Georges Méliès: La Màgia i els Orígens del Cinema
Homenatge a la Creativitat de Georges Méliès Aquest episodi ens convida a una visita guiada per l'exposició dedicada a Georges Méliès al CaixaFòrum Tarragona. El recorregut explora la figura d'aquest pioner que va transformar un invent tècnic en un espectacle ple d'històries i fantasia. Els Orígens: El Pre-cinema i la Llanterna Màgica L'exposició comença amb un viatge als antecedents del setè art: • La llanterna màgica: Un dispositiu que permetia projectar plaques de vidre pintades a mà, creant una sensació de màgia i astorament. • La fantasmagoria: Precursora del cinema de terror, on s'utilitzaven fums i descàrregues elèctriques per espantar el públic. • Jocs òptics: Aparells com el praxinoscopi que descomposaven el moviment i que van ser la base dels futurs dibuixos animats. Méliès com a Mag i Home Orquestra Abans de ser cineasta, Méliès era un il·lusionista que dirigia el seu propi teatre a París. Se li anomena l'home orquestra per la seva capacitat de fer-ho tot: • Dissenyava els decorats, escrivia els guions i fabricava els seus propis autòmats. • Va descobrir els efectes especials de manera accidental (el truc de la substitució per parada de càmera). "Ell va ser la primera persona que va descobrir les possibilitats d'aquest invent per explicar històries que encara són la base del cinema actual." El Viatge a la Lluna i el Llegat de Scorsese L'exposició culmina amb la seva obra mestra i el reconeixement modern: • Viatge a la Lluna (1902): Es projecta de forma íntegra, mostrant la famosa imatge del coet clavat a l'ull de la lluna. • L'Story Board: Es mostren dibuixos preparatoris originals, demostrant que ja treballava amb sistemes de producció propis del cinema modern. • La invenció d'Hugo: Es destaca l'homenatge de Martin Scorsese, incloent la donació de l'autòmat original usat a la seva pel·lícula guanyadora de 5 Òscars. Un Final Agridolç Tot i el seu èxit creatiu, l'exposició no oblida que Méliès va acabar arruïnat, venent joguines a l'estació de Montparnasse, abans de rebre els reconeixements que el situarien finalment com el pare de la ficció cinematogràfica.

