Arxiu Sonor Programes 2011
Arxiu Sonor Programes 2011
Programa

Arxiu Sonor Programes 2011

·345 episodis
RSS

episodis

121-132 de 344
  • 1h

    25 anys de ràdio: Memòria viva de Tarragona Ràdio

    Retrocés a la Història de l'Emissora Aquest episodi especial celebra l'aniversari de Tarragona Ràdio, realitzant un viatge emocional i documental a través dels seus 25 anys d'història. El programa actua com un exercici de memòria col·lectiva sobre l'evolució de la ràdio local i els seus protagonistes. Protagonistes i Testimonis El contingut es vertebra a través de converses i records de figures clau per a la institució i la ciutat: • Pere Godell: Es recupera l'entrevista al polifacètic músic i compositor, reconegut amb la Medalla President Macià al mèrit del treball. Es destaca la seva participació a la Lleva del Biberó. • Rosa Gutiérrez: Una de les veus pioneres que va viure l'inici de les emissions l'any 1986. El seu testimoni és clau per entendre els orígens a la plaça del Rubellat sota el nom de Ràdio Fòrum. Seccions Culturals i Musicals L'episodi no només se centra en la història radiofònica, sinó que també explora el context cultural de l'època: • Maria Bertran: S'encarrega de la secció musical, posant el focus en els èxits de l'any 1985. • Banda Sonora: L'inici del programa ve marcat per la música de Starship i el seu famós tema "Nothing's gonna stop us now". "Un repàs a la memòria d'aquesta casa que ens porta per diferents llocs i que espero que sigui del teu agrat."

  • 1h 12min

    Dimissió de Josep Maria Andreu al Nàstic de Tarragona

    Context de la Notícia L'episodi se centra en el gener de 2007, un moment històric per al Gimnàstic de Tarragona. Es repassa la notícia de la dimissió irrevocable de Josep Maria Andreu com a president del Consell d'Administració de la Societat Anònima Esportiva (SAE). Reaccions Escolades Diversos protagonistes de l'entorn grana expressen el seu parer sobre la sortida del president: • Agustí Mallol (Federació de Penyes): Proposa un gran homenatge popular i expressa el seu dolor per la fi d'una "època daurada". • Quico Ramírez (Staff tècnic): Defineix Andreu com una persona accessible i el millor president de la seva trajectòria. • Josep Sicart (Director esportiu): Reconeix que la notícia era un rumor latent i destaca que Andreu va portar el club de Segona B a Primera Divisió. La Roda de Premsa de Dimissió Josep Maria Andreu explica els motius de la seva decisió, assenyalant directament les declaracions de l'aleshores alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal. "No puc ni vull continuar com a president... per responsabilitat, per honestitat i per principis." Punts Clau de la Intervenció • Crítica a la política: Andreu considera les paraules de l'alcalde com a "desafortunades" i una falta de sensibilitat cap al club en un moment on es qüestionava la gestió del Consell. • Gestió Esportiva i Econòmica: Defensa que l'equip a Primera Divisió és un premi i no un fracàs. Subratlla la situació financera sanejada de l'entitat. • El futur estadi: Malgrat deixar la presidència de la SAE, Andreu manifesta la seva voluntat de continuar vinculat al projecte del nou estadi i la ciutat esportiva. Torn de Preguntes i Polèmica Durant la roda de premsa, es discuteixen qüestions com la intromissió política en l'esport, el model de futbol professional que penalitza els equips humils que pugen de categoria i la transició de poders cap a Raül Font.

