Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2010 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2010. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1315 episodis
RSS

episodis

1093-1104 de 1314
  • 15'

    Escó aprova la candidatura al cementiri nuclear

    Polèmica aprovació de la candidatura del MTC a Escó L'Ajuntament d'Escó ha aprovat, en un ple extraordinari de només 20 minuts, la presentació del municipi com a candidat per acollir el Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) de residus nuclears. La decisió s'ha pres amb set vots a favor i dos en contra. Tot i que l'oposició ha votat dividida, la determinació de l'alcalde ha tirat endavant enmig d'un clima de forta tensió social i política. Reacció de la societat civil i ecologistes Frau democràtic: Sergi Jaladier, de la Coordinadora Anticementiri Nuclear (CANC), ha denunciat que cap partit portava aquesta proposta en el seu programa electoral del 2007. Interessos particulars: Eloi Nolla, d'Ecologistes en Acció, ha suggerit que la decisió respon a interessos econòmics personals i ha demanat una investigació sobre els comptes dels regidors. Mobilitzacions: S'ha convocat una concentració a Barcelona davant del Palau de la Generalitat per exigir al govern català que bloquegi la candidatura. "No estan avalats pel seu propi poble, tampoc no n'han fet cap consulta; per tant, no en saben l'opinió. La decisió l'han pres a títol individual per interessos particulars." L'oposició política al Parlament L'arc polític català, representat en aquest cas per Jaume Bosch (Iniciativa), ha expressat el seu rebuig frontal: Consideren que la decisió ignora la voluntat del Parlament de Catalunya, que ja s'havia manifestat en contra d'acollir la instal·lació. Demanen l'expulsió dels regidors de PSC i CiU que han votat a favor per contradir les directrius dels seus partits. Critiquen el govern central per permetre que un ajuntament decideixi de forma unilateral sense el consens de la Generalitat. Clima de crispació local L'exterior de l'Ajuntament ha viscut moments de tensió amb uns 200 manifestants que han escridassat els regidors titllant-los de "traïdors". S'ha instal·lat una corona de flors funerària a la porta com a símbol de la "mort del municipi". Els testimonis locals lamenten la falta d'informació i l'estigma que suposa per a la comarca de la Ribera d'Ebre.

  • 17'

    2010-01-26 JOAN RIONÉ I

    Genovesa Narratives Teatrals: Més enllà de l'Escenari En aquesta conversa, Joan Rioné i Àlex Manrique, membres de la companyia tarragonina Genovesa Narratives Teatrals, ens presenten la seva visió innovadora del teatre. Lluny dels muntatges convencionals, el seu treball se centra en el teatre d'objectes i el llenguatge visual, integrant la plàstica, l'escenografia i la interacció amb el públic de manera única. La Caixa de l'Artista: De Miró a Chillida El projecte central de l'entrevista és el disseny i realització d'una instal·lació artística interactiva per al Museu Chillida Leku (Hernani, País Basc). L'origen: Tot neix d'una proposta prèvia sobre Joan Miró realitzada a Tarragona, que va captar l'atenció dels responsables del patrimoni de Chillida. L'objectiu: Crear una eina pedagògica i lúdica que permeti als visitants conèixer l'obra de l'escultor basc, especialment útil quan la pluja impedeix visitar els jardins exteriors del museu. Estructura de la Caixa: És un cub gegant de més d'un metre i mig, amb quatre cares temàtiques: Contextualització de l'artista i el paisatge. La natura com a font d'inspiració. Materials: Mostres que es poden tocar (fusta, alabastre, ciment, ferro). Un passeig sensorial en miniatura pel museu. Noves Narratives i Activisme Cultural Els convidats reflexionen sobre la necessitat d'una nova museografia que s'allunyi de l'acumulació de dades i s'apropi a la poètica de l'artista. Defensen el paper crucial de l'Aula de Teatre de la URV com a bressol de creadors que busquen alternatives comunicatives. "No deixeu que llegeixin per vosaltres" Aquesta sentència és el títol de la nova performance del col·lectiu Sam Salata (amb Àlex Manrique), que s'estrena al Pretori Romà, centrada en la llibertat cultural i el moviment personal. Per la seva banda, la Genovesa presenta Le Cuac, un espectacle sobre el moviment de les persones i les migracions.

