Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2011 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2011. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1229 episodis
RSS

episodis

313-324 de 1228
  • 17'

    Entrevista a Natàlia Rodríguez: Bronze Mundial i Regidora

    Retorn triomfal a Tarragona L'atleta tarragonina Natàlia Rodríguez ha estat entrevistada per Tarragona Ràdio l'endemà de la seva arribada dels Mundials de Daegu, on va aconseguir la medalla de bronze en els 1.500 metres. L'esportista destaca l'emocionant rebuda a l'estació de l'AVE, amb més de 200 persones, amics, família i fins i tot un pilar dels Xiquets de Tarragona. "Sobre tot la sensació que se'm queda és que he fet bé les coses." La pressió de la competició d'elit Rodríguez explica com ha viscut les dues setmanes de concentració a Corea sota una tensa calma i màxima exigència. Malgrat la pressió individual a la pista, destaca el paper fonamental del seu equip: El seu entrenador, peça clau en el seu rendiment. L'ajuda familiar i el suport mèdic (fisioterapeutes). L'experiència prèvia per controlar l'estrès de la final. Nova etapa: Política i vida municipal Recentment nomenada regidora d'Esports a l'Ajuntament de Tarragona, l'atleta reflexiona sobre la dificultat de compaginar la seva carrera professional amb les responsabilitats públiques en un context de retallades pressupostàries. Com a fita personal en política, es marca l'objectiu de potenciar l'esport base de la ciutat. Curiositats i futur Porta la medalla original a la bossa de mà i reconeix que encara té un sabor agredolç per no haver assolit l'or. Es declara amant de les festes de Santa Tecla, especialment de la Baixada. Ja té la mirada posada en el seu proper gran objectiu: els Jocs Olímpics de Londres 2012.

  • 16'

    L'ONCE dedica un cupó especial al 125è aniversari del Nàstic

    L'ONCE celebra la història del Nàstic de Tarragona En aquesta entrevista, es detalla el llançament d'un cupó especial de l'ONCE per al proper dilluns 12 de setembre, amb una tirada de 5 milions d'unitats a tot l'Estat. El motiu central és la commemoració del 125è aniversari del Club Gimnàstic de Tarragona, reconegut com el club poliesportiu amb continuïtat més antic d'Espanya. La tasca social i d'inclusió de l'ONCE Javier Grau, director territorial a Catalunya, explica que el cupó és la principal font d'ingressos que permet finançar serveis essencials per a persones cegues i amb altres discapacitats: Integració i inclusió social: L'entitat treballa per dotar les persones d'eines tecnològiques i personals per a la seva autonomia diària. Creació d'ocupació: Tot i la crisi, l'ONCE ha aconseguit crear llocs de treball, demostrant que les persones amb discapacitat generen riquesa i paguen impostos. Treball en xarxa: Es destaca la col·laboració amb el COCARMI i el CERMI per unificar les demandes de tot el sector de la discapacitat. L'origen de la iniciativa La proposta va néixer d'una venedora de Tarragona, Sofia García, que habitualment ven el número 1886 (any de fundació del club). La idea va ser recollida per la delegació local i aprovada a Madrid per la seva rellevància històrica i social. "No volem donar llàstima a la societat; volem demostrar que tenim capacitats molt importants i que som part activa de la ciutadania."

  • 10'

