Arxiu Sonor 2013 El Matí de Tarragona Ràdio
Arxiu Sonor 2013 El Matí de Tarragona Ràdio
Programa

Arxiu Sonor 2013 El Matí de Tarragona Ràdio

Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2013

·735 episodis
RSS

episodis

229-240 de 734
  • 24'

    Prevenció de caigudes i autonomia en la gent gran

    Impacte i Abast de les Caigudes en Gent Gran Les caigudes representen un dels problemes de salut més freqüents en persones majors de 65 anys, amb una incidència que augmenta dràsticament amb l'edat. Les dades mostren que el 30% dels majors de 65 anys i el 50% dels majors de 80 anys pateixen almenys una caiguda a l'any. Conseqüències i Riscos Derivats • Físiques: El 88% de les fractures de cadera en la tercera edat són causades per caigudes, a més de fractures de canyell i vertebrals. • Psicològiques: Pèrdua de la confiança, por a tornar a caure i reducció dràstica de l'autonomia. • Cicle de deteriorament: L'hospitalització pot derivar en immobilitat, pneumònies, nàfres i, en casos greus, la mort. Factors de Risc: Per què cau la gent gran? El problema és multifactorial i es divideix principalment en dues categories: 1. Factors de l'Entorn (Extrínsecs) La majoria de caigudes (52%) es produeixen al propi domicili, sovint per un excés de confiança: • Catifes, terres relliscosos i obstacles de pas. • Il·luminació deficient durant la nit. • Mobiliari inadequat (llits o vàters massa alts/baixos). • Calçat mal subjecte. 2. Factors Propis de la Persona (Intrínsecs) • Sensorials: Pèrdua de visió i audició. • Farmacològics: L'ús de benzodiazepines (per dormir) i la polimedicació (més de 4 fàrmacs) augmenten el risc de marejos i redueixen la capacitat de reacció. • Físics: Debilitat muscular i sedentarisme. "Una persona gran que ha caigut té una altíssima probabilitat de tornar a caure en els propers sis mesos." Estratègies de Prevenció i Canvis d'Actitud La prevenció ha de ser integral i personalitzada: • Activitat física: Programes com l'Aigüegim o la gimnàstica mantenen l'equilibri i la massa òssia. • Adaptació de l'habitatge: Substituir banyeres per plats de dutxa antilliscants i instal·lar barres de subjecció. • Ajuda professional: Informar sempre al metge de capçalera després d'una caiguda, encara que no sembli greu. • Tecnologia: L'ús de la teleassistència (el polsador o medalla) i el coneixement del número 112 per a emergències.

  • 19'

    Concurs creatiu i visibilitat del Parkinson a Tarragona

    L'Associació Parkinson Comarques de Tarragona i el Movimiento Parkinson En aquesta edició del programa Tothom de Tarragona Ràdio, el presentador Miquel González entrevista Cori Sancho, coordinadora de l'Associació Parkinson Comarques de Tarragona. L'objectiu principal és donar a conèixer la tasca de l'entitat i promoure la participació en una campanya creativa d'àmbit estatal. Tasques i objectius de l'associació L'entitat, fundada l'any 1999, treballa per oferir un suport integral que inclou: * Informació personalitzada per a pacients i familiars sobre el diagnòstic. * Tallers terapèutics enfocats a la rehabilitació cognitiva i física. * Serveis de fisioteràpia, logopèdia i suport psicològic tant per a malalts com per a cuidadors. * Visibilització: Actualment compten amb 140 membres, tot i que s'estima que moltes més persones afectades no s'associen per por o falta d'informació. El concurs "Únete al Movimiento Parkinson" L'associació, federada a la Federación Española de Parkinson, impulsa un concurs creatiu adreçat a joves d'entre 18 i 30 anys, especialment estudiants de comunicació, publicitat i disseny. Els punts clau del concurs són: * Objectiu: Crear materials (cartells, vídeos o propostes creatives) que ajudin a sensibilitzar la societat i captar nous socis. * Premis: Dotacions econòmiques destacades, amb un primer premi de 2.000 euros i un segon de 1.000 euros. * Terminis: La presentació de treballs finalitza el 30 de desembre. El 20 de gener es publicaran els finalistes i s'obrirà un període de votació popular a la web. "Volem buscar persones emprenedores i creatives a Tarragona, perquè aquí hi ha molt de potencial que cal aprofitar per trencar els mites del Parkinson." L'entitat obre les seves portes a qualsevol estudiant que vulgui ampliar informació o conèixer la realitat de la malaltia per inspirar el seu projecte.

