Destí al Nord i Tornar a casa
Context i protagonistes Programa: Entrevista a Tarragona Ràdio sobre el llibre Destí al Nord i el documental Tornar a casa. Protagonistes principals: - Jaume Blanc (el Tobab): escriptor, impulsor del projecte i pare de l'Alioun. - Bangalit Javi (Javi): jove senegalès, protagonista del viatge migratori que inspira el llibre i el documental. - Alioun Manel Blanc Toré (Petit Tobab): fill de Jaume, coprotagonista dels llibres i del viatge al Senegal. "Cada dia vivim en això, en la immigració. Jo crec que és una cosa que s'ha d'explicar perquè molta gent se n'enteri." — Javi Evolució dels llibres: del Petit Tobab a Destí al Nord Del primer conte al nou llibre • Primer llibre: El petit tobab (publicat el 2022), basat en el viatge d'Alioun al Senegal quan tenia 1 any i mig, escrit i publicat quan el nen ja tenia 5 anys. • Segon llibre: Destí al Nord, escrit amb l'Alioun ja amb 8 anys i publicat quan en té 9, cosa que li dona una mirada més madura i reflexiva. Canvi de format: - El primer conte era més infantil, amb il·lustracions. - Destí al Nord aposta per un format amb fotografies, per remarcar el to més realista i documental. La veu de l’Alioun Alioun explica que: - No sabia que farien un segon llibre i es va sorprendre quan el pare li ho va dir. - El manuscrit de Destí al Nord va néixer quasi com un conte personal de bona nit: Jaume li llegia cada dia una pàgina abans de dormir, i això va servir per testar si la història també podia interpel·lar un nen. "Era com el seu conte personal de dormir. I cada dia em deia: ‘papi, no pots llegir una altra pàgina?’" — Jaume Destí al Nord: un viatge migratori explicat en diàleg Tema central del llibre Destí al Nord és definit per en Javi com: "un viaje migratorio de Senegal hasta aquí a Catalunya" El llibre recull: - El relat en primera persona de Javi sobre el seu viatge migratori des del Senegal fins a Reus. - Un diàleg constant entre un nen (Alioun) i un jove (Javi), que converteix la història en una eina accessible per infants i adolescents. Continguts clau Experiències de Javi: - Marxa del Senegal amb 16 anys. - Travessa llarga i perillosa que el porta finalment a Reus, on s’estableix cap al 2021. - Trauma després de la travessa pel mar Mediterrani: durant setmanes no pot dormir, es desperta amb la sensació d’estar encara dins l’aigua. - Sentiment de desarrelament en arribar: no coneix ningú, no entén l’idioma, té sovint ganes de tornar enrere. Reconeixement de les dificultats: - El llibre busca trencar el romanticisme que envolta la idea d’“anar a Europa”, mostrant que arribar és molt difícil i perillós. - Reflecteix també el procés posterior: integració, instituts, aprendre l’idioma, trobar feina, construir una nova vida. Al final, Destí al Nord arriba fins a la situació actual de Javi: - Ha estudiat, ha trobat feina estable i se sent molt content amb la vida que està construint. Racisme institucional i dret a la lliure circulació Un dels blocs més potents de l’entrevista és la reflexió de Jaume sobre la injustícia estructural en la mobilitat internacional. Desigualtat en el dret de viatjar Jaume exposa que: • Un europeu (tobab) pot: - Agafar un avió, - Comprar un bitllet, - Viatjar gairebé a qualsevol lloc del món sense grans traves. • En canvi, un ciutadà del Senegal: - No pot sortir lliurement del seu país. - Necessita un visat que habitualment li és denegat. - No pot viatjar "per curiositat" ni per plaer, tot i poder pagar-se el vol. Jaume ho qualifica com a racisme institucional: "És un racisme institucional, perquè s’entén que la gent que viu en països pobres, si viatja per plaer, té una possibilitat alta de no tornar i quedar-se al país de destí. I això són mesures occidentals per evitar la immigració." També denuncia la contradicció: - Els europeus van a casa seva a pescar i explotar recursos, però ells no poden venir amb la mateixa llibertat. La presentadora reconeix la seva pròpia ignorància en aquest tema, mostrant com aquesta realitat és poc coneguda entre la ciutadania. Naixement del documental Tornar a casa D’un “souvenir” a una pel·lícula El documental Tornar a casa sorgeix del viatge que fan Jaume, l’Alioun i l’Omar Balcells al Senegal amb en Javi. Procés: - Inicialment, l’Omar havia d’anar només per fer fotografies per al llibre. - Javi proposa gravar alguna cosa com a record personal. - Jaume hi veu potencial i diu: "un souvenir no, vamos a hacer una pel·lícula". - L’Omar acaba gravant gairebé les 24 hores del viatge, transformant-ho en un documental complet. Relació amb el llibre Inicialment volien que llibre i documental fossin independents, però els projectes acaben encaixant perfectament. El llibre recull el viatge de vinguda (Destí al Nord), i el documental mostra el viatge de tornada (Tornar a casa), convertint-se en una mena de “cara B” de la història. "Crec que el viatge de vinguda i el viatge de tornada és un projecte molt bonic que no només ajuda a visualitzar aquesta realitat, sinó que també pot ser molt útil a les escoles." Contingut emocional del documental El teaser mostra: - L’arribada al Senegal i l’emoció de retrobar la família. - La relació d’Alioun amb els nens del poble, jugant i integrant-se com si fos un veí més. - Reflexions de Javi sobre la injustícia global: "Me parece una injusticia que los europeos pueden venir aquí en África cuando quieren… y que los africanos para ir a Europa, aunque tenemos curiosidad de conocer Europa, tenemos que jugarnos la vida. Yo podría estar muerto, como los demás, obviamente." El retorn de Javi i el dol per la mare Un dels moments més intensos és quan Javi explica el seu retorn a casa després de cinc anys a Espanya. Dol i culpa Abans de tornar, mor la seva mare. Javi volia explicar-li en persona tot el que havia viscut al viatge i a Europa, per evitar que patís per ell des de la distància. No li ho arriba a poder explicar, i això li genera un dol profund i una sensació d’impotència que arrossega cada dia. "Això és un dolor que el porto a sobre cada dia, però és la vida." — Javi La presentadora assenyala com seria d’important per a ell haver pogut abraçar la mare a Catalunya; un desig que no es pot complir. Retrobar la família i el poble Quan finalment torna al seu poble: - Tota la família l’està esperant; hi ha un ambient d’alegria i celebració. - Després de cinc anys, poder veure’ls de nou és una emoció molt intensa. Javi també confessa que estava preocupat per com viurien el viatge Jaume i Alioun, per les diferències entre la vida occidental i la realitat del Senegal rural, però acaba sorprès positivament: "Aliu me ha sorprendido, cómo se ