Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2013 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2013. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1252 episodis
RSS

episodis

829-840 de 1251
  • 10'

    Temporada de l'IGP Calçot de Valls: Previsions i Qualitat

    Inici de la Temporada del Calçot a Valls L'entrevista amb Jordi Blanc, president de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Calçot de Valls, posa el focus en l'inici oficial de la temporada, marcat per la popular Gran Festa de la Calçotada que se celebra el darrer cap de setmana de gener. Tot i que l'hivern ha estat càlid, es preveu una producció d'entre 9 i 10 milions d'unitats, amb la qualitat habitual del producte. Característiques i Estacionalitat Mesos Clau: El febrer i el març es consideren la temporada alta o òptima, ja que el fred afavoreix el bon desenvolupament del calçot. Requisits de l'IGP: Els calçots certificats han de complir una uniformitat estricta: Una llargada entre 15 i 17 cm (sense comptar l'arrel). Un diàmetre d'entre 2,2 i 2,7 cm. Presentació en manats de 25 o 50 unitats units per un fil blau i l'etiqueta identificativa. Internacionalització i Producció El calçot està traspassant fronteres, arribant a mercats com Madrid, Londres (on restaurants locals ja n'ofereixen), Bèlgica o fins i tot la Corunya. "Hem enviat calçots a Londres que es feien a la flama i tot plegat, seguint molt el nostre estil, tot i que ells els mengen al vespre." El Cicle de Cultiu El procés d'elaboració és llarg i complex, durant tot un any: 1. Febrer: Plantació de la ceba blanca o sabullí. 2. Juliol/Agost: Arrencada i posterior trasplantament. 3. Tardor: Realització de l'acció de calçar (tapar amb terra) per aconseguir la part blanca i tendra característica.

  • 4'

    Suspensió de l'euro per recepta a Catalunya

    L'adéu a l'euro per recepta: Procés i implicacions El President del Col·legi de Farmacèutics de Tarragona, Joaquim Nolla, explica els detalls tècnics i logístics de la suspensió de la taxa de l'euro per recepta arran de la intervenció del Tribunal Constitucional. Implementació de la mesura La paralització de la taxa no és instantània, sinó que depèn d'un protocol administratiu i tècnic: Termini de notificació: Es preveu un marge d'entre 24 i 48 hores des que la resolució del tribunal arriba a la Generalitat i al Consell de Col·legis Farmacèutics. Desconnexió informàtica: Un cop rebuda la notificació oficial, el sistema es desactivarà automàticament a les 00:00 hores del dia següent. Procediment a la farmàcia: Els farmacèutics deixaran de cobrar la taxa com si el pacient hagués arribat al topall de pagament ja establert anteriorment. Impacte en el sector farmacèutic Nolla destaca que la mesura havia generat un fort estrès logístic i de personal a les oficines de farmàcia, ja que havien d'actuar com a gestors i informadors de la taxa davant els usuaris. "Vam tindre que explicar la mesura i per què s'aplicava... ara ens diuen que la treiem, doncs la deixem d'aplicar i ja està." Preocupacions financeres Existeix una inquietud real sobre la viabilitat econòmica del sistema de salut: Pèrdua d'ingressos: La Generalitat deixarà de recaptar uns ingressos que estaven pressupostats (uns 46 milions d'euros l'any anterior). Endarreriments en els pagaments: Les farmàcies continuen patint retards significatius en el cobrament de les factures per part de l'Administració, que actualment depenen dels fons del FLA (Fons de Liquiditat Autonòmica). Context Judicial La suspensió és cautelar i té una durada inicial de cinc mesos, prorrogables, mentre el Tribunal Constitucional decideix si la taxa catalana envaeix competències estatals o suposa una doble gravamen sobre el medicament.

  • 18'

