Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2012 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2012. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1224 episodis
RSS

episodis

673-684 de 1223
  • 14'

    Exposició 'Un món flotant' de Jacques Henri Lartigue

    L'obra de Jacques Henri Lartigue arriba a Tarragona El CaixaFòrum Tarragona acull l'exposició "Un món flotant", una retrospectiva dedicada al fotògraf francès Jacques Henri Lartigue (1894-1986). Aquesta mostra, comissariada per Florian Rodari, proposa un recorregut per la visió optimista, moderna i espontània d'un dels grans referents de la fotografia del segle XX. Estructura de l'exposició La mostra es divideix en sis seccions temàtiques que exploren la sensibilitat de l'artista: El pas del temps: Les primeres passes de la seva carrera (1910-1915). La modernitat de la mirada: Composicions amb perspectives agosarades i enquadraments innovadors. La velocitat: Imatges de cotxes i esports (tenis, esquí), passions personals de l'autor. La lleugeresa: Personatges saltant o jugant, buscant escapar de la gravetat i la immobilitat. La bellesa i les dones: Des de les elegants dones que fotografiava de nen fins a les persones que va estimar. Metafísica i natura: Una visió més profunda sobre la solitud i la presència constant de l'aigua i l'oceà. L'estil i la glòria tardana Lartigue destaca per la seva espontaneïtat i la seva capacitat de capturar la felicitat i la vida quotidiana sense pretensions de reconstrucció artificial. Tot i el seu talent, no va ser reconegut internacionalment fins als 70 anys, gràcies a una exposició l'any 1963 al MoMA de Nova York i un gran reportatge a la revista Life. "Lartigue deia sovint que va néixer feliç, i això ajuda a la seva obra." L'exposició romandrà oberta fins al 19 d'agost i inclou activitats paral·leles com conferències i visites especials pel Dia Internacional dels Museus.

  • 13'

    La gran mudança de l’Arxiu Municipal a la Tabacalera

    Una mudança de dimensions colossals Jordi Piqué, cap del Servei d’Arxiu i Documentació Municipal de l’Ajuntament de Tarragona, explica els detalls del trasllat de l’arxiu a la seva nova seu definitiva a l’edifici de la Tabacalera. Aquests són els punts clau de l'operació: Volum de documents: S’estan traslladant entre 20.000 i 25.000 caixes. Això suposa milions de documents, incloent-hi prop de 800.000 fotografies, plànols i material audiovisual. Logística del trasllat: Es mouen unes 1.000 caixes al dia, en un procés que durarà aproximadament 20 dies. Continuïtat del servei: Malgrat la mudança, el servei intern per a l'administració es manté actiu per resoldre tràmits ciutadans (uns 35 préstecs diaris). Les noves instal·lacions: L'Arxiu amb majúscules L'arxiu ocuparà la segona nau del complex, amb tres plantes de 800 metres quadrats cadascuna: Capacitat: Disposa de sis quilòmetres de prestatgeries, amb possibilitat d’ampliar fins a vuit. Equipaments: Inclourà el Centre d’Imatges de Tarragona, una sala de consulta amb llum natural, una sala d'actes per a 80 persones i un gran espai expositiu de 250 m². Preservació: Per primer cop, es disposarà d'un espai climatitzat amb control de temperatura i humitat per garantir la conservació a llarg termini. "L'arxiu municipal ja funciona... el que passa és que ara hi haurà les condicions d'espai i d'equipament necessari perquè funcioni d'una manera òptima." Un nou pol cultural per a la ciutat L'objectiu és que l'arxiu deixi de ser només un lloc de consulta per a historiadors i es converteixi en un centre cultural dinàmic. S'hi preveuen: Serveis didàctics per a alumnes d’ESO i Batxillerat. Exposicions temàtiques i visites guiades. Tallers, conferències i presentacions de llibres. Es preveu que la sala de consulta obri les portes al públic a finals de juny, mentre que la inauguració oficial amb activitats ciutadanes es farà després de l'estiu.

