Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
Arxiu Sonor 2013 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2013 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2013. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1252 episodis
RSS

episodis

865-876 de 1251
  • 30'

    Experiència d'una estudiant d'Erasmus a Cardiff

    Viure l'Erasmus al Regne Unit L'entrevista aprofundeix en el dia a dia de la Núria, una estudiant de periodisme de Tarragona que està realitzant la seva estada Erasmus a Cardiff, Gal·les. Explica com s'ha adaptat a un entorn marcat per la pluja constant i la fredor inicial dels britànics, que es transforma en calidesa un cop hi ha confiança. Economia i beques • La situació financera de les beques és precària; els ingressos arriben a comptagotes i amb retards considerables. • Actualment, l'ajut econòmic ha baixat respecte a anys anteriors, obligant els estudiants a disposar d'estalvis previs. • La despesa més gran és l'allotjament en residències, i el cost de la vida al Regne Unit és elevat. Universitat i mètode acadèmic La Universitat de Cardiff destaca per la seva arquitectura clàssica, que recorda a Hogwarts, però sobretot pel seu model docent: • Seminaris reduïts: Classes de 6 a 10 persones que fomenten el debat directe amb el professor. • Pensament crític: El sistema no es basa a memoritzar fets per a un examen, sinó a aprendre a pensar. • Hi ha una forta vida comunitària a l'Students Union, un edifici clau per a la interacció social. Xoc cultural i identitat La Núria comparteix anècdotes sobre com els seus companys perceben la cultura catalana: • Castells: Li costa explicar el sentit de fer castells; els britànics ho veuen com una activitat estranya on la gent es vesteix amb roba ampla i puja uns sobre els altres. • Sentit de pertinença: Explica les diferències entre el moviment independentista a Catalunya i els casos de Gal·les o Escòcia, on la dependència econòmica d'Anglaterra marca el discurs. "Tinguem-ho clar: jo sóc més catalana que espanyola... ells saben de què va el tema de la independència, però no s'ho prenen seriosament." Rutines i gastronomia • L'alimentació: Els britànics abusen dels precuinats i el menjar de llauna, contrastant amb la dieta mediterrània que ella intenta mantenir. • Horaris: S'ha hagut d'adaptar a sopar a les 17:30h o 18:00h i a fer vida nocturna molt més d'hora que a Catalunya.

  • 8'

    Inici de la campanya de rebaixes i impacte de la crisi

    Crònica de l'inici de les rebaixes L'obertura de portes dels grans magatzems i comerços ha estat marcada per una afluència moderada de públic. Tot i que s'ha comptabilitzat aproximadament mig centenar de persones a primera hora, no s'han repetit les imatges de grans aglomeracions o corredisses d'altres anys. Els consumidors han optat per una entrada calma i esglaonada. Comportament del consumidor i vendes Concentració de les vendes: S'estima que entre el 60% i el 70% de les vendes totals de la campanya es realitzen durant els primers 10 dies. Pressupost mitjà: Segons la Federació d'Usuaris i Consumidors Independents (FUCI), la despesa mitjana per català se situarà al voltant dels 85 euros. Objectius concrets: Molts compradors ja tenien clar què buscaven (abrics, jerseis, colònies) i havien esperat expressament a les rebaixes per estalviar. Impacte de la crisi i l'estratègia comercial "La crisi es notarà; la butxaca ho notarà i no es comprarà tant com abans." Els botiguers i representants del sector, com Jordi Gumbau del carrer Canyelles, admeten que la campanya de Nadal ha estat més fluixa de l'habitual. Per contrarestar-ho, s'estan aplicant descomptes agressius d'entrada, que van des del 30% fins al 70% en alguns casos, per tal d'atreure els clients i liquidar l'estoc acumulat. Recomanacions i drets Etiquetatge: És obligatori que el producte mostri tant el preu antic com el rebaixat. Comerç de proximitat: Es fa una crida a consumir al petit comerç pel seu tracte directe, seguretat i garantia de qualitat enfront de productes fabricats específicament per a períodes de rebaixes.

