Arxiu Sonor 2015 El Matí de Tarragona Ràdio
Arxiu Sonor 2015 El Matí de Tarragona Ràdio
Programa

Arxiu Sonor 2015 El Matí de Tarragona Ràdio

Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2015

·750 episodis
RSS

episodis

361-372 de 749
  • 22'

    La Línea de la Concepción: Raquels i vida a Cadis

    Viatge a la Línea de la Concepción amb Diego Bosch En aquesta edició de l'Estiuejant a Tarragona Ràdio, ens desplacem fins al Camp de Gibraltar per descobrir la població de la Línea de la Concepción (Cadis). El convidat, Diego Bosch, linense de naixement però resident a Tarragona des de fa 40 anys, comparteix la seva visió personal i històrica d'aquesta ciutat andalusa tan particular. Història i Geografia d'una Ciutat Fronterera La Línea no s'entén sense la seva relació amb Gibraltar. La seva evolució ha estat marcada per la frontera: Origen militar: El nom prové de la línia de fortificació creada durant el setge a Gibraltar el 1704. Demografia canviant: La ciutat va patir un fort descens de població (dels 75.000 als 50.000 habitants) arran del tancament de la frontera durant l'època de Franco el 1969, recuperant-se fins als 65.000 actuals. Paisatge urbà: Predominen les cases baixes, tot i el creixement d'hotels i grans avingudes com l'Avenida España. Sensacions i Llocs Emblemàtics Diego destaca que el primer que sent en tornar és l'olor de mar i sal, un record d'infantesa que persisteix malgrat la industrialització de la Badia d'Algesires. La Atunara: El barri mariner per excel·lència, comparat amb el Serrallo de Tarragona. Platges: Es distingeixen la platja de Levante (més verge) i la de Poniente (zona VIP i de lleure nocturn). Patrimoni: Fortificacions, túneles a la Sierra Carbonera i el Museo del Istmo (al Castell de San Bernardo). Gastronomia i Festes La vida social a la Línea es descriu com a alegre, amb un fort enfocament cap al gaudi després del treball: "Hi ha una altra manera de veure la vida; la gent acaba la jornada i vol divertir-se al carrer." La Velada y Fiestas: Se celebren la segona quinzena de juliol, coincidint amb la Verge del Carme, amb casetes d'estil sevillà. Tastos imprescindibles: La sardina a l'espeto, el pescaíto frito i productes del mar com el choco o les navalles. Finalment, l'entrevista fa un breu contrast amb Los Carabeos (Cantàbria), un llogaret de només 20 habitants on Diego cerca la tranquil·litat absoluta davant el soroll i el bullici de la Línea.

  • 13'

    Recàrrecs i sancions per fora de termini a la Renda

    Conseqüències de presentar la Renda fora de termini En aquest espai amb l'expert Lluís Despuís de Gestàlia Assessors, s'analitzen les conseqüències econòmiques de no complir amb els terminis de la campanya de la declaració de la renda. Tot i que inicialment no es parla de sancions penals, el sistema aplica una sèrie de recàrrecs progressius molt clars. Els terminis i la prescripció L'administració té un període de quatre anys per reclamar qualsevol impagament o revisió. Aquest dret és bidireccional: el contribuent també té quatre anys per rectificar errors que l'hagin perjudicat. Recàrrecs per presentació voluntària (sense requeriment) Si el contribuent presenta la declaració fora de termini però voluntàriament (abans que Hisenda la reclami), els recàrrecs sobre l'import a pagar són: * Fins a 3 mesos de retard: 5% de recàrrec. * De 3 a 6 mesos: 10% de recàrrec. * De 6 a 12 mesos: 15% de recàrrec. * Més de 12 mesos: 20% de recàrrec, més l'afegit d'interessos de demora (actualment al voltant del 4,375%). "Si la presentació és amb resultat a retornar, la sanció pot ser lineal i fixar-se al voltant dels 300 euros per un defecte de forma." Casos d'impagament (Declaració presentada però no cobrada) Si la declaració es presenta correctament però el banc la retorna (per falta de liquiditat, per exemple), el procés canvia: 1. Recàrrec executiu (5%): Si es paga voluntàriament abans que Hisenda notifiqui res. 2. Providència de constrenyiment (10%): Si l'administració ho reclama i es paga en el termini abreujat de la notificació. 3. Recàrrec ordinari (20%): Si no es fa cas a la notificació, s'aplica el 20% més interessos i s'inicia la maquinària d'embargaments. Consell final L'expert recomana no amagar el cap sota l'ala. Davant de problemes de liquiditat, és millor sol·licitar un fraccionament o ajornament que no pas deixar el deute pendent, ja que la "bola" econòmica creix ràpidament amb el temps.

