Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2013 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2013. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1252 episodis
RSS

episodis

1189-1200 de 1251
  • 14'

    Història i Urbanisme Medieval de Tarragona

    Presentació del llibre sobre l'evolució de Tarragona L'episodi se centra en la presentació del llibre Historia, Formación y Usos de l'Espai Urbano Medieval a Tarragona, una obra de José Javier Aguirre i Alberto Villuendas. El text explora la transformació urbana de la ciutat entre l'època imperial i l'etapa medieval (segles XII i XIII). Desafiaments de la Recerca Històrica Els autors detallen la complexitat de sintetitzar la informació per fer-la més divulgativa sense perdre el rigor acadèmic: El manuscrit original ha estat polit fins a arribar a les 325 pàgines. S'han utilitzat fonts documentals riques com les bules papals d'Urbà II per entendre la restitució de la seu metropolitana. La part més costosa ha estat el treball arqueològic, analitzant més de 3.000 excavacions urbanes. Reflexió sobre la professió i la ciutat L'autor destaca la dificultat de recopilar dades a causa de la falta de col·laboració d'alguns professionals del sector: "Juntar las piezas del rompecabezas arqueológico ha constituido un trabajo épico... hay muchos colegas del gremio que todavía siguen en el siglo XII." Finalment, s'expressa un sentiment d'arrelament a la ciutat de Tarragona, destacant que, tot i ser originari de Zamora, l'autor resta captivat pel patrimoni i la història tarragonina des de la seva arribada l'any 2001.

  • 5'

    Caminada Popular d'Hivern 2024 a Tarragona

    Caminada Popular d'Hivern a Tarragona Aquest diumenge, el Patronat Municipal d'Esports organitza una nova edició de la Caminada Popular d'Hivern, un esdeveniment que combina l'activitat física amb la solidaritat. Detalls de l'esdeveniment Data i hora: Diumenge a les 9:00 h. Punt de sortida: L'emblemàtic Camp de Mar. Recorregut: Un circuit d'uns 13,8 quilòmetres que transcorre per l'entorn natural de la ciutat, incloent punts com el camí de Loreto, Masenric i la vall de la Rebassada. Durada estimada: Entre 3 i 4 hores, depenent del ritme de cada participant. Una causa solidària L'activitat es realitza en benefici de la Lliga contra el Càncer de Tarragona i les Terres de l'Ebre, que enguany celebra el seu 20è aniversari. "Al mateix temps que el caminant feia efectiva la seva inscripció, podia fer lliurement un donatiu a la Lliga contra el Càncer." Inscripcions i serveis Les inscripcions tenen un cost de 3 euros i es poden realitzar fins al mateix diumenge, tot i que es recomana fer-ho abans per facilitar l'organització. L'organització oferirà avituallament: aigua i barreta energètica a la sortida, i xocolata calenta amb coca a l'arribada per combatre el fred. Tots els participants rebran una samarreta de regal commemorativa de l'aniversari de la Lliga.

  • 12'

    Lluita social i manifestació contra el poder financer

    Contra el cop d'estat de les finances i la corrupció Els portaveus de la plataforma en defensa dels drets públics, Antoni Peco i Salvador Valcells, presenten les motivacions de la manifestació convocada per al proper 23 de febrer. L'objectiu és denunciar un sistema dominat pel capitalisme financer que prioritza el rescat dels bancs per sobre del benestar de les persones. Eixos principals de la protesta Crisi de sistema: Es denuncia una situació de precarietat creixent on moltes famílies tenen dificultats per satisfer necessitats bàsiques com l'alimentació. Deute i frau fiscal: Salvador Valcells subratlla que el deute de l'Estat espanyol s'ha convertit en etern, de la mateixa manera que va passar a Llatinoamèrica, i critica la manca d'actuació contra el frau fiscal. Defensa del sector públic: La manifestació posa un focus especial en la salut, rebutjant el model de gestió privada i reivindicant la gestió pública com l'única garantia d'atenció universal i de qualitat. "S'està rescatant els bancs i no s'està rescatant les persones. Fins i tot se'ls tira fora de casa vulnerant el dret a l'habitatge." Organització i solidaritat veïnal L'acte s'organitza a Tarragona mitjançant diverses columnes ciutadanes que sortiran de barris com Ponent (Camp Clar), Sant Pere i Sant Pau i Sant Salvador. Tot i el buit institucional, els ponents destaquen la forta solidaritat veïnal que s'està generant als barris per compartir menjar, roba i recursos, actuant on l'Estat no arriba.

