Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2010 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2010. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1315 episodis
RSS

episodis

1141-1152 de 1314
  • 45'

    Tarragona 2016: Candidatura a Capital Europea de la Cultura

    Estat de la Candidatura i Suport Institucional L'episodi analitza la situació actual de la candidatura de Tarragona com a Capital Europea de la Cultura 2016. Es destaca que aquest és un projecte de ciutat que neix el 2004 i que compta amb una unanimitat política total entre totes les forces municipals (PSC, ERC, CiU i PP), així com el suport explícit del Parlament de Catalunya. Reptes Tècnics i Programació El coordinador tècnic, Joan Cavallé, explica que el mes de juliol de 2010 és la data límit per presentar el qüestionari formal de 25 pàgines. Els punts clau de l'avaluació són: • La viabilitat financera i organitzativa del projecte. • La filosofia i els arguments diferenciadors de la proposta. • La transició d'una decisió política a una de tècnica, avaluada per experts independents. Debat Polític: Recursos i Prioritats Durant la tertúlia sorgeix una comparativa crítica entre la candidatura cultural i la dels Jocs del Mediterrani 2017. Els grups de l'oposició (Albert Ballbé i Judit Heres) expressen preocupació per: • La despesa econòmica i el ressò mediàtic, que consideren superior en el projecte esportiu. • La necessitat de millorar les infraestructures culturals de la ciutat. • La relació de l'Ajuntament amb les entitats culturals locals, que han mostrat certa disconformitat recentment. Infraestructures i Model de Ciutat Es discuteix el Pla d'Equipaments Culturals amb vista al 2016, destacant inversions previstes de 13 milions d'euros en espais com el Teatre Tarragona i la Tabacalera. Cavallé aclareix un concepte fonamental: "El que valora el jurat és una programació de continguts d'un any; no necessàriament ha de basar-se en grans equipaments, sinó en la filosofia del projecte." Participació Ciutadana i Voluntariat Un dels pilars de la candidatura és el seu teixit social, representat per més de 22.000 adhesions i un cos de voluntaris actiu. Es reconeix que cal passar d'una "feina de formiga" administrativa a una visibilitat pública més gran per engrescar tota la ciutadania.

  • 20'

    Tarragona 2016: El motor del voluntariat a la Casa Sefus

    Presentació de la seu de la candidatura L'episodi es trasllada a la Casa Sefus, l'espai que acull l'oficina de la candidatura de Tarragona 2016 com a Capital de la Cultura Europea. L'edifici, situat en una zona estratègica prop del Portal del Roser, és una torre medieval que també serveix de seu per a Tàrraco Viva. Èxit en les adhesions ciutadanes S'anuncia que la candidatura ha tancat l'any 2009 amb més de 20.000 adhesions, una xifra que s'espera que arribi a les 25.000 abans del lliurament del projecte. Les tècniques i voluntàries destaquen: - Les adhesions es poden fer via internet o físicament en diversos punts de la ciutat. - Es tracta d'una feina de formigueta constant per implicar la societat. El paper clau dels voluntaris Teresa León, tècnica de la candidatura, subratlla que sense el cos de voluntaris "la cosa aniria coixa". Actualment, hi ha 1.092 voluntaris inscrits, dels quals uns 200 són actius de manera permanent en esdeveniments com Santa Tecla o el festival ETC. "Els voluntaris són el nostre tresor més preuat; sense ells no hauríem aconseguit aquest suport, que és caliu humà." Experiències personals i llegendes locals Loli Campos, Mercedes Varea i Lupe Tortajada expliquen la seva experiència captant signatures i desfent la confusió habitual entre la candidatura cultural de 2016 i els Jocs Mediterranis de 2017. També es comparteix la llegenda popular sobre l'origen del nom de la Casa Sefus (o Safós), lligada a una història d'un cofre de monedes i un bisbe.