  • 23'

    Situació i drets dels immigrants a Tarragona

    Impacte de la Crisi en el Col·lectiu Immigrant L'entrevista amb Jordi Gené, coordinador d'AMIC-UGT a Tarragona, posa de manifest la situació d'extrema vulnerabilitat que viu el col·lectiu de persones nouvingudes a causa de la crisi econòmica. L'associació, amb més de 20 anys d'experiència, treballa en la inserció social i laboral i denuncia el retrocés en drets bàsics. Els Principals Reptes Administratius i Laborals El sistema actual vincula la residència legal a la tinença d'un contracte de treball, el que crea un cercle viciós perillós: • La manca de feina impedeix la renovació dels permisos de residència. • Moltes persones que havien assolit una situació regular estan retornant a la irregularitat sobrevinguda. • L'accés a feines precàries i la pèrdua de papers condueix directament a l'exclusió social absoluta. "No podem jutjar tot un col·lectiu pel que puguin fer determinades persones... Venen a guanyar-se la vida dignament." Polítiques de Retallades i Sanitat Un dels temes més crítics és l'anunci de la retirada de la targeta sanitària per a immigrants en situació irregular: • Gené adverteix que això no estalviarà costos, sinó que col·lapsarà els serveis d'urgències. • Es denuncia la falsedat del concepte turisme sanitari aplicat a aquest col·lectiu, ja que són qui menys utilitzen el sistema. • Existeix una forta preocupació per la possible discriminació en l'accés a prestacions socials bàsiques com el PIRMI o ajudes familiars. El Discurs de l'Odi i la Cohesió Social L'entrevistat alerta sobre l'augment d'actituds xenòfobes alimentades per determinats discursos polítics que busquen culpabilitzar els immigrants de la crisi actual, un fenomen que defineix com l'apenització dels esperits.

  • 13'

    Els millors vins de la D.O. Tarragona i el seu futur

    Els Premis de la D.O. Tarragona i l'actualitat del sector En aquesta sessió es valoren els resultats del concurs de vins de la D.O. Tarragona, amb la participació d'Àngels Collado (secretària del Consell Regulador) i Montse Nadal (enòloga i presidenta del jurat). El sector viu un moment de transformació cap a la qualitat extrema i la recuperació del patrimoni vinícola. Noves categories i criteris de qualitat S'han introduït canvis en la classificació per valorar millor les varietats autòctones i els estils emergents: * Divisió de vins blancs: S'han separat els vins aromàtics (amb moscatell) dels blancs secs (xarel·lo, macabeu) per no desmerèixer aquests últims. * Consolidació i innovació: Mentre els vins de licor (misteles, ranci) segueixen sent l'emblema històric, creixen els escumosos elaborats amb mètode tradicional. * L'aposta de les cooperatives: S'ha destacat el gran canvi de les cooperatives, que han passat de la venda a granel a una producció embotellada d'alt nivell. La recuperació del Sumoll i varietats tradicionals Un dels punts clau és el ressorgiment de varietats que havien estat oblidades: * El Sumoll: Una varietat negra autòctona (especialment de l'Alt Camp) que aporta frescor, nervi i notes d'herbes mediterrànies. * Versatilitat: S'està utilitzant tant per a vins negres com per a blancs de noirs i escumosos rosats. * Assemblatges vs. Monovarietals: Tot i que creixen les monovarietats, la D.O. segueix apostant pels copatges per garantir complexitat i continuïtat en les anyades. "La qualitat del vi és la que trobem a la vinya; la gran feina ara és la comunicació i la cultura del vi." Reptes de futur: Proximitat i comunicació L'objectiu principal de la D.O. Tarragona és consolidar el mercat de proximitat. Es busca que el consumidor local conegui i valori la qualitat dels vins del territori sense complexos. La propera gran cita serà la 14a Fira del Vi a la Rambla Nova de Tarragona a principis de juny.