  • 22'

    Eix Mediterrani: Anàlisi del tram Castelló-Tortosa-Tarragona

    El Corredor Mediterrani com a node estratègic L'entrevista amb Pau Caparrós, coordinador de l'Institut Ignasi Villalonga, se centra en la jornada organitzada al Castell de Peníscola per analitzar el tram ferroviari i viari entre Castelló, Tortosa i Tarragona. Aquest sector és considerat el node central de l'eix mediterrani, una infraestructura vital per a la competitivitat econòmica de l'Arc Mediterrani. Problemàtiques i reptes actuals L'estudi destaca diverses deficiències crítiques que afecten el territori: El coll d'ampolla de Vandellòs: Persisteixen 44 quilòmetres de via única que provoquen retards, accidents i problemes de congestió des dels anys 70. Dèficits en el transport de mercaderies: Actualment, la quota ferroviària de mercaderies és només del 2-3%. Augmentar-la fins al 15% podria reduir els costos de transport entre un 15% i un 20%, especialment en sectors com l'automobilístic i l'agroalimentari. Connectivitat de passatgers: La manca de dobles vies impedeix que l'Euromed connecti València i Barcelona en temps competitius (actualment 3 hores, quan podrien ser 2h 15min). Vertebració del territori i les Terres de l'Ebre Es reivindica el paper de Tortosa i les Terres de l'Ebre com a eix vertebrador. L'estudi subratlla: La necessitat de millorar l'accés a les estacions de grans línies. L'augment significatiu de les exportacions agroalimentàries a l'Ebre, superior a la mitjana d'altres zones de l'Arc Mediterrani. L'exigència de finalitzar altres infraestructures viàries com l'A-7 i resoldre els punts negres de la N-340. Vigilància política i institucional Caparrós adverteix sobre el "fantasma" de l'Eix Central (Pirinenc), que competeix pels recursos europeus malgrat tenir menys sentit econòmic que el Mediterrani. L'Institut Ignasi Villalonga actua com un lobby per fomentar una euroregió mediterrània forta que asseguri les inversions promeses per al 2015-2017. "Sense el tram Vandellòs-Tarragona, qualsevol altra inversió al corredor no tindria sentit; és la prioritat absoluta."

  • 7'

    SETEM: Consciència i consum responsable al Campus Catalunya

    SETEM i la lluita per la transformació social L'entrevista presenta a SETEM, una federació d'ONG de solidaritat internacional fundada el 1968. La seva tasca principal se centra a conscienciar la societat sobre les desigualtats nord-sud i promoure transformacions individuals i col·lectives per assolir un model de món més just. La interconnexió dels nostres actes La representant de SETEM, Laura Ronald, destaca que en el context actual de crisi i retallades, és més necessari que mai entendre que el sistema econòmic és una cadena global: Finances ètiques: Sovint desconeixem que els nostres estalvis poden estar finançant la fabricació d'armes o la destrucció d'ecosistemes. Consum tèxtil i electrònic: Els preus baixos sovint amaguen explotació laboral i de recursos en països on la regulació és inexistent. Manca d'informació: Sovint l'etiquetatge és enganyós, ja que un producte pot indicar que està fet a Espanya quan només s'hi ha realitzat l'últim pas del procés (com cosir una cremallera). Alternatives i acció política "La nostra feina és fer veure els impactes que tenen els nostres actes, des d'anar a fer la compra fins a posar els diners al banc." SETEM proposa diverses vies per generar un canvi real: 1. Comerç Just i banca ètica (Oikocredit). 2. Consum de proximitat i coneixement directe del productor. 3. Compra pública ètica: Incidència política perquè les administracions apliquin criteris ètics en els seus uniformes i subministraments.

