Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2010 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2010. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1315 episodis
RSS

episodis

1129-1140 de 1314
  • 15'

    Tarragona dignifica la memòria històrica a la presó de Pilats

    Homenatge i recuperació de la memòria a Tarragona El passat dissabte es va celebrar un acte institucional de gran rellevància històrica a Tarragona: la inauguració de la dignificació de la fossa comuna del cementiri i la musealització de l'antiga presó de Pilats, situada al Pretori. Aquesta iniciativa s'emmarca dins la xarxa d'espais de la memòria de Catalunya i suposa la primera fossa dignificada des de l'aprovació de la Llei de fosses. Dignificació de la Fossa Comuna L'espai de la fossa ha estat restaurat i ara compta amb una placa de ferro de 17 metres on hi figuren els noms de les 759 persones enterrades durant el franquisme. Moltes d'aquestes víctimes van ser: * Afusellades a la muntanyeta de l'Oliva. * Mortes per malalties a causa de les pèssimes condicions de reclusió. Testimonis de la repressió L'acte va comptar amb la presència de supervivents que van relatar les seves dures experiències a la presó de Pilats: Antoni Floresbí i Mas: Va ser denunciat per un antic company d'escola sota acusacions falses d'activisme comunista. Recorda l'arbitrarietat de les detencions i la duresa del seu periple per diversos camps de concentració i presons fins al 1943. Josep Sobirats i Pinyana: Periodista condemnat a mort amb només 19 anys, una pena que finalment li va ser commutada per reclusió perpètua. Sobirats descriu les condicions inhumanes de la presó: "Hauríem de dormir de costat, no podíem dormir plans... i per la nit baixaven les xinxes." L'esforç per la recerca i la divulgació Josep Sobirats ha dedicat gran part de la seva vida a la recuperació de la memòria històrica. Entre les seves aportacions destaquen: * L'escriptura de llibres sobre la presó de Pilats i el drama de les dones a la presó de les Oblates (on van passar unes 1.400 dones). * La investigació de sumaris desclassificats per identificar denunciants i víctimes. * La seva trajectòria personal d'auto-superació, arribant a ser doctor en Ciències Econòmiques, professor universitari i senador durant la Transició.

  • 15'

    Salutació nocturna continuada i repetitiva

    Anàlisi del contingut Aquest document presenta una seqüència altament repetitiva i monòtona d'una salutació específica. El text es basa íntegrament en la interacció o emissió de la frase "Bona nit" en intervals regulars de temps. Punts clau de la transcripció Consistència absoluta: L'únic missatge transmès durant tota la sessió és el desig d'una bona nit. Freqüència temporal: Les intervencions es produeixen aproximadament cada 30 segons, mantenint un ritme constant fins a superar els 900 segons de durada. Absència de varietat: No s'introdueixen nous temes, preguntes ni variacions lingüístiques. Significat del missatge "Bona nit" Aquesta expressió, utilitzada com a comiat o salutació nocturna, esdevé el centre total de la comunicació, eliminant qualsevol altre tipus de context informatiu.

  • 14'

    Lluís Badia presenta 'La gran mentida' a Tarragona Ràdio

    Presentació de l'obra i context de l'autor L'advocat i polític tarragoní Lluís Badia, exsenador i exregidor de Convergència i Unió, presenta el seu nou llibre titulat "La gran mentida" (Cossetània Edicions). L'obra sorgeix d'un recull d'articles i més de 15 xerrades realitzades amb la societat civil, amb l'objectiu de posar a l'abast de tothom conceptes econòmics complexos que afecten el dia a dia. Els eixos de "La gran mentida" L'autor utilitza un títol provocatiu per denunciar que, durant molt de temps, no s'ha explicat la veritat sobre la situació financera. Segons Badia, s'han mantingut falsos mites com: El preu de la vivenda mai baixaria. Les administracions públiques són infal·libles i no faran fallida. Els bancs sempre tindrien solvència absoluta. "La gran mentida és que estem vivint un moment on no s'expliquen les veritats... moltes de les coses que crèiem veritats absolutes s'han convertit en mentides." Propostes per a la recuperació política i econòmica Badia defensa que la sortida de la crisi no depèn només de cicles econòmics externs, sinó d'una gestió eficaç i d'un consens polític real. Les seves propostes principals inclouen: Prioritzar la microeconomia: Centrar els esforços en els autònoms, les petites empreses i l'accés al crèdit de les famílies. Transparència absoluta: Explicar la realitat de la crisi als ciutadans, per dura que sigui. Menys política i més gestió: Critica la improvisació en grans projectes i demana fixar prioritats pressupostàries reals. Consens: Aparcar els interessos electorals per remar en una única direcció. Un debat necessari al territori El llibre, que compta amb un pròleg d'Artur Mas, pretén generar un debat ciutadà a tot Catalunya. L'autor remarca que la seva intenció no és tornar a la primera línia política, sinó contribuir amb la seva anàlisi personal a solucionar els problemes que realment preocupen la gent del carrer, com l'atur i el pagament de les hipoteques.

