Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2013 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2013. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1252 episodis
RSS

episodis

841-852 de 1251
  • 19'

    Tarragona 2017: El Pla Director dels Jocs Mediterranis

    Detalls de l'entrevista sobre Tarragona 2017 L'entrevista a Tarragona Ràdio amb Ramon Quadrat, director general dels Jocs Mediterranis Tarragona 2017, analitza el Pla Director aprovat recentment. L'any 2013 es defineix com un període clau de planificació, disseny i concreció abans d'iniciar les grans obres el 2014. Infraestructures i Urbanisme Es preveu una inversió d'uns 100 milions d'euros fins al 2017, amb el focus en la sostenibilitat i el concepte de Smart City: * Anella Mediterrània: Concentració d'equipaments a Camp Clar per crear un centre de rendiment esportiu. * Noves instal·lacions: Destaca el Centre Aquàtic, el Palau d'Esports i el nou Pavelló Sant Jordi. * Remodelacions: Modernització de l'estadi d'atletisme i de l'estadi del Nàstic per millorar la funcionalitat i els accessos. Impacte Econòmic i Social L'organització busca un llegat que perduri més enllà de l'esdeveniment: * Ocupació: Es preveu la creació de més de 300 llocs de treball directes i un fort impuls a la construcció i serveis. * Voluntariat: Al febrer es reactivarà el carnet de voluntari amb l'objectiu de crear una estructura permanent per a la ciutat. * Finançament: Es busca que el 76% del pressupost ordinari provingui d'empreses privades mitjançant un pla d'esponsorització. Projecció Internacional L'esdeveniment situarà Tarragona al mapa mundial: "Hem de vendre no només la part esportiva, sinó tota la nostra cultura i monuments." Es preveu l'arribada de 4.500 esportistes i una audiència televisiva de 250 milions de persones. La propera fita és la validació del Pla Director per part del Comitè Internacional durant el primer trimestre del 2013.

  • 9'

    Programació trimestral i novetats de la Sala Trono

    La Sala Trono presenta la seva programació per al primer trimestre L'entrevista amb Joan Negria revela les claus de la nova temporada de la Sala Trono de Tarragona, marcada per una efemèride especial: la celebració dels deu anys de la sala i l'estrena de la seva desena producció pròpia. Gener: Mes de coproducció internacional El mes de gener estarà protagonitzat per una ambiciosa aposta teatral: El don de les sirenes: Una coproducció amb Argentina escrita per Pere Riera. Es tracta d'una comèdia amb contingut que compta amb l'actriu Roser Batalla i un equip d'actors argentins. L'obra manté l'essència contemporània de la sala, posant el focus en temes d'interès amb profunditat política o social. Febrer: Humor i cabaret Segons Negria, el febrer serà el mes de la "comèdia absoluta" amb tres propostes destacades: Carlomó: Un col·laborador habitual que torna amb el seu espectacle més divertit. Joan Bantaller: Conegut per la seva trajectòria a La Cubana, presenta un monòleg còmic d'estil cabaret. Josep Ferrer: Estrena La Passió de Shirley, una obra que fusiona teatre, música i imatges gravades. Març: Intercanvi estratègic amb la Sala Ponent Una de les grans novetats és el conveni signat amb la Sala Ponent de Granollers a través de la coordinadora CEPIC: Intercanvi de produccions: Durant el març, quatre obres de Granollers vindran a Tarragona, mentre que produccions de la Trono com Red Pontiac o Bilderberg viatjaran a Ponent. Programació literària: El març a la Trono tindrà un caire més classicista amb revisions contemporànies d'obres com Laura a la ciutat dels sants, L'arbre de la ciència o textos de Víctor Català. "És la primera vegada que es fa un intercanvi d'aquest tipus; és un projecte per establir sinergies amb altres sales i assegurar la viabilitat de futur." Per acabar, s'ha destacat la bona marxa de les produccions de la casa que segueixen de gira, com La Marató de Nova York, i la possibilitat que el públic adquireixi passis i abonaments amb descomptes a través del seu web oficial.

