Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2010 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2010

·418 episodis
RSS

episodis

337-348 de 418
  • 13'

    Oposició a la candidatura d'Ascó al cementiri nuclear

    Resistència institucional contra el cementiri nuclear Diversos alcaldes i consellers de la Ribera d'Ebre i territoris veïns s'han tancat al Consell Comarcal per traçar una estratègia de pressió contra la possible candidatura d'Ascó per acollir el Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) de residus nuclears. La seva acció se centra en el ple municipal decisiu convocat per a l'endemà. Arguments principals de l'oposició Deficiència del model econòmic: Els detractors defensen que 30 anys de dependència nuclear no han aportat el desenvolupament ni les infraestructures promeses. Al contrari, consideren que la nuclear actua com un monocultiu que: Impedeix la creació de denominacions d'origen pròpies. Danya la imatge dels productes agroalimentaris locals. Estanca el sector del turisme de qualitat. Frau democràtic: S'acusa l'equip de govern d'Ascó d'actuar sense legitimitat, ja que cap partit va incloure la proposta del cementiri nuclear en el seu programa electoral. Diferència de pes econòmic: Es critica que una decisió amb efectes territorials i nacionals recaigui només en cinc regidors d'un únic ajuntament. La compra de voluntats L'entrevistat, Josep Maria, assenyala l'associació AMAC com un instrument per a la "compra de voluntats" mitjançant fons estatals que, en lloc de diversificar l'economia, només inflen els pressupostos municipals. "És absolutament inconcebible que s'utilitzi el mateix procediment per obrir una fusteria al poble que per implantar un cementiri nuclear." Suport territorial massiu L'oposició compta amb el suport de: 1. 62 ajuntaments de les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona. 2. 7 consells comarcals que han votat mocions de rebuig per unanimitat. 3. El Parlament de Catalunya, que també s'ha manifestat en contra.

  • 8'

    Cicle de cinema asiàtic a Caixa Tarragona

    Consolidació del cinema asiàtic a Tarragona L'Auditori de Caixa Tarragona acull una nova edició del seu prestigiós cicle de cinema asiàtic, una iniciativa que ja suma vuit temporades. En una entrevista al programador David Aragonès, es destaca com aquest gènere ha passat de ser una moda de culte i emergent a convertir-se en una quota regular i normalitzada dins l'agenda cultural, accessible a un públic molt més ampli que ja no es limita només als especialistes. Context i producció actual Aragonès reflexiona sobre l'estat actual de la producció cinematogràfica: Qualitat i estil: Tot i que es produeix molt, el programador opina que hi ha un cert estancament en la creació d'estils nous que marquin un punt i a part en la història del cinema. Facilitat d'accés: L'expansió del mercat asiàtic ha simplificat el lloguer de pel·lícules per a exhibicions públiques. Països líders: L'Índia destaca per quantitat, mentre que el cinema d'autor es troba dispers per tota la regió, cada cultura amb el seu estil propi. Darreres projeccions del cicle El programa encara té dues cites clau abans de finalitzar: Huetfeng (Xina, 2006): Una barreja entre western i road movie que segueix un jutge itinerant per la Xina rural, servint d'excusa per retratar uns paisatges i una justícia poc coneguts. Rain Dogs (Malàisia): Considerada la perla del cicle. Dirigida per Yuan Hu, forma part de la Nova Onada de Malàisia. És una obra inèdita en cinemes comercials, descrita com una pel·lícula dura i aspre que reflecteix la realitat social del país. "Ara mateix sembla que la cosa s'ha frenat una mica... hi ha grans pel·lícules, però no aquelles que marquen un estil diferenciat." Per acabar, s'ha confirmat que Caixa Tarragona continuarà apostant per diversos cicles temàtics durant tot l'any 2010.

  • 23'