  • 1'

    Crítica al silenci del Vaticà durant l'Holocaust

    El Silenci de les Institucions Morals El testimoni de l'entrevista expressa una profunda decepció respecte al paper del Vaticà durant la Segona Guerra Mundial. Es reflexiona sobre la manca d'una reacció ferma davant les atrocitats que es vivien als camps de concentració. Els punts clau de la crítica: Autoritat Moral: S'esperava que el Vaticà, com a entitat moral i espiritual superior, hagués plantat cara de manera directa i constant a la barbàrie nazi. Condemna Diària: L'interlocutor subratlla que la denúncia hauria d'haver estat dia a dia, ja que era de coneixement públic que a Auschwitz s'exterminaven milers de persones. L'Horror dels Infants: Es fa especial èmfasi en la tragèdia dels nens separats dels seus pares per ser enviats a les càmeres de gas. Una Vergonya Col·lectiva L'absència d'un testimoni fervent i d'una oposició sense por es descriu com una mancança greu de l'espiritualitat institucional. El relat finalitza amb una reflexió sobre la responsabilitat compartida: "Va ser massa gros. I, en el fons, va ser una vergonya de tots els europeus. Tots." Aquesta cita resumeix el sentiment d'impotència i la crítica a la passivitat de tot un continent davant un dels episodis més foscos de la història.

  • 9'

    Experiència d'un republicà exiliat als camps nazis

    L'Exili i la Repressió a França El testimoni relata el seu pas cap a l'exili a França amb la seva família després de la Guerra Civil Espanyola. Inicialment, va formar part de grups de treball controlats per les autoritats franceses, on realitzaven treballs durs amb sous baixíssims. L'acollida al país veí va ser hostil per part dels sectors de la dreta, influenciats per la propaganda negativa, mentre que els sectors progressistes es mostraven més comprensius. Detenció i Fugida Intentada La situació es va agreujar amb la intervenció de les milícies i la Gestapo: Va ser detingut juntament amb altres republicans joves per la por de les autoritats a la resistència (el maquis). Traslladat al nord, a Calais, va ser obligat a treballar en les fortificacions alemanyes per prevenir el desembarcament aliat. En negar-se a col·laborar amb l'exèrcit alemany, va intentar fugir cap al sud, però va ser capturat per la Gestapo prop de la frontera espanyola. El Calvari dels Camps de Concentració Després de passar per diverses presons com la de Biarritz i el Fort du Hâ a Bordeus, on ja va patir la violència de les SS, va ser deportat en els anomenats "convois de la mort": "Vam estar dos dies i mig viatjant en condicions infrahumanes, tots despullats i drets... amb una neu que ens arribava quasi als genolls." Buchenwald i Dora Buchenwald: Descriu el camp com un lloc infernal on treballava a la pedrera o a l'estació de tren de nit, sota temperatures de fins a -25 graus. L'única esperança era el soroll dels avions aliats que passaven de nit. Dora: Posteriorment va ser traslladat a aquest camp, on milers de deportats van morir construint un túnel subterrani a gran velocitat per fabricar les bombes volants (V1/V2) de Hitler, lluny dels atacs aeris que havien destruït les fàbriques del Bàltic. Les condicions a Dora eren atroces: aire irrespirable, pols, explosions contínues i una violència sistemàtica per part dels guàrdies.

