Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
Programa

Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio

Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2011

·806 episodis
RSS

episodis

565-576 de 805
  • 25'

    L'Efecte Mestral i l'Art de la Ceguesa amb Álvar Calvet

    Solidaritat i Inclusió a Tarragona L'episodi d'avui del programa Tothom de Tarragona Ràdio explora dues iniciatives que busquen donar visibilitat i suport a les persones amb discapacitat des de vessants molt diferents: la cooperació comercial i l'expressió artística. L'Efecte Mestral: Petits Gestos, Grans Canvis Emília Altarriba i Maria Mesquida presenten l'Efecte Mestral, una campanya de la Federació Mestral Cocenfe Tarragona inspirada en la teoria de l'efecte papallona. L'objectiu és crear una xarxa de suport per al col·lectiu de discapacitats físics i orgànics. • Xarxa d'establiments: Més de 80 comerços de la província ofereixen descomptes i detalls a qui presenti el carnet de la federació. • Carnet Solidari: Existeix una modalitat per a socis (gratuïta) i una per al públic general (10 euros anuals) que serveix per finançar les activitats de les 17 entitats federades. • Conscienciació escolar: El projecte No passis roda a roda educa els joves sobre la prevenció d'accidents de trànsit i la realitat de viure en una cadira de rodes. "Volem que, en una situació de crisi econòmica, tota persona pugui ajudar a revertir la situació a través d'un petit detall." "Noche": Un Diàleg Artístic amb la Ceguesa L'artista Álvar Calvet explica la seva nova exposició a Madrid, creada a partir d'un procés de col·laboració amb sis persones cegues de Tarragona vinculades a l'ONCE. • El procés creatiu: Calvet va realitzar 15 preguntes a cada participant sobre els seus desitjos, pors i colors preferits. • Experiència sensorial: L'autor presenta la sèrie Como ciego, on ell mateix crea obres amb els ulls tapats per intentar reproduir els gestos i traços dels seus col·laboradors. • Reivindicació de l'autonomia: Molts testimonis coincideixen que el seu major desig seria poder conduir un cotxe per la independència que això suposaria. L'Art com a Intercomunicador Social El programa destaca com l'art pot trencar barreres i apropar realitats sovint excloses de la "normalitat", citant també altres exemples d'èxit com l'exposició Món Fluix al Moll de Costa de Tarragona.

  • 43'

    Projectes Educatius i Intercanvis de Formació Professional

    Col·laboració entre l'Institut Vidal i Barraquer i el Pla Educatiu d'Entorn En la primera part de l'episodi es discuteix la col·laboració entre l'Institut Vidal i Barraquer i l'Institut Municipal d'Educació de Tarragona (IMET) a través del Pla Educatiu d'Entorn. Aquesta iniciativa busca l'èxit educatiu, la cohesió social i el foment de la llengua catalana mitjançant l'aprenentatge-servei. Projectes d'Educació Infantil i Animació • L'alumnat d'Educació Infantil va dissenyar l'activitat Actuant junts en fem més per treballar la cooperació amb infants de llars d'infants. • Els estudiants d'Animació Sociocultural i Integració Social van realitzar jocs cooperatius i dinàmiques de grup en escoles de barris com Ponent i Camp Clar. "L'experiència ha sigut el primer contacte amb l'entorn real i ens ha permès veure que el que fem a l'aula té una aplicació pràctica." Intercanvi de Formació Professional entre Tarragona i Zarautz La segona part del podcast presenta un projecte d'innovació subvencionat pel Ministeri d'Educació que permet a alumnes d'Imatge Personal realitzar pràctiques en centres de treball d'altres comunitats autònomes. Hi participen l'Institut Cal·lípolis de Tarragona i l'Institut Montalbertia de Zarautz. Experiències en Centres de Treball de Prestigi • Estades professionals: Els alumnes han treballat en entorns d'alt nivell com el balneari La Perla o la televisió autonòmica basca (ITV Miramón). • Aprenentatges clau: Destaca el descobriment de tecnologia avançada, la importància del treball en equip i el respecte entre departaments en entorns de pressió. • Visió de futur: Els participants reflexionen sobre l'alta competència en el sector de l'estètica i la necessitat d'especialització i innovació per destacar professionalment.

