Arxiu Sonor Programes 2011
Arxiu Sonor Programes 2011
Programa

Arxiu Sonor Programes 2011

·345 episodis
RSS

episodis

97-108 de 344
  • 1h 1min

    25 anys de les escoles bressol municipals a Tarragona

    Commemoració del 25è aniversari de les Llars d'Infants Municipals Aquest episodi especial de Tarragona Ràdio, gravat originalment l'any 2007, celebra el quart de segle de les escoles bressol pioneres a la ciutat: El Ninot i La Taronja. El programa inclou una tertúlia amb responsables educatius i una visita amb unitat mòbil a les instal·lacions. Processos Administratius i Escolarització El responsable de l'Oficina Municipal d'Escolarització (OMAC) i la coordinadora de les llars detallen el funcionament del mapa escolar i la preinscripció: • Tarragona funciona com a zona única per a les llars d'infants, permetent triar centre independentment del barri de residència. • El període de sol·licituds se sol situar al mes de maig. • Les famílies ja inscrites tenen la plaça reservada mitjançant un procés de confirmació interna, sense haver de repetir la preinscripció. El Període d'Adaptació i Pedagogia La directora destaca la importància de personalitzar l'entrada de cada infant al centre: • Es realitzen entrevistes individuals per conèixer els hàbits i gustos de cada nen. • L'adaptació és gradual: no tots els nens entren el mateix dia ni fan la jornada completa des de l'inici. • Els centres fomenten l'autonomia a través d'hàbits diaris com el rentat de mans i el pas del menjar triturat al sòlid. Evolució Social i Multiculturalitat "Les escoles bressol no són només centres educatius, són centres de vida per als més petits on les individualitats es noten més que mai." Es discuteix com les llars d'infants s'han adaptat als canvis de la societat tarragonina: • Multiculturalitat: La integració de famílies de procedències diverses (Àfrica, Europa de l'Est) i la necessitat de mediació cultural per entendre diferents estils d'afectivitat. • Història del barri: Es recorda l'origen de la llar El Ninot com una reivindicació veïnal a Camp Clar i la seva etapa inicial com a cooperativa. • Figura masculina: La reivindicació d'introduir més homes en l'educació infantil per trencar tòpics de gènere des de la infància.

  • 1h

    La reforma del Mercat Central de Tarragona

    Futur i modernització del Mercat Central Aquest episodi de Tarragona Ràdio repassa els plans de remodelació del Mercat Central de l'any 2007, utilitzant com a referència l'experiència de mercats barcelonins ja reformats. La intenció és adaptar el comerç tradicional a les necessitats del comprador actual. Estratègies de gestió i nous serveis • Incorporació de supermercats: Es planteja incloure una mitjana superfície com a pol d'atracció per augmentar el flux de clients. • Ampliació d'horaris: La necessitat d'obrir a les tardes per adaptar-se a la jornada laboral intensiva de la societat actual. • Millora d'infraestructures: Implementar serveis de one-stop shopping, aparcaments moderns i lliurament a domicili. La carpa provisional de la plaça Corsini Es detalla que els paradistes es traslladaran a una carpa a la plaça Corsini durant el període d'obres. Aquesta estructura no serà una simple vela, sinó una instal·lació amb estàndards de sanitat i comoditat d'alt nivell. "La carpa ha de ser un lloc d'orgull per als compradors del barri, ja que en moltes ocasions és millor que l'antic mercat degradat." Art i cultura popular amb Carles Arola L'artista Carles Arola explica el seu projecte per decorar les façanes de la carpa provisional. El disseny inclourà: • Elements del seguici popular de Tarragona (gegants, dracs, etc.). • Una estètica retro que recorda les parades antigues (peixateries, formatgeries). • L'ús de la policromia per donar vida a l'entorn urbà i reivindicar la tradició de les façanes decorades. Desafiaments i cronograma Les obres, qualificades de faraòniques, s'enfronten a possibles retards per l'aparició de restes arqueològiques i generen preocupació entre els botiguers de l'entorn per la seguretat i la pols. Es preveu que la reforma duri un mínim de dos anys.