    Homenatge a Antoni Vives: Sant Raimundo de Penyafort

    Reconeixement a una trajectòria dedicada a la Justícia L'advocat tarragoní i exdegà del Col·legi d'Advocats, Antoni Vives, ha estat guardonat amb la Creu Distingida de Primera Classe de l'Ordre de Sant Raimundo de Penyafort. Aquesta prestigiosa condecoració, concedida pel Ministeri de Justícia, reconeix la seva tasca i dedicació al món del dret durant més de 35 anys. Els pilars de la seva vida i professió En el seu discurs de recepció i durant l'entrevista, Vives destaca quatre eixos fonamentals que el defineixen: * Fe i Territori: Es declara cristià i profundament tarragoní. * Advocacia d'infanteria: Entén la professió com un servei directe al ciutadà per combatre les injustícies davant els tribunals. * Relació de confiança: Subratlla que el secret professional és la base de la relació amb el client, on l'advocat actua com una prolongació del justiciable. * Passió per l'esport: Especialment la natació, que recomana com un estil de vida necessari per equilibrar la ment i el cos. Una reflexió sobre la condició humana Vives posa en valor l'autoestima de la professió jurídica i la capacitat dels companys de reconèixer-se entre ells. Fa una crida a la fraternitat i al bé comú, especialment en moments de crisi: "Al final en la vida, el que val, més que el poder, la glòria, les medalles, els diners, els honors, el que val és estimar i ser estimat." Una sorpresa emotiva L'entrevista ha culminat amb un moment de gran càrrega emocional amb la intervenció telefònica de la seva filla Susana des de Pamplona, l'única de la família que no va poder assistir a l'acte oficial. Aquesta connexió ha servit per mostrar la faceta més humana i familiar de l'advocat, qui ha agraït la sorpresa amb gran commoció.

  • 25'

    Situació i pressupost de la URV per al 2013

    Perspectiva General de la URV per al 2013 El rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Francesc Xavier Grau, analitza els reptes de la institució per a l'any 2013, marcat per un pressupost d'uns 106 milions d'euros. Tot i la crisi, la universitat busca mantenir el seu equilibri pressupostari i la seva qualitat acadèmica. Polèmica pel Canvi de Nom Davant la proposta del Partit Popular de canviar el nom de la universitat a Universitat de Tarragona, el rector és contundent: • La marca URV té un prestigi consolidat des de fa més de 20 anys. • Es la universitat pública de les deu comarques del sud de Catalunya. • Qualsevol canvi hauria de seguir els procediments legals i ser refrendat per la mateixa institució. "El nom de la Universitat Rovira i Virgili avui es coneix a tot el sistema universitari espanyol i s'associa a qualitat." Finançament i Mesures d'Estalvi El rector destaca la infrafinançament crònic: les universitats catalanes reben només un 0,38% del PIB, mentre que la mitjana estatal és del 0,5%. • Sense acomiadaments: Es garanteix l'estabilitat de la plantilla per al 2013. • Eficiència energètica: S'han aplicat mesures de control lumínic i de climatització (com posar el termòstat a 26 graus) per reduir costos. • Recursos externs: La URV aposta per captar més alumnes de màster i doctorat i participar en projectes de recerca internacionals. Projecció Internacional i Recerca La URV destaca pel seu caràcter global amb més de 1.000 estudiants estrangers cada any, incloent-hi un destacat contingent de 100 alumnes xinesos i programes amb universitats nord-americanes com la James Madison. Quant a la recerca, la institució manté el seu pes malgrat la reducció del 18% del finançament públic en els últims dos anys, gràcies a l'esforç dels grups de recerca que capten fons europeus.

  • 10'

    Pipipop: Roba interior per a fer pipí de peu

    Innovació en roba interior femenina En aquesta entrevista, la reusenca Carolina Cox presenta Pipipop, un producte revolucionari fruit de dos anys de recerca. Es tracta d'una peça de roba interior que incorpora un dispositiu de silicona hipoal·lèrgica que permet a les dones orinar de peu de manera higiènica i còmoda. L'origen del projecte La idea va néixer d'una necessitat personal de l'emprenedora en l'àmbit dels esports a l'aire lliure i en situacions quotidianes: Esports de muntanya: Dificultat per orinar en entorns masculins o amb roba d'esquí i escalada. Esdeveniments multitudinaris: Cues interminables i manca d'higiene en els lavabos públics de concerts o festivals. Viatges: Facilitat per fer les necessitats en trens o avions sense contacte directe amb superfícies brutes. Característiques del producte El dispositiu destaca per la seva discreció i funcionalitat: Està integrat en una calceta tipus tanga (properament també en culot i calceta estàndard). Fabricat amb silicona d'alta qualitat, és reutilitzable i apte per a la rentadora. Permet no haver de treure's tota la roba, essent ideal per a vestits de núvia o roba esportiva complexa. "És una calceta que et pots posar en sortir de casa i, en un moment puntual, treure el dispositiu per fer pipí en qualsevol lloc sense baixar-te tota la roba." Comercialització i ús El producte ja es troba disponible a la seva pàgina web oficial per un preu de 14,95 euros. L'inventora subratlla que, tot i que requereix un petit procés d'aprenentatge fisiològic, és una solució pràctica per a dones de totes les edats, des de nenes fins a gent gran o persones amb mobilitat reduïda.

