Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio
Programa

Arxiu Sonor 2011 El Matí de Tarragona Ràdio

Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2011

·806 episodis
RSS

episodis

61-72 de 805
  • 20'

    Balanç i reptes del Club Social La Muralla

    Balanç de la Temporada i Integració Comunitària En aquesta edició del programa Tothom, Miguel González entrevista la Paula Ulloa, coordinadora del Club Social La Muralla, una entitat referent en el suport a persones amb malaltia mental al Camp de Tarragona. Durant la conversa, es repassa la trajectòria de la primera meitat del 2012, destacant la importància de la visibilitat i la normalització. Participació en les festes del barri: Per tercer any consecutiu, l'entitat ha col·laborat activament, encarregant-se de l'organització d'una tarda sencera d'activitats. Impacte social: Aquesta obertura ha permès que els veïns coneguin millor la tasca del club i s'eliminin estigmes, fomentant una integració real dels usuaris en el teixit social del barri. Portes obertes: Les jornades d'obertura han servit per resoldre dubtes sobre la malaltia mental, sovint la “gran desconeguda” per al públic general. Impacte de la Crisi i Situació Financera L'entrevista aborda la crua realitat de les retallades i la crisi econòmica que afecta el tercer sector: Impagaments: Ulloa revela que al mes de juliol de 2012 han deixat de rebre el finançament previst, un fet que posa en risc la sostenibilitat del servei. Continuïtat del servei: Malgrat la incertesa, l'entitat es nega a tancar portes, ja que atén directament uns 80 usuaris i dóna suport a una xarxa de prop de 200 socis i familiars. "Si estàs treballant per les persones, què fas amb aquestes persones? És que tanques i els deixes al carrer? Tampoc se pot fer això." Projectes d'Èxit: L'Horticultura Terapèutica Un dels punts més innovadors és el projecte de l'hort del club, que ha evolucionat cap a un model formatiu i d'obertura exterior: Horticultura terapèutica: El treball amb la terra ajuda els usuaris a millorar la seva qualitat de vida, fomentant el compromís i la responsabilitat. Visites guiades: Els propis usuaris s'han format com a guies i monitors tècnics mediambientals per rebre escoles de primària i altres entitats del sector. Hivern i estiu: El centre manté la seva activitat durant tot l'any, adaptant l'horari a l'estiu per oferir opcions d'oci i temps lliure, fonamentals per a la salut mental dels usuaris. Perspectives de Futur Malgrat el context difícil, Paula Ulloa manté un discurs optimista i confia en la creativitat i la cerca de noves vies de finançament per tirar endavant projectes com el Dia Mundial de la Salut Mental a l'octubre o el tradicional concurs de poesia de Nadal.

  • 25'

    Balanç i futur de la paràlisi cerebral a Tarragona

    Balanç de l'Associació i Projectes de Futur L'entitat ha tancat una temporada marcada pel seu 35è aniversari, mantenint la qualitat assistencial malgrat les dificultats econòmiques. Jaume Marí destaca que, lluny de retirar-se, l'associació aposta per la il·lusió i el creixement: • Signatura d'un acord amb l'Ajuntament de Tarragona per a un nou centre de dia i residència a Bonavista. • Projecte d'un model referent mundial en paràlisi cerebral amb la col·laboració de la Fundació Port Aventura i la URV. • Manteniment de les ràtios de personal i contractació de nous professionals durant el 2012. Impacte de les Retallades en la Llei de la Dependència L'episodi analitza amb preocupació la reforma de la Llei de la Dependència, que ha suposat un retrocés en els drets adquirits. Marí critica que s'hagi prioritzat l'economia per sobre de la dignitat de les persones més vulnerables: Conseqüències del Nou Marc Econòmic • Reducció de prestacions: Les ajudes per als nivells de gran dependència han patit retallades significatives (de 520€ a 442€ en el Nivell 3). • Risc d'exclusió: Moltes persones podrien veure's obligades a quedar-se a casa sense serveis d'autonomia, tornant a models de beneficència ja superats. • Saturació municipal: Els serveis socials de base dels ajuntaments estan desbordats per la falta de recursos estatals. "Ens han canviat el sistema de coordenades i hem de tornar a buscar referències en una nova etapa on gairebé res del passat serveix." Un Missatge d'Esperança Tot i l'escenari complex, es fa una crida a la societat civil i a les entitats per seguir lluitant per l'estat del benestar. L'optimisme de Marí es basa en la capacitat de reinvenció i en la necessitat de prioritzar les persones per sobre de la crisi generada pel sistema financer.

