Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2010 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2010

·418 episodis
RSS

episodis

361-372 de 418
  • 20'

    Acord pel transport escolar gratuït al CEIP El Miracle

    Resolució del conflicte pel transport escolar a Tarragona L'episodi detalla la mobilització de les famílies del CEIP El Miracle de Tarragona davant la suspensió del servei de transport escolar. El conflicte es va originar quan el Consell Comarcal del Tarragonès va exigir el pagament d'una quota de 110 euros trimestrals, una mesura que les famílies consideraven injusta i discriminatòria respecte a altres centres. Cronologia de la protesta Matí de mobilitzacions: Davant l'amenaça real de no deixar pujar els infants a l'autobús, una trentena de famílies es van quedar sense servei a les parades de la zona de Llevant. Pressió a l'Ajuntament: Pares, mares i alumnes es van concentrar a l'Ajuntament de Tarragona per exigir una solució immediata, aconseguint ser rebuts pels responsables municipals. L'acord final: Després d'una reunió d'urgència, s'ha determinat que l'Ajuntament assumirà el cost de la quota que anteriorment pagaven les famílies. Detalls del servei i finançament Segons explica la presidenta de l'AMPA, Gemma Llobrà, el servei cobreix zones allunyades com Tamarit, la Móra, Cala Romana i Boscos. El finançament del transport queda estructurat de la següent manera: Una tercera part a càrrec de la Generalitat de Catalunya. Una tercera part a càrrec del Consell Comarcal. L'última part (els 110€ en disputa) que ara cobrirà l'Ajuntament. "No és just que nosaltres paguem i altres centres no paguin; per això vam decidir deixar de pagar i reivindicar els nostres drets." Finalment, s'ha confirmat que el servei ja ha funcionat amb normalitat durant la tarda i es preveu que dilluns la situació estigui totalment regularitzada sense cap cost addicional per als progenitors.

  • 26'

    Rubén Marín i el seu futur a les places de braus

    Presentació i trajectòria de Rubén Marín L'entrevista comença amb el retrobament amb Rubén Marín, torero tarragoní que feia anys que estava allunyat dels mitjans locals. Marín explica que, des del 2005, ha tornat a tenir una activitat constant, especialment després d'una destacada actuació a Albacete amb Enrique Ponce. El paper de l'apoderat Es presenta la figura de Javier Ortuño, el seu nou apoderat (o "patrocinador", com prefereix anomenar-se). Ortuño destaca que Rubén té un gran potencial i "molt cor", però que li calia una guia professional per encaminar la seva carrera i projectar-lo fora de Tarragona. • La continuïtat és clau per sonar a les grans fires com Madrid o Sevilla. • El suport d'un mentor ajuda a mantenir la disciplina i la tècnica. Preparació i l'estil de vida del torero Rubén Marín detalla el seu trasllat a Salamanca per realitzar una preparació exhaustiva. Aquest procés inclou: • Tentaderos: Proves de bravesa amb vaques a les ramaderies. • Entrenament intensiu: Entre 10 i 15 bous per matar a porta tancada per agafar ofici. • Disciplina física: Entrenaments diaris de 4 a 5 hores. Debat sobre la prohibició i el benestar animal L'entrevista aborda la polèmica sobre la possible prohibició de les corrides a Catalunya. Els convidats defensen la festa basant-se en: • Llibertat de l'espectador: Consideren que ha de ser el públic qui decideixi si vol assistir-hi. • Tradició històrica: Recorden que hi ha constància de bous a Tarragona des de l'època romana. • Cura de l'animal: Argumenten que el bou de lídia viu en millors condicions que els animals de la indústria càrnia. "El bou és l'únic animal al qual se li deixa demostrar la seva bravesa i se li pot perdonar la vida." Projectes culturals i la Plaça de Tarragona Es menciona un projecte de curtmetratge dirigit per Cristian Molina, titulat "Y si fuera hoy", que pretén captar amb càmeres subjectives i minicàmeres la realitat més crua i íntima del que sent un torero davant l'animal. Finalment, es discuteix el futur de la plaça de bous de Tarragona. Marín aposta per un model de plaça multiusos que permeti tant espectacles taurins com concerts o esdeveniments esportius (com la Copa Davis), aprofitant la nova cúpula i les instal·lacions renovades.

