Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2010 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2010. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1315 episodis
RSS

episodis

1153-1164 de 1314
  • 22'

    Entrevista a Begoña Floria: Balanç i futur de Tarragona

    Balanç del Pacte de Govern i Estabilitat Municipal La portaveu del grup municipal socialista, Begoña Floria, destaca l'estabilitat i la tranquil·litat del pacte entre el PSC i ERC després de dos anys i mig de mandat. Segons Floria, aquesta solidesa ha permès una gestió sense interferències, contraposant-la al "descontrol intern" de l'etapa anterior. Micropolítica vs. Macropolítica L'acció de govern es divideix en dos eixos principals: * Micropolítica: Èxits immediats com la Brigada d'Intervenció Ràpida, la gratuïtat del carret de bus per a nens i la millora de centres cívics. * Macropolítica: Projectes de llarg recorregut que requereixen planificació seriosa, com el Mercat Central, la Tabacalera i la Façana Marítima. "S’està fent una bona feina de planificació i seriositat en engegar projectes que es veuran en un futur." Projectes Estratègics i Infraestructures Floria defensa la gestió de diversos punts clau per al desenvolupament de la ciutat: 1. Banc d’Espanya: Es planteja com un centre d'interpretació turística prioritari per generar activitat econòmica. 2. Connexions Ferroviàries: L'arribada de l'ample de via europeu i el Corredor del Mediterrani es consideren estratègics per a la indústria i el Port. 3. Jocs del Mediterrani 2017: Defensa la transparència dels comptes i demana a l'oposició una mirada pel "bé comú" i no partidista. Debat sobre les Vegueries i la Capitalitat Respecte a la llei de vegueries de la Generalitat, el grup socialista manté una postura crítica amb les formes: * Consideren que no és el moment ni la forma adequada per presentar la llei. * Exigeixen que la capitalitat de Tarragona sigui indiscutible i única dins la seva demarcació. * S'oposen a la creació de noves estructures sense resoldre la duplicitat d'administracions (sis en total sobre el territori). Reptes per al 2010 L'objectiu per a l'any actual és consolidar la planificació feta: acabar les obres del Teatre Tarragona, impulsar el patrimoni (Pont del Diable) i, sobretot, reforçar els serveis socials (amb un increment del 60% del pressupost) per pal·liar els efectes de la crisi econòmica.

  • 12'

    El Priorat recupera la normalitat després del temporal de neu

    Retorn a la normalitat al Priorat Josep Antoni Robles, president del Consell Comarcal del Priorat i alcalde de Cabassés, ha informat sobre la situació de la comarca després del fort temporal de neu del cap de setmana. Actualment, la zona està vivint una jornada de treva amb la sortida del sol, fet que està ajudant a desfer el gel i a fer que les carreteres tornin a ser transitables. Impacte del temporal i serveis Durant les darreres 48 hores, molts municipis han patit situacions complicades: * Moltes localitats han estat incomunicades i algunes s'han quedat sense subministrament elèctric o telefònic. * S'han registrat gruixos de fins a 60 centímetres de neu, una xifra excepcional que no es veia en dècades. * El transport escolar, que s'havia suspès, es reprendrà demà gràcies a la millora de les condicions. Gestió de la crisi i recursos Robles ha defensat la gestió dels ajuntaments i la coordinació entre departaments, malgrat les crítiques per la falta de mitjans. Segons el president, és difícil estar totalment preparat per a fenòmens tan extrems i poc freqüents: "No estem preparats al segle XXI contra el temps, és molt difícil... hem de tindre els mitjans raonables, però quan arriba a aquestes dimensions, ens veiem desbordats." Efectes en l'agricultura Curiosament, la nevada no és negativa per a tothom. L'alcalde ha destacat que, a diferència del que es podria pensar, la neu és beneficiosa per a les vinyes, ja que aporta una humitat constant i la temperatura no ha baixat prou com per malmetre el raïm.