  • 27'

    Candidatura d'Ascó al Magatzem Temporal Centralitzat

    Resum del Ple Extraordinari d'Ascó El ple de l'Ajuntament d'Ascó ha aprovat presentar la candidatura del municipi per acollir el Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) de residus nuclears. La sessió ha estat marcada per la defensa del model econòmic lligat a la indústria nuclear per part de l'alcaldia i les crítiques de l'oposició sobre les formes i la falta de consens territorial. Arguments a favor de la candidatura L'alcalde ha defensat la proposta basant-se en diversos punts clau: • Seguretat i experiència: S'afirma que el risc és nul i que el model centralitzat és més segur que el manteniment dels residus en cada central. Es cita l'experiència positiva de països com Holanda o França. • Desenvolupament econòmic: El projecte inclou un parc tecnològic i un viver d'empreses per diversificar l'economia de la Ribera d'Ebre i evitar la desindustrialització. • Decisió democràtica: Es subratlla que és la primera vegada que el municipi decideix lliurement la seva vinculació amb la indústria nuclear, a diferència de la imposició de les centrals durant l'estat espanyol. Postura de l'oposició i context social Malgrat l'aprovació, s'han posat de manifest tensions significatives: • Dèficit democràtic: Alguns regidors han criticat que la decisió recaigui només en nou persones sense un debat serè ni informació contrastada per a la població. • Estigma territorial: S'ha expressat la por a un nou estigma social que relacioni Escó amb la "pastura nuclear" o el "cementiri nuclear". • Falta de consens: Se subratlla l'oposició de la Generalitat de Catalunya, els partits polítics majoritaris i les comarques veïnes. "Aquesta és una oportunitat de futur que no podem deixar escapar per garantir que aquest municipi podrà seguir existint més enllà de la vida de les centrals nuclears." Resultat de la votació Finalment, l'acord s'ha adoptat amb 7 vots a favor (principalment de CiU i un del PSC) i 2 vots en contra, confirmant la voluntat municipal de participar en el procés de selecció de l'Estat.

  • 6'

    Ascó aprova la candidatura pel cementiri nuclear

    Decisió municipal a Ascó El ple de l'Ajuntament d'Ascó ha validat la seva candidatura per acollir el Magatzem Temporal Centralitzat (MTC), conegut popularment com a cementiri nuclear. La sessió ha estat breu però marcada per la tensió política i social. Resultats de la votació L'aprovació s'ha produït amb un resultat clar, tot i la divisió interna en alguns grups: - 7 vots a favor: Formats pels 5 regidors de l'equip de govern (CiU) i 2 regidors de l'oposició (Independents per Ascó). - 2 vots en contra: Els altres 2 regidors de la formació independent. Arguments de l'alcaldia L'alcalde, Rafael Vidal, ha defensat la seguretat del projecte basant-se en visites a instal·lacions similars a Holanda. Els punts clau de la seva intervenció han estat: - El risc és nul i la seguretat no és motiu de discussió. - L'objectiu és garantir la supervivència econòmica del municipi més enllà del tancament de les centrals nuclears. - Ha criticat el que considera una alarma social injustificada. "Afirmar el contrari [del risc nul] és crear de forma gratuïta una alarma social totalment injustificada." Protestes i context extern A l'exterior de l'ajuntament, més de 200 persones es van concentrar per protestar contra la decisió. La jornada ha requerit un fort desplegament dels Mossos d'Esquadra, incloent unitats antiavalots, a causa del clima d'agitació. Ascó competeix ara amb altres candidats, com un municipi de Guadalajara, per l'adjudicació final del magatzem.

