Arxiu Sonor 2012 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2012. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1224 episodis

RSS

episodis

505-516 de 1223

2 de gen. del 2013
16'
Xiva Music celebra 10 anys amb el primer Festival Xicadèlic
La celebració del desè aniversari de Xiva Music En aquesta conversa, en Diego, responsable de la botiga de discos Xiva Music a Tarragona, explica la trajectòria de l'establiment i la creació del seu primer festival. Després de 10 anys apostant per la música especialitzada i el format vinil, la botiga ha decidit celebrar-ho amb un esdeveniment al carrer coincidint amb les festes de Santa Tecla. Orígens i filosofia de la botiga Inicis: La botiga va néixer de les inquietuds personals d'en Diego per oferir estils poc comuns com la psicodèlia. El Vinil: Tot i les èpoques en què el format no era popular, Xiva Music ha mantingut la seva aposta, atraient col·leccionistes i discjòqueis. Ubicació: Situada a la part alta de Tarragona, concretament al carrer del Cos del Bou, un lloc amb caliu històric. El Festival Xicadèlic Per commemorar l'aniversari, s'ha organitzat un festival de música en directe amb grups que són, majoritàriament, amics de la casa que col·laboren de forma altruista: Guillem de la Vall: Obrirà el festival amb versions de David Bowie i Pink Floyd. Cyborg: Joves de 17 anys que toquen rock dels 70 estil Hendrix. Islàndia Nuncaquema: Una proposta consolidada a l'escena local. Harrison Ford Fiesta: Un grup ideal per gaudir de l'ambient. Les Cirques: Tancaran el festival presentant el seu nou disc. "No hi ha millor manera de celebrar 10 anys d'una botiga de música que amb un concert de música en directe." Detalls logístics i futur L'esdeveniment tindrà un caràcter familiar, començant a les 17:00h per permetre l'assistència de nens i nenes. A més, es repartiran xapes commemoratives als 100 primers assistents. Tot i que organitzar-ho suposa un gran esforç personal per a en Diego, hi ha la voluntat de donar continuïtat al projecte en futures edicions.
2 de gen. del 2013
25'
Anàlisi i Gravació: L'efecte Starlux de Juan Ballester
Resum de la Sessió de Gravació Aquest podcast documenta el procés de gravació i lectura dramatitzada de la novel·la L'efecte Starlux, escrita per Juan Ballester Colomer i guardonada amb el Premi de la Crítica Valenciana de Narrativa 2012. A través d'una interacció entre els locutors i el text, s'explora la profunditat emocional i la trama d'una obra que barreja la realitat forense amb la memòria d'una amistat trencada. Eixos Temàtics de la Novel·la • L'Arrencada Forense: La història comença amb Germán Casanova, un metge forense que ha de realitzar l'autopsia del seu millor amic, Tino Polo, qui s'ha treit la vida a Vinaròs. • Contrapunt Narratiu: L'obra utilitza una estructura que alterna la dissecció física del cadàver amb la reconstrucció dels records d'infantesa i les aventures de Tino a les prospeccions petrolieres africanes. • Conflicte de Classes i Identitat: Es descriu el xoc entre el "nen ric" de ciutat (Germán) i els fills de pescadors (Tino i Tito Carreras), explorant conceptes com l'honor i la pèrdua de la innocència. • La Crítica a la Maduresa: A través del personatge d'Esmeralda i Tino, es reflexiona sobre el pas del temps: "Quan som adolescents firmem un contracte amb la vida en el qual pactem com serà la nostra. Però a mesura que passa el temps... consentim rebajar les prestacions. Ho diuen madurar." Detalls Tècnics de la Gravació Durant l'episodi, s'observen diverses preses per corregir la pronunciació de noms propis (com Casanova vs Casanovas) i termes específics (com el vi Beaujolais). Els actors Albert Forner i Frédéric Porta busquen donar la inflexió adequada a les citacions textuals i als parèntesis de la novel·la per transmetre el to nostàlgic i al·lucinat del final de l'obra.
