Teatre familiar: Claus, tòpics i tendències actuals
El valor del teatre familiar i la formació d'espectadors En aquesta conversa amb Jordi Gómez, responsable de l'empresa de serveis culturals Imaginautes, s'analitza l'estat actual de les arts escèniques per als més petits. Es posa un èmfasi especial en la terminologia: cal parlar de teatre familiar i no només infantil, ja que l'experiència implica tota la família i l'obra ha de tenir capes de lectura per a totes les edats. Desmitificant tòpics sobre el públic infantil L'entrevista serveix per desmentir diversos mites arrelats en la societat: * Exigència del públic: Contràriament al que es creu, els nens són espectadors molt exigents. Si l'obra no té qualitat, el nen desconnecta immediatament, mentre que l'adult sol mantenir les formes per educació. * Temàtiques i gèneres: El teatre familiar no és només comèdia bàsica; es poden tractar temes profunds, dramàtics o reflexius (com adaptacions de Cyrano de Bergerac) si es fa amb el to adequat. * Consum cultural: És fals que els nens només vagin al teatre amb l'escola; hi ha una gran oferta de cap de setmana amb molta afluència de públic. Tendències i producció a Catalunya Actualment, el sector viu un moment de transformació amb noves propostes: * Dansa contemporània teatralitzada per a nens. * Teatre de titelles d'avantguarda que utilitza objectes quotidians (com aixetes). * Combinació de música en directe i noves tecnologies. "Si el que poses damunt de l'escenari no té la qualitat necessària i no enganxa el nen, estem perdent un espectador de futur." La situació a Tarragona i Lleida Es destaca que Catalunya és capdavantera a nivell europeu en producció de teatre familiar. Malgrat això, hi ha diferències territorials significatives: mentre que Lleida és un pol de producció increïble amb nombroses companyies de nivell internacional, a Tarragona encara costa que les companyies es consolidin i es depèn molt de la producció externa de Barcelona o Girona.