  • 14'

    Ple decisiu a Ascó pel magatzem nuclear

    Expectació màxima davant el plenari municipal L'Ajuntament d'Ascó celebra un ple extraordinari aquest dimarts, 26 de gener, per decidir si presenta la candidatura del municipi per acollir el Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) de residus nuclears. La sessió ha aixecat una enorme expectació mediàtica i social a la comarca de la Ribera d'Ebre. Divisió interna i externa L'ambient a la localitat es troba marcat per una forta polarització: A l'interior de l'ajuntament: S'han aplegat nombrosos veïns favorables al projecte, argumentant que portarà llocs de treball i inversions en recerca científica per frenar el despoblament. A l'exterior de l'ajuntament: Desenes de manifestants de la Coordinadora Anti-cementiri Nuclear expressen el seu rebuig amb crits i pancartes, denunciant que no s'ha consultat el poble. Seguretat: Un ampli desplegament dels Mossos d'Esquadra, incloent-hi unitats antiavalots, custodia l'edifici per evitar incidents a causa de la crispació. Posicions de les parts "El poble i la comarca viuen gràcies a l'indústria nuclear. Si no muntem això, el jovent haurà de continuar marxant." — Jaume Ferrús, exalcalde d'Ascó. En canvi, Sergi Saladí, portaveu de la plataforma contrària, adverteix que el territori català no vol la instal·lació i que la decisió recau en uns pocs regidors que no ho portaven al programa electoral. Incerteza en la votació Tot i que l'equip de govern (format per convergents i un regidor socialista) preveu votar-hi a favor, hi ha rumors de possibles sorpreses o canvis d'última hora a causa de les pressions de les institucions catalanes i els consells comarcals veïns.

  • 20'

    Preparatius del Concurs de Castells de Tarragona 2010

    Entrevista a Miquel Vendrell sobre el Concurs de Castells 2010 Miquel Vendrell, recentment nomenat director del comitè executiu del Concurs de Castells de Tarragona 2010, detalla les línies mestres de l'organització per a la propera edició, que se celebrarà el diumenge 3 d'octubre. Prioritats i Gestió Econòmica L'organització treballa en dues línies paral·leles: l'estructura operativa i la comissió assessora. En un context de crisi econòmica, Vendrell destaca: * El pressupost es mantindrà al voltant dels 300.000 euros, garantit majoritàriament per l'Ajuntament. * L'objectiu estratègic a llarg termini és que el 50% del finançament provingui del sector privat, tot i que reconeix que enguany serà difícil d'assolir. Novetats al Recinte i Seguretat La Tarraco Arena Plaça (antiga plaça de toros) presentarà millores respecte al 2008: * Cúpula retràctil: El concurs ja no s'haurà de suspendre o ajornar en cas de pluja, ja que el recinte es pot tancar completament. * Seients numerats: S'està treballant per oferir localitats numerades per millorar la comoditat i l'experiència de l'espectador. * Aforament: Es reduirà el nombre d'entrades a la venda (entre 6.000 i 6.500) per evitar la sobrecàrrega de les graderies i garantir la seguretat. Canvis en la Participació i Normativa Una de les decisions més destacades és la reducció del nombre de colles participants per motius de seguretat i logística: * Es passa de 18 a 14 colles. * Les quatre colles tarragonines tenen la participació garantida, mentre que la resta escollirà segons el rànquing a data de 31 d'agost. * La Comissió Assessora s'amplia integrant representants de les sis primeres colles del concurs anterior, la Coordinadora de Colles Castelleres i experts dels mitjans de comunicació. Difusió i Futur del Certamen "TV3 pensa apostar fort pel concurs d'enguany i convertir-lo en l'esdeveniment del mes." Vendrell confirma que la col·laboració amb la televisió pública catalana serà clau per a la promoció exterior. Finalment, sobre la possibilitat que el concurs esdevingui anual en lloc de biennal, el director ho veu com una opció possible que cal anar madurant, però no de forma immediata.