  • 59'

    Celebració dels 25 anys de Tarragona Ràdio

    Commemoració Històrica a l'Hotel Imperial Tàrraco L'episodi d'avui se centra en la celebració dels 25 anys de Tarragona Ràdio, posant un especial èmfasi en el record del sopar de gala que va tenir lloc el 2006 (pel 20è aniversari). El programa recupera els moments més emotius dels parlaments de figures clau en la història de l'emissora municipal. Reflexions sobre el Futur de la Ràdio Durant els parlaments, s'extreuen conclusions fonamentals sobre la pervivència del mitjà: • La ràdio és un mitjà directe i personal que connecta amb el cervell i els sentiments. • Malgrat els avenços tecnològics com la televisió digital o Internet, l'essència de la ràdio és insubstituïble. • Es destaca la funció de la ràdio com a eina de companyia per a persones soles o durant el treball. Valors i Llibertat d'Expressió L'alcalde de l'època, Joan Miquel Nadal, subratlla la importància de la llibertat i el pluralisme política dins de l'emissora: "La ràdio no ha d'estar al servei ni d'una ideologia, ni d'un partit polític, ni tan sols d'una institució." Recordant 'Com està el pati' La segona part de l'episodi és una entrevista amb Josep Maria Salsa, conductor de l'emblemàtic programa d'humor Com està el pati. Es repassen els inicis de l'emissora (llavors anomenada Ràdio Fòrum) i el context de finals dels anys 80. Els Inicis i la Formació • El projecte va néixer amb plans d'ocupació de l'Ajuntament per formar joves voluntaris dels barris. • Es destaca la capacitat de fer ràdio amb molt pocs mitjans però amb gran empenta i creativitat. • Com està el pati es recorda com un precursor de l'humor radiofònic actual, similar a l'estil de 'El Terrat'. Cloenda Musical de l'Any 1987 L'episodi finalitza amb un viatge musical de la mà de Joan Maria Bertran, punxant èxits de 1987 que marquen l'època fundacional de l'emissora, incloent temes d'Starship i Un pingüino en mi ascensor.

  • 1h 10min

    25 anys de Tarragona Ràdio: records i inicis

    Celebració del 25è Aniversari de Tarragona Ràdio El programa ret homenatge als inicis de l'emissora l'any 1986, quan va néixer sota el nom de Ràdio Fòrum. Els convidats, protagonistes de les primeres emissions, recorden la il·lusió compartida malgrat les limitacions tècniques i la manca d'experiència professional inicial. Els Primers Passos i l'Evolució del Nom • L'emissora va començar a la Part Alta de Tarragona com una ràdio de barri. • El nom original va evolucionar de Ràdio Fòrum a Tarragona Ràdio Fòrum i, finalment, a Tarragona Ràdio en traslladar-se a la Rambla Nova. • Es recorda el primer director, Francesc Bascalsada, i el paper clau del cap de programació, Quim Moia. L'Època del "Pot" i la Tecnologia Artesanal • L'emissor clau s'anomenava popularment "el pot", un aparell d'autoconstrucció que emetia en mono. • Les retransmissions exteriors es feien des de cabines telefòniques o amb llargs cables de 50 metres. • > "Les cintes no es feien malbé, es reciclaven a punt de bala amb cel·lo i un bolígraf." Experiències i Programes Emblemàtics • Programes destacats: Es comenten espais com El fòrum cultural, el programa musical Música Labàs i l'espai nocturn Jardí secret. • Anècdotes: Entrevistes a artistes com Maria del Mar Bonet o Quico Pi de la Serra, on sovint la tecnologia fallava (el botó de pause o cintes esborrades). • La dificultat de fer informatius traduint simultàniament del castellà (diaris) al català, sovint amb micròfons oberts per error.