  • 17'

    Les xarxes socials en la docència i l'empresa

    Les xarxes socials en l'àmbit educatiu i empresarial L'entrevista amb Sara Súñe, coneguda a les xarxes com fotograma clave, ens endinsa en la transició digital dins les aules i la importància de la presència en línia per a les empreses. Súñe destaca que, tot i que el camí encara està per recórrer, la clau no és només en els recursos, sinó en l'actitud del professorat. L'educació i el món digital Súñe explica com intenta introduir les eines que els alumnes usen diàriament (com Twitter o Instagram) de manera pedagògica. Algunes idees clau inclouen: La necessitat d'anar en paral·lel al nivell de l'alumnat. L'ús de les xarxes no només per a l'oci, sinó per a l'aprenentatge actiu. El debat sobre el valor de la fotografia: de l'era analògica a la immediatesa del digital. La gestió de la propietat intel·lectual Un dels punts més rellevants és la gestió del contingut a la xarxa. Súñe es decanta per les llicències Creative Commons: "A mi no m'importa que utilitzi les meves fotografies sempre i quan citin la font." Valor estratègic per a les empreses L'entrevistada considera vital que les empreses tinguin una presència activa a la xarxa, ja que el posicionament a Google aporta prestigi i valor. Tanmateix, adverteix d'un error comú: Manca de feedback: Tenir perfils tancats als comentaris impedeix el diàleg amb el client. Por a les crítiques: L'empresa ha de tenir protocols per respondre tant a elogis com a queixes de manera pública. Finalment, l'autora ens parla de la seva experiència docent a l'escola Idep Barcelona (Isaba) i a l'Espai Virreina, on imparteix tallers de gestió de xarxes socials per a perfils variats, des d'empresaris fins a estudiants.

  • 17'

    Recull de salutacions nocturnes reiterades

    Anàlisi de les salutacions Aquest document recull una seqüència prolongada de salutacions que es repeteixen de manera sistemàtica al llarg del temps. El contingut principal es basa exclusivament en l'expressió de cortesia nocturna. Punts clau del registre Consistència absoluta: Totes les intervencions mantenen la mateixa estructura i missatge. Continuïtat temporal: Les salutacions es produeixen en intervals regulars de 30 segons aproximadament. Interacció mínima: Es prioritza la repetició del lema sobre el desenvolupament d'altres temes. "Bona nit" Aquesta frase constitueix l'eix central i únic de tota la comunicació registrada, reflectint un possible protocol de cortesia ritual o un bucle de comunicació controlat.

  • 16'

    Tradició i artesania del Tortell de Reis a la Pastisseria Trill

    El Tortell de Reis: L'estrella de les darreres festes de Nadal En aquesta edició de Tarragona Ràdio, l'espai visita l'obrador de la Pastisseria Trill per parlar amb el mestre pastisser Toni Taulé. L'entrevista se centra en el producte estrella de la setmana: el tortell de reis, destacant la seva elaboració artesanal i la vigència de les tradicions familiars. Varietats i preferències del públic Segons comenta Taulé, el tortell és, juntament amb la mona de Pasqua, un dels dolços amb més sortida de l'any. Les principals varietats que s'elaboren a l'obrador inclouen: Maçapà: El més tradicional i sol·licitat, elaborat amb una base d'ametlla de qualitat i sucre. Crema: La segona opció preferida pel públic, feta de forma artesana amb ous i llet. Nata i Trufa: Opcions més modernes on el tortell es talla per la meitat per ser farcit. Cabell d'àngel: Una opció clàssica que manté el seu públic fidel. El secret de l'elaboració i la tradició Un dels moments més interessants de la conversa és quan s'explica com s'introdueixen la fava i el rei. "Els barregem junt amb el maçapà abans de posar-hi la pasta... així no sabem on són exactament." També es destaca la reducció de sucre en les receptes actuals per adaptar-se a uns consumidors que busquen productes menys empalagosos però de primera qualitat. El mercat i la realitat econòmica Malgrat la situació de crisi esmentada, la pastisseria ha decidit mantenir els preus respecte a l'any anterior. S'ha observat, però, una tendència dels clients a encarregar mides més petites per ajustar-se millor al consum familiar i evitar que en sobri.