  • 1h

    25 anys de ràdio: Medicina, Universitat i Memòria

    Memòria Històrica de Tarragona Ràdio L'episodi celebra el camí de l'emissora des de la seva fundació com a Ràdio Fòrum l'any 1986. Al llarg del programa, es repassen moments clau de la història local i es dóna veu a protagonistes de la societat tarragonina que han excel·lit en els seus àmbits. Entrevista amb el Dr. Lluís Dalclos El prestigiós cardiòleg i oncòleg, nou membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, comparteix la seva trajectòria professional a l'estranger. Trajectòria i Visió Mèdica • Vocació i orígens: Tot i venir d'una família de metges, la seva passió inicial era l'enginyeria naval a causa del seu vincle amb el mar de Tarragona. • Especialització: Davant la falta d'oportunitats a l'Espanya dels anys 50, es va formar a Anglaterra i posteriorment va desenvolupar la seva carrera als Estats Units (Texas). • Avenços en Oncologia: Destaca la millora radical en la supervivència del càncer gràcies a la radioteràpia moderna i la importància de l'educació sanitària des de la infància. "Les malalties no s'han d'amagar, s'han d'explicar per poder lluitar contra elles." El trasllat de la Facultat de Lletres de la URV Jordi Blay, professor de la Universitat Rovira i Virgili, detalla el canvi de seu de l'edifici de la Plaça Imperial Tarraco cap a l'Avinguda Catalunya. • L'emoció del canvi: El trasllat tanca una etapa en un edifici que ha estat testimoni de la Transició i de la vida universitària des del 1971. • Repte logístic: La dificultat de moure milers de llibres i documents acumulats durant dècades. • Actes de comiat: Es destaca la celebració d'una "última lliçó" simbòlica i la recollida de fotografies i anècdotes per part dels exalumnes. Secció Musical: El Record de 1985 El programa tanca amb un espai dedicat a la música que sonava durant els primers anys de l'emissora, centrant-se en l'any 1985 i destacant èxits internacionals com els de Madonna.

  • 57'

    25 anys de ràdio: Arqueologia clàssica i idiomes a Tarragona

    Patrimoni Arqueològic i l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) L'episodi comença amb una entrevista a la professora Isabel Rodà, qui el 2007 assumia la direcció de l'ICAC. La conversa se centra en la necessitat d'apropar el ric patrimoni de Tarraco a la ciutadania perquè no es vegi com un simple decorat, sinó com un teixit viu de la societat actual. Gestió i preservació del patrimoni • La importància de la prevenció arqueològica en les obres urbanístiques del segle XXI. • El concepte de valor afegit: com els comerços i restaurants poden integrar restes romanes (com les voltes del circ) per guanyar prestigi. • La continuïtat històrica: reflexions sobre la gestió de l'aigua i la cultura del vi des de l'època romana fins avui. "Les pedres no són una cosa que ens impedeix el progrés... s'han de saber integrar a la nostra societat actual." 20è Aniversari de l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI) de Tarragona La segona part del programa commemora els vint anys de l'EOI amb la seva directora, Yolanda Scott. Es repassa l'evolució del centre des d'uns inicis precaris fins a convertir-se en un referent amb més de de 3.000 alumnes. Reptes i anècdotes de l'EOI • La històrica falta d'un edifici propi (la situació de homeless acadèmica) i les reivindicacions per l'ús de la Chartreuse. • L'adaptació a la Llei Orgànica d'Educació (LOE) i els nous requisits d'edat per matricular-se. • La riquesa de la multiculturalitat a les aules, on conviuen alumnes de diverses nacionalitats amb l'objectiu comú d'aprendre llengües com l'àrab, el rus o l'alemany. Secció Musical: Èxits del 1984 Per tancar el programa, es recuperen cançons que sonaven a Ràdio Fòrum fa 25 anys (el 1984), destacant la influència de grups nacionals com Siniestro Total.

  • 59'

    25 Anys de Tarragona Ràdio: Homenatge als Oients

    Tancament del programa especial 25 anys L'episodi d'avui marca la fi del programa dedicat a commemorar els 25 anys d'història de Tarragona Ràdio, que es va iniciar el passat 11 de gener de 2011. En aquesta emissió especial, el protagonisme recau absolutament en els oients històrics que han acompanyat l'emissora des de la seva fundació. Testimonis i vivències dels oients Diversos col·laboradors i oients fidels han compartit les seves memòries personals sobre l'emissora: • Imma Llaveria: Oient des del 1986 que ara ha fet el salt a la ràdio local i col·labora en programes sobre videojocs i la PlayStation 3. • Maria Tudó: Recorda amb nostàlgia la primera trobada d'oients al pati de l'Ajuntament i com la ràdio va ajudar a reunir familiars que havien perdut el contacte. • Dora Rioja: Una de les concursants més actives, que recorda la precarietat i la il·lusió dels primers estudis a la plaça del Rubellat i al carrer de la Nau. • Mari Carme Belando: Destaca la funció de la ràdio com a companyia indispensable a la cuina i al cotxe per estar al dia de l'actualitat local i del Nàstic de Tarragona. 25 anys de música (1992) La segona part del programa ofereix un recorregut musical pel 1992, recopilant èxits que van marcar l'època: • Temes de Sergio Dalma, OBK, Eros Ramazzotti i Rosendo. • Un reconeixement especial al rock català amb Sopa de Cabra i Els Pets. Reflexions sobre la ràdio de proximitat Els participants han coincidit en el paper de l'emissora com a eina de cohesió social. "Llavors no hi havia xarxes socials, la ràdio era el nostre Facebook; trucàvem per quedar, per felicitar aniversaris i per sentir-nos a prop els uns dels altres." L'emissora es prepara per a una nova etapa amb la programació d'estiu que començarà la setmana vinent en horari de tarda.

