Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
Arxiu Sonor 2012 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2012 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2012. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1224 episodis
RSS

episodis

961-972 de 1223
  • 14'

    Programació d'hivern 2012 al Teatre el Magatzem

    La Temporada d'Hivern a la Cooperativa Obrera El Teatre el Magatzem, vinculat a la Cooperativa Obrera Tarragonense, inicia la seva programació per a l'any 2012 amb una aposta clara per la il·lusió i la interdisciplinarietat, malgrat el context de retallades econòmiques. Àngel Cunès i el programador Javi expliquen que el centre funciona com un Ateneu del segle XXI, combinant tres eixos fonamentals: Programació d'espectacles: Música, teatre i màgia. Formació: Activitats a l'Aula d'Arts Escèniques i cursos de creació literària. Espai d'entitats: Col·laboracions amb grups com la Biblioteca Lacaniana. Aspectes Destacats de la Cartellera La programació d'aquest cicle se centra en el format petit i mitjà, buscant la proximitat amb el públic: Homenatges Musicals: L'estrena és aquest divendres amb l'espectacle "Gràcies Ovidi" d'Artur Gaià, un tribut a Ovidi Montlló que busca "desvetllar consciències". Cicle de Carnaval: Es recupera la tradició de les carnavalades amb xirigotes i espectacles crítics, allunyats de l'estètica clàssica de les rues. Talent Local: Continuïtat en la música d'autor amb artistes com Miguel Zanón i Josep Romeu. Teatre Metafòric: Destaca l'obra "L'última pirueta" de la companyia Bravi de Reus, una metàfora sobre la crisi actual. Reflexió sobre el Model Cultural a Tarragona Els responsables fan una crida a la coordinació entre espais escènics (com la Sala Trono o el futur Teatre Tarragona) per evitar duplicitats. Subratllen que el seu espai és ideal per a formats acústics i íntims. "Interessa que les coses que es facin arribin a una audiència; és un esforç absurd fer programació i que siguem quatre gats per manca de difusió."

  • 27'

    La 7a Baixada del Pajarito: Novetats i Relleu al Carnaval

    Relleu Organizatiu i Nova Etapa L'edició d'enguany del Carnaval de Tarragona marca un punt d'inflexió per a la Baixada del Pajarito. Després de sis anys liderant el projecte, la colla original de Jordi Llor cedeix el testimoni a l'associació People Entertainment. Aquest relleu generacional busca fer créixer l'esdeveniment mantenint la seva essència crítica i festiva. Adaptació a nous reptes i finançament L'organització ha hagut de superar tres grans obstacles aquest any: • Formalització administrativa: Creació d'una entitat amb NIF per gestionar l'acte. • Canvi d'ubicació: A causa de les obres al carrer Peixateries, el circuit es trasllada al pàrquing Jaume I i la plaça de la Pagesia. • Autogestió econòmica: Davant la manca de subvenció directa de l'Ajuntament, s'ha recorregut al mecenatge humà i empresarial i a la recerca d'espònsors locals. Novetats de la Setena Edició: El Village Pajarito Una de les grans apostes és l'ampliació de l'horari i l'oferta d'activitats. A partir de les 10 del matí, s'inaugurarà el Village Pajarito, una zona de boxes i ball on el públic podrà: Veure les andròmines de prop abans de la cursa. Gaudir d'un espai animat amb música i servei de bar (els beneficis del qual financen l'acte). Participar en tallers realitzats per entitats com la Colla Jove, les Tecletes o l'Octavius. Concurs, Categories i Seguretat L'acte comptarà amb 10 categories de premis (en lloc de les 5 habituals), incloent reconeixements a la sostenibilitat (Premi Capitancian), a l'andròmina més econòmica (Cutralux) o als participants més joves. "No prioritzem la velocitat, sinó la capacitat de generar crítica i fotre canya; és un acte del poble i per al poble." Es recorda que, tot i el to de catxondeu, la seguretat és primordial. Els vehicles han de ser de construcció pròpia (no prefabricats), disposar de frens operatius i direcció. L'organització es reserva el dret de vetar qualsevol andròmina que suposi un perill o participants sota els efectes de l'alcohol. Art i Cultura Local El cartell d'enguany ha estat dissenyat per l'artista Josep Maria Rosselló, seguint la tradició d'involucrar creadors tarragonins. A més, els trofeus són peces artesanes de Jumping Clay i complements de Les Loles, reforçant el caràcter artístic i comunitari de la baixada.