    L'ajut humanitari i el finançament de la Unió Europea

    L'Ajut de la Unió Europea davant la Crisi d'Haití L'episodi analitza la resposta de la Unió Europea (UE) davant el terratrèmol d'Haití, posant l'èmfasi en la seva estratègia basada principalment en l'ajut econòmic i la coordinació logística. A diferència dels Estats Units, que sovint prioritzen la mobilització militar per proximitat geogràfica, la UE actua a través d'un mecanisme articulat des de l'any 1993. Característiques de l'ajut humanitari europeu • La UE canalitza els seus fons a través de l'Oficina d'Ajut Humanitari (ECHO). • No gestiona l'ajut directament sobre el terreny, sinó que finança socis estratègics com ONGs (Metges del Món, Oxfam, Creu Roja) i organismes de les Nacions Unides (UNICEF, Programa Mundial d'Aliments). • S'aplica un control rigorós del pressupost mitjançant informes i auditories externes per garantir que els diners públics s'inverteixen adequadament. "Els Estats Units hi envien l'exèrcit, la Unió Europea hi envia diners." Diferències entre Ajut Humanitari i Cooperació al Desenvolupament Es distingeixen dues línies d'actuació clares: 1. Ajut Humanitari: Resposta ràpida a catàstrofes puntuals (terratrèmols, conflictes bèl·lics). 2. Cooperació al Desenvolupament: Programes a llarg termini per al progrés econòmic i social, com la seguretat alimentària o la construcció d'infraestructures educatives. Com es financia el pressupost comunitari? Un dels punts més reveladors de la conversa és l'explicació de com la UE obté els seus recursos, ja que no depèn d'aportacions voluntàries dels estats com l'ONU, sinó de recursos propis: • L'IVA: Gran part de l'Impost sobre el Valor Afegit recaptat als països membres va directament a la UE. • Aranzels industrials: Els impostos que paguen els productes de fora de la Unió en entrar a les fronteres comunitàries. L'anàlisi conclou que aquest model de finançament autònom evita que la UE quedi bloquejada per estats que decideixin no pagar, garantint l'estabilitat de les seves polítiques globals.

  • 30'

    Nous imaginaris culturals: Recerca i teràpies alternatives

    Introducció a la recerca d'imaginaris culturals El fisioterapeuta Felip Caudet presenta el projecte del GRIC (Grup de Recerca d'Imaginaris Culturals), liderat pel catedràtic d'antropologia Joan Prat. Aquest estudi interdisciplinari busca analitzar científicament el fenomen de les noves espiritualitats, filosofies orientals i teràpies alternatives que han guanyat popularitat a Occident. Els tres pilars de l'estudi La recerca es divideix en tres grans àmbits d'anàlisi: • Filosofia i pensament: L'arribada d'idees d'Orient (Índia, Xina) i la seva adaptació. • Terapèutiques: L'auge de mètodes de salut alternatius a la medicina convencional. • Coneixement esotèric: Pràctiques com el tarot, l'astrologia i els sabers ocults. "Volem veure quines necessitats hi ha que potser no estaven cobertes i ara s'intenten cobrir d'una altra manera." Cicle de conferències a la URV Com a part de la fase de difusió de la recerca, s'han organitzat unes jornades a la Universitat Rovira i Virgili durant tots els dimecres de febrer. L'objectiu és oferir rigorositat acadèmica en temes que sovint es tracten de manera superficial. Ponents i temàtiques destacades • Agustín Pàniker: Expert en la cultura de l'Índia i editor de Cairós, parlarà sobre la fascinació per l'Orient. • Bakti Das (Francesc Martín): Violinista que explorarà la música clàssica hindú com a via de meditació. • Francesc Torralba: Filòsof que reflexionarà sobre el sentit de la vida i el món de l'autoajuda. • Josep Maria Fericgla: Antropòleg que parlarà sobre els anteògens i els estats de consciència expandida. • Vicente Merlo i Josep Guarch: Especialistes en la dimensió esotèrica de la realitat i la psicoastrologia. Les jornades clouran el 24 de febrer amb una taula rodona amb els membres del grup de recerca per recollir el feedback dels assistents i analitzar els perfils dels interessats en aquestes disciplines.

  • 16'

    2010-01-22 ANNA ROIG

    Anna Roig i l'ombre de ton chien: La Nova Revelació Musical L'entrevista ens descobreix el talent d'Anna Roig, líder de la formació Anna Roig i l'ombre de ton chien, un grup que ha estat qualificat com a revelació per la crítica especialitzada. La seva proposta es caracteritza per una sonoritat naïf, dolça i amb una forta influència de la chanson française. Les claus del seu estil i formació Influència francesa: L'Anna es va formar en una école nationale de música a França, on va aprendre no només a musicar, sinó també l'art d'escriure lletres i interpretar-les sobre l'escenari. Grup consolidat: Porten quatre anys treballant junts, iniciant-se amb versions de clàssics francesos abans de fer el salt a les composicions pròpies. Poesia i temàtica: Les lletres barregen realitat i fantasia, incloent des d'històries d'amor i cuina fins a relats sobre un assassí en sèrie, tot sota un prisma de dolçura. Reconeixements i Directe "Corro sota la pluja ha guanyat el Premi Cerverí a la millor lletra i el Premi Carles Sabater a la millor cançó en català de l'any." L'espectacle en directe de la banda destaca pel seu punt teatral i la proximitat amb el públic. L'Anna presenta les cançons com si fossin petits monòlegs, buscant espais íntims com cafès-teatre o formats de cabaret on la comunicació entre l'artista i l'espectador sigui total. Finalment, l'entrevista destaca el paper dels quatre músics que l'acompanyen, que aporten un matís de jazz i pop que enriqueix la personalitat del primer disc homònim publicat el maig de 2009.