  • 28'

    Crisi al Gimnàstic de Tarragona: El futur de Castillejo a debat

    Crisi total al Nàstic de Tarragona L'actualitat del club grana està marcada per la derrota a Badalona (2-0), un partit descrit pels tertulians com un dels pitjors dels últims temps. La situació és crítica, amb l'equip a 11 punts del líder i a 5 del play-off. La continuïtat de Santi Castillejo El futur de l'entrenador penja d'un fil i la decisió final recau en el Consell d'Administració que es reuneix aquesta tarda. • Castillejo ha assumit tota la responsabilitat en rooda de premsa: > "No tinc cap explicació ni excusa. El culpable de tot això sóc jo". • Part de la tertúlia demana un vòt de confiança, mentre que altres consideren que la manca de caràcter i els mals resultats (1 punt de 9 possibles) obliguen a prendre decisions dràstiques. Les polèmiques declaracions de Manolo Reina El porter del Nàstic ha encès els ànims amb unes paraules molt dures sobre l'actitud de la plantilla: "Si no vols guanyar un partit, no el guanyes. Hem de reaccionar ja o la cosa es posarà seriosa." Els tertulians interpreten aquestes paraules com un possible senyal que els jugadors estan fent el llit a l'entrenador o que existeix una fractura interna al vestidor. El paper de Promosport S'ha debatut la influència de l'empresa Promosport com a accionista i la seva possible ingerència en les decisions esportives, generant el que alguns anomenen un "drac de dos caps" entre la directiva tradicional i els nous inversors.

  • 20'

    Convocatòria dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona i Joves.Lit

    Presentació de les Noves Convocatòries Literàries L'espai dedicat a les lletres presenta les bases dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2013-2014 i la setena edició dels premis Joves.Lit. L'objectiu principal d'aquestes iniciatives és la promoció de la llengua i la literatura catalana, així com el suport a la creativitat dels escriptors novells i consolidats. Premis Joves.Lit (APELLC) Organitzats per l'Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes, aquests premis es divideixen en: * Categories: De 14 a 17 anys i de 18 a 21 anys. * Modalitats: Narrativa i poesia. * Novetat: Enguany s'elimina el suport paper i els treballs s'han d'enviar exclusivament per via digital. * Termini: Fins al 15 de novembre. Premis Literaris Ciutat de Tarragona Es tracta de tres guardons de gran prestigi que busquen posicionar la ciutat al mateix nivell que Girona, Lleida o València: 1. Premi Pin i Soler de Novel·la: Arriba a la 24a edició. Com a novetat, s'ha rebaixat l'extensió mínima a 150 pàgines per adaptar-se al mercat actual. 2. Premi Tinet de Narrativa Curta: Enfocat a relats breus (de 3 a 6 pàgines) que s'envien per internet. Es publiquen el guanyador i 14 seleccionats més. 3. Premi Vidal Alcover de Traducció: Un guardó singular en l'àmbit lingüístic català, ja que premia un projecte de traducció d'obres lliures de drets (domini públic). "Quan algú fa una convocatòria el que està fent és recolzar aquell tipus de creativitat i la promoció d'una llengua i una cultura." Recomanació Literària: Salvador Espriu En el marc de l'Any Espriu, es recomana la lectura de l'obra teatral "Una altra Fedra, si us plau". És una peça escrita per encàrrec de Núria Espert l'any 1977 que destaca per: * La seva essencialitat i reducció de personatges. * L'ús del teatre dins del teatre i el distanciament respecte al mite clàssic.

