Arxiu Sonor Programes 2011
Arxiu Sonor Programes 2011
Programa

Arxiu Sonor Programes 2011

·345 episodis
RSS

episodis

157-168 de 344
  • 29'

    Havaneres des de el Balcó: La Golondrina i tradició mexicana

    Retorn a les arrels de l'havanera En aquesta edició número 392 del programa Havaneres des de el Balcó a Tarragona Ràdio, s'explora la riquesa musical d'aquest gènere amb una mirada especial cap a les influències llatinoamericanes, especialment la connexió amb Mèxic. Seccions i temes destacats • L'obertura cubana: El programa s'inicia amb el ritme de l'havanera mulata, recordant l'essència cubanita que defineix l'estil. • Mèxic i la nostàlgia: Es presenta una interpretació molt especial de la coneguda peça La Golondrina, una havanera mexicana que simbolitza el comiat i el record. • Versions i intèrprets: S'analitzen i reprodueixen diferents versions de clàssics com La Paloma, destacant: - La veu de Jairo Aguiar en la seva interpretació de La Golondrina. - La versió instrumental a càrrec de l'orquestra de Percy Faith. Reflexions sobre el gènere El programa destaca com la música viatja entre fronteres, transformant-se però mantenint la seva ànima emocional. Com es diu durant l'emissió: "Semblava al carrer una versió més de La Paloma, diferent d'altres." Aquesta cita subratlla la versatilitat de les peces clàssiques que, tot i ser conegudes, sempre ofereixen matisos nous segons l'intèrpret o la regió geogràfica.

  • 29'

    Havaneres des del Balcó: El clàssic La Gavina

    Introducció al programa d'havaneres El programa 391 de Havaneres des del Balcó, emès des de Tarragona Ràdio, se centra en la tradició musical marinera. L'episodi d'avui destaca la cançó i la interpretació de peces clàssiques del gènere, explorant les diverses maneres en què diferents grups aborden una mateixa obra. Anàlisi de 'La Gavina' de Frederic Sirès L'eix central d'aquest espai és la comparativa de versions de la famosa peça La Gavina, composta per Frederic Sirès. El presentador explica la història darrere de la cançó: • Va ser dedicada a una noia cubana anomenada Ofelia. • Sirès la va conèixer durant una estada a la illa caribenya. • L'autor utilitza la gavina com a metàfora per enviar missatges d'amor i melangia. Interpretacions destacades Es presenten dues interpretacions diferenciades que mostren la riquesa de l'estil de cada formació: Grup Port Vell: La seva versió s'inclou en el treball Temps de venera. Com a grup de Barcelona, aporten el seu estil propi del barri del Port Vell. L'Empordanet: Una versió que manté l'essència tradicional de la zona de l'Empordà. "Oh, gavina voladora, que voleies sobre el mar... digues-li que sento dolça melangia i que penso en ella en tot moment." El programa conclou amb una invitació als oients per a la propera edició, tancant amb la característica música ambiental del gènere.

  • 29'

    Havaneres i Clàssics: De 'El meu avi' a 'O Sole Mio'

    Repàs de les Havaneres més Emblemàtiques L'episodi d'avui de Busaldres, emès des de Tarragona Ràdio, se centra en la tradició de les havaneres, explorant diferents versions de peces clau del cançoner català i internacional. El meu avi: La joia de Josep Lluís Ortega Monasterio El programa dedica una part substancial a analitzar "El meu avi", considerada l'havanera més coneguda i cantada en català. S'han presentat dues interpretacions diferenciades: • La primera versió a càrrec del grup Barca de Mitjana del Maresme. • La segona versió interpretada per L'Empordanet. Es destaquen detalls històrics i curiositats sobre la composició: • Va ser escrita a Palamós per Josep Lluís Ortega Monasterio. • Tot i que la lletra parla d'un vaixell anomenat "El Català", el nom real del vaixell de guerra era Montserrat. • La lletra narra l'experiència dels mariners de Calella i Palafrugell que van morir a la coberta durant la guerra a Cuba contra els americans. "I en el mar de les Antilles retronaren els canons... els mariners de Calella no varen tornar." De Catalunya a Nàpols: L'èxit de 'O Sole Mio' L'espai musical s'obre cap a Itàlia per parlar d'una de les cançons més gravades de la història: "O Sole Mio". • Composada per Eduardo Di Capua l'any 1899. • Com a dada curiosa, la cançó va quedar en segon lloc en el concurs on es va estrenar; la guanyadora d'aquell certamen ha caigut en l'oblit. • S'escolta la versió de Marco Cagliari, inclosa en el seu treball Mia Dolce Vita.

