Arxiu Sonor 2012 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2012. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1224 episodis

RSS

episodis

937-948 de 1223

21 d’ag. del 2012
24'
Situació i futur de l'ensenyament a Tarragona
Planificació Educativa i Inversions L'entrevista amb el regidor d'ensenyament, Joan Saneuja, se centra en el seguiment del protocol de corresponsabilitat signat el 2010 entre l'Ajuntament de Tarragona i la Generalitat. Malgrat el context de crisi econòmica i la frenada de les inversions, el regidor manté l'optimisme per complir el calendari que preveu la construcció de centres fins al 2016. Problemàtiques en Centres Escolars • Institut Tarragona 2: Davant la impossibilitat de construir el nou edifici immediatament, s'està utilitzant l'antiga Facultat de Lletres. El regidor reconeix que l'edifici és complicat i té limitacions d'espai de lleure i esportiu per als 120 alumnes que entren cada any. • Escola Olga Xirinacs: Es discuteix la polèmica fusió amb el Col·legi Tarragona. Saneuja lamenta la possible pèrdua de la línia pedagògica però assegura que l'edifici del Col·legi Tarragona té capacitat suficient (actualment només ocupat al 40%). • Centres Prioritaris: S'esmenten com a punts crítics l'Institut Escola de la Rebassada (manca d'espai pel creixement en mòduls) i el de Ponent (problemes estructurals per inundacions). Llars d'Infants i Finançament El regidor destaca una situació d'impàs pel deute de la Generalitat, que puja a uns 2,1 milions d'euros: • La dotació per plaça ha baixat, fet que obliga l'Ajuntament a assumir gairebé el 50% del cost. • Projectes com els de Sant Pere i Sant Pau i Joan XXIII estan pendents de la confirmació del finançament autonòmic per passar per plenari. • El projecte de la Mora es troba aturat per sobrecostos derivats de l'estudi geotècnic. "No podem rebaixar costos perquè és rebaixar qualitat, i a això ens resistim tots els ajuntaments de Catalunya." L'Escola Oficial d'Idiomes (EOI) Un dels punts més positius és el bon ritme de les obres de la Chartreuse. Amb una previsió de 22 mesos de durada, s'espera que l'equipament estigui operatiu pel curs 2013-2014, posant fi a dècades de provisionalitat de la institució a la ciutat.
21 d’ag. del 2012
13'
Teatre a la Sala Trona i Jazz a la Fundació Caixa Tarragona
Propostes culturals pel cap de setmana a Tarragona El programa presenta dues opcions destacades per gaudir de l'agenda cultural de la ciutat, més enllà de les activitats de Tarracó Viva. Teatre: "Parlour Song, música de fons" Es tracta d'una producció pròpia de la Sala Trona en coproducció amb el Centre d'Arts Escèniques de Reus (CAER). L'obra, escrita per Jez Butterworth, ofereix una mirada renovada sobre els conflictes interpersonals. L'obra: Reinterpreta el clàssic triangle amorós amb una visió contemporània i una ploma molt fina. Personatges: L'actor Josep Julien interpreta en Ned, un expert en demolicions controlades que és incapaç de solucionar la crisi de la seva pròpia vida. Repartiment: Acompanyen a Julien els actors Victòria Pagès i Joan Negrié, sota la direcció de Magda Puyo. Tonalitat: Tot i tractar temes tristos, l'obra està amarada d'un humor britànic que connecta amb la sensibilitat catalana. Música: El trio d'Albert Sanz a l'Auditori Dins del cicle Auditoris en Jazz, el pianista Albert Sanz presenta el seu nou projecte l'aquest diumenge a la Fundació Caixa Tarragona. Formació de luxe: Sanz toca acompanyat de llegendes del gènere: Al Foster: Bateria que va col·laborar durant una dècada amb Miles Davis. Javier Colina: Contrabaixista de referència que ha treballat amb Bebo Valdés. Repertori: Presenten el disc "O qué será", basat principalment en adaptacions jazzístiques de la música popular brasilera (Chico Buarque, Ivan Lins), fugint de la bossa nova convencional. Estil: Un directe amb espai per a la improvisació i les variacions melòdiques sobre temes reconeguts. "El teatre i el jazz es donen la mà aquest cap de setmana com a alternativa a la reconstrucció romana de Tarracó Viva."
