Arxiu Sonor 2015 El Matí de Tarragona Ràdio
Arxiu Sonor 2015 El Matí de Tarragona Ràdio
Programa

Arxiu Sonor 2015 El Matí de Tarragona Ràdio

Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2015

·750 episodis
RSS

episodis

613-624 de 749
  • 21'

    Donació de teixits i tresors biològics a Tarragona

    En aquesta conversa amb el doctor Enric Contreras, responsable del Banc de Sang i Teixits, s'explora la tasca vital d'aquesta institució més enllà de la recollida de sang. Es destaca la importància dels anomenats tresors biològics i la planificació de la Marató de Donació de Sang de Tarragona. Reserves i donació de sang Actualment, les reserves de Catalunya es troben en un nivell normal d'vuit dies, tot i que hi ha una preocupació especial pel grup A negatiu, amb existències només per a tres dies. La proximitat de períodes festius com la Setmana Santa sol provocar una davallada crítica de les donacions a causa dels canvis en els hàbits de la ciutadania. Tresors biològics: Cordó umbilical i Llet materna El Banc de Sang i Teixits gestiona components fonamentals per a la supervivència de molts pacients: Sang de cordó umbilical: Essencial per a trasplantaments de moll d'os i per tractar la leucèmia. Catalunya és el tercer banc del món en volum d'aquest component. Llet materna: Destinada a nadons prematurs de molt baix pes. L'any 2014 es van recollir 1.100 litres, xifra que es va consumir íntegrament, evidenciant la necessitat constant de noves donants. Teixits oculars: Com les còrnies, que permeten recuperar la visió a pacients amb malalties oculars greus. Facilitats per a les donants Es subratlla l'esforç per minimitzar les molèsties a les mares: "Intentem que la seva despesa en temps per fer-se donants de llet sigui la mínima possible; subministrem el tirallets i una furgoneta refrigerada recull els pots a domicili." Properes activitats A banda de la gran Marató del 19 de setembre per Santa Tecla, s'estan preparant iniciatives com la donació en família i actes especials per Sant Jordi amb les biblioteques públiques.

  • 22'

    Salut mental: trencant l'estigma amb Obertament

    Lluita contra l'estigma en la salut mental En aquesta edició de l'espai Tothom de Tarragona Ràdio, s'aborda un dels grans tabús del segle XXI: la salut mental. L'objectiu principal és visibilitzar la realitat de les persones amb trastorns mentals i combatre els prejudicis que encara persisteixen en la societat. La campanya "Dona la cara" L'entitat Obertament ha llançat una iniciativa per sensibilitzar la ciutadania. Alguns punts clau de la campanya són: Normalització: S'estima que una de cada quatre persones patirà un problema de salut mental al llarg de la seva vida. Activisme: Persones diagnosticades actuen com a activistes per demostrar que poden portar una vida totalment normal i productiva. Recursos: El web donalacara.org ofereix testimonis i un mur virtual per donar suport a la causa. L'experiència en primera persona Els activistes Àngel Urbina i Jorge Castilla comparteixen les seves vivències personals per desmitificar conceptes erronis: Àmbit laboral: Encara existeix por i rebuig a l'hora de contractar o treballar amb persones amb diagnòstics de salut mental, sovint per ignorància. Educació: Les xerrades en instituts són fonamentals, ja que els joves presenten menys prejudicis que els adults. L'alliberament de parlar: Els testimonis coincideixen que parlar obertament del seu trastorn ha estat un procés d'apoderament i ha millorat la seva relació amb l'entorn. "Sortir de l'armari és la manera d'acabar amb el tabú i la discriminació." Conclusió i missatge final Miquel Juncosa, director d'Obertament, subratlla que la solució és la comunicació. Els mitjans de comunicació i la societat en general han de deixar de vincular la malaltia mental amb la violència o la incapacitat, reconeixent la vàlua d'aquestes persones com a ciutadans de ple dret.