  • 1h

    25 anys de ràdio: La nevada de 2005 i Francisco Pasqual

    La història de Tarragona a través de les ones En aquest episodi especial de 25 anys de ràdio, es realitza un viatge en el temps per recordar un dels fenòmens meteorològics més insòlits a la ciutat i per homenatjar els col·laboradors que van marcar els inicis de l'emissora. La gran nevada del 1 de març de 2005 Es recuperen les cròniques i connexions en directe del matí en què Tarragona es va despertar blanca. La secció inclou: • Crònica a peu de carrer: Josep Sunyer narra la situació als barris de Sant Pere i Sant Pau i Sant Salvador, on els nens gaudien de la neu i els veïns immortalitzaven el moment amb fotografies. • Gestió de l'emergència: Una entrevista històrica amb Santi Parés, director general d'emergències, qui explica l'activació del pla Neucat en fase d'emergència i les afectacions a les carreteres de l'Alt Camp i la Conca de Barberà. • Consells tècnics: Un mecànic local ofereix recomanacions sobre la conducció amb gel i el manteniment dels vehicles en condicions de fred extrem. "No cal que te'n vagis als Pirineus per fer-te fotos a la neu, ja te les fas aquí i aprofites el dia." L'època de Ràdio Fòrum amb Francisco Pasqual L'entrevista central de l'episodi és amb Francisco Pasqual, col·laborador clau des de l'any 1986. Es repassen els seus inicis a l'antiga seu de la part alta: Programes i estil musical • L'Arte del Ruido: El seu primer programa a la ràdio. • Rumores Blasphemous: Un espai compartit amb Anna Cardó dedicat a la New Wave, el Techno-Pop i la música britànica dels 80, amb grups com Depeche Mode. Anècdotes de la ràdio amateur • L'ús de la unitat mòbil compartida amb la brigada municipal, que consistia en un cotxe vell on s'instal·lava l'emissora. • El record de la broma dels Sants Innocents, on van fer creure a la ciutat que la cantant Sabrina visitava els estudis, provocant aglomeracions de gent a la porta.

  • 1h 1min

    25 anys de ràdio: Del ferrocarril a la memòria històrica

    Commemoració del Ferrocarril Tarragona-Reus L'episodi dedica una part significativa als 150 anys de la línia ferroviària Tarragona-Reus, destacant la importància històrica d'aquest trajecte per a la connexió de la regió. Problemes logístics i celebracions • S'analitzen les dificultats per traslladar la locomotora La Vaporosa, una peça clau de l'exposició que finalment no ha pogut arribar per traves administratives. • Es detallen els actes alternatius, com els trens escolars al Museu del Ferrocarril de Vilanova i el viatge del Tren del Centenari amb passatgers vestits d'època. Evolució del transport • Es compara la durada del viatge original (30 minuts) amb l'actual (12 minuts). • Testimoni de Vicente, exmaquinista, sobre la transició del vapor a l'electricitat i la pèrdua del componente humà en favor de l'eficiència. Carme Casas i les Dones del 36 L'entrevista amb Carme Casas, representant de l'associació Dones del 36, posa el focus en el paper femení durant la República i la postguerra. Objectius de l'associació • L'associació s'autodissol a causa de l'edat avançada de les seves membres, però manté el llegat de fer visible la lluita de les dones que normalment quedava a l'ombra de la dels homes. • Es destaca la seva tasca de divulgació en instituts i universitats per transmetre la memòria històrica a les noves generacions. Reflexions sobre la Llei de la Memòria Històrica "Les ferides estan obertes ara perquè s'ha fet un mal treball marginant la recuperació de la memòria d'una banda." • Carme Casas critica la llei per no anul·lar completament els judicis militars del franquisme i denuncia el drama dels nens robats i les apropiacions de criatures durant la dictadura. El centenari de La Salle (SAIE) Es repassa l'aniversari dels 100 anys d'arribada dels germans de les escoles cristianes a Tarragona. • Josep Maria Prats, director del centre, explica la proposta que la Generalitat atorgui la Creu de Sant Jordi al col·legi. • Es defineix l'estil educatiu de la institució basat en l'humanisme cristià i la cultura de l'esforç. • Projectes de futur: Remodelació arquitectònica i adaptació del centre als reptes del segle XXI.

