Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2013 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2013. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1252 episodis
RSS

episodis

193-204 de 1251
  • 12'

    Tornada del REC Festival a Tarragona: Cinema i Novetats

    El Festival REC torna a Tarragona per la Puríssima El REC Festival Internacional de Cinema de Tarragona inicia una nova edició que tindrà lloc del 3 al 8 de desembre. Tot i que tradicionalment se celebrava a la primavera, enguany s'ha consolidat a la tardor/hivern, aprofitant el pont del desembre per oferir una programació rica i variada. Secció Novetat: My First Time Una de les grans apostes d'aquesta edició és la retrospectiva dedicatòria als inicis dels cineastes consagrats: Agustí Villaronga: Es projectarà la seva òpera prima 'Tras el cristal', una pel·lícula inquietant de terror que va marcar un referent per a tota una generació de directors com J.A. Bayona o Balagueró. L'autor serà present al Teatre Metropol. Helio Quiroga: Es recuperarà el film 'Fotos', una obra que el propi Quentin Tarantino va definir com: "Una pel·lícula pervertida i sexy, alhora que molt divertida." Competició i Activitats Paral·leles El cor del festival segueix sent el concurs Òpera Prima, on es presentaran més de deu pel·lícules procedents de tot el món, amb diverses estrenes a Espanya i Europa a la sala de l'Antiga Audiència. Altres activitats destacades inclouen: La Nit Bizarra: Divendres 6 a la Sala Zero, amb l'actuació de Los Ganglios i el col·lectiu La Inèrcia. Autors Locals: Una secció amb molta expectació que posa en valor el talent del territori. Cloenda Especial: Dedicada al 40è aniversari de la visita de Salvador Dalí a Tarragona, amb imatges d'arxiu i un elefant de cartró.

  • 18'

    El futur urbanístic de Tarragona i el paper del sector d'obra

    El sector de la construcció al Tarragonès L'entrevista analitza la situació singular del Tarragonès, l'única comarca de Catalunya on la construcció ha repuntat recentment. José Luis García distingeix entre dues realitats: Primera residència: A la ciutat de Tarragona hi ha una demanda latent i una necessitat real d'habitatge que no es cobreix (només es van fer unes 200 cases l'any passat). Segona residència: Enfocada al mercat exterior i europeu a zones com Salou o Altafulla. L'expert critica durament el paper de les entitats financeres, afirmant que la crisi no va ser immobiliària sinó una burbulla financera: "El que necessitem és que els bancs entrin de debò a l'economia de la petita i mitjana empresa per resoldre les autèntiques necessitats." Projectes estratègics: BCN World i el Pla General Es detallen infraestructures clau que marcaran la propera dècada a la demarcació: Barcelona World: Tot i que les grans obres requereixen empreses potents, es preveu que generarà feina per a més de 15.000 persones, beneficiant les pimes auxiliars del territori. Zona del Llorito: S'ha presentat un pla parcial que inclou 20 hectàrees d'equipaments, destacant un hub sanitari amb una extensió equivalent a 8 camps de futbol. La Budallera: Projecte clau per cohesionar els barris de Llevant i descongestionar la Via Augusta. Gestió i terminis S'admet que el desenvolupament real d'aquests plans és lent. Les màquines no començaran a treballar fins d'aquí a 7 o 8 anys (cap al 2020), ja que els tràmits de reparcel·lació i aprovació són complexos. García conclou que és urgent crear la gerència d'urbanisme per agilitzar el Pla General.

  • 26'