  • 24'

    Música i Melancolia: Samuel Arbas i el Bandoneó a Tarragona

    Entrevista a Samuel Arbas: Un Sard a Tarragona El músic i cantautor sard Samuel Arbas visita l'estudi acompanyat del president de l'Associació de Músics de Tarragona (aMT) per parlar de la seva trajectòria i el seu nou projecte musical. Arbas, que va arribar a Tarragona fa poc més d'un any, explica com s'ha integrat a la ciutat, fins al punt de considerar-se tarragoní i haver-hi format la seva família. La Creació Musical i el Bandoneó Contradient la queixa habitual sobre la falta d'espais per a músics a Tarragona, Arbas destaca la riquesa del material humà i el suport de l'associació. En aquesta etapa, col·labora estretament amb Xavier Martín, considerat un dels pocs (o l'únic) bandoneonista actiu a Catalunya. • El bandoneó aporta una sonoritat melancòlica i trista que encaixa perfectament amb les lletres de Samuel. • L'instrument té una història curiosa: d'origen alemany (destinat a música litúrgica), va viatjar a l'Argentina per esdevenir l'ànima del tango. • Javier Martín explica la dificultat de mantenir aquests instruments, ja que no se'n fabriquen de nous amb la mateixa qualitat des de 1940. Influències i Nous Projectes Samuel Arbas defineix la seva música com a mediterrània i de cantautor, amb influències de figures com: "Georges Brassens, Jacques Brel i el meu mestre, Fabrizio de André." El seu proper disc, que veurà la llum a la primavera, serà el primer que edita a Espanya i inclourà cançons en castellà, italià, sard i català. Un dels temes destacats és una adaptació d'un poema de la poetessa tarragonina Àngels Sirisi, que parla de l'amor a la solitud. Cultura i Identitat: Sardenya i Catalunya L'artista reflexiona sobre les similituds entre la seva terra natal i Catalunya, especialment pel que fa a la reivindicació de l'idioma i la cultura pròpia. Admet que a Sardenya hi ha un caràcter més individualista, mentre que aquí admira la capacitat col·lectiva de defensar la identitat. Concerts i Formació El grup, completat per la flautista argentina Denise Garjani, es presentarà el proper 7 de gener al local 30 i Tants de Valls. A més de temes propis, interpretaran versions de Leonard Cohen i Joan Manuel Serrat.

  • 23'

    Programació de la Sala Trono i actualitat a Tarragona

    Nova temporada a la Sala Trono El programador de la Sala Trono, Joan Negrier, presenta la nova cartellera per al primer trimestre de 2010 (gener-març). En un context econòmic complicat, la sala aposta per mantenir els preus de les entrades per segon any consecutiu per facilitar l'accés a la cultura. Eixos de la programació • Dansa contemporània: Es consolida els dijous, incloent estils com el flamenc, vídeodansa i teatre-dansa. • Teatre de petit format: Es manté l'aposta per peces de proximitat, tant comèdies com drames de gran intensitat els divendres i dissabtes. Espectacles destacats • Gener: La sala acull les obres guanyadores de la Mostra de Teatre de Barcelona, destacant La inconsciència i la presència de l'actriu tarragonina Montserrat Salvador. • Febrer: Estrena absoluta de l'espectacle poètic de Fines Rius sobre textos de Salvador Espriu. • Març: Destaca la presència internacional de la companyia italiana Bianco Fango i el talent local amb la ballarina Anna Sempere. "Hem de posar una catifa vermella fins a la plaça de la Font per la qualitat dels bombons teatrals que portem aquest gener." Altres temes d'actualitat Temporal de neu i fred S'informa sobre l'afectació de les baixes temperatures a la demarcació de Tarragona. Mentre a la capital no ha nevat, localitats com l'Espluga de Francolí i el Priorat han patit talls en el transport escolar i dificultats a la xarxa viària a causa del gel. Rebaixes i cinema • Campanya de rebaixes: Connexió amb la unitat mòbil per analitzar els descomptes d'enguany, que es preveu que no superin el 50%. • Cartellera de cinema: Repàs a la normalització de la cartellera a les sales Ocine Les Gavarres després del període de pel·lícules familiars de Nadal.

