Arxiu Sonor Programes 2011
Arxiu Sonor Programes 2011
Programa

Arxiu Sonor Programes 2011

·345 episodis
RSS

episodis

49-60 de 344
  • 57'

    L'arribada d'El Corte Inglés a Tarragona (2007-2010)

    Crònica d'una transformació urbana Aquest episodi de 25 anys de ràdio realitza un recorregut històric i emotiu per les tres etapes clau de la implantació d'El Corte Inglés a la ciutat de Tarragona: des del desallotjament dels veïns de la Casa dels Mestres, passant per l'enderroc mecànic dels antics edificis, fins a la gran inauguració l'octubre de 2010. L'inici: El comiat dels veïns (Abril 2007) El programa recupera les veus dels darrers habitants de la Casa dels Mestres. El testimoni principal és Josep Maria Cuevas, veí durant més de 50 anys, qui explica el procés de mudança cap als nous pisos de protecció oficial al carrer Doctor Mallafré (davant l'Hospital Joan XXIII). • Problemes d'espai: Els nous habitatges de 35 m² obliguen els veïns a deixar enrere bona part dels seus mobles i records acumulats. • Degradació: Es descriu l'estat d'abandonament de l'edifici original, afectat per problemes de seguretat i degradació social. • Sentiments contraposats: Entre la nostàlgia de perdre la llar de tota la vida i la il·lusió pel progrés que suposa el nou centre comercial per a la ciutat. "Paciència i vinga, endavant Tarragona... és un benefici per a tothom." El desenvolupament: L'enderroc (Juny 2007) S'analitza la fase tècnica de la demolició de la Casa dels Mestres i la Casa dels Militars. L'aparellador responsable, Rodolfo Miguel (empresa Benjumea), detalla l'ús de maquinària pesant d'última generació: • Pinça demolidora: Una màquina de 52 tones amb un braç de 25 metres que permet un enderroc controlat i segur. • Gestió de residus: Es preveu la generació de gairebé 9.000 tones de runa que han de ser classificades (ceràmica, formigó, fusta). • Seguretat: S'opta per un sistema mecànic en lloc de voladures amb explosius per la proximitat d'altres habitatges i la seguretat del personal. El desenllaç: La inauguració (Octubre 2010) El 8 d'octubre de 2010 es viu l'efervescència de l'obertura de portes. La unitat mòbil recull l'ambient a la Rambla Lluís Companys: • Afluència massiva: Cues des de les dues de la matinada i un flux constant de persones de totes les edats i perfils. • Impacte en la mobilitat: El cap de la Guàrdia Urbana, Rafael Comas, supervisa el dispositiu especial de trànsit per gestionar l'accés al pàrquing subterrani i les retencions a la plaça Imperial Tàrraco. • Visió comercial: L'aparició de venedors de cupons de l'ONCE i parades de xurros aprofitant l'efecte crida del nou motor econòmic.

  • 56'

    Havaneres i 25 anys de ràdio amb Xavier Perdina

    L'univers de l'Havanera amb Xavier Perdina En aquesta edició especial celebrant els 25 anys de Tarragona Ràdio, l'espai rep la visita de Xavier Perdina, director i presentador del reconegut programa Havaneres des del Balcó. Durant la conversa, es repassa la trajectòria del gènere a l'emissora i la passió que desperti aquesta música marinera. Una col·lecció de versions interminable Un dels punts més sorprenents del programa és la magnitud del seu arxiu: • Perdina revela que només de la cançó La Paloma posseeix més de 460 versions diferents. • Aquesta peça és considerada la cançó amb més gravacions a nivell mundial (superant les 3.000), per davant de clàssics com Yesterday dels Beatles. • El programa ja s'apropa a la fita dels 400 programes emesos a Tarragona Ràdio, sent un dels espais referents del gènere a Catalunya. Curiositats i anècdotes històriques El Xavier comparteix detalls sobre la recerca constant que fa per oferir contingut de qualitat: • La descoberta de plagis històrics de tangos que es van convertir en havaneres. • La història de la cançó O Sole Mio, que malgrat quedar segona en un concurs l'any 1898, va acabar sent una fita mundial. • La importància de les noves tecnologies per connectar amb oients d'Alemanya o França. Novetats del grup Ben Fort A l'apartat final, Perdina presenta la primícia del nou treball discogràfic del seu grup, Ben Fort, titulat 15 anys d'havaneres (1996-2011): • El dissabte 14 de maig a les 20:00h es farà la presentació oficial a l'Auditori del Centre Cultural de l'Hospitalet de l'Infant. • El grup destaca per tenir una formació amb veus joves (Toni i Gerard) que garanteixen el relleu generacional del gènere. "L'havanera no dona per viure, dona per gaudir una estona i fer vibrar la gent."