    La lluita per la revisió del cas Salvador Puig i Antic

    Memòria històrica: El cas de Salvador Puig i Antic Aquesta intervenció presenta la conferència "Fem justícia amb la nostra memòria històrica", a càrrec de Pere Sanuí, membre fundador de la plataforma cívica que reclama la revisió del procés judicial de l'últim executat a garrot vil per la dictadura franquista. La Plataforma Cívica i la lluita jurídica La plataforma es va fundar l'any 1999, coincidint amb el 25è aniversari de la mort de Puig i Antic, amb l'objectiu de donar suport a la família en la seva reclamació del dret a una revisió del consell de guerra. Bloqueig a Espanya: Tot i les noves proves aportades i el suport institucional del Parlament de Catalunya, tant el Tribunal Suprem (2007) com el Tribunal Constitucional han tancat totes les portes jurídiques a l'Estat espanyol. Recurs a Estrasburg: Davant la impossibilitat de progressar internament, el cas s'ha traslladat al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg, denunciant la vulneració de drets fonamentals. Context Històric: Els "Outsiders" de la Dictadura Pere Sanuí destaca que la seva tasca no és justificar les accions armades, sinó contextualitzar-les històricament: El grup MIL (Moviment Ibèric d'Alliberament) estava format per joves intel·lectualment preparats però considerats outsiders, ja que actuaven al marge dels partits antifranquistes tradicionals com el PSUC o el PCE. L'execució de Puig i Antic es descriu com un "crim brutal de la dictadura" que va intentar sepultar la dissidència sota l'oblit. "En Salvador és la punta de l'iceberg; hi ha milers d'assassinats pel mateix franquisme només perquè volien ser democràticament lliures i catalans." El paper de la cultura i la divulgació L'entrevistat reconeix que la pel·lícula Salvador de Manuel Huerga va ser clau per redescobrir el personatge a les noves generacions, que ignoraven completament qui era. Sanuí continua el seu "compromís ètic" fent xerrades per tot el territori per evitar que aquesta part de la història quedi en l'oblit.

  • 19'

    La immersió lingüística a Catalunya des del punt de vista pedagògic

    Anàlisi del Model d'Immersió Lingüística En aquesta entrevista, la professora Pilar Iranzo, experta en pedagogia de la Universitat Rovira i Virgili, desgrana els fonaments i l'eficàcia del sistema d'immersió lingüística a les escoles catalanes davant les recents interlocutòries judicials. Què és realment la immersió? La immersió no es limita a l'ús d'una llengua per part del professor, sinó que se centra en l'alumne: - Es tracta de crear contextos d'ús on l'estudiant hagi d'aplicar habilitats estratègiques (sintetitzar, argumentar, narrar). - L'objectiu final és l'assoliment de competències en tres o quatre llengües (català, castellà, anglès i una opcional). - Es basa en la transferència d'habilitats: les capacitats apreses en una llengua (com l'anàlisi de dades o la comprensió poètica) són extrapolables a les altres. Defensa de l'eficàcia i la cohesió social Iranzo sosté que el sistema ha estat un èxit històric des dels anys 90, recolzat per dades d'entitats com la Universitat de Girona. Els punts clau de la seva validesa inclouen: - No discriminació: Evita la segregació d'alumnes per la seva llengua d'origen. - Drets socials: Dota tots els alumnes, independentment de la seva procedència, de les mateixes eines comunicatives. - Realitat social: L'experta contraposa el "platonisme" de les lleis ideològiques amb la complexitat real de les aules, on la immersió ofereix un marc estable i funcional. "La immersió és un compromís social possible i irrenunciable, perquè estàs dotant els alumnes de drets socials i capacitats de futur." Reptes i millora continuada Tot i defensar el model, la professora subratlla que cal una millora constant en aspectes com: 1. La formació permanent del professorat nou. 2. La tasca pedagògica amb les famílies per explicar els beneficis del plurilingüisme. 3. El manteniment de la coordinació entre llengües per evitar solapaments o llacunes en els continguts.

  • 5'

    2011-09-07

    Cimera d'Alcaldes a Castelló pel Corredor Mediterrani El programa connecta amb la periodista Teresa Ortega, desplaçada a Castelló de la Plana, per seguir la cimera que aplega una dotzena d'alcaldes per reclamar la inclusió del Corredor Mediterrani en la xarxa transeuropea de transports. Objectius de la trobada Els representants municipals s'han reunit per signar un decàleg d'arguments tècnics i polítics en defensa d'aquesta infraestructura. Els punts clau destacats són: La millora de la competitivitat dels ports (Tarragona, València i Barcelona) per equiparar-los a potències com Rotterdam o Hamburg. La facilitació de l'exportació de mercaderies industrials, agrícoles i del sector de l'automòbil (Seat, Ford). L'impuls del turisme i la millora de la mobilitat de passatgers. Declaracions destacades "El port de Tarragona depèn en gran part que el corredor del Mediterrani tiri endavant per ser cent per cent competitiu." Josep Fèlix Ballesteros (Tarragona): Ha subratllat que la infraestructura és vital per a la sortida de mercaderies cap al sud-est asiàtic i per resoldre temes pendents com l'alta velocitat al municipi i la façada marítima. Rita Barberá (València): Ha posat èmfasi en la capacitat competitiva global i ha confirmat el compromís del Ministeri per al soterrament de les vies al seu pas per València. Xavier Trias (Barcelona): També ha estat present en la desfilada d'alcaldes prèvia a la jornada tècnica al Casino Antic de Castelló.