  • 11'

    Entrevista al grup Reapers per la presentació de Seeds of the New Dawn

    Entrevista a Marc de Reapers El cantant i músic Marc ens presenta l'última etapa de la banda de punk rock originària de l'Arbós, Reapers. L'entrevista se centra en la seva trajectòria, la producció del seu darrer disc i el seu retorn als escenaris de Tarragona. El procés creatiu i el nou àlbum Marc destaca que, tot i moure's en un circuit minoritari, el grup dedica un gran esforç a la seva música. El seu últim treball, Seeds of the New Dawn (2009), és el fruit d'un any i mig de treball intens. Aquest disc té una essència especial perquè: Ha estat gravat al seu propi local d'assaig, transformat en estudi pel seu germà. Han aconseguit un so contundent i net, capturant l'energia del local. Representa la seva forma d'expressió més natural i sincera. Estil i influències musicals La banda defineix la seva música com a poderosa i catàrtica, servint com a vehicle per alliberar angoixes. Entre les seves referències principals trobem: Punk Rock clàssic: Grups com Wipers, Nirvana i Ramones. Metal: Influències de bandes com Slayer i Metallica. "Realment la música és un vehicle per treure fora les angoixes i les pors que tens." Trajectòria en directe i concert a la Sala Zero Després de girar per Madrid (actuant amb el mític Jello Biafra), el País Basc i Galícia, Reapers torna a Tarragona. Marc celebra la reactivació de l'escena musical a la ciutat gràcies al retorn de figures clau en la gestió cultural local. El grup portarà el seu directe a la Sala Zero el proper dissabte, un espai que valoren molt per les seves condicions acústiques i on esperen oferir la contundència que els caracteritza.

  • 10'

    Retorn de la Unitat Canina de Tarragona des d'Haití

    Crònica d'una missió humanitària a Haití El programa connecta en directe amb la plaça de la Font de Tarragona per recollir el testimoni dels membres de la Unitat Canina de Salvament i Rescat de Protecció Civil, que acaben d'arribar de la seva missió a Haití després de quatre dies intensos d'ajuda humanitària. Una realitat desoladora Javier Noriega, cap de la unitat, descriu un panorama d'extrema duresa viscut a la zona d'Himani, a la frontera, on es van instal·lar en un hospital col·lapsat. Els punts clau de la seva experiència inclouen: Adaptació de la missió: Tot i viatjar inicialment per al rescat amb gossos, la falta de maquinària pesant (només n'hi havia dues a tot el país) els va obligar a reconvertir-se en personal de suport logístic i mèdic. Inseguretat constant: Han viscut situacions de risc elevat, amb hospitals custodiats per militars armats i notícies de combois humanitaris tirotejats per la desesperació de la població. Escassetat extrema: L'ajuda arriba "amb comptagotes", generant un caldo de cultiu perillós que podria derivar en més violència si no es manté el suport internacional. El paper dels voluntaris i els gossos "Realment es creen llaços i neixen germans de per vida en situacions tan complexes com aquesta." L'equip, acompanyat per gossos com el Bimac, el Nic, el Jaro i el Trosk, ha hagut de suportar jornades de fins a 15 hores diàries de feina en condicions d'estrès màxim. Els animals, tot i no poder realitzar tasques de recerca entre runes, han estat una part fonamental de l'expedició. Crida a la solidaritat tarragonina L'Ajuntament de Tarragona i diverses entitats han organitzat iniciatives per continuar enviant recursos: Festival solidari: Dissabte al local de la Colla Jove. Acte al Tinglado: El proper 30 de gener. Aportacions econòmiques: L'Ajuntament ja ha destinat 42.000 euros a través del Fons Català de Cooperació i projectes d'aigua potable.