  • 1h

    25 anys de ràdio: Oients, Enric Companys i èxits de 1987

    Celebració dels 25 anys de l'emissora El programa commemora el quart de segle de Tarragona Ràdio, recordant especialment un esdeveniment de l'any 2006 a la Plaça del Fòrum. L'episodi se centra en la figura de l'oient i la connexió emocional amb la ciutat. Els oients i el vincle amb la ràdio Es recullen diversos testimonis de seguidors fidels que han acompanyat l'emissora des dels seus inicis com a Ràdio Fòrum. • Ramon Bori i Dora Rioja recorden l'època daurada dels concursos, trobant a faltar la freqüència dels premis d'antany. • Montse Codina destaca com la ràdio la va ajudar a integrar-se a Tarragona en arribar de Barcelona: "Em va ensenyar a estimar Tarragona... la ràdio ens anava molt bé a la gent que estàvem sols." • Es produeixen anècdotes curioses, com la història de la broma telefònica del tigre casolà o el sastre que vestia els gegants de la ciutat. Entrevista amb Enric Companys L'espai compta amb la col·laboració de l'actual periodista de Televisión Española, Enric Companys, qui va iniciar la seva carrera a l'emissora amb només 16 anys. • Recorda la transició de fer 10 minuts a Ràdio Nacional a tenir una hora i mitja a l'emissora local. • Explica el procés artesanal de la ràdio dels 90: sense internet ni mòbils, amb els vots dels rànquings enviats per carta i l'ús de vinils i singles que sovint es ratllaven. • Reflexiona sobre la seva etapa actual a España Directo i la seva faceta com a monologuista. Secció musical: L'any 1987 Joan Maria Bertran tanca l'episodi amb una selecció musical d'un any clau per a la història de l'emissora: • U2 amb l'emblemàtic With or Without You. • El rockabilly de Gatos Locos amb Un caramelo. • El pop de George Michael i el seu gran èxit Faith.

  • 59'

    25 anys de ràdio: Història i política a Tarragona Ràdio

    Un recorregut pels orígens de l'emissora municipal Aquest episodi especial commemora els 25 anys de Tarragona Ràdio, fent un viatge en el temps fins al 2006 (quan es celebraven els 20 anys) per recuperar el testimoni dels protagonistes polítics que van fer possible el projecte. L'episodi se centra en l'evolució des de la primigènia Ràdio Fòrum fins a la consolidació de l'actual empresa municipal de mitjans. Els inicis: La il·lusió de Ràdio Fòrum (1986) La primera part del programa recull les veus dels regidors responsables del naixement de l'emissora a mitjans dels anys 80. Destaca el concepte de democràcia participativa i la creació d'una xarxa de ràdios de barri (Bonavista, Sant Salvador, Sant Pere i Sant Pau, etc.) que buscaven donar veu a tota la ciutadania. • Julián López recorda la precarietat de les primeres instal·lacions al mercat i la gran quantitat de col·laboradors voluntaris (prop de 400). • Xavier Sabaté destaca la ràdio com un exercici de llibertat d'expressió post-dictadura i la curiosa potència d'emissió que tenien aleshores. • Josep Miquel Sevil posa l'accent en el caràcter "reivindicatiu" i la capacitat de dir coses que en altres mitjans no tenien cabuda. "Ràdio Fòrum va ser una experiència inèdita i irrepetible de participació ciutadana a Catalunya." La institucionalització: L'empresa municipal (1992) A partir de 1992, l'emissora fa un salt qualitatiu amb la creació de l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació (EMMC). Els expresidents analitzen aquest canvi de model: • Josep Maria Moster: Explica el canvi de nom de Ràdio Fòrum a Tarragona Ràdio i la recerca d'un estil similar al de Catalunya Ràdio. • Gabriel Mas: Rememora el trànsit tecnològic de l'analogia al món digital. • Josep Fèlix Ballesteros: Subratlla la professionalització amb la signatura del primer conveni col·lectiu i l'aposta pels esports, especialment pel Nàstic. • Maria Mercè Martorell: Analitza la consolidació definitiva, el trasllat als estudis actuals i el repte de la futura Televisió Digital Terrestre (TDT). Espai Musical: 1987 El programa tanca amb una secció dedicada a la música de l'any 1987, presentada per Joan Maria Bertran, repassant l'escena de la mòvida i els grans èxits internacionals del moment: • Los Niquis amb el tema Brutus. • Rei Luis i la cançó El Amanecer. • Michael Jackson amb el seu icònic Bad.