14 de maig del 2012
17'
Situació i futur del Club Natació Tarracó
Situació Econòmica i Gestió El president del Club Natació Tarracó, Josep Maria Clavé, analitza la salut financera de l'entitat en un context de crisi. Actualment, el club es manté en un equilibri pressupostari proper a zero, tot i que arrossega un deute històric derivat de reformes estructurals i la pèrdua de socis per la competència de piscines municipals. Aportació Municipal: L'Ajuntament de Tarragona contribueix amb 60.000 euros anuals, xifra que representa el 6% del pressupost total. Massa Social: El club compta actualment amb 1.800 socis, el mínim vital per a la seva supervivència. L'objectiu és recuperar els 2.200 socors mitjançant quotes assequibles. Model de Club: Es referma la identitat de club social privat, descartant la integració total a la xarxa municipal, tot i estar oberts a la ciutadania. Oferta Esportiva i Millores Recentment s'ha reformat el gimnàs i s'ha potenciat l'oferta d'activitats per atraure nous perfils: Natació: Continua sent l'eix central, amb l'escola duplicant el nombre d'infants en els darrers dos anys. Disciplines: S'ofereix natació sincronitzada, runners, tennis taula, squash i arts marcials (aikido, judo, karate). Competició i Jocs del Mediterrani 2017 El club viu un bon moment esportiu amb referents com Eduard Galdeano (campió d'Espanya) i joves promeses becades als Estats Units. "El 2017 és una oportunitat per tots... ha de motivar els nostres nedadors a esforçar-se més per poder arribar allà." Clavé reivindica un paper protagonista per al Tarracó en els Jocs del Mediterrani 2017, lamentant el poc ressò mediàtic que rep la natació en comparació amb el futbol o el bàsquet, fet que pot afectar la motivació dels esportistes de base.
14 de maig del 2012
17'
Tàpies i la URV: L'empremta d'un artista universal
El llegat d'Antoni Tàpies a la Universitat Rovira i Virgili L'episodi ret homenatge a la figura d'Antoni Tàpies, mort als 88 anys, destacant la seva estreta vinculació amb la ciutat de Tarragona a través de la creació de la identitat visual de la Universitat Rovira i Virgili (URV). La creació de l'emblema universitari El doctor Joan Martí, primer rector de la institució, rememora com va sorgir l'encàrrec del logotip l'any 1992: Generositat i compromís: Tàpies va acceptar l'encàrrec de forma immediata i totalment gratuïta, demostrant el seu compromís amb el coneixement i la cultura. Simbologia profunda: El disseny utilitza l'alfa romana (A) com a principi clar i l'omega dibuixada cap a l'infinit, simbolitzant una institució que neix amb força i que no té fi. Humanisme i espiritualitat: El logotip inclou la característica creu de l'artista, reflectint la seva visió com a intel·lectual, filòsof i humanista interessat en l'espiritualitat. Reconeixements i Honoris Causa L'any 1994, Tàpies va ser investit com el primer Doctor Honoris Causa de la URV (juntament amb Antoni Maria Badia i Margarit i Josep Maria Bricall). Aquesta distinció buscava premiar: La seva capacitat d'universalitat. L'harmonia entre l'arrelament a la terra i la projecció internacional. La seva figura com a referent de l'art contemporani dels segles XX i XXI. "El logotip de la nostra universitat era dels més admirats i envejat per moltíssims col·legues a Madrid." Un llegat vigent L'actual rector, el doctor Francesc Xavier Grau, confirma que l'obra original presideix el despatx de rectorat i que la imatge ha esdevingut un símbol plenament consolidat i reconegut. En motiu del 20è aniversari de la universitat, es planteja realitzar un homenatge oficial per recordar la figura d'un artista que va saber plasmar l'esperit de vanguarda de la institució.