  • 10'

    Nou projecte de l'església de Bonavista

    Detalls de la Nova Església de Bonavista L'entrevista realitzada per Josep Ardila al rector de la parròquia de Bonavista, mossèn Isidre Foguet, detalla l'avantprojecte definitiu per a la construcció del nou complex parroquial després de dotze anys d'espera i cinc propostes diferents. Estructura i Característiques del Projecte El nou edifici serà una construcció moderna i funcional que s'estructurarà al voltant d'un pati central o atri, similar als claustres monàstics, i constarà de tres parts principals: El Temple: Un espai sagrat dedicat exclusivament a la pregària. La Rectoria: Dependències per a la comunitat de preveres. Centre Parroquial: Sales per a catequesi, despatxos, un saló d'actes i la seu de Càritas. Soterrani: Inclourà magatzems i unes 30-35 places de pàrquing destinades al lloguer per ajudar a finançar l'obra. Calendari i Pressupost S'estima que el conjunt de les obres tindrà un cost aproximat de 2,5 milions d'euros, finançats principalment pel fons comú de l'Arquebisbat de Tarragona. Inici previst: Es preveu que les obres comencin el 2 de novembre. Durada: Mínim un any a causa de l'envergadura del projecte. Ubicació: El nou accés principal estarà orientat cap a la plaça, canviant la disposició de l'antiga planta. Impacte Social El rector destaca la voluntat que l'empresa adjudicatària prioritzi la contractació de treballadors del barri per fomentar l'ocupació local. Des del 1966, la parròquia havia funcionat en infraestructures provisionals construïdes en només 13 dies, i actualment la comunitat es troba dispersa en tres ubicacions diferents, esperant amb ganes la unificació en el nou temple. "No serà una església multiús, sinó un espai sagrat on la gent vegi clarament que és un lloc per pregar."

  • 3'

    Dimissió del Síndic de Greuges de Tarragona

    Anàlisi de la dimissió de Josep Francesc Ferrer El síndic de Greuges Municipal de Tarragona, Josep Francesc Ferrer, ha presentat la seva dimissió oficial aquest dilluns de matí, just deu minuts abans de l'inici de la Junta de Portaveus de l'Ajuntament. La renúncia s'ha formalitzat mitjançant una carta personalitzada adreçada a l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros i a la resta de portaveus dels grups municipals. Punts clau de la compareixença institucional Unanimitat política: L'alcalde ha destacat que totes les decisions preses en la junta d'aquest matí s'han adoptat per unanimitat, mantenint la cohesió institucional des del nomenament de la figura fins al seu cessament. Incompatibilitat de càrrecs: S'ha revelat que, si Ferrer no hagués dimitit per iniciativa pròpia, l'Ajuntament ja tenia preparat un informe de la Secretaria Municipal per procedir al seu cessament a causa d'altres càrrecs que ostenta. Període de reflexió: S'obre una etapa d'anàlisi profunda que no només servirà per cercar un successor, sinó per avaluar la mateixa institució del Síndic, el seu reglament i si l'estructura actual s'adequa a les necessitats ciutadanes. Continuïtat del servei "Hem de fer un període de reflexió per buscar un altre perfil de síndic i veure si el reglament respon al que la ciutat necessita." Pel que fa a la gestió administrativa, l'alcalde ha assegurat que: Els expedients en curs es tramitaran sota la supervisió del secretari municipal. L'equip tècnic de la sindicatura (tres persones) es mantindrà per garantir la confidencialitat de la documentació. Es recorda als ciutadans que, mentrestant, poden dirigir les seves queixes al Síndic de Greuges de Catalunya.