  • 1h

    25 anys de Tarragona Ràdio: 2006-1986

    Un viatge emocional als orígens de la ràdio local En aquest episodi especial per commemorar els 25 anys de Tarragona Ràdio, s'emet una gravació històrica del 17 de febrer de 2006. Aquell dia, l'emissora va tornar al seu lloc de naixement, l'antic mercat del Fòrum, per celebrar les dues dècades de vida des de la seva fundació el 1986 com a Ràdio Fòrum. Els pioners de Ràdio Fòrum El programa reuneix els primers col·laboradors i responsables que van fer possible les primeres emissions en una època de gran efervescència cultural i social. • Inicis precaris: Es recorda com l'estudi estava situat en un racó del centre de serveis socials de la Part Alta, amb material autoconstruït. • Entusiasme col·lectiu: Més de 100 col·laboradors van arribar a participar-hi de manera altruista, tot i no ser professionals del mitjà. • Tecnologia analògica: S'explica l'ús de cintes de caset, discos de vinil i emissors mono que sovint causaven interferències als veïns. Records i anècdotes destacades "Ràdio Fòrum va ser la llavor del que avui dia és Tarragona Ràdio; érem gent jove amb ganes de dir coses després d'anys de silenci." Els convidats comparteixen moments únics que defineixen l'esperit d'aquella ràdio de barri: • La primera unitat mòbil va ser un Citroën 2CV groc ple d'enganxines, des d'on es cobrien atemptats o festes locals. • Les transmissions de la Cavalcada de Reis es feien des de cabines telefòniques públiques, tirant monedes de la pròpia butxaca. • El procés d'insonorització fortiva del primer estudi amb material recollit d'un camió accidentat. Evolució cap a la professionalització Al llarg de la tertúlia, es reflexiona sobre el pas de l'amateurisme a la professionalització actual. Tot i que es troba a faltar la "frescor" i la llibertat absoluta d'aquells anys, tots els intervinents coincideixen que l'emissora ha assolit un gran prestigi i maduresa, convertint-se en el referent comunicatiu de la ciutat de Tarragona.

  • 59'

    25 anys de ràdio: Del New Wave al Rock

    Commemoració de la història de la ràdio a Tarragona Aquest episodi especial celebra l'aniversari de l'emissora, recordant els seus inicis a l'any 1986. A través d'entrevistes amb figures clau, es repassa l'evolució de la ràdio des de Ràdio Fòrum fins a l'actualitat. Anna Cardó i l'escena New Wave L'Anna Cardó, co-presentadora del programa Rumores Blasphemous, comparteix la seva experiència portant sons d'avantguarda a la ciutat quan internet no existia: • La dificultat d'aconseguir vinils d'importació, viatjant sovint a Londres per trobar música de grups com The Cure o Depeche Mode. • L'estètica trencadora de l'època, amb vestimentes negres i crestes punk. • La ràdio com a escola d'autocontrol i locució que li va obrir portes a altres emissores de València. "No hi havia facilitats; era la recerca del vinil desesperat i traduir revistes alemanyes per estar al dia." Miquel Avelló i l'esperit del Ping-Pang Rock En Miquel Avelló recorda els inicis més "salvatges" de l'emissora i el seu programa compartit amb el seu germà Fernando: • Precarietat i enginy: Els estudis originals eren minúsculs (2x1,5 metres) i calia fer de tot, des d'arreglar el repetidor fins a netejar l'emissora. • Connexió local: El programa va ser plataforma per a grups com Els Pets en els seus inicis. • L'evolució cap a estils més pausats com el blues i el country abans de tancar una etapa de 17 anys en antena. Càpsula musical de 1987 El col·laborador Joan Maria Bertran tanca l'espai recuperant tres tresors musicals d'aquell any: Una calle de París de Duncan Dhu. Mi chica tiene un lío con Satán de Vocoder. Por el túnel de Los Secretos.

