Arxiu Sonor 2013 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2013. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1252 episodis

RSS

episodis

793-804 de 1251

16 de jul. del 2013
21'
Gestió del consum de drogues en adolescents i suport familiar
Orientacions sobre el consum de substàncies en joves El text ofereix una guia detallada per a pares i familiars sobre com detectar i gestionar el consum de drogues en l'adolescència, posant el focus en les conseqüències conductuals i la comunicació familiar. Estratègies per als pares Enfocament en la conducta: Més que centrar-se en la negació del fill ("jo no consumeixo"), els pares han d'observar els canvis reals: aïllament, canvi d'amistats, baix rendiment escolar o apatia. Comunicació sense dramatismes: Es recomana parlar amb tranquil·litat però amb fermesa sobre l'opinió familiar respecte a les substàncies. Punts d'alerta: Trobar indicis a les butxaques o observar el síndrome amotivacional (la pèrdua de ganes de fer res) són senyals clars d'actuació. "Les drogues no són innocues: tenen efectes sobre el cervell, la memòria i l'actitud que són innegables." Riscos específics i dependència L'adolescència és una etapa de gran vulnerabilitat cerebral. El consum de cànnabis (marihuana i haixix) es descriu com un despertador de malalties mentals, especialment trastorns psicòtics, ja que el cervell encara està en desenvolupament entre els 16 i els 19 anys. El llindar del problema no sempre el marca la quantitat, sinó la funció del consum: si un jove necessita un porro per dormir o per divertir-se, ja existeix un consum problemàtic. Servei d'atenció i prevenció Es destaca la importància de demanar ajuda professional quan la situació desborda la família. El procés habitual del servei de prevenció inclou: 1. Contacte telefònic (977 24 44 14) per a un primer assessorament. 2. Entrevista familiar inicial abans de treballar directament amb l'adolescent. 3. Suport als pares, ja que la seva implicació és la major garantia d'èxit en el tractament.
16 de jul. del 2013
9'
Cicle de xerrades pel 25è aniversari dels Xiquets del Serrallo
Els Xiquets del Serrallo celebren el seu 25è aniversari amb un cicle de tres xerrades temàtiques que repassen la història castellera de Tarragona, el nou model del Concurs de Castells i les vivències personals de la colla. Calendari de les xerrades Dissabte 26 de gener (19:00 h): "Tarragona, 200 anys de castells", a càrrec de l'Albert Pallarès, al local del carrer Nou de Santa Tecla. Es farà un repàs històric amb imatges inèdites del rerefons casteller de la ciutat. Dissabte 16 de febrer (18:00 h): Debat sobre el nou model del Concurs de Castells a l'Antiga Audiència, amb la participació de figures clau com Josep Bargalló i Javi González. Dissabte 2 de març (18:30 h): "59 segons amb els presidents i caps de colla" a la sala d'actes del Port de Tarragona, un retrobament d'antics dirigents per compartir anècdotes. Situació de la colla Durant l'entrevista, el vocal de la comissió, Francesc Gevi de Lamo "Pesca", destaca: La problemàtica del local: La colla fa un quart de segle que espera un local definitiu que permeti assajar estructures complexes i créixer socialment. Èxit esportiu: La temporada 2012 va ser la cinquena millor actuació de la seva història, consolidant-se en la gamma alta de 7. Objectius futurs: Captació de nous castellers i recuperació d'antics membres per enfortir la massa social. "Els castells no viuen només dels castells, sinó de les activitats que puguis fer al local per augmentar la massa social."
16 de jul. del 2013
25'
Debat veïnal sobre el Tercer Fil i el futur de Tarragona
Anàlisi del Tercer Fil i el seu impacte Ferroviari El debat se centra en les conclusions de l'acte organitzat per les tres federacions veïnals de Tarragona sobre el projecte del tercer fil. Els representants coincideixen que, tot i ser necessari per a la connexió amb Europa, el projecte actual presenta deficiències greus. Principals preocupacions expressades: • Errada històrica: Es considera que pot hipotecar el futur de la façana marítima si no es garanteix la seva provisionalitat. • Seguretat i Mercaderies: Existeix un gran neguit pel pas de mercaderies perilloses pel centre de la ciutat, a pocs metres dels habitatges. • Manca d'informació: Els veïns critiquen la falta de transparència per part de les administracions i empreses líders com el Port i l'AEQT. "Serà un gran error històric que Tarragona no pugui alliberar el seu espai de façana marítima i les seves vies de tren." Unificació del Moviment Veïnal Un dels punts clau de la trobada ha estat la col·laboració inèdita entre les tres federacions de la ciutat. El futur Consell Veïnal: • Es proposa la creació d'un Consell Veïnal com a òrgan integrador i independent de la política. • L'objectiu és blindar els interessos ciutadans davant els partits polítics i grans lobbies econòmics. • La Universitat Rovira i Virgili (URV) es postula com un agent neutral per facilitar aquest diàleg ciutadà. Crítica al POUM i Planificació Urbana Finalment, l'episodi aborda l'aprovació del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM), amb valoracions negatives sobre com afecta certs sectors històrics com Terrescavades i el Camí de Llorito, on alguns veïns podrien perdre casa seva.