  • 17'

    Submarinisme sota el gel i expedició als cenotes

    Submarinisme en condicions extremes L'entrevista aprofundeix en la pràctica de l'immersió sota el gel, habitualment realitzada en llocs com Panticosa. El ponent explica que s'utilitzen trajes secos (vestits secs hermètics) per fer front a temperatures de prop de 4 graus, ja que el neoprè convencional del Mediterrani no ofereix prou protecció tèrmica per a aquestes condicions. Seguretat sota el gel La seguretat és la prioritat absoluta en el que s'anomena buceo bajo techo (immersió sota sostre): - Es fa servir una motoserra per obrir el forat de sortida. - S'utilitza una línia de vida (un cap guia) supervisada per un bussejador de seguretat a la superfície. - Es recomana no superar els 20 minuts d'immersió per prevenir la hipotèrmia. Formació i equipament Per practicar el submarinisme legalment, cal obtenir un carnet internacional i una assegurança anual a través d'una federació o club. El procés formatiu inclou: 1. Classes teòriques. 2. Pràctiques en piscina. 3. Saldes al mar. Pel que fa als costos, s'estima que un equip bàsic pot costar uns 450-500 euros, tot i que els equips més sofisticats amb ordinadors de busseig avançats poden arribar als 2.000 euros. Expedició a Mèxic: Cenotes i el Tauró Balena El club prepara una expedició a principis de setembre al Yucatán, una zona destacada pels seus cenotes d'aigües cristal·lines i l'oportunitat de nedar amb el tauró balena fent snorkel. "Els cenotes són coves subterrànies amb aigües tan transparents que sembla que no estiguis bussejant." Un dels punts més fascinants descrits és el Cenote Angelita, on a 30 metres de profunditat es forma una "núvol" de sofre produït per la descomposició de matèria orgànica, creant un efecte visual similar a volar per sobre dels núvols.

  • 15'

    Maquiles: l'esclavatge laboral del segle XXI

    L'impacte de les maquiles a Amèrica Llatina L'exposició Maquiles, l'esclavitud laboral del segle XXI, instal·lada a l'Espai QS de Tarragona, posa el focus sobre la precària situació laboral que viuen milers de persones en les anomenades zones franques. Mercè Campabadal, directora de la Fundació Pau i Solidaritat, explica que aquestes indústries, principalment dels sectors tèxtil i del calçat, s'aprofiten de legislacions laxes i governs submisos per maximitzar beneficis a costa dels drets humans. Les condicions de treball i les zones franques El model de les maquiles es basa en l'explotació sistemàtica sota un règim de benefici total per a l'empresa: Exempció d'impostos: Les empreses no contribueixen a les arques públiques dels països on s'instal·lan, empobrint l'Estat. Vulneració de la salut: Treballadors (majoritàriament dones joves) respiren pols tòxica i viuen sota un control estricte que impedeix fins i tot anar al lavabo. Productivitat extrema: S'imposen quotes de producció que augmenten setmanalment; si no s'arriben als objectius, s'apliquen penalitzacions salarials. Empreses 'oreneta': Si hi ha pressió sindical o governamental, la multinacional tanca d'un dia per l'altre i es trasllada a un altre país. El paper del consumidor i la regressió de drets Campabadal alerta que, tot i que s'han aconseguit millores puntuals gràcies al reforç del sindicalisme, encara queda molt camí per recórrer. A més, fa una reflexió sobre la situació actual a Europa, on també s'està produint una pèrdua de drets laborals i una reducció de salaris arran de la crisi. "El treball decent i digne és l'única eina real per lluitar contra la pobresa, tant al món com aquí a casa nostra." Per finalitzar, es convida els consumidors a ser crítics, a investigar l'origen de la roba que compren a través d'internet i a ser conscients de la cadena de subcontractació que amaga moltes multinacionals conegudes.