  • 12'

    Aprovació del Pla Territorial del Camp de Tarragona

    El Pla Territorial fins al 2026 L'aprovació definitiva del Pla Territorial del Camp de Tarragona per part del Govern de la Generalitat estableix les directrius per al creixement urbà, l'ordenació dels espais oberts i les infraestructures fins a l'any 2026. Joaquim Margalef destaca que el document aporta coherència a la visió global del territori, que ja té més del 80% de la seva superfície ordenada sota aquests plans parcials. Infraestructures Ferroviàries i Alta Velocitat Un dels punts clau és l'arribada de l'alta velocitat al centre de Tarragona: Es dissenya un bypass per enllaçar amb la línia actual de l'AVE a la Pobla de Montornès. L'objectiu és que els trens de llarga distància puguin entrar a la ciutat sense necessitat de fer un cul-de-sac. Tot i que el traçat actual és indicatiu, els futurs estudis informatius podrien plantejar alternatives més curtes o eficients si es demostra la seva factibilitat tècnica. Intermodalitat i el Trenvia (TramCamp) El pla preveu un sistema de transport intern robust basat en la intermodalitat: Vuit estacions intercanviadores: La majoria ja existeixen, però es potenciaran per connectar tres sistemes: l'ample europeu, l'ample ibèric i el futur Trenvia. El TramCamp: Es planteja com una solució històrica per comunicar les principals ciutats (Tarragona, Reus, Cambrils, Salou) aprofitant part de les vies que quedaran alliberades pel trasllat del Corredor del Mediterrani. Una Fita Històrica per al Territori "És una fita històrica perquè respon a una necessitat de planejament conjunt que el territori reclamava des dels anys 70." Margalef subratlla que aquest pla posa fi a dècades d'espera i reconeix l'alta interdependència entre els municipis del Camp de Tarragona pel que fa al mercat de treball, habitatge i mobilitat.

  • 23'

    Entrevista a Sergi de los Ríos sobre l'actualitat de Tarragona

    Balanç del Mandat i Gestió Municipal En Sergi de los Ríos, portaveu d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament de Tarragona, analitza els primers dos anys i mig de govern. Reconeix que els projectes han avançat a un ritme inferior a l'esperat a causa de diversos factors: • L'estat d'abandó de molts expedients heretats de l'anterior govern. • Una estructura administrativa ineficient i antiquada que necessita una reforma profunda cap a les noves tecnologies. • El diàleg constant entre els socis de govern (PSC i ERC) com a base de l'estabilitat política actual. Projectes Estratègics i Capitalitat L'entrevistat defensa una visió de capitalitat integral que vagi més enllà de la pura administració: • Capitalitat cultural, comercial i universitària: La importància d'infraestructures com el parc tecnològic i el Mercat Central. • Resposta a les crítiques de l'oposició: Els projectes estratègics són a llarg termini (5-15 anys) i molts s'han hagut de reactivar des de zero. Planificació Territorial i Organització Nacional Es discuteix l'aprovació del Pla Territorial del Camp de Tarragona, destacant que és el primer cop que es planifica el territori amb visió de conjunt des de 1987. La Llei de Vegueries De los Ríos es mostra ferm partidari de l'organització en vegueries per eliminar l'estructura de diputacions: "L'estructura de diputacions i de províncies al nostre país és ineficient. Hem de tendir a una organització que aprimi les administracions." • Requisits clau: Tarragona ha de ser la capital de la seva vegueria per llei. • Candidatures al Parlament: Manifesta la seva predisposició a tornar-se a presentar a les llistes del Parlament de Catalunya, subratllant la falta de representació de diputats de Tarragona ciutat. Perspectives per al 2010 L'any 2010 es presenta com l'any de la recollida de fruits de la feina feta anteriorment, amb fites com: • L'inici de l'execució del Pla de Competitivitat Tarraco Romana. • Les obres del Mercat Central i el foment del turisme de creuers.