  • 56'

    25 anys de Tarragona Ràdio: La Torre dels Vents i la Casa de la Festa

    Commemoració del 25è Aniversari L'episodi celebra el quart de segle de Tarragona Ràdio, recordant els seus inicis com a Ràdio Fòrum l'any 1986. Es repassa l'evolució de l'emissora municipal, que va néixer amb pocs recursos però amb una gran il·lusió per part dels col·laboradors, fins a convertir-se en un referent de la comunicació local a la Part Alta i els barris de Tarragona. La Torre dels Vents: Un Nou Símbol Urbà Es detalla el procés de creació del monument situat a la plaça de les Corts Catalanes, a través d'una entrevista amb el seu dissenyador, Antoni Mas. Els punts clau de la discussió inclouen: • Orígens i Disseny: L'escultura va néixer d'una proposta durant l'exposició Curriculum l'any 2003. Té una alçada de 30 metres per garantir la seva visibilitat davant els grans edificis de la zona. • Simbolisme: L'obra vol representar la capacitat industrial de Tarragona, utilitzant materials i colors (gris mat) que recorden les estructures de les fàbriques del voltant. • Interacció amb el vent: El monument inclou peces mòbils i una llisca superior que marca la direcció del vent, a més de forats que li confereixen lleugeresa visual. • Canvi de nom: Inicialment anomenada L'encís bellugadís, va ser rebatejada com a Torre dels Vents per decisió de l'alcalde Joan Miquel Nadal per ser un nom més contundent i pràctic. "Un monument no serveix per a res material, sinó que té una representació espiritual o de caràcter de la gent del lloc." La Casa de la Festa: Patrimoni Viu Es presenta el projecte de la Casa de la Festa, un espai situat a la Via Augusta destinat a conservar i difondre el patrimoni festiu de la ciutat. Característiques del Projecte • Espai Dinàmic: No es concep com un museu estàtic, sinó com un centre viu per a les entitats del Seguici Popular. • Ubicació Estratègica: Situat en un antic concessionari de cotxes, a prop del recorregut tradicional de les festes de Santa Tecla. • Objectius: Facilitar el relleu generacional de la festa i oferir un punt de referència turístic i pedagògic durant tot l'any. Aspectes Tècnics i Gestió • L'arquitecte Rogelio Jiménez destaca la rehabilitació de l'edifici, que inclou una estructura diàfana i una façana de vidre. • El regidor Carles Sala explica que la gestió podria ser externa per garantir que l'espai estigui obert i actiu constantment, evitant la rigidesa de la gestió purament administrativa.

  • 29'