  • 21'

    La Festa del Comerç Just i la Banca Ètica a Tarragona

    El Comerç Just i la Banca Ètica: Alternatives Solidàries L'episodi se centra en la celebració de la novena edició de la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica a la Plaça de la Font de Tarragona. A través d'una conversa amb la Laura Ronald, representant de SETEM, s'expliquen els fonaments d'un consum més conscient i les alternatives al sistema financer convencional. Conceptes Clau del Comerç Just El comerç just es presenta com una eina per garantir condicions dignes als productors. Els punts principals tractats són: El segell identificador: Els productes es poden reconèixer pel segell de Fair Trade o Comercio Justo. L'augment del consum: Tot i que tradicionalment es limitava al cafè i al cacau, actualment s'ha estès al sector tèxtil i a la cosmètica. Paradoxes de la distribució: Es debat sobre la presència d'aquests productes en grans supermercats; tot i que ajuda a popularitzar-los, les grans cadenes no sempre segueixen criteris de justícia real. Organització en cooperatives: S'emfatitza la importància que els petits productors s’agrupin per tenir més força en el mercat global. Què és la Banca Ètica? Un dels pilars de la festa és la divulgació de la banca ètica, que neix com a resposta a les males praxis de les entitats convencionals. Transparència en les inversions: La banca ètica garanteix que els diners no vagin a fons que financen l'armament o mines antipersona. Entitats a Catalunya: S'esmenten entitats com Coop57, Fiare, Triodos Bank i Oikocredit. Estructures horitzontals: A diferència de la banca jerarquitzada, alguns d'aquests projectes permeten que els socis decideixin de forma assembleària on s'inverteixen els recursos. "No prima només el factor econòmic, sinó també altres valors ètics i socials." Activitats a la Plaça de la Font La jornada preveu un seguit d'actes per a tots els públics: Cultura i espectacles: Batucada, titelles per a la reflexió social i recollida de llibres infantils per al poble sahrauí. Sessió informativa: Una taula rodona amb representants de la banca ètica per resoldre dubtes sobre hipoteques i criteris d'inversió. Producte local: Presència de pagèsos ecològics de la zona per promoure la sobirania alimentària.

  • 5'

    Visita oficial al nou jardí vertical de la Tabacalera

    Inauguració d'un projecte pioner a Tarragona L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ha realitzat una visita oficial a les obres del nou jardí vertical situat a l'espai de la Tabacalera. Aquest projecte destaca per la seva magnitud i per l'ús de tecnologies ambientals avançades, consolidant-se com un referent dins del concepte de Smart City. Detalls de l'espai i sostenibilitat L'equipament compta amb unes característiques tècniques i ambientals de primer nivell: Superfície total: L'espai ocupa 11.000 metres quadrats, dels quals 3.000 formen part de la façana verda i 8.000 corresponen a zones de jardí horitzontal. Eficiència hídrica: Gràcies a un sistema intel·ligent de recollida d'aigua de pluja i depuració, s'aconsegueix un estalvi de 26.000 litres d'aigua diaris. Impacte ecològic: La instal·lació contribueix a la reducció d'emissions de CO2 i ja serveix d'hàbitat per a diverses espècies d'ocells. "Aquesta façana deixa de ser el pati del darrere i passa a ser una façana d'entrada al futur complex cultural Tabacalera." Calendari d'obertura i nous serveis L'ajuntament ha fixat dates clau per a la posada en marxa definitiva de l'espai: 23 de maig: Obertura al públic de la zona exterior i els jardins de manera regular. Mes de juny: Inauguració de les dependències internes que acolliran la Capsa Jove, el servei Tarragona Impulsa i l'arxiu municipal. El projecte ha suposat una inversió de 3,3 milions d'euros, finançats a través del Pla Zapatero, i vol tenir un fort component didàctic per a les escoles de la zona.