  • 29'

    Emprenedoria i Innovació Tecnològica al Programa Yuzz

    L'Espai Impulsat i el Programa Yuzz L'última sessió de la temporada de l'espai Impulsat, en col·laboració amb Tarragona Impulsa, se centra en el foment de la emprenedoria de base tecnològica. El protagonista principal és el programa Yuzz, que actualment es troba en la seva tercera edició i ofereix formació, assessorament i l'oportunitat de guanyar premis econòmics de fins a 30.000 euros i un viatge a Silicon Valley. Projectes Destacats: Kiori i Animanimus Durant l'episodi es presenten dos projectes amb enfocaments molt diferents però amb un nexe tecnològic comú: • Kiori (Noemí Ferrer): Una plataforma de comerç electrònic amb un fort component social. A diferència d'altres marketplaces, Kiori permet als usuaris interactuar, valorar productes i veure les compres dels seus amics, funcionant com una mena de TripAdvisor del comerç. • Animanimus (Xavier Ventosa): Centrat en l'animació turística i sociocultural. El projecte busca transformar serveis estàndard en experiències integrals (com visites al Pont del Diable) a través d'una futura aplicació mòbil que gestionarà el feedback i la interacció amb el client. L'Impacte de la Formació a Tarragona Impulsa Els emprenedors destaquen com el programa els ha ajudat a canviar la seva mentalitat: "Si no m'ho diuen al gener, no m'hauria cregut que a l'agost estaria fent coses per mi mateix; el programa t'ajuda a encarrilar i marcar les línies a seguir." • La formació no només és teòrica, sinó que inclou l'assistència a esdeveniments clau com el Fòrum Impulsa a Girona o el Saló de l'Emprenedor a Barcelona. • Es recalca que qualsevol projecte liderat per joves avui dia ha d'integrar la tecnologia per ser viable i competitiu. Altres Iniciatives i Futur Es mencionen altres projectes dins de la convocatòria actual (logística, esport, formació online) i s'anuncia el Tarragona Open Future, un programa en col·laboració amb Telefónica que busca solucions per a reptes de la Smart City.

  • 26'

    L'Horitzó 2017: Balanç de temporada i l'atletisme estatal

    Balanç del Projecte i Actualitat dels Jocs L'edició número 17 de l'espai L'Horitzó 2017 tanca la seva primera temporada fent un repàs exhaustiu als darrers preparatius dels Jocs Mediterranis Tarragona 2017. S'ha destacat l'activitat intensa de les darreres setmanes, incloent l'èxit de la concentració de la selecció espanyola de bàsquet 3x3 i la celebració de la Festa de l'Esport, que va aplegar 4.000 persones. Aliances Estratègiques i Infraestructures S'han assolit fites clau per a la viabilitat operativa i el llegat de la ciutat: • L'acord de patrocini amb Telefònica, que consolida el suport del sector privat. • L'inici de les obres del Pavelló Sant Jordi en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili. • La licitació imminent del futur Palau d'Esports i la urbanització de l'Anella Mediterrània. El Campionat d'Espanya d'Atletisme Promesa L'eix central del programa és la celebració a Campclar del Campionat d'Espanya d'Atletisme Promesa aquest cap de setmana. Javier Villamayor, conseller dels Jocs, destaca que el certamen ha superat les expectatives amb 700 atletes inscrits. Perspectives de l'Esportista Didac Sales, atleta i medallista internacional, explica la seva motivació de cara a la prova de perxa i la importància de competir a casa: "Tenir campionats al nostre país ens ajuda a promoure l'esport a casa i ens posa en el focus d'atenció per a possibles patrocinadors." Les Proves Test com a Estratègia L'organització utilitza aquests esdeveniments per examinar el seu equip humà i logístic: • Es mobilitzaran 100 voluntaris per donar servei a atletes i públic. • Totes les àrees (premsa, protocol, operacions) realitzen informes de millora post-esdeveniment. • L'objectiu és demostrar l'excel·lència organitzativa de Tarragona malgrat ser una seu de dimensions reduïdes.