  • 27'

    Cuina de Tardor: Panellets, Castanyes i l'Art del Formatge

    Tradicions de la Castanyada i Elaboració Artesana En aquest episodi, en Francesc Lledó del restaurant Quim Quima ens apropa a la gastronomia de tardor, centrant-se primer en les tradicions de la Castanyada i, posteriorment, en un monogràfic detallat sobre la complexitat de l'elaboració dels formatges artesans. Els Dolços de la Tardor: Panellets i Castanyes Francesc comparteix la seva recepta personal per fer panellets a casa, destacant que és un procés senzill que no pot sortir malament si es segueixen uns consells bàsics: • La base ideal: Utilitzar farina d'ametlla de màxima qualitat. Per a 500g de farina, recomana 300g de sucre i 3 ous. • El repòs: És fonamental deixar reposar la massa entre 4 i 5 hores perquè l'ametlla s'hidrati i el sucre es fongui. • El fornejat: Els panellets volen un forn molt calent (a màxima potència) durant molt poc temps (uns 4-8 minuts). L'objectiu és crear una crosta cruixent externa sense coure l'interior. Quant a les castanyes, el secret és fer-los un tall petit, torrar-les a foc viu en una paella foradada i, el més important, cobrir-les amb diaris o una manta un cop cuites perquè s'estovin i es pelin fàcilment. El Món del Formatge: Del Quall a la Maduració L'espai dedica una part central a explicar com es transforma la llet en un producte artesà complex: • Composició de la llet: Es discuteix la importància de la caseïna (proteïna que forma l'estructura) i la lactosa (sucre responsable de l'aroma mitjançant la fermentació). • L'engany de la matèria grassa: Francesc aclareix que el percentatge de greix s'indica sobre l'extracte sec. Això vol dir que un formatge fresc (amb molta aigua) té realment molt menys greix total que un de curat amb el mateix percentatge etiquetat. "El panellet no es cou per dintre; el cop de forn només ha de crear una crosta cruixent a fora." Procés d'Elaboració Tècnica Quallada: Es pot fer servir quall vegetal (herbacol), àcid o enzimàtic. El resultat és una massa tipus gelatina o flam. El tall (Lires): Segons la mida del tall (com un gra d'arròs o més gros), el formatge despresa més o menys xerigot. Com més petit es talla, més sec i curat serà el formatge. Maduració i Pells: El gust final depèn de si la pell es renta amb salmorra, s'espolsa amb cendra o es tracta amb fongs com el penicílium.

  • 28'

    L'activitat i el nou curs de la Gent Gran a Tarragona

    Introducció i Benvinguda El programa d'avui inaugura la secció mensual dedicada a la gent gran de Tarragona, que en la seva tercera temporada continua posant el focus en l'envelliment actiu. Nova Regidoria i Continuïtat S'introdueix el nou conseller de l'Àrea de Serveis a la Persona, Javier Villamayor. Els membres de l'executiva del Consell Municipal de la Gent Gran expressen la seva confiança en el nou regidor: • Es preveu una línia continuïsta respecte a l'etapa anterior de Victòria Peregrín. • Es destaca la sensibilitat humana i la preparació tècnica de Villamayor. • La voluntat de l'Ajuntament és mantenir i potenciar tots els programes de suport a la gent gran. Estructura i Representativitat del Consell El Consell Municipal de la Gent Gran actua com l'òrgan que aglutina el moviment social del col·lectiu a la ciutat: • Està format per 13 llars municipals i unes 50 entitats col·laboradores. • Hi participen representants d'associacions, partits polítics amb representació municipal i sindicats (UGT i CCOO). • Actualment, el col·lectiu mobilitza entre 8.500 i 9.000 persones actives, tot i que a Tarragona hi ha unes 25.000 persones de més de 60 anys. Tipus d'Activitats "Volem que les llars siguin espais oberts al barri per cohesionar la societat." Es fa una distinció clara entre les activitats: • Gestionades per l'Ajuntament: Focus en la salut mental i física (pintura, cant coral, manualitats). • Gestionades per les associacions: Temes de lleure, excursions i balls. • Noves tendències: Creixement de la marxa nòrdica i projectes intergeneracionals amb escoles. Seguretat i Prevenció Es presenta la Jornada sobre Seguretat que tindrà lloc el proper 5 de novembre a l'Institut Municipal d'Educació. Es tractaran temes crítics com: • La prevenció d'accidents domèstics. • Consells per evitar estafes presencials o de falsos revisors de serveis. • Seguretat a Internet i prevenció de virus informàtics. Inscripcions i Gratuïtat Per al nou curs s'ofereixen un total de 2.200 places en diverses activitats. S'emfatitza que aquestes són totalment gratuïtes per a les persones jubilades o pensionistes empadronades a Tarragona.