  • 58'

    Memòria del Titànic i l'any musical 1990

    El Titànic torna a Tarragona Aquest episodi ens convida a un viatge històric a través de l'exposició internacional sobre el Titànic que va arribar a Tarragona l'any 2008. De la mà del president de la Fundació Titànic El Món, Jesús Ferreiro, fem un recorregut detallat pels objectes recollits del fons del mar i les històries personals dels passatgers. Detalls de la construcció i restes • La idea va néixer a la Casa Blanca de Londres el 10 d'abril de 1911. • Es conserven imatges inèdites en moviment de la seva construcció als astilleros de Belfast. • L'exposició desmenteix el mite de les soldadures; el buc estava unit per rematxes, els quals van saltar amb l'impacte de l'iceberg. Vida a bord i objectes de valor • Luxe de Primera Classe: Es mostren reproduccions de suites que podien competir amb hotels de 5 estrelles actuals, amb chimenees i escriptoris. • Tercera Classe: S'explica que per a molts passatgers humils, el Titànic va ser el lloc on millor havien dormit i menjat mai. • Objectes icònics: Des del primer plat recuperat per un pesquer gallec fins a les cartes manuscrites de l'oficial William Murdoch. La tragèdia i el silenci final "El que els supervivents no oblidaran mai no van ser els crits, sinó el silenci que es va fer quan van morir gairebé tots a la vegada." Aquest silenci va arribar després de minuts de desesperació causats per una aigua a temperatures d'entre 0 i 2 graus, que provocava una sensació similar a la de ganivets clavats als peus. Retorn musical al 1990 La segona part del programa commemora la música de l'any 1990 amb tres peces clau: • Alanna Myles amb el seu èxit internacional Black Velvet. • El grup català Sopa de Cabra amb l'emblemàtica Mai trobaràs. • Celtes Cortos tancant el programa amb Qué voy a hacer yo.

  • 59'

    250 anys dels Armats de Tarragona i cinema clàssic

    Commemoració dels 250 anys dels Armats de Tarragona L'episodi se centra en una efemèride històrica per a la ciutat de Tarragona: el 250è aniversari dels Armats. Es detalla l'organització d'una gran desfilada extraordinària que aplega diverses agrupacions de Catalunya. Detalls de la Gran Desfilada • Grups Convidats: A més dels Armats de la Sang de Tarragona, hi participen els de Girona, Mataró, Torredembarra i Montblanc. • Logística i Recorregut: El traçat de 2.800 metres recorre el casc antic i la Rambla Nova, amb punts clau al Passeig de Sant Antoni i la Plaça de les Cols. • Sentiment i Tradició: Els membres expliquen l'orgull de ser armat i la responsabilitat de ser amfitrions en un acte que forma part de l'Any Jubilar. "Ser armat és un gran orgull i una manera de contribuir a la ciutat de Tarragona." Col·laboradors Històrics: Andrés D'Andrés Es repassa la trajectòria d'un dels col·laboradors més emblemàtics de l'emissora, l'Andrés D'Andrés, conegut per la seva passió pel cinema clàssic. Una vida vinculada a la ràdio i al cinema • Inicis: L'Andrés va començar al món radiofònic l'any 1960 a Ràdio Miramar de Barcelona, en programes amb públic en directe. • Aportació a Tarragona Ràdio: Ha nodrit l'emissora amb la seva vasta col·lecció de bandes sonores, singles i anècdotes sobre les estrelles de Hollywood i el cinema d'època. • Projectes Actuals: Continua actiu amb la Filmoteca Andrés d'Andrés a l'Antiga Audiència, mantenint viva la cultura cinematogràfica. Secció Musical: Èxits de 1990 El programa tanca amb un espai dedicat a la música de l'any 1990, destacant la fusió de gèneres i la importància de les balades en el rock català. • Sang Traït: Es reconeix la seva balada L'enigma de l'estel com un referent del heavy metal català. • Loquillo y los Trogloditas: Recordant l'emblemàtic disc en directe ¡A por ellos... que son pocos y cobardes!.