  • 19'

    Comerç Just, Finances Ètiques i Consum Responsable a Tarragona

    Jornada sobre el Comerç Just al Campus Catalunya L'episodi recull diverses iniciatives i entitats que participen en el Dia del Comerç Just a Tarragona, destacant models econòmics alternatius basats en la solidaritat i la sostenibilitat. Iniciatives Solidàries i d'Intercanvi L'Ateneu Roig: Presenta un sistema de germanor i intercanvi on els ciutadans porten objectes (quadres, articles diversos) per canviar-los per aliments destinats a persones amb necessitats crítiques a nivell local. Filosofia de proximitat: Es debat la importància de mirar "cap a casa" davant el creixement del Tercer Món en el nostre propi entorn, sense oblidar l'ajuda internacional. Finances Ètiques amb Oikocredit L'entitat Oikocredit s'exposa com una cooperativa internacional de serveis financers que inverteix en projectes amb alt contingut social: Funcionament: Capten estalvis de països del Nord (mínim 200 €) per finançar cooperatives als països del Sud (Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia). Exemple de projecte: Han finançat una fàbrica de processament de canya de sucre al Paraguai, permetent als productors locals afegir valor al seu producte de forma sostenible. Rendibilitat: Busquen una rendibilitat social més que econòmica, amb dividends limitats (entorn el 2%) per garantir la viabilitat sense lucre. Consum Responsable i Mobilitat Consum responsable: La Maricel de l'Ateneu Roig de Cambrils explica la necessitat de ser conscients que cada compra fomenta un model empresarial determinat, advocant per la justícia social i el respecte al medi ambient. Bicicam: S'anuncia la presentació d'aquesta coordinadora que promou l'ús de la bicicleta al Camp de Tarragona i la recuperació de bicicletes velles per donar-los una segona vida. "Darrere d'un objecte ens hem de plantejar si està fet amb justícia social i respectant el medi ambient."

  • 9'

    Intermón Oxfam i els avantatges del comerç just

    El Comerç Just com a Motor de Canvi Social En aquesta entrevista, la Claustre Magaroles, responsable d'Intermón Oxfam, explica la participació de l'entitat en un mercat d'intercanvi i la filosofia que hi ha darrere dels seus productes. L'objectiu principal és fomentar un consum responsable i conscienciar la població sobre la possibilitat de reutilitzar objectes en lloc de comprar-ne de nous. Què garanteix el segell de Comerç Just? Els productes certificats no només destaquen per la seva qualitat, sinó per complir uns estàndards internacionals rigorosos: Equitat i drets: Es garanteix la igualtat de sou entre homes i dones i l'absència total d'explotació infantil. Organització cooperativa: Els treballadors participen en la presa de decisions de les seves pròpies cooperatives. Sostenibilitat: Es té una cura especial pel medi ambient durant tot el procés de producció. Preu garantit: A diferència del mercat convencional (com la borsa del cafè), Intermón garanteix un preu just i estable als productors, evitant que caiguin en la pobresa per les fluctuacions de les multinacionals. "Quan un millora econòmicament la seva vida familiar gràcies a un preu just, millora tot el seu entorn: els nens poden anar a l'escola i la comunitat progressa." Productes destacats i recomanacions Magaroles ressalta que la diferència de preu amb els productes convencionals s'ha reduït molt, fent-los accessibles per a tothom. Entre la varietat ofertada a la seva botiga del carrer Sant Francesc destaquen: Sucre Panela: Un sucre de canya integral, sense refinar, amb menys calories i recomanat per a la salut. Cafè Tierra Madre: Cultivat per dones i d'agricultura biològica. Xocolata i Cacau pur: Productes sense additius amb un sabor excepcional que fidelitzen qui els prova. Vins internacionals: Propostes de qualitat procedents de Sud-àfrica i Xile.