  • 24'

    Torredembarra: records, història i evolució d'una vila marinera

    Descripció de l'episodi L'espai Estiuejant de Tarragona Ràdio s'estrena amb el periodista Carles Marqués, qui ens apropa a la seva vila d'origen, Torredembarra. A través d'un recorregut nostàlgic i històric, Marqués descriu com el poble ha passat de ser un nucli pesquer a una ciutat residencial integrada en l'àrea metropolitana de Tarragona i Barcelona. Memòria Sensorial i Canvi de Model El convidat rememora la Torredembarra de la seva infantesa, marcada per olors i sons que avui han desaparegut o s'han transformat: • Olors tradicionals: El pollastre a l'ast, les arangades en barrils i els productes de drogueria de carrer. • L'olor de mar: Una barreja de peix fresc i el petroli de les barques de bou que dominava Baixamar. • Transformació: Marqués reflexiona sobre com l'olor de treball del port ha estat substituïda pel perfum de les cremes solars, citant la frase: "Abans el nostre poble era un cul de món i ara és un món de culs." Els Racons per Descobrir Malgrat el creixement demogràfic (passant de 4.000 a prop de 17.000 habitants), encara es conserven espais de calma: • Clarà: El nucli original medieval amb el seu castell (avui casa particular) i l'església romànica. • El Roquer: Un impressionant penya-segat ideal per passejar lluny de les aglomeracions. • Els Muntanyans: Una zona natural protegida que manté l'essència de la costa verge. • El Far: Destacat com el darrer far construït a la península Ibèrica, ara obert a visites guiades. Identitat i Tradició Tot i ser considerada una ciutat dormitori, Marqués defensa la forta vitalitat associativa de la vila, amb la seva colla castellera, club esportiu i un seguici popular propi. Les festes majors en honor a Santa Rosalia (el 15 de juliol i el 4 de setembre) marquen el ritme de l'estiu i mantenen viva la seqüència tradicional catalana.

  • 25'

    Recomanacions literàries d'estiu i el món editorial

    Introducció i Context Editorial d'Estiu En aquesta sessió, la Dolors Gironès de la Biblioteca Pública ens ofereix una tria exhaustiva de lectures recomanades per als mesos de vacances. Es destaca com l'estiu, tot i tenir menys visites presencials, és una època de gran activitat de préstec, ja que els lectors disposen de més temps per a la reflexió i el diàleg amb els textos. La Figura de Santa Teresa de Jesús Amb motiu del 500 aniversari del seu naixement, s'analitza l'impacte de la figura de la Santa en la literatura actual: • L'obra "Para vos nací" de l'Espido Freire destaca com una biografia novel·lada que humanitza la santa des d'una perspectiva de dona. • Es recorda el paper de la mística en la musicalitat de la llengua castellana. • L'interès ha provocat un augment notable en els préstecs d'obres relacionades. Assaig, Pensament i Crítica Social L'episodi posa èmfasi en llibres que conviden a pensar i a qüestionar el sistema: • Víctor Lenore i el seu llibre Indies, hipsters y gafapastas: una crítica a la dominació cultural i a la gentrificació de barris com el Born o el Soho. • Josep Maria Molet amb Medicina sense enganys: una reflexió necessària sobre els perills de les teràpies alternatives i la seva fiabilitat científica. • Joan-Carles Mèlich i La lectura com a pregària: una col·lecció de fragments filosòfics i aforismes ideals per a la concentració de pensament a l'estiu. El Paper de les Editorials Independents Es fa un reconeixement especial a les editorials que aposten per la qualitat i el risc: • Capitán Swing: Destacada pel seu periodisme combatiu i investigació periodística, donant veu a moviments obrers i figures com Yanis Varoufakis. • Nòrdica Libros: Lloada per la seva cura extrema en l'edició, la il·lustració de clàssics i la traducció de literatura escandinava (destacant l'autor August Strindberg o la sèrie Elling). "L'interessant és que si vols ser lector, pots ser lector de moltes coses; és un marge de llibertat que ningú et pot arrabassar."