2 de gen. del 2013
16'
Anàlisi dels Processos de Subtitulació ST' 501
Introducció als Sistemes de Subtitulació Aquest document presenta una descripció detallada i repetitiva dels protocols associats al sistema de subtitulage sota l'estàndard ST' 501. El contingut es centra principalment en la persistència i la regularitat d'aquests sistemes en entorns multimèdia. Aspectes Fonamentals Consistència Tècnica: El procés manté una estructura constant durant un període extens de temps, garantint la sincronització de dades. Estàndard Industrial: S'emfatitza l'ús de la norma ST' 501 com a referent per a la generació de textos en pantalla. Freqüència d'Execució: S'observa una repetició d'intervals que assegura la continuïtat del servei d'accessibilitat. Observacions sobre el Format "L'aplicació sistemàtica del codi ST' 501 garanteix que la informació textual arribi a l'usuari final sense interrupcions." El text suggereix que el manteniment d'aquests protocols és vital per a la qualitat del servei. La manca de variació en els missatges indica una fase de monitorització o un bucle de control de senyal.
2 de gen. del 2013
8'
Ball folk a la plaça dels Sedassos pel Carles Velda
Balls a Plaça i el projecte Dans Sedassos En el marc de les festes de Santa Tecla a Tarragona, l'associació Balls a Plaça presenta una proposta per fomentar la música folk i la dansa tradicional catalana. El projecte, anomenat Dans Sedassos, busca convertir la plaça dels Sedassos en un espai de referència per al ball gràcies a la seva acústica recollida i l'encant especial que desprèn. El protagonista: Carles Velda L'acte central de la jornada de dijous serà el recital de l'acordionista Carles Velda, una figura clau en la recuperació de la música tradicional a Catalunya. Velda ha format part de grups emblemàtics com Pomada, Esclat o Badoc. Oferirà un concert en solitari, una modalitat poc habitual, centrat en l'acordió diatònic. L'instrument, d'origen pirinenc, és el motor d'un repertori ballable que fusiona tradició i modernitat. Una activitat participativa i oberta L'objectiu principal és que el públic no sigui només espectador, sinó que s'impliqui activament en la festa: Mestres balladors: Membres de l'associació actuaran com a monitors per ensenyar els passos bàsics de les danses a aquells que no en sàpiguen. Públic divers: L'activitat està pensada per a totes les edats, des de nens i joves fins a gent gran. Ambient de festa: Es busca crear un clima de cordialitat i bon rotllo on es pugui ballar, parlar i gaudir de la nit de festa major. "L'acordió diatònic és un instrument que pot fer varietat de músiques, ritmes i sonoritats, i el Carles Velda el domina per oferir un recital únic." L'esdeveniment tindrà lloc a les 22:00h, una hora ideal per aprofitar l'ambient de les festes majors al carrer.
2 de gen. del 2013
18'
El Braç de Santa Tecla: Tradició Gastronòmica a Tarragona
La Tradició Gastronòmica de Santa Tecla L'episodi se centra en un dels actes més esperats i dolços de les festes de Santa Tecla a Tarragona: el repartiment massiu del Braç de Santa Tecla. Josep Roquet i Josep González, representants del Gremi de Pastissers Artesans, detallen la logística i la història d'aquest esdeveniment que ja fa més de 12 anys que se celebra. Detalls de l'acte i logística Data i lloc: Dijous 20 de setembre a les 19:00 h, a la Plaça de la Font. Racions: Es repartiran un total de 2.300 racions, de les quals 300 són aptes per a celíacs. Elaboració: Sis pastisseries artesanes de la ciutat col·laboren en la creació del pastís, aportant cadascuna uns 40 braços de gitano de nata i sucre llustre. Control d'accés: Per evitar aglomeracions i abusos de passades edicions, és necessari recollir un tiquet gratuït a l'estand de les festes. Evolució i anècdotes Els convidats recorden com l'experiència els ha permès millorar l'organització del repartiment: "Amb els anys hem anat aprenent... el primer any va ser terrible per la inexperiència; la gent estava damunt la taula i marxaven braços sencers." També recorden l'any que va ploure a bots i barrals a la Rambla, cosa que va obligar a llençar molta producció i a traslladar definitivament l'acte a la Plaça de la Font per la seguretat que ofereix l'ajuntament en cas de mal temps. Nous Merchandatges: El seguici en galetes Es destaca la bona acollida de les galetes de Santa Tecla, elaborades per l'empresa The Cookies i distribuïdes exclusivament per les pastisseries del gremi. Aquestes galetes tenen la forma dels elements del Seguici Popular, com l'Àliga, el Drac o els Gegants, i s'han convertit en un èxit de vendes durant aquestes festes.