  • 29'

    Havaneres des del Balcó: Carmen i Clàssics Mexicans

    Explorant la Havanera a l'Òpera i la Tradició Mexicana En aquest episodi de Havaneres des del Balcó de Tarragona Ràdio, ens submergim en les curioses connexions entre l'òpera clàssica i la música popular. La narrativa es centra en com els ritmes i les melodies viatgen entre continents i gèneres. La Connexió entre Sebastien Gadier i l'Òpera Carmen Es detalla la història de la famosa havanera de l'òpera Carmen de George Bizet. El locutor explica un fet històric fascinant: • L'autor de La Paloma, Sebastien Gadier, va redactar originalment una havanera anomenada El Arreglito. • Bizet es va basar pràcticament "nota a nota" en aquesta peça per a la seva obra mestra. "Basada en aquesta havanera de l'Arreglito, gairebé clavada igual... nota a nota diria jo." Interpretacions i Clàssics de Mèxic El programa presenta diverses versions de peces icòniques, destacant la riquesa instrumental i vocal del gènere: • Orquestra Filharmònica de la Ciutat de Mèxic: Una versió rapsòdica de la havanera de Carmen. • El Consorcio: Interpretació de Un viejo amor enregistrada en viu a Mèxic l'any 2003. • La Hija del Mariachi: Una versió inclosa en la seva Colección Ranchera que explora els sentiments de la nostàlgia i el desamor. Temes recurrents i nostàlgia Les lletres de les cançons seleccionades giren al voltant de la durabilitat dels records i la impossibilitat d'oblidar un vell amor, un tema central en la lírica mexicana i de les havaneres.

  • 29'

    Havaneres des del balcó: Programa 388

    Monogràfic sobre el Gènere de l'Havanera En aquesta edició número 388 de Havaneres des del balcó, s'explora l'evolució musical d'aquest gènere tan arrelat a Catalunya. El programa destaca la transició entre les peces clàssiques i les interpretacions contemporànies, posant èmfasi en la riquesa instrumental i vocal que defineix les cançons de taverna i marineres. Peces Destacades i Compositors • El meu avi: S'analitza com aquesta peça actua com un divisor d'aigües en la història del gènere i es presenta una interpretació orquestral. • Adopcions instrumentals: Es reprodueix la versió de l'orquestra de Fran Purcell, que adapta un Tango d'Albéniz al ritme d'havanera, demostrant la versatilitat de la melodia. • Lola la tavernera: El grup Morralla aporta un aire festiu amb la interpretació de la rumba havanera, barrejant els instruments tradicionals com la guitarra amb ritmes més vius. Històries del Mar i l'Emigració Les lletres repassades durant el podcast narren la vida dels mariners de Calella i Palafrugell, els seus viatges a les Antilles i els conflictes bèl·lics històrics. "Visca Catalunya, visca el català. Arribaren temps de guerra, de perfícies i traïcions." Tancament i Producció L'episodi conclou amb la clàssica peça La Paloma de Sebastià Iradier, considerada una de les havaneres més universals, sota la direcció tècnica de Silvia García i la locució de Xavier Pardina.

  • 29'

