Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2010 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2010. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1315 episodis
RSS

episodis

1069-1080 de 1314
  • 9'

    Consolidació de Tarragona en la nova Llei de Vegueries

    Anàlisi de l'arquitectura territorial i el paper de Tarragona L'interlocutor valora positivament el nou projecte de llei de vegueries, destacant que s'ha aconseguit preservar l'estatus de Tarragona com a capital, situant-la al mateix nivell institucional que Barcelona, Lleida i Girona. Aquesta decisió corregeix plantejaments anteriors on les capitals s'havien de decidir per majoria absoluta, aportant ara una major estabilitat i reconeixement a les quatre capitals històriques. Punts clau de la reforma territorial Transformació de les diputacions: Les actuals diputacions es convertiran en Consells de Vegueria. Un aspecte rellevant és la divisió de la demarcació de Tarragona en dues entitats diferenciades. Consolidació de capitals: Mentre que Tortosa serà la capital de les Terres de l'Ebre, les capitals de la Catalunya Central i del Pirineu es determinaran en tràmits posteriors. Absència de duplicitats: Es remarca la voluntat que no es creïn noves administracions de forma segregada fins que les diputacions desapareguin totalment, evitant així més càrrega burocràtica per al ciutadà. Estratègia jurídica i parlamentària S'ha decidit demanar formalment al Conseller de Governació que respongui a totes les al·legacions presentades per la ciutadania i les institucions de Tarragona. L'objectiu és garantir una bona pràctica de governança i transparència. "L'objectiu màxim està aconseguit, que és que Tarragona queda clarament consolidada com una capital al mateix nivell que Barcelona, Lleida o Girona." Un procés legal complex L'aprovació final no serà immediata, ja que el procés depèn de la modificació de diverses lleis orgàniques (com la LOREG) que s'han de debatre a Madrid. Malgrat les crítiques d'alguns sectors, l'interlocutor defensa un model d'Espanya plural i federal on Catalunya tingui capacitat per autoorganitzar-se sense trencar la lleialtat institucional.

  • 14'

    Primer aniversari del projecte Ciberaula de l'Hospital Joan XXIII

    Un balanç positiu per la humanització hospitalària El programa d'avui celebra el primer aniversari de la Ciberaula de l'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona. Aquest espai ha aconseguit una xifra rècord de més de 6.500 participants en només un any, consolidant-se com un referent de humanització i benestar dins de l'entorn hospitalari. Els pilars de l'èxit Espai terapèutic: La Ciberaula actua com un oasis per a pacients i familiars, ajudant a normalitzar la situació de malaltia. Voluntariat: La col·laboració desinteressada de professionals i entitats externes és el motor que permet mantenir una programació estable. Superació de barreres: Inicialment, el projecte va haver de vèncer la resistència dels propis professionals que no n'entenien la finalitat lúdica en un context mèdic. Activitats i línies de treball L'espai no només ofereix oci, sinó que se centra en la formació en salut i el suport social: 1. Bloc Materno-infantil: Xerrades sobre el part, lactància materna (amb el reconeixement de l'Unicef com a Hospital Amic dels Nens) i cures del nadó, amb una alta implicació dels pares. 2. Salut Pública: Tallers sobre temes quotidians com la prevenció de l'ictus, la diabetis o la hipertensió. 3. Dijous Cooperatius: Activitats de sensibilització sobre banca ètica, consum responsable i projectes de cooperació internacional. 4. Cultura i música: Sessions de música en directe per millorar l'estat d'ànim dels malalts ingressats. "Hem hagut de crear aquest nou concepte perquè el pacient i la família visquin l'hospital com una experiència més positiva i no tan freda."