  • 1h 34min

    25 anys de ràdio: Patrimoni Romà i la Universitat Laboral

    Memòria Històrica i Patrimoni a Tarragona Ràdio Aquest episodi especial commemora els 25 anys de l'emissora viatjant a través d'entrevistes d'arxiu que exploren el llegat històric i educatiu de la ciutat de Tarragona. La Reconstrucció del Port Romà de Tàrraco L'entrevista realitzada el 2006 amb Elías Torres, de l'empresa Claremont, detalla la creació d'una maqueta hiperrealista del port romà a les Voltes del Pallol. Els punts clau inclouen: • Investigació arqueològica: Vuit mesos d'estudi basats en mosaics, gravats i restes nàutiques de la Mediterrània per recrear la marineria romana. • Vida quotidiana: La maqueta no és només arquitectònica; inclou més de 300 figures de 4 mil·límetres, vaixells pesquers i grues de fusta. • Fidelitat històrica: S'han recreat fins a 25 tipus d'embarcacions documentades arqueològicament. "L'objectiu d'aquesta maqueta és transportar el visitant al segle II per entendre com funcionava i es bellugava la ciutat." El 50è Aniversari de la Universitat Laboral En una conversa del 2007, el gerent Rafael Pérez i l'arquitecte Josep Maria Boqueres analitzen el passat i el futur del complex educatiu: • Llegat arquitectònic: Boqueres destaca l'edifici com una "joia de l'arquitectura escolar catalana" i presenta el llibre La Laboral de Tarragona: fonaments i construcció. • Impacte social: Es ressalta la funció de les universitats laborals durant el franquisme per formar la classe obrera i la seva evolució cap a l'actual Complex Educatiu. • Debat sobre el futur: La ubicació estratègica entre el port i la petroquímica planteja reptes sobre l'ús de les instal·lacions per a màsters, cursos d'estiu i esports. El Fil Musical de 1987 El programa tanca amb una selecció musical de l'època de fundació de l'emissora (Ràdio Fòrum), presentada per Joan Maria Bertran: • It's a Sin de Pet Shop Boys. • La Isla Bonita de Madonna. • I Think We're Alone Now de Tiffany.

  • 58'

    25 anys de ràdio: Història de la Guàrdia Urbana i Radio Forum

    Commemoració del 150è Aniversari de la Guàrdia Urbana El programa dedica una part central a la celebració dels 150 anys del cos de la Guàrdia Urbana de Tarragona, fundada oficialment un 11 de desembre de 1857. Publicacions i Memòria Històrica Es presenten dos llibres clau que recullen el passat i l'evolució de la policia local: • La petita història de la Guàrdia Urbana: Una obra divulgativa amb dibuixos de Pilarín Bayés. • 150 anys de servei: Un llibre d'arxiu escrit per Manuel Carrasquilla i Xavier Virgili. Fites i Evolució del Cos • Refundació (1909): Canvi de nom de Guàrdia Municipal a Guàrdia Urbana. • Incorporació de la dona (1975): S'analitza la polèmica de l'època i com la Guàrdia Urbana de Tarragona va ser pionera en la igualtat de gènere en l'àmbit policial. • Modernització: Des de les primeres motocicletes dels anys 60 fins a l'aposta clara per l'equipament tecnològic amb l'arribada de la democràcia. "Hem intentat reflectir tota la història... la valoració sovint és injusta perquè es queda només en el concepte de repressió, quan fem milers de serveis d'ajuda al ciutadà." Retorn als Inicis: L'experiència d'Antonio Alonso L'episodi connecta amb Sevilla per parlar amb Antonio Alonso, una veu mítica de l'etapa de Radio Forum. L'època de la "Màgia" Radiofònica • Manca de mitjans: Alonso recorda com havien de portar els seus propis discos en maletes i fer anar la ràdio amb equips precaris. • Proximitat: La ràdio servia com a vàlvula d'escapament per als veïns de la Part Alta de la ciutat. • Trajectòria: Des dels seus inicis a Radiografia fins a la inauguració de Radio Expo a l'Expo 92 de Sevilla. Els reptes tècnics d'antany Es discuteix la dificultat de rellenar hores d'emissió amb recursos limitats: • Ús de pladines de caset que s'enganxaven. • Micròfons amb estètica daurada però funcionament erràtic. • La importància de mantenir la màgia de no ser vist, contrastant-ho amb la transparència actual d'Internet.

