Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2010 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2010. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1315 episodis
RSS

episodis

1081-1092 de 1314
  • 10'

    Nixon-Frost al Teatre Metropol amb Joan Carreras

    L'obra i la seva posada en escena L'actor Joan Carreras presenta l'obra Nixon-Frost, dirigida per Àlex Rigola, que s'estrena al Teatre Metropol de Tarragona. L'entrevista revela detalls sobre la versió que arriba a la ciutat, coneguda com la versió unplugged o "en plagues": Essencialisme escènic: Una proposta sense artificis on els actors romanen a l'escena permanentment i els espais es creen de forma suggerent. Ús de l'audiovisual: Tot i ser una versió més nua, es manté l'ús de vídeo i primers plans projectats en una pantalla gran per transmetre la tensió de les entrevistes originals. Fidelitat històrica: El text es basa en les transcripcions reals de les entrevistes de 1977 entre el periodista David Frost i l'expresident Richard Nixon. Temàtiques i rellevància actual L'obra explora la relació entre la política i els mitjans de comunicació, destacant com un judici públic pot ser més determinant que un de judicial: Corrupció i poder: Carreras subratlla que el tema és totalment vigent, ja que les "corrupteles polítiques" i la impunitat del poder continuen sent temes contemporanis. El duel interpretatiu: L'actor destaca el treball amb Lluís Marco (Nixon), posant èmfasi en la dificultat de treballar sota el rigor d'un primer pla on "no es pot mentir". "Va ser aquest primer pla el que va debatre el mateix president... una confessió que mai havia fet davant la justícia." Preparació dels actors Joan Carreras explica que els actors han evitat veure la pel·lícula homònima per no ser influenciats per altres interpretacions, preferint fer una immersió en el material real per captar l'essència i la corporalitat dels personatges sense caure en la imitació buida.

  • 20'

    Eleccions a l'Associació de Veïns del Serrallo

    Relleu històric al barri del Serrallo Després de 22 anys sota la presidència de Carme Padrol, el barri marítim de Tarragona, el Serrallo, viu una jornada electoral clau per escollir la nova junta directiva de l'Associació de Veïns. La unitat mòbil s'ha desplaçat al punt electoral situat a la parròquia del barri per copsar l'ambient i les propostes de canvi. Les candidatures i propostes S'hi presenten dues llistes que busquen modernitzar el barri i millorar la seva gestió: Jesús Baciana (Un Serrallo Endavant): Proposa un canvi de mentalitat per incloure tant a la gent jove com a la gran. Reclama amb urgència un centre cívic o local social digne. Advoca per potenciar el comerç local i el turisme vinculat a la llotja de peix. Demanarà solucions per a la manca d'aparcament i la falta d'ombres al passeig. Ferran Diago (La vostra il·lusió és la nostra força): Prioritza la creació d'un centre cívic amb serveis com un menjador de dia per a la gent gran. Planteja millores tècniques com el soterrament del cablejat elèctric i dels contenidors de residus. Proposa un pla de sanejament de les façanes interiors per posar-les a l'alçada de la façana marítima reformada. Busca solucions a l'aparcament especialment durant els caps de setmana. Veus dels veïns i ambient La jornada s'ha caracteritzat per una alta participació i una gran expectació, tot i alguns petits incidents dialèctics inicials entre partidaris. "Volem una cosa pels vells, que no tenim res... un lloc per trobar-se, per fer conferències o tallers." — Carme Rioner i Lluïssa Saperes, veïnes del barri. Els veïns coincideixen en la necessitat d'espais de convivència per pal·liar la soledat de la gent gran i en el desig que el Serrallo segueixi sent un referent gastronòmic i cultural de la ciutat de Tarragona.