  • 17'

    Crisi i reptes del transport a Tarragona

    Impacte de la crisi en el sector del transport El sector del transport de mercaderies a la província de Tarragona es troba en una situació crítica. Segons Josep Lluís Aimat, director de la FEAT, l'activitat ha patit una davallada d'entre el 34% i el 35%, arribant a ser superior al 70% en l'àmbit de la construcció i l'obra pública. Conseqüències estructurals Tancament d'empreses: Només a la federació, unes 300 empreses han desaparegut. Reducció de flotes: A nivell estatal s'ha produït una pèrdua de més de 90.000 vehicles autoritzats. Perfil de l'afectat: Les empreses mitjanes (4-10 vehicles) són les que més pateixen per la seva rigidesa estructural, mentre que els autònoms i les grans empreses han mostrat una resistència lleugerament superior, tot i l'alt risc de morositat. Factors de risc i fiscalitat L'entrevistat descriu un "cercle infernal" causat per diversos factors: Costos del carburant: La desaparició del gasoil professional efectiu i l'increment d'impostos com el cèntim sanitari. Manca de crèdit: La paràlisi financera impedeix la circulació de l'activitat econòmica. Morositat: Tant de l'administració pública com del sector privat. "Si no hi ha entitats financeres que realment posen diners dintre dels circuits econòmics, tota l'activitat es paralitza immediatament." Reivindicació d'infraestructures Es critica durament la gestió de la inversió pública, prioritzant obres "d'escaparate" com l'AVE a zones amb poca demanda en detriment d'eixos estratègics: L'A-27: Vital per connectar Tarragona amb l'interior de la península. Es demana al nou govern del PP que reactivi les obres per evitar el cost burocràtic i les indemnitzacions per rescissió de contractes. Corredor Mediterrani: Considerat una prioritat absoluta per la Unió Europea i el teixit exportador local.

  • 25'

    Entrevista a Carles Castillo sobre Seguretat i Urbanisme

    Seguretat i Gestió Policial L'entrevista comença abordant la dimissió del síndic de greuges, Josep Francesc Ferrer, per incompatibilitats amb altres càrrecs. Castillo admet una errada col·lectiva de l'Ajuntament en no detectar-ho abans, tot i que defensa l'honestedat del síndic. Videovigilància i Nova Comissaria S'anuncia el vistiplau de la Generalitat per instal·lar càmeres a la Part Baixa, amb un cost estimat de 200.000 - 250.000 euros. La posada en marxa depèn de la nova comissaria de la Guàrdia Urbana, actualment aturada per desacords econòmics amb l'empresa constructora. • La tecnologia actual permetrà millors prestacions a un preu més baix. • Es preveu que les obres de la comissaria podrien acabar en 3-5 mesos si es reprèn el ritme. • Hi ha intenció d'implementar càmeres també a la zona de Llevant. El Repte de l'Urbanisme: El POUM Castillo defineix el Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) com la seva "obsessió" i prioritat absoluta. Actualment, l'Ajuntament treballa per resoldre més de 100 pàgines de prescripcions de la Generalitat. "Dormo amb les prescripcions de la Generalitat sota l'almoada per veure si aconseguim aquesta flexibilitat." Projectes Estratègics i Jocs Mediterranis • El bloqueig del POUM fa perdre oportunitats d'inversió i complica el desenvolupament de plans com el de la Vall del Llorito. • Sobre la Vila Mediterrània per als Jocs del 2017, Castillo aposta personalment per l'entorn del futur IKEA, per aprofitar la infraestructura per a habitatge social i lloguer jove posteriorment. Actualitat Política i el PSC En l'àmbit polític, Castillo demana a l'oposició que deixi governar i evitar el partidisme en temps de crisi. Respecte al futur del PSC, mostra la seva preferència per Carme Chacón per al Congrés del PSOE i obre la porta a liderar una candidatura d'equip a nivell local a Tarragona sota un discurs de claredat i renovació.