  • 22'

    Anàlisi econòmica i d'infraestructures amb Joaquim Sendra

    Situació Econòmica i Perspectives per al 2010 L'entrevista amb Joaquim Sendra, president de PIMEC Tarragona, ofereix un diagnòstic de la realitat de les petites i mitjanes empreses a l'inici del 2010. Sendra descriu una situació de continuïtat respecte a la crisi del 2009, però amb l'esperança que s'està més a prop del final del "desert". Indicadors clau i anàlisi de dades Atur: Es preveu que la recuperació del mercat laboral sigui lenta i que no arribarà fins que el PIB assoleixi creixements del 2% al 2,5%. Les previsions d'atur se situen al voltant del 20-21%. Inflació: Tot i tancar el 2009 en un 0,8%, Sendra destaca el desavantatge de Catalunya (1,2%) i critica que l'augment hagi estat impulsat principalment per preus regulats pel govern. Finançament: El problema principal continua essent la falta de crèdit. Segons el president de PIMEC, la crisi financera encara no s'ha resolt i les entitats bancàries prioritzen el seu sanejament abans que fer arribar liquiditat a les empreses. Sectors i teixit empresarial El sector de la construcció i la seva indústria auxiliar són els més afectats, mentre que el turisme i la indústria de Tarragona mantenen una base més sòlida tot i les davallades. Sendra posa èmfasi en el cost humà de la crisi: "A la Fundació PIMEC hem notat un augment importantíssim d'empresaris que han requerit atenció psicològica perquè ho han perdut tot: patrimoni familiar i empresa." Infraestructures i Competitivitat Territorial Un aspecte crític per a la recuperació és el desenvolupament d'infraestructures claus per a la província: Autovia A-27: Considerada una prioritat absoluta per connectar el Port de Tarragona amb els mercats de l'Aragó, Navarra i el País Basc. El retard en aquesta obra suposa una pèrdua de competitivitat envers altres territoris com Castelló. Aeroport de Lleida-Alguaire: Es veu com una oportunitat positiva per la proximitat i la competència que pot generar, especialment si s'acaba el traspàs de competències aeroportuàries a la Generalitat. Fusions de Caixes: Es valoren com a inevitables per guanyar dimensió operativa, tot i que amb el dubte de si realment serviran per millorar el finançament a curt termini per al teixit productiu local. Propostes de futur Sendra reclama un canvi de model basat en la productivitat i la competitivitat global. Critica la política de pujada d'impostos (com l'IVA) i demana reformes profundes en els àmbits laboral, fiscal i judicial per evitar que el país es quedi sense teixit industrial real.

  • 8'

    2010_01_18 JOSEP SUBIRATS

    Testimoni de la Supervivència a la Presó de Pilatos El senyor Sobirans relata les condicions infrahumanes de la vida a la presó de Tarragona durant la postguerra. Descriu un espai amuntegat on 300 persones convivien en una sola bòveda, obligades a dormir de costat per falta d'espai, convivint amb plagues de xinxes i la fam extrema. La Persecució del Periodisme L'entrevistat destaca que exercir el periodisme era una activitat de màxim risc sota el règim franquista. Explica que: Ser director d'un diari era considerat una acusació directa de mort. Molts dels seus col·legues i predecessors van ser executats. Ell mateix va ser condemnat a reclusió perpètua amb només 19 anys, evitant la pena de mort gràcies a una aplicació del Codic Militar referent a la seva edat en el moment dels fets. De la Clandestinitat a l'Acadèmia Després de set anys de reclusió, Sobirans va continuar la seva activitat política en la clandestinitat, dirigint el diari Ara de les Joventuts d'Esquerra Republicana. Malgrat les dificultats i nous períodes a la presó Model, va aconseguir una formació acadèmica brillant: Es va doctorar en Ciències Econòmiques. Va arribar a ser professor universitari i, més tard, senador durant la Transició. La Recuperació de la Memòria Històrica En la seva etapa final, ha dedicat els seus esforços a la recerca històrica i la publicació de llibres com El Pilatos o Les Oblates. El seu objectiu principal ha estat documentar: "El drama de les dones a les presons, que sovint havia quedat oblidat, i la identitat dels qui denunciaven." Gràcies a la desclassificació de documents, ha pogut posar veu i noms als sofriments de milers de persones represaliades a les comarques tarragonines.