  • 27'

    AITASA: 50 anys d'innovació en l'aigua industrial

    Trajectòria de 50 anys i Evolució Històrica AITASA (Aigües Industrials de Tarragona) celebra el seu 50è aniversari, havent estat fundada el gener de 1965. Inicialment, la seva tasca principal era l'explotació i distribució d'aigua per a la creixent indústria química de Tarragona. Durant els anys 70, els problemes de salinitat van obligar a un canvi de model que va culminar amb el minitransvasament de l'Ebre l'any 1989. Canvi de Rol Estratègic • L'aparició del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) va transformar AITASA d'una explotadora a una distribuïdora de serveis especialitzats. • L'empresa ha passat de la simple gestió hídrica a liderar projectes d'infraestructura compartida. Projectes Pioners en Aigua Regenerada AITASA gestiona una planta de tractament d'aigua regenerada que és referent a escala europea. Aquest projecte, en col·laboració amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), permet reutilitzar aigües procedents de depuradores (Vilaseca i Tarragona) que abans s'abocaven al mar. • Capacitat actual: Ha passat de 1,2 a 2,3 hectòmetres cúbics anuals, amb un objectiu de 6,8 hm³ (equivalent al consum anual de Tarragona ciutat). • Impacte ambiental: L'ús d'aigua regenerada per part de la indústria química allibera recursos hídrics del riu Ebre per al consum de boca de la població. • Qualitat: El procés inclou vuit tractaments diferents que garanteixen una qualitat apta per a torres de refrigeració i producció de vapor. ". . . l'aigua que ara estava anant a mar i no s'aprofitava, nosaltres l'estem reutilitzant i pugem uns recursos a disposició del territori" Diversitat de Serveis i Sinergies Industrials Actualment, la companyia distribueix quatre tipologies d'aigua segmentades segons l'ús: 1. Aigua industrial: Per a usos genèrics de fabricació. 2. Aigua clorada: Per a consum humà segons normativa de 2007. 3. Aigua regenerada: El recurs estrella per a la sostenibilitat. 4. Aigua desmineralitzada: D'alta puresa per a moure turbines i processos tèrmics. Altres Gestions Clau • Infraestructura: Gestió del Rack de canonades (Dics Químics) per al transport segur de productes i aigües. • Medi Ambient: Vigilància conjunta de les emissions a l'atmosfera minut a minut i control dels abocaments a través de l'emissari conjunt. • Obres Públiques: L'endegament del barranc de la Bòfia per evitar inundacions a l'autovia C-31 i la Nacional 340. Celebració del Mig Segle La commemoració de l'aniversari s'estructurarà durant tot l'any amb activitats per a treballadors, associats i el veïnat del barri de Bonavista. Es preveu un canvi de logotip, una exposició itinerant i un gran acte institucional cap a finals d'any.

  • 26'

    Anàlisi de l'actualitat del Nàstic i prèvia del derbi contra el Reus

    Panorama general i estat de l'equip L'actualitat del Gimnàstic de Tarragona és immillorable, situant-se en una posició de privilegi a la classificació amb un peu i mig al play-off. El debat se centra en la gran solidesa defensiva i la capacitat de l'equip per guanyar en camps complicats. Claus de l'èxit actual • Solidesa a domicili: L'equip ha sumat nou victòries fora de casa, un registre poc habitual que marca la diferència en la lluita pel títol de grup. • Continuïtat del bloc: S'atribueix bona part del rendiment a haver mantingut la base de la temporada anterior, evitant refer la plantilla de zero. • L'efecte Manolo Martínez: La tornada del veterà jugador ha aportat caràcter, lideratge i ordre al camp. El Derbi: Nàstic contra Reus Es preveu un enfrontament històric, ja que és la primera vegada que ambdós conjunts s'enfronten estant tots dos en posicions de promoció d'ascens. • Expectatives de públic: La directiva ha fet una crida per arribar a les 8.000 persones al Nou Estadi. • Baixes de pes: Malgrat les absències de Mossa i Marc Martínez per sanció, els tertulians confien plenament en la profunditat de la plantilla per cobrir les vacants sense perdre competitivitat. "Aquest any l'equip sap el que vol i cada partit va a guanyar-lo, ja no es conforma amb l'empat." Objectiu: El primer lloc L'eufòria està present però l'equip manté els peus a terra. L'objectiu clar és quedar campions de grup per gaudir de la doble oportunitat d'ascens i evitar el camí llarg del play-off. La comparativa amb rivals de pes com l'Oviedo o el Cádiz ja comença a estar sobre la taula dels aficionats.