  • 23'

    Balanç de l'ONCE Tarragona i reptes del 2012

    Entrevista amb Juani Fuentes: Situació actual de l'ONCE En aquest episodi de l'espai Tothom de Tarragona Ràdio, el periodista Miguel González entrevista Juani Fuentes, delegada de l'ONCE a Tarragona. La conversa se centra en fer un balanç del primer semestre del 2012, un any marcat per la complicat context econòmic i social. Impacte de la crisi i venda de jocs • La crisi econòmica ha afectat les vendes de l'entitat, ja que la ciutadania ha de prioritzar despeses bàsiques. • Malgrat el context, l'ONCE ha repartit premis històrics a Tarragona, com un premi de 4 milions d'euros del Super 11. • Es destaca la introducció de l'Eurojackpot a Espanya, un joc europeu actiu que permet recaptar fons per als compromisos socials de l'organització. Serveis Socials i Integració • L'ONCE no s'atura a l'estiu: continuen els serveis tècnics per a persones que perden la visió i s'organitzen colònies adaptades per a nens i joves al Delta de l'Ebre. • La integració laboral és el gran repte; és cada cop més difícil trobar feina al mercat ordinari per a persones amb discapacitat. "Quan una persona es queda cega i necessita del recolzament dels tècnics per poder posar-se a la societat, això no té vacances." Perspectives de futur i accessibilitat • L'any 2013 serà clau amb la celebració del 75è aniversari de l'ONCE i el 25è de la seva fundació. • A Tarragona ciutat encara queda feina per fer en matèria d'accessibilitat en edificis públics i a la via pública, una tasca que l'entitat continuarà reivindicant davant el Consistori.

  • 29'

    Psicologia i ajust a la discapacitat visual amb Rafael Pallero

    L'enfocament psicològic en la discapacitat En aquest episodi especial de comiat de temporada, l'espai Tothom de Tarragona Ràdio entrevista el doctor en psicologia Rafael Pallero, expert en l'atenció a persones amb discapacitat visual des de 1988. La conversa destaca com la psicologia és una eina fonamental per ajudar a normalitzar la vida d'aquest col·lectiu. La importància de la persona per sobre del dèficit Un dels punts clau de la intervenció psicològica moderna és el canvi de paradigma en el llenguatge i el tracte: • Cal prioritzar la condició de persona abans que la seva discapacitat. • L'ús de terminologia adequada és vital; Pallero suggereix parlar de persones amb ceguesa en comptes de "cecs". • El pacient ha d'esdevenir l'element més rellevant del tractament, superant l'antiga visió centrada exclusivament en el professional. El procés d'ajustament i l'accessibilitat L’ajust a la discapacitat no és un camí lineal de fases tancades, sinó un procés continu que depèn de les diferències individuals i de l'entorn: • Estratègies d'afrontament: S'han d'activar cada vegada que l'entorn canvia (com ara quan hi ha obres al carrer). • Accessibilitat universal: Es reivindica que el disseny original de les ciutats i edificis ha de ser per a tothom, evitant el pedaç de les "barreres arquitectòniques". • Acceptació: No es tracta d'acceptar el dèficit com a tal, sinó d'acceptar els efectes i limitacions reals que aquest provoca en la vida diària. Recerca i l'Ansietat: El Projecte Tarragona Es presenta el Projecte Tarragona, una iniciativa de recerca dedicada a crear eines pioneres per als professionals: "L'ansietat cognitiva i fisiològica pot bloquejar l'aprenentatge necessari per a l'autonomia, com l'ús del bastó." • El Cuestionario Tarragona de Ansiedad para Ciegos (CETAC) ajuda a detectar com el nerviosisme impedeix l'aprenentatge de noves habilitats. • El repte social actual continua sent la integració total sense oblidar els fets diferencials que requereixen suports específics.