  • 27'

    Entrevista a Alejandro Fernández: Marca Tarragona i actualitat política

    La Marca Tarragona com a eix estratègic El diputat del Partit Popular, Alejandro Fernández, centra gran part de la seva intervenció en la necessitat de reforçar la marca de ciutat. Segons ell, Tarragona ha patit un dèficit de promoció en les darreres dècades que cal revertir de manera urgent. Propostes de canvi de nom Fernández defensa amb contundència el canvi de nom de la universitat i de l'aeroport per incloure-hi la paraula "Tarragona": • Universitat Rovira i Virgili: Proposa que passi a anomenar-se Universitat de Tarragona. Argumenta que la recerca d'excel·lència que s'hi fa no s'associa a la ciutat, perdent així un actiu de lideratge. • Aeroport de Reus: Advoca per la denominació Tarragona-Reus per normalitzar-la amb la resta de províncies espanyoles. • Barcelona World: Es mostra contrari a l'ús de la marca Barcelona en projectes de la província, ja que considera que "ens carregarem la marca Costa Daurada". "La paraula Tarragona sembla que els hi faci por... l'excel·lència que s'està fent en l'àmbit educatiu no s'associa a la ciutat, i això és negatiu." Gestió econòmica i infraestructures L'entrevista aborda la comparativa entre la gestió de l'actual govern de Mariano Rajoy i l'anterior executiu socialista: • Inversions i deutes: Fernández replica les crítiques de Joan Ruiz (PSC) recordant que el govern del PP ha hagut de pagar factures pendents i expropiacions que portaven set anys sense cobrar. • Pla de proveïdors: Destaca l'arribada de 20 milions d'euros a la ciutat de Tarragona com un "rescat" per pagar petites i mitjanes empreses. • Infraestructures: Assegura que les obres de la T-11 i la A-27 (fins al Morell) continuen malgrat les dificultats econòmiques. Reforma local i el procés sobiranista L'Administració Local Sobre la reforma local, Fernández treu ferro a la reducció del nombre de regidors i se centra en la importància d'evitar duplicitats competencials entre administracions. El context català Respecte a la declaració de sobirania al Parlament, el diputat es mostra molt crític: • Considera que l'acord entre CiU i ERC és una "fugida endavant" d'Artur Mas. • Qualifica la proposta d'il·legal i inconstitucional, argumentant que la sobirania recau en el conjunt del poble espanyol i no en una part.

  • 13'

    Nou diccionari visual de terminologia castellera

    Presentació del nou material terminològic casteller En aquesta entrevista es presenta el nou diccionari visual i la guia de terminologia bàsica sobre el món casteller, fruit de la col·laboració amb el Consorci per a la Normalització Lingüística. El material va ser oficialitzat a Valls durant la Fira de Santa Úrsula i ha estat actualitzat recentment amb millores tècniques. Continguts i novetats terminològiques El recurs destaca per la seva capacitat d'adaptació a l'evolució de la realitat castellera contemporània: Neologismes: S'han incorporat estructures recents que no estaven recollides formalment, com el 7 de 8, el 9 de 8 o les variants de castells amb agulla (com el 5 amb agulla). Estructures clàssiques: Inclou totes les tipologies des del pilar fins a les estructures més complexes. Parts del castell: Detalla el tronc, la pinya, el folre, les manilles i el pom de dalt. Indumentària: Descripció gràfica de la camisa, la faixa, el mocador i el casc. Gestió de la varietat dialectal Un dels punts més complexos i rellevants de l'elaboració ha estat el tractament de les variants territorials per evitar susceptibilitats entre colles: S'han recollit termes com aixecador, acotxador, casola o casoleta, donant prioritat a les formes originàries de Valls i del Camp de Tarragona pel seu caràcter descriptiu. S'inclouen sinònims segons la zona geogràfica (ex: dau, vent o maimà pel que fa a posicions a la pinya). S'ha optat per una estètica neutra (color taronja i camises multicolors) per no identificar-se amb cap colla específica. "A realitats noves necessites paraules noves. Un castell com el set, fins no fa gaire, no existia." Destinataris i accessibilitat El material està especialment adreçat a: Noves colles: Tant de Catalunya com de l'estranger (Xile, Xina), on s'utilitza el lèxic català original. Públic general: Gent que vol introduir-se en la cultura castellera de forma gràfica i senzilla. Locals d'assaig: El format PDF descarregable permet l'ús com a pòster informatiu.