14 de maig del 2012
12'
Donació d'òrgans i teixits a Catalunya i Tarragona
La situació de les donacions a Catalunya En aquesta entrevista, la doctora Maria Bodí, coordinadora de trasplantaments de l'àrea de Tarragona i les Terres de l'Ebre, analitza l'estat actual de les donacions. Catalunya es posiciona com un referent mundial, essent pionera des dels anys 80 en l'organització d'aquests programes. Com fer-se donant: La importància de la comunicació La doctora destaca que el pas fonamental no és un tràmit administratiu, sinó la comunicació familiar: Comunicar-ho a l'entorn: La família és qui finalment manifestarà la voluntat del difunt en el moment de la mort. Carnet de donant: És una forma activa i evident de mostrar el compromís, tot i que no és un registre oficial vinculant. Document de Voluntats Anticipades (DVA): La via més formal, que permet introduir la decisió en una base de dades accessible per als professionals sanitaris. Diferència entre òrgans i teixits És crucial distingir entre el trasplantament d'òrgans vitals i el de teixits, sovint anomenat el "gran oblidat": Òrgans: Provenen majoritàriament de persones en mort encefàlica (un 3% de la mortalitat hospitalària). El ronyó és l'òrgan amb més llista d'espera, seguit del fetge, cor i pàncrees. Teixits: Es poden obtenir de gairebé qualsevol persona que mori per aturada cardíaca. Inclouen còrnies, pell, ossos i vàlvules, que tot i no salvar la vida directament en tots els casos, canvien radicalment la qualitat de vida del receptor. Reptes i noves vies de futur Atès que les donacions per mort encefàlica han arribat al seu sostre, s'estan explorant noves alternatives: Donació de viu: Ja representa el 25% dels trasplantaments renals. Donació en asistòlia: Aprofitar òrgans de pacients que moren per aturada cardíaca (com ja es fa a l'Hospital Clínic). "Catalunya té les taxes de trasplantaments més altes del món, amb uns resultats excel·lents tant en quantitat com en qualitat."
14 de maig del 2012
12'
El nou jardí vertical de la Tabacalera a Tarragona
El projecte innovador dels jardins de la Tabacalera L'Ajuntament de Tarragona està ultimant les proves tècniques per a l'obertura dels jardins de l'antiga fàbrica de tabacs, un espai que destaca per la seva sostenibilitat i alta càrrega tecnològica. El projecte no només busca crear una zona verda, sinó convertir-se en un referent de les Smart Cities. Una icona de sostenibilitat: El jardí vertical L'element més impactant és el seu jardí vertical, considerat un dels més grans del món amb prop de 3.000 metres quadrats de superfície vegetada. Les seves característiques principals són: Filtració biològica natural: El sistema aprofita l'aigua del clavegueram per al reg, tancant el cicle de l'aigua al 100%. Procés Babilon: Les plantes actuen com a digestors naturals que purifiquen l'aigua mentre s'alimenten. Eficiència de recursos: L'aigua sobrant del reg vertical es recull per ser utilitzada, després d'un tractament amb llums ultravioletes, en el reg del jardí horitzontal. Tecnologia i eficiència energètica El complex incorpora sistemes d'avantguarda per garantir un funcionament òptim i un baix impacte ambiental: Il·luminació LED: Tota la instal·lació utilitza llums d'alta generació amb control d'intensitat punt a punt. Smart City: El jardí serveix com a prova pilot per integrar la tecnologia en els serveis municipals (clavegueram, enllumenat i reg). "És una façana viva que tindrà els canvis propis de la vegetació; a la primavera la imatge serà espectacular." Obertura i civisme Tot i que l'obra civil ja està acabada, l'Ajuntament demana unes setmanes de paciència per ajustar els sistemes electrònics i de reg abans de retirar les tanques. El regidor d'espais públics ha fet una crida al civisme per mantenir aquest nou equipament que recupera un espai històricament tancat i misteriós per als tarragonins.