  • 59'

    Especial 40 anys del barri de Sant Salvador i història ràdio

    Rememorant la Història de la Ràdio Local Aquest episodi forma part d'una sèrie especial per commemorar els 25 anys d'emissió, fent un recorregut per les diverses seus de l'emissora, des de la plaça del Rovellat fins a l'actual ubicació a l'Avinguda Roma. El Barri de Sant Salvador: 40 Anys de Comunitat El contingut central és la recuperació d'un programa especial de l'any 2006 gravat al Centre Cívic de Sant Salvador. En aquesta celebració es commemoren quatre dècades de l'arribada dels primers veïns al barri. • Es destaquen les veus dels pioners que van treballar per construir la comunitat. • El programa original va durar dues hores i mitja, de les quals se n'ha seleccionat una hora per a aquesta emissió. • El segment va ser dirigit per Jolanda García i Jordi Sorinyac. Espai Musical i Nostàlgia L'episodi connecta la història veïnal amb la cultura musical: • S'inclou el tema "Barrio" de La Caja de Pandora com a homenatge a l'esperit dels barris perifèrics. • Es tanca amb una secció de Joan Maria Bertran dedicada als èxits musicals de l'any 1987. "Aquest especial posarà la pell de gallina a més d'un veí... a tota aquella gent que va ser pionera al seu barri."

  • 57'

    Prevenció de drogues i pobresa a Tarragona

    Prevenció del consum de drogues amb Julio Alberto L'exfutbolista del Barça i de l'Atlètic de Madrid, Julio Alberto Moreno, va visitar centres educatius de Tarragona per parlar obertament de la seva experiència personal amb les addiccions. En el marc del programa "Enganxa't a l'esport", l'objectiu principal és la prevenció mitjançant el foment de valors saludables: • L'esport es defineix com una eina fonamental per treballar en equip i adquirir valors. • Els joves mostren curiositat sobre com ajudar amics que consumeixen o com mantenir la força de voluntat. • Julio Alberto destaca la importància de l'entorn proper per evitar recaigudes i per a la reinserció. "A la droga ningú controla. Tots van de menys a més i acaben enganxant-se." Estudi sobre la pobresa a Tarragona (2008) Arran d'una petició de Càritas Interparroquial, un equip de la Universitat Rovira i Virgili (URV) va realitzar una recerca exhaustiva sobre les condicions de vida a la ciutat, revelant dades preocupants sobre la vulnerabilitat social. Perfils de risc a la ciutat L'estudi identifica quatre perfils principals que viuen per sota del llindar de la pobresa (fixat en uns 7.560 euros anuals per a llars unipersonals): Dones grans: Majoritàriament vídues que viuen soles amb pensions mínimes. Dones en processos de ruptura: Famílies monoparentals amb infants a càrrec. Joves precaris: Persones emancipades o que sustenten la llar amb feines de baixa qualitat. Nuclis diversos: Situacions de sobreocupació d'habitatges, sovint vinculades a la població nouvinguda. Conclusions i perspectives de futur L'anàlisi destaca que, malgrat els anys de creixement econòmic previs, la pobresa s'ha mantingut estancada al voltant del 20% de les llars. El director de Càritas, Jordi Borràs, alerta sobre el possible agreujament de la situació un cop s'esgotin les prestacions d'atur derivades de la crisi de l'època. Memòria Musical: L'any 1987 El programa tanca amb un espai dedicat a la història de l'emissora, recordant els èxits musicals que sonaven a Ràdio Fòrum l'any 1987, destacant el grup La Granja.