  • 28'

    Pep Escoda: 22 anys de 'Calaix de Somnis'

    Retrospectiva de Pep Escoda a la Fundació Caixa Tarragona En aquesta entrevista realitzada directament a la sala d'exposicions, el reconegut fotògraf Pep Escoda ens guia a través de la seva mostra Calaix de Somnis. L'exposició no és només una col·lecció d'imatges, sinó una retrospectiva emocional i tècnica de més de dues dècades de carrera, capturant des de la fredor de Romania fins a la decadent bellesa de l'Havana i els racons oblidats de Tarragona. Els pilars de l'obra d'Escoda • L'inici com a fotògraf: Escoda identifica el seu viatge a Romania (1990) com el moment clau on va descobrir la fotografia com a passió i eina de comunicació, anant més enllà de la simple captura per construir relats visuals. • La relació amb el subjecte: L'artista explica com s'aproxima a la gent, destacant que moltes vegades les fotos el busquen a ell. "M'han dit moltes vegades: m'ha robat l'ànima. Ser un lladre d'imatges és una gran responsabilitat." • L'estètica del buit: Gran part de la seva obra actual se centra en l'arquitectura del buit i espais decadents que, lluny de ser inerts, estan plens de poètica i història. Seccions destacades de l'exposició • Romania (1990): Fotografies en blanc i negre pur, retrats amb mirades que segueixen l'espectador i paisatges que expliquen la cruesa de la vida post-comunista. • L'Havana (Cuba): Un recorregut pel barri de Vedado, centrat en edificis desmantellats i retrats de persones cegues que mantenen una mirada profunda. • Arquitectura del Buit a Sicília: Un treball sobre Gibelina Nova, una ciutat utòpica construïda després d'un terratrèmol que ha quedat com un escenari futurista dels anys 70 en decadència. • Inside Tarragona: Una exploració d'interiors d'edificis emblemàtics de la ciutat en desús, com el Banc d'Espanya o l'antic Pòsit de Pescadors. • Els Guaites: Una curiosa col·lecció de retrats de vigilants de museus d'arreu del món, capturats sovint de manera espontània.

  • 22'

    La problemàtica del senglar i la caça a Catalunya

    Gestió de la població de senglars a Catalunya Joaquim Vidal, vicepresident de la Federació Catalana de Caça de Tarragona, analitza la situació actual de la fauna salvatge, especialment del senglar (porc senglar). Durant la temporada 2011-2012, es van capturar uns 32.600 exemplars a tot el territori català, una xifra elevada però necessària per controlar una població que ronda els 70.000 animals. Principals riscos i conflictes L'augment de la presència de senglars comporta problemes greus de seguretat i economia: * Seguretat viària: S'han incrementat els accidents de trànsit per topades. Es recomana no fer maniobres brusques d'esquiva per evitar sortides de via, sent preferible la topada directa si no es pot frenar a temps. * Danys a l'agricultura: Els animals baixen als conreus (avellanes, ametlles, cereals) quan el bosc no ofereix prou aliment. * Àmbit urbà: La seva intel·ligència els permet aprendre a bolcar contenidors d'escombraries a les urbanitzacions. La caça com a eina de control L'entrevistat defensa que la caça no és el problema, sinó la solució per mantenir l'equilibri de l'ecosistema: "La societat veu la caça com un problema, i la caça és una solució per al senglar, el conill i la guineu." Altres espècies i situació del sector Conills: Han proliferat prop d'infraestructures com l'AVE on no es pot caçar amb armes, obligant a l'ús de fures. Guineus: Són animals extremadament llestos amb una població d'uns 70.000 exemplars, sota control per evitar la transmissió de la ràbia. Davallada de llicències: El sector pateix una manca de relleu generacional, tot i que destaca un augment de dones caçadores.