  • 7'

    Obertura de la nova farmàcia Gemma Pujol a l'Arrabassada

    Inauguració d'un servei essencial al barri Després d'una llarga espera, el barri de l'Arrabassada a Tarragona ja disposa de la seva pròpia farmàcia. La titular, Gemma Pujol, ha explicat que la recepció dels veïns ha estat immillorable, ja que fins ara s'havien de desplaçar al centre de la ciutat per obtenir medicaments. L'odissea burocràtica de 10 anys Un dels punts més destacats de l'entrevista és la denúncia de la lentitud administrativa. Pujol detalla que el procés va començar el febrer de 2003: Retards estratègics: El sistema permet presentar recursos que poden paralitzar les obertures. Deficiències en la notificació: El temps de resposta no comença a comptar fins que es rep la notificació física, cosa que alguns actors aprofiten per dilatar els terminis. Cas real: Un simple retard en la recollida d'una carta certificada per part d'un tercer va retardar l'obertura més d'un mes. "És increïble les expressions de la gent comentant que ja era hora, que per fi... no sabeu el que costa anar carregat i haver d'anar a buscar els medicaments al centre." Normativa i Ubicació La farmàcia està situada al carrer Joan Fuster número 7, una de les entrades principals del barri i propera al CAP. Malgrat els anys passats, els criteris per obrir una farmàcia segueixen sent els mateixos que fa tres dècades: Un nombre mínim d'habitants a la zona. Una distància mínima de 250 metres respecte a altres farmàcies. Una distància de més de 225 metres respecte al centre d'atenció primària (CAP) més proper.

  • 18'

    Quim Nin: Reptes i projectes de la Generalitat a Tarragona

    Perspectives econòmiques i reptes per al 2013 El delegat del Govern a Tarragona, Quim Nin, analitza l'inici del nou any amb un marcat realisme. Davant les directrius del conseller Mas-Colell i els objectius de dèficit imposats per Europa i l'Estat, Nin preveu uns mesos complexos on la prioritat serà preservar l'estat del benestar tot i els ajustos pressupostaris. Finançament: Es reivindica la necessitat de millorar el sistema de finançament de Catalunya, citant el pacte fiscal i el dèficit de 16.000 milions d'euros. Ajustos: Tot i que s'ha intentat protegir la sanitat i l'educació, Nin reconeix que cap àrea pot quedar totalment al marge dels esforços d'equilibri econòmic. Projectes clau al territori tarragoní L'entrevista repassa l'estat de diverses infraestructures i equipaments estratègics per a la ciutat i la demarcació: Patrimoni: Es confirma l'inici de les obres a la Necròpolis Paleocristiana aquest gener, amb la previsió de reobrir l'espai entre l'abril i el maig. També hi ha actuacions previstes al Teatre Romà i a la Torre dels Escipions. Urbanisme (POM): El 24 de gener la Comissió d'Urbanisme ha de donar el tràmit decisiu al Pla d'Ordenació Urbana Municipal de Tarragona, eina vital per desencallar projectes públics i privats. Equipaments: Ciutat de Repòs i Vacances: S'estudiarà la seva viabilitat un cop aprovat el POM, buscant usos sostenibles i dinamitzadors. Presó de Mas d'Enric: Es treballa amb el conseller de Justícia per resoldre el sistema de sanejament necessari per a la seva obertura. Escola Oficial d'Idiomes (EOI): La previsió és que el nou curs a l'antiga fàbrica de Chartreuse pugui començar després de l'estiu. Economia i esperança política Nin destaca elements positius com la licitació del tercer fil ferroviari, la continuïtat de Ryanair a Reus o la potència del turisme rus. Tanmateix, subratlla la importància de crear sinergies en lloc de confrontacions: "Hem de trobar entre tots, sobretot creant sinergies i no tant barallant-nos, camins que ens han de portar a una millora general." Finalment, esmenta el moment trascendent de Catalunya per decidir el seu futur polític com un motor d'il·lusió per a l'any 2013.