    Havaneres des del Balcó: Món Sonor i Nostàlgia Cubana

    Retorn a les Arrels Marineres L'episodi 387 del programa Habaneras desde el Balcón a Tarragona Ràdio ofereix un viatge líric a través de la tradició de l'havanera. El contingut destaca per la seva forta càrrega emocional i poètica, evocant imatges del mar, pins i records del passat. Poesia i Paisatge Marítim • La narració inicial transporta l'oient a un món de llum, amor i calma. • Es fa un homenatge als vells mariners, descrits com a "prínceps de xarxa" i "herois de tempestes". • La lletra de les cançons subratlla temes clàssics: dones, pàtria, veles i flors. Peces Musicals i Autors Destacats El programa presenta una selecció acurada de versions instrumentals i cantades: • Gloria Cruz i Castor Pérez: Referències clau en l'estil interpretatiu. • Claude Piaf: Versió instrumental de peces emblemàtiques com Vestida de nit. • José White: Es presenta la seva obra mestra La bella cubana, interpretada per l'Orquestra Serenata Tropical. • Henry Geromet: Versió de la cèlebre havanera Aquellos ojos verdes. "Si pogués fer-me escata i apagar-me a la platja per sentir sons i tardes del passat" Connexions Internacionals El programa explora la universalitat del gènere, mencionant versions alemanyes de La Paloma i altres interpretacions que demostren com l'havanera ha viatjat arreu del món mantenint la seva essència nostàlgica.

  • 29'

    L'Ascensió, el model de les Caixes i Mans Unides

    Reflexions sobre la Festa de l'Ascensió L'episodi se centra en el significat catequètic de l'Ascensió del Senyor, explicant que no es tracta d'un viatge espacial, sinó de l'entrada de Jesús en la glòria de Déu. Se subratlla que el cel és la persona mateixa de Crist, qui acull la humanitat per sempre. • La missió dels cristians: Abans d'anar al cel, Jesús encomana la tasca de ser testimonis i ensenyar a viure segons el seu missatge. • Fe i obres: Es discuteix la relació entre la fe i les bones accions, citant C.S. Lewis i la metàfora de les tisores. Justícia i Pau: El futur de les caixes d'estalvi Es realitza una anàlisi crítica sobre la transformació del sistema financer i la possible pèrdua de la funció social de les caixes. Es destaca que aquestes institucions van néixer sense ànim de lucre per fomentar l'estalvi popular i l'obra social. Factors de la crisi financera • La punxada de la bombolla immobiliària. • El procés de fusió i bancarització de les entitats. • L'entrada de capital privat que pot desvirtuar la seva missió original. "Les caixes han prestat un servei insubstituïble al nostre país i han mantingut la seva finalitat bàsica de previsió i ajut." Mans Unides: Nous reptes i projectes Entrevista a Teresa Feliu, la nova presidenta de Mans Unides a Tarragona. Es repassen els èxits recents, com el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia, i es detallen els projectes futurs a Ruanda, la Índia i Cambodja. Projectes destacats • Construcció d'un centre de costura a Ruanda per a la formació de noies joves. • Ampliació d'escoles de secundària a l'Àfrica i dispensaris a la Índia. • Suport a famílies amb malalts de Sida a Cambodja. Agenda Diocesana i Actualitat S'informen de diversos actes com l'ordenació presbiteral a Cornudella de Montsant, sopars col·loquis d'Arcadi Oliveres i la preparació dels voluntaris per a la Jornada Mundial de la Joventut a Madrid.

  • 29'

    Morts papals, Bob Dylan i el misteri de la Mona Lisa

    Resum de l'episodi Aquest episodi del programa de divulgació històrica No em vinguis amb històries combina efemèrides religioses, la trajectòria d'una icona de la música popular i darreres troballes arqueològiques. L'Efemèride: La mort de Joan XXIII Es commemora la mort del papa Joan XXIII (Angelo Giuseppe Roncalli) el 3 de juny de 1963. Malgrat ser considerat inicialment un papa de transició per la seva avançada edat, va revolucionar l'Església Catòlica amb: • La convocatòria del Concili Vaticà II. • L'obertura cap a cristians no catòlics i el diàleg amb les forces socials. • Les seves encícliques socials Mater et Magistra i Pacem in Terris. Monogràfic: Els orígens de Bob Dylan El programa analitza la figura de Robert Allen Zimmerman, mundialment conegut com a Bob Dylan. Es destaquen punts clau de la seva biografia inicial: • La seva transició del rock and roll cap al folk, buscant una música més realista i profunda. • L'elecció del seu nom artístic influenciada pel poeta Dylan Thomas. • La influència cabdal de Woody Guthrie i el seu trasllat a Nova York per conèixer-lo. • El seu paper com a cronista dels conflictes socials i creador d'himnes antibèl·lics com Blowin' in the Wind. Notícies d'Actualitat i Curiositats Arqueològiques • La Mona Lisa: Es comenten les excavacions al convent de Santa Úrsula a Florència a la recerca de les restes de Lisa Gherardini, la possible model de Leonardo da Vinci. • Egipte: El descobriment d'un nou colós d'Amenhotep III a Luxor, trobat trossejat però en bon estat de conservació. • Història Local: Un recull de notícies de fa cent anys a Tarragona, incloent-hi una curiosa missa celebrada en esperanto i la fira de bestiar a Lleida. • Víkings: El projecte de construcció d'un dràcar per repetir la ruta des de Noruega fins a Istanbul.