  • 8'

    Presentació de la 17a edició del Festival Dixieland

    Presentació de la 17a edició del Festival Dixieland de Tarragona S'ha presentat oficialment la nova edició del Festival de Dixieland de Tarragona, que tindrà lloc del 24 al 28 de març. L'esdeveniment destaca per la seva aposta per la producció pròpia i la seva capacitat d'irradiar cultura més enllà de la ciutat. Principals Novetats i Homenatges Homenatge a Django Reinhardt: Enguany el festival commemora el centenari del naixement del llegendari guitarrista. Coproducció destacada: S'estrenarà l'espectacle "Una visita de Django Reinhardt", una col·laboració entre el festival, l'Original Jazz-Orquestra i el Taller de Músics. Aquesta peça ja ha estat adquirida pel Festival de Jazz de Terrassa. Espectacles Internacionals: La Tandarica Orquestar presentarà un nou xou amb el reconegut clown nord-americà Django Edwards. Escenaris i Participació Local El festival manté el seu esperit itinerant i obert a tota la ciutat: * Nous espais: La Plaça de la Font s'incorpora com a escenari oficial, sumant-se a locals clàssics com el Teatre Metropol i el CaixaFòrum. * Suport al talent local: L'edició comptarà amb la participació de 23 grups locals i el suport de més de 35 establiments tarragonins. "Un dels objectius és projectar Tarragona, i el fet que l'espectacle ja s'hagi venut al Festival de Terrassa n'és una prova."

  • 8'

    La nova seu de l'Associació de Músics a la Tabacalera

    El futur espai musical de Tarragona a la Tabacalera L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ha presentat un ambiciós projecte per al complex de la Tabacalera que inclou la rehabilitació del magatzem número 1 per convertir-lo en la denominada Capsa Jove. Aquesta actuació, finançada pel Fons Estatal d'Inversió, suposarà una inversió de 8 milions d'euros. Detalls del projecte per als músics L'Associació de Músics de Tarragona (AMT), després de 10 anys de reivindicacions, finalment disposarà d'una seu pròpia i equipada: Planta baixa: Es crearà una sala de concerts amb capacitat per a més de 500-600 persones, una carència històrica de la ciutat. Segona planta: S'instal·laran buccs d'assaig polivalents, un estudi de gravació d'última generació i una aula de videocreació per a l'ús de les TIC. Gestió: L'espai serà gestionat directament per l'AMT en un model de cogestió amb l'administració pública. Objectius i calendari L'objectiu principal és la professionalització del sector musical local, oferint eines tant a músics amateurs com a professionals. El projecte ha de ser una realitat durant l'any 2010, permetent que l'associació s'hi traslladi abans d'acabar l'exercici. "Realment estem ja en la línia que pertoca a la professionalització del músic que acaba sent professional." Tot i que la Capsa Jove serà el centre neuràlgic, l'associació no descarta mantenir altres espais municipals (Xarxa 3) per a tasques administratives o suport als barris.

  • 28'

    Futur i reptes del sector petroquímic a Tarragona

    Impacte de la Crisi i Situació Actual L'any 2009 ha estat marcat per una crisi global que ha afectat severament el sector petroquímic, considerat la mare de totes les indústries. Anton Valero, president de l'AEQT (EQT), analitza com la davallada del consum i la volatilitat del preu del petroli han impactat el polígon de Tarragona. Indicadors clau de l'afectació: • Producció: S'han registrat reduccions d'entre el 20% i el 40% segons el mercat específic. • Ocupació: L'impacte directe s'estima entre 80 i 100 treballadors afectats per expedients de regulació, sense comptar les empreses de serveis. • Preus: El barril de petroli va passar de 147$ a uns 40$ en pocs mesos, desestabilitzant els marges comercials. Estratègia de Futur i Competitivitat Per afrontar la competència emergent de l'Orient Mitjà i l'Àsia, el sector aposta per la consolidació i la innovació. L'objectiu és convertir Tarragona en un clúster químic de referència mundial. "No tenim el futur garantit si no fem coses; hem d'ampliar el ventall de productes i ser atractius per a les multinacionals." Eixos del Pla Estratègic: • Sostenibilitat: Projecte de reutilització d'aigües residuals (6,8 hm³) per alliberar recursos per a ús social. • Infraestructures: Cal potenciar la connexió amb Europa mitjançant el ferrocarril i l'autovia A-27. • Seguretat: Manteniment estricte de les inversions en seguretat i col·laboració en el Pla PLASEQTA mitjançant simulacres. Col·laboració amb la Universitat i Talent Un pilar fonamental és la relació històrica amb la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l'Institut d'Investigació Química de Catalunya (ICIQ). El futur Parc Tecnològic de la Química serà l'espai on han de néixer noves idees i empreses de valor afegit, facilitant el relleu generacional i la formació especialitzada.