  • 23'

    Sector Químic Tarragona: Reptes i Futur 2013

    Perspectives i Estratègia del Sector Químic L'entrevista amb Joan Pedrerol, president de l'AEQT (Associació Empresarial Química de Tarragona), se centra en la situació del sector a l'inici del 2013. L'objectiu principal és el manteniment de l'activitat i la competitivitat a través de l'exportació, donada la manca de reactivació del mercat intern espanyol. Sostenibilitat i Eficiència Energètica El sector aposta fortament per la reducció de costos operatius mitjançant la innovació tecnològica: • Aigua Reciclada: S'ha iniciat l'ús d'aigua depurada procedent de Tarragona i Vila-seca per a refrigeració industrial. Aquest projecte pioner permet alliberar cabdals d'aigua potable per a la població i millorar la disponibilitat del recurs al territori. • Inversions en el Cràquer: Repsol realitzarà una aturada tècnica a l'octubre de 2013 amb una inversió de 35 milions d'euros per substituir maquinària antiga per equips d'última generació més eficients. • Detecció de Vessaments: S'està provant un sistema pioner al món que combina infrarojos i radar per detectar qualsevol incident al mig marí durant les 24 hores del dia. Consolidació del Clúster Químic Amb l'arribada de Teresa Pallarès com a nova directora general, l'AEQT busca: Revisions del Pla Estratègic per al període 2013-2017. Enfortir el treball en xarxa entre el port, la universitat (URV), sindicats i empreses de serveis. Atraure noves inversions internacionals posicionant Tarragona com un hub logístic i de talent preparat. Infraestructures i Competitivitat El sector reclama celeritat en les infraestructures ferroviàries: "L'estar units a Europa és fonamental per un problema de costos; el tercer fil ens ha de facilitar la logística per ser més competitius." • El Tercer Fil es veu com una solució urgent i provisional per connectar amb l'ample de via europeu. • Es manté la reivindicació d'una sortida definitiva de mercaderies per l'interior (línia Reus-Roda) a llarg termini. • Existeix una preocupació creixent per l'increment del cost de l'energia (un 6% aproximadament), que afecta directament la competitivitat envers altres països.

  • 13'

    La revitalització cultural del Cafè del Teatre Metropol

    Projecte de dinamització cultural El Pau Fort, membre de la productora La Curiosa, explica com des de fa dues temporades s'encarreguen de la gestió del Cafè del Teatre Metropol a Tarragona. L'objectiu principal ha estat transformar un espai que estava desaprofitat en un punt de trobada actiu per a la ciutat, oferint una programació cultural estable que ja suma més de 300 activitats. Programació i activitats destacades L'espai destaca per la seva transversalitat i la varietat de la seva oferta: Hipermetropoesia: Un cicle de poesia d'autor que se celebra cada dimecres a les 20:00h, dirigit per l'Oscar Parazón. Jam Està Bé: Un nou cicle mensual de jazz (un divendres al mes) que combina la pedagogia per a joves músics amb la presència d'artistes de renom nacional com el trompetista David Pastor. Música i Arts Escèniques: Tot i que la música és l'eix central, l'espai està obert a exposicions, tallers i una crida especial als actors locals per crear una sala petita de teatre dins del cafè. Filosofia i ambient L'espai es defineix per la seva inclusivitat, amb un públic que oscil·la habitualment entre els 25 i els 35 anys, però que acull persones de totes les edats. El cafè compta amb un piano de cua que aporta un caràcter distintiu a les actuacions en directe. "Vam tenir la idea d'agafar l'espai perquè la gent de Tarragona tingués la possibilitat de mostrar els seus projectes culturals." Informació de servei Horari: Crucialment obert de dimarts a diumenge, a partir de les 19:00h. Oferta gastronòmica: Tot i no tenir una cuina gran, ofereixen llesques i amanides per acompanyar l'estona d'oci.

  • 14'

    10 anys de la Sala Trono: Coproducció amb Argentina

    Celebració del desè aniversari de la Sala Trono Amb motiu de la seva desena temporada, la Sala Trono de Tarragona presenta la seva desena producció pròpia titulada El don de las sirenas. Aquesta obra s'ha concebut com un projecte especial, fruit d'una col·laboració internacional única. Una coproducció internacional de luxe La gènesi d'aquest projecte neix d'un viatge artístic a l'Argentina on els responsables de la sala van quedar captivats pel treball de Nelson Valente. Les claus d'aquesta unió són: Col·laboració amb Argentina: Coproducció amb el Banfield Teatro Ensemble. Equip artístic: Direcció de Nelson Valente i text encarregat expressament a Pere Riera. Repartiment: Protagonitzada per Joan Negrié i Roser Batalla (considerada una de les millors actrius de Catalunya) juntament amb dos actors argentins. Temàtica i estil de l'obra L'obra es defineix com una comèdia reflexiva que utilitza el bilingüisme (català i castellà) per donar-li un caire natural i murri. Segons els seus protagonistes: "No passa res per estar solter... es pot ser feliç igualment." L'argument explora temes profunds sota una capa d'humor: * La pressió social per viure en parella. * La toxicitat i els conflictes en les relacions. * Una pregunta existencial clau: Si haguessis de morir, de qui et voldries acomiadar? Detalls de l'estrena i assajos Els assajos s'estan duent a terme amb un ritme frenètic de vuit hores diàries per concentrar la feina en tres setmanes. L'estrena tindrà lloc el 17 de gener i es mantindrà en cartell fins al dia 27, amb un total de 10 funcions programades a la Sala Trono, un espai que destaca per la seva proximitat i caliu amb l'espectador.