  • 2'

    2010-01-07 TALL REBAIXES

    Situació de les rebaixes al petit comerç L'Antònia, responsable de la botiga C10 al carrer Colom, descriu una campanya de rebaixes actualment fluixa. Segons el seu testimoni, diversos factors han influït en aquesta arrencada descafeïnada, des de la meteorologia adversa fins a la forta competència de les grans superfícies. Estratègies de fidelització i vendes encobertes Davant la impossibilitat de competir amb les grans cues de cadenes com Zara, el petit comerç opta per la proximitat: Rebaixes anticipades: S'han realitzat descomptes previs per als clients habituals de tota la vida. Fidelització: Es truca directament als clients per oferir-los avantatges exclusius abans de l'inici oficial. Liquidació per gènere: S'estan aplicant descomptes de fins al 50%, superiors als d'altres anys, per intentar anivellar les pèrdues de la temporada. Perspectives de futur i campanya de comunions L'entrevistada mostra una falta d'il·lusió generalitzada en el sector: "No espero fer grans calaixos, ni tinc gènere per fer-ho tampoc." Per a aquest establiment, l'objectiu ja no és la campanya d'hivern, sinó l'inici del gènere de comunió, que és el que realment genera interès en aquests moments. Les vendes han baixat notablement respecte a l'any anterior, deixant el petit comerç en una posició de desavantatge on les rebaixes es fan més "perquè toca" que per una expectativa real de guany.

  • 28'

    Cervera i l'Aquelarre: Història i Tradició de la Segarra

    L'Aquelarre de Cervera: Foc, Bruixes i Tradició L'episodi d'avui de Ja tardes tanca la ruta per Cervera, la capital de la Segarra, centrant-se en la seva festivitat més emblemàtica: l'Aquelarre. Aquesta festa, que ja suma més de 30 edicions, transforma el nucli antic en un escenari de màgia i esoterisme. Elements Clau de la Festa • La celebració té lloc el darrer cap de setmana d'agost. • Atreu més de 40.000 visitants, consolidant-se com un referent internacional. • Els protagonistes indiscutibles són el Mascle Cabró i les seves bruixes. • El programa inclou correfocs, espectacles musicals i la fira esotèrica. Activitats Paral·leles i Esoterisme • La Fira del Gran Boc: Un espai dedicat a productes naturistes i esotèrics que esdevé un punt neuràlgic durant el cicle festiu. • L'Aquelarret: Una versió infantil de la festa on els nens i nenes participen amb disfresses creades per ells mateixos en una cercavila pel centre. Entrevista amb Joan Valldaura: Patrimoni i Paeria El paer en cap (alcalde) de Cervera, Joan Valldaura, destaca la riquesa històrica de la ciutat més enllà de la festa. Cervera com a Bressol de la Generalitat Cervera commemora els 650 anys de les Corts de 1359, punt on es va originar la Diputació del General, antecedent de l'actual Generalitat de Catalunya. "Cervera va ser el punt inicial del procés que va crear la Diputació del General... l'origen històric de la nostra Generalitat." Icones Arquitectòniques • Les Mènsules de la Paeria: Figures esculpides sota els balcons de l'ajuntament que representen els sentits, personatges del mercat i de la presó. • L'Eix Monumental: Des de l'església gòtica de Santa Maria fins al Sindicat modernista, la ciutat ofereix mil anys d'història en línia recta. • La Universitat: Un edifici imponent que domina el perfil de la vila. Curiositats i Llegendes • El mite del port de mar: Existeix una llegenda sobre la petició històrica d'un port per a la ciutat, que avui sobreviu en bromes locals i noms de locals com el bar El Port. • La Ratafia i les Sabines: Productes gastronòmics típics que tot visitant ha de tastar. • La figura del Paer en cap: Un títol històric que significa "home de pau".