    Entrevista a Victòria Forns sobre Tarragona 2017 i Gestió Municipal

    Els Jocs Mediterranis Tarragona 2017 Adaptació i Austeritat • Victòria Forns destaca que la decisió d'allotjar els esportistes en un complex hoteler a Salou és una mesura raonable i necessària davant la conjuntura econòmica actual. • S'ha descartat la construcció d'una Vila Mediterrània pròpia per evitar inversions sense un retorn econòmic o social clar, especialment davant la manca de demanda en el mercat immobiliari actual. • Es valora molt positivament l'oferta hotelera existent al territori, que permet aprofitar les infraestructures de qualitat de les subseus. "Totes les inversions han de tenir un retorn econòmic i social. En aquest moment no hi hauria cap promotor capaç de tirar endavant els habitatges sense garanties que el mercat els absorbeixi." Pressupostos i Relacions Institucionals Suport de la Generalitat de Catalunya • La portaveu defensa la implicació del govern de la Generalitat, destacant una partida de 300.000 euros pel 2014 i la cooperació constant a través de reunions paritàries mensuals. • Es critica durament l'incompliment del govern de l'Estat en matèria d'infraestructures i el deute acumulat, que obliga a la Generalitat a destinar gran part del seu pressupost al pagament d'obres del passat (herència del tripartit). Gestió i Eficiència a l'Ajuntament de Tarragona L'Agrupació d'Interès Econòmic (AIE) • S'anuncia l'aprovació d'un nou model de gestió que agrupa cinc empreses municipals (Mitjans de Comunicació, Desenvolupament Econòmic, Habitatge, Transports i Aparcaments). • Aquesta mesura busca l'eficiència i l'estalvi, amb una reducció de càrrecs de confiança i gerències que suposarà un estalvi de 300.000 euros en altes direccions. • Es pretén garantir el manteniment dels serveis bàsics i la seguretat dels llocs de treball mitjançant una central de compres conjunta. Polítiques Socials i Tercer Sector Atenció a la Discapacitat i Dependència • Forns expressa la seva preocupació per la retallada de recursos de l'Estat en la Llei de la Dependència, que deixa la càrrega principal (fins al 80%) a la Generalitat. • El grup municipal ha exigit un increment del 62% en les ajudes a les entitats d'iniciativa social del tercer sector per al pressupost de 2014.

  • 5'

    El Gran Recapte d'Aliments a Tarragona: Objectius i Logística

    El Gran Recapte d'Aliments a Tarragona Aquest cap de setmana se celebra el Gran Recapte, una campanya d'intensificació de la tasca anual del Banc d'Aliments per recollir productes no pereceders. Joan Vila, representant de l'entitat a la demarcació de Tarragona, detalla l'organització d'enguany. Organització i Punts de Recollida L'edició d'aquest any destaca per un creixement exponencial en la seva logística: - S'han habilitat quasi 300 punts de recollida a les comarques de Tarragona, doblant els 150 de l'any passat. - La campanya compta amb la col·laboració de pràcticament totes les cadenes de supermercats (Mercadona, Lidl, Carrefour, Suma, Consum, Bonpreu, El Dia i Caprabo). - A nivell de tota Catalunya, es mobilitzen més de 20.000 voluntaris. Productes de primera necessitat Tot i que es recullen aliments de tota mena que no caduquin, el Banc d'Aliments posa l'èmfasi en aquells productes on el mancament és més crític: 1. Llet: El producte més necessari a tots els bancs d'aliments. 2. Oli: Tant d'oliva com de girassol (aquest últim molt valorat per la seva relació cost-eficiència). 3. Conserves de peix: Essencials per l'aportació de proteïnes. 4. Arròs i pasta: Tot i ser habituals, segueixen sent pilars de la distribució. Logística i Expectatives La recollida es centralitza als magatzems de Reus, on es classifiquen els productes abans de ser enviats a les entitats que els distribueixen durant tot l'any a les famílies necessitades. "L'any passat vam recollir 205 tones; aquest any esperem acostar-nos a les 300 gràcies al major nombre de punts de recollida." L'entitat confirma que ja té coberta la xarxa de voluntaris necessària, assegurant l'èxit operatiu de la jornada.

  • 5'

    El Petit Dalí i la màgia de la imaginació al Teatre Tarragona

    L'espectacle: Un viatge al món dels somnis de Dalí Aquest cap de setmana, el Teatre Tarragona acull una de les propostes familiars més visuals i fascinants de la temporada: El Petit Dalí. L'obra, dirigida artísticament per Lluís Joanet, és una adaptació del llibre d'Anna Obiols i Subí, El Petit Dalí i el camí cap als somnis. Punts clau de la proposta artística Protagonista: La història se centra en el Salvi, un nen amb una imaginació desbordant que acaba convertint-se en el geni surrealista que tots coneixem. Posada en escena: L'escenari evoluciona d'un espai buit fins a omplir-se de l'imaginari dalinià en 3D, incloent-hi referents icònics com: Els rellotges tous. L'elefant amb potes de cigonya. El cargol i altres criatures fantàstiques. Format: És un espectacle molt dinàmic d'una hora de durada que combina teatre, cançons i titelles. Valors i personatges Lluís Joanet destaca especialment la figura del Senyor Calaixos, una marioneta de fil que actua com a bibliotecari i guia emocional del Salvi. Aquest personatge és clau per transmetre el missatge central de l'obra: "El que és important és la seva imaginació; el seu tresor és la seva capacitat de crear i somiar." L'obra està plena de picades d'ullet per als adults, convertint-la en una experiència enriquidora per a totes les edats, tot i que es recomana especialment per a nens a partir de 4 anys.