  • 59'

    El Serrallo: Història i Futur del Barri Mariner

    Memòria gràfica i emocional del Serrallo Aquest episodi especial de Tarragona Ràdio es desplaça al Tinglado 4 del Moll de Costa per cobrir l'exposició "El Serrallo, ahir i avui". A través d'entrevistes amb responsables del Port i veïns carismàtics, es basteix un relat sobre la identitat d'aquest barri mariner. Projectes de futur al Port de Tarragona El president de l'Autoritat Portuària, Josep Andreu, detalla iniciatives claus per a la transformació de la façana marítima: • El Museu del Pescador: Un nou espai que se situarà damunt de la Confraria per dignificar els oficis del mar. • La rehabilitació de l'edifici de La Puda: Es preveu recuperar l'antic teatre i mantenir-hi un ús social i cultural per al barri. • La millora de l'accessibilitat: El somni d'eliminar les vies del tren per integrar definitivament el barri amb la ciutat. "Volem que el Serrallo faci un pas endavant partint de la seva pròpia història, el que el fa un barri simbòlic i entranyable." L'exposició: Tres eixos de vida L'exposició recull més de 1.300 imatges cedides per unes 50 famílies serrallenques. L'espai s'organitza en tres grans àmbits: El Barri: L'evolució urbanística des del 1868 fins a l'actualitat. La Festa: Elements de religiositat i celebració popular com Sant Pere i la Verge del Carme. La Feina: Un homenatge a la duresa de la pesca, des de les remendadores fins als pescadors de bou. Testimonis i tradició Diversos veïns i cronistes, com Josep Maria Sabater, recorden el Serrallo com un "poble dins la ciutat". Es destaca el paper dels renoms (més usats que els cognoms) i la rica gastronomia basada en el romesco i els arrossejats. L'exposició no només preserva la memòria gràfica, sinó que actua com a dinamitzador de l'oferta cultural i turística del Moll de Costa durant l'estiu.

  • 49'

    Els Càmpings de Tarragona: Turisme de Qualitat i Natura

    Panorama del Sector del Càmping a Tarragona L'episodi explora la realitat i l'evolució dels set càmpings de Tarragona ciutat, destacant la seva capacitat d'adaptació i la seva funció com a resorts horitzontals. Els responsables dels centres subratllen la importància de l'entorn natural i la col·laboració mitjançant l'associació local per promocionar la ciutat. Valors i Singularitats del Servei • Llibertat i Natura: S'emfatitza que el càmping ofereix un entorn de descans i diversió familiar impossible de trobar en altres tipus d'allotjaments. • Seguretat Infantil: Funciona com un "petit poble" on els nens poden moure's amb autonomia total. • Sostenibilitat: Existeix una gran sensibilitat per la botànica i la preservació de les pinedes i platges. L'Evolució cap al Allotjament de Luxe Els gestors coincideixen que el sector ha canviat radicalment gràcies a: L'auge dels bungalows: Allotjaments amb totes les comoditats (rentavaixelles, TV, aire condicionat) que han atret un públic que abans no anava de càmping. El concepte de Glamping: Ofertes alternatives com els safari lodges que barregen el contacte amb la natura i el luxe. Wellness i Serveis: La introducció de zones de spa, jacuzzis i massatges. "Tota la vida buscant el paradís i resulta que el tenia aquí al costat." Experiències dels Campistes Inclou entrevistes amb diverses famílies que reforcen algunes idees clau: • Fidelitat Generacional: Famílies que porten fins a quatre generacions visitant el mateix càmping. • Turisme de Proximitat: Persones de Reus, Valls o Barcelona que busquen una escapada ràpida a 45 minuts de casa. • Flexibilitat: El càmping permet autorregular la despesa gràcies a la cuina pròpia i l'elecció del tipus de parcel·la o bungalow. Perspectives de futur Malgrat la crisi econòmica del moment, el sector es mostra optimista. L'estada mitjana s'ha situat al voltant dels 6 dies, amb un creixement del client nacional que compensa les baixades en altres sectors turístics.