  • 27'

    L'hora del comerç: Estratègies d'estiu i turisme

    El futur del comerç i el turisme a Tarragona i el Vendrell En aquesta edició de L'hora del comerç, es posa el focus en les estratègies comercials per a la campanya d'estiu a la província. Florenci Nieto, president de PIMEC Comerç Tarragona, lidera una conversa sobre la cooperació entre municipis i la necessitat d'adaptar-se a les noves demandes turístiques. L'èxit del teixit comercial del Vendrell S'analitza el cas d'èxit del Vendrell amb el seu recent Shopping Night: • La iniciativa ha demostrat una força comercial brutal amb carrers plens i una gran implicació dels botiguers. • Es destaca el paper del Centre d'Iniciativa i Turisme (CIT) en la dinamització local. • L'oferta cultural, especialment la figura de Pau Casals, se situa com un actiu clau per atraure visitants. El repte dels creuers a Tarragona Amb l'arribada confirmada de milers de creueristes, el debat se centra en la logística i el servei: • Existeix una necessitat urgent de coordinar els horaris d'obertura perquè els turistes no trobin les botigues tancades. • Salva Minguella (Via T) destaca l'aposta per obrir al migdia com una estratègia de servei essencial. • Es menciona la davallada del turisme rus i la importància de compensar-ho amb el turisme de creuers i de segona residència. Unitat i regeneració urbana El programa tanca amb una reflexió sobre la situació crítica de carrers emblemàtics com el carrer Unió de Tarragona: • Es demana fugir dels "protagonismes individuals" i treballar en sinergies amb l'administració. • Es subratlla que la degradació de certes zones no és només responsabilitat de l'ajuntament, sinó també de la crisi i de les lleis d'arrendament. "La ciutat, quan arriben creuers, la imatge que dóna és el comerç que hi ha obert; és una responsabilitat de tots."

  • 12'

    El patrimoni de Santa Maria del Miracle a l'Amfiteatre

    Redescobrint el patrimoni romànic de Tarragona En aquesta sessió de l'espai CaixaForum, es presenta la cloenda del cicle de conferències sobre el romànic obert. El focus principal és l'església de Santa Maria del Miracle, una edificació clau situada al bell mig de l'amfiteatre de Tarragona, que representa una superposició històrica fascinant. Un espai amb setze segles de transformació L'arquitecte Jaume Acosta destaca que el conjunt no només té valor per si mateix, sinó per la coexistència de restes de diferents èpoques: L'Amfiteatre romà: Escenari del martiri de Sant Fructuós l'any 259. La basílica visigòtica: Construïda en memòria dels màrtirs. L'església romànica (segle XII): L'edifici de Santa Maria del Miracle. Usos posteriors: L'espai va evolucionar a convent i, finalment, a presidi abans de la seva degradació. Restauració i conservació actual La xerrada s'endinsa en els detalls de la intervenció realitzada pel programa Romànic Obert. S'expliquen les solucions tècniques per pal·liar l'efecte de l'ambient marítim i la consolidació d'unes estructures que, originalment, no estaven pensades per estar a la intempèrie: "Estem veient unes parts dels edificis que en el seu origen no havien estat mai pensats per estar a la vista... avui estan descalçats." Documentació i futur Tot i que el monument ha patit una degradació severa i la pèrdua de les cobertes, existeix una extensa documentació fotogràfica que permet conèixer amb exactitud com era l'església original, obrint la porta a possibles recreacions virtuals de gran precisió.