  • 7'

    Adelina López presenta 'Impressions del Mediterrani'

    L'essència del mar al Teatre Magatzem L'artista Adelina López presenta la seva nova exposició pictòrica titulada "Impressions del Mediterrani", una mostra que es pot visitar al vestíbul del Teatre Magatzem de la Cooperativa Obrera de Tarragona. L'exposició, d'estil figuratiu però amb una càrrega personal molt forta en l'ús del color, recull una selecció d'unes 13 o 14 obres centrades principalment en els paisatges de la Costa Brava. Trajectòria i estil artístic Inicis tardans: L'Adelina va començar a pintar fa aproximadament 12 anys, arran de la seva jubilació i el trasllat des de Barcelona al Rourell. Tècnica: Treballa principalment amb espàtula i aplica els colors directament sobre la tela, partint de fotografies pròpies que li serveixen de guió. El color com a expressió: Encara que les formes són reconeixibles, l'artista reivindica la llibertat cromàtica: "Els colors meus no tenen relació amb el que és veritat; són els meus colors i és com jo ho veig." Peces destacades i materials La natura com a centre: L'exposició se centra en el mar, les roques i els paisatges naturals, defugint el retrat humà. Obra singular: Destaca un tapís realitzat sobre una roba de lli antiga (lienzo), teixida pel seu besavi, que representa el Cap de Creus. Cromatisme: La mostra explora des dels blaus marins i cel fins a tonalitats violetes i verdes. L'exposició és de curta durada, per la qual cosa només romandrà oberta al públic fins al 22 de desembre.

  • 15'

    Festa de l'Oli Siurana a Tarragona: Novetats i Qualitat

    La Festa de l'Oli a la Rambla Nova El President del Consell Regulador de la DOP Siurana, Francesc Prats, presenta la 13a edició de la Festa de l'Oli a Tarragona. L'esdeveniment compta amb la participació de 22 entitats que apropen l'oli nou directament al consumidor. Novetats de l'edició Sessions de tast: S'han programat sessions d'iniciació al tast per a no experts tant dissabte com diumenge. Sortejos duplicats: A diferència d'altres anys, es faran rifes de lots d'oli ambdós dies del cap de setmana. Esmorzar popular: El dissabte al matí se celebrarà el tradicional esmorzar amb la col·laboració del Gremi de Pagesos. Qualitat i normativa del sector Francesc Prats destaca la importància de la nova normativa europea que regula l'ús dels setrills als restaurants. Segons el president: "No li diria prohibició, sinó una normativa que informarà el consumidor d'un dels seus drets principals: saber què té sobre la taula." Arguments clau sobre el producte: Garantia DOP: El segell garanteix el control total del lloc de producció, elaboració i envasat. Economia domèstica: La diferència de preu entre un oli convencional i un verge extra és mínima (uns 10 euros l'any per persona). Salut i maridatge: Es promou l'oli com un producte de salut i s'impulsa la Mostra Gastronòmica on diversos restaurants de la ciutat inclouen l'oli Siurana a les seves cartes fins al 8 de desembre.