  • 18'

    Debat sobre la nova Llei del Cinema a Catalunya

    El futur de la llengua a les sales de cinema El govern de la Generalitat ha presentat el projecte de la nova llei del cinema, un text que ha generat un fort debat entre els diversos agents del sector audiovisual. Els punts clau de la normativa inclouen: Quotes de distribució: L'obligatorietat de distribuir el 50% de les còpies en català (doblat o subtitulat). Aplicació progressiva: Una moratòria de 5 anys per a la seva implementació total (2013-2014). Excepcions: Se n'exclouen les versions originals en català/castellà i les produccions europees amb poques còpies. Perspectives enfrontades: Exhibidors vs. Creadors El debat compta amb la participació de Josep Eduard (Ocine les Gavarres) i el director Jesús Montlleó, que aporten visions contrastades: El punt de vista del sector empresarial: Els exhibidors alerten sobre la possible reducció de l'oferta i la pèrdua de llocs de treball. Argumenten que existeix una manca de demanda real per part del públic, que sovint prefereix la versió en castellà quan se li ofereixen ambdues opcions. La defensa de la quota cultural: Des de la direcció de cinema, s'apel·la a la necessitat de trencar el monopoli de les majors nord-americanes i es proposa la versió original subtitulada com una alternativa més econòmica i culturitzadora que el doblatge. "Si veiem bon cine, què més dona si és en català o en castellà? El problema és no tenir l'opció." Obstacles i reptes de futur Els interlocutors coincideixen que la supervivència de la indústria depèn de diversos factors crítics: L'educació de l'espectador i el pes dels hàbits de consum. La influència de la promoció mediàtica en l'èxit de les pel·lícules. El paper del turisme estatal, que consumeix majoritàriament cinema en castellà. La necessitat de crear una indústria potent més enllà de les subvencions públiques.

  • 16'

    10 anys del Museu del Port de Tarragona

    Celebració d'una Dècada de Patrimoni Marítim Entrevista a Mercè Toldrà, coordinadora del Museu del Port de Tarragona, amb motiu del desè aniversari de la institució (2000-2010). Durant la conversa, es repassa l'evolució del museu, des dels seus orígens vinculats a l'arxiu fins a convertir-se en un referent cultural de la ciutat. Activitats de Commemoració: "Compartint la Maram" L'eix central del desè aniversari és el projecte Compartint la Maram, una iniciativa de col·laboració institucional sense precedents: Col·laboració en xarxa: Participen 17 institucions (museus, arxius, biblioteques i entitats privades com Caixa Fòrum). Exposicions temporals: Cada mes, una institució diferent exposa una peça del seu fons vinculada al mar al hall del museu. Peçes destacades: Des de plànols de l'antic edifici del Nàutic fins a l'escultura de la Venus Mediterrània o fòssils marins. Creixement i Públic El museu ha consolidat un públic fidel i divers, amb xifres que avalen la seva trajectòria: 175.000 visitants acumulats en gairebé deu anys. Una mitjana actual d'entre 20.000 i 22.000 usuaris anuals. Perfil del visitant: Inicialment centrat en escolars, ara inclou famílies, turistes estrangers i un fort component de visitants de Lleida i València. Modernització i Propostes de Futur Toldrà destaca les millores per fer el museu més accessible i atractiu: Digitalització: Implementació de audioguies en diversos idiomes per a la visita individual. Educació: Publicació del nou quadern pedagògic "El teu port", que integra la visió comercial, cultural i mediambiental. Exposició sobre el Serrallo: Producció pròpia per a l'estiu al Tinglado 4 per explicar la història del barri mariner. "La nostra funció és preservar i conservar el patrimoni, però també difondre'l perquè la gent en participi i en gaudeixi."