  • 50'

    Tecnologies i bullying: Reflexions d'estudiants

    Debat sobre l'impacte de les pantalles en els joves En aquest episodi de l'espai L'aventura de conversar, un grup d'alumnes de primer de batxillerat de l'IES Camp Clar de Tarragona analitzen l'ús i el possible abús de les tecnologies digitals a la seva vida quotidiana. Els avantatges i desavantatges del mòbil Els estudiants coincideixen que el dispositiu estrella és l'smartphone, amb el WhatsApp com a eina principal de comunicació grupal. Tot i que facilita estar en contacte permanent, han identificat diversos riscos i efectes negatius: • Aïllament social: Es percep una falta de socialització real; sovint el grup d'amics queda en persona però tothom mira el mòbil. • Dependència i ansietat: Apareix angoixa quan algú no respon ràpidament o la por a estar desconnectat (nomofòbia). • Trastorns psicològics: Es comenta la síndrome de la trucada imaginària, on l'usuari creu sentir vibracions que no existeixen. "Molta gent està pàl·lida perquè no surt de casa per culpa de les consoles i el WhatsApp." La intimitat i les xarxes socials S'obre un debat intens sobre la identitat digital a plataformes com Facebook i Snapchat. Els joves reflexionen sobre si el perfil que mostrem a la xarxa és real o una construcció per agradar als altres. Es destaca el perill que informació personal o fotografies compromeses passin a ser de domini públic un cop pujades a internet. Ciberbullying i videojocs • El ciberbullying es defineix com una forma de covardia on es fan servir les pantalles per insultar o humiliar sense donar la cara. • Pel que fa als videojocs, es discuteix la pèrdua de sensacions de la vida real. Tot i que la indústria busca l'engagement total, els alumnes defensen que cal posar límits per no perdre els petits plaers quotidians. Finalment, el programa tanca amb una nota distesa on els alumnes escullen música i envien salutacions als seus familiars i amics a través de la ràdio.

  • 17'

    Agenda de curses de muntanya i activitats a la natura

    Actualitat i esdeveniments esportius a l'aire lliure L'episodi d'avui se centra a repassar el calendari de curses de muntanya, rutes de BTT i caminades populars per a les properes setmanes de primavera. El programa combina anècdotes sobre la conservació de la fauna marina, la resposta a crítiques sobre l'organització d'esdeveniments i una guia detallada de competicions per tot Catalunya. Conservació i vida marina S'informa sobre la bona evolució de les tortugues nascudes al Delta, concretament de la xarxa Rescat. Cinc de les dotze tortugues han sobreviscut i s'espera que siguin alliberades entre juny i juliol a la zona on van néixer. Es fa una crida a la col·laboració ciutadana: > "Si veieu unes potetes a la platja, truqueu ràpidament al 112." Polèmica i organització de curses Pep Calvet respon a les crítiques rebudes al Facebook sobre la neteja de la cursa nocturna de Pallaresos (Font del Garrot). Defensa que el marcatge amb cintes es va retirar en els dies posteriors segons el pacte amb l'ajuntament, i convida els crítics a participar i ajudar com a voluntaris en lloc de només queixar-se. Calendari d'activitats destacades 8 de març: 16a Marxa dels Castells de la Segarra (Guissona), de 54 km. 13 de març: Nit Climbat a Fornells de la Selva, una proposta innovadora que combina cursa i rocòdrom. 14 de març: 12a Marxa de la Selva del Camp (Muntanyes de Prades) i el 5è Raid d'Aventura a Caldes de Malavella. 15 de març: Transequia amb BTT a Manresa (52 km) i curses amb raquetes de neu al Pla de Beret. 22 de març: 3a Cursa del Nàstic (Tarragona), caminada al Pantà d'Ulldecona i la cursa de muntanya de Bràfim (Ermita de Lloreto). Altres notícies Es menciona la pròxima expedició al Broad Peak programada per al juny, destacant les novetats tàctiques com la instal·lació del Camp 4 per facilitar l'ascens en solitari.