    Biogàs, Purins i Repàs als Estats de la UE

    L'Actualitat de la Unió Europea i la Tecnologia Sostenible L'episodi d'aquesta setmana de La Nau Espai Europa ens porta en un trajecte a través de la política, la geografia i la innovació aplicada al sector primari. El programa se centra especialment en el potencial del biogàs com a solució mediambiental per a les explotacions ramaderes i continua el seu repàs detallat pels països membres de la UE. Innovació: El Projecte GERONIMO 2 Biogàs La part central de l'episodi compta amb una entrevista a Oana Magna, directora d'Iris, una empresa d'enginyeria amb seu a Castelldefels que lidera el projecte europeu GERONIMO 2 Biogàs. Els punts clau discutits inclouen: • Conversió de residus: L'objectiu principal és transformar els purins (residus orgànics ramaders) en biogàs mitjançant la descomposició microbiològica en absència d'oxigen. • Beneficis ambientals: Reducció del 18% dels gasos d'efecte hivernacle generats pel sector agrícola, eliminació d'olors i producció d'abonament natural de qualitat. • Model d'èxit: Es pren com a referència Alemanya, que ja compta amb més de 6.000 plantes de biogàs que alimenten milions de llars. • Suport als ramaders: El projecte pretén acompanyar 72 granges europees (12 d'elles a Catalunya) en la creació de plans de negoci i la superació de barreres administratives i financeres. Viatge Geogràfic pels 27 estats membres El programa continua el seu perfil exhaustiu de diversos països, aportant dades sobre la seva entrada a la UE, sistema polític i economia: • Espanya (1986): Monarquia constitucional definida per la seva diversitat lingüística i cultural. • Estònia (2004): Estat bàltic amb una economia forta en tecnologia i una capital medieval (Tallinn) molt ben conservada. • Finlàndia (1995): Coneguda per la seva natura intacta i el seu lideratge mundial en telecomunicacions. • França: Membre fundador amb la superfície més gran d'Europa i un sistema republicà amb un president amb poders amplis. • Grècia (1981): Bressol de la democràcia i la civilització europea, on el turisme i la navegació són motors econòmics. • Hongria (2004): Estat d'Europa central amb una llengua (magiar) única i una capital formada per la unió de Buda i Pest. • Irlanda (1973): El conegut com a Tigre Cèltic que va passar de ser una societat agrària a un hub tecnològic. "Volem obrir el camí als grangers per convertir un problema mediambiental en una solució energètica."

  • 30'

    Municipalisme, crisis financeres i exploració de Mart

    Exploració Espacial i Missions de la NASA L'episodi comença amb el seguiment de l'última missió del transbordador Endeavour, que va partir cap a l'Estació Espacial Internacional (EEI) el passat dilluns. Aquesta és la penúltima missió d'aquesta generació de naus especials. Equipament Científic i l'AMS-02 La nau transporta l'Espectròmetre Magnètic Alfa (AMS-02), un aparell clau per investigar l'origen de l'univers i la matèria fosca. L'experiment compta amb la participació de 16 països, incloent-hi Espanya a través del centre Ciemat. S'espera que les dades sobre partícules còsmiques obrin noves fronteres en el coneixement del Big Bang. Estructura Local i el Comitè de les Regions L'eix central del programa analitza el paper dels municipis a la Unió Europea, destacant que el 80% de les lleis estatals són transposicions de polítiques comunitàries. El Comitè de les Regions (CdR) És un òrgan consultiu que representa els interessos locals i regionals a Brussel·les. Compta amb 344 representants, on Espanya en té 21. Després del Tractat de Lisboa, el mandat dels seus membres ha passat de 4 a 5 anys. Reformes i Reduccions de Municipis a Europa En un context de crisi econòmica, diversos països han optat per fusionar ajuntaments per reduir despeses: * Grècia: Ha passat de 1.034 a 355 municipis per estalviar 1.100 milions d’euros. * Dinamarca i Suècia: Porten dècades reduint estructures locals; a Suècia la població mínima per municipi és de 5.000 habitants. * Catalunya i Espanya: Tot i tenir un gran nombre de municipis petits (334 a Catalunya tenen menys de 500 habitants), el debat sobre les fusions està paralitzat des de l'informe Roca de l'any 2000. Entrevista amb Alfons González El professor de Dret Comunitari de la URV, Alfons González, reflexiona sobre la necessitat de col·laboració entre municipis per crear àrees metropolitanes i optimitzar serveis com el transport. "Els polítics no s'atreveixen a fusionar municipis; prima el localisme dels petits regnes de taifes per sobre de l'eficiència econòmica." Actualitat Geopolítica i Econòmica L'IA de la nau, Karinae, descodifica les últimes notícies: * Crisis de deute: L'Eurogrup aprova el rescat de 78.000 milions d'euros per a Portugal. * Cas Strauss-Kahn: Discussió sobre la possible dimissió del director del FMI després de la seva detenció a Nova York. * Immigració: Tensió a l'illa de Lampedusa i pressió per revisar l'espai Schengen. Geologia a Mart Es comenten les imatges de la sonda Mars Express sobre les fosses d'Anili, esquerdes de 500 metres de profunditat que suggereixen activitat geològica o biològica activa a causa de la presència de metà.