  • 35'

    Turisme i llegendes de Camprodon a Tarragona Ràdio

    Descobriment i Tradició a Camprodon L'espai radiofònic dedica una setmana especial a explorar la riquesa cultural, històrica i turística de Camprodon, al Ripollès. A través d'un concurs interactiu i entrevistes detallades, es posa en relleu el patrimoni d'aquesta vila pirinenca. La Llegenda de Sant Patllari i les Fonts El programa comença narrant la llegenda del patró del poble, Sant Patllari, la qual explica l'origen miraculós d'algunes de les seves fonts a partir de les petjades d'un burro que transportava les relíquies del sant. • Patrimoni natural: El terme municipal compta amb un total de 8 fonts. • Racons emblemàtics: Destaquen la Font Nova, la Mare de la Font (amb versos de Mossèn Cinto Verdaguer) i la font de Sant Patllari. • Cultura popular: La poesia de Verdaguer ha inspirat el nom dels gegants locals, la Violeta i en Fresquíbol. Entrevista amb Marc Navarro, Regidor de Turisme En la segona part del programa, el regidor de turisme detalla l'oferta actual del municipi: • Estació d'esquí: La proximitat a Vallter 2000 i l'expectativa d'obertura per la Puríssima. • Isaac Albéniz: El llegat del compositor, nascut a la vila, amb la museïtzació de la seva habitació itinerant. • Gastronomia: Productes estrella com les galetes Birba, els embotits, el formatge i la carn de poltre de la vall. • Activitats: Trobades de puntaires i rutes senyalitzades per a senderisme. El Gran Sorteig d'Hotel El programa culmina amb la resolució del concurs setmanal per guanyar una nit a l'Hotel Maristany, un establiment situat en una casa modernista emblemàtica del passeig que porta el mateix nom. La guanyadora, la Montse Soler, rep el premi en directe de la mà del regidor. "A Camprodon, a cada pas hi ha una font."

  • 30'

    EN RUTA 3 CALONGE - SANT ANTONI 2

    Introducció a Calonge i Sant Antoni L'episodi d'avui explorem les riqueses de Calonge i Sant Antoni, un municipi empordanès que destaca per la seva dualitat entre mar i muntanya. Amb la col·laboració de representants locals, es detallen les iniciatives per desestacionalitzar el turisme i promocionar el seu patrimoni. La gastronomia com a eix principal Campanyes estallonals L'Associació de Restauradors de la Badia organitza tres campanyes clau durant l'any: • Menú de l'Escamarlà: Actualment en curs (octubre a desembre), amb un preu tancat de 32 euros. • Menú de l'Olla de Peix: Se celebra de gener a març. • Menú de la Gamba: La campanya estrella, que té lloc de maig a juliol. Detalls del Menú de l'Escamarlà El menú degustació inclou productes de quilòmetre zero: • Amanida de bolets de temporada. • Escamarlans de la badia. • Calamars farcits a l'estil de l'Empordà. • Postres, cafè i beguda (Vi Sumarroca o cervesa Inèdit). Patrimoni Històric i Natural El Barri de Sant Daniel Es destaca aquest nucli històric pel seu entramat de carrers estrets i les seves vuit masies tradicionals, com ara el Mas Escapa, Can Tomillo o Can Falet. L'ermita del segle XVII ofereix vistes privilegiades sobre la plana i les Gavarres. Rutes i Paisatges L'alcalde, Jordi Soler, recomana indrets imprescindibles: • Puig Cargol: El punt més alt amb vistes a tota la vall i les vinyes. • Camí de Ronda: Un recorregut de 3 km que voreja cales verges i pins sobre el mar. • Vall dels Molins: Una ruta didàctica que mostra com els antics habitants domesticaven l'aigua. Cultura Vinícola i Identitat "Josep Pla deia que els municipis amb una personalitat més forta a l'Empordà eren Calonge, Begur i Cadaqués." L'elaboració del vi a Calonge segueix dues línies: la moderna sota DO i la tradicional a través de la fundació Viticors 21, on 13 masos elaboren el vi com es feia fa 200 anys. Cada novembre, per Sant Martí, s'enceta la bota de vi nou a la plaça per a tothom.