  • 15'

    Passió i tradició del pessebrisme a Tarragona

    L'entrevista amb Eugeni Bosch, president de l'Associació Pessebrista de Tarragona, posa en relleu la vitalitat d'aquesta tradició centenària a la ciutat i la tasca de l'entitat per preservar-la. La pervivència del pessebre Segons la tradició, el pessebre s'ha de mantenir a les llar fins al dia de la Candelera (2 de febrer), tot i que el ritme de vida actual sovint n'accelera el desmuntatge. Per als pessebristes, però, la feina és constant durant tot l'any, ja que tot just acabada una exposició ja es planifiquen els onze diorames per al Nadal següent per tal de garantir la varietat i la qualitat artística. 81 anys de certamen ininterromput L'associació organitza un concurs que ha celebrat 81 edicions sense interrupció, superant fins i tot períodes de guerra. Aquest certamen es divideix en diverses categories per fomentar la participació de tots els perfils: - Infantil i per a col·legis. - Familiar (dividit en popular i artístic). - Entitats i aparadors comercials. Com a curiositat històrica, Bosch destaca que fins i tot s'havien arribat a fer concursos de pessebres instal·lats a la bandeja posterior dels cotxes. L'Escola de Pessebrisme i el futur Davant el repte del relleu generacional, l'entitat ha posat en marxa una escola de pessebrisme amb el suport de la conselleria de Patrimoni de l'Ajuntament. En aquesta iniciativa, els joves aprenen tècniques fonamentals com: - El treball amb guix i porexpan. - El domini de la perspectiva. - El tractament de la il·luminació i la pintura. "Si no som capaços que a darrere nostre hi hagi nois i noies de 15 o 10 anys que els il·lusionem, això acabarà perdent-se." Propers actes L'entrega de premis del concurs d'enguany tindrà lloc aquest dissabte a les 19:30 h al Saló d'Actes de l'Ajuntament de Tarragona. L'exposició de diorames del carrer Girona encara es podrà visitar durant el cap de setmana abans del seu tancament definitiu.

  • 7'

    La Calçotada de Valls: Tradició, IGP i Qualitat

    El Calçot de Valls: Un símbol d'identitat i qualitat En aquesta conversa amb Francesc Vilanova, president del Consell Regulador de la IGP Calçot de Valls, s'explora la dimensió de la calçotada com un esdeveniment social i econòmic clau a Catalunya. La Indicació Geogràfica Protegida (IGP) garanteix que el producte compleixi uns estàndards rigorosos de cultiu i presentació. Característiques de la IGP Calçot de Valls Mesures rigoroses: Per portar l'etiqueta de la IGP, els calçots han de tenir una llargada de 20 a 25 centímetres i un diàmetre (gruix) d'entre 15 i 20 mil·límetres. Identificació: Es reconeixen pel seu lligat amb un fil blau i una etiqueta identificativa específica. Productors: Actualment, hi ha 54 agricultors certificats que preveuen una producció de més de 5 milions de calçots per a aquesta temporada. El procés de cultiu i la millor cocció "El calçot ha d'estar un any a la terra." El cicle del calçot és llarg i meticulós: 1. Febrer-Març: Es planta la ceba. 2. Juliol-Agost: S'arrenca i es torna a plantar (procés de calçar). 3. Novembre-Abril: Es cull el producte final. Pel que fa a la gastronomia, Vilanova aconsella coure'ls amb serments (revoltes) de vinya i evitar el pi, ja que aquest últim pot alterar el gust de la ceba. Un cop cuits, el procediment clàssic d'embolicar-los en paper de diari és fonamental per acabar la cocció amb la pròpia calor residual. Perspectives de la Temporada Es preveu que la gran festa de la calçotada aplegui unes 30.000 persones a Valls. També es comenta el famós concurs de menjar calçots, on es destaca la participació recorrent de Joan Forés, un dels grans favorits de cada any.

  • 14'