14 de maig del 2012
16'
La Guia Gourmand 2012: 21 anys de gastronomia catalana
Presentació de la 21a edició de la Guia Gourmand Fèlix Llovell, editor de la Guia Gourmand, presenta a Tarragona Ràdio l'edició de l'any 2012 d'aquesta publicació referent en el sector de la restauració i l'hoteleria a Catalunya i Andorra. El projecte, que va néixer l'any 1992 amb l'impuls dels Jocs Olímpics, té com a objectiu prioritari donar visibilitat i prestigi als establiments del territori. Metodologia i Criteris de Puntuació A diferència d'altres guies anònimes com la Michelin, els autors (Fèlix Llovell i Ramon Segú) s'identifiquen durant les seves visites. Els criteris per puntuar sobre 10 es divideixen en: Cuina (fins a 6 punts): Es valora el producte, les textures, el punt de cocció i la presentació del plat. Servei i Marc Físic (fins a 4 punts): Inclou l'atenció al client, la qualitat de la vaixella, les copes i la cura del celler (presència de sommelier, varietat de referències). L'excel·lència en la cuina catalana L'editor destaca l'evolució de la cuina catalana en els darrers 25 anys, situant-la al capdavant del rànquing mundial. L'any 2012, el Celler de Can Roca pren el relleu d'El Bulli com l'únic restaurant amb la puntuació màxima de 10 sobre 10. Es mencionen referents de les comarques tarragonines com Can Bosch, Torreó de l’Indià o Les Bruixes de Burriac (Premi Restaurant de l'Any). Anècdotes i detalls tècnics Llovell subratlla la importància de "filar prim" en les inspeccions, comprovant detalls com l'accessibilitat per a persones amb discapacitat o l'acceptació de mascotes per evitar que els establiments "donin gat per llebre". "Convé que Catalunya tingui la seva guia pròpia per donar prioritat als establiments de casa nostra." La guia està disponible en paper (en català i castellà) i es pot consultar de forma íntegra i gratuïta al seu lloc web oficial.
14 de maig del 2012
17'
El nou jardí vertical de la Tabacalera a Tarragona
Projecte Innovador als Jardins de la Tabacalera L'Ajuntament de Tarragona ultima els detalls per a l'obertura imminent dels jardins de l'antiga fàbrica de tabacs. Aquest projecte destaca per la instal·lació d'un jardí vertical de grans dimensions que combina sostenibilitat, tecnologia i urbanisme intel·ligent. Tecnologia i Sostenibilitat: El Cicle de l'Aigua L'aspecte més revolucionari és el seu sistema de gestió hídrica, que permet un cost zero d'aigua potable: Filtració biològica: El sistema extreu aigua directament del clavegueram. Depuració natural: Les plantes de la façana actuen com a digestors biològics, purificant l'aigua mentre s'alimenten. Recuperació i reutilització: L'aigua sobrant es recull, es tracta amb llums ultraviolades per eliminar bacteris i s'utilitza per regar el jardí horitzontal a peu de carrer. Capacitat: El sistema pot produir uns 20.000 litres diaris d'aigua regenerada. Dimensions i Impacte Urbà Amb una longitud de 180 metres i una alçada de 16 metres, aquest jardí de 3.000 metres quadrats es posiciona com un dels més grans d'Europa (i possiblement del món). Segons l'arquitecte municipal Rogelio Jiménez: "És una façana viva que aporta una millora contra els contaminants i actua com un gran dipòsit de carboni per a la ciutat." Equipaments i Smart City L'espai no només és una zona verda, sinó que amaga infraestructures clau per a la ciutat: Il·luminació intel·ligent: Ús de tecnologia LED d'alta generació amb control punt a punt per evitar la contaminació llumínica. Edificis de serveis: La façana cobreix la Capsa Jove, el centre Tarragona Impulsa i el futur Arxiu Municipal. Suport a la cultura: Espais d'assaig per a l'Associació de Músics de Tarragona. Finalment, el regidor Javier Terrés ha fet una crida al civisme per preservar aquest nou equipament que recupera un espai històricament tancat i misteriós per a la ciutadania.