  • 34'

    Calonge i Sant Antoni: Mar, Muntanya i Història

    Descripció de Calonge i Sant Antoni Aquest municipi del Baix Empordà es divideix en dos nuclis clarament diferenciats que ofereixen una combinació única de cultura i turisme: • Calonge: El centre històric i cultural, situat a l'interior al peu de les Gavarres. • Sant Antoni: El nucli costaner amb un enfocament turístic i nàutic. Atractius Naturals i Històrics L'episodi destaca diversos punts d'interès que fan del municipi un lloc especial: • El Camí de Ronda: Un recorregut verge que uneix la Torre Valentina amb Platja d'Aro, ideal per a famílies i amants del senderisme. • Torre Valentina: Una antiga torre de guaita del segle XVI utilitzada originàriament per avisar de la presència de pirates mitjançant senyals de fum. • Patrimoni Megalític: Destaca el dolmen i el menhir de Puigsesforques, reconegut com el més voluminós de les Gavarres. Tradició Vitivinícola i Gastronomia La Meritxell Serra, tècnica de turisme, subratlla la importància de la cultura del vi a la zona: • Es produeix l'anomenat vi de pagès, elaborat amb mètodes tradicionals sense additius ni acer inoxidable. • El municipi treballa per obtenir el reconeixement de zona d'interès etnològic. • La Festa del Vi Nou (pels voltants de Sant Martí) és l'esdeveniment clau on s'obren les botes per al tast popular. El Nucli Antic i l'Hospitalitat El centre històric de Calonge conserva el seu caràcter medieval amb el castell i racons singulars com el carrer del Càcul. Una de les curiositats és la inscripció de benvinguda als jardins de Patrici Clara (La Punta): "Vianant, siguis qui siguis, vinguis d'on vinguis, i pensis com pensis, si estàs cansat, reposa. La vila de Calonja t'ofereix aquest seient."

  • 19'

    Legislació popular, immigració i divorcis a Europa

    Noves eines de participació i reptes legislatius a la UE L'episodi analitza les darreres decisions del Parlament Europeu, destacant l'aprovació d'un nou reglament sobre la iniciativa legislativa popular. Aquesta mesura busca atorgar un pes més gran a la veu de la ciutadania dins dels processos de decisió de la Unió. La iniciativa legislativa popular Es requereix un milió de signatures de ciutadans europeus. Han de provenir de, com a mínim, set països membres diferents per garantir la representativitat. Si es compleixen els requisits, la Comissió Europea haurà de justificar detalladament qualsevol rebuig a la proposta, obrint la porta a recursos davant el Tribunal de Justícia de la UE. El revés en la política d'immigració legal L'expert destaca la sorpresa pel rebuig d'una directiva sobre el permís únic de residència i treball. Malgrat que pretenia equiparar els drets laborals (salaris i seguretat social) dels immigrants legals amb els dels ciutadans europeus, va fracassar per: 1. Manca d'inclusivitat: L'esquerra va considerar que discriminava els treballadors de temporada. 2. Esmenes polèmiques: El centredreta va introduir possibilitats perquè els Estats demanessin documentació addicional, fet que va allunyar el suport dels liberals. "Quan un cop aquesta proposta ja estava esmenada, va i el Parlament decideix carregar-se-la [per falta de consens en el text final]." Cooperació judicial en divorcis internacionals Finalment, es comenta un acord històric sobre el dret civil. S'ha establert una norma per gestionar els divorcis en parelles de diferents nacionalitats o que resideixen en un país que no és el seu. S'aplica una jerarquia de lleis: primer la del lloc de residència actual, després la de l'última residència habitual i, finalment, la nacionalitat. És un cas singular de cooperació reforçada, ja que inicialment només s'aplicarà a 14 dels 27 Estats membres.