    Homenatge acadèmic a Jordi Soler Tura a la URV

    Homenatge a una figura clau de la Transició L'episodi se centra en l'acte acadèmic d'homenatge a Jordi Soler Tura, ponent de la Constitució Espanyola i de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979, que se celebra a la Universitat Rovira i Virgili (URV). L'entrevista a Jaume Bernet, catedràtic de dret constitucional, destaca la rellevància d'aquesta figura en la formació de la democràcia després de la dictadura franquista. Perfil i aportacions de Soler Tura Trajectòria política: Vinculat a Bandera Roja i al PSUC, va representar el catalanisme d'esquerres i els valors federalistes. Cualitats personals: Es descriu com una persona vital, planera i de profundes conviccions, capaç de buscar el consens fins i tot amb opositors ideològics. Llegat acadèmic: Com a catedràtic, va destacar per la seva capacitat d'explicar el rerefons polític dels articles constitucionals i les discussions entre els diferents sectors. El valor del consens i la situació actual "La fotografia de Soler Tura donant la mà a Fraga Iribarne era la mostra del consens i de la voluntat de buscar una sortida democràtica." Bernet analitza el possible sentiment de Soler Tura davant la situació del Tribunal Constitucional l'any 2010: Decepció institucional: Probablement estaria preocupat per la inestabilitat i la imatge de paràlisi política de l'òrgan situat per sobre del dret rigorós. Relació Constitució-Estatut: Per a Soler Tura, l'Estatut era una prolongació indestriable del text constitucional i part del mateix consens original. Homenatges pòstums: Es justifica el retard dels actes d'homenatge a causa de la llarga malaltia d'Alzheimer que va patir en els seus darrers anys.

  • 20'

    Programació Cultural i Nous Projectes a Tarragona

    Panorama Cultural de Tarragona L'entrevista amb la tinenta d'alcalde de Cultura, Carme Crespo, repassa l'estratègia municipal per dinamitzar la ciutat mitjançant una programació estable i la inversió en infraestructures. L'objectiu principal és projectar la ciutat i oferir plataformes als artistes locals. Música i Cinema: Oferta Estable Tarragona en Viu: Un cicle de música pop, rock, folk i jazz que es realitza en cinc sales de la ciutat. Una novetat clau és que els músics locals actuaran com a teloners dels caps de cartell. Tarragona Cinema: Programació plural a l'Antiga Audiència, coordinada per Pla i Acció Cultural (organitzadors del festival REC). Inclou el cicle Kino amb cinema independent, contemporani i en versió original. Música Clàssica: S'anuncia una programació estable inèdita fins ara, dividida en tres cicles: Tarragona Simfònica, Tarragona Entitats i Tarragona Futur (dedicat a talents emergents del conservatori). Equipaments i Futur "Aquest 2010 hi ha 13 milions d'euros invertits en equipaments culturals, una xifra mai vista a Tarragona." Teatre Tarragona: Es preveu que les obres acabin a finals de 2010. Es gestionarà de manera conjunta amb el Teatre Metropol per optimitzar recursos i programar obres de gran format. Centre d'Art Contemporani: S'ubicarà provisionalment al Tinglado 2 fins que l'edifici definitiu a la Tabacalera estigui llest el 2011. Centres Socioculturals: Avanç de projectes a la Part Alta (Cal Agapitu) i Campclar (obertura prevista per al 2011).

  • 16'

    Presentació de l'obra Lluna Blava: poesia i jazz

    Poesia i Música sota la Influència de la Lluna En aquesta trobada es presenta Lluna Blava, un ambiciós projecte interdisciplinari que uneix la paraula de Francesc Valls-Calçada, la música de Xavier Pié i les il·lustracions de Richard White. L'obra es defineix com un llibre-disc, una joia editada per Arola Editors que proposa una experiència immersiva sensorial. Els fonaments del projecte: Origen literari: Els poemes de Francesc Valls-Calçada neixen de diverses experiències, des de visions paisatgístiques fins a reflexions existencials i socials. Simbiosi musical: Xavier Pié ha creat una atmosfera a través del saxo soprano, buscant donar forma als silencis i a la contemplació nocturna. Estètica visual: La part gràfica, a càrrec de Richard White, aporta una lectura d'astronautes i viatges lunars que complementa la visió existencial de l'obra. El procés creatiu i futur de l'obra: No ha estat un camí ràpid; els autors destaquen que ha estat fruit d'un entusiasme compartit i de nombrosos assajos durant l'estiu per aconseguir sintonitzar ambdós llenguatges. Pel que fa al futur immediat: 1. Es preveuen diversos recitals en directe i concerts abans que acabi l'any. 2. Xavier Pié treballa en un nou projecte dedicat a Frank Sinatra per al festival de Dixieland. 3. Francesc Valls-Calçada acaba d'obtenir el premi de poesia Comas i Maduell de la Ciutat de Tarragona. "Si la Lluna plena sonés, probablement sonaria com això que acabem d'escoltar."