  • 23'

    L'Altre Olimp: Els Pirineus en època romana

    Descripció de l'Exposició L'entrevista amb Francesc Terrats, director del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), descriu la nova exposició temporal titulada "L'altre Olimp". Aquesta mostra se centra en la realitat històrica i cultural dels Pirineus durant l'època romana, trencant la imatge de la serralada com una barrera i presentant-la com un punt de trobada i de mestissatge. Eixos Principals del Discurs Històric • El paper de Roma com a catalitzador d'unificació política i administrativa que va fomentar els contactes comercials i culturals. • L'explotació de recursos naturals, especialment el marbre de Sant Beat, que va vertebrar l'economia de la zona. • La romanització progressiva, entesa no com una imposició per la força, sinó com un procés d'aculturació natural. Característiques de la Mostra L'exposició és una col·laboració internacional amb el Museu Sant Raimon de Tolosa i s'estructura en set àmbits que abasten des dels recursos naturals fins a la religió: "Roma és un sistema polític que no s'imposa, sinó que es presenta i va quallant i la gent s'hi va afegint." • Peces destacades: Inclou inscripcions epigràfiques, altars votius de pedra, i objectes de luxe com fulles votives de plata procedents de saquejos realitzats per pobles bàrbars al segle III. • Continuïtat: Es considera la continuació social de l'anterior exposició Tarraco Pedra a Pedra, centrant-se ara en la pedra com a suport d'idees religioses i estatus social. • Reutilització: Un dels àmbits finals explora com moltes d'aquestes peces romanes han estat reutilitzades en esglésies i construccions medievals o modernes. Informació Pràctica L'exposició estarà oberta a Tarragona fins al 16 de maig, coincidint amb el Dia Internacional dels Museus. Durant el mes de març s'organitzaran cicles de conferències acadèmiques per aprofundir en els temes tractats.

  • 8'

    Aniversari del trasllat al Campus Catalunya

    Balanç del primer any al Campus Catalunya En motiu del primer aniversari del trasllat dels estudis de la Facultat de Lletres i comunicació al Campus Catalunya, Tarragona Ràdio ha copsat les opinions dels estudiants des de la terrassa del bar del centre. La valoració general és molt positiva, destacant un canvi radical en la qualitat de vida universitària. Millores i beneficis destacats Instal·lacions modernes: Els alumnes celebren el salt tecnològic en els platós de televisió i estudis de ràdio, especialment aquells que venien de l'edifici del seminari. Serveis inexistents anteriorment: Es posa en valor l'existència d'un bar, zones de pàrquing i una biblioteca més gran i equipada. Ambient universitari: La convivència entre graus com Infermeria, Lletres i Ciències Jurídiques ha creat un entorn més dinàmic i menys aïllat. Calendari acadèmic: S'esmenta com a positiu el canvi en el calendari d'exàmens, que ara permet realitzar proves al desembre abans de Nadal. Aspectes a millorar i crítiques "Aquí hi ha massa ciment, és una arquitectura molt rectilínia i grisa; crec que una miqueta de verd ajudaria a donar més ambient." Manca de zones verdes: Diversos estudiants coincideixen que el campus és massa "gris" i que falten espais amb gespa i arbres. Dimensions de la biblioteca: Malgrat la millora, alguns usuaris consideren que la biblioteca s'ha quedat petita per al volum total d'estudiants del campus. Reducció de fons específics: Un alumne d'història apunta que els llibres especialitzats semblen haver-se reduït en comparació amb l'antiga biblioteca de lletres.