  • 9'

    Col·lapse circulatori al carrer Ramon i Cajal

    Resum de la situació del trànsit a Tarragona L'episodi analitza les greus afectacions a la mobilitat a causa de les obres del Mercat Central de Tarragona, que han obligat a tallar el carrer Colom i a desviar el trànsit cap a l'eix de Ramon i Cajal. Principals problemàtiques detectades Reducció de carrils: El carrer Ramon i Cajal ha perdut capacitat, deixant només un carril de pujada, ja que la resta de la calçada s'ha destinat a parades d'autobús. Congestió extrema: S'ha cronometrat que un vehicle tarda més de 5 minuts a recórrer un tram urbà molt curt, amb semàfors que només permeten el pas de 7 vehicles per fase. Confusió en la senyalització: Existeixen dubtes sobre el sentit de circulació i l'accés al carrer Redding, on hi ha senyals contradictoris que permeten o prohibeixen el pas segons el tipus de vehicle. Impacte comercial: Els botiguers de la zona es mostren molt preocupats per la pèrdua de zones de càrrega i descàrrega i la impossibilitat que els clients parin un moment. Testimonis i queixes "És absurd que una via d'entrada com Ramon i Cajal hagi d'absorbir aquest trànsit amb una parada d'autobusos de punta a punta. Està tot el dia col·lapsat." Els comerciants critiquen la falta de coordinació entre la Guàrdia Urbana i els canvis de senyalització, a més de demanar un replantejament de les fases semafòriques per evitar que les cues arribin al carrer Pere Martell.

  • 15'

    Balanç del sector de l'automòbil 2009 i perspectives 2010

    Balanç de l'any 2009: L'impacte del Pla 2000-E L'any 2009 ha estat un exercici complex per al sector de l'automoció a la demarcació de Tarragona, marcat per una pèrdua de mercat del 15% en turismes. Tot i ser una dada negativa, s'ha millorat respecte a les previsions inicials gràcies a l'impuls del Pla 2000-E. El canvi de tendència es va produir el juliol, quan l'ajut públic va frenar una davallada que ja venia d'un 2008 amb pèrdues del 34%. S'ha passat de vendre 23.000 unitats el 2005 a unes 11.500 l'any 2009, xifra que representa pràcticament la meitat del mercat en quatre anys. Crítica a la tramitació i gestió dels ajuts Tot i l'èxit comercial del pla, Emili Beltran assenyala dificultats significatives en la seva execució: "El problema està que el sistema provoca que l'empresa venedora hagi d'estar finançant aquestes vendes... l'ajut no retorna al concessionari fins i tot tres mesos després." Falta de liquiditat: Els concessionaris assumeixen el cost inicial de l'ajut en un moment de poca tresoreria. Burocràcia complexa: La tramitació administrativa és feixuga i obliga a gestionar una gran quantitat de documentació. Perspectives per al 2010: Incertesa i pujada de l'IVA El resum de les previsions per a l'any nou es divideix en dues etapes clarament diferenciades: Primer semestre: Es preveu que sigui positiu per l'esgotament de la pròrroga del Pla 2000-E i per l'efecte crida d'usuaris que volen comprar abans de la pujada d'impostos. Segon semestre: Es preveu molt complicat a causa de la pujada de l'IVA (del 16% al 18%) a partir de l'1 de juliol i la previsible manca de fons en els ajuts oficials, que podrien esgotar-se a l'abril o maig. Situació dels tallers de reparació Contràriament a la creença popular, la crisi també afecta negativament els tallers. L'ús del vehicle ha disminuït i els clients ajornen el manteniment preventiu, les revisions i el canvi de pneumàtics per estalviar costos.