16 de jul. del 2013
20'
Activitats de Tarragona Jove i Cooperació 2013
Presentació de la Programació de Joventut i Cooperació En aquesta sessió es detallen les noves activitats i serveis destinats als joves de Tarragona, així com els cicles formatius i de sensibilització en matèria de cooperació internacional. Novetats de Tarragona Jove L'Espai Jove QS consolida la seva oferta amb la creació del nou Carnet Tarragona Jove, disponible a partir del 15 de març per a joves d'entre 14 i 35 anys. Aquest carnet oferirà avantatges i permetrà una major autonomia en l'ús de l'equipament, com la reserva de sales i material. Pel que fa als tallers, s'han programat activitats en diversos àmbits: * Tecnologia i xarxes: Enigmes nocturns, disseny amb Inkscape i gestió de WordPress. * Lleure i enginy: Tallers de cub de Rubik (amb la col·laboració de campions estatals) i cursos de circ i acrobàcies. * Cuina: Formació en composició de menús en col·laboració amb l'Escola d'Hostaleria de Cambrils. * Ocupació: Càpsules informatives sobre recerca de feina, videocurrículum i emprenedoria. Solidaritat i Cooperació Internacional La regidoria de cooperació centra el seu cicle en el primer Objectiu de Desenvolupament del Mil·lenni: l'erradicació de la pobresa extrema i la fam. Les propostes inclouen: Cinema Crític: Projeccions com China Blue o films de Ken Loach per reflexionar sobre els drets laborals i la precarietat. Exposicions: Mostres sobre les maquiles (esclavitud del segle XXI), la relació entre dona i pobresa, i la realitat dels slums a Bombai. Comerç Just: Tallers pràctics de cuina i tast de cafè per entendre les estructures comercials globals. "No n'hi ha prou amb comprar productes de comerç just, cal entendre què signifiquen les relacions comercials injustes que regeixen el món actual." Informació i Inscripcions La majoria d'activitats són gratuïtes i les inscripcions es poden realitzar de forma online a través del web de Tarragona Jove o presencialment a l'Espai Jove QS de dimarts a dissabte.
16 de jul. del 2013
13'
Pau Vallvé presenta 'De Bosc' a Tarragona
Entrevista a Pau Vallvé: L'estrena de 'De Bosc' El músic català Pau Vallvé visita Tarragona per inaugurar la seva nova gira i presentar el segon disc sota el seu propi nom, titulat De Bosc. L'actuació té lloc a l'Auditori de la Fundació Caixa Tarragona, un escenari que marca un punt d'inflexió en la seva relació amb la ciutat, passant de sales petites a un format més gran. Una evolució personal i musical Vallvé explica el seu recorregut artístic i la transició des de projectes anteriors: Dels inicis a l'actualitat: Recorda com en els seus primers projectes (Estanislau Verdet o UMA) el públic a Tarragona era escàs, fins a arribar a l'èxit de l'anterior disc, 2010, on va esgotar entrades. Un canvi d'actitut: Mentre que l'anterior treball era un exercici de catarsi i destrucció del que no li agradava, De Bosc és un disc de construcció en positiu i de caràcter col·lectiu. L'expressió "De Bosc": El títol fa referència a una expressió familiar per descriure algú que prefereix el seu propi ritme i fuig de les multituds. Detalls de la gira i el directe L'artista destaca que, tot i ser un disc amb sonoritats intimistes i orgàniques, el directe ofereix una faceta diferent: La banda: Es presenta amb una formació de cinc músics (bateria, baix, teclat, guitarra elèctrica i acústica) que aporta més energia i potència sonora. Directe versàtil: Vallvé compagina els concerts amb banda amb actuacions en solitari on utilitza un Luper per crear capes musicals en viu. Cançó destacada: Ha triat Un gran riu de fang com una de les peces més especials de tocar en grup, una cançó que reflexiona sobre el pas del temps i la incertesa del futur. "De Bosc és un disc de tornar a començar, de tornar a construir una mica en positiu i en col·lectivitat."