  • 28'

    El disc Rovallat: Monogràfic de Depeche Mode

    Depeche Mode: Icones de la Música Electrònica En aquesta edició del programa El disc Rovallat, Joan Maria Bertran ens convida a fer un viatge retrospectiu cap a la dècada dels 80 i 90 per recuperar un dels treballs més emblemàtics de la banda britànica Depeche Mode. Els Inicis i Influències • El grup es va formar a Essex, Anglaterra, l'any 1980. • Van ser figures clau en l'escena musical futurista de finals dels 70. • La seva música va estar profundament influenciada per pioners com Kraftwerk. El Disc Destacat: 101 El programa se centra en l'àlbum titulat 101, una gravació sonora d'un concert en directe. • Data de gravació: El disc va ser capturat el 18 de juliol de 1988. • Impacte: Aquest treball va sonar amb molta força a les emissores locals com Tarragona Ràdio i l'antiga Ràdio Fòrum. • Cançó destacada: Durant l'emissió s'analitza i s'escolta el tema Strange Love. "Actualment segueixen sent un grup d'un gran èxit comercial i de públic, tot mantenint alhora un important prestigi en el panorama musical." Llegat Musical El presentador destaca com el grup ha sabut evolucionar des de les seves arrels electròniques fins a convertir-se en un fenomen de masses que encara avui dia manté la seva rellevància i prestigi internacional.

  • 1h

    La Final de la Sardana de l'Any i l'actualitat sardanista

    La Gran Final a Granollers El programa se centra en la celebració de la 22a final del concurs de la Sardana de l'Any, que té lloc al Teatre Auditori de Granollers. S'expliquen els detalls de les dues sessions programades i la participació de les cobles Marinada i Sant Jordi Ciutat de Barcelona. Sardanes Finalistes i Premis • S'enumeren les deu sardanes finalistes, incloent composicions d'autors com Joaquim Soms, Martí de Mont i Lluís Alcalà. • Es detalla el procés de votació popular i l'espectacle musical Rebombori, dirigit per Jordi Paulí, que inclou la participació de la banda Mestre Montserrat i Núria Feliu. Actualitat i Crònica Social L'episodi repassa diverses notícies del món de la cultura popular: • Formació per a entitats: La jornada de formació per a equips directius organitzada per la Federació de Ateneus de Catalunya al Castell de Montjuïc. • Aniversaris i Exposicions: El 65è aniversari de la colla En Saires del Penedès i la inauguració de l'exposició sobre la sardana al Vendrell. • Necrològiques: Es ret homenatge a Joaquim Bo, fundador dels En Saires, i es dona el condol per la mort del ciclista Xavi Tondo. Espai de Reflexió i Crítica Es recupera un text del crític Josep Pasqual publicat a la Revista Musical Catalana. "Les presentacions orals micròfon en mà en els concerts musicals són una de les expressions més pures del que és innecessari." L'article genera un debat sobre la vigència dels presentadors en els concerts de cobla, qüestionant si aquesta figura ha quedat obsoleta en comparació amb els concerts de música culta on s'utilitza principalment el programa de mà. Selecció Musical Durant el programa s'escolten diverses peces clau: • Rosa Vella de Josep Saderra. • Pina de Joan Givert (Premi de la Crítica 1979). • Pastoral d'hivern de Manuel Oltra, una peça per a tenora i piano. • Dolsenyor de Tomàs Gil Membrado.

