Salut prostàtica: Diagnòstic, tractament i càncer
La pròstata: Funció i principals patologies La pròstata és una glàndula situada entre la bufeta i la uretra. El seu creixement pot obstruir la sortida de l'orina, generant diversos problemes que es divideixen en tres grans grups: Prostatitis: Inflamació d'origen infecciós. Hipertròfia Benigna de Pròstata (HBP): Creixement natural i benigne associat a l'edat (especialment a partir dels 50 anys). Càncer de pròstata: Malaltia maligna que pot presentar símptomes similars a la HBP. El repte del diagnòstic i la detecció precoç El diagnòstic del càncer de pròstata és complex a causa de la manca de consens científic absolut en certs punts. Les eines principals són: PSA (Antigen Prostàtic Específic): Una prova de sang que, tot i ser específica de la pròstata, no ho és exclusivament del càncer, ja que pot pujar per inflamacions o creixement benigne. Tacte rectal: Permet detectar nòduls o irregularitats en la glàndula. Biòpsia: És la prova definitiva per confirmar la presència de cèl·lules cancerígenes. "Moltes vegades es produeix un sobrediagnòstic perquè el PSA ens dona una pista, però no una relació directa amb el càncer." Opcions de tractament i qualitat de vida La decisió sobre el tractament és personalitzada i depèn de l'edat, el grau del tumor i l'elecció del pacient, ja que moltes intervencions tenen seqüeles importants com la disfunció erèctil o la incontinència urinària. Cirurgia radical: Extirpació total, actualment realitzada sovint per laparoscòpia (menys invasiva). Radioteràpia: Alternativa curativa a la cirurgia. Tractament hormonal: Reducció de la testosterona per frenar el creixement del tumor. Vigilància expectant (Watchful waiting): En casos de creixement molt lent o pacients d'edat avançada, es opta per controlar sense intervenir agressivament.