  • 4'

    2010_01_18 ANTONI

    Trajectòria per la repressió franquista El testimoni descriu un recorregut punyent per diferents centres de reclusió després de la Guerra Civil. El seu periple va començar el 27 d'abril de 1939 i va incloure estades en diversos llocs: Presó Model de Barcelona: On va ingressar l'1 de setembre de 1939 fins al juliol de 1941. Camps de concentració: Després de dos mesos en llibertat, va ser enviat a camps a Madrid (Miguel de Númul) i Toledo. Marroc: On finalment va ser llicenciat l'1 de juliol de 1943. Fins i tot després de l'alliberament, va haver de presentar-se periòdicament a la policia per estar fitxat com un "alumne perillós". Les denúncies i les acusacions L'entrevistat relata amb amargor que la seva detenció, amb només 22 anys, va ser fruit d'una denúncia d'un antic company d'escola. Malgrat haver aconseguit els sumaris familiars, prefereix no dir noms: "Déu els hagi perdonat per aquestes condicions." Les acusacions eren totalment infundades i incloïen: 1. Haver denunciat persones de dreta. 2. Pertànyer al SIM (Servici d'Investigació Militar), sigles que ell ni coneixia. 3. Ser un element propagandista dels comunistes, tot i no haver estat mai afiliat a cap partit. Memòria dins la presó Com a anècdota, recorda un guardià (antic estibador del Moll) que intentava parlar en un castellà molt deficient. Una confusió lingüística amb un pres sobre "baixar la font" va acabar amb una inundació que va mantenir el funcionari castigat una setmana.

  • 9'

    Augment massiu en la venda de calefactors a Tarragona

    Augment del 200% en la venda de sistemes de calefacció Arran de la forta baixada de les temperatures a la ciutat de Tarragona durant els mesos de desembre i gener, els comerços locals han experimentat un increment espectacular en la demanda d'aparells de calefacció. Segons els botiguers consultats, en alguns casos les vendes han arribat a pujar fins a un 200% respecte a l'any anterior. Tipologia de productes més demandats La campanya d'aquest hivern destaca per l'esgotament d'existències en diversos models: Calefactors petits: Són el producte clàssic per a espais reduïts com el bany. Estufes de baix consum: La gran novetat d'enguany. Tot i ser més cares inicialment (entre 150 i 200 euros), permeten un estalvi energètic d'entre el 25% i el 50%. Estufes de barres: Molt populars entre estudiants que viuen en pisos de lloguer. Estufes de butà: Tot i que encara tenen demanda, el seu ús ha disminuït perquè es perceben com un sistema més "primitiu". Comportament del consumidor: la compra per impuls Els comerciants coincideixen que el client no sol ser previsor. La venda es mou exclusivament per la necessitat immediata en el moment que arriba el fred intens: "La gent anem per impulsos. Ara fa fred, hòstia, doncs corre a comprar l'estufa." Manca d'estoc i planificació industrial A hores d'ara, moltes botigues ja tenen l'estocatge sota mínims o totalment esgotat. Això es deu al fet que els fabricants fan una previsió única a final d'estiu i, un cop distribuïda la mercaderia, no es reposa fins a la temporada següent. A més de la calefacció, el fred i la humitat també han disparat la venda d'altres electrodomèstics com les assecadores.

  • 25'