  • 35'

    Anàlisi del descens del Nàstic i planificació del futur a Segona B

    Balanç d'una Temporada de Fracàs El podcast analitza la crítica situació del Gimnàstic de Tarragona després de confirmar-se el seu descens a la Segona Divisió B. Els tertulians debaten sobre les responsabilitats compartides de la desfeta, assenyalant tant la directiva com el cos tècnic i els jugadors. • Jorge D'Alessandro: Es qüestiona la seva gestió, especialment els errors en el mercat d'hivern i la manca de rumb Clar en l'equip. • L'actitud de l'afició: Es comenta la sorpresa per la manca de xiulets al Nou Estadi, atribuïda més a la resignació i al cansament que no pas a la satisfacció amb l'equip. Gestió Esportiva i Responsabilitats Es posa el focus en la figura de Josep Maria Nogués i la seva polèmica demanda al club per 75.000 euros. Els tertulians consideren la seva gestió com un dels principals motius del descens. "S'han fet molt malament les coses... portem quatre anys en barrena des que vam baixar de Primera Divisió." Projecte per a la Temporada 2012-2013 De cara al futur, s'aposta per una reestructuració profunda de la plantilla i el cos tècnic per intentar el retorn immediat al futbol professional. • Quico Ramírez: Apareix com el nom més lògic per ocupar la banqueta, apostant per un tècnic de la casa. • Neteja del vestidor: Es proposa mantenir només una petita base de 4 a 6 jugadors (com Rubén Pérez, Xisco Campos o Seoane) i completar l'equip amb jugadors de la Pobla i el juvenil. • Lideratge: Es destaca la necessitat que Josep Maria Andreu assumeixi oficialment la presidència en la propera junta d'accionistes per aportar estabilitat institucional.

  • 17'

    Recull d'errades i moments divertits a Tarragona Ràdio

    L'Última Mitja Hora: Edició 71 En aquesta edició del programa liderat per Josep Ardila i Miquel González, es fa un repàs humorístic dels millors moments, pífies lingüístiques i situacions accidentades viscudes a la sintonía de Tarragona Ràdio durant la darrera setmana. Seccions destacades del programa: Compromisos familiars i futbol: Es recupera el tall del president de la Pobla de Mafumet, Josep Mir, qui va demanar canviar l'horari d'un partit no per la comunió de la seva neta, sinó per poder veure el futbol sense interrupcions. Errors lingüístics i terminologia inventada: Una doctora utilitza el terme "cerebre" de forma reiterada. Núria Cartanyà pateix una desmentida en directe sobre l'antiguitat d'un espectacle a Tàrraco Viva. Anna Plaza encunya el terme "clipi-clipi" per parlar dels clics al web. Retransmissions esportives caòtiques: Quim Pons i Jordi Blanca viuen moments de confusió a Múrcia a causa del vent i els papers que volaven. Es descobreix el grup de fans "Morga Sol" i Marta Mañé que s'envien petons per la ràdio pública durant la porra del Nàstic. L'expressió inventada de la "mosca cojonellirguilla" per part de Sílvia García durant una entrevista. Reflexions sobre la ràdio en directe: "Sempre tenim el 'si' darrere de la mosca... vull dir, de l'orella." L'episodi conclou amb els problemes tècnics d'una unitat mòbil sota el sol i el soroll d'una cassolada durant la vaga d'ensenyament, que impedeixen una comunicació fluida, demostrant els reptes de la ràdio en viu.

  • 16'