14 de maig del 2012
18'
Donacions i trasplantaments d'òrgans a Tarragona
La realitat dels trasplantaments a Tarragona L'entrevista amb la doctora Maria Budí, coordinadora de trasplantaments de l'àrea de Tarragona i les Terres de l'Ebre, ofereix una visió detallada sobre l'estat actual de les donacions i els trasplantaments a la regió. Catalunya es consolida com un referent mundial en aquest àmbit, amb taxes de trasplantament que es troben entre les més altes del món. Com es pot ser donant? La doctora subratlla que la voluntat de ser donant s'ha de manifestar clarament per evitar dubtes en el moment de la defunció. Hi ha tres vies principals: Comunicació amb la família: És el punt més crític, ja que els coordinadors sempre consultaran els familiars directes. Carnet de donant: Una declaració d'intencions activa, tot i que no existeixi un registre oficial centralitzat per a aquest carnet. Document de Voluntats Anticipades (DVA): La via més formal i segura, ja que queda registrat a la base de dades de la Generalitat. Tipus de donacions i necessitats Existeix una gran diferència entre la donació d'òrgans i la de teixits: Òrgans: Els més demandats són el ronyó (amb la llista d'espera més llarga) i el fetge. També es trasplanten cor, pulmons i pàncrees. Teixits: Sovint oblidats, inclouen còrnies, pell, os, vàlvules cardíaques i teixit vascular. Tot i que no sempre salven la vida de forma imminent, milloren radicalment la qualitat de vida del receptor. Tendències i reptes de futur Un aspecte positiu és la baixada de la negativa familiar, que a Tarragona se situa en només 2 de cada 10 casos. No obstant això, l'èxit en la seguretat viària i els tractaments mèdics ha reduït la mortalitat per mort encefàlica, cosa que obliga a buscar noves alternatives: "Augmentar l'obtenció d'òrgans a partir de persones que moren en situació de mort encefàlica ha arribat una mica al tope... cal estudiar noves vies com la donació de viu o l'aturada cardíaca." Actualment, la donació de viu ja representa un 25% dels trasplantaments renals a Catalunya.
14 de maig del 2012
27'
Francesc Vallès analitza el Congrés del PSOE i l'agenda de Tarragona
Resum de l'entrevista política amb Francesc Vallès El diputat socialista Francesc Vallès analitza en profunditat els resultats del recent 38è Congrés Federal del PSOE, on Alfredo Pérez Rubalcaba s'ha imposat a Carme Chacón per un marge estret. Vallès reflexiona sobre la falta d'integració real en la nova executiva i els reptes de futur per al PSC i el territori tarragoní. Resultats del Congrés Federal i la Nova Executiva Vallès reconeix una certa decepció per la derrota de Carme Chacón, tot i que admet la total legitimitat de la victòria de Rubalcaba per 22 vots de diferència. Segons el diputat: • La unitat del partit no és el mateix que la integració de sensibilitats. • L'executiva entrant té un suport del 80%, però Vallès critica que pràcticament no s'han incorporat membres de la candidatura de Chacón. • Compara la situació amb la de Pere Navarro al PSC, qui sí que va integrar els seus rivals (Àngel Ros i Joan Ignasi Elena). El Paper del PSC i el Model d'Estat Malgrat la derrota de la candidata amb qui el PSC tenia més afinitat, Vallès defensa que els socialistes catalans han deixat la seva empremta federalista en la ponència política. "No podem fer dir a Rubalcaba coses que no està dient; ell ha defensat la descentralització de l'aeroport del Prat i l'aturada del Transvasament de l'Ebre." El diputat argumenta que el discurs d'un missatge únic per a tot Espanya es refereix exclusivament a la igualtat en drets socials i prestacions (sanitat i educació), i no a una recentralització política com la que proposa el Partit Popular. Actualitat a Tarragona: Congrés Regional i Tercer Fil De cara al futur immediat, s'anuncia el Congrés regional de la Federació del PSC al Camp de Tarragona: • Vallès expressa el seu suport total a Josep Fèlix Ballesteros per liderar la federació. • L'objectiu és recuperar la credibilitat i confiança ciutadana davant el que considera un "seguidisme" del govern de la Generalitat per part dels representants actuals. Finalment, sobre la sortida de mercaderies del Port, Vallès qualifica el projecte com a estratègic i prioritari. Tot i ser conscient de les dificultats econòmiques, exigeix al PP i a Alejandro Fernández un calendari clar per al Tercer Fil o la línia Reus-Roda, per evitar que Tarragona perdi pes econòmic davant Barcelona o València.