  • 32'

    Google a la Xina, seguretat de l'Explorer i el comiat del disquet

    La Terra Esplana: Ciència i Tecnologia al Ja Tardes En aquesta edició de la secció La Terra Esplana, en Beta analitza la situació de les grans tecnològiques davant la censura i la seguretat, a més de fer un repàs nostàlgic al maquinari que desapareix. El conflicte entre Google i la Xina El punt central de la discussió se centra en la retirada de Google del mercat xinès. Google ha decidit plantar cara a la censura exercida pel govern de la República Popular Xinesa, que fins ara acceptava per mantenir la seva quota de mercat. • Pressió internacional: El cercador ha rebut crítiques de la resta del món per no actuar de manera democràtica a la Xina. • Competència local: Google no ha pogut dominar el mercat enfront de cercadors autòctons fortament protegits i potenciats per l'estat xinès. • Exemples de censura: S’han bloquejat sistemàticament imatges i informació sobre esdeveniments històrics com la revolta de la plaça de Tiananmen. "L'estat xinès segueix igual: si no t'agrada el que hi ha, ja pots marxar." Vulnerabilitats a l'Internet Explorer S'analitza la recomanació dels governs d'Alemanya i França de no utilitzar el navegador de Microsoft a causa de problemes greus de seguretat. • Un atac massiu contra Facebook i Twitter va aprofitar forats de seguretat a l'Explorer per deixar les plataformes fora de servei durant hores. • El centre francès CERTA aconsella utilitzar navegadors alternatius com Firefox o Chrome. • Microsoft defensa que les darreres versions (7 i 8) són segures i que el risc es redueix principalment a la versió 6. L'homenatge al disquet de 3 i mig Com a punt final, es comenta la desaparició gradual però irreversible de la disquetera i els disquets de 3 i mig. • Els ordinadors moderns ja no els inclouen de sèrie, substituint-los per múltiples ports USB. • Es reivindica la seva importància històrica malgrat la seva limitada capacitat d'emmagatzematge en comparació amb el pendrive actual. El viatge a vinil L'episodi tanca amb la punxada d'un disc de vinil, concretament el maxi-single "Tomorrow" del grup dels anys 80 The Communards, destacant la veu de falset de Jimmy Somerville.

  • 21'

    2010-01-10 JESÚS FUSTÉ

    L'evolució artística de Jesús Fuster L'artista prioratí Jesús Fuster, originari de Pradell de la Teixeta, presenta el seu darrer treball discogràfic titulat Lletres d'Aigua. Durant l'entrevista, Fuster explica la seva transició des de la música clàssica i l'òpera cap a la cançó d'autor i la música lleugera. Aquest canvi ha exigit un reciclatge vocal, passant de la veu impostada a una interpretació més natural i propera. El projecte 'Lletres d'Aigua' Aquest disc neix d'un encàrrec per a la Fira del Llibre i Autor Ebrenc, amb l'objectiu de musicar poemes d'autors del territori. Fuster destaca la importància de: Captar l'ànima de les lletres a través de la melodia. Apropar la poesia local al gran públic d'una manera amena. Treballar amb músics com Toni Just (guitarra) i Carles Brull (percussió) per donar forma als temes. Filosofia i actuacions en directe L'autor defineix la seva música com un espai per a la reflexió i el diàleg amb el públic, fugint de les etiquetes rígides. La seva proposta és honesta i busca transmetre la seva visió particular del món. "Cantar música lleugera impostant la veu era impossible... cal la calidesa del matís per arribar a la gent." L'episodi inclou una interpretació en directe del poema "La promesa" de Manel Ollé, un text que utilitza referències a la terra i el món rural.

  • 7'

    Conferència de l'alcalde Ballesteros a Tarragona

    Preparatius per a la conferència anual de l'alcalde de Tarragona El vicepresident del Col·legi de Periodistes de Catalunya a Tarragona, Ricard Laoz, detalla els preparatius de la conferència de l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros. L'acte s'emmarca en un cicle anual on participen els batlles de les principals poblacions del Camp de Tarragona. Estructura i participació de l'acte L'esdeveniment, que té lloc a la seu del Col·legi d'Advocats i Farmacèutics, s'organitza en dues parts: Exposició inicial: Una xerrada d'uns 30 o 40 minuts a càrrec de l'alcalde. Torn de preguntes: Una selecció de més de 30 qüestions enviades prèviament per periodistes i directors de mitjans locals. "Les preguntes estan limitades als periodistes... volem que els responsables dels mitjans de comunicació participin fent les seves preguntes." Temes clau de l'actualitat tarragonina S'espera que la conferència, titulada "Tarragona davant d'una dècada decisiva", abordi qüestions fonamentals per a la ciutat com: La crisi econòmica i el seu impacte local. Projectes de gran envergadura: Tarragona 2016 (Capital Cultural Europea) i els Jocs del Mediterrani 2017. Infraestructures i equipaments: El tren d'alta velocitat, la Tabacalera, el Banc d'Espanya i la recuperació de la façana marítima. Organització territorial: La llei de vegueries i les relacions amb Reus. Cobertura i expectació mediàtica L'acte es pot seguir en directe a través del web de Tarragona Ràdio i compta amb la presència de representants del teixit social i econòmic. L'endemà, la tertúlia del matí de l'emissora analitzarà els diferents titulars que hagi pogut generar la intervenció de Ballesteros.