  • 19'

    Proves de la SIDA a farmàcies i futur del sector

    Les farmàcies com a centres de salut proactius L'entrevista a Andreu Suriol, president del Col·legi de Farmacèutics de Tarragona, detalla la nova iniciativa per realitzar proves de detecció del virus de la SIDA en una dotzena de farmàcies de Tarragona i Reus. El projecte busca aprofitar l'accessibilitat de les oficines de farmàcia per fer tasques de prevenció sanitària de manera anònima i confidencial. Característiques de la prova de la SIDA Rapidesa i cost: La prova és immediata (resultats en 15 minuts). Té un cost de 10 euros per a l'usuari (mentre que Salut en finança 8). Procediment: En cas de resultat reactiu (terme que Suriol corregeix per evitar confusions amb un positiu definitiu), es deriva el pacient a un centre hospitalari per a la confirmació oficial. Disponibilitat: S'ha començat amb 6 farmàcies a Tarragona i 6 a Reus, seleccionades per la seva idoneïtat segons el Pla Director. Crítica a la gestió del copagament i la recepta electrònica Suriol es mostra molt crític amb el Real Decret del Govern central sobre l'increment del copagament farmacèutic, qualificant-lo d'inviable d'aplicar de manera immediata per motius logístics i tecnològics: "La manera de portar-lo a la pràctica exigeix que tots els espanyols tinguin la mateixa targeta sanitària." Segons el farmacèutic, l'aplicació del decret requeriria una xarxa de recepta electrònica unificada i compatible a tot l'Estat, una realitat que actualment no existeix fora de comunitats com Catalunya. Crisis de rendibilitat al sector farmacèutic Finalment, l'entrevista aborda la difícil situació econòmica de les oficines de farmàcia: Devaluació: Igual que va passar amb el sector immobiliari, les farmàcies han patit una bombolla i han perdut valor de mercat. Reducció de marges: La baixada constant de preus dels medicaments posa en risc la viabilitat de les farmàcies petites que no tenen marge per retallar personal ni despeses. Taxa de l'euro per recepta: Es preveu que la Generalitat comenci a aplicar l'euro per recepta cap a finals de juny, una mesura que els farmacèutics veuen més senzilla d'implementar tècnicament que el copagament per renda del PP.

  • 22'

    Joan Besora: Nova etapa de CDC a Tarragona

    Joan Besora assumeix la presidència local de CDC Tarragona Joan Besora ha estat elegit com a nou president local de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a Tarragona, substituint Joan Aregio. Amb 20 anys de militància i xerrades sobre la seva trajectòria, Besora afronta un mandat de quatre anys amb l'objectiu de revitalitzar el partit després de resultats electorals decebedors en les municipals de 2011. Eixos estratègics i full de ruta Besora ha definit un pla d'actuació basat en les directrius del Congrés Nacional del partit, destacant tres pilars fonamentals: Cohesió interna: Enfortir els vincles entre la militància i l'executiva. Valors i actitud: Aplicar el lema "manera de ser i de fer" a l'activitat política diària. Visió municipal: Suport total al grup municipal encapçalat per Victòria Forns, prioritzant la secretaria d'acció política. La relació amb la ciutat i el govern actual El nou president es mostra crític amb l'estat actual de Tarragona, afirmant que la ciutat necessita una nova transformació comparable a la de l'època de l'alcalde Nadal. Sobre la política de pactes am l'alcalde Ballesteros (PSC), Besora es defineix com una persona d'aliances però amb condicions clares: "Sóc una persona d'aliances, però no a qualsevol preu. No acceptaré que es posi preu a les coses." Perspectives per al 2015 Tot i que encara no s'han definit les llistes per a les eleccions municipals de 2015, Besora aposta per un missatge renovador i engrescador per recuperar la confiança ciutadana. Pel que fa a les retallades de la Generalitat, reconeix el malestar social però defensa la gestió del govern per la situació econòmica heredada. Unitat amb Unió Democràtica Besora ha subratllat la importància de la relació amb Unió Democràtica de Catalunya (UDC) i el seu president local, Robert Vendrell. Demana un esforç conjunt i correspost per part dels dos socis de la federació per presentar un front unit i sòlid.