  • 58'

    El tancament del Fortí de la Reina i èxits de 1990

    El tancament del Fortí de la Reina L'episodi d'avui de 25 anys de ràdio se centra en la crònica del tancament del prestigiós restaurant Fortí de la Reina a Tarragona, recuperant testimonis clau de l'any 2007. Impacte en els treballadors i clients • Es recullen les converses mantingudes el 2 de maig de 2007 amb la plantilla del restaurant per analitzar la incertesa sobre el seu futur laboral. • S'aprofundeix en la situació de les parelles que tenien previst celebrar el seu casament a l'establiment i que es van veure afectades pel tancament sobtat. "Amb la notícia del tancament del restaurant, les coses quedaven una mica més complicades." Un viatge musical a l'any 1990 La segona part del programa està dedicada a la història musical sota la direcció de Joan Maria Bertran: • Repàs dels èxits més destacats de l'any 1990. • Audició de temes clàssics com True de Spandau Ballet (tot i ser una pinzellada d'una època anterior) per marcar l'inici del bloc musical.

  • 1h

    25 anys de Tarragona Ràdio: OMAC i Josep Anton Badia

    Commemoració dels 25 anys de Tarragona Ràdio Aquest episodi especial celebra el quart de segle de l'emissora municipal, fent un viatge en el temps per recordar fets rellevants de la ciutat i les vivències dels qui han format part de la casa. El programa es divideix en un repàs de l'actualitat històrica dels barris i una entrevista nostàlgica. La descentralització administrativa a Tarragona Es recorda la inauguració de la nova oficina de l'OMAC (Oficina Municipal d'Atenció Ciutadana) a Torreforta el gener de 2007. • L'objectiu principal era apropar l'ajuntament als barris de Ponent per facilitar tràmits com el padró, llicències d'obres o comunicacions de festes. • El regidor Joan Aregio explica que la intenció era descongestionar l'oficina de la Rambla Nova i millorar la qualitat de vida dels ciutadans estalviant-los desplaçaments. • Es preveia una expansió similar cap a altres nuclis com Sant Pere i Sant Pau, Sant Salvador i Bonavista. "L'important és el servei; valia la pena començar al centre cívic encara que el local definitiu estigués per acabar." Records de l'emissora amb Josep Anton Badia El programa compta amb la presència de Josep Anton Badia, conegut com a Peque, qui va ser col·laborador i tècnic en diverses etapes de la ràdio. • L'època de Ràdio Fòrum: Records de quan l'estudi era a la plaça del Fòrum (o Rovellat), un espai petit on sovint se sentien els sorolls del carrer o els gossos dels veïns. • Evolució tècnica: Badia recorda com pujava les escales amb motxilles plenes de vinils i com va ser un dels pioners a introduir el format CD a l'emissora. • Programació variada: Des de programes de música rock simfònic i New Age fins a espais dedicats al teatre, la literatura i fins i tot un innovador programa de moda amb Teresa Alcanyiz. Música i Nostàlgia L'episodi es clou amb una mirada musical a l'any 1990, destacant èxits de l'època com Whitney Houston, servint com a tancament d'aquest recorregut històric per la ràdio i la ciutat.