  • 18'

    Versions musicals dels Pastorets a Tarragona

    La tradició dels Pastorets des de la perspectiva musical Aquest episodi de La Tempo clou la temporada celebrant el 25è aniversari de l'Estudi de Música de Tarragona. L'eix central és la representació dels Pastorets, analitzant-ne dues visions artístiques diferents que conviuen a la ciutat. Dues propostes creatives i contemporànies L'Estudi de Música: Han presentat una versió basada en una cantata que musicalitza passatges de l'obra de Folch i Torres. Es tracta d'un format de teatre musical reduït (uns 35-40 minuts) on han participat gairebé 60 persones entre actors i cor. Teatre Blanc (Ets i Uts): En Marc Jornet presenta una proposta més irònica i minimalista al Magatzem (dies 27, 29 i 30 de desembre). Amb només tres actors, transformen les nadales populars amb estils com el flamenc o el jazz, buscant un diàleg constant amb l'actualitat. L'aprenentatge artístic dels joves Els alumnes de l'escola (Enric Dalmau, Oriol Canyella i Egip Cinello) comparteixen la seva experiència interpretant els papers de Lluquet i Rovelló. Destaquen que: La combinació de cant coral i interpretació fa l'aprenentatge més divertit i dinàmic. La música és una via d'entrada ideal cap a les arts escèniques durant l'adolescència. Existeix un interès creixent per integrar el teatre com una assignatura complementària a la formació instrumental. "A partir de petites subversions de les nadales populars o ironies musical s'ha construït tot l'espectacle."

  • 15'

    Agenda de concerts de Nadal i corals a Tarragona

    Celebració de la música coral per Nadal L'espai Tempo de l'Estudi de Música celebra el seu 25è aniversari dedicant aquesta secció als concerts de Nadal. La tertúlia compta amb representants de diverses entitats corals tarragonines per repassar l'extensa agenda d'actes d'aquesta setmana i els valors del cant coral. Una agenda farcida d'actes Dijous 16: Concert de Can Coral al Sagrat Cor i audicions al Conservatori. Divendres 17: Presentació del CD Un munt d'idees 2010 i concerts de l'AMT. Dissabte 18: Jornada intensa amb concerts pro-La Marató de TV3 a càrrec de l'Estudi de Música i masterclasses de Roger Padullers. Diumenge 19: Gospel amb el cor Aleluia i el tradicional concert de l'Agrupació Coral del Serrallo. Particularitats i espais S'ha destacat que el Nadal és l'excusa perfecta per sortir a cantar i mostrar el treball realitzat durant l'any. Maria Mercè Martorell assenyala que, davant la falta de sales, les esglésies esdevenen escenaris ideals per a aquest tipus de música. "El concert de Nadal és un èxit assegurat perquè són músiques molt entranyables que transmeten pau, amor i concòrdia." Innovació i tradició Tot i que el repertori clàssic predomina, els convidats expliquen que s'estan introduint versions modernes: * La Coral del Serrallo aposta per un recull de tota la música de l'any (havaneres, sardanes). * El Cor Jove de la Catedral incorpora nadales en llatí, hebreu, alemany i fins i tot estils més propers al gospel com els temes de la pel·lícula Sister Act.