  • 27'

    Cost de la vida i infraestructures a Tarragona

    Impacte dels impostos en els serveis funeraris i la cultura La tertúlia comença analitzant l'elevat pes de l'IVA (21%) en els serveis funeraris, on gairebé un terç de la factura correspon a impostos. Els tertulians debaten sobre la manca de retorn d'aquests tributs cap al ciutadà en forma de serveis públics de qualitat. • La sensació de precarietat en la sanitat pública i l'educació malgrat la pressió fiscal. • El descontentament en el sector cultural i el cinema pel mateix motiu. "El problema és quin retorn té aquest IVA cap al ciutadà en serveis; la gent s'ho comença a qüestionar." El model de ciutat i futur econòmic de Tarragona Es discuteix el concepte de Smart City i la necessitat de posar les persones al centre de la política. Sorgeixen dubtes sobre la viabilitat i el sentit actual de grans projectes com els Jocs del Mediterrani 2017 o BCN World. Turisme i Infraestructures • S'aposta pel turisme cultural com a motor, però es lamenta la baixa pernoctació i la falta de places hoteleres. • Es compara negativament la gestió de creuers a Tarragona respecte a municipis com Palamós. • Crítica a la manca de planificació en infraestructures clau com l'A-27 i el Corredor del Mediterrani. Seguretat industrial i tradicions Finalment, es tracta la prova de sirenes del plà SEQCATT prevista per als propers dies. Els tertulians qüestionen l'efectivitat real d'aquests simulacres per a la població civil, tot i que reconeixen la seva necessitat tècnica. L'episodi tanca amb una nota distesa sobre la celebració de la Castanyada enfront de la influència de Halloween.

  • 31'

    Sant Fructuós: el martiri que va marcar Tàrraco

    Introducció i Context Històric L'episodi explora la figura de Sant Fructuós, bisbe de Tàrraco, i el seu martiri l'any 259 d.C., un esdeveniment que demostra l'existència d'una comunitat cristiana ja consolidada i estructurada a la capital de la Hispània Citerior. Les Fonts: Actes Martirials vs. Passions L'historiador Andreu Muñoz ens clarifica la distinció entre els gèneres literaris de l'època: • Actes martirials: Documents de caràcter jurídic i protocol·lari redactats per l'Estat romà. • Passions (passio): Narracions cristianes de caràcter litúrgic sobre els últims dies dels màrtirs. La Passio Fructuosi es considera un document excepcional perquè combina ambdós gèneres, servint com un "reportatge" d'alta validesa històrica. Causes del Martiri: Política o Religió? Es debat si la persecució responia a motius purament religiosos o a una estratègia política. La conclusió és que ambdues realitats eren indissociables: • L'estat romà exigia el culte a l'emperador com a símbol d'unitat política. • El delicte de Fructuós va ser de lesa majestat: el rebutge a reconèixer la divinitat de l'emperador. • El cristianisme, en ser monoteista, no podia compaginar la seva fe amb les exigències rituals de l'Imperi. Impacte Social i Vida de la Comunitat Tot i ser una minoria activa (estimada en unes 200-300 persones), la comunitat cristiana tenia un pes social important gràcies a la seva pastoral social. La Passio descriu com tant cristians com pagans van plorar la mort del bisbe, el que suggereix una gran integració i un sentiment de solidaritat transversal a la ciutat de Tarragona. "Hi ha una dada molt significativa en la qual tant la població cristiana com la pagana plany el martiri de Sant Fructuós i el seu dolor." La Transmissió del Document La validesa de la Passio Fructuosi es confirma per: • L'existència de 27 còdecs medievals (segles VIII al XIV) que en recullen el text. • Cites directes de Sant Agustí i del poeta Prudenci al segle V. • Descripcions geogràfiques precises, com la remor del mar des de l'amfiteatre, que avalen l'autenticitat del relat original.