  • 1h

    Jordi Pons, Alpinisme Clàssic i Comunicació a la Muntanya

    Trajectòria de Jordi Pons i l'Edat d'Or de l'Alpinisme L'episodi ret homenatge a Jordi Pons, pioner de l'alpinisme català, qui repassa la seva vasta experiència des dels anys 50. Es destaca la seva primera ascensió catalana a la cara nord de l'Eiger (1964) i la conquesta de l'Annapurna Est (1974), el primer vuit mil de Catalunya. L'Experiència al Límit • Durant l'ascensió a l'Annapurna Est, Pons descriu un bivac dramàtic a 8.000 metres on van haver de lluitar contra la mort blanca (el relaxament per fred extrem). • Es discuteix la diferència entre l'alpinisme d'exploració clàssic i les actuals expedicions comercials, criticant la pèrdua de l'esperit d'aventura col·lectiva en favor de l'individualisme. "A partir dels 7.000 metres res és fàcil; inclús pensar és difícil." Comunicació i Tecnologia Audiovisual Es conversa amb Xavi Castellanes, realitzador de TV3, sobre la complexitat de filmar en condicions extremes. Evolució del Material • De les pesants càmeres de 16mm i Super 8 que obligaven a canviar bobines a les fosques i amb guants, a la tecnologia digital actual com les GoPro. • La importància de conservar el material històric en arxius nacionals per a la posteritat. Actualitat i Futurs Projectes La Gesta del Dru Es connecta amb David Palmada 'Pelut', qui explica l'obertura de la nova via Abdruïts al Dru (Alps), una paret en constant descomposició que ha requerit una gran valentia i tècnica. Repte Broad Peak 2015 L'Òscar Cadiach presenta el seu proper projecte al Broad Peak, l'últim vuit mil que li queda per completar els catorze, i explica una campanya popular per finançar l'expedició mitjançant postals enviades des del camp base.

  • 25'

    Tertúlia sobre el Mobile World Congress i l'Educació

    El Mobile World Congress i l'Internet de les Coses En aquesta edició del Mobile World Congress (MWC), s'ha destacat l'evolució de l'Internet de les Coses (IoT) com una realitat ja integrada en la vida quotidiana. S'han presentat diversos avenços que van més enllà dels dispositius mòbils tradicionals: • Cases connectades: Reproduccions d'habitatges on es poden gestionar electrodomèstics i calefacció mitjançant aplicacions en rellotges o mòbils. • Cotxes intel·ligents: Vehicles que es connecten amb la llar per activar serveis segons la proximitat de l'usuari. • Wearables: Roba i accessoris connectats amb una presència creixent al mercat. "L'any 2020 hi haurà 50.000 milions d'objectes connectats a la xarxa; el 2020 és d'aquí no res." L'impacte social i els gegants tecnològics S'ha posat un focus especial en la voluntat de gegants com Google, Facebook (amb Internet.org) i la Wikipedia per portar la connectivitat a zones sense accés, tot i que es debat si és altruisme real o una estratègia de negoci. Tecnologia i Educació: El Mobile Learning Un dels debats centrals ha estat la decisió del Consell d'Escolars de Catalunya de recomanar la no prohibició dels mòbils a les aules. Punts clau en l'àmbit educatiu: • Normalització de l'ús: El mòbil s'ha d'entendre com un instrument de treball i accés a la informació, no com una "arma" contra el professor. • Competència digital docent: La necessitat urgent de formar el professorat per reduir l'escletxa digital voluntària. • Programació a l'escola: El foment de la programació i les carreres tecnològiques, especialment entre les nenes. L'Escletxa Digital i el paper de l'UNESCO La Mobile Learning Week de l'UNESCO ha mostrat un fort contrast entre el desplegament econòmic del MWC de Barcelona i la realitat de països en vies de desenvolupament on la tecnologia encara és una eina d'empoderament bàsica per a dones i nenes que viuen amb pocs recursos. S'ha discutit l'escletxa digital no només com un problema d'infraestructures, sinó també de gènere i voluntat personal.