  • 50'

    Homenatge i comiat a l'Escola Olga Xirinacs

    El tancament d'un projecte educatiu singular Aquest programa especial de Tarragona Ràdio recull el testimoni emocional i reivindicatiu de la comunitat educativa de l'escola Olga Xirinacs davant el seu tancament definitiu l'estiu del 2012. Creat el 2007, el centre s'ha distingit per una metodologia innovadora i una implicació familiar sense precedents. Crònica d'un tancament polèmic La decisió de la Generalitat de Catalunya de fusionar-la (o absorbir-la) amb el Col·legi Tarragona va ser rebuda amb una forta oposició. Els punts clau de la disputa van ser: • La falta de transparència en els informes tècnics que justificaven el tancament. • L'incompliment de les promeses de continuïtat fetes pel govern en anys anteriors. • Les crítiques al maltractament administratiu rebut per part dels serveis territorials d'ensenyament. El llegat de la comunitat educativa El resum de l'experiència viscuda per pares, alumnes i mestres destaca per conceptes com la comunitat educativa i l'aprenentatge integral: • Implicació familiar: Els pares no només han estat clients del servei, sinó col·laboradors actius en comissions de biblioteca, solidaritat i comunicació. • Escola Verda: El centre va aconseguir el distintiu de qualitat ambiental en un temps rècord. • Llegat emocional: La directora, Rat Cebrián, defineix l'escola com un somni compartit on el més important ha estat el creixement de les persones. "En aquesta escola no només ens han ensenyat a aprendre, ens han ensenyat a volar, i el saber volar és com anar en bicicleta: no s'oblida mai." Reivindicació política i social Els representants de l'AMPA i les famílies han denunciat durant tot el programa la gestió política de la ciutat de Tarragona, lamentant que els nens hagin estat tractats com a nombres i ràtios en lloc de persones, i criticant la falta de suport real per part de l'alcaldia i els serveis territorials.

  • 59'

    25 anys de l'atemptat d'ETA a Enpetrol (Tarragona)

    Reconstrucció de la Nit del 12 de Juny de 1987 Aquest episodi especial de Tarragona Ràdio recupera el documental Última Hora, produït per Vicente Rubio, que commemora el 25è aniversari de l'atemptat d'ETA contra el rack d'Enpetrol. A través de testimonis de periodistes i talls de veu reals de l'època, es reviu la crònica d'una nit marcada pel pànic col·lectiu i la incertesa. L'Inici de l'Emergència Cap a la mitjanit, una doble explosió a les canonades d'etilè al polígon petroquímic va il·luminar el cel de Tarragona. El que inicialment es va tractar com un accident industrial va desencadenar una evacuació massiva espontània: • Milers de ciutadans van fugir cap a zones com Valls, Barcelona o la platja de la Rabassada. • Les carreteres es van col·lapsar, generant situacions de perill addicional. • La gent abandonava les cases en pijama, sovint separant-se dels seus familiars en la confusió. El Paper Crucial de la Ràdio En una època sense telèfons mòbils ni xarxes socials, la ràdio es va convertir en l'únic cordó umbilical entre l'administració i la població. Emissores com Tarragona Ràdio, Ràdio Cadena i la Cadena SER van modificar la seva programació per convertir-se en un servei públic essencial: • Localització de persones: El programa recull nombroses trucades de familiars que buscaven fills, germans o pares perduts durant la fugida. • Gestió de la informació: Els periodistes havien de transmetre calma malgrat la visió de les flames gegantines i la manca de dades oficials immediates. "La ràdio va ser el vehicle ideal per informar, comunicar i avisar la gent en cas de perill." De l'Accident a la Reivindicació Terrorista Al matí següent, la narrativa va canviar radicalment. El que semblava una fallada tècnica es va confirmar com un atemptat terrorista: • Josep Maldonado, aleshores delegat de la Generalitat, va ser un dels primers a confirmar la troballa d'indicis d'artefactes. • Finalment, l'organització ETA va reivindicar l'acció mitjançant una trucada a Ràdio Cadena. Conseqüències i Seguretat Industrial L'atemptat va marcar un abans i un després en la consciència del risc a Tarragona. Les associacions de veïns van denunciar la falta de coordinació del Pla de Seguretat (PLASEQTA) i la necessitat de millors sistemes d'informació i confinament davant futurs incidents al complex petroquímic.