  • 4'

    Inauguració de la nova comandància de la Guàrdia Civil a Tarragona

    Inauguració oficial amb el ministre de l'Interior L'acte ha estat presidit pel ministre Alfredo Pérez Rubalcaba, acompanyat de la plana major del cos de la Guàrdia Civil, l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros i la subdelegada del govern Teresa Pallarès. La nova infraestructura se situa a la zona de Joan XXIII i substitueix les antigues instal·lacions de López Peláez, que es trobaven en un estat de conservació molt deficient. Característiques del nou complex El projecte, aprovat pel Consell de Ministres l'abril de 2006, ha suposat una inversió d'uns 11,2 milions d'euros. El complex s'estructura en dos edificis principals: Edifici administratiu i operatiu: Destinat a l'atenció al ciutadà i al funcionament intern del cos. Inclou zones per a la policia judicial, intervenció d'armes i gestió de seguretat. Edifici residencial: Compta amb un total de 46 pisos (tot i que en l'entrevista es mencionen 32 per a famílies i altres estances de pas) destinats a millorar la qualitat de vida dels 300 agents destinats a Tarragona. Espais comuns: Disposa d'un pati central i una àmplia zona d'aparcament. Impacte en el servei i els agents Segons el capità Francín, responsable de comunicació, el canvi representa un salt qualitatiu essencial: "Hem passat d'una caserna que era obsoleta, amb un estat pràcticament ruïnós, a un edifici ampli, lluminós i amb la capacitat operativa que ens feia falta." L'objectiu principal d'aquesta nova seu és oferir un millor servei al ciutadà mitjançant espais més accessibles i moderns, alhora que es dignifiquen les condicions laborals i personals de la policia.

  • 13'

    Inauguració de l'espai Veïns Actius a Camp Clar

    Veïns Actius: Mediació i Convivència El programa Veïns Actius, integrat dins del Pla Integral de Camp Clar, inaugura oficialment la seva seu física a Tarragona. Aquesta iniciativa, que ja porta un any i mig en funcionament, té com a objectiu principal la millora de la convivència veïnal mitjançant eines pedagògiques i la mediació professional. Eixos Principals de Treball El servei, format per un equip de tres especialistes en psicologia i treball social, actua en dos àmbits clau: Assessorament a juntes d'escala: Acompanyament per crear estructures organitzatives autònomes en comunitats que no tenen junta o que necessiten millorar el seu funcionament intern. Servei de Mediació: Una eina innovadora per resoldre conflictes entre parts enfrontades (com fuites d'aigua o diferències culturals) de forma objectiva i externa. Objectius i Metodologia L'essència del programa és retornar la responsabilitat als propis veïns perquè aprenguin a gestionar els seus problemes. Com diu la seva directora, Pilar Calvet: "Demanem moure't, implica't, organitza, fes-ho tu... No cal que ningú t'ho resolgui, pots fer-ho tu mateix." Dades de Contacte i Seu La nova seu se situa al carrer Riu Llobregat (bloc 4, escala 9). Tot i que la major part de la feina es fa directament al carrer i a les escales, el local ofereix una atenció fixa els dijous de 10h a 13h i de 18h a 20h.

  • 28'

    Debat sobre la Candidatura d'Ascó al Cementiri Nuclear

    Anàlisi de la situació actual a Ascó L'episodi se centra en la polèmica decisió de l'Ajuntament d'Ascó de presentar la seva candidatura per acollir el Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) de residus nuclears. Aquest fet ha generat un intens debat territorial i polític a les comarques de l'Ebre i al conjunt de Catalunya. Punts clau de la discussió • Necessitat del magatzem: Els analistes coincideixen que, més enllà del debat sobre l'energia nuclear, el magatzem és una infraestructura necessària per gestionar els residus que ja es generen. • L'estigma territorial: Es discuteix com aquesta decisió afecta la imatge de les Terres de l'Ebre, una zona que ja se sent castigada per tancaments industrials recents (com Lear o Indo). • Autonomia municipal vs. Consens: Es debat fins a quin punt un sol ajuntament pot prendre una decisió que afecta tota una regió, i quines competències reals té la Generalitat de Catalunya per frenar el procés. Perspectives dels experts "El no és tan difícil de veure a Ascó com el sí a fora d'Ascó." Els periodistes convidats destaquen la solidesa dels arguments de l'alcalde d'Ascó i la importància de les infraestructures ferroviàries que fan d'aquest municipi un candidat molt fort respecte a altres opcions com Yebra. Context Polític i Social • Els partits polítics catalans es troben en una situació incòmoda, especialment el PSC i CiU, a causa de les eleccions properes i de les decisions preses en el passat. • Es diferencia aquest moviment de les protestes contra el Transvasament de l'Ebre, assenyalant que el tema nuclear no forma part de l'ADN identitari de la mateixa manera que l'aigua.