14 de maig del 2012
9'
Artur Gaya presenta 'Gràcies, Ovidi' a Tarragona
Homenatge a la figura d'Ovidi Montllor L'artista Artur Gaya, conegut per la seva trajectòria amb Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, presenta el seu nou projecte en solitari titulat "Gràcies, Ovidi". Aquest espectacle neix de la necessitat personal i artística de reivindicar l'obra i la figura d'Ovidi Montllor, un referent que, segons Gaya, va ser clau per donar-li la força necessària per pujar als escenaris. Estructura i contingut de l'espectacle El concert es basa en el disc homònim publicat recentment i inclou un repertori d'unes 16 o 17 cançons. La selecció s'ha fet seguint diversos eixos temàtics per mostrar totes les facetes de l'artista d'Alcoi: Cançons de lluita i compromís: Temes que mantenen una vigència absoluta en la societat actual. Cançons romàntiques: Peces que mostren la vessant més tendra i humana de l'Ovidi. Poesia musicada: Reivindicació de la tasca de Montllor com a divulgador de poetes com Vicent Andrés Estellés, Joan Salvat-Papasseit i Josep Maria de Sagarra. Música tradicional: Incorporació d'elements d'arrel popular que l'Ovidi va saber integrar en la Nova Cançó. Un projecte necessari per a les noves generacions Gaya emfatitza que l'objectiu no és un exercici de nostàlgia, sinó una manera de fer que els més joves descobreixin un material que encara avui resulta essencial i necessari. "L'Ovidi tenia la gràcia de dir les coses amb senzillesa, amb tendresa i, al mateix temps, amb una mica de mala llet." Gira i presentacions L'espectacle inicia la seva gira formal en teatres a la Sala El Magatzem de Tarragona. Posteriorment, visitarà escenaris destacats com el festival BarnaSants a Barcelona (23 de març), Mallorca i la Cava de Jazz de Terrassa.
14 de maig del 2012
19'
El futur i la reforma del Consell Comarcal del Tarragonès
Anàlisi de la reforma dels Consells Comarcals El president del Consell Comarcal del Tarragonès, Frederic Adán, analitza la futura reestructuració d'aquestes institucions arran de les trobades amb la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega. La reforma prevista no serà uniforme a tot Catalunya, sinó asimètrica, adaptant-se a la realitat demogràfica i territorial de cada comarca. Eixos de la reforma i competències La transformació de l'administració local s'articularà en tres vessants principals: Àmbit territorial: Definir on és necessari el Consell segons la mida dels municipis (diferenciant clarament zones metropolitanes de comarques amb pobles petits). Àmbit administratiu: Concreció de les competències i acompanyament d'un nou sistema de finançament per garantir la viabilitat dels serveis. Àmbit polític: Debat sobre la reducció del nombre de consellers o la possible creació d'un Consell d'Alcaldes. Serveis essencials al Tarragonès Adán subratlla que, tot i que a la capital (Tarragona) la tasca del Consell pot semblar difuminada, és vital per als 19 municipis de la comarca amb menys de 20.000 habitants. Sense aquesta institució, es crearien ciutadans de segona categoria. Els pilars de la seva activitat són: Ensenyament: Gestió de 28 línies de transport escolar, menjadors i beques. Serveis Socials: El 50% de la plantilla es dedica a aquesta àrea per atendre nuclis petits. Medi Ambient: Recollida i eliminació de residus, essent sovint el recurs d'urgència per a pobles amb crisis de serveis. Situació econòmica i pressupostos 2012 S'han aprovat uns comptes realistes de 18,6 milions d'euros, amb una reducció d'1,4 milions respecte a l'any anterior. La contenció ha obligat a: Prioritzar ensenyament i serveis socials. Retallar en participació, cultura i joventut. Estalvi logístic: El Consell ha abandonat el local de compra del carrer Doctor Femenov per centralitzar-se a la seu del carrer de les Coques i reduir despeses de manteniment. "Si s'eliminessin els Consells Comarcals, es podrien originar ciutadans de primera i segona categoria en funció de l'amplitud del municipi on visquessin."