  • 26'

    L'impacte de la crisi i el paper de Càritas a Tarragona

    L'increment de la precarietat a Tarragona L'episodi analitza la situació social a la ciutat, on la crisi econòmica prolongada ha disparat el nombre d'usuaris que depenen de l'ajuda humanitària. Jordi Borràs, director de Càritas Interparroquial a Tarragona, destaca que s'ha passat d'atendre unes 900 famílies el 2010 a més de 1.300 famílies el 2011, una tendència que es manté a l'alça durant el 2012. Nous perfils i necessitats bàsiques S'observa un canvi significatiu en qui demana ajuda: • S'incrementa la presència de gent autòctona que ha perdut la feina i les prestacions. • El 80% dels casos són famílies amb nens petits a càrrec seu. • Les demandes principals són aliments, roba i ajuda per evitar la pèrdua de l'habitatge (lloguer o hipoteca). "L'esmorzar o els aliments són només l'excusa; el més important és l'acompanyament que fan els voluntaris per ajudar la persona a sortir de la situació." Projectes clau i xarxa de suport Cafè i Caliu Aquest projecte emblemàtic a la Part Alta ofereix esmorzars i servei de dutxes. Actualment, s'ha arribat a puntes de més de 100 persones diàries, de les quals un 80% no tenen sostre. L'èxit del servei es basa en la proximitat i l'escolta activa. Organització territorial Càritas actua a través de 14 parròquies a Tarragona. Malgrat la percepció popular, la pobresa no es concentra només als barris perifèrics com Ponent, sinó que zones com el Serrallo, el centre de la ciutat i Llevant també presenten una demanda d'ajuda molt elevada. El futur: Formació i la Marató contra la Pobresa L'entitat posa el focus en la formació del voluntariat per adaptar-se a l'actual clima social, que és molt més complex que fa una dècada. També s'anuncia el projecte "Sopa de Lletres", presentat a la Marató de la Pobresa de TV3, que busca centralitzar i fer més eficient la distribució d'aliments a la diòcesi.

  • 16'

    Alejandro Fernández analitza el Congrés del PPC

    Resultats del Congrés del Partit Popular Català L'entrevista amb Alejandro Fernández, president provincial del PP a Tarragona i diputat a Madrid, se centra en l'anàlisi de les resolucions aprovades durant el darrer congrés del partit i el nou rumb polític a Catalunya. Reorganització i pes polític de Tarragona Alejandro Fernández aclareix que la seva sortida d'una vicesecretaria no implica una pèrdua de pes per a Tarragona, sinó una reorganització de funcions per no acumular càrrecs i centrar-se en el seu paper al Congrés dels Diputats i a la ciutat. Destaca la presència de figures com Olga Elvira, Rafa Luna i Alicia Alegret a l'executiva catalana com a garantia de la representativitat de la província. Estratègia política: Autonomisme i Finançament El partit aposta per un autonomisme diferencial i un finançament singular per a Catalunya, sempre dins del marc de la Constitució Espanyola. Fernández defensa que Tarragona ha de tenir una veu pròpia i estratègies independents de Barcelona, subratllant les peculiaritats de la regió. Es descarta un "gir catalanista" en termes nacionalistes, preferint parlar de valors transversals com el bilingüisme i la cultura de l'esforç. Immigració i valors socials "O accepten les nostres normes de convivència o no tenen lloc. Els drets humans estan per sobre de qualsevol cultura." Fernández es mostra absolutament d'acord amb el rebuig al multiculturalisme entès com la tolerància cap a pràctiques que vulneren la igualtat d'homes i dones o els drets humans. Pressupostos i futur del partit Pel que fa als Pressupostos Generals de l'Estat (2012), destaca la recuperació d'obres aturades per l'anterior govern socialista, com l'A-27 i la variant de l'Aldea. Anuncia la seva intenció de presentar-se a la reelecció com a president provincial en el congrés de juny per donar continuïtat al projecte actual de cara a les municipals de 2015.