  • 53'

    Crisi als mitjans i socialització de la pobresa a Tarragona

    Anàlisi de la Crisi als Mitjans de Comunicació L'episodi comença amb una entrevista a Ignasi Soler, president de la demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya. S'analitza com la crisi econòmica ha colpejat durament el sector periodístic al Camp de Tarragona. Impacte en l'ecosistema mediàtic local • El sector de la comunicació a Tarragona ja era estructuralment feble abans del 2008. • S'ha produït un tancament significatiu de mitjans com Ona Valls, Onda Rambla, Canal Català i l'edició local d'El Punt. • Es calcula que s'han perdut més del 15% dels llocs de feina directes en l'últim any i mig. El periodisme com a servei públic essencial Soler defensa que la informació no és una mercaderia qualsevol: "La informació no la podem anar a comprar a la Xina; si desapareixen els mitjans locals, com sabrem què fa l'alcalde o com anirem a votar?" • El finançament basat exclusivament en la publicitat ha col·lapsat, reduint-se a la meitat en pocs anys. • Existeix el perill que la informació de proximitat sigui substituïda per continguts fets des de Barcelona o Madrid, perdent la capacitat de debat territorial. La Socialització de la Pobresa a Espanya La segona part de l'episodi compta amb Àngel Belzunegui, professor de Sociologia de la URV, per presentar l'estudi "Socialización de la pobreza en España". Nous perfils de pobresa La crisi ha estès la precarietat a capes socials que abans es consideraven protegides: • Joves amb estudis superiors: Viuen en llars unipersonals amb remuneracions baixíssimes que no els permeten superar el llindar de la pobresa. • Homes d'entre 35 i 50 anys: Pares de família que han perdut la feina i tenen grans dificultats per a la reinserció laboral. • Pobresa infantil: Un fenomen incrementat per l'empobriment dels progenitors (pobresa sobrevinguda). Perspectives i Cohesió Social • La taxa de pobresa a Espanya es manté estructuralment alta, fins i tot en èpoques de bonança (entorn del 18-20%). • Belzunegui adverteix que la trencadissa de la cohesió social és el risc més gran, citant indicadors preocupants com l'augment de suïcidis en homes en edat laboral. • Es destaca la importància de les transferències socials (com a Finlàndia) per reduir dràsticament aquestes taxes.

  • 58'

    El millor de la temporada: Ballesteros i Cadiach

    Balanç Polític i Econòmic de Tarragona L'alcalde Josep Fèlix Ballesteros analitza el primer any del seu segon mandat (2011-2012), un període fortament marcat per la crisi econòmica i la necessitat de pactes en un govern sense majoria absoluta. Gestió Municipal i Projectes Clau • Austeritat sense retallades socials: Es reafirma un pla econòmic a 10 anys que prioritza els serveis socials i l'educació, buscant l'eficiència mitjançant la fusió d'empreses municipals. • Implantació d'IKEA: Es confirma que el projecte a Tarragona és sòlid i que s'ha trobat la fórmula urbanística per tirar-lo endavant sense dependre del consens del 100% dels propietaris. • Infraestructures Estratègiques: L'alcalde defensa el Tercer Fil ferroviari com una solució provisional però urgent per no perdre competitivitat industrial davant Barcelona o València. • Jocs Mediterranis 2017: Es presenta com el gran motor d'il·lusió i transformació per a la ciutat de cara al futur. El Mercat Central i la Tabacalera • El finançament del Mercat Central està garantit, tot i que es busquen nous models de gestió que incloguin restauració i horaris adaptats. • L'obertura dels jardins de la Tabacalera i la creació d'un Consorci per al Patrimoni Mundial amb la Generalitat i l'Estat són prioritats immediates. "Tarragona és més vista en positiu fora del nostre terme municipal que de portes endins; tenim una certa tendència a l'autoflagellació." L'Èxit de l'Alpinisme Tarragoní L'alpinista Òscar Cadiach visita l'estudi després d'una fita històrica: completar l'ascens a l'Annapurna i el Dhaulagiri en menys de tres setmanes. El Repte dels 14 Vuitmils • Recuperació i preparació: Cadiach destaca la importància de tornar a casa, al costat del mar, per recuperar-se físicament després de perdre pes i energia a l'Himàlaia. • Estratègia al Dhaulagiri: Explica com van haver d'obrir traça ells sols i muntar un quart camp d'altura per assegurar el cim a causa del fred extrem d'aquella temporada. • Properes expedicions: Amb 10 de 14 vuitmils ja assolits, l'alpinista prepara la seva marxa al Pakistan per intentar el Broad Peak i el mític K2. Psicologia de l'Alçada • Segons Cadiach, muntanyes com l'Annapurna requereixen més fortalesa mental que física a causa del perill constant d'allaus i la pressió psicològica que fa que molts expedicionaris abandonin.