16 de jul. del 2013
11'
L'art del retrat institucional: Entrevista al pintor Mempo
Conversa sobre art, política i realisme El pintor Mempo comparteix la seva experiència personal en fer el retrat del president Artur Mas i reflexiona sobre el paper de l'art en les institucions públiques i el concepte d'austeritat. L'origen del projecte i la crítica a la despesa pública L'obra neix arran d'una polèmica sobre els elevats costos dels retrats institucionals a l'Estat espanyol. L'artista destaca diversos punts clau: La polèmica sobre el retrat d'Alvarez Cascos i les declaracions d'Antonio López sobre un pressupost de 190.000 euros. La crítica a l'ús de diners públics per a obres amb preus desorbitats en temps de retallades. La decisió personal de Mempo de regalar el quadre al president Mas com a gest de proximitat. El procés creatiu i l'estil pictòric Mempo defineix el seu treball dins del realisme, fugint de l'etiqueta d'hiperrealisme pur: Temps de producció: Un retrat d'aquestes característiques requereix aproximadament tres mesos de feina. Objectiu artístic: No busca només la precisió lineal de la fotografia, sinó capturar l'ànima de la persona retratada. Metodologia: La pintura no s'entén com una feina d'horari fix, sinó com un procés que depèn de la inspiració i l'estat d'ànim de l'artista. La projecció de l'art català L'entrevista conclou amb una reflexió sobre la situació actual dels artistes a Catalunya: "Catalunya s'està quedant sense referents internacionals... cal donar empenta als artistes de casa per deixar empremta en la història." L'artista subratlla la importància de crear una marca cultural forta per projectar al món la identitat i l'energia del país, lamentant la pèrdua de grans figures com Miró, Gaudí o Tàpies.
16 de jul. del 2013
8'
Cicle d'escriptors i obra de Cinta Mulet
L'obra de Cinta Mulet i la dinàmica del cicle literari En aquesta conversa s'aprofundeix en la figura de Cinta Mulet, destacant la seva faceta principal com a poeta, tot i que també ha explorat el teatre. La seva obra es defineix per una connexió profunda amb les seves arrels i una força vital característica. Punts clau de l'obra de Mulet Poesia directa i elaborada: Es descriu el seu estil com a accessible però amb una gran feina de construcció al darrere. Arrelament territorial: La seva escriptura està molt vinculada a la terra i al dialecte propi d'Horta de Sant Joan. Vitalitat: Se la considera una autora amb una veu literària molt activa i interessant. Estructura i organització de l'acte L'esdeveniment s'organitza sota un esquema flexible que fomenta la interacció: 1. Entrevista preparada: Un responsable realitza preguntes prèviament pactades amb l'autor, tot i que es permet la improvisació segons el flux de la conversa. 2. Participació del públic: Els assistents poden intervenir després de cada pregunta o al final de la sessió per tractar temes concrets. 3. Diversitat de formats: Es recorden edicions passades on el dinamisme va ser superior en comptar amb diversos entrevistadors simultanis. Públic i accés a la informació Pel que fa a l'audiència, aquesta és heterogènia i inclou tant estudiants de filologia (que obtenen crèdits lliures) com públic general o seguidors específics de cada escriptor. Tota la programació es pot consultar als portals de la URB i de SCAT.cat (Escriptors del Camp de Tarragona). "L'escriptor convidat va fent aquestes preguntes que poden anar variant en funció de les respostes."