  • 12'

    Setmana Cultural de la comunitat extremenya a Tarragona

    Celebració de la Setmana Cultural Extremenya Entrevista a Dolores Mojío, presidenta del Centro Social Extremeño de Tarragona, per presentar el programa d'actes de la seva Setmana Cultural. L'esdeveniment s'inicia amb la participació institucional i una exposició sobre l'elaboració artística de l'ovella merina, la llana i els formatges típics de la regió. Activitats destacades del calendari Conferències i Tradicions: La periodista Cristina Caballero oferirà una xerrada sobre els conqueridors extremenys. Gastronomia: Celebració del dia del soci amb sopars de germanor i el concurs de plats típics (dolços i salats), on destaquen la caldereta de cordero, els repápalos i les perrunillas. Cultura i Espectacles: Actuacions del grup de teatre del centre (sainetes), la coral i el grup de Jotes extremenyes. Història i Comunitat a Tarragona La Dolores repassa la trajectòria de l'entitat, fundada fa 28 anys. Destaca el fenomen migratori cap a Tarragona, especialment des del poble de Nogales (Badajoz), que compta amb una presència molt significativa a la ciutat. "Si no fos pel centre, no tindríem la unió amb tota Extremadura que tenim ara." Col·laboració Regional i Futur L'entitat forma part de la Federació de Cases Regionals, col·laborant amb centres d'Andalusia, Astúries, Galícia i Aragó en activitats conjuntes com festivals de nadales o excursions. Malgrat la manca de relleu juvenil, el centre es manté actiu amb quatre generacions de la mateixa família participant en les tradicions.

  • 15'

    L'Helena Rodríguez i l'experiència a la Great Ethiopian Run

    Crònica d'una experiència única a Etiòpia L'atleta tarragonina Helena Rodríguez comparteix la seva participació en la Great Ethiopian Run, la cursa més multitudinària d'Àfrica amb més de 37.000 participants. L'experiència no només va ser esportiva, sinó també vital, marcada per l'aclimatació a l'alçada i el contrast social del país. Preparació i adaptació a l'alçada Entrenament a 2.500 metres: L'Helena va viatjar dies abans per adaptar-se a l'altitud extrema, entrenant amb joves promeses olímpiques etiops. Impacte físic: L'atleta descriu la sensació d'ofegament inicial i com el cos es va adaptant progressivament, un aprenentatge clau per a qualsevol fundista. Trobades d'elit: Va tenir l'oportunitat de conèixer mites de l'atletisme com Haile Gebrselassie i Gebre Gebremariam. La cursa: Adrenalina i festa popular La competició a Addis Abeba es descriu com una gran celebració col·lectiva on la marca cronomètrica queda en segon pla: "La vivència que jo vaig tenir era com fer puenting durant 10 quilòmetres d'aquella adrenalina." Ambient: Càntics ètnics, balls i un suport constant del públic local. Contrastos: La duresa del recorregut i la pobresa visible a la ciutat es combinaven amb el somriure i l'agraïment dels nens en xocar la mà als corredors estrangers. El repte de l'Oxfam Intermón Trailwalker Com a organitzadora, l'Helena també promou la propera edició de la Trailwalker (abril de 2014), una marxa solidària de 100 quilòmetres per la Via Verda de Girona. Recaudació de fons: Cada equip (4 marxadors i 2 de suport) ha d'aconseguir un mínim de 1.500 euros per a projectes de cooperació. Impacte social: Els fons es destinen especialment a infraestructures d'aigua a Etiòpia per evitar que dones i nenes hagin de caminar hores carregant bidons de 20 quilos, permetent-los l'accés a l'escola i al cultiu.

  • 12'

    Èxit de 'T'estimo, ets perfecte, ja et canviaré' a Tarragona

    Entrevista amb Jordi Llordella sobre el musical de Broadway L'actor Jordi Llordella ens acosta els detalls de la reestrena del musical T'estimo, ets perfecte, ja et canviaré, una obra que ha exhaurit les entrades al Teatre Tarragona. Sota la direcció de l'Elisenda Roca, aquesta producció adapta el clàssic de Broadway a la realitat contemporània. Els pilars de l'espectacle Identificació i catarsi: L'obra connecta amb el públic a través de la caricaturització de situacions quotidianes en parella, oferint un espai de riure i evasió en temps de crisi. Agilitat narrativa: A diferència d'altres musicals, l'estructura es basa en esquetxos independents, cosa que aporta frescor i evita la sensació de lentitud. Música en directe: Compta amb un piano i un violí que, segons l'actor, aconsegueixen sonar com una orquestra completa. Característiques de la producció "El text i la música estan realment molt ben integrats, van a la mateixa direcció d'una forma molt clara." L'elenc està format per quatre actors (Mercè Martínez, Montse Rius, Ivan Lavanda i el propi Llordella) que interpreten prop de 30 personatges, fet que exigeix una gran rapidesa en els canvis de vestuari fora de l'escenari. L'obra recorre les diferents etapes de l'amor: des de la primera cita fins a la vellesa, passant pel matrimoni, els fills i el divorci. Després de la gira, el musical tornarà a fer temporada al Teatre Goya de Barcelona a partir del febrer.