  • 31'

    Actualitat de la Llengua i Lectorat a Oxford

    Actualitat Musical i Festiva L'episodi comença amb una introducció musical del grup ebrenc Xeic!, concretament amb cançons del seu disc Batecs. L'Enric Garriga aprofita per reivindicar les varietats dialectals del català i menciona el nou disc de Surfing Sirles, titulat Música de Consum. Cooperació Institucional per la Llengua Es detallen els acords presos en la reunió de la Comissió de Política Lingüística (Catalunya, País Basc i Galícia) a Santiago de Compostela: • Reconeixement mutu de les proves per a traductors i intèrprets jurats. • Creació d'un indicador lingüístic ISBN. • Seguiment conjunt de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. • Adhesió a la Xarxa Europea per la Promoció de la Diversitat Lingüística. Noves Eines i Serveis Lingüístics L'Institut de Llengües de la UdL S'explica la transformació del servei lingüístic de la Universitat de Lleida en un Institut de Llengües, amb l'objectiu de gestionar el trilingüisme (català, castellà i anglès) i oferir serveis de traducció i formació tant a la comunitat universitària com a l'externa. Aplicació de la Setmana Es presenta l'app Premsa en català, disponible per a Android i iOS, que permet llegir els principals diaris digitals. Es discuteix el nou model de subscripció de pagament de capçaleres com El Punt Avui i l'Ara. Connexió amb Oxford: Marina Massaguer En una secció destacada, es connecta amb la Marina Massaguer, lectora a la Universitat d'Oxford, qui explica l'èxit del català a Anglaterra: • Hi ha 37 alumnes repartits en cinc assignatures (llengua, traducció i cultura). • Es destaca la presència d'alumnes amb un nivell avançat i accents d'indrets com Vic. • Reflexió sobre l'autoestima lingüística: > "Ens falta una mica d'autoestima; els de fora valoren molt la nostra cultura i aquí encara ens sorprenem." L'episodi tanca amb la previsió de fer videoconferències internacionals entre els alumnes de Tarragona i els d'Oxford de cara al segon trimestre.

  • 22'

    La grip: prevenció, vacunació i grups de risc

    L'estacionalitat i naturalesa de la grip La grip és una malaltia infecciosa i transmissible que té un comportament estacional, apareixent habitualment amb l'arribada de la tardor i el fred. Tot i que normalment és una patologia benigna, els doctors recorden que pot derivar en epidèmies o fins i tot pandèmies, com la històrica grip espanyola de 1918. Tipologia del virus i mutacions El virus responsable és l'influenza, del qual en destaquen dos tipus principals per als humans: - Tipus A: Sol provocar les epidèmies més fortes i mutacions més grans. - Tipus B: Generalment és la grip estacionària més comuna. El gran repte d'aquest virus és la seva capacitat de mutar anualment. Això fa que la immunitat adquirida l'any passat o la vacuna anterior no siguin totalment efectives, obligant a crear una vacuna nova cada temporada per adaptar-se a les noves soques. Prevenció i Grups de Risc La vacunació és l'estratègia principal de prevenció. Tot i que no garanteix al 100% que no s'agafi la malaltia, minimitza molt el risc i la gravetat dels símptomes. Els grups considerats de risc que s'han de vacunar prioritàriament són: - Persones amb malalties cròniques (pulmonars, cardíaques, diabetis o malalts renals). - Majors de 60 anys. - Dones embarassades. - Persones amb obesitat mòrbida. - Personal d'institucions i serveis públics (sanitaris, policies, mestres). Símptomes i Tractament La grip es contagia fàcilment a través de les gotes de saliva al parlar o estuDAR. El període d'incubació és curt (1 o 2 dies) i els símptomes inclouen: - Febre alta (sovint per sobre de 39 graus). - Dolors musculars i d'ossos. - Mucositat nasal, mal de cap i tos. "El tractament es basa a combatre els símptomes: paracetamol o ibuprofè, molta higiene, beure molta aigua i paciència per passar els 3-5 dies de llit." Cal consultar el metge si la febre persisteix més de 4 dies, si apareix dificultat respiratòria o dolor toràcic sobtat, per evitar complicacions com la pneumònia.