  • 8'

    L'ús del servei d'urgències de l'Hospital Joan XXIII

    Situació de les urgències davant l'onada de fred Contràriament al que es podria pensar, la cap del servei d'urgències de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona, Carme Boquer, explica que durant els pics de fred intens es produeix una disminució de l'afluència total. Tanmateix, s'observa un fenomen clau: Els pacients que acudeixen presenten patologies més greus. Hi ha un augment relatiu dels ingressos, ja que els casos banals solen quedar-se a casa o recórrer al metge de capçalera. La patologia predominant en aquesta època és la respiratòria, especialment en pacients crònics o gent gran amb patologies de base. El procés de triatge i classificació Per gestionar l'assistència de manera eficient, l'hospital utilitza un sistema de triatge estructurat en cinc nivells d'urgència: Nivell 1: Pacients en situació de ressuscitació (gravetat extrema). Nivells intermedis: Determinats per l'estratificació del risc. Nivell 5: Patologies banals o no urgents. L'objectiu principal és evitar la demora en l'atenció dels casos més crítics, mentre que els casos lleus han d'esperar el temps necessari. Tendències anuals i responsabilitat de l'usuari Durant l'entrevista es reflexiona sobre el comportament social i l'ús del sistema sanitari: L'any 2009 es va tancar amb unes 100.000 urgències, xifra que indica una estabilització (o lleuger descens) respecte a anys anteriors. Es confirma que esdeveniments socials, com els partits del Barça, redueixen l'afluència d'urgències banals, demostrant que el dintel de dolor i la percepció d'urgència són subjectius. "El pacient és tan responsable de la seva salut com ho som els professionals sanitaris. Hem de ser corresponsables." Finalment, es fa una crida al sentit comú i a la corresponsabilitat per fer un ús racional dels serveis públics de salut.

  • 8'

    Sanitat Respon: El servei veterà de consells de salut

    Sanitat Respon: Un recurs essencial del sistema de salut públic L'episodi analitza el funcionament i la utilitat de Sanitat Respon, un servei telefònic del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya que ha guanyat una notorietat creixent en els darrers temps. Amb més de vuit anys d'experiència, aquest servei s'ha consolidat com una peça clau per descongestionar el sistema sanitari. Funcionament i atenció a l'usuari El servei destaca per la seva eficiència i un alt grau de satisfacció entre els usuaris. Els punts clau de la seva operativa són: - Atenció inicial: Un operador no sanitari gestiona la trucada i, si cal, la deriva a una infermera o a un metge. - Accessibilitat: Està disponible les 24 hores del dia i ofereix el servei de trucar a l'usuari si no se l'ha pogut atendre immediatament. - Anonimat: Les dades personals i la targeta sanitària només es demanen per a tràmits específics, com programar visites. Serveis i tipologia de consultes Aquest telèfon no només gestiona urgències lleus, sinó que ofereix un ventall ampli de serveis: 1. Consell de Salut: Recomanacions sobre febre, tos, pediatria (molt freqüent els caps de setmana) i viatges. 2. Suport i programes: Línia per deixar de fumar i seguiment de pacients fràgils durant onades de calor. 3. Informació de salut pública: Resposta a alertes sanitàries i dubtes sobre vacunes (com la del papil·loma). 4. Consultes sobre tràmits: Gestió de llistes d'espera i tràmits de la targeta sanitària. El paper del servei com a complement L'Elisabet Vives subratlla que el servei no pretén substituir les urgències físiques, sinó actuar com un complement necessari. "Ens permet solucionar consultes per telèfon que eviten desplaçaments i ajuden a que els serveis d'urgències no es col·lapsin." En cas que la consulta requereixi una exploració presencial, les infermeres orienten el ciutadà cap al recurs més adient, ja sigui un CAP de guàrdia o un hospital, garantint una atenció eficient i personalitzada.