  • 22'

    Agartha: L'Essència del Flamenc Mediterrani i la seva Tècnica

    El Món de l'Agartha: Més que Música, un Estil de Vida En aquesta conversa amb la Sara Sambola i l'Aleix Bové, integrants del grup Agartha, s'explora la profunditat del flamenc i la seva evolució des de la rumba cap a palos més seriosos. El grup destaca que el flamenc no és només un gènere musical, sinó tot un entorn vital que el defineix. La Dualitat entre Tècnica i Sentiment Un dels punts clau de l'entrevista és la dificultat de la guitarra flamenca i la veu. Els artistes defineixen l'equilibri necessari per interpretar aquest gènere: El paper de la guitarra: Requereix un gran virtuosisme i agilitat, però sempre al servei del cantaor. Com diu l'Aleix, cal dedicar-hi tota una vida. La veu i el sentiment: Tot i que la tècnica és important, el flamenc es basa en la capacitat de transmetre. "Si no tens sempre el mínim de 50% de sentiment en el que estàs fent, per molta tècnica que hi posis, no et sonarà." Creació i Repertori: El Concepte de Melange Agartha no es limita a fer versions estàndard, sinó que opta per la creació de peces a partir d'estructures existents o composicions pròpies. Durant l'episodi interpreten "Amanecí", una peça que és un melange influenciat per: La cantant francesa Françoise Hardy. Poemes de Juan Ramón Jiménez. L'estructura pròpia del flamenc i el rap. El Flamenc a Reus i el Territori Els músics comenten la situació del flamenc a la zona de Tarragona, destacant que a Reus hi ha una bona cantera gràcies a la vitalitat dels seus barris. Tot i la manca de locals fixos per a concerts diaris, celebren iniciatives com les tertúlies flamenques (com Tres por medio) per mantenir viva l'afició i l'aprenentatge compartit. Finalment, valoren positivament la seva participació en el Festival de l'ARPA, destacant la simbiosi entre la bona gastronomia dels restaurants i la proximitat amb el públic.

  • 7'

    Oficis i nissagues de la Marina Mercant a Tarragona

    Memòria marítima de Tarragona: Oficis i nissagues El llibre de Josep Maria Sanet, titulat Patrons i Pilots de la Marina Mercant de Tarragona, ofereix una anàlisi profunda de la vida marítima durant el primer terç del segle XIX. L'obra no només defineix els oficis de la mar, sovint desconeguts per al gran públic, sinó que se centra en el factor humà i la continuïtat de les tradicions familiars. Estructura i contingut de l'estudi L'eix central de la investigació és la recopilació de dades sobre més de cent professionals i 18 nissagues familiars vinculades directament al port de Tarragona. Famílies destacades: Es mencionen cognoms encara presents a la ciutat, com els Mallol, Ricomau o Melendres. Evolució dels oficis: Malgrat el pas del temps, molts càrrecs com pilots, patrons i contramestres no han desaparegut, sinó que han adaptat la seva nomenclatura a la modernitat. El context històric i la transició tecnològica L'estudi s'atura l'any 1833, una data clau que marca la frontera entre dues èpoques: L'era de la vela: Caracteritzada per esperes de setmanes per descarregar mercaderies amb mitjans precaris, però amb una gran quantitat de vaixells al port. L'arribada del vapor: Un canvi radical que va augmentar la capacitat de càrrega i la rapidesa gràcies a la introducció de les primeres grues. El valor documental de l'Arxiu del Port L'Arxiu del Port de Tarragona conserva documentació des del 1790 (Port Modern). Tanmateix, l'autor ha hagut de superar reptes significatius a causa de diversos buits documentals causats per conflictes bèl·lics: "Ens trobem amb el buit documental que va generà la Guerra del Francès, en la qual van ser cremats molts arxius i documents." També existeixen mancances de dades durant la Guerra Civil i en períodes de canvis en la gestió administrativa entre la Junta d'Obres, l'Ajuntament i la Diputació.