  • 17'

    Comerç Just i Economia Solidària al Campus Catalunya

    La URV amb el Comerç Just i la Sostenibilitat L'episodi dóna veu als responsables i participants del grup de treball de la URV pel Comerç Just, una iniciativa que busca conscienciar la comunitat universitària sobre els hàbits de consum i la justícia social. L'objectiu final és que la universitat obtingui la certificació oficial com a Universitat de Comerç Just. Iniciatives Destacades Mercat d'Intercanvi: Un espai on no s'utilitzen diners, sinó que es fomenta la reutilització i la circulació d'objectes usats per donar-los una segona vida. Arquitectura Sostenible: El professor Carles Barberà presenta un projecte amb estudiants d'arquitectura que utilitza l'Europalet com a unitat bàsica de construcció. Desenvolupen prototips de vivendes autosuficients i de baix cost. Aplicacions potencials en infraestructures de platja a Tarragona i en projectes de cooperació a Colòmbia. La Xarxa Eco i les Monedes Socials En Roger, representant de la Xarxa Eco, explica el funcionament de les monedes socials a la província de Tarragona: L'Eco és una unitat de mesura d'intercanvi que facilita el bescanvi de productes i serveis sense dependre de la banca tradicional. Es posa èmfasi en la sobirania alimentària i la relació de proximitat amb els productors locals. L'ús del sistema online SES (Community Exchange System) per gestionar les ofertes i demandes de la comunitat. "El problema no són els productes i serveis, o els diners; el problema és la coordinació. Tenim les eines per ajudar-nos mútuament."

  • 7'

    SETEM: Consciència i Transformació cap al Comerç Just

    SETEM i la Lluita contra les Desigualtats SETEM és una federació veterana de 10 ONGs, fundada l'any 1968, que centra la seva activitat en la sensibilització sobre les desigualtats nord-sud. L'objectiu principal de l'entitat és promoure transformacions socials per construir un món més just a través de la reflexió sobre els nostres hàbits quotidians. L'Impacte dels Actes Quotidians La Laura Ronal, membre de SETEM, destaca com les nostres decisions diàries tenen una repercussió directa en la cadena global: Finances Ètiques: Sovint desconeixem què financen els nostres estalvis. Molts bancs tradicionals inverteixen en la indústria armamentística o en projectes que destrueixen el medi ambient. Consum Responsable: El preu baix de la roba o la tecnologia sovint amaga una realitat d'explotació laboral i degradació de recursos naturals en països del sud. Manca d'Informació: Existeix una opacitat deliberada en l'etiquetatge. Molts productes indiquen que estan fets a nivell local quan només l'últim pas de la producció s'ha realitzat aquí. Alternatives i Campanyes de Canvi L'organització proposa alternatives reals per contrarestar aquest model econòmic: Comerç Just: Garantir condicions dignes per als productors. Consum de Proximitat: Fomentar el producte local i el contacte directe amb qui produeix. Compra Pública Ètica: Interpel·lar les administracions perquè els seus subministraments (des del cafè fins als uniformes) segueixin criteris ètics. "Hem de fer veure com funciona la cadena i l'impacte que tenen els nostres actes, des d'anar a fer la compra fins a posar els diners al banc."

  • 18'

    Nous vestits dels Armats de la Sang de Tarragona

    Renovació Històrica dels Armats La Congregació de la Sang de Tarragona presenta un ambiciós projecte de renovació de la vestimenta dels seus armats, basat en un rigorós estudi de fidelització històrica. L'objectiu és recrear, amb la màxima exactitud possible, la imatge de la guàrdia pretoriana de l'època de l'emperador August. Detalls del Projecte i Costos Pressupost: El cost real de cada vestit ha ascendit a uns 1.850 euros, superant les previsions inicials de 1.200 euros. Finançament: Es manté el sistema d'apadrinament per 1.200 euros, buscant fons addicionals per cobrir la diferència. Nombre de vestits: Es fabriquen un total de 41 vestits, incloent-hi la nova figura del Signifer (el portador de l'estandard). Elements que es conserven: Per la seva vàlua històrica (quasi 100 anys) i fidelitat, es mantenen la llança, l'escut de 1914 i les botes. Canvis en la Vestimenta i Presentació L'actualització inclou cascs més tancats amb plomalls més llargs, folrats de cuir per suportar un pes de 2,5 quilos. Una de les novetats més destacades és l'assignació d'un nom romà autèntic de l'antiga Tarraco a cada armat, vinculant així cada padrí amb una identitat històrica específica. "Estem intentant fer el més semblant a la guàrdia pretoriana que hi havia aquí a Tarragona en l'època d'Augusto." L'acte de presentació oficial tindrà lloc el diumenge 17 de març a les 12:00 h a l'Amfiteatre de Tarragona, on es realitzarà una exhibició i el lliurament de recordatoris als padrins.