  • 16'

    Recull de salutacions de bona nit repetides

    Resum de l'intercanvi Aquest document recull una seqüència monòtona i repetitiva de salutacions nocturnes. El contingut es redueix exclusivament a la fórmula de cortesia "Bona nit", reiterada en intervals regulars de temps. Característiques de la interacció Consistència absoluta: No hi ha variació en el missatge transmès. Periodicitat: Les salutacions es produeixen cada 30 segons aproximadament. Absència de diàleg: Es tracta d'una successió de frases idèntiques sense cap altre context informatiu. "Bona nit" En conclusió, el text mostra una estructura de bucle on l'únic objectiu sembla ser la confirmació de presència o una prova de comunicació bàsica basada en la gentilesa social.

  • 13'

    Preparatius de la Cavalcada de Reis a Tarragona

    Detalls de la rebuda i el recorregut reial Javi González, tècnic de Cultura i Festes de l'Ajuntament de Tarragona, detalla l'organització de la Cavalcada de Reis per a aquest any. L'esdeveniment principal tindrà lloc demà dissabte, amb l'arribada prevista al Serrallo a les 18:15 hores. Aquest punt s'ha consolidat com el lloc de benvinguda pel seu caràcter acollidor i emblemàtic. Punts clau de la celebració Arribada per mar: Ses Majestats desembarquen al Serrallo, on es fan els primers parlaments (del representant municipal i del Rei Ros). La Cavalcada: Comença a les 19:00 hores des del carrer Reial amb un total de 17 carrosses. El recorregut: Passarà per Apodaca, Unió, la Rambla Nova (fent dos toms) i finalitzarà a la Plaça de la Font. Entrega de claus: L'alcalde lliurarà les claus de la ciutat als Reis a la façana de l'Ajuntament cap a les 20:30 - 20:45 hores. "L'objectiu és que tothom pugui disfrutar en la seva plenitud... si algú pren mal, tindrem una mala cavalcada." Logística, seguretat i tradició L'organització destaca la importància de la seguretat, demanant al públic mantenir la distància amb els tractors que tiven les carrosses. Es repartiran 2,5 tones de caramels, tot i que es recorda que l'element central és l'espectacle visual i la il·lusió dels nens. Es recomana fermament l'ús del transport públic o desplaçar-se a peu, ja que el centre quedarà tallat al trànsit a partir de les 18:00 hores.

  • 25'

    L'accident d'Antoni Mariner: Història i Periodisme

    El Misteri del Monòlit a la Carretera de Tarragona L'episodi explora la investigació periodística sorgida arran del descobriment d'un monòlit oblidat prop del càmping Caledònia, entre Tarragona i Altafulla. Aquest monument recorda un tràgic accident de trànsit ocorregut el 22 d'octubre de 1916. Personatges Clau i Context Social • Antoni Mariner i Rourell: La víctima de l'accident, un prestigiós agent de duanes, consignatari i cònsul de Grècia. • Carlos Wagner: Propietari del vehicle, un destacat empresari de Nulles d'origen suís. • Classisme de l'època: Els periodistes reflexionen sobre com les cròniques de 1916 ignoraven el nom del xòfer, referint-se a ell només per la seva professió, mentre detallaven exhaustivament la vida de l’elit. El Cotxe: Una Peça Històrica El vehicle implicat va ser un Ford Model T amb matrícula Tarragona 24. Aquest model és històricament rellevant per ser el primer fabricat en sèrie per Henry Ford, qui va revolucionar la indústria amb: "Pots triar el color que vulguis, sempre que sigui el negre." L'Accident i la Investigació L'accident es va produir per un sotrac a la calçada (en aquells temps de terra) que va fer desviar el cotxe fins a xocar contra un arbre. Mariner va morir pocs minuts després per les lesions internes. La investigació actual ha estat possible gràcies a la digitalització d'hemeroteques com la de La Vanguardia, que permeten reconstruir fets de fa un segle amb gran rapidesa. La Professió Periodística L'entrevista també ret homenatge a la figura de l'ENG (Electronic News Gathering), periodistes polivalents capaços de redactar, gravar i editar les seves pròpies notícies, una figura clau en les delegacions modernes de televisió.