  • 11'

    Sinergies entre Tacletes i l'Escola Olga Xirinacs

    Col·laboració per a la Infància i l'Educació a Tarragona L'episodi explora la unió de forces entre l'associació de mares Tacletes i l'AMPA de l'Escola Olga Xirinacs per organitzar una jornada lúdica i reivindicativa a la ciutat de Tarragona. La conversa se centra en la programació d'un concert del grup Mine i la defensa d'un model pedagògic singular. L'Esdeveniment: Música i Berenar Popular Horaris i activitats: La jornada començarà a les 17:30h a la Plaça dels Sedassos amb un berenar tradicional de coca i xocolata, seguit d'una xaranga musical. El Concert: A les 19:00h se celebrarà un concert familiar del grup Mine a la Sala el Cau. Aquest grup ha estat seleccionat per la seva capacitat d'adaptar-se al públic infantil dins d'un horari assequible per a les famílies. Defensa del Model Pedagògic Olga Xirinacs L'Anabel González, presidenta de l'AMPA, explica la preocupació de la comunitat educativa davant la possible absorció per part del Col·legi Tarragona. Els punts clau de la seva reivindicació inclouen: Educació per projectes: L'escola no utilitza llibres de text tradicionals; la metodologia és 100% basada en projectes i aprenentatge manipulatiu. Implicació familiar absoluta: Les famílies participen directament en comissions mixtes, la biblioteca i l'hort ecològic. Tallers intergeneracionals: Es barregen nens de diferents edats (P3 fins a 2n) per fomentar l'aprenentatge col·laboratiu. "No és que ens treguin una escola que estimem molt, és que tota la ciutat de Tarragona perd un model d'escola singular." Sinergies Reivindicatives La Núria Serrano de Tacletes destaca que l'associació recolza l'escola perquè ambdues entitats comparteixen la visió d'una educació compartida i un oci familiar de qualitat on pares i fills s'impliquen activament.

  • 8'

    Calamar a la Romana: Comèdia i feminisme a la Tàrraco clàssica

    Humor i Tradició amb la Companyia 45RPM L'entrevista presenta l'estrena (o reestrena) de l'obra teatral "Calamar a la Romana", dirigida i escrita per Vicenç Canyón. Després de 18 anys de trajectòria, la companyia tarragonina 45RPM torna al Teatre Metropol amb una proposta que barreja la història local amb l'humor d'embolic. Una Tàrraco Romana en Clau Femenina L'obra se situa a l'any 27 aC, en una època on els homes eren fora lluitant a les guerres càntabres. El relat se centra en: L'aparició del primer grup feminista de la història romana a Tàrraco. Les peripècies de les habitants de tres cases clau: la casa de la Calpúrnia, la de la Pròcula i la de Calamar. Una trama plena de mentides, embolics i clandestinitat, on les dones prenen el protagonisme davant l'absència masculina. Detalls de la Producció Elenc: L'obra compta amb 14 actrius sobre l'escenari, sota la direcció de l'únic home del grup, Vicenç Canyón. Evolució: Tot i que es va estrenar parcialment al juny, aquesta representació inclou canvis significatius en el timing i la posada en escena basats en l'experiència prèvia. Objectiu: L'autor destaca que la prioritat absoluta és que el públic s'ho passi bé i rigui, especialment per començar l'any amb optimisme. Informació Pràctica "L'objectiu és que el públic s'ho passi bé; som un grup amatner que ho fem amb tota la voluntat del món." Data i hora: Diumenge 29 a les 18:30 h. Lloc: Teatre Metropol, Tarragona. Preu: 10 euros (disponibles a Servicaixa i en taquilla). L'entrevista conclou amb una crida a donar suport a la cultura local i als projectes tarragonins en el marc de la capitalitat cultural de la ciutat.