  • 28'

    Actualitat Política a Tarragona: Turisme i Residus

    Tertúlia sobre el model turístic i gestió urbana Representants dels grups municipals de Tarragona analitzen l'actualitat de la ciutat, centrant-se en les xifres històriques de turisme i els reptes de futur quant a infraestructures i sostenibilitat. Impacte del Turisme a la Ciutat • S'han presentat dades que superen els 2 milions de visitants, amb una despesa mitjana de 277 euros per estada. • El govern destaca que es tracta d'un turisme cultural de qualitat, que ajuda a desestacionalitzar l'oferta oficial. • L'oposició alerta sobre el perill del monocultiu turístic i la necessitat de diversificar l'economia local amb la indústria, el port i la universitat. "No podem dedicar-nos només al turisme; la gràcia d'una ciutat com Tarragona és tenir una economia diversificada." Manteniment i Infraestructures • Es reclama una inversió urgent en el manteniment del patrimoni mundial, especialment al Teatre Romà i el Circ. • Debat sobre l'accessibilitat: es critiquen les barreres arquitectòniques a les platges urbanes com la del Miracle i la ineficàcia de certs ascensors i escales mecàniques. • Proposta d'inversions per potenciar esdeveniments com Tarraco Viva i el concurs de focs artificials. Projectes de Futur al Port • Discussió sobre l'arribada de creuers: es planteja la creació d'una terminal de creuers més propera a la ciutat per facilitar l'accés directe dels turistes al centre històric. • Hi ha discrepàncies sobre la ubicació d'aquesta terminal per no afectar l'estètica de la façana marítima. Gestió de Residus i Reciclatge • Les dades mostren una caiguda del 13% en la generació de residus des de l'inici de la crisi. • Es destaca la bona conscienciació ciutadana en el reciclatge domèstic, tot i que encara cal millorar en la recollida de la fracció orgànica i olis.

  • 14'

    David Copperfield i el Festival Teatre Màgic de Tarragona

    Inici de Temporada i Novetats En aquest primer programa de la temporada, el Mag Gerard presenta les seccions habituals i anuncia una col·laboració especial amb el bloc Diari d'un Mag de Daniel Arbonés, on els oients podran ampliar la informació i veure vídeos inèdits. Història de la Màgia: David Copperfield S'analitza la figura de David Kotkin, conegut mundialment com David Copperfield, un dels il·lusionistes més influents: Inicis precoces: Va començar als 12 anys i als 16 ja feia classes de màgia a la Universitat de Nova York. Grans fites: Es recorden les seves il·lusions més cèlebres, com la desaparició de l'estàtua de la Llibertat, la levitació sobre el Gran Canyó del Colorado i el fet de travessar la Muralla Xinesa. Projecte social: Es destaca la fundació del Projecte Màgic el 1982, que utilitza la màgia com a eina de rehabilitació per a persones amb discapacitat. Anècdota catalana: Es detalla la trobada entre Copperfield i el mag català Giro (Xavier Gironès), ja que l'americà es va interessar per un joc d'aparició d'una noia creat per Giro. Màgia Científica: El Truc del Pebre Es presenta un experiment pràctic per fer a casa: 1. Es posa llet en un plat i es tira pebre negre a sobre. 2. Si es posa el dit normal, no passa res. 3. Si es posa una mica de sabó al dit, la reacció química fa que el pebre es desplaci ràpidament cap als extrems del plat. Festival Internacional Teatre Màgic S'anuncia la setena edició del festival a Tarragona i la Canonja, que tindrà lloc del 6 al 29 de novembre: * La màgia del vi: Un cicle de maridatge de vins de la DO Tarragona amb actuacions de mags com Amélie. * Artistes destacats: Es confirma la presència de Sylvester the Jester (amb un número de dibuixos animats), Jaime Figueroa i la cloenda amb Jandro, conegut per El Hormiguero. "Un mag americà com Copperfield s'interessa per un dels jocs que ha creat un mag català. Això encara el fa més gran."