  • 13'

    Tarragona presenta el primer Fòrum d'Entitats local

    Presentació del Fòrum d'Entitats a Tarragona L'Ajuntament de Tarragona ha presentat el Fòrum d'Entitats, una iniciativa pionera que se celebrarà els dies 7, 8 i 9 de gener amb l'objectiu de connectar el teixit associatiu, les empreses i la societat civil. Segons el regidor de Relacions Ciutadanes, Paco Zapater, l'esdeveniment busca crear un revulsiu econòmic i social basat en la col·laboració. L'estructura de l'esdeveniment: les tres potes El Fòrum s'articula mitjançant tres eixos fonamentals que combinen la visibilitat pública amb el treball tècnic: Fira d'Entitats: Ubicada a l'últim tram de la Rambla, aprofitant la infraestructura de la fira d'artesans per minimitzar costos. Hi participaran més de 40 entitats de tot el Camp de Tarragona. Àrea de Formació: Sessions d'especialització a l'Hotel d'Entitats sobre temes com la responsabilitat social corporativa (RSC), redacció de projectes, comunicació i subvencions europees. Marketplace: Un punt de trobada estratègic entre entitats sense ànim de lucre i empreses privades per fomentar sinergies i nous models de finançament. El model de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) Òscar Ijosa, director de l'Hotel d'Entitats, destaca que en l'actual context econòmic és necessari reinventar els camins de finançament. No es tracta només de demanar donacions, sinó de trobar punts d'unió entre la missió de les entitats i els valors de les empreses. "Es tracta d'unir activitats i energies per donar un revulsiu a l'economia local i posar en valor la cohesió social." Marc institucional i l'Any Europeu de la Ciutadania Aquesta activitat s'emmarca dins de les celebracions de l'Any Europeu de la Ciutadania. El consistori ha anunciat també que la Unió Europea ha renovat el suport al programa Europe Direct Tarragona per als propers tres anys, un fet que permetrà seguir treballant per la cohesió social i el sentiment de pertinença europeu.

  • 7'

    Balanç rècord i 10 anys de la Sala Trono

    Balanç d'un any de creixement excepcional Joan Negrié, responsable de la Sala Trono, fa una valoració extremadament positiva de l'any 2012, puntuant-lo amb un 11 sobre 10. L'espai teatral de Tarragona ha tancat l'exercici amb unes xifres que demostren la consolidació del projecte de teatre de petit format: Increment d'espectadors: S'ha arribat als 4.814 assistents, cosa que representa un augment del 40% respecte a l'any anterior. Activitat frenètica: S'han realitzat 105 funcions, superant les 95 del 2011. Base social: La sala ja compta amb 520 amics amb carnet, una xifra clau per garantir l'estabilitat de la programació. Produccions pròpies i projecció exterior L'èxit de l'any s'atribueix en part a la manca d'oferta teatral a la ciutat durant el tancament temporal del Teatre Metropol, però sobretot a la tasca de producció pròpia. "Hem ampliat els dies de funcions bàsicament de les nostres produccions, perquè hem vist que al públic li interessen molt." L'aposta per títols com Parlor Song, Menú del Dia i Red Pontiac ha estat decisiva. Actualment, moltes d'aquestes obres estan en gira per altres ciutats i fins i tot s'estan explorant mercats com Madrid o adaptacions cinematogràfiques. El desè aniversari i el futur de l'espai El 2013 serà un any clau per a l'entitat, ja que el 7 de febrer se celebraran els 10 anys de la Sala Trono. Els punts més destacats del futur immediat són: Coproducció internacional: S'estrena un projecte amb actors argentins que es presentarà oficialment la setmana vinent. Nova programació: Fins al març, la sala acollirà espectacles com El Don de les Sirenes i La passió de Shirley de Josep Ferrer. Limitacions físiques: Malgrat l'èxit, la sala segueix amb el mateix espai reduït. Tot i les converses amb l'Ajuntament per buscar un local nou, de moment la solució ha estat ampliar els dies de representació en lloc de l'aforament estructural.