    Anàlisi de les estrenes de cinema: Men in Black 3 i Els nens salvatges

    Actualitat de la cartellera: Entre el drama social i la ciència-ficció En aquesta tertúlia cinematogràfica, el crític David Serra i el seu col·laborador Juanjo analitzen les principals estrenes de la setmana, posant l'accent en el cinema estatal de caràcter social i el gran retorn de les franquícies de Hollywood. Les estrenes destacades Els nens salvatges (Patrícia Ferreira): Ha estat la gran triomfadora del Festival de Màlaga. Tracta sobre l'adolescència desarrelada i el xoc amb el sistema educatiu i el món adult. David Serra destaca la qualitat del càsting (Àlex Monné, Albert Baró) però critica algunes febleses del guió i un cert caràcter manipulador en la tragèdia. Juanjo reflexiona sobre el cansament del cinema social quan els guionistes s'inventen realitats que no coneixen de primera mà. Men in Black 3: Es manté el repartiment original amb Will Smith i Tommy Lee Jones, afegint Josh Brolin com la versió jove de l'agent K. La trama gira entorn d'un viatge temporal als anys 70 per salvar la vida de l'agent K. Tot i que la premissa és bona, Serra considera que el nivell d'humor ha baixat respecte a la primera entrega, destacant però cameos divertits com el d'Andy Warhol. Altres produccions esmentades Quan t'encuentre: Protagonitzada per Zac Efron i basada en una novel·la de Nicholas Sparks. Crítica per ser excessivament cursi i ensucrada. Starbuck: Una original comèdia canadenca sobre un donant de semen que descobreix que té més de 500 fills. L'art d'estimar: Una pel·lícula francesa d'històries creuades que els col·laboradors tenen pendent de veure. "A vegades tenim una saturació de persones que fan cinema social com una mena d'espectacle on la realitat no és la que volen retratar."

  • 21'

    Curses populars, rutes al Pirineu i consells de muntanya

    Agenda de Curses i Activitats de Muntanya L'episodi comença amb un repàs detallat de les properes curses populars i esdeveniments esportius previstos per al cap de setmana del 2 de juny: Igualada Urban Running Night Show: Una cursa nocturna de 10 quilòmetres amb una variant de 5 km i activitats infantils, destacant el seu caràcter familiar. Cursa del Llop (Tortosa): Una prova d'alta resistència que inclou una mitja marató (21,097 km). Ultratrail de Coll de Nargó: Una exigent cursa de 99 quilòmetres que s'ha de completar en un màxim de 24 hores i que atorga punts per a la prestigiosa Ultratrail del Mont Blanc. La travessa "Carros de Foc" Es presenta la mítica ruta circular pel Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Es tracta d'un recorregut que connecta 9 refugis de muntanya: Distància i desnivell: Aproximadament 65 quilòmetres amb un desnivell acumulat de 9.000 metres. Modalitat Open: Permet fer la ruta al propi ritme, segellant un forfet a cada refugi, de manera similar al Camí de Sant Jaume. Geocaching: Com a novetat, s'ha incorporat aquest joc de cerca de tresors mitjançant coordenades GPS per afegir una motivació extra a l'excursió. Guia Pràctica: Elecció de la Motxilla En la secció de consells tècnics, s'expliquen els criteris fonamentals per escollir una motxilla adequada segons l'activitat: Excursions d'un dia (35 litres): Han de ser lleugeres, sense estructures rígides i que s'adaptin bé a l'esquena. Sortides de cap de setmana (45-50 litres): Amb capacitat suficient per portar roba de recanvi i el sac de dormir. Alta muntanya: Es recomanen motxilles amb armadura interna i corretges encoixinades per distribuir correctament el pes i evitar lesions. "Si hem de fer excursions de més d'un dia, la motxilla ha de tenir capacitat per al sac, però sobretot ha d'estar ben encoixinada perquè si no s'acaba amb la cinta clavada a l'esquena." Proposta de Ruta: Bessiberris i Vall de Boí Finalment, es presenta una sortida guiada per al mes de juny que inclou l'ascens als pics de Bessiberri i Comaloformo (més de 3.000 metres). La proposta té una dificultat mitjana-alta i inclou allotjament en una casa de colònies tipus refugi a Barruera, amb l'objectiu de viure una experiència de muntanya autèntica i professionalitzada.

  • 43'