  • 9'

    Oikocredit: Finances ètiques i projectes de comerç just

    Oikocredit i el seu paper en les finances ètiques En el marc del Dia del Comerç Just, David Díaz de Quijano explica el funcionament d'Oikocredit, una cooperativa internacional de finances ètiques fundada l'any 1975 als Països Baixos i amb presència a Catalunya des del 2000. L'entitat se centra en captar l'estalvi de persones i organitzacions dels països del Nord per finançar projectes amb un alt contingut social als països del Sud (Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia). Funcionament i Inversió Cooperativa de serveis financers: No és un banc convencional, ja que no ofereix comptes corrents ni targetes, sinó que funciona mitjançant la inversió en el seu capital social. Inversió mínima: Qualsevol particular pot fer-se soci inversor a partir de 200 euros. Rendibilitat social vs. econòmica: Tot i que es busca un dividend (al voltant del 2%), l'objectiu principal és la rendibilitat social. Disponibilitat: El capital no és immediat, però es pot recuperar normalment en un termini de 15 dies després del primer any. Projectes finançats i impacte social L'entitat arriba a beneficiar uns 26 milions de persones a través de 890 cooperatives i institucions microfinanceres. Un exemple destacat és el suport a una cooperativa de canya de sucre al Paraguai: "Oikocredit ha finançat la construcció d'una fàbrica de processament allà mateix per exportar amb més valor afegit i millors condicions." Criteris de selecció Els projectes han de complir tres requisits fonamentals: 1. Viabilitat econòmica per garantir el retorn de l'estalvi dels socis. 2. Impacte social positiu en les comunitats locals. 3. Criteris de sostenibilitat i respecte pel medi ambient.

  • 15'

    Recerca en eficiència energètica i edificis de consum zero

    L'aposta per l'eficiència energètica a través de l'IREC Antoni Martínez, director general de l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), exposa les línies mestres per assolir la màxima eficiència energètica en l'àmbit de l'edificació i les energies renovables. Laboratori pioner i simulació semi-virtual L'IREC ha inaugurat un laboratori d'assaig d'edificis que utilitza un model semi-virtual. Aquesta metodologia permet: * Simular l'edifici de forma virtual (orientació, ocupació, horaris d'oficina). * Provar equips reals d'aire condicionat, il·luminació i sistemes de control en condicions climàtiques reals, ja siguin de la zona del Mediterrani o d'altres indrets. "L'edifici no el podem portar al laboratori, però sí que podem simular on estaria situat i com s'usaria de forma real." Claus per a l'Edifici de Consum Zero Per aconseguir un edifici que no consumeixi energia externa, els esforços s'han de centrar en: 1. Aïllament tèrmic: Evitar pèrdues de calor a l'hivern i l'escalfament excessiu a l'estiu. 2. Disseny arquitectònic: Controlar les superfícies de vidre i buscar una orientació que prioritzi la llum natural sense captar radiació solar directa excessiva. 3. Gestió intel·ligent: Utilitzar sistemes de control de presència per a la il·luminació i climatització només en espais ocupats. 4. Generació pròpia: Integració de plaques fotovoltaiques, biomassa, geotèrmia i fins i tot petits aerogeneradors. Energies renovables i nous models de negoci Es destaca el progrés de l'energia solar, on l'eficiència ha augmentat mentre els costos han disminuït dràsticament. Martínez assenyala l'aparició de models on empreses inverteixen en les instal·lacions per al client a canvi d'una part de l'estalvi elèctric, democratitzant l'accés a l'autoconsum. A Tarragona, a més, es posa especial èmfasi en la biomassa i la bioenergia, així com en projectes d'energia marina (Cefir Test Station).