16 de jul. del 2013
22'
Àlex Busquets i la seva aventura al Dakar
L'experiència d'Àlex Busquets al Dakar El pilot tarragoní Àlex Busquets analitza la seva participació en el raid més dur del món després d'aconseguir la posició 56 de 180 participants en la categoria de motos. L'entrevista repassa des de la rebuda emocional a l'aeroport fins als detalls més tècnics i personals de la competició. Somni complert i rebuda familiar L'Àlex destaca que completar el Dakar era un somni pendent compartit amb el seu pare. La fita va culminar amb una rebuda multitudinària a l'aeroport amb més de 100 persones, amics i familiars. Detalls de la competició i logística Rendiment esportiu: Va començar amb cautela per assegurar l'arribada, però va acabar signant etapes entre els 30 primers, millorant la seva posició global dia a dia. La vida al bivac: Un ritme frenètic on pràcticament no es dorm. Les tasques diàries inclouen preparar el roadbook, manteniment de la moto, hidratació amb electròlits i organització de la roba. Condicions extremes: L'experiència amb el mal d'altura (arribant a gairebé 5.000 metres) i la conducció en dunes, on la clau és no deixar mai el gas. Riscos i relacions personals L'Àlex relata l'impacte de passar pel lloc de l'accident mortal d'un jove pilot francès, recordant la perillositat inherent a la prova. D'altra banda, destaca la bona relació amb pilots d'elit com Laia Sanz i Gerard Farrés, amb qui va compartir assistència i equip. "La posició m'és igual, el que volia era arribar al final i poder-ho explicar." Futur i pressupost Tot i que té ganes de tornar, el factor econòmic és la principal barrera. Ha cobert bona part de la despesa personalment i ara cerca patrocinadors per a l'edició del 2014.
16 de jul. del 2013
15'
El nou examen de conduir i la seguretat viària
Canvis en el model d'examen de conduir L'entrevista detalla la implementació del nou examen de circulació, basat en una directiva europea de 2006 que busca unificar els criteris a tota la Unió Europea. Aquest model posa un èmfasi especial en la seguretat i el coneixement tècnic del vehicle. Novetats en la prova pràctica Recepció i verificacions prèvies: L'examinador realitza preguntes sobre el vehicle (llums de boira, nivell d'oli, roda de recanvi) per assegurar que l'alumne coneix el funcionament bàsic. Conducció autònoma: Durant els primers 10 minuts, l'aspirant condueix sense indicacions directes per demostrar la seva capacitat d'interpretar la senyalització. Comunicació del resultat: Ara l'examinador comunica directament el resultat a l'alumne al final de la prova, oferint una petita explicació sobre les errades comeses. Durada mínima: La prova té una durada mínima de 25 minuts per a permisos com el B o A. Evolució de la prova teòrica S'ha ampliat la base de dades fins a les 15.500 preguntes aleatòries, fet que impedeix aprovar simplement memoritzant tests antics. L'objectiu és que l'alumne realment aprengui el reglament. Seguretat viària i noves normatives "És importantíssim que se'ns ensenyi a circular per rotondes; és un punt molt difícil on tothom té dubtes." Rotondes: Es destaca la manca d'educació viària i la necessitat de cedir el pas i circular pel carril dret. Carnet per punts: Des de la seva aplicació el 2006, la valoració és molt positiva, aconseguint un descens de l'accidentalitat (un 31% a la demarcació de Tarragona). Senyalització: Es reivindica la importància de guiar-se pels senyals de trànsit per sobre del GPS.
16 de jul. del 2013
10'
Nou Club de Lectura a l'Àmbit Cultural del Corte Inglés
Trobades literàries a Tarragona amb Jordi Llevina Tarragona Ràdio presenta un nou espai per als amants de la literatura: un club de lectura mensual que tindrà lloc a la sala d'àmbit cultural del Corte Inglés. L'objectiu principal d'aquesta iniciativa és trencar la solitud de l'acte de llegir i crear un espai on compartir experiències i posar en comú les impressions de cada obra. Dinàmica i coordinació El club està coordinat per Jordi Llevina, filòleg, crític i divulgador literari conegut per la seva participació a programes com L'ofici de viure. La seva funció és triar obres que siguin: * Atractives per a tot tipus de públic. * Narrativament potents i amb capacitat de generar debat. * D'una gran qualitat literària, basades sovint en la seva pròpia experiència com a lector. Programació del cicle (febrer - abril) Les sessions es faran el primer dimecres de cada mes: 6 de febrer: El sentit d'un final de Julian Barnes. Una novel·la sobre la memòria i el passat d'un grup d'amics dels anys 60. 6 de març: Un cel de plom de Carme Martí. Un relat biogràfic sobre Neus Català i la seva supervivència als camps de concentració nazis. Aquesta sessió comptarà amb la presència de l'autora. 3 d'abril: L'estiu no s'acaba mai d'Alba Dedeu. Un recull de contes considerat per Llevina com un dels millors llibres de narrativa de l'any passat. "L'acte de llegir és un acte molt solitari, i el que no és gaire habitual és compartir les experiències després de la lectura." Per cloure la conversa, Llevina també recomana l'obra La mala reputació de Bel Olit per la seva gran prospecció psicològica.