  • 20'

    Entrevista a Joaquim Sendra: Reptes de les PIMEC a Tarragona

    Situació Econòmica i el Rol de les Pimes a Tarragona Joaquim Sendra, president de PIMEC Tarragona, analitza l'inici del nou curs econòmic amb una visió cautelosa. Tot i haver tocat fons en la destrucció d'ocupació, l'economia encara pateix un degoteig constant de tancaments d'empreses. El sector turístic es manté com el principal motor de resistència. La Reforma de la Constitució i el Dèficit Sendra es mostra crític amb la gestió de la crisi per part del govern central, assenyalant que les mesures arriben tard i sota pressió europea. Respecte a la reforma constitucional per limitar el dèficit, adverteix: "El dèficit és com deixar de menjar per reduir despeses: t'afebleix per seguir treballant i, si no treballes, no ingresses." Els punts clau de la seva anàlisi inclouen: La necessitat urgent de mesures de reactivació econòmica més enllà del control financer. El perill que una austeritat extrema adormi l'economia real. La falta de confiança que impedeix que l'estalvi es converteixi en consum intern. Relació amb les Administracions Locals Un dels problemes més greus per a les microempreses i autònoms és la morositat dels ajuntaments. PIMEC reclama que l'administració local no es financi a costa dels proveïdors i proposa: Ús de línies de crèdit (ICO) per pagar deutes pendents. Transparència i creació de plans de pagament realistes. Evitar la pujada d'impostos com l'IBI, ja que pot ser "pa per avui i gana per demà". Infraestructures i Polígons Industrials Sendra denuncia l'estat "lamentable" d'alguns polígons de Tarragona com Entrevies o el Riu Clar, alertant que la manca d'infraestructures provoca la pèrdua d'empreses cap a altres municipis. Finalment, expressa el seu escepticisme sobre el Corredor Mediterrani, criticant una visió política "centralista" que prioritza Madrid per sobre de les necessitats econòmiques de l'eix litoral.

  • 12'

    Hamada: El dia a dia del poble saharaui al desert

    Entrevista amb Anna Bufarull sobre el documental 'Hamada' L'entrevista se centra en la presentació del documental Hamada, dirigit per la tarragonina Anna Bufarull. Aquesta obra, que va començar com un curtmetratge i s'ha convertit en un llargmetratge premiat internacionalment, explora la realitat del poble saharaui en un dels racons més inhòspits del desert. Què és la Hamada? La directora explica el significat del títol i el context geogràfic: * La Hamada és la zona del desert on la vida és més extrema, caracteritzada per la pedra i no per les dunes. * Existeix una maledicció que diu: > "Que Déu t'enviï a la Hamada", reflectint la duresa del clima. * Actualment, hi viuen uns 200.000 refugiats saharauis en una mena de "limbo" polític des de fa 35 anys. Contrast de generacions La pel·lícula utilitza la mirada de diversos personatges per mostrar diferents realitats: 1. En Dedà (el nen): Representa l'alegria vital i la capacitat d'adaptació. Ha nascut allà i, per a ell, aquell desert és la seva llar natural. 2. L'àvia: Personifica la melancolia, el ressentiment i el desig de lluita després d'haver estat desposseïda de la seva terra original l'any 1976. 3. Els joves: Persones d'uns 20 anys que coneixen el món exterior i senten la frustració de no poder-hi accedir. Compromís i producció Bufarull destaca la responsabilitat de la societat espanyola en el procés de descolonització inacabat. El documental es va realitzar amb pocs mitjans però molt de temps de convivència, permetent captar moments de gran intimitat familiar.