  • 36'

    La URV un any després del trasllat al Campus Catalunya

    Evolució i Consolidació del Campus Catalunya L'entrevista commemora el primer aniversari del trasllat de les facultats de Lletres i Infermeria al Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili (URV). El rector, Francesc Javier Grau, destaca que aquest canvi ha representat un trencament simbòlic amb el passat per créixer en un entorn modern i urbà. Convivència i Creixement • Actualment, el campus acull més de 3.500 persones, amb la previsió d'arribar a les 5.000 un cop finalitzi el trasllat d'Educació i Psicologia. • El model de campus aposta per la barreja d'estudis i la desaparició de fronteres físiques entre facultats. • S'utilizen espais comuns com el Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació (CRAI) per fomentar la interdisciplinarietat. "Deixar l'edifici de la Imperial Tarraco era com sortir de l'úter matern per desenvolupar la nova universitat." Projectes d'Inversió i R+D La URV es troba en una etapa de gran obra pública, sent una de les institucions amb més metres quadrats en construcció a la regió: • Campus Catalunya: Planificació de la nova Facultat d'Educació i Psicologia, amb previsió d'inici d'obres a finals d'any. • Terres de l'Ebre i Reus: Construcció de nous edificis i l'Escola d'Arquitectura. • Parcs Científics i Tecnològics: Desenvolupament de centres especialitzats en Enologia (Falset), Turisme (Vila-seca), Nutrició (Reus) i Química Sostenible (Tarragona). Excel·lència Internacional i Identitat El rector reflexiona sobre el projecte de Campus d'Excel·lència Internacional, on la URV ha estat reconeguda com una de les 15 millors universitats de l'estat. L'aposta pel Postgrau L'objectiu estratègic és doblar el nombre d'estudiants de postgrau per guanyar competitivitat internacional. La universitat vol ser referent en àmbits com el Dret Ambiental, l'arqueologia i la química, aprofitant les fortaleses de la regió. La Polèmica del Nom i la Marca Sobre la polèmica nominalista entre ciutats, el rector defensa aferrissadament la marca Rovira i Virgili. Reconeix que al principi va ser difícil explicar que es tractava d'una universitat pública a causa del nom propi, però afirma que ara és una marca consolidada i respectada que no s'ha de canviar.

  • 19'

    Noves directrius per al Concurs de Castells 2010

    Organització i Reptes del Concurs de Castells de Tarragona L'entrevista amb Miquel Vendrell, director del Concurs de Castells de Tarragona, detalla els preparatius i les estratègies per a l'edició de 2010, marcada per ajustos logístics i el context de crisi econòmica. Prioritats i Finançament Pressupost i Esponsorització: Tot i que el concurs està garantit per l'Ajuntament de Tarragona, es busca augmentar la participació del sector privat. L'objectiu estratègic a mig termini és arribar a un 50% de finançament privat, tot i que enguany serà difícil pel context econòmic. Pressupost total: Es preveu que es mantingui al voltant dels 300.000 euros. Millores al Recinte: La Tarraco Arena Plaça Cúpula retràctil: S'ha confirmat que la cúpula ja és operativa, cosa que garanteix la celebració de l'acte encara que plogui i evita haver de reservar dates alternatives. Aforament i Entrades: Es reduirà lleugerament el nombre d'entrades a la venda (entre 6.000 i 6.500) per garantir la seguretat i la comoditat. Es treballa en un sistema de seients numerats i no hi haurà venda a taquilla el mateix dia. Canvis en la Participació de les Colles Reducció de colles: El nombre de participants baixarà de 18 a 14 colles per evitar la sobrecàrrega de gent a la sorra (la rotllana). Criteris de selecció: Es manté el rànquing basat en les actuacions fins al 31 d'agost, garantint sempre la presència de les quatre colles de Tarragona. La Comissió Assessora i el Suport Mediàtic Nova composició: La comissió assessora s'amplia incorporant membres de les sis primeres colles del concurs anterior, representants de la Coordinadora i periodistes especialitzats. Innovacions Tècniques: S'està treballant en consensuar la taula de puntuacions i en un protocol per a la incorporació de noves estructures castelleres. Aliança amb TV3: Es preveu una aposta forta de la televisió pública catalana per convertir el concurs en l'esdeveniment del mes, potenciant la transmissió i la seva presència mediàtica. "El control del concurs l'ha de tenir sempre l'Ajuntament, però hem de caminar cap a compartir les despeses amb el sector privat."