  • 23'

    Festival Veus Paral·leles: Poesia entre Finlàndia i Catalunya

    Presentació de les Veus Paral·leles L'Espai Lletres presenta la 13a edició del festival Veus Paral·leles, un esdeveniment internacional que enguany uneix la tradició literària de Finlàndia amb la dels Països Catalans. Aquest projecte, coordinat a Tarragona per l'APELL i l'Escola de Lletres, té com a objectiu visualitzar i posar en contacte poetes de cultures diverses, sovint minoritzades, a través d'un format escènic itinerant. L'estructura i el funcionament del recital El festival no és una simple lectura de poemes, sinó una producció teatralitzada sota la direcció de l'Albert Mestres: • Participen sis poetes en total: tres de finesos (Helena Sinervo, Michael Brieger i Harry Hertel) i tres de catalans (Cinta Molet, Begoña Pozo i Pau Badell). • L'actriu Mireia Chalamanch actua com a fil conductor, recitant les traduccions mentre els autors llegeixen en la seva llengua original per preservar la sonoritat. • L'espectacle a Tarragona tindrà lloc el 28 de juny al claustre del Seminari, un entorn que promet una atmosfera màgica i íntima. Intercanvi Cultural i Lingüístic Un dels punts forts de l'edició és la gira que realitzen els poetes. Després de recórrer poblacions com Vilafranca, València, Palma i Barcelona, el grup viatjarà a Finlàndia per repetir l'experiència. "Allò que els pot unir són els estats d'universalitat de la poesia. Allò que comparteixen totes les tradicions de totes les cultures." Reptes de la traducció i selecció La poetessa Cinta Molet destaca la dificultat de triar una obra representativa per a un públic tan llunyà. La traducció al finès ha estat un repte a causa de les expressions pròpies de la "Catalunya profunda" que formen part de la intimitat de la llengua i que són difícils de traslladar culturalment. El valor de la poesia en viu L'organització subratlla que l'acte està dissenyat per a tothom, no només per a experts. Es busca: • Crear vincles personals i literaris duradors entre els autors. • Oferir al públic una gimnàstica lingüística a través de sonoritats exòtiques. • Posar en valor el treball d'entitats locals que fan que Tarragona sigui una seu fixa d'aquest festival internacional.

  • 21'

    BASF: 150 anys d'innovació i futur a Tarragona

    BASF celebra el seu 150è aniversari mirant cap al futur En aquesta edició de l'Espai Q, coneixem de prop la realitat de BASF, una de les empreses químiques més grans del món, de la mà d'Anne Berg, directora del centre de producció a Tarragona. L'any 2015 marca una fita històrica per a la companyia, que celebra un segle i mig de vida centrant-se en la co-creació per resoldre els reptes globals del futur. Els tres grans reptes de la química BASF articula la seva estratègia futura al voltant de tres eixos fonamentals on la química té un paper clau: * Habitatge urbà: Millora del subministrament d'aigua potable, gestió de residus i mobilitat sostenible. * Alimentació: Optimització de la producció i reducció del malbaratament d'aliments per a una població mundial creixent. * Energia intel·ligent: Reducció del consum i generació d'energia a partir de fonts netes i renovables. "No només volem celebrar què fem, sinó també fer un cop d'ull cap al futur i pensar en els pròxims reptes amb nostres col·laboradors i la societat." Compromís amb el talent i la formació L'empresa dóna una importància vital a la seva plantilla, que a Tarragona suma unes 1.000 persones (entre personal fix i extern). Destaquen iniciatives com la FP Dual, on estudiants locals es formen a Tarragona i realitzen les pràctiques a la seu central d'Alemanya (Ludwigshafen), garantint així una pedrera de professionals altament qualificats. Inversions i projectes a Tarragona L'aposta de la multinacional pel territori es tradueix en fets concrets: 1. Ampliació de la planta de formulació: Una inversió de 21 milions d'euros per incrementar un 25% la producció de fungicides d'alt valor per a l'agricultura (raïm i cereals). 2. Estació Intermodal: El projecte Combi Terminal Cataluña busca connectar Tarragona amb el centre d'Europa mitjançant el tren, un transport més eficient i segur, pendent del desplegament del tercer carril d'ample europeu. Productes de la vida quotidiana El centre de producció de Tarragona fabrica des del primer dia (1969) productes essencials com dispersions per a pintures, resines per a plàstics resistents a la calor, i catalitzadors, demostrant que la química està present en gairebé tots els objectes del nostre entorn.