    Participació infantil i el Consell d'Infants a Tarragona

    El Consell Municipal d'Infants: Veu i Acció Civil En aquest episodi del programa L'aventura de la vida de Tarragona Ràdio, s'explora la funció i l'impacte del Consell Municipal d'Infants de Tarragona. Amb la participació de deu representants de diverses escoles i la tècnica municipal Rosa Nevado, es desgrana com els nens i nenes participen activament en la política local per millorar la seva ciutat. Funcionament i Eleccions El Consell és un òrgan de participació format per alumnes de 5è i 6è de primària que són escollits democràticament a les seves aules. Alguns dels punts clau esmentats són: • Representativitat: Els consellers no parlen per ells mateixos, sinó que recullen les inquietuds de tota la classe. • Procés democràtic: Realitzen campanya, preparen programes i se sotmeten a votacions escolars. • Diversitat: S'emfatitza la importància que hi hagi veus d'infants d'altres orígens per fer un consell més inclusiu. Propostes Clau del Plenari Durant la sessió plenària, els infants van treballar al voltant de la Carta dels Drets de la Unió Europea, centrant-se en la igualtat i la protecció social. Les 5 propostes principals aprovades són: Salut Pública: Col·locar enganxines dissuasives davant les escoles on la gent fuma per conscienciar sobre el dany als menors. Accessibilitat: Identificar punts de la ciutat que necessiten rampes per a cadires de rodes. Acompanyament generacional: Programes per apadrinar avis i àvies en residències per combatre la soledat. Sensibilització de gènere: Actes simbòlics a les escoles el dia posterior a un cas de violència de gènere. Inclusió i empatia: Rebre xerrades de persones amb discapacitat perquè expliquin el seu testimoni directe. Interacció amb l'Administració Els infants destaquen l'experiència de dialogar directament amb l'alcalde al saló de plens. Molts reconeixen haver sentit nervis, però també una gran responsabilitat. S'han plantejat qüestions reals com les obres del Mercat Central, la freqüència dels autobusos o la necessitat de més carrils bici i parcs infantils. "No és el mateix que una altra persona t'expliqui què li passa a algú en cadira de rodes, que el fet que la mateixa persona t'expliqui què sent i les dificultats que té." Visió de la Política d'Adults Els consellers reflexionen sobre la figura de l'alcalde, descrivint-la com una feina difícil i plena de responsabilitats, allunyada de la idea simplista de només "guanyar diners". També expressen una crítica constructiva cap als polítics que no compleixen les seves promeses, reivindicant que la infància té opinions vàlides que cal escoltar tot l'any, no només en campanya.

  • 33'

    Tertúlia: Jocs Mediterranis, el Tercer Fil i la Final de Copa

    Balanç Polític i Actualitat Local Els tertulians analitzen el primer any de mandat a l'Ajuntament de Tarragona, caracteritzat per un govern en minoria. Coincideixen que, malgrat les expectatives inicials de caos, la situació ha estat sorprenentment tranquil·la. Els motius principals discutits inclouen: • La necessitat de gestionar la misèria a causa de la crisi econòmica. • Un exercici de seny i responsabilitat tant del govern com de l'oposició. • Una certa falta d'incentiu de l'oposició per assumir el control en un moment tan complicat. Infraestructures i Futur Econòmic Es debat profundament la recent conferència de l'alcalde al Cercle d'Economia de Barcelona, centrada en dos eixos: 1. Jocs del Mediterrani 2017: Es veu com una oportunitat d'inversió i projecció internacional, especialment amb el nord d'Àfrica, tot i que es demana més trempera i una feina comercial intensa de "maleteta". 2. El Tercer Fil (Tercer Raïl): Considerat un projecte irrenunciable i indiscutible per a la competitivitat del Port de Tarragona i la indústria petroquímica. Hi ha una sensació compartida que el consens polític està a prop d'assolir-se. Futbol, Política i Oci L'episodi dedica una part a la final de la Copa del Rei entre el FC Barcelona i l'Athletic Club de Bilbao: "El futbol és l'única illa d'irracionalitat que tenim els ciutadans." Es discuteixen les declaracions d'Esperanza Aguirre sobre la pitada a l'himne i la proposta que els clubs paguin els dispositius de seguretat, considerant-ho un debat sobre la bombolla futbolística que encara no ha esclatat. Finalment, es fa una crida a la precaució a les platges davant l'avançament de la temporada de bany i la manca de socorristes fins a Sant Joan a causa de les retallades.