16 de jul. del 2013
39'
El Don de las Sirenas a la Sala Trono
Monogràfic sobre la producció teatral "El Don de las Sirenes" L'episodi es dedica íntegrament a analitzar i presentar la desena producció de la Sala Trono de Tarragona, una obra que commemora el 10è aniversari de la sala en coproducció amb la companyia argentina Banfield Teatro Ensemble. Entrevistes amb l'equip artístic El programa recull els testimonis dels protagonistes des de l'escenari de la sala, oferint una visió interna de la creació i la interpretació de l'obra: • Roser Batalla (Glòria): Interpreta una veïna enigmàtica que irromp en una vetllada d'amics amb un necesser misteriós. L'actriu destaca la intensitat del personatge malgrat la seva brevetat en el text. • Mariela Roa (Betina): Actriu argentina que encarna una dona en crisi matrimonial i amb una gran rapidesa verbal. Defineix el personatge com un desafiament per la manca de filtres al parlar. • Diego Brizuela (Román): El marit a la ficció, qui experimenta una transformació des de la passivitat inicial cap a l'autoconfiança. • Joan Negrié (Carles): Actor i gestor de la sala, el seu personatge és un ex-reporter de guerra que planteja temes profunds sobre la por i la solitud davant una malaltia. • Nelson Valente (Director): Explica el procés d'assaig internacional i la curiositat d'adaptar la mirada de l'autor català Pere Riera sobre la identitat argentina. Temes clau de l'obra L'obra transcorre en un saló on un sofa vermell és el centre de l'acció. Es discuteixen conceptes com: • L'ambigüitat de les relacions de parella i l'amistat. • L'efecte hipnòtic i de seducció, vinculat al títol de la peça. • La fragilitat de l'amor i la por a la mort. "El Don de las Sirenes és l'efecte hipnòtic que produeixen les sirenes perquè tothom vagi cap allà sense pensar en gaire cosa més." Un procés de creació singular Es destaca la particularitat d'haver realitzat part dels assajos via Skype entre Buenos Aires i Tarragona, un mètode innovador per als actors que va requerir una coordinació extrema durant els 15 dies de treball presencial final.
16 de jul. del 2013
13'
Tarragona sota les bombes: els bombardejos de la Guerra Civil
Conferència i memòria històrica a Tarragona L'entrevista amb Jordi Piqué, director de l'Arxiu Municipal de Tarragona, detalla el cicle d'actes en commemoració del 75è aniversari dels bombardejos sobre la població civil durant la Guerra Civil espanyola. El punt central és la conferència "Tarragona sota les bombes", que s'acompanya d'una mostra documental inèdita. Un experiment bèl·lic sense precedents Durant la intervenció s'explica que el que va passar a Tarragona i Catalunya va ser un experiment bèl·lic nou: l'ús de l'aviació per a bombardejos indiscriminats sobre poblacions obertes. Objectius inicials: El port, la línia del ferrocarril i els dipòsits de combustible de la CAMPSA. Objectiu real: L'estratègia buscava, per sobre de tot, desmoralitzar i paralitzar la rereguarda civil. Precedent mundial: Aquests atacs van ser el camp de proves per a futurs conflictes com la Segona Guerra Mundial (Londres, Berlín) i les bombes atòmiques d'Hiroshima i Nagasaki. L'impacte sobre la ciutat i els seus habitants Les dades recollides a l'Arxiu Municipal mostren la magnitud de la tragèdia en una ciutat que llavors només tenia 30.000 habitants: Es van registrar 144 atacs aeris i van caure unes 3.800 bombes. El balanç total va ser de 230 morts i més de 350 ferits. Les zones més afectades van ser la Rambla Nova i els carrers Apodaca, La Unió i Real. "L'aviació franquista metrallava les columnes d'exiliats... persones que marxaven amb l'esma perduda perquè havien perdut tota la família." La defensa activa: la xarxa de refugis Davant la impossibilitat de detectar els avions que venien de Mallorca volant baix sobre el mar, la ciutat va reaccionar amb una obra d'enginyeria civil impressionant. En només vuit mesos, es va construir una xarxa de 60 refugis amb capacitat per a 20.000 persones, pràcticament tota la població d'aquell moment. Actes programats Exposició: Al carrer Major (Antic Ajuntament), on es pot veure una bomba real de 1938 que no va esclatar. Conferència i Mostra Documental: A l'Espai Tabacalera (M2), amb informes municipals, plànols de refugis i imatges de l'aviació italiana. Presentació de llibre: El divendres 1 de febrer sobre la figura i ideologia de Josep Palomar, regidor de cultura entre 1937 i 1938.