    Tarragona a la fira FITUR i balanç turístic 2010

    Presència de Tarragona a FITUR L'episodi se centra en la participació del Patronat Municipal de Turisme de Tarragona a la fira FITUR de Madrid. Carles Sanz, gerent del patronat, explica que l'objectiu principal és presentar el pla de competitivitat de la Tàrraco Romana i consolidar la ciutat com una destinació mediterrània viva i amable. Tot i l'auge d'Internet, es destaca que les fires continuen sent un espai de treball fonamental per al networking professional. Nous productes i serveis turístics Es presenten diverses innovacions per millorar l'experiència del visitant: • Vídeo-audioguies en sis idiomes amb format MP4. • Noves modalitats de visites guiades: Tarragona Blau (vaixell), Segway i bicicletes elèctriques. • Reestructuració de la Tarragona Card, que ara s'unifica en un model de 48 hores per fomentar que el turista es quedi més temps a la ciutat. Anàlisi del sector i balanç del 2009 Males dades generals no han impedit que Tarragona hagi crescut un 23% en consultes d'informació. El model de turisme de la ciutat s'ha demostrat estable davant la crisi: • Els càmpings han mantingut l'ocupació. • Els hotels de 4 estrelles han resistit millor que els de categories inferiors. • El perfil del visitant és majoritàriament de proximitat (català, madrileny via AVE i sud de França). "Tarragona es mira des de fora com un gegant que s'està despertant i que es comença a moure." Estratègies de futur: Creuers i Gestió Turisme de creuers S'ha signat un conveni amb el Port de Tarragona per atraure creuers de mida mitjana (300-600 persones). L'objectiu no és competir amb la massificació de Barcelona, sinó captar un segment de luxe i cultural que busca qualitat i proximitat amb el territori. Transformació del Patronat L'any 2010 marca el pas del patronat cap a una societat anònima municipal amb capital 100% públic. Aquest canvi permetrà: • Una gestió més àgil i racional dels recursos. • La incorporació del sector privat en la presa de decisions. • La creació de nous ingressos que el format actual no permet. Finalment, es destaca el projecte del Banc d'Espanya, que es convertirà en un centre de serveis i atenció turística del segle XXI, allunyant-se del concepte tradicional d'oficina d'informació.

  • 26'

    Cooperació Professionalitzada: El Repte d'Haití

    El Nou Paradigma de la Cooperació L'episodi analitza com la cooperació internacional ha passat d'una visió purament vocacional o de "bona voluntat" a una professió altament qualificada. Es destaca la importància de comptar amb perfils universitaris i tècnics per evitar el col·lapse en situacions de crisi extrema. La Tragèdia a Haití i la Resposta d'Emergència Es discuteix la situació d'Haití com la tempesta perfecta: un país empobrit, amb infrastructures inexistents i un govern dèbil que magnifica els efectes del terratrèmol. • Mans Unides i Creu Roja expliquen el seu paper en el terreny. • La transició de projectes de desenvolupament sostingut a l'ajuda d'emergència immediata. • El perill del malbaratament de recursos a causa de la precària logística als aeroports i la manca de coordinació global. Ètica, Imatge i Societat El debat aborda com els mitjans de comunicació i la imatge influeixen en la solidaritat ciutadana: • Les ONGs segueixen un codi ètic que prioritza la dignitat de la persona, defugint de les imatges de misèria explícita. • Crítica al síndrome del marató nadalenc: la solidaritat sol ser mediàtica i puntual, oblidant crisis quotidianes com les de Palestina o Darfur. "Si tothom visqués una mica més responsablement i tingués en compte la realitat de tot plegat, el món funcionaria diferent." El Paper del Voluntariat i les Donacions Es fa una crida a la racionalitat en l'ajuda: • Les donacions més efectives en els primers moments són les econòmiques per adquirir material específic com plantes potabilitzadores. • Es desaconsella el voluntariat no especialitzat en zona de catàstrofe, ja que pot esdevenir un obstacle. • La cooperació també es fa des d'aquí mitjançant la sensibilització i el consum responsable.

  • 8'

    Els fruits secs prevenen la diabetis segons la URV

    Els fruits secs com a aliats contra la diabetis L'estudi, liderat pel professor Jordi Sales Salvador de la Universitat Rovira i Virgili (URV), conclou que el consum diari de fruits secs té un impacte directe en la millora de la salut metabòlica de les persones amb risc. Conclusions principals de la investigació El consum de 30 grams de fruits secs al dia millora l'estat metabòlic de les persones en fase de prediabetis. Aquesta pràctica ajuda a retrasar o prevenir l'aparició definitiva de la diabetis tipus 2. L'estudi s'ha centrat en voluntaris amb obesitat abdominal, hipertensió arterial i resistència a la insulina. Context i recomanacions "Tot ens fa pensar que, dintre d'una dieta prudent, els fruits secs hi tenen cabuda totalment amb persones que tenen una dieta de diabetis." L'expert subratlla que aquests beneficis s'han d'emmarcar sempre en un estil de vida saludable que inclogui exercici físic i una dieta equilibrada. L'augment global de l'obesitat fa que les previsions del nombre de diabètics per al 2030 siguin alarmants, fet que dóna més rellevància a aquestes conclusions científiques publicades en revistes d'alt prestigi internacional.