  • 1h 1min

    Memòria de la Tabacalera: 25 anys de ràdio a Tarragona

    Records del tancament de la Tabacalera (Altadis) Aquest episodi especial de 25 anys de ràdio a Tarragona Ràdio ret homenatge als treballadors de la Tabacalera (Altadis), repassant tres moments clau entre 2006 i 2007 que van marcar la fi d'una era industrial a la ciutat. La fi d'una tradició: Santa Rosalia En una entrevista d'octubre de 2006, membres del grup d'empresa expliquen la darrera celebració de la seva patrona. • El grup d'empresa, amb 59 anys d'història, organitzava activitats esportives i culturals que fomentaven una germanor única. • Natàlia Andreu destaca que la fàbrica era com una segona família, amb generacions senceres de tarragonins treballant-hi. Negociacions i incertesa laboral A principis de 2007, els delegats sindicals Xavier Morató (UGT) i Jordi Aluja (CCOO) detallen el procés de tancament. • Es descriu un ambient de tristor i buidor en veure el desmantellament de la maquinària. • El focus de la negociació se centra en la recol·locació de treballadors a altres ciutats o empreses locals, especialment per als col·lectius més vulnerables (majors de 45 anys). El darrer dia de feina: 23 de març de 2007 La ràdio es trasllada a les portes de la fàbrica per viure el moment del tancament definitiu. • Testimonis emotius de treballadors que marxen a Alacant o Logronyo, descrivint la fractura emocional de deixar la seva ciutat. • Antoni Fernández denuncia la pèrdua de 400 llocs de treball de qualitat per a Tarragona. "Això és per tota la vida, em deien quan vaig entrar; lamentablement, no ha estat així." Galeria musical de 1990 L'episodi clou amb un viatge musical a l'any 1990, recordant èxits de Janet Jackson i el rock català de Sangtraït.

  • 1h

    25 anys de ràdio: Eudald Carbonell i Cinta Olivan

    L'evolució integral segons Eudald Carbonell El programa recupera una entrevista de l'any 2003 amb el paleoantropòleg Eudald Carbonell i l'escriptora Cinta Bellmunt arran de la publicació del llibre Els somnis de l'evolució. La conversa aprofundeix en la figura de Carbonell més enllà de la seva faceta científica a Atapuerca, explorant la seva part més humana i emocional. Conceptes clau de la conversa: • Humanització: Carbonell defensa que l'evolució no és un somni sinó una realitat incontrovertible, però que el procés d'esdevenir realment humans encara està en construcció. • Socialització del coneixement: L'objectiu vital de l'investigador és que la ciència sigui tan assequible i discutida com el futbol. • Tecnologia i consciència: Es discuteix com la tècnica ens ha d'ajudar a humanitzar-nos i a crear una consciència crítica d'espècie. "L'atzar ens va fer homínids, però la lògica ens farà humans." Trajectòria i anècdotes de Cinta Olivan En la segona part del programa, es repassen els records de Cinta Olivan a Tarragona Ràdio. Olivan destaca per la seva polifacècia, havent cobert des d'informació castellera fins a la cavalcada de Reis o el festival de Dixieland. El món casteller i la comunicació: • La dificultat de fer directes enmig de les pinyes i la gran família que formen les colles. • L'anècdota de quan li va caure un 3 de 10 a sobre mentre feia una retransmissió a Vilafranca. • La seva experiència a TV3, comparant la pressió de la imatge i els grans equips tècnics amb la immediatesa i l'adrenalina de la ràdio. Records musicals de 1990 L'episodi clou amb una mirada a la música de fa 25 anys (respecte al moment de l'emissió), recordant èxits de grups com Enigma, Sopa de Cabra i Los Romeos.