  • 15'

    Marc Vallverdó i l'art del mural romà als Jardins Vapor

    L'art urbà com a eina pedagògica i de transformació L'artista Marc Vallverdó, exalumne de l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació a Tarragona, explica la seva experiència en la creació del mural monumental als Jardins Vapor. Aquest projecte, encarregat per recuperar un espai degradat, combina l'estètica del grafit amb el rigor històric per il·lustrar la Tarraco romana. Detalls del projecte i realització Temàtica històrica: El mural recrea la façana marítima de l'època romana, amb una font circular de sis columnes com a element central dibuixat per Ferran Gris. Procés tècnic: Vallverdó ha utilitzat una tècnica mixta que combina pintura plàstica aplicada amb corró per a les grans masses de color i l'ús final de l'esprai per als detalls i textures. Dimensions i temps: Una obra de prop de sis metres i mig de llargada realitzada en uns 15 dies de treball a peu de carrer. La filosofia del grafit i el seu caràcter efímer L'artista reflexiona sobre la percepció social de l'art urbà i la necessitat de disposar de més murs lliures a la ciutat per evitar el sentiment de ser "furtius". "Pintes al carrer i la gent et tracta de gamberro, però realment vas a fer una aportació a la ciutat, a fer un regal." Per a Vallverdó, el grafit és una galeria d'art en transformació constant, on el fet que una obra pugui ser pintada a sobre al cap d'uns anys forma part de la seva pròpia gràcia i dinamisme.

  • 14'

    75è Aniversari dels Bombardejos a Tarragona (1937-1939)

    Commemoració de la Guerra Civil a Tarragona Entrevista a Lluís Balard, director del Museu d'Història de Tarragona, amb motiu de la inauguració de l'exposició itinerant "Catalunya Bombardejada" al pati de l'Antic Ajuntament. La mostra commemora el 75è aniversari dels atacs aeris sobre la població civil durant la Guerra Civil Espanyola. Els Bombardejos sobre la Ciutat Inici dels atacs: El primer gran bombardeig aeri es va produir el 17 de juny de 1937. Fins aleshores, la guerra es percebia com un conflicte llunyà a la ciutat. Autoria: Els atacs van ser perpetrats principalment per l'aviació legionària italiana de Mussolini (amb base a Mallorca) i, puntualment, per avions alemanys. Objectius: Tot i que es buscaven punts estratègics com el port, la CAMSA o l'estació de ferrocarril, també es van atacar objectius civils i seus polítiques (com la de la FAI) per minar la moral de la població. Defensa i Refugis Antiaeris L'entrevista destaca com la construcció de refugis va ser la resposta vital de la ciutat: 1. Inicialment, es pensava erròniament que els edificis convencionals eren segurs. 2. Es van establir normes de seguretat estrictes: els refugis havien de tenir dues entrades (per evitar quedar enterrats), accessos en zig-zag i sales per dissipar l'ona expansiva. 3. Els canons antiaeris van obligar els avions a volar a més alçada, reduint la precisió de les bombes. L'Exposició i Actes de Memòria La mostra inclou 14 panells informatius del Memorial Democràtic i elements singulars de l'àmbit local: * Materials únics: Manuscrits del periodista Lluís de Salvador i una bomba d'aviació real d'un metre de llargada. * Activitats complementàries: Conferències de l'historiador Jordi Piqué i presentacions de llibres sobre la resistència cultural i la CNT. "L'estratègia era traslladar el front de guerra sobre la població civil per minar la moral i el recolzament a l'exèrcit popular."