  • 17'

    Helena Moya: Periodisme a Londres i novel·la històrica

    Entrevista a Helena Moya: Del periodisme econòmic a la memòria històrica Helena Moya, periodista tarragonina resident a Londres i redactora al diari The Guardian, presenta la seva primera novel·la, escrita originalment en anglès. El llibre explora les ferides obertes de la Guerra Civil Espanyola i el franquisme a través de tres generacions de dones. Una perspectiva generacional i femenina L'autora destaca que el seu interès no recau en les batalles o els generals, sinó en les conseqüències quotidianes del conflicte: La història se centra en una saga familiar (àvia, filla i neta). Posa el focus en el paper de les dones, sovint invisibilitzades en els relats històrics. Reflexiona sobre la fragilitat de la democràcia a Espanya en comparació amb tradicions més consolidades com la britànica. L'educació com a eix de futur Moya reivindica el llegat pedagògic de la Segona República i la importància de la memòria oral: "Si no deixem aquesta memòria reflectida en algun lloc, això es morirà, i em semblaria molt trist que aquesta riquesa es perdés." Destaca el valor del sistema educatiu republicà (coeducació, laïcitat, assemblees) que ella mateixa va viure parcialment a l'escola Pax de Tarragona. Anuncia que la seva segona novel·la aprofundirà en la figura dels mestres de la República i la seva repressió posterior. Vida a Londres i passió pels llibres L'entrevista també desvetlla detalls de la seva vida quotidiana a la capital britànica, des del seu desplaçament en bicicleta fins a la feina a Kings Cross, fins a la forta presència de la cultura i la història espanyola a Londres a través d'institucions com el London School of Economics o l'estàtua dels brigadistes internacionals.

  • 17'

    Carme Pedrol: 22 anys transformant el Serrallo

    Trajectòria i transformació del barri del Serrallo L'entrevista a Carme Pedrol repassa els seus més de 20 anys al capdavant de l'Associació de Veïns del Serrallo. Pedrol explica com l'entitat va néixer d'una necessitat crítica de dignificar un barri que, a finals dels anys 80, estava marcat per la industrialització i el trànsit pesant constant. Els orígens: De plataforma a associació El projecte va començar amb la plataforma "Salvem el Serrallo", impulsada per Agustí Mallol, per aturar el soroll i les molèsties dels camions de peix que circulaven tota la nit. L'any 1988 es va formalitzar com a associació de veïns per tenir entitat jurídica i poder negociar oficialment amb les administracions. L'objectiu principal no era organitzar festes, sinó aconseguir inversions urbanístiques bàsiques: asfaltatge, enllumenat i transport públic. Diàleg amb les institucions Pedrol destaca que el camí ha estat llarg i lent, havent negociat amb diversos presidents de l'Autoritat Portuària i alcaldes de Tarragona. Malgrat la lentitud burocràtica, subratlla l'èxit d'haver aconseguit fites històriques: "S'ha valorat que al final ha donat el seu fruit... la gent deia que això no ho veurien, com el cas del pont." Reptes pendents i comiat Tot i l'obertura del pont i la remodelació del subsol per solucionar el deteriorament de les clavegueres de més de 100 anys, Pedrol marxa amb dues assignatures pendents: El cablejat elèctric: Eliminar definitivament les instal·lacions aèries i les "palometes" de les façanes. Un local social digne: Crear un espai ampli que funcioni com a centre de dia per a la gent gran del barri. Finalment, manifesta que marxa contenta i satisfeta perquè els objectius fundacionals s'han complert, deixant pas a una nova etapa de "manteniment" i activitats socials per a la pròxima junta.