  • 56'

    Especial Tàrraco Viva: Reconstrucció Històrica a Tarragona

    El Festival Tàrraco Viva i la seva Coordinació En aquesta edició especial de Tarragona Ràdio, el coordinador Magí Seritjol detalla els preparatius i l'arrencada del festival. Es destaca la participació de més de 2.000 escolars i l'impacte mediàtic que ha atret públic de tota Catalunya. Novetats i Accessibilitat • Implementació de TàrracoTicket per a la venda online. • Èmfasi en les activitats gratuïtes i tallers familiars al Camp de Mart i Jardins de Saavedra. • Cicle de conferències amb acadèmics sobre temes com els hooligans de l'antiguitat i la ciutadania romana de Caracalla. Grups de Reconstrucció i Divulgació El cor del festival l'integren diversos grups locals que cerquen el rigor històric en les seves representacions: Projecte Fènix i Legio Prima Germànica • Projecte Fènix: Recreació d'una sessió del Senat Romà i l'explicació de la Pompa Triumphalis (desfilada del triomf). • Legio Prima Germànica: Centrats en el segle IV d.C. (època tardorromana), realitzen activitats a l'aqüeducte de les Ferreres sobre espionatge i control de camins. Nèmesis, Taleia i Sant Fructuós • Nèmesis: Divulgació de la vida quotidiana, incloent la justícia romana, el vestuari com a marcador d'estatus i els jocs de gladiadors nocturns a l'amfiteatre. • Taleia: Estrena del grup de música romana Carmina Canere i recreació de rutes sobre la prostitució i la medicina antiga. • Associació Cultural Sant Fructuós: Reconstrucció iconogràfica a partir del Sarcòfag de Betesda i funerals paleocristians. "Nosaltres som els continuadors d'allò; el nostre ADN social i cultural ve d'allà." Un Model d'Èxit i Indústria Cultural El festival ha creat una marca pròpia a nivell europeu, mobilitzant prop de 1.000 persones en tasques de reconstrucció. Es discuteix la creació d'una possible infraestructura fixa de divulgació o parc arqueològic per mantenir l'activitat durant tot l'any.

  • 59'

    Immigració i Actualitat del Port de Tarragona

    L'impacte de la crisi en el col·lectiu immigrant L'entrevista amb Jordi Gené, coordinador d'AMIC-UGT, exposa la crua realitat dels nouvinguts a la demarcació de Tarragona durant el 2012. La crisi econòmica ha colpejat amb especial duresa aquest col·lectiu per la seva vulnerabilitat administrativa i laboral. Precarietat laboral i el risc d'irregularitat • La pèrdua de la feina no només implica la falta d'ingressos, sinó que impedeix la renovació de l'autorització de residència, fent que moltes persones retornin a una situació d'irregularitat administrativa. • Es destaca que el 90% dels casos d'arrelament actuals són de persones que prèviament tenien papers i els han perdut. • La majoria d'usuaris porten més de 10 anys a Catalunya, per la qual cosa ja estan plenament arrelats. Drets socials i el discurs del por "Atacar els drets que qualsevol persona té pel fet de ser-ho és d'una gravetat absoluta que ens acosta a discursos racistes." • Es denuncia la possible retirada de la targeta sanitària per a immigrants irregulars, fet que podria col·lapsar els serveis d'urgències. • Jordi Gené alerta sobre l'augment de la xenofòbia, alimentada per discursos demagògics que culpen els immigrants de la crisi dels serveis públics. El Port de Tarragona com a motor econòmic En la segona part, Josep Andreu, president de l'Autoritat Portuària, presenta dades optimistes en un context econòmic general negatiu. Projectes estratègics i infraestructures • El Port ha passat a ser el quart port d'Espanya en volum de mercaderies, amb un creixement del 38% al primer trimestre del 2012. • S'estan desenvolupant l'ampliació del Moll de la Química i la nova estació intermodal per potenciar el tràfic de contenidors. • Respecte al tercer fil ferroviari, Andreu reafirma que el Ministeri de Foment aposta pel traçat de costa (sobre la xarxa existent) degut a la falta de fons per a solucions a llarg termini com la via de Reus. Vibrant activitat cultural al Serrallo • Es projecta la creació d'un Museu del Pescador a l'àtic de la nova Confraria. • L'Autoritat Portuària ha adquirit l'emblemàtic edifici de La Puda per salvar-lo de l'especulació immobiliària i convertir-lo en un centre d'oficines culturals i espais socials per al barri.