  • 13'

    Pep Escoda exposa la seva visió mediterrània a Sant Petersburg

    Pep Escoda porta el segell de Tarragona a Rússia El prestigiós fotògraf tarragoní Pep Escoda ha estat seleccionat pel Centre d'Art Contemporani de Sant Petersburg per participar en l'exposició col·lectiva "Passion and Melody Mediterranean". Aquesta mostra aplega una desena de fotògrafs d'Espanya i Itàlia per explorar l'essència i la llum dels països del sud d'Europa. Una selecció personal i variada La comissària de l'exposició ha seleccionat un total de 32 obres directament del portafoli d'Escoda, dividides en tres categories principals: Retrat: Fotografies de personatges populars de Tarragona com Josep Maria Rosselló, Oriol Grau o el senyor Boada (aquesta última, una de les favorites del centre rus). Arquitectura: Imatges de projectes internacionals de prestigi i espais locals com el Priorat o la Carpa del Camp de Mar. Bodegó (Still Life): Obres d'estil contemporani que juguen amb la transparència del producte gastronòmic. Masterclass: De la barca de llum a la fotografia Un dels punts clau de la seva estada a Rússia serà una masterclass on Escoda explicarà la seva evolució vital i artística. L'artista destaca la seva vinculació amb el Mediterrani com a font d'aprenentatge: "La meva universitat és el Mediterrani. Als 16 anys anava a pescar a la llum amb el meu pare; d'aquí neix la meva investigació diària sobre la llum." L'exposició romandrà oberta fins al 30 de setembre, coincidint amb el gran dinamisme de l'artista, que tot just torni de Rússia s'incorporarà a la setena edició del projecte fotogràfic de Santa Tecla.

  • 16'

    2011-09-06 PEP ESCODA

    Pep Escoda: De Tarragona al Centre d'Art Contemporani de Sant Petersburg El prestigiós fotògraf tarragoní Pep Escoda viatja a Rússia per participar en l'exposició col·lectiva Passion Amélu, una mostra que reuneix artistes espanyols i italians sota el nexe comú de la Mediterrània. Escoda hi presenta una selecció de 32 obres que abasten diverses disciplines de la seva trajectòria professional. Detalls de l'Exposició i Obra L'exposició, situada en un dels centres d'art contemporani més importants de la ciutat russa, inclou fotografies triades personalment pels comissaris a través del lloc web de l'autor: Retrats de Tarragona: Imatges de personatges populars de la ciutat com Josep Maria Rosselló, Oriol Grau o el senyor Boada (aquest darrer, un dels favorits de l'organització). Arquitectura i Carpes: Fotografies de cellers del Priorat i carpes espectaculars publicades prèviament per editorials internacionals com Taschen i Carpe Design de Nova York. Bodegó contemporani (Still Life): Una visió moderna del producte gastronòmic, utilitzant transparències i retroil·luminació sobre metacrilat, evitant el plat tradicional. La Masterclass: La Llum com a Essència El dia 11 de setembre, Escoda oferirà una masterclass on basarà el seu discurs en la seva experiència vital i artística. L'autor destaca la seva evolució professional: "Sóc un pescador que ha arribat a ser fotògraf de forma autodidacta; la meva primera relació amb la llum va ser pescant sardina a la nit." Els punts clau de la seva intervenció seran: 1. La recerca diària de la llum com a eina fonamental per dibuixar imatges. 2. La influència del seu passat com a pintor a l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació. 3. La promoció de Tarragona i la seva gastronomia mediterrània davant del públic rus. Projectes Immediats: Santa Tecla Tot just tornant de Rússia, el fotògraf s'incorporarà a les activitats de Santa Tecla per a la setena edició de La Festa als Ulls, que comptarà amb la participació de fotògrafs de Palerm i de l'artista gallec Gabriel Tizón.