  • 21'

    Cuina de temporada: Foie amb cireres i el seu origen

    Gastronomia romana i el producte de temporada En aquesta conversa amb Francesc Lledó, del restaurant Quim Quima, s'explora la connexió entre la història i la cuina actual, especialment durant les jornades de Tarracotaula. Es destaca com la cultura romana ja apreciava productes de luxe com el fetge d'oca i les granges de caragols, demostrant un coneixement culinari avançat. La cirera: La protagonista de la primavera S'introdueix la cirera com el producte estrella del moment. Alguns punts clau sobre el seu consum són: Estacionalitat: Cal menjar-les quan toca per garantir una dieta saludable i millors preus (al voltant dels 2 euros/quilo). Propietats: Són riques en antioxidants, ferro i beta-carotens, ideals per preparar la pell per a l'estiu. Versatilitat: Es poden fer servir en postres, amanides, vinagretes o combinades amb formatges frescos com el brossat. Secret i tècnica del Foie Gras fresc L'expert detalla la importància de la qualitat del fetge d'ànec: Origen natural: S'explica que l'acumulació de greix al fetge era originalment un procés natural de les aus migratòries per emmagatzemar energia d'origen vegetal (moresc). Frescor absoluta: Per cuinar a la paella, el foie ha de ser fresc-fresc i mai congelat, per evitar que perdi tota l'estructura i deixi anar un excés de greix. Consell de compra: Es recomana buscar dates de caducitat llargues i confiar en proveïdors que respectin la cadena de fred. "Si el fetge és molt fresc, les cèl·lules aguanten i el fetge ens plorarà molt menys a la paella." Receta: Fetge d'ànec amb cireres Es descriu el plat estrella de temporada: Preparació: Desossar les cireres i tallar el foie en filets gruixuts (un dit de gruix) directament de la nevera. Cocció: Enfarinar el foie (apte per a celíacs amb farina d'arròs) i marcar-lo a foc molt fort per crear una crosta caramel·litzada. Salsa: A la mateixa paella, saltar les cireres amb mel, comí, pebre i un punt de vinagre, desglacejant finalment amb un vi dolç (Porto, mistela o moscatell). Acabat: Unir-ho tot un parell de minuts i servir immediatament per evitar que el greix es desfaci.

  • 9'

    5a Fira Marítima de la Costa Daurada a Cambrils

    Cambrils esdevé la capital nàutica de Catalunya Cambrils acull aquest cap de setmana la cinquena edició de la Fira Marítima de la Costa Daurada, que enguany tanca el prestigiós Festival del Mar. Aquest esdeveniment marca un punt d'inflexió en el seu format gràcies a la col·laboració entre l'Ajuntament, el Club Nàutic Cambrils i l’Associació d’Indústries Nàutiques (ADIN). Una oferta comercial i professional potent La fira disposarà d'uns 32 expositors i mostrarà més de 100 embarcacions tant en exposició en sec com a l'aigua. Els visitants hi podran trobar: Embarcacions noves i d'ocasió (vela, motor, semirígides). Accessoris i motors nàutics, canoes, caiacs i catamarans. Articles d'artesania i productes agroalimentaris locals. Activitats lúdiques i seguretat marítima Més enllà del vessant comercial, el festival busca apropar la mar a la ciutadania amb activitats per a totes les edats: Simulacres de rescat: Exhibicions vistoses amb la llanxa d'intervenció i l'helicòpter Helimer. Tallers i formació: Xerrades sobre nusos, seguretat, ús de xarxes socials i exàmens per al titulín. Esport i aventura: Portes obertes amb sortides en caiac, windsurf, pàdel surf i batejos de submarinisme. Vessant social i cultural L'esdeveniment també té un component solidari amb la cessió d'un espai per a l'Hospital Sant Joan de Déu per recaptar fons contra el càncer infantil. A més, es complementa amb propostes culturals com visites a la Vila Romana de la Llosa i exposicions artístiques al Club Nàutic. "L'objectiu és que la gent conegui el potencial cultural, esportiu i gastronòmic de Cambrils, consolidant la fira com un referent del litoral català."

  • 33'