  • 50'

    Ple de l'Ajuntament: Propietat Intel·lectual i Gestió Municipal

    Debats sobre la Propietat Intel·lectual i l'Economia Sostenible L'episodi comença amb una discussió intensa sobre la Llei d'Economia Sostenible i la reforma de la propietat intel·lectual. Els diferents grups parlamentaris debaten la coherència dels posicionaments al Congrés dels Diputats i la seva trasllat a l'àmbit municipal. • Es critica la creació de comissions administratives per tancar webs, defensant que només el poder judicial hauria de tenir aquesta competència. • Es destaca la necessitat que la indústria cultural s'adapti a l'evolució ràpida d'Internet. Desenvolupament Econòmic i Ocupació Local Es presenta i aprova per unanimitat una moció per prioritzar la contractació d'empreses i treballadors aturats de Tarragona en les obres finançades amb fons públics. "Hem d'intentar buscar qualsevol mesura per facilitar la feina als ciutadans davant el tancament de més de 3.000 empreses." Urbanisme, Mobilitat i Patrimoni Un dels punts clau és la prolongació del carrer Eivissa fins a l'avinguda Vidal i Barraquer. El debat se centra en la dificultat tècnica de fer compatible el vial amb la preservació de les restes arqueològiques del camí de la Fonteta. • El govern municipal proposa deixar la moció sobre la taula per buscar un consens tècnic a la comissió de territori. • Es recorda que la zona està qualificada com a zona verda i qualsevol modificació requereix compensacions normatives. Presidència Europea i Relacions Institucionals Es discuteix la rellevància de la Presidència espanyola de la Unió Europea durant el primer semestre de 2010. • S'acorda difondre la importància d'aquest fet mitjançant actes institucionals i la col·locació de la bandera europea. • Es genera un debat amb to humorístic i crític sobre l'"europeïsme" del govern i els errors materials en el text de la moció. Control de l'Acció de Govern L'última part de l'episodi es dedica a respondre preguntes pendents sobre: • La instal·lació de contenidors soterrats (381 unitats adquirides). • El finançament de l'Escola Oficial d'Idiomes mitjançant crèdits. • La ubicació de la segona comissaria dels Mossos d'Esquadra.