  • 26'

    Entrevista a Joan Ruiz sobre la situació política el 2013

    Balanç Econòmic i Crítica al Govern de Rajoy El diputat del PSC, Joan Ruiz, analitza l'impacte del primer any de govern del Partit Popular, destacant una política basada en retallades en comptes d'invertir o cercar noves vies de recaptació. Ruiz posa l'accent en la pèrdua de poder adquisitiu a les comarques tarragonines: • Més de 150.000 pensionistes afectats per la falta de revalorització. • 14.000 treballadors amb el salari mínim que amb prou feines veuen increments. • Un índex de pobresa que ja supera el 30% a la província. Problemàtiques Socials i de Treball L'entrevista aprofundeix en la situació de l'atur i la sostenibilitat de les pensions mitjançant el Pacte de Toledo. Ruiz descriu la situació actual com una roda destructiva: • La falta de cotitzants obliga a utilitzar el fons de reserva (la guardiola) de les pensions. • L'eliminació de la paga extra de Nadal als funcionaris ha colpejat directament el comerç local. • Els pensionistes estan actuant com a xarxa de seguretat familiar, ajudant fills i nets davant els desnonaments. "La pitjor herència del govern socialista ha estat el govern de Rajoy." Infraestructures i Inversions a Tarragona Es denuncia el greuge comparatiu en matèria d'infraestructures. Segons Ruiz, el govern central té oblidats projectes clau per al territori: • A-27: Crítica a la lentitud del projecte i a les promeses incomplertes del PP. • Jocs Mediterranis 2017: Preocupació extrema perquè no apareixen partides nominals als pressupostos de l'Estat. • Mercat Central: Absència de suport econòmic per a la seva reforma. El Futur Polític de Catalunya i el PSC Respecte al sobiranisme, el PSC manté una postura federalista. Ruiz afirma que el pacte entre CiU i ERC és "curiós" per les seves contradiccions econòmiques. El partit aposta per una reforma de la Constitució per encaixar Catalunya en un model d'estat federal dins d'Europa. Finalment, el diputat subratlla la importància del contacte personal en la política, tot i ser un usuari actiu de les xarxes socials com Twitter o Facebook.

  • 11'

    Els Tres Toms de Valls: Tradició i Interès Nacional

    Celebració de la Festa de Sant Antoni a Valls L'entrevista amb Rafael Castells, secretari general de la Cambra de Comerç de Valls, destaca la rellevància dels Tres Toms de Valls, una celebració declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya. Aquesta distinció reconeix l'esforç de la Societat de Sant Antoni per preservar un patrimoni excepcional de carros, guarniments i cavalleries. Elements destacats de la desfilada La celebració és coneguda per la seva espectacularitat i fidelitat a la tradició, incloent-hi: El carro de treginers més gran de Catalunya, propietat de la societat vallesana. Una col·lecció inèdita de carros de bucois, utilitzats antigament per al transport de vi. La visualització d'oficis i estris històrics amb carros carregats de llenya, carbó, cereals i palla. La participació de més de 300 cavalleries procedents d'arreu del Principat i de Castelló. L'emoció del recorregut pel nucli antic Un dels punts més singulars és el pas pel nucli antic de Valls, on els carrers estrets i tortuosos posen a prova l'habilitat dels carreters: "Aquests toms de la plaça del Blat són els més característics perquè, si no se’n sap molt, no s’hi pot passar; és la salsa de la festa." L'emoció es concentra en llocs com el carrer de la Cort, on les maniobres de precisió per no tocar les parets desperten els aplaudiments del públic multitudinari. Un gener ple d'activitats a Valls Els Tres Toms (13 de gener) marquen l'inici d'un mes de gran activitat cultural i gastronòmica a la ciutat, que inclou l'Exposició Internacional d'Aus i clou amb la Gran Festa de la Calçotada, consolidant Valls com a referent de la tradició catalana.