2 de gen. del 2013
11'
Cat Rock: Sis anys de versions en català a Tarragona
Trajectòria i identitat del grup Cat Rock El grup Cat Rock celebra la seva sisena temporada als escenaris amb una xifra impressionant de gairebé 100 concerts realitzats per tot Catalunya. Durant l'entrevista, en Domingo Garcia destaca que el grup va néixer amb una aposta clara i valenta: demostrar que es pot fer una festa major per al jovent exclusivament amb música en català. Repertori i novetats La formació combina els grans clàssics amb les darreres tendències de la música nostrada: Clàssics impertorbables: Grups com Els Pets, Sopa de Cabra, Lax'n'Busto o Brams. Noves incorporacions: Temes de Manel, Els Amics de les Arts i Oques Grasses. Adaptacions especials: Per a les festes de Santa Tecla, inclouen el tradicional Amparito Roca, una peça instrumental clau de la celebració tarragonina. "És un punt més que puguem normalitzar la festa en català." Cites a Santa Tecla i projectes de futur En el marc de les festes de Santa Tecla, el grup té una doble cita aquest divendres a la Plaça del Rei: Cafè, Copa i Puro (17:30h): Un format més familiar i relaxat on recuperen cançons a mig temps o temes que no encaixen tant en el format de nit. La Baixada de l'Àliga (00:30h): Una actuació més intensa i festiva que acompanya un dels actes més emblemàtics de la ciutat. De cara a l'hivern, el grup no preveu aturar-se. Tot i ser una banda típica de festes majors, estan valorant fer una gira per sales de concerts en ciutats com Vic o Igualada per donar-se a conèixer en zones on habitualment no arriben, mantenint viva la flama del rock català durant tot l'any.
2 de gen. del 2013
26'
25a Representació del Retaule de Santa Tecla
El Retorn del Retaule a la Catedral de Tarragona Després de dos anys de representacions a l'exterior, el Retaule de Santa Tecla torna al seu espai natural: l'interior de la Catedral de Tarragona. Segons els convidats, la Rosa Llorac (presidenta) i el Jaume Guas (coreògraf i ballador) de l'Esbart Santa Tecla, aquest canvi és fonamental per recuperar l'essència de l'espectacle. Celebració de la 25a Representació Enguany no es celebren 25 anys cronològics, sinó la vint-i-cinquena representació d'aquesta obra. Per commemorar aquesta fita, s'han preparat novetats destacades: • Concert de Cobla previ: La Principal de la Bisbal, sota la direcció de Francesc Cassú, oferirà un concert de 20 minuts abans de l'inici de la dansa. • Reconeixement al creador: L'edició d'enguany serveix com a homenatge pòstum al creador del Retaule, sent el primer any que no compten amb la seva presència física. Característiques de l'Obra i Innovació Tot i que el Retaule es basa en la Moixiganga i les estructures tradicionals de la Catalunya Nova, va néixer fa més de dues dècades com una proposta innovadora: • Simbiosi de música i coreografia: La música de Francesc Cassú i la coreografia de Jaume Guas Pujolà es van crear en paral·lel, nota per nota. • Quadres plàstics: L'obra narra la vida i martiri de la santa a través de quadres plàstics que cobren vida des del retaule de l'altar major del segle XIV. • Glorificació: El moment més complex i esperat és el pilar de tres aixecat per sota, que simbolitza l'ascensió de la santa al cel. "L'interior de la catedral és un altre ambient. És el respecte, l'olor de la pedra, la humitat... a fora notes el vent i no té punt de comparació." Balanç de les Festes de Santa Tecla L'entrevista també repassa altres activitats de l'Esbart durant les festes: • Balanç positiu d'actes com el Ball als Valls (familiar i participatiu) i la Nit de Dansa al Teatre Metropol, on es va fregar el ple absolut. • Labor pedagògica: Les visites a les escoles per ensenyar les danses tradicionals als més petits són clau per garantir el relleu generacional. • El Seguici: L'Esbart mou més de 100 persones durant les diades centrals de la festa major.