  • 11'

    Situació del petit comerç a Tarragona: Nadal i Rebaixes

    Balanç de la campanya de Nadal i perspectives de futur En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, s'analitza l'estat actual del petit comerç a la ciutat amb Eduard Manyas, president de la Federació d'Unions de Botigues de Tarragona. El sector afronta una situació complexa marcada per la competència amb les grans superfícies i la necessitat de dinamitzar el centre urbà. Punts clau de la campanya: Resultats de vendes: La campanya ha estat similar a la de l'any anterior, tot i la crisi econòmica. Rebaixes encobertes: Molts establiments han hagut d'avançar descomptes d'entre el 20% i el 30% abans de Reis per poder competir amb les franquícies. Obertura de festius: Hi ha una forta crítica cap a l'excés de diumenges oberts, ja que el petit comerç considera que només beneficia les grans superfícies. Reivindicacions històriques i model de ciutat: El sector comercial de Tarragona reclama amb urgència un eix comercial definit, preferiblement a l'entorn del Mercat Central, per evitar la dispersió actual. Eduard Manyas destaca la diferència amb ciutats veïnes: "A Tarragona, de moment, aquest centre comercial no el tenim... Clar, és que no tenim un eix comercial que és el que estem demanant." Es posa èmfasi en el fet que el petit comerç és el principal generador de llocs de treball i el que aposta pel producte nacional, a diferència de les grans cadenes que importen de l'estranger. Previsions per a les rebaixes: Les rebaixes oficials comencen dilluns amb les següents característiques: 1. Descomptes agressius: S'esperen rebaixes de fins al 50% des del primer dia. 2. Estocs limitats: Es recomana al consumidor no esperar gaire per evitar quedar-se sense talles o articles específics. 3. Crida al consum local: Es demana a la ciutadania que prioritzi la botiga de barri pel seu valor social i econòmic.

  • 10'

    Experiències i consells en l'intercanvi de cases

    L'experiència de Maria Belina García en l'intercanvi de vivendes En aquesta conversa, la Maria Belina García comparteix la seva trajectòria utilitzant el portal intercanviocasses.com. El que va començar com una curiositat arran d'una pel·lícula vista per la seva filla, s'ha convertit en una forma habitual de viatjar per a la seva família, permetent-los descobrir destins internacionals d'una manera més econòmica i personal. L'èxit del viatge a Dinamarca La seva primera gran experiència va ser un intercanvi simultani a Dinamarca. Belina destaca diversos aspectes clau d'aquella estada: Relació de confiança: Tot i que només es van veure un minut a l'aeroport per traspassar les claus, el contacte previ per fotografies i correus va establir un vincle de seguretat. Respecte a la propietat: L'hoste subratlla la importància de tractar la casa aliena com si fos la pròpia, especialment en veure els objectes personals i les fotografies de la família amfitriona. Organització: La preparació del llar és fonamental. Belina destaca la necessitat de deixar la casa impecable, neta i amb espai lliure als armaris per als convidats. Reptes i recomanacions Tot i que la majoria d'experiències han estat positives, especialment als països del nord d'Europa (on destaca una gran formalitat i neteja), també han viscut moments complicats: "Vam arribar a la conclusió que potser era una parella oportunista... els correus eren limitats i això ja et feia sospitar." Prudència en la comunicació: Una comunicació freqüent i detallada per correu electrònic és el millor indicador de la serietat de l'altra part. Antelació: Els intercanvis s'han de preparar amb molt de temps per conèixer bé l'interlocutor. Superació de barreres: L'ús d'eines com el traductor de Google i l'ajuda de familiars que dominen l'anglès són vitals per tancar acords internacionals amb seguretat.