  • 17'

    Solidaritat Tarragona: Concert i Ajuda Directa a Haití

    Iniciativa Ciutadana: Un Concert per Haití Arran del devastador terratrèmol de grau 7 a l'escala de Richter que ha afectat Haití, la ciutadania de Tarragona s'ha mobilitzat per organitzar un esdeveniment solidari. La iniciativa, gestionada principalment per voluntaris i l'associació Aptos, consisteix en una jornada de concerts i tallers amb l'objectiu de recaptar fons per a l'ajuda humanitària. Detalls de l'esdeveniment Data i hora: Aquest dissabte, de les 16:00 h a les 00:00 h. Ubicació: Local de la Colla Joves Xiquets de Tarragona (Carrer Cos del Bou). Accés: L'entrada és lliure; les aportacions es faran mitjançant urnes de donatius voluntaris. Programació: Actuacions de grups com The Soulman, Simon & Telefunken, animació infantil amb Ciència Divertida i molts altres artistes que participen de forma altruista. Testimoni des del Terreny: La Crua Realitat L'episodi compta amb una connexió directa amb Javi Noriega, coordinador de la Unitat Canina de Salvament de Protecció Civil de Tarragona, que descriu una situació crítica al país caribeny: Col·lapse sanitari: Els hospitals estan desbordats, forçant els rescatadors a realitzar tasques mèdiques d'emergència i traumatologia. Dificultats logístiques: L'ajuda humanitària arriba amb comptagotes i hi ha problemes greus de seguretat en algunes zones. El drama humà: Històries de pèrdues massives de vides en escoles i famílies senceres delmades. "El tema és realment esgarrifós. La situació és crítica i el que arriba és amb comptagotes. Allà fa falta absolutament de tot." Canals de Gestió de l'Ajuda Tota la recaptació del festival es vehicularà a través d'entitats amb presència directa al terreny com Canoe Creixell i Farmamundi, garantint que els recursos arribin als afectats de forma efectiva.

  • 17'

    Preparatius del Carnaval de Tarragona amb Som i Serem

    Presentació dels Actes del Carnaval de Tarragona L'espai radiofònic connecta amb la unitat mòbil per parlar amb la comparsa Som i Serem del barri del Pilar, que enguany ostenta el títol de reina del carnaval. L'episodi se centra en el programa d'actes del Carnaval de Tarragona, que tindrà lloc del 6 al 16 de febrer, i destaca la participació del rei (comparsa Caio Largo) i la reina (Laura Pérez). Detalls de la confecció i pressupost Els membres de la comparsa expliquen la complexitat d'elaborar les disfresses i la inversió que suposa: Materials: El més difícil d'aconseguir són les teles plisades amb lluentons i els elements de decoració que han de ser elegants i coherents amb el vestit. Botigues de referència: Es menciona Mercamoda com el punt de trobada principal per comprar material a Tarragona. Pressupost: El cost d'un vestit oscil·la al voltant dels 200 euros per integrant. Per finançar-ho, moltes comparses paguen quotes mensuals o organitzen actes com el Teclatapa durant Santa Tecla. Absència de crisi: Malgrat la situació econòmica, asseguren que qui viu el carnaval estalvia tot l'any per mantenir la qualitat, tot i que potser es nota una lleugera davallada en el nombre de participants. La Disfressa d'Or i la Gala Drag Queen Es fa un èmfasi especial en la innovació de la comparsa per a la Disfressa d'Or, amb un vestit que combina tres trajes en un. També es destaca la importància de l'espectacle Drag Queen de Tarragona, organitzat per Amics de la Part Alta, com un dels esdeveniments més innovadors i de prestigi nacional. "L'imperdible és la millor solució que hi ha al carnaval per als retocs d'última hora." Informació pràctica per als assistents Venda d'entrades: Per a la Disfressa d'Or (dijous de carnaval), les entrades es vendran a partir del 3 de febrer al Teatre Metropol per un preu de 2 euros.