  • 1h 2min

    25 anys de ràdio: Entrevistes a Sopa de Cabra i Gossos

    Retrospectiva Musical a Tarragona Ràdio Aquest episodi del programa 25 anys de ràdio, emès originalment el maig de 2011, realitza un viatge retrospectiu cap a l'any 2001 per recuperar moments clau de la música catalana. El programa se centra en dues entrevistes històriques realitzades a components de dues de les bandes més emblemàtiques del panorama musical: Sopa de Cabra i Gossos. L'adeu de Sopa de Cabra (2001) L'entrevista amb el Josep Tió es contextualitza en el moment de la primera dissolució del grup. Durant la conversa, es repassen aspectes emocionants d'aquella etapa final: • Gira de comiat: Es detallen les actuacions a Mallorca, les Fires de Girona i el concert final a la sala Razzmatazz de Barcelona. • Projectes especials: La gravació del videoclip de la cançó Els teus somnis i el concert acústic amb la secció de corda de l'Orquestra Ciutat de Barcelona a l'Espai. • Sentiments del grup: Tió reflexiona sobre la relació amb els fans i la dificultat de gestionar la pressió de la indústria davant les ganes de ser personis "normals". "El gran regal pels fans seria que no ho deixéssim... diuen que això que els estem fent no es fa." Gossos: Frescor i Interactivitat La segona part de l'episodi recupera una entrevista del 18 de maig de 2001 amb els quatre components de Gossos, qui presentaven el seu treball Cares. Dinamisme i Experimentació • Concepte del disc: Els membres defineixen el l'àlbum Viatge com l'hivern del grup, mentre que Cares representa l'estiu i la frescor. • Innovació digital: Es discuteix la inclusió d'una pista interactiva multimèdia al CD, un projecte pioner creat amb un software especial d'un amic científic de la banda. • Sinceritat a l'estudi: El grup defensa la presència d'errors en les gravacions com a mostra d'humanitat i autenticitat. Actuació en directe L'episodi inclou interpretacions acústiques dins l'estudi, destacant la cançó Pilar, que mostra l'essència més directa i canallera de la banda.

  • 58'

    Espiritualitat: Missions a Amèrica i Monjos del Tibet

    Espiritualitat i Compromís Social Aquest episodi especial de 25 Anys de Ràdio realitza un viatge retrospectiu a l'any 2007 per explorar dues vessants de l'espiritualitat: el compromís social a Amèrica Llatina i la filosofia budista tibetana. Missions i Desenvolupament al Perú L'entrevista amb el missioner Luis Jesús López Rivera i Maite Rodríguez de Mans Unides aprofundeix en la realitat de Juliaca, Perú. Es discuteixen temes crítics com: • La pobresa extrema que afecta el 30% de la població, especialment a les comunitats indígenes. • L'impacte del sector miner i el turisme, que generen creixement macroeconòmic però no arriben a les classes desfavorides. • La importància de la educació i la formació en valors per als joves com a eina per evitar la violència i la marginació. "No hi ha cap aventura en la pobresa, tot el contrari; cal apostar per la formació com a base del futur." La Saviesa dels Monjos del Tibet La segona part del programa ens trasllada al Monestir de Santes Creus, on monjos tibetans del monestir de Gaden Shartse (Índia) comparteixen la seva filosofia. Els punts clau inclouen: • Tècniques de psicosanació per assolir la pau mental. • La rutina monàstica: meditació a les 5 a.m., debats filosòfics i estudi de gramàtica i història. • El concepte de Tulku (ésser reencarnat) i la llei del karma com a explicació de les circumstàncies actuals. • Una crítica al materialisme occidental, subratllant que els diners no generen felicitat per si mateixos. Conclusió Musical L'episodi tanca amb una selecció musical que reforça el missatge de pau i reflexió, amb temes d'Hombres G i Sopa de Cabra, celebrant la trajectòria de Tarragona Ràdio.

