove i entitats locals. • Es subratlla la fidelitat del públic tarragoní, amb una platea que s'omple constantment gràcies a una programació estable i diversa.