2 de gen. del 2013
31'
Baixadeta de Santa Tecla 2012 i Seguici Petit
La Baixadeta de la Lligueta i el Seguici Petit El programa connecta amb la unitat mòbil al Pla de la Seu, a Tarragona, on es viu l'ambient familiar i festiu de la Baixadeta de la Lligueta, la Molasseta i el Lleonet. Aquest acte és la versió infantil de la popular baixada de l'Àliga gran de les festes de Santa Tecla. Novetats Musicals i Formacions L'edició de 2012 presenta novetats destacades en l'àmbit musical: • Tradiband: Una nova formació de músics tarragonins, liderada per Roser Oliver, que neix amb la voluntat de tenir continuïtat i acompanyar oficialment l'Àliga. • Banda de Paüls: Celebren el seu 25è aniversari com a banda convidada. • Xaranga Sense Nom: Formació procedent de la Ràpita que acompanya el Lleonet amb peces tradicionals. Protagonistes: Els Portants Infantils El cor de l'acte són els nens i nenes que fan ballar les bèsties del seguici. El periodista entrevista diversos infants i joves que expliquen la seva experiència: • El concepte de la jubilació: Quan els portants creixen massa en alçada, passen a fer el cordó de seguretat per protegir les figures. • Martí Ferrer (Lligueta): Explica la dificultat de baixar les escales de la catedral a causa dels forats i el pes de la figura (uns 20 kg). • Alba García (Molasseta): Comenta com es coordinen els dos portants a l'interior de la bèstia per decidir els moviments. "A partir d'una certa alçada els jubilen i passen a formar part del cordó de seguretat perquè no s'hi abalanci tota la canalla de cop." El Seguiment de la Festa L'acte transcorre des del Pla de la Seu, baixant pel carrer Major fins a la Plaça de la Font. El programa subratlla el caràcter intergeneracional de la festa, on avis, pares i nens participen intensament de les tradicions tarragonines.
2 de gen. del 2013
25'
Buhos i La Banda Puig: La Revetlla de Santa Tecla
La Gran Nit de Revetlla a Tarragona L'episodi se centra en la prèvia de la Revetlla de Santa Tecla a la Plaça de la Font de Tarragona, comptant amb entrevistes als líders dels dos grups principals que protagonitzaran la nit: Buhos i La Banda Puig. Entrevista amb Guillem Solé (Buhos) El cantant de Buhos repassa la trajectòria del seu darrer treball i explica la dinàmica dels seus directes: • L'espectacle dura més de dues hores. • Combinen temes propis amb versions de grups que els han influenciat, com Obrint Pas. • L'objectiu és que tota la plaça, coneixi o no el grup, participi de la festa. Guillem també comparteix anècdotes sobre la vida a la carretera i moments curiosos sobre l'escenari, com quan es perd la concentració per incidents entre el públic. Entrevista amb David Portero (La Banda Puig) El vocalista de La Banda Puig detalla la proposta de versions que tancarà la nit: • Ofereixen un repertori eclèctic que va des de Pimpinela fins a AC/DC. • Busquen la comunió entre generacions, adaptant el ritme segons l'hora de la nit. • Destaquen la seva capacitat de fer canvis de muntatge ràpids per no refredar l'ambient de la festa. Connexió entre els grups Ambdós artistes recorden anècdotes compartides en festes d'altres localitats, com la de Cubells, on es van sorprendre per la gran afluència de gent malgrat ser un poble petit, definint-ho com una experiència enigmàtica. "Avui els mals tindran solució a la Festa Major."
2 de gen. del 2013
20'
Cursa d'Orientació a Tarragona: Esport i Aventura
Introducció a la 6a Cursa d'Orientació de Santa Tecla L'Eduard Vizcaya, vicepresident del Club Montsant, presenta la sisena edició de la cursa d'orientació que tindrà lloc aquest divendres a les 20h a la llera del riu Francolí. A diferència de les curses tradicionals de bosc, aquesta es realitza en un entorn urbà sota la modalitat d'esprint, on la rapidesa en la presa de decisions és clau. Funcionament i Tècnica L'orientació es basa en l'ús d'un mapa especialitzat i una brúixola. El procés organitzatiu inclou: - Cartografia: Un cartògraf dibuixa la zona amb simbologia internacional oficial. - Traçat: El traçador (en aquest cas, en Nicolás Cornet) decideix la ubicació dels controls i dissenya la dificultat de la ruta. - Estratègia: El corredor ha d'escollir l'itinerari més ràpid entre punts de control de forma intuïtiva. Categories i Participació L'esdeveniment està dissenyat per a tots els públics, des de famílies fins a professionals: * Categoria Open: Per a corredors més experimentats. * Iniciació i Duo: Rutes més curtes i senzilles, ideals per fer en parella. * Corre-xic: Adaptada per a infants a partir de 3 anys. * Junior: Enfocada a joves que competeixen a nivell federat. Novetats i Experiència Personal En Nicolás Cornet revela una novetat tècnica per a les categories avançades: l'ús de dos mapes diferents en una mateixa cursa per augmentar la complexitat. Els convidats comparteixen la seva passió per l'esport, destacant l'experiència de l'Eduard a Finlàndia, on va participar en una cursa amb 100.000 persones, subratllant que l'orientació és una eina de desenvolupament personal i connexió amb la natura. "L'important és passar-s'ho bé i superar-se a si mateix, gaudint de l'entorn i compartint l'estona."