  • 1h

    Jordi Pons i la comunicació a l'alpinisme: del Super 8 al digital

    Homenatge a Jordi Pons i la trajectòria de l'alpinisme català En aquest episodi del Pont de Mahoma, fem un repàs profund a la història de la muntanya a casa nostra amb un dels seus referents indiscutibles, Jordi Pons. L'entrevista principal ens permet reviure moments fundacionals com la primera ascensió catalana a l'Eiger (1964) i la conquesta de l'Annapurna Est (1974), el primer 8.000 de Catalunya. L'experiència del vivac a 8.000 metres Pons relata amb detall l'angoixant nit que va passar a la intempèrie durant el descens de l'Annapurna Est juntament amb Josep Manel Anglada i Emili Civís: "Vam decidir jugar-nos-ho tot a una carta... ens anàvem dient: 'ei, no t'adormis', perquè sabíem que la fatiga i el fred extrem porten a la mort blanca." Evolució de la comunicació en l'esport d'aventura Un eix central del programa és la documentació audiovisual de les expedicions: • Jordi Pons explica com filmava amb càmeres de 16 mil·límetres en condicions extremes, carregant material pesat i canviant bobines a cegues. • Conversa amb Xavi Castellanis, realitzador de TV3, sobre la transició al món digital i l'ús de les GoPro, els drons i les transmissions per satèl·lit en directe des del cim. • La importància de l'arxiu històric: es discuteix la necessitat de digitalitzar i preservar el fons d'imatges de les primeres expedicions catalanes. Noves fites: L'obertura a la paret del Dru Connectem amb David Palmada 'Pelut', que acaba de tornar d'obrir la via Druids al Petit Dru (Alps). L'ascensió, realitzada durant 12 dies en estil càpsula, és qualificada per Pons com una mostra de valentia increïble, destacant la perillositat d'una paret que pateix constants esllavissades. Projectes futurs i el vessant romàntic de la muntanya • Òscar Cadiach presenta el seu projecte per al Broad Peak 2015, explicant una campanya de micromecenatge basada en postals enviades des del camp base. • Es tanca l'episodi amb un text clàssic de Gaston Rébuffat, reivindicant la figura del guia i l'essència de l'excursionisme com una font de felicitat absoluta, més enllà de les cotes d'alçada.

  • 26'

    Actualitat a l'Ebre: Riuades, Turisme i Política

    La Situació actual de l'Ebre i Miravet L'episodi d'avui se centra en la crescuda del riu Ebre i l'impacte directe en poblacions com Miravet. Es destaca que, tot i que el cabal és alt, la situació s'ha mantingut estable durant les darreres hores. Gestió Hidràulica i Crítiques Un dels punts clau de la tertúlia és la gestió de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE). S'han exposat diverses queixes: • S'acusa la CHE de primar els interessos de les hidroelèctriques per sobre de la seguretat dels camps. • L'alcalde de Miravet, Toni Borrell, critica que no es fessin desviaments d'aigua preventius coneixent les pluges al nord de la península. • Es descriu la CHE de forma metafòrica com el "misteri de la Santíssima Trinitat" per la seva opacitat en la presa de decisions. "Cada vegada que hi ha una riuada, cometen el mateix error; no aprenen del passat." Patrimoni, Turisme i Economia Local L'entrevista amb Oliver Klein i la intervenció de l'alcalde serveixen per posar en valor la riquesa de la Ribera d'Ebre: • Productes de proximitat: Es fomenta el consum de fruita dolça (préssecs i cireres), oli biològic i la ceràmica tradicional de Miravet. • Turisme Fluvial: La navegabilitat del riu i les activitats esportives es presenten com el motor de futur per al jovent. • Rutes històriques: Es recorda la Ruta de les tres C (Castell de Miravet, Coves de Benifallet i Catedral del Vi de Pinell de Brai). Perspectiva Política i Electoral Com a politòleg, Oliver Klein analitza el panorama de cara a les properes eleccions: • La influència de les campanyes nacionals (com l'andalusa) en la política local. • La importància de saber diferenciar el vot local (basat en la gestió i la persona) de la ideologia de partit en l'àmbit general. • Els moviments de lideratges interns dins dels grans partits que miren cap a l'Estat.