  • 25'

    Entrevista política: Alejandro Fernández (PP Tarragona)

    Balanç de l'Equip de Govern i Model de Ciutat L'entrevista comença amb una anàlisi crítica sobre els dos anys i mig de mandat del Partit dels Socialistes (PSC) i Esquerra Republicana (ERC). Alejandro Fernández sosté que Tarragona pateix una paràlisi institucional i una manca de definició en el seu model cultural i de projecció exterior. Crítiques a la Micropolítica • Segons el portaveu, les expectatives generades per l'alcalde Ballesteros no s'han complert. • Malgrat que el govern presumeix de millorar l'espai urbà, Fernández afirma que la ciutat segueix estant bruta i amb males olors. • Es posa d'exemple l'estat del passeig de les Palmeres com a mostra d'aquesta deixadesa urbana. Projectes Estratègics i Tarragona 2017 Fernández es mostra especialment escèptic amb els terminis i la gestió dels grans projectes, com la façana marítima, la Tabacalera o el Banc d'Espanya. "Vam guanyar les eleccions gràcies a la il·lusió de les promeses, però no s'ha complert cap dels terminis que Ballesteros va prometre." Pel que fa a la candidatura dels Jocs Mediterranis Tarragona 2017, el PP denuncia: • Una manca d'independència en l'auditoria externa, encarregada pel mateix gerent, Mario Rigau. • Sospites d'amiguisme i discrecionalitat en la contractació d'empreses unipersonals. • Una presidència executiva que no genera consens i que actua de manera "sectària". Política Cultural i Organització Territorial El Malestar Cultural Fernández vincula la reacció de l'Ajuntament (anunciant un pla cultural) com una improvisació davant el manifest de les entitats locals. Proposa un model de cooperació público-privada autogestionat, similar al de ciutats com Granada o Gijón. La Llei de Vegueries El Partit Popular es manté ferm en la defensa de la província de 1833. • Consideren la vegueria una "trampa mortal" per a la capitalitat de Tarragona. • Rebutgen una nova administració que suposi més despesa, més funcionaris i més impostos. • Tot i això, es mostren a favor de la descentralització de serveis cap a les Terres de l'Ebre. Futur Polític i Eleccions al Parlament Finalment, Alejandro Fernández confirma que la seva prioritat absoluta és la política municipal i descarta formar part de les llistes per a les pròximes eleccions al Parlament. Manifesta que el PP a Tarragona està en un moment de gran creixement i que la seva obsessió és consolidar l'alternativa a la ciutat, donant suport a Rafa Luna com a candidat autonòmic.

  • 12'

    Bons propòsits: L'auge del gimnàs al gener al Serrallo

    L'impacte del canvi d'any en l'activitat física Amb l'arribada del gener, es produeix un fenomen cíclic als centres esportius: el repunt d'inscripcions degut als bons propòsits d'any nou. Molts usuaris decideixen apuntar-se al gimnàs per contrarestar els excessos de les festes de Nadal i millorar la seva condició física. Gestió de l'entrenament i horaris recomanats L'Aron Bertomeu, coordinador dels gimnàsos del Serrallo i Camp Clar, destaca aspectes claus per als nous esportistes: Millors franges per entrenar: Per evitar aglomeracions, es recomana anar-hi a primera hora del matí, al migdia (de 12:00 a 15:00) o a última hora de la nit. Assessorament personalitzat: És fonamental realitzar una entrevista prèvia per conèixer l'experiència, possibles lesions i objectius (baixar pes o guanyar musculació). Condicionament general: Durant les primeres dues o tres setmanes, cal fer un treball progressiu de força resistència i activitat cardiovascular. "Al gener la gent s'assusta: es mira al mirall i diu que aquí ha passat alguna cosa pels excessos de l'alimentació." Perfil d'usuaris i oferta d'activitats El gimnàs no és només un espai de treball físic, sinó també un punt de socialització i evasió de l'estrès laboral. S'observa una major presència masculina a la sala de màquines, mentre que les dones solen optar més per les activitats dirigides com: Indoor cycling (spinning). Pilates i Ioga per a la postura i esquena. Aerotono i classes de manteniment gratuïtes. Finalment, es remarca la importància del paper del monitor com a motivador i psicòleg, ajudant els nouvinguts a mantenir la constància un cop passat el boom inicial de les primeres setmanes.