2 de gen. del 2013
17'
Entrevista a Txarango: El 'Llarg Viatge' arriba a Santa Tecla
El circ musical de Txarango a Tarragona En aquesta edició de Llarg Viatge, s'entrevista l'Alguer Miquel, cantant del grup Txarango, just quan la banda arriba a Tarragona per actuar a la Plaça de la Font durant les festes de Santa Tecla. L'entrevista explora l'univers estètic i conceptual d'un grup que ha revolucionat l'escena musical catalana en poc temps. L'imaginari del circ i l'esperit itinerant L'estètica de la banda està profundament lligada al món del circ, una fascinació que l'Alguer descriu com l'essència del seu projecte: Itinerància: La idea de portar l'espectacle de poble en poble per repartir alegria. Il·lusió: La voluntat de fascinar el públic en temps de crisi. Energia: Un concert que molts defineixen més com un "esport olímpic" que com un esdeveniment musical estàtic. El primer disc: "Benvinguts al llarg viatge" Tot i que el grup es va formar l'any 2010, ha estat amb la sortida del seu primer treball a la primavera del 2012 quan l'èxit ha esclatat. L'Alguer reflexiona sobre el títol del disc: "Més que un viatge físic, era un viatge utòpic, una il·lusió per reivindicar el fet de tenir un projecte i un lloc on anar." Estil musical i noves tecnologies Sobre l'etiqueta de rumba i reggae, el grup prefereix no encasellar-se: * No es consideren estrictament rumberos perquè no utilitzen guitarra espanyola. * Beuen de la música llatinoamericana, la salsa, el reggae i el punk. * Destaquen el paper de la tecnologia: el públic ja coneix cançons no editades gràcies a les gravacions amb mòbils de directes anteriors que corren per internet.
2 de gen. del 2013
14'
George Grosz: Crònica visual del Berlín d'entreguerres
L'art com a arma social de George Grosz L'episodi explora la figura i l'obra de l'artista alemany George Grosz, tot presentant l'exposició "De Berlín a Nova York". A través d'una entrevista amb la comissària Anette Fogel, es defineix Grosz no només com un pintor, sinó principalment com un dibuixant amb una visió crítica, extrema i sovint grotesca de la societat europea del segle XX. Els punts clau de la seva obra: Compromís polític: Grosz utilitza el dibuix com una eina de lluita. Ell mateix afirmava que el seu art havia de ser un fusell o un sabre per combatre la injustícia. Crítica institucional: El seu llapis atacava frontalment l'església, l'estament militar, la burgesia i l'autoritarisme emergent a Alemanya. Estètica del grotesc: Sovint retrata personatges amb trets animals (porcs o taurons) per representar els "guanyadors" corruptes de la guerra. Trajectòria vital: L'exposició es divideix en vuit capítols que recorren des de la seva etapa a la República de Weimar fins al seu exili a Nova York el 1933 fugint de la Gestapo. "En lloc de lluitar amb les armes, ell posteriorment el que fa és lluitar amb el llapis i amb la ploma." Evolució d'un artista exiliat Mentre que la seva etapa berlinesa és la més agressiva i punyent, a Nova York el seu estil es torna més pictòric i suau, tot i que manté un interès per la part marginal de la vida. Malgrat la distància física, Grosz va viure amb angoixa el destí tràgic d'Europa durant la Segona Guerra Mundial.