  • 2h 30min

    Actualitat, Vegueries i Defensa a Europa

    Actualitat i Política Local L'episodi d'avui se centra en diversos eixos informatius que afecten directament el territori català i tarragoní: Infraestructures i Seguretat • El govern de l'Estat licitarà enguany el tram de l'autovia A7 entre la Móra i Vilafranca del Penedès, una obra pressupostada en 300 milions d'euros per descongestionar la Nacional 340. • La Guàrdia Urbana de Tarragona informa d'un increment del 23% en les diligències per violència de gènere, xifra que s'atribueix a una major facilitat per denunciar gràcies a les noves unitats especialitzades. Debat sobre les Vegueries • Es destaca la visita del conseller de Governació, Jordi Ausàs, a la Cambra de Comerç de Tarragona. Aquest és un moment de gran expectació per la polèmica sobre el nom de la vegueria (Camp de Tarragona vs. Tarragona) i les 5.000 al·legacions presentades pel moviment MOUTA. "Les fronteres no han de ser un inconvenient per expandir-se per tot el món." Anàlisi Europea amb Alfons González A la secció Ai Europa, s'analitzen conceptes clau sobre la sobirania i l'ajut humanitari de la Unió Europea: L'Exèrcit Europeu: Realitat o Mite? • S'aclareix que la UE no té un exèrcit propi, sinó una política de seguretat i defensa coordinada. Històricament, intents com la Comunitat Europea de Defensa (anys 50) van fracassar per les susceptibilitats nacionals. • Europa actua com una potència civil, prioritzant la diplomàcia i les missions de pau o formació (com la de jutges a l'Iraq) per sobre de la força militar agressiva. Crisi Institucional i Energia • Cas Kristalina Georgieva: Es comenta la renúncia de la candidata búlgara Rumiana Jeleva per dubtes sobre el seu patrimoni i la seva substitució per Kristalina Georgieva. • Dependència Energètica: Es dóna una dada preocupant: l'Estat espanyol ha de comprar el 81,2% de l'energia que consumeix a l'estranger, evidenciant una forta vulnerabilitat externa. Agenda Cultural i Diversió • Música: Destaca el concert de Joe Crepúsculo a la Sala Zero i el festival Autúria a Reus amb artistes com Anna Roig i l'Ombre de Ton Chien. • Cine i Circ: Arribada del Gran Circ Italiano a les Gavarres i promocions de 2x1 per als cinemes Ocine.

  • 1h 18min

    Ple extraordinari de Tarragona: Pressupostos i inversions clau

    Sessió extraordinària de l'Ajuntament de Tarragona de gener de 2010 El ple municipal se centra en l'aprovació definitiva del pressupost general per a l'exercici 2010, així com en diverses operacions de crèdit i aval per tirar endavant projectes estratègics de ciutat que havien estat bloquejats. Inversions i Projectes Estratègics • Mercat Central: S'aprova una operació d'endeutament d'uns 30 milions d'euros a través d'Espimsa. El govern defensa que el projecte ja ha començat i és imparable, mentre l'oposició critica la gestió de terminis i el sobrecost comparat amb les previsions inicials de Mercasa. • Escola Oficial d'Idiomes (EOI): S'autoritza l'endeutament de 9,5 milions d'euros per a la construcció de la nova seu a la Chartreuse. L'alcalde destaca que es tracta d'un projecte "desencallat" després de 21 anys d'espera i que la Generalitat retornarà la inversió. • Ordenança de Locutoris: S'aprova definitivament la normativa que regula aquests establiments, limitant les activitats compatibles (només aliments envasats i màquines expenedores) per garantir la salubritat i l'ordre comercial. Debat Pressupostari i Fiscalitat El plenari ratifica el pressupost del 2010 amb els vots de l'equip de govern. Els punts de fricció política inclouen: • Crítiques de l'oposició (CiU i PP): Consideren que els pressupostos són "irreals", basats en ingressos d'IBI de l'autoritat portuària no garantits i que porten la ciutat a un nivell d'endeutament proper al 150%. • Defensa del Govern: El regidor d'hisenda sosté que s'ha reduït la pressió fiscal un 24% des del 2007 i que l'increment de deute és per inversió productiva i equipaments que quedaran per a la ciutat. "Aquest ja no és un projecte eternament pendent. Aquest és un projecte que ja està en marxa i no té marxa enrere." Altres Acords • Consell Municipal de Comerç: Modificació del reglament per reactivar aquest òrgan de participació ciutadana i diàleg amb els botiguers. • Drets digitals: Es debat una moció sobre el Manifest en defensa dels drets fonamentals a internet, que finalment és desestimada.