  • 59'

    Gestió de la Punta de la Mora i el Catàleg del Paisatge

    Gestió Sostenible de l'Espai Natural de la Punta de la Mora En aquesta retrospectiva de 2007, s'entrevista Puri Canals, presidenta de DEPANA, sobre la gestió d'aquest espai protegit a Tarragona que ja portava nou anys en funcionament sota un model de gestió activa. Reptes i Èxits de la Conservació • El balanç dels primers nou anys és positiu gràcies al suport de les administracions i la implementació del projecte LIFE. • La major pressió actual prové del turisme i l'excés de visitants, més que no pas de projectes urbanístics agressius. • Es destaca la importància de la sensibilització ciutadana com a eina de protecció: "Quan una població està sensibilitzada de la importància d'un espai natural, quan el visita ho fa d'una manera diferent." Polèmica a la Platja Llarga Es discuteix el projecte d'urbanització de la Platja Llarga. DEPANA proposa una adequació peatonal lleugera amb materials com la fusta, rebutjant el concepte de passeig marítim rígid. Es critica el projecte de Costes per ser excessivament ample (4 metres) i per permetre bicicletes en zones dunars fràgils. El Catàleg del Paisatge del Camp de Tarragona L'episodi recupera una conversa de 2007 amb Sergi Saladié (URV) i Jordi Bergadà (Col·legi d'Arquitectes) sobre la creació del primer catàleg d'aquest tipus a Catalunya. Tipologies de Paisatges Detectats S'identifiquen cinc grans àrees que defineixen el territori: 1. Forestals/Muntanya: Zones d'interior com el Montsant o les muntanyes de Prades. 2. Rurals/Agrícoles: Històricament dominants però en retrocés. 3. Urbans: Els espais quotidians on viu la majoria. 4. Litorals: Paisatges altament alterats pel turisme. 5. Híbrids: Zones de transició entre industria, infraestructures i agricultura. Dinàmiques de Canvi L'estudi alerta sobre l'urbanisme dispers i la proliferació de projectes d'energies renovables (com centrals eòliques) sense una planificació paisatgística prèvia. També es menciona l'impacte de les grans infraestructures com l'arribada del TAV (Tren d'Alta Velocitat).

  • 1h 1min

    Visita a la Plataforma Blanca: 25 Anys de Petroli

    Exploració de la Plataforma Casablanca El reportatge realitzat per Iolanda García l'any 2007 ens submergeix en la vida i el funcionament de la plataforma petrolífera Casablanca, situada a uns 40 quilòmetres de la costa de Tarragona. Aquesta estructura colossal de 8.000 tones i vuit potes ha estat un element clau en l'explotació d'hidrocarburs al Mediterrani des dels anys 70. Aspectes Tècnics i Operatius • El jaciment va ser descobert el 1975 i la plataforma fixa va començar a operar l'any 1982 sota la gestió de Repsol. • L'estructura té una alçada de 170 metres (161 dels quals sota l'aigua) i inclou mòduls de producció, potència, perforació i acomodació. • En el seu moment de màxima producció (1984-85), el camp generava entre 40.000 i 50.000 barrils diaris, representant prop del 5% del consum estatal. Vida a l'Alt Mar i Seguretat "Estàs aïllat 14 dies fora de la família; és com anar al desert." • La convivència està marcada per torns de 14 dies de treball i 14 de descans, amb una capacitat màxima per a 64 persones. • La seguretat és la prioritat absoluta: es realitzen simulacres setmanals (anomenats la missa) per a casos d'incendi, home a l'aigua o fuites de gas. • Es manté un estricte control mediambiental, incloent la separació de residus a bord i la injecció de l'aigua de producció en pous per no abocar-la al mar. El futur del jaciment Actualment, la producció ha descendit fins als 3.000 barrils diaris, ja que el jaciment es troba al final de la seva vida útil. Entre les opcions de futur es barallen: 1. El de l'abandonament total (desmantellament de l'estructura). 2. L'ús de la plataforma com a centre de regeneració marina. 3. La possible reconversió per a l'emmagatzematge de CO2 captat de la indústria petroquímica de Tarragona. L'episodi conclou amb un repàs musical de l'any 1990 amb el programa 25 anys de ràdio.