  • 20'

    Conflicte de la SGAE i irregularitats en perruqueries

    Anàlisi del cànon de l'SGAE i la competència a Tarragona L'entrevista a Teresa Rubio i Montse Mañé, representants de l'Associació d'Esteticistes de Tarragona, aborda dos problemes crítics que afecten actualment el sector de la bellesa i els autònoms a la ciutat. 1. El polèmic cànon de l'SGAE El sector ha rebut amb sorpresa i indignació la intenció de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE) de cobrar un cànon per la música ambiental als salons de bellesa. Els punts clau discutits són: * Impacte econòmic: Es tracta d'una despesa addicional per a un col·lectiu format majoritàriament per autònoms que ja suporten una càrrega fiscal elevada. * Falta de transparència: Les convidades qüestionen el destí dels fons recaptats, afirmant que només una part arriba realment als artistes. * Abús de poder: Es denuncien casos on s'ha intentat cobrar aquest cànon en festivals escolars, maratons solidàries i llars de jubilats. "Catalunya és la més perjudicada... això és un monopoli que no té res a veure amb l'Estat." 2. Irregularitats i intrusisme local Es denuncia una proliferació sobtada de centres d'estètica regentats per ciutadans xinesos a Tarragona, especialment al barri del Port, on s'han detectat diverses anomalies: * Condicions laborals i legals: Inspeccions recents han revelat la presència de treballadors sense papers i l'incompliment sistemàtic d'horaris comercials. * Seguretat sanitària: S'han retirat productes (xampús i mascaretes) que no complien les normatives de seguretat de la Unió Europea. * Serveis degradants: Les convidades alerten sobre l'oferta de serveis de caràcter sexual (l'anomenat "final feliç") en alguns d'aquests centres, un fet que consideren denigrant per a la professió i que genera confusions incòmodes en els negocis tradicionals. Accions i futur del sector L'associació, a través de la federació catalana (FETCAT), està treballant per : 1. Impulsar un canvi en la Llei de Propietat Intel·lectual. 2. Exigir més inspeccions d'ofici per garantir que tots els locals competeixin en igualtat de condicions (titulacions homologades, metres quadrats i personal legalitzat).

  • 28'

    Experiències de la Unitat Canina K9 al terratrèmol d'Haití

    El paper crucial de la Unitat Canina de Rescat El podcast presenta el testimoni directe de Pere Frutos, president de l'ONG Unitat Canina de Rescat i Salvament K9 de Creixell, i Joan Fuster, de la URV Solidària. Es detalla la recent intervenció a Haití després del devastador terratrèmol i la logística necessària per a aquestes operacions d'emergència. Els gossos de rescat: Més que una eina • Els animals són la part fonamental de l'equip; se'ls prioritza fins i tot per sobre del benestar dels guies. • Aitor, el gos de Pere Frutos, es jubila després d'aquesta darrera missió per passar a ser un gos de casa. • L'ensinistrament és constant; no s'espera a la catàstrofe per preparar els nous exemplars. El valor del voluntariat pur "Jo soc jardiner... i tots els diners de les meves vacances s'han anat als terratrèmols des de fa 10 anys." Els membres d'aquesta unitat no són professionals remunerats, sinó voluntaris altament qualificats que financen gran part de la seva activitat de la seva pròpia butxaca, amb el suport logístic puntual d'entitats com la URV Solidària per pagar els bitllets d'avió. La realitat a Haití: Caos i supervivència La gestió de la catàstrofe L'episodi descriu una situació de tempesta perfecta: un país desgovernat, sense infraestructures i amb la torre de control de l'aeroport destruïda. Això va provocar un bloqueig aeri on l'ajuda humanitària (com l'anestèsia) no arribava als punts crítics. Escenes d'extrema duresa • Rescats realitzats amb el Grup de Ràpida Intervenció (GRI) durant els primers 5 dies. • Col·laboració en tasques mèdiques improvisades, veient amputacions sense anestèsia en nens. • Ús de l'astúcia per aconseguir que els hospitals internacionals acceptessin malalt locals. Consells sobre la cooperació i el suport Es fa una crida a la prudència a l'hora de fer donatius econòmics. Pere Frutos recomana: Verificar l'entitat: Donar a ONGs conegudes que treballin directament sobre el terreny. Evitar intermediaris estranys: Sospitar de comptes que apareixen de cop durant les crisis. Transparència: La importància de saber exactament on va cada euro. Finalment, es recorda que, encara que Haití ocupi els titulars, existeixen molts altres "Haitís" permanents al món (Sàhara, Tibet, Somàlia) que requereixen cooperació al desenvolupament constant.