  • 23'

    Prevenció del consum d'alcohol en joves

    Prevenció en l'alcoholisme juvenil L'equip de prevenció de l'Ajuntament de Tarragona treballa activament per abordar el consum d'alcohol entre nens i adolescents. La intervenció se centra a desmuntar mites i fomentar hàbits saludables des de la primària fins a la secundària. Conceptes clau i prevenció • Definició de l'alcohol com a droga: Es treballa perquè els infants entenguin que l'alcohol és una droga perquè té capacitat de causar addicció, alterar la conducta i danyar l'organisme. • Diferenciació amb el tabac: A diferència del tabac, l'alcohol permet un ús adult moderat, però és especialment perillós durant el creixement físic i emocional. • Percepció del risc: Un dels objectius principals és augmentar el risc percebut, especialment davant l'habitualitat social i cultural. Metodologia als instituts Les intervencions als instituts són dinàmiques i basades en el diàleg. La Claustra Desca destaca punts fonamentals: • Endarrerir l'edat d'inici: Actualment la mitjana se situa entre els 13 i 14 anys. L'objectiu és postposar-ho per protegir òrgans que encara no han madurat, com el cervell i el fetge. • Binomi alcohol-festa: Es qüestiona la idea que l'alcohol té "poders màgics" per crear diversió, retornant al jove la capacitat de decidir sobre el seu propi oci. • Unitats de Beguda Estàndard (UBE): S'ensenya a calcular el risc segons el tipus de beguda (fermentada vs. destil·lada). Experiències innovadores i ajuda entre iguals Es destaquen dos projectes experimentals a Tarragona: Institut Coll Blanc (La Canonja): Sessions de continuïtat fetes per les pròpies tutores per mantenir el missatge educatiu durant tot l'any. Col·legi Roig: Programa d'ajuda entre iguals on alumnes de 3r i 4t d'ESO es formen per ser monitors o "agents de salut" per als alumnes de 1r i 2n. "Si jo no vull beure alcohol, no tinc per què ser considerada no guai o avorrida." Reptes de l'adult en la prevenció Es fa una crida a l'autocrítica del món adult. S'ha avançat molt amb el tabac, però l'alcohol segueix sent present en fets quotidians o patrocinis esportius, cosa que dificulta la feina de prevenció amb els més joves.

  • 15'

    Noves troballes a la façana marítima de Tàrraco

    Descobriment d'una font monumental al carrer Vapor L'arqueòloga municipal, Imma Teixell, ha presentat les darreres troballes arqueològiques a la zona del carrer Vapor de Tarragona, en el marc de les obres de la futura Escola Oficial d'Idiomes. La descoberta més rellevant és una font monumental de planta circular (tholos) que formava part de la prestigiosa façana marítima de la Tàrraco romana. Característiques de la troballa Estat de conservació excepcional: S'han localitzat murs de fins a 3 metres d'alçada, una fita poc habitual en excavacions urbanes. Elements arquitectònics: Es conserven l'anell exterior de la font, tres bases de columnes revestides de morter pintat i part de la piscina central on queia l'aigua en forma de cascada. Funció simbòlica: El monument no només servia per al subministrament d'aigua, sinó que era una peça clau per mostrar el poder i prestigi de la ciutat als visitants que arribaven per mar. Futur del jaciment: El Jardí Arqueològic L'Ajuntament de Tarragona està treballant en un projecte de museïtzació i urbanització amb un pressupost de 400.000 euros (provinents de l'1% cultural). Els objectius principals són: Crear un espai intercanviable: Connectar el carrer Jaume I amb la zona baixa mitjançant un passeig enjardinat i agradable per al vianant. Pedagogia i Turisme: Instal·lar plafons explicatius i utilitzar diferents paviments (com graves) per ajudar a interpretar les restes des dels miradors superiors. Integració urbanística: Convertir el solar en un jardí arqueològic que dignifiqui el patrimoni mundial de la UNESCO. "Aquesta façana marítima donava la benvinguda al visitant i servia per referir-nos al poder i el prestigi de Tàrraco." Les visites guiades han tingut un èxit rotund, exhaurint totes les places disponibles per a aquest cap de setmana, tot i que es preveu obrir novament el jaciment durant el festival Tarracoviva.