  • 14'

    Donació d'ulls: La campanya 'Dos ulls per més d'una vida'

    Compromís social i donació de teixits oculars L'entrevista realitzada a Òptica Salles amb Carme Lafuente, responsable de formació, destaca la col·laboració d'aquesta entitat amb el Banc d'Ulls. La campanya, sota el lema "Dos ulls per més d'una vida", busca sensibilitzar la població sobre la importància de la donació de teixits oculars per a trasplantaments i investigació. Conceptes clau sobre la donació Universalitat de la donació: Gairebé tothom pot ser donant, independentment de l'edat o de si es portaven ulleres (miopia, hipermetropia, etc.). S'ha arribat a trasplantar teixit de donants de fins a 100 anys. Processament: El Banc d'Ulls recull els globus oculars per extreure'n la còrnia o l'esclera. Si el teixit no és apte per a trasplantament, s'utilitza per a la investigació científica o per a la formació de nous cirurgians. Procediment logístic: A diferència de la donació d'òrgans (que requereix mort cerebral però batec cardíac), en la donació de teixits l'extracció es pot fer fins a vuit hores després de la mort biològica. Impacte i generositat a Catalunya "Els catalans som el col·lectiu de població que fa més donacions d'ulls amb molta diferència respecte a la resta de l'Estat." Segons les dades facilitades: 1. Es realitzen més de mil trasplantaments de còrnia a l'any. 2. Catalunya dobla la mitjana europea en donacions de teixits i òrgans. 3. Existeix una alta demanda, el que fa que el teixit emmagatzemat tingui una rotació molt ràpida a les fundacions. Com fer-se donant? Els ciutadans poden adreçar-se a qualsevol centre d'Òptica Salles per recollir una butlleta informativa. El tràmit és senzill: s'omple el formulari amb dades personals i es rep el carnet de donant al domicili. També és fonamental comunicar la decisió a la família per facilitar el procés en el moment de la defunció.

  • 16'

    Joaquim Caral, nou gerent del Pla de Competitivitat Tarraco Romana

    Entrevista a Joaquim Caral sobre el futur turístic de Tarragona Joaquim Caral assumeix la gerència del Pla de Competitivitat de la Tarraco Romana, un projecte estratègic que compta amb una inversió de 4,2 milions d'euros destinats a potenciar els monuments declarats Patrimoni Mundial. Caral, amb una àmplia experiència en la gestió turística a Montblanc, afronta aquest repte amb l'objectiu de transformar els recursos monumentals en un producte turístic d'alt valor. Estructura i objectius del Pla El pla no és només una iniciativa municipal, sinó que es gestiona a través d'un consorci que inclou: * L'Ajuntament de Tarragona (com a líder del projecte). * Els municipis de Constantí, Altafulla i Roda de Berà. * El Consell Comarcal del Tarragonès. L'objectiu principal és generar activitat econòmica mitjançant l'increment del temps d'estada dels visitants i la millora de la seva experiència. Prioritats i línies d'actuació Joaquim Caral destaca que el seu primer pas serà conèixer la ciutat amb ulls de turista i analitzar el full de ruta redactat per la Universitat Rovira i Virgili. Entre les accions immediates i a mitjà termini destaquen: * Creació d'una marca i imatge corporativa per al consorci. * Millora de la senyalització i interpretació dels monuments (evitant la saturació visual). * Segmentació del mercat: crear propostes específiques per a creueristes i turisme familiar. * Foment de l'autoestima local: aconseguir que el ciutadà sigui el primer ambaixador del seu patrimoni. "El primer client que s'hauria de proposar a qualsevol municipi com a client turista és el propi ciutadà." Projecció exterior El pla es presentarà oficialment a la fira FITUR a Madrid, consolidant així la voluntat de posicionar Tarragona més enllà de la seva imatge tradicional de ciutat industrial, apostant decididament pel seu potencial cultural i històric.