  • 17'

    Jordi Cervera i la primera novel·la en Twitter a Europa

    Innovació literària: La novel·la negra arriba a Twitter L'escriptor Jordi Cervera presenta un projecte pioner en el marc del festival BCNegra 2010: la creació de la primera novel·la a través de la xarxa social Twitter a Europa. Aquesta iniciativa sorgeix com un encàrrec de l'Institut de Cultura de Barcelona i l'empresa Sun in Tokyo per promocionar el festival d'una manera interactiva i tecnològica. Característiques del format i reptes creatius Limitació de caràcters: L'autor s'enfronta al repte d'escriure en dosis de màxim 140 caràcters, convertint cada entrada en una "petita fotografia" o fotograma de la història. Rebuig al text preestablert: Cervera decideix no fragmentar un text ja escrit, sinó crear en temps real, capturant la immediatesa pròpia de la plataforma. Interactivitat 2.0: La novel·la incorpora aportacions dels seguidors, enllaços a Google Maps (per localitzar els crims), llistes d'Spotify o vídeos a YouTube, creant una experiència transmèdia. L'impacte de la campanya i el futur de la lectura "És una autèntica bogeria... estic contestant entrevistes de l'Equador, Colòmbia o Mèxic; el ressò és internacional." L'entrevista també reflexiona sobre el vessant econòmic i professional de la literatura digital: Difusió vs. Monetització: La xarxa és ideal per a la difusió massiva, però planteja interrogants sobre com els autors poden guanyar-se la vida amb el llibre electrònic. Nous hàbits de consum: Es suggereix que aquests formats no substituiran la novel·la convencional, sinó que serviran com a complements lúdics i ràpids per al dia a dia. L'obra, protagonitzada per una misteriosa gallina i una sèrie d'assassinats per verí, destaca per la seva capacitat de generar un perfil de personatge amb només unes pinzellades ràpides.

  • 13'

    Situació i futur del Centre Comercial Parc Central

    Balanç de situació del Centre Comercial Parc Central L'entrevista amb Pere Peiró, gerent del Parc Central de Tarragona des de l'octubre de 2009, ofereix una visió detallada de l'estat actual del centre després de 15 anys de trajectòria. Malgrat el context de crisi econòmica, el centre manté una posició sòlida amb una ocupació de locals del 98,5%. Impacte de la crisi i xifres clau L'afluència de visitants ha patit una lleugera davallada d'aproximadament un 4%, xifra que se situa en la mitjana del sector. Els comerciants han reaccionat amb polítiques de promoció agressives i un ajustament dels marges de benefici per mantenir el consum. Les rebaixes de gener de 2010 s'han valorat molt positivament, gràcies en part a la climatologia favorable per al consum de moda. Canvis en els serveis i oci Aparcament: Després d'un any de la instauració del pagament, la direcció valora la mesura positivament, ja que ha eliminat les cues i ha augmentat el temps mitjà d'estada fins a les dues hores i mitja. Cinemes: Després del tancament de les sales el 2009, el centre descarta a curt termini tornar-les a obrir per la baixa rendibilitat del sector. Com a alternativa, es busquen noves fórmules d'oci, com la instal·lació de pantalles gegants per a esdeveniments com el Mundial de Futbol. Perspectives de futur i competència "L'arribada d'El Corte Inglés a Tarragona serà un revulsiu positiu que ajudarà a mantenir el client a la ciutat i evitarà que marxi a Barcelona." El centre aposta per consolidar el seu model de comert de proximitat i moda, veient l'obertura de grans operadors com una oportunitat per potenciar l'eix comercial de Tarragona.