  • 24'

    L'Animació Sociocultural i la Fira de Sant Pere i Sant Pau

    L'Animació Sociocultural: Més enllà del Treball Social En aquest episodi s'analitza en profunditat la figura de l'animador sociocultural, un perfil professional que sovint es confon amb el treballador social però que té funcions molt específiques de dinamització i cohesió comunitària. Mentre que el treballador social se centra en la legislació i la gestió de drets, l'animador és el motor que mou la gent i els recursos en espais tan diversos com: • Residències de la tercera edat i centres de joventut. • Centres cívics, museus i biblioteques. • Àrees de cultura i festes dels ajuntaments. El Cicle Formatiu a l'Institut Vidal i Barraquer Amb una trajectòria de 14 anys, el cicle de l'Institut Vidal i Barraquer ha evolucionat d'un perfil d'alumnat adult amb experiència a un de més jove procedent de batxillerat. La titulació s'ampliarà l'any vinent per incloure l'especialitat turística, reflectint la versatilitat d'aquests estudis. Projecte de Crèdit de Síntesi: La Fira d'Entitats El cor de la discussió és el projecte realitzat pels alumnes per a la Fira d'Entitats de Sant Pere i Sant Pau. Aquest projecte s'ha dut a terme sota la metodologia d'aprenentatge servei, on l'aprenentatge teòric es posa al servei de necessitats socials reals. "Vam detectar una manca de xarxa entre les entitats del barri i el repte principal per als alumnes va ser organitzar la fira a cost zero." Detalls de l'esdeveniment i reptes • Creació de xarxa: El principal objectiu ha estat unir les 17 entitats participants (socials, esportives i culturals) per crear vincles duradors. • Complexitat logística: Els alumnes han gestionat des del contacte inicial amb entitats fins a la producció tècnica, la difusió i la creació d'una guia física d'entitats. • Activitats destacades: S'ha organitzat la gravació d'un lipdub amb la participació de tot el barri, exhibicions de taekwondo, Bollywood i una cercavila final. Experiència i Vocació de l'Alumnat Els alumnes participants (Ester, Jennifer, Meritxell i Iago) comparteixen com el cicle els ha servit de pont cap a l'Educació Social i com han après a gestionar dinàmiques de grup, autoestima i resolució de conflictes en entorns reals.

  • 16'

    Futur de la Marina Port Tàrraco: Iots de luxe i obertura comercial

    Futur i Estratègia de la Marina Port Tàrraco El director general de la Marina Port Tàrraco, Marc Colls, analitza la nova etapa de les instal·lacions després de sis mesos sota la gestió de capital provenint de Qatar. L'objectiu principal és posicionar Tarragona com un referent mediterrani per a embarcacions de grans dimensions i dinamitzar l'espai per a la ciutat. Vessant Nàutica: Iots de Gran Eslora L'estratègia nàutica se centra a atreure el mercat de luxe internacional (Rússia i Estats Units): - Remodelació d'amarraments: Es redueix el nombre de places (de 115 a 64) per poder acollir vaixells de fins a 130 metres, adaptant-se a la tendència actual del mercat. - Competitivitat: Port Tàrraco destaca com una de les poques instal·lacions a la Mediterrània capaç d'atracar diversos vaixells de més de 100 metres simultàniament. - Promoció internacional: L'empresa participa en esdeveniments clau a Mònaco i Florida per captar clients. Vessant Immobiliària i Comercial Amb una ocupació actual del 38% en els 12.000 m² d'espai disponible, les previsions són: - Dinamització de locals: Es treballa en projectes per omplir les plantes baixes en un termini de 3 a 5 mesos. - Perfil d'activitat: Es prioritza el públic familiar i els actes culturals o esportius, descartant explícitament l'oci nocturn per mantenir la coherència amb el servei nàutic de luxe. Integració amb la Ciutat Un dels punts clau és millorar l'experiència del ciutadà a la Marina: - Accessos peatonals: Es preveu eliminar barreres i fer la zona de l'Escala Reial exclusivament per a vianants. - Gestió de vehicles: Els cotxes es desviaran cap a la part posterior per fer el passeig més "humà" i còmode. - Canvi d'imatge: S'ha renovat el branding (de Puerto a Port Tàrraco) per reforçar la identitat local. "No es tracta de portar vaixells a qualsevol cost, sinó d'oferir una qualitat que ens converteixi en un port de referència."