    Debat Polític: Balanç del Mandat a Tarragona

    Balanç del Primer Any de Mandat a Tarragona En aquesta tertúlia política, representants dels principals grups municipals de l’Ajuntament de Tarragona analitzen la situació de la ciutat després del primer any de mandat de l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros. El debat se centra en la gestió econòmica, l'efectivitat del govern en minoria i els projectes urbanístics clau. Gestió Econòmica i Dèficit Municipal El debat econòmic ha estat marcat per la polèmica sobre el tancament de l'exercici anterior: • L'oposició (CiU i PP) acusa el govern local d'haver gastat 19 milions d'euros no pressupostats, desmentint el superàvit anunciat per l'equip de govern. • Es discuteix la responsabilitat de les factures pendents de la Generalitat de Catalunya cap a l'ajuntament, un tema recurrent que genera friccions entre els partits segons la seva afiliació. • Hi ha una preocupació compartida per la dificultat de gestionar la ciutat en un context de crisi econòmica i manca de liquiditat. Governabilitat en Minoria i Rumors de Pactes Un dels punts més calents ha estat l'estabilitat del govern del PSC, que actualment es troba en minoria parlamentària: • Sandra Ramos (PSC) defensa que la ciutat no ha notat aquesta minoria gràcies a la responsabilitat de l'alcalde i la seva capacitat de diàleg. • Robert Vendrell (CiU) i Josep Acero (PP) subratllen que l'estabilitat ha estat possible gràcies al seu suport puntual en pressupostos i ordenances, però reclamen més diàleg real. • S'aborden els rumors mediàtics sobre un possible pacte de govern estable que inclouria el repartiment de l'alcaldia, un tema que l'oposició demana tractar amb discreció i silenci per no indignar la ciutadania. Projectes de Ciutat i Inversions Es repassen les infraestructures i projectes que marquen l'agenda política actual: • El Jardí Vertical a la Tabacalera: Genera opinions dividides. Mentre uns el veuen com una millora estètica Smart City, d'altres com Fran Cobos (ICV) critiquen que es prioritzi el "contenidor" abans que serveis bàsics com una biblioteca o centres culturals. • IKEA i Mercat Central: Es mencionen com a motors de futur, tot i que l'oposició critica la lentitud i la percepció de ciutat "aturada" per a molts veïns. "No pots dir que tanques l'any amb superàvit quan resulta que estàs devent més de 19 milions d'euros."

  • 34'

    Música tarragonina, gastronomia occitana i català a la xarxa

    Panorama de la Música Tarragonina i Actualitat En aquesta edició d'Un quart de català, l'Enric Garriga ens apropa a la vitalitat cultural de Tarragona. Se centra especialment en la figura de l'Albert Jordà i el seu disc La vida esclata quan es para el temps, destacant la seva trajectòria des dels Papà Noés. També es promociona el concert de Gran Gallina al Teatre del Magatzem i es menciona la fita del grup Pastora, que publicarà el seu primer disc íntegrament en català, titulat Una altra galàxia. Activitats del Centre de Normalització Lingüística (CNL) • El Gran Dictat: Alumnes de Tarragona van participar recentment com a públic en les gravacions de TV3, una experiència que es repetirà amb voluntaris de Calafell al juny. • Concurs de maig: Última crida per participar en el sorteig dels DVD de la sèrie Polseres Vermelles a través de Facebook, responent sobre l'última pel·lícula vista en català. • Sessions formatives: Es recorden les sessions inicials sobre el món del bar i el restaurant, així també com les lliçons de suficiència sobre oracions compostes i puntuació. Rostim Tòpics: Cuines germanes, l'expoli gastronòmic En un espai dedicat a la reflexió cultural, es discuteix com la cuina occitana i la catalana comparteixen arrels profundes que sovint han estat invisibilitzades pels estats espanyol i francès. "La cuina francesa es farceix de l'espoli cultural i gastronòmic que fan a les nacions que tenen a dintre." Es detallen diversos plats que internacionalment es venen com a francesos però que són d'origen occità o compartits amb el català: • Bullabessa (de l'occità "bullir baix"). • Brandada (del verb "brandar", remenar). • Allioli, Magret, Casolet i fins i tot postres com els creps (crespells) o les orelletes. Tecnologia i Llengua Catalana Twitter en català La plataforma s'està traduint gràcies a una campanya iniciada el 2009. La resposta dels voluntaris catalans ha estat aclaparadora, traduint el glossari de termes en un temps rècord de poques hores, superant amb escreix la velocitat d'altres llengües amb estat. Smartphones i Sistemes Operatius Es fa un repàs de quins dispositius permeten l'ús del català: • Android: Depèn del fabricant. Marques com HTC, Samsung o Sony encara presenten limitacions en certs models, tot i que existeixen aplicacions com el rellotge català. • Apple i Blackberry: Tenen un suport consolidat per a la llengua en tots els seus sistemes actuals (iOS i OS X).