  • 30'

    El Campanar: Bíblia, Immigració i Santa Tecla

    Reflexió sobre l'Evangeli de Pasqua L'episodi s'inicia amb una anàlisi de l'Evangeli segons Sant Joan, situant-nos en el sisè diumenge de Pasqua. Es destaca el missatge de Jesús sobre l'amor i el compliment dels manaments, així com la promesa de l'enviament de l'Esperit Sant com a consolador i guia permanent per als creients. La Bíblia: Història i Actualitat Monsenyor Jaume Pujol reflexiona sobre la importància de la Sagrada Escriptura: • Repàs històric des de la impremta de Johannes Gutenberg (1454) fins a la primera Bíblia impresa en català a València (1478). • Presentació d'una nova edició popular de la Bíblia a Catalunya, assequible i il·lustrada. • La Bíblia no és considerada un monòleg de Déu, sinó un diàleg constant amb la humanitat. "La Bíblia és un llibre que hem de tenir a cada casa... el fonamental és que la llegim amb freqüència." Solidaritat i Immigració Mossèn Ricard Cabrè aborda el fenomen migratori des d'una perspectiva ètica i cristiana: • Crítica a la mentalitat de "mà dura" i de tancament de fronteres que creix en la societat actual. • Reconeixement de la migració com un dret humà fonamental recollit en la Declaració Universal. • Denúncia de les desigualtats comercials i econòmiques entre els països rics i els subdesenvolupats. Congrés Internacional sobre Santa Tecla Entrevista a mossèn Joer Maria Gabaldà sobre el proper congrés dedicat a la patrona de Tarragona: • L'objectiu és aprofundir en la figura de Santa Tecla com a primera màrtir i dona evangelitzadora. • Es discutiran les Actes de Pau i Tecla (segle II) amb la participació d'experts de Ginebra, Harvard i Roma. • El congrés inaugurarà les noves instal·lacions del Seminari de Tarragona l'octubre vinent. Crida a la Participació i l'Agenda Diocesana Es recorden diversos actes per a la setmana, com els diàlegs per a joves a Montblanc i les jornades missioneres. També es fa èmfasi en la campanya de la renda, animant els oients a marcar la casella de l'Església per donar suport a la seva tasca social i evangelitzadora.

  • 58'

    Factoria 2.0: El magazín cultural dels estudiants de la URV

    Resum del Programa L'episodi d'avui de Factoria 2.0 és un recull especial que repassa la trajectòria d'aquest magazín cultural de Tarragona Ràdio, realitzat per deu estudiants de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Al llarg de quatre mesos, l'equip ha ofert una visió fresca i entusiasta de l'actualitat cultural, social i esportiva de les comarques tarragonines. Equip i Seccions El programa destaca per la diversitat de les seves seccions i el caràcter dels seus col·laboradors: • Presentació: La Maria Santiago i el Quim Navales han estat el fil conductor, aportant professionalitat i anècdotes personals divertides. • Actualitat Cultural: La Núria Jaques i el Pep Simó, coneguts com els modernillos, han cobert festivals, música i l'oci a Tarragona. • Món Online: L'Anna Cendra i la Laia Bové han analitzat l'impacte de les xarxes socials i la vida a la xarxa. • Pantalla: L'Albert Carnicer i l'Anna Arnal han repassat de manera crítica la televisió i el cinema. • Esports: La Bet Altarriba ha realitzat entrevistes a esportistes de primer nivell com Marc Bartra o Isidre Esteve. • Entrevistes i Qüestionaris: La Sílvia Sagalà ha sotmès els convidats a qüestionaris ràpids i desquiciants. Temes Destacats • Periodisme i Futur: El programa recull reflexions de referents com Josep Cuní i Xavier Graset sobre la situació actual de la professió, la crisi i la influència de les noves tecnologies. • Política Jove: Debat amb representants joves de Tarragona sobre la desafecció política, el màrqueting electoral i el fenomen del friquisme. • Cultura i Música: Entrevistes exclusives a grups com Manel, en el seu inici de gira al Teatre Bartrina de Reus, i Bongo Botrako. • Humor i Bromes: S'inclouen moments divertits com entrevistes fictícies a Mario Casas o bromes telefòniques a oients sobre els seus hàbits televisius. "El temps que dediquem a lamentar-nos és un temps que no estem invertint en la millora i l'anàlisi de per què estem malament." — Josep Cuní sobre el periodisme actual.