  • 25'

    Actualitat del Nàstic: Renovació de Vicente Moreno i Retorn a la LFP

    Tertúlia Nàstic: L'era de Vicente Moreno continua En aquesta edició de la tertúlia esportiva, s'analitza l'actualitat més immediata del Gimnàstic de Tarragona després de l'anunci oficial de la continuïtat de Vicente Moreno a la banqueta. Els tertulians, José Luis Basterra i Carles Gossalvez, valoren positivament aquesta renovació com un pas lògic després dels resultats recents i l'ascens aconseguit a la Liga Adelante. Gestió del vestidor i resultats • Els analistes destaquen que Moreno ha sabut gestionar una plantilla de més de 20 jugadors titulars sense que hi hagi conflictes interns. • Es posa èmfasi en el control del grup i la discreció mediàtica: "És una persona que sap controlar perfectament el grup, i això és una cosa molt difícil a Segona B on has de deixar molts jugadors fora cada partit." Baixes al cos tècnic i moviments de mercat • Adolfo Baines, fins ara segon entrenador, no continuarà al club, un fet que ha sorprès parcialment els tertulians donat l'èxit del tàndem tècnic. • Es confirma la renovació de David Rocha per tres temporades més, peça clau en el mig del camp. • Debat sobre els reforços: es demana un esforç especial per fitxar davanters amb desbordament i capacitat golejadora (mínim 15 gols) per afrontar amb garanties la nova categoria. Perspectiva de futur i el paper de la Pobla • S'analitza el possible ascens del filial, la Pobla de Mafumet, a Segona B, destacant que reduir la distància de categories amb el primer equip és vital per a la formació de jugadors. • Crida a la paciència dels aficionats per a l'inici de la lliga el proper 15 d'agost, recordant que la Segona A és una categoria molt exigent.

  • 59'

    Expedició al Broad Peak i Volcans d'Islàndia

    Preparatius per al Broad Peak En aquest episodi del Pont de Mahoma, ens centrem en el comiat de l'alpinista Òscar Cadiach i el seu equip abans de marxar cap al Pakistan. L'objectiu és el Broad Peak, que podria convertir Cadiach en el primer català a completar els 14 vuitmils de la Terra sense oxigen artificial. L'equip i la ruta • L'expedició compta amb membres com Carles Figueres, Jordi Bosch 'Barraca' i Patxi Goñi. • Es discuteix l'estratègia de l'entrada directa al Camp 1 per evitar zones exposades a allaus. • Es destaca la importància de la convivència amb altres expedicions internacionals a la muntanya. Aventura a Islàndia: Volcanbike L'estudiant tarragoní Gerard Anton presenta el seu projecte personal: unir els quatre volcans més actius d'Islàndia en solitari i amb una fatbike (bicicleta de rodes sobredimensionades). • Recorregut de 600 quilòmetres sobre glaceres i terreny volcànic. • Ús de tecnologia de geolocalització InReach per seguretat i comunicació. • Consells de seguretat sobre l'exposició a gasos sulfúrics i l'ús de màscares protectores. Cultura i Literatura de Muntanya Ricard Fernández ens apropa a la part més espiritual i històrica de l'alpinisme: • Recreació històrica: Es recorda el paper de Cadiach en la recreació de la desaparició de Mallory i Irvine a l'Everest. • Lectura clàssica: Es presenta el llibre Wonders of the Himalaya de Francis Younghusband, destacant la importància de l'exploració i la transformació interior que ofereixen les grans muntanyes. "L'Himàlaia és una alegria de la que no ens cansarem mai; allò que roman és la grandiositat, la puresa i la llum."