  • 6'

    Acord pel transport escolar gratuït a l'escola El Miracle

    Resolució del conflicte pel cost del transport escolar L'entrevista amb Gemma Llorba, presidenta de l'AMPA del CEIP El Miracle de Tarragona, detalla la problemàtica i la solució temporal trobada per a les famílies de la zona de Llevant. El conflicte va sorgir quan el Consell Comarcal va traslladar part del cost del servei de transport a les famílies, malgrat que aquest centre és el que els correspon per mapa escolar i no hi ha una alternativa viable a peu. Cronologia dels fets i mobilització Antecedents: A final del curs passat es va comunicar la intenció de fer pagar una part del transport. La impossibilitat d'anar caminant per la distància feia essencial la gratuïtat del servei. Mesures de força: El primer dia de curs els infants no van assistir a l'escola com a protesta, ja que l'autobús no va passar per les parades. Interlocució: Les famílies s'han dirigit a l'Ajuntament de Tarragona, al Consell Comarcal i al Departament d'Ensenyament. L'acord i situació actual Després de les mobilitzacions, s'ha arribat a un principi d'acord amb el govern municipal: "L'Ajuntament assumiria el cost que fins ara havien de pagar els pares durant el present curs." Futur i preinscripcions Actualment, el servei funciona amb normalitat, però es destaca la necessitat de trobar una solució definitiva abans del període de preinscripcions al febrer. L'objectiu és garantir que els nous alumnes puguin optar a l'escola pública de referència amb la seguretat de disposar de transport gratuït.

  • 11'

    Afectacions de trànsit i busos a Tarragona per les obres

    Inici de les obres al carrer Colom i Ramón i Cajal L'inici de les obres de remodelació al centre de Tarragona, concretament al carrer Colom, ha provocat canvis significatius en la mobilitat urbana. Malgrat que el trànsit no s'ha tallat de forma radical per permetre l'accés a veïns i comerciants, la circulació de vehicles i autobusos ja experimenta els primers col·lapses procedents de vies adjacents com el carrer Ramón i Cajal i Prat de la Riba. Impacte en el transport públic Aquestes obres, amb una durada prevista de quatre anys, han obligat a reestructurar el servei de l'Empresa Municipal de Transports (EMT): - Línies afectades: 3, 5, 6, 7, 11, 35 i 54. - Noves parades: S'han traslladat al carrer Ramón i Cajal (direcció sud) i a la Rambla Nova (línies 10 i 54). - Confusió i informació: Tot i la campanya informativa "Ho sentim" i la presència d'informadors a peu de carrer, molts usuaris han expressat desconcert i queixes per les distàncies que ara han de recórrer a peu. Reacció dels comerciants i veïns El sector comercial mostra una gran preocupació pel futur dels seus negocis durant el llarg període d'obres: - Es preveu una baixada de vendes a causa de la pèrdua de la clientela que arribava directament en autobús. - Els comerciants critiquen la manca de reunions prèvies promeses per l'Ajuntament. - Els veïns pateixen per les dificultats logístiques (carregar bosses des d'altres parades) i les futures molèsties per pols i soroll. "Els jefes saben que les vendes baixaran un muntó i les que treballem estem preocupades; és una via molt transitable que ara quedarà trista." Previsions de futur La unitat mòbil destaca que, tot i ser el primer dia i regnar una certa confusió, s'espera que les mesures de trànsit s'anotin i s'ajustin per evitar el col·lapse total de l'entrada a la ciutat des de Reus.

  • 9'

    Manifest pel canvi de política cultural a Tarragona

    Més d’una cinquantena d’entitats i un centenar de persones a títol individual del sector cultural de Tarragona s’han unit per presentar el Manifest per una nova política cultural contemporània, plural i participativa. L'acte, celebrat al Teatre el Magatzem, assenyala un punt d'inflexió històric en el qual el sector «s'ha plantat» davant la gestió municipal actual. Eixos principals de la reivindicació Demanda de diàleg: El portaveu, David Tarragonès, subratlla que la manca de comunicació amb la regidoria i l'alcaldia és el principal escull. Reclamen ser escoltats en la presa de decisions. Cultura com a motor: Es demana que la cultura sigui un element vertebrador i dinamitzador de la ciutat, anant més enllà de la programació institucional. Suport a la creació: El manifest exigeix més suport als creadors locals i una oferta cultural potent, estable i arriscada. Planificació d'infraestructures: Sol·liciten una planificació clara de les necessitats d'infraestructures, citant el cas del projecte de la Tabacalera. Properes passes "El que busquem és que l'Ajuntament, d'una vegada per totes, obri un diàleg amb el sector cultural. És així de simple." Arran d'aquesta pressió, ja s'han convocat reunions per als dies 12 i 13 amb representants del consistori per tractar temes com el Centre d'Art i el futur del sector.