  • 20'

    Supervivents tarragonins del Costa Concordia: Un any després

    Relat del naufragi del Costa Concordia L'episodi recull el testimoni directe de diversos tarragonins que van viure el naufragi del Costa Concordia ara fa un any. A través de les veus de Jordi Tomàs i Maria Antònia Almirall, es reconstrueix la cronologia d'una nit tràgica i la incertesa viscuda a bord. Cronologia del desastre L'impacte inicial: Tot va començar al voltant de les 21:30h, mentre els passatgers estaven sopant. Es va sentir un fort estruendo i el vaixell es va inclinar immediatament, provocant la caiguda de tota la vaixella a terra. Desinformació a bord: Malgrat la gravetat mès que evident, la megafonia i la tripulació insistien que es tractava d'un mer problema elèctric amb els generadors, demanant calma als passatgers durant prop d'una hora. L'evacuació crítica: L'alarma definitiva no va sonar fins passat un temps considerable. La inclinació del vaixell va inutilitzar la meitat dels vots salvavides, obligant a molts a usar embarcacions pneumàtiques en condicions precàries. Solidaritat i supervivència Els entrevistats destaquen el paper fonamental de la gent de l'Isla del Giglio i els cossos de seguretat italians: "Hem d'agrair a tota la gent que es van llençar per poder socórrer-nos... gent que van treure les cortines de casa seva per tapar les persones i protegir-les del fred." La visió dels infants: Maria Antònia explica com van intentar mantenir la calma per la seva neta de 3 anys, fent-li creure que tot era una continuació de l'espectacle de màgia que havien vist abans de l'accident. Pèrdues materials: Els supervivents van arribar a Barcelona sense res, alguns fins i tot amb les sabatilles de l'hotel, ja que la tripulació no els va permetre recollir cap pertinença. Justícia i seqüeles Actualment, hi ha una demanda col·lectiva en curs. Tot i que els afectats prioritzen el fet d'haver sortit il·lesos, critiquen durament la gestió de la companyia Costa Cruceros i l'actuació del capità, titllant-la d'imprudència greu que va posar en risc més de 4.000 vides.

  • 15'

    Balanç de 2012 i reptes dels càmpings de Tarragona

    Balanç del sector del càmping a Tarragona El 2012 ha estat un any positiu però desigual per als càmpings de la demarcació de Tarragona. L'any s'ha tancat amb xifres d'ocupació estables, aproximadament 65.000 clients anuals, amb puntes del 80% d'ocupació al juliol i agost, arribant al ple absolut en les setmanes centrals de l'estiu. Contrast entre mercat nacional i internacional S'observa una dualitat clara en el comportament del mercat: El turisme nacional (principalment de Barcelona i rodalies) ha patit un descens en els ingressos a causa de la crisi econòmica. El turisme internacional (alemanys i holandesos) es manté fidel i, en alguns casos, ha crescut, especialment en els establiments amb millors infraestructures. Mercats com el del País Basc o Navarra mantenen una millor salut econòmica i segueixen sent clients clau. Infraestructures i la polèmica del Tercer Fil Un dels punts més crítics de l'entrevista és l'oposició del sector al projecte del Tercer Fil a la línia de la costa. El sector proposa com a alternativa la línia Reus-Roda per desviar les mercaderies de l'interior i evitar impactes negatius: "Ficar una línia més a la línia de costa perquè passin les mercaderies no ajuda en res... haurem de patir sorolls de trens que fan molt de soroll i sobretot perquè viatgen per la nit." El futur: Valor afegit i sostenibilitat Joan Antoni destaca que el gran repte del 2013 és oferir un producte amb valor afegit per diferenciar-se de la competència: Sostenibilitat: Polítiques de millora del medi ambient i promoció d'espais com l'Anella Verda. Anfitrions de proximitat: Acompanyar el client per descobrir la gastronomia local (Priorat) i productes de quilòmetre zero. Cultura i patrimoni: Potenciar iniciatives com Tarragona Història Viva o la reobertura de la Necròpolis. En l'àmbit econòmic, a la ciutat de Tarragona, els càmpings representen el 75% dels llits turístics, generant uns 500 llocs de treball i una facturació directa de 15 milions d'euros.