  • 26'

    Actualitat política i infraestructures amb Francesc Vallès

    Entrevista política a Francesc Vallès El diputat del PSC al Congrés, Francesc Vallès, repassa els temes clau que afecten la demarcació de Tarragona, amb un focus especial en la gestió de residus nuclears i el desenvolupament de noves infraestructures de transport. El debat sobre el magatzem nuclear (ATC) La discussió se centra en la possible candidatura d'Ascó per acollir el Magatzem Temporal Centralitzat (ATC). Vallès defensa la postura del partit i del president José Montilla: • El PSC respecta l'autonomia municipal dels ajuntaments que volen presentar-se. • No obstant això, es considera que Tarragona ja ha estat prou solidària en matèria energètica i nuclear. • Es necessita un consens territorial que vagi més enllà del municipi. • Vallès adverteix que si no es construeix un magatzem centralitzat, cada central (com Vandellòs o Ascó) haurà de gestionar els seus residus de forma individual mitjançant magatzems en superfície. Infraestructures Ferroviàries i el Corredor Mediterrani El diputat qualifica d'històrica la inversió per a la connexió d'alta velocitat entre Tarragona i Castelló: • Es trenca el model radial on tot passava per Madrid per apostar per l'eix mediterrani. • Aquesta infraestructura és clau per a la competitivitat del Port de Tarragona i la connexió amb Europa. • S'ha adjudicat l'estudi informatiu, el primer pas real per a l'execució del projecte. Carreteres i l'Autovia A-27 Respecte als retards de l'A-27 (Tarragona-Lleida), Vallès demana col·laboració: "No es pot demanar celeritat en una obra i després posar pals a les rodes des dels ajuntaments." • L'obra està dividida en quatre trams per agilitzar-ne la construcció. • S'espera que la infraestructura estigui finalitzada cap al 2012. Nou model de gestió aeroportuària Sobre l'Aeroport de Reus, s'obre una nova etapa política: • El Govern central planteja un canvi en la gestió que podria permetre el traspàs de la titularitat a la Generalitat. • L'objectiu és gestionar la infraestructura des de la proximitat per millorar la captació de vols i l'activitat econòmica local.

  • 10'

    Preparatius del Carnaval de Tarragona: Visita a Mercamoda

    El Carnaval de Tarragona a la botiga Mercamoda L'episodi se centra en els preparatius del Carnaval de Tarragona, visitant l'establiment especialitzat Mercamoda al carrer Jaume I. La conversa amb la Maribel i el Josep Ardila detalla com es viu la prèvia d'aquesta festivitat des de l'òptica del comerç local. Tipologia de Clients i Productes S'identifiquen dos perfils principals que visiten la botiga: * L'exclusiu: Aquells que busquen teixits i complements per confeccionar la seva pròpia disfressa única. * L'espontani: Clients que busquen solucions ràpides i disfresses ja confeccionades d'última hora. Tendències i Disfresses Populars Durant l'entrevista es comenten les tendències d'enguany i els clàssics que mai fallen: * Tendències actuals: La influència del cinema és clau, destacant personatges com Sherlock Holmes i la creixent demanda (tot i la seva dificultat en el maquillatge) d'Avatar. * Èxit de vendes: La disfressa de Michael Jackson s'ha convertit en un referent per la seva senzillesa i iconografia. * Clàssics: Vikings, romans, pirates, hippies, gànsters i personatges com Pippi Langstrump o la Blancaneus. La Logística de les Comparses La Maribel explica que el treball per a les colles grans comença molt d'hora: "El mes de maig ja comencem a treballar el carnaval de l'any següent." Es destaca que les grans comparses planifiquen amb mesos d'antelació per garantir que hi hagi estoc de teixits i talles, mentre que els grups petits poden trobar problemes de disponibilitat si esperen al gener o febrer. També s'esmenta com la crisi econòmica ha fet que molts grups optin per confeccionar-se ells mateixos els vestits per estalviar costos.