  • 24'

    La vacuna del papil·loma i la prevenció del càncer de coll uterí

    El Virus del Papil·loma Humà (VPH) i la seva incidència El doctor Ramon Maria Miralles Pi, expert en obstetricia i ginecologia, aclareix els conceptes fonamentals sobre el virus del papil·loma humà. Es tracta d'un virus extremadament estès; la immensa majoria de les persones que inicien relacions sexuals hi entren en contacte. • La majoria de la població fa net, és a dir, el sistema immunitari elimina el virus de forma natural. • En un petit percentatge de dones, el virus roman a l'organisme durant anys. • Aquesta permanència és el factor de risc principal per al càncer de coll uterí i altres lesions com els condilomes (berrugues genitals). Transmissió i factors de risc Tot i que el ginecòleg se centra en les dones, remarca que els homes són els principals transmissors del virus i també poden patir patologies menys freqüents, com el càncer de penis. "Els canvis de parella freqüents són un factor de risc de malalties de transmissió sexual i del càncer de coll uterí." La Vacunació: eficàcia i controvèrsies L'especialista defensa la seguretat i l'eficàcia de la vacuna, destacant que és una de les que ha passat més controls de qualitat. Actualment, es recomana administrar-la als 11 o 12 anys, idealment abans de l'inici de la vida sexual. • Immunitat creuada: S'està investigant si la vacuna contra els tipus més comuns (16, 18, 6 i 11) protegeix contra altres variants del virus. • Tractament vs. Prevenció: La vacuna no serveix de tractament per a persones ja infectades, però sí que les pot protegir de tipus de virus que encara no hagin contret. • Calendari escolar: Està inclosa en el calendari oficial, tot i que hi ha col·lectius reticents per por a efectes secundaris no demostrats o a una relaxació dels controls preventius. Educació Sexual i Prevenció a Llarg Termini El doctor emfatitza que la vacuna no substitueix les mesures de prevenció clàssiques. La citologia i el tipatge del virus han de continuar sent eines fonamentals de seguiment. Punts clau de l'educació: • L'educació sexual no ha de ser només curricular; cal que comenci a l'àmbit familiar per eliminar tabús. • L'ús correcte del preservatiu continua sent essencial per evitar disgustos de salut. • L'erradicació total del càncer de coll uterí en 30 anys és un objectiu optimista però difícil d'assolir, especialment per la crua realitat dels països del tercer món, on aquesta malaltia és una de les principals causes de mort femenina a causa de l'alt cost de les vacunes. Unitat Funcional Territorial del Tarragonès i Baix Penedès Finalment, es destaca el document de consens a la província de Tarragona per garantir que tota la població rebi els mateixos tractaments oncològics amb total equitat, independentment del centre on acudeixin.

  • 26'

    Projecte de Passera, Civisme i Igualtat a Tarragona

    La Connexió amb el Mar: La Nova Passera En aquest episodi es debat profundament sobre el projecte de la nova passera que connectarà el centre de Tarragona amb la zona marítima. Els tertulians expressen una barreja d'optimisme i escepticisme, recordant projectes passats com el de Bofill (2003) que mai es van materialitzar. • Es valora positivament la ruptura de la barrera del tren que separa la part baixa de la Rambla. • Existeix el dubte sobre la provisionalitat del projecte i si això frenarà el futur soterrament de les vies. • Es recorda que projectes anteriors tenien pressupostos de fins a 300 milions d'euros, mentre que l'actual és més assequible. Civisme i Manteniment de l'Espai Públic Un dels temes més crítics és l'incivisme que pateix la ciutat. Es posen exemples recents com el deteriorament de les escales mecàniques o la brutícia a la via pública. Problemàtiques detectades: • Vandalisme: Destrosses en el mobiliari urbà acabat d'estrenar (rajoles, pintades). • Neteja: Crítica a la presència d'excrements de mascotes i grafitis. • Educació: Els participants coincideixen que la solució no és només posar multes o sancions, sinó un canvi educatiu d'arrel. "No som conscients que el mobiliari urbà el paguem entre tots amb els nostres impostos." Igualtat de Gènere i Món Laboral Arran del Coopay Day (dia de la igualtat salarial), es discuteixen les diferències entre homes i dones en l'entorn empresarial. • Es comenta la dada que les dones han de treballar 79 dies més a l'any per igualar el sou dels homes. • Es debat sobre el sexisme en sectors com la restauració o l'organització d'esdeveniments. • Els tertulians comparen la gestió d'equips en Pimes versus multinacionals, suggerint que en empreses petites la igualtat és més fàcil de gestionar. Agenda i Solidaritat L'episodi finalitza amb la promoció del Filo Vermut solidari el 28 de març a Camp Clar, destinat a la Fundació Bona Nit.