  • 30'

    Dia d'Europa: Orígens, Reptes Actuals i Futur de la Unió

    La Declaració Schuman i el Naixement d’Europa L'episodi aprofundeix en el 9 de maig de 1950, data en què Robert Schuman va presentar la declaració que posaria les bases de la cooperació europea. En un context postbellic i sota l'amenaça d'una tercera guerra mundial, la proposta de posar en comú la producció de carbó i acer entre França i Alemanya va ser el mecanisme clau per garantir la pau. "Europa no es farà d'una vegada ni en una obra de conjunt, es farà gràcies a realitzacions concretes que creïn primer una solidaritat de fet." Valors i Identitat Comunitària Els interlocutors reflexionen sobre com la Unió Europea ha evolucionat de ser un acord econòmic a una unió de valors centrada en la democràcia, la solidaritat i el progrés social. S'emfatitza que la integració és un procés continu que respecta les identitats nacionals sota el principi d'actuar en comú quan és més eficient. Geopolítica i Exteriors: El Món Àrab i Bin Laden En l'entrevista amb Manel Camós, director de la representació de la Comissió Europea a Barcelona, s'analitzen temes d'actualitat global: • Revoltes àrabs: S'observen amb optimisme però amb humilitat, destacant el desig de democràcia d'aquests pobles i el paper humanitari d'Europa. • Mort d'Osama Bin Laden: Valorada com una fita en la lluita contra el terrorisme global, tot i que s'adverteix que l'amenaça persisteix. • Multilateralitat: L'aposta per un món multipolar amb nous actors com la Xina, l'Índia i el Brasil. Ampliacions i Reptes Econòmics Es detalla el procés d'adhesió de nous estats, mencionant països com Croàcia, Turquia o Islàndia. S'explica que entrar al "club" europeu requereix complir estrictament la legislació comunitària i els estàndards de drets humans. A nivell econòmic, s'informa sobre el rescat financer de Portugal de 78.000 milions d'euros i el debat sobre la reintroducció de controls temporals a l'espai Schengen per la crisi migratòria de Tunísia. Cultura i Actes a Tarragona Amb motiu de la celebració del Dia d'Europa, s'anuncien diverses activitats a la zona de Tarragona: • Cicle de cinema amb les pel·lícules guanyadores dels Premis Lux. • Concerts i programes d'aprenentatge permanent amb estudiants francesos en pràctiques. • Commemoració dels 25 anys d'Espanya a la Unió Europea.

  • 29'

    La Nau Espai Europa: Un Recorregut per la Unió Europea

    Exploració de la Unió Europea El programa La Nau Espai Europa realitza un viatge informatiu a través dels diferents estats membres de la Unió Europea, destacant la seva diversitat política, demogràfica i social. L'objectiu principal és apropar la realitat dels països veïns als oients per entendre millor la identitat comunitària. Alemanya i la seva Hegemonia Demogràfica Es destaca el paper fonamental d'Alemanya dins el conjunt europeu: • És el país amb la població més nombrosa de tota la Unió Europea. • Actua com un motor econòmic i polític clau per a l'estabilitat de la regió. L'Estructura Administrativa de Bèlgica El programa analitza la complexitat territorial de Bèlgica, que es defineix com un estat federal: • Està dividit en tres regions clarament diferenciades amb competències pròpies. • La seva capital, Brussel·les, no només és el centre del país sinó també el cor administratiu d'Europa. Democràcia a Bulgària Finalment, es fa una menció especial a les institucions búlgares: • S'analitza la funció de l'Assemblea Nacional Búlgara. • Es posa èmfasi en el sentiment de pertinença i orgull nacional que tenen els seus ciutadans envers el seu propi país dins el marc del projecte europeu. "Alemanya representa la veu més nombrosa en el cor de la nostra Unió, marcant el camí demogràfic del continent."