  • 24'

    Actualitat dels Serveis Socials a Tarragona amb Anna Soler

    Gestió de Pressupostos i Deutes a Tarragona L'entrevista comença abordant la complexa situació financera entre la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Tarragona. Actualment, existeix un deute superior als 2 milions d'euros corresponent a serveis prestats el 2011. • La causa principal del retard és el treball amb un pressupost prorrogat. • Es preveu normalitzar els pagaments amb l'aprovació dels nous pressupostos de 2012. • El compromís és mantenir les mateixes xifres d'aportació que l'any anterior per garantir la continuïtat dels serveis. Impacte de la Llei de la Dependència Es discuteix la moratòria aplicada pel govern central (PP) que afecta els dependents lleus (Grau 1). • Prioritat absoluta: Les persones amb graus 2 i 3 continuaran rebent les prestacions amb normalitat. • Dades territorials: Hi ha més de 30.000 persones en situació de dependència a la demarcació de Tarragona. • Existeix un tap important de sol·licituds pendents de valoració que l'administració local ha de gestionar amb recursos limitats. Renda Mínima d'Inserció (PIRMI) Després de la polèmica regularització de l'estiu, la situació a Tarragona compta amb uns 1.500 expedients actius. "L'insatisfacció ve perquè la prestació s'ha hagut de derivar a persones amb problemes estrictament laborals, quan estava pensada per a situacions socials concretes." Equipaments, Infància i Adopcions S'analitza l'estat de les infraestructures i els processos de protecció de menors: Infraestructures i Salut Mental • La residència de la xarxa Santa Tecla a Ponent segueix endavant amb places concertades. • S'ha detectat un excedent de places per a gent gran a la demarcació (amb residències buides a Reus) mentre que falten recursos per a salut mental i discapacitats. Protecció a la Infància • No hi ha col·lapse als centres de menors com Sant Josep gràcies a la nova Llei de drets i oportunitats de la infància, que prioritza la prevenció. • Les adopcions internacionals han patit una davallada espectacular a causa de les restriccions dels països d'origen. • L'acolliment familiar segueix sent una figura difícil de promoure per la naturalesa temporal i el vincle emocional que genera.

  • 12'

    Explorant la foscor vital a la Sala Trono

    L'obra "Més enllà de la Foscor" a Tarragona El director Joan Arqués presenta a la Sala Trono una proposta escènica singular que s'allunya de la comèdia convencional per endinsar-se en una reflexió profunda sobre la condició humana. L'espectacle és una producció externa que inicia la temporada de companyies convidades a la sala tarragonina. Estructura i Temàtica L'obra es compon de quatre històries independents de vint minuts cadascuna, unides per un nexe conceptual: la foscor. Arqués destaca que no es tracta només d'una absència de llum física, sinó d'una realitat vital: Foscor metafòrica: Una exploració dels racons interns de l'individu. Visió no pejorativa: La foscor es planteja com un pas necessari i vital, no necessàriament negatiu. L'excés de llum: Una de les peces reflexiona sobre com l'enlluernament o l'excés de claredat pot ser tan nociu com l'obscuritat. Dramatúrgia Emergent Els textos han estat escrits expressament per a aquest projecte per quatre dramaturgs emergents formats a l'Institut del Teatre: Denise Duncan Salvador Sánchez Núria Vizcarro Cristina Cordero "Són gent molt potent de la que se'n parlarà; han adaptat la seva escriptura a l'estètica de la posada en escena i a la comunicació constant amb la direcció." Posada en Escena i Reivindicació Malgrat ser quatre relats diferents, l'obra manté una unitat discursiva gràcies a: * Un repartiment de quatre actors que transiten per gairebé totes les històries. * Una escenografia transformable que crea ressonàncies visuals i sonores entre els relats. * Una banda sonora i il·luminació que actuen com a elements dramatúrgics clau. Finalment, Arqués aprofita per reivindicar el teatre de qualitat fet fora dels circuits comercials i la importància de crear xarxes estables entre les sales alternatives de Catalunya per donar visibilitat a projectes que exigeixen un gran esforç personal i artístic.