  • 14'

    Anna Bufarull presenta 'Hamada': Vida al desert saharaui

    Entrevista amb Anna Bufarull sobre el documental Hamada La directora tarragonina Anna Bufarull parla sobre el seu llargmetratge documental Hamada, una obra que explora la realitat quotidiana dels refugiats en un dels entorns més hostils del planeta. El títol de la pel·lícula fa referència a una maledicció del desert: "Que Déu t'enviï a la Hamada" Els eixos de la pel·lícula La Hamada com a espai físic: Es tracta de la zona més àrida i pedregosa del desert, on les temperatures són extremes i la supervivència és un repte constant. Malgrat la sensació de buidor, hi viuen uns 200.000 refugiats saharauis. El conflicte generacional: El documental confronta dues visions oposades: La de l'àvia, que recorda la terra perduda i viu amb la melancolia i el desig de tornar. La del Dedà, un nen que ha nascut allà i que, malgrat les mancances, troba la felicitat jugant amb elements naturals com la sorra i les cabres. Responsabilitat política: Bufarull reflexiona sobre el paper d'Espanya en el procés de descolonització inacabat des de l'any 1976, deixant el poble saharaui en un limbe jurídic com a apàtrides. El valor del documental L'obra va néixer d'un projecte petit i íntim que ha acabat recorrent festivals internacionals des de Dubai fins al Canadà. L'objectiu principal és evitar l'oblit d'un conflicte que sovint queda soterrat per l'actualitat immediata, servint com un "granet de sorra" per conscienciar l'espectador a través d'imatges d'una gran càrrega emocional i humana.

  • 28'

    Salutació Nocturna: Benvinguda i Marc Social

    Introducció a la Sessió L'episodi d'avui se centra exclusivament en l'establiment d'un espai de comunicació directa i repetitiva per marcar l'inici d'una trobada nocturna. S'emfatitza la importància de la cortesia social i el reconeixement mutu dels interlocutors. Dinàmica de la Salutació Durant tota la sessió, es desenvolupa una interacció basada en la repetició de la frase de benvinguda tradicional. Aquest exercici serveix per: • Consolidar el vincle de proximitat entre els participants. • Mantenir una estructura rítmica durant gairebé trenta minuts de ràdio o podcast. • Establir un to de tranquil·litat i serenitat per a l'oient. Significat del Ritual "Bona nit" Aquesta expressió esdevé el centre neuràlgic de la conversa, deixant de ser una simple salutació per convertir-se en un mantra de connexió que defineix l'atmosfera de tota l'emissió.

  • 15'

    Anàlisi jurídica de la interlocutòria del TSJC sobre el castellà

    Anàlisi del conflicte lingüístic a l'escola catalana L'entrevista a Josep Maria Salvó, responsable de la Comissió de Normalització Lingüística del Col·legi d'Advocats de Tarragona, se centra en la recent interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Aquesta resolució judicial dóna un termini de dos mesos a la Generalitat per incloure el castellà com a llengua vehicular al sistema educatiu. Punts clau de la discussió jurídica Ambigüitat de la resolució: Existeix un debat sobre si l'ordre afecta només les tres famílies denunciants (una de les quals de Tarragona, vinculada al col·legi La Salle) o si té un caràcter d'aplicació general per a tot el sistema. Recursos judicials: La Generalitat ha optat per presentar un recurs de reposició per intentar aclarir els conceptes i, possiblement, retardar l'execució d'una mesura que es considera de difícil aplicació pràctica. Realitat del sector judicial: Salvó destaca el contrast entre l'escola i la justícia, on el castellà és la llengua clarament dominant i l'ús del català encara no ha assolit la normalitat. Possibles conseqüències i futur "No sembla que l'idioma català hagi encara assolit en la societat el grau de normalitat que té el castellà." L'advocat assenyala que l'escenari de desobediència o insubmissió per part de la comunitat educativa és difícil d'imaginar a curt termini, però adverteix que el procés podria acabar novament al Tribunal Constitucional. La complexitat d'implementar canvis estructurals en només dos mesos suggereix que estem davant d'un conflicte polític i jurídic de llarg recorregut.