  • 2'

    Manifest per una nova política cultural a Tarragona

    Reivindicació Cultural al Teatre el Magatzem El sector cultural de Tarragona s'ha unit per presentar un manifest que reclama un canvi profund en la gestió de la ciutat. L'acte, celebrat al Teatre el Magatzem, ha aplegat una trentena de representants que cerquen una política cultural contemporània, plural i participativa. Punts clau de la mobilització: Dèficit comparatiu: Els signants asseguren que Tarragona ha quedat enrere respecte a altres ciutats en termes d'oferta, producció pròpia i equipaments adequats. Crida a l'acció política: Es demana directament a l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, que lideri un procés de diàleg i consens. Suport massiu: El document compta amb l'adhesió de gairebé 60 entitats i col·lectius, a més d'un centenar de persones a títol individual. "Tarragona s'ha quedat al marge de ciutats que han tingut una oferta cultural, una producció pròpia i equipaments adequats." Participació i continuïtat S'ha habilitat el portal web culturamanifest.net per recollir noves adhesions i comentaris de la ciutadania. L'acte ha finalitzat amb la lectura del llistat d'entitats implicades, refermant la unitat d'un sector que exigeix ser escoltat per les institucions.

  • 2'

    2010-01-11 TRENET USUARIS

    Anàlisi del descontentament pels canvis en el transport públic El text recull els testimonis de diversos usuaris afectats per la reubicació de les parades d'autobús i les reformes urbanístiques a l'entorn del mercat. La sensació predominant és de confusió i malestar davant la manca d'informació clara i l'augment dels temps de desplaçament. Les principals queixes dels usuaris Pèrdua de proximitat: Moltes persones, especialment gent gran, lamenten que ara han de caminar trajectes molt més llargs. Confusió amb les ubicacions: S'esmenta un cacao constant de canvis entre diferents punts com Prat de la Riba i les noves parades provisionals. Durada excessiva de les obres: Hi ha referències a projectes que s'allarguen fins a quatre anys, generant un pessimisme sobre la finalització dels treballs. Problemes de mobilitat i trànsit "Ramón i Cajal, que és una entrada de Tarragona per Reus, no pot assumir tant de trànsit." Els usuaris destaquen deficiències estructurals en el nou disseny viari: 1. Saturació en hores punta: La reducció a un sol carril de pujada i semàfors massa ràpids provoquen cues fins a l'entrada de la ciutat. 2. Incongruència viària: Es critica que carrers altament transitats no estan preparats per absorbir el volum d'autobusos i vehicles privats amb la configuració actual. 3. Falta d'hàbit: Tant conductors com passatgers encara no estan acostumats a les noves rutes, provocant desorientació i errors en les parades.

  • 2'

    2010-01-11 TRENET COMERÇOS

    Impacte de les obres i canvis en la mobilitat El contingut exposa la preocupació del sector comercial davant l'inici d'unes obres urbanístiques imminents que alteren profundament el flux de vianants i el transport públic. Els comerciants expressen una sensació d'incertesa per la falta de comunicació institucional i les conseqüències econòmiques negatives. Punts clau del conflicte Mobilitat i Transport: L'anul·lació de les parades d'autobús és el punt més crític, ja que molts clients aprofitaven els temps d'espera per realitzar compres. Manca de comunicació: Denuncien que l'Ajuntament no ha realitzat la reunió promesa abans de començar les actuacions. Entorn desfavorable: Es preveu un increment de soroll i pols, a més d'una pèrdua de la vitalitat del carrer. Perfil del client afectat Es destaca que el client tipus prové de barris perifèrics i utilitza el transport públic: "És un tipus de comerç que la gent viu als barris i quan surten de treballar, doncs, ja s'emporten la seva compra a casa." Tot i les dificultats, els paradistes confien en la fidelitat de la clientela fixa per pal·liar la davallada de vendes de consumidors de pas.

  • 18'

    Balanç i futur de la Brigada d'Intervenció Ràpida de Tarragona

    Anàlisi de l'activitat de la Brigada Municipal i d'Intervenció Ràpida El regidor d'espais públics de l'Ajuntament de Tarragona, Antonio Rodríguez, repassa la trajectòria de la Brigada d'Intervenció Ràpida (BIR) després d'un any i mig de la seva creació l'estiu de 2008. El servei s'ha consolidat com un element clau per a la ciutadania, amb dades que demostren la seva eficàcia i acceptació: Volum d'activitat: S'han realitzat 4.125 actuacions totals, amb una mitjana estabilitzada de 12 intervencions diàries. Participació ciutadana: El telèfon gratuït (900 200 274) ha rebut 2.238 trucades. Sorprenentment, un 30% de les consultes es deriven a altres departaments com neteja o jardins, la qual cosa demostra que el servei actua com un referent de proximitat. Tipologia d'obres: Durant el 2009, el gruix principal de la feina es va centrar en les voreres (83%), seguit de l'asfaltat (11%) i altres elements urbans com pilones o bancs (6%). La convivència amb la Brigada Municipal Rodríguez aclareix que la BIR és un complement i no un substitut de la Brigada Municipal. Mentre la BIR s'encarrega de les urgències ràpides, la Brigada Municipal gestiona: El manteniment de senyalització i pintura (consumint gairebé 20.000 quilos de pintura l'any). La logística d'esdeveniments i festes, amb el muntatge de 35.000 m² d'empostissats. Supervisió de projectes del Fons d'Inversió Local (FIL) en parcs infantils i pavimentació. Projectes emblemàtics: El Balcó del Mediterrani Un dels punts destacats de l'entrevista és la rehabilitació de la barana del Balcó del Mediterrani, icona de la ciutat que ja té 100 anys d'història: "La gent està enamorada de la barana del Balcó del Mediterrani; s'ha despertat una curiositat tremenda per la seva restauració." La primera fase de 30 metres ja està gairebé enllestida, i es preveu finalitzar el tram central de 60 metres el març de 2010, amb una inversió de 228.000 euros. L'equip de govern té la intenció de donar continuïtat a aquest disseny de barana fins a les escales del Miracle en fases futures.

  • 20'

    Constitució del Comitè de Candidatura Tarragona 2017

    Consolidació Institucional i Estratègia Internacional L'entrevista a Mario Rigau, president executiu de la candidatura Tarragona 2017, detalla els passos immediats per assolir l'organització dels Jocs del Mediterrani. El punt clau és la constitució formal del Comitè de Candidatura aquest proper divendres, un òrgan que uneix totes les administracions: l'Ajuntament de Tarragona, la Diputació, la Generalitat de Catalunya, el Comitè Olímpic Espanyol (COE) i el Consell Superior d'Esports (CSD). Full de Ruta per al 2010 Rigau estableix tres línies de treball prioritàries per a l'any present: Dossier Internacional: L'elaboració del document tècnic que s'ha de lliurar al Comitè Internacional al mes de juny. Comissió d'Avaluació: Preparació per a la visita dels inspectors internacionals, prevista entre octubre i novembre de 2010. Promoció i Presència: Mantenir l'activitat en esdeveniments esportius per refermar la credibilitat del projecte. Infraestructures i Seus Un dels aspectes més rellevants de l'entrevista és el canvi de filosofia cap a la remodelació d'instal·lacions existents per davant de la construcció nova, adaptant-se al context econòmic actual: Plaça de Braus: Proposada per acollir les disciplines de gimnàstica artística i rítmica. Estadi del Nàstic: Es reincorpora al projecte per al futbol i possiblement per a les cerimònies. Anella de Camp Clar: Es considera la "pota bàsica" del projecte, especialment pel que fa a la Ciutat Esportiva i les pistes d'atletisme. Context Competitiu i Polític Actualment, Tarragona només té com a rival oficial la ciutat d'Alexandria (Egipte). Rigau destaca que la fortalesa del projecte tarragoní està dissuadint altres candidates. Respecte a les crítiques polítiques internes sobre els comptes de la candidatura, el president executiu es mostra tranquil: "La professionalitat i l'acreditació dels auditors està fora de tot dubte... el debat polític s'ha de desenvolupar dins del marc polític, la nostra funció és una altra." L'elecció final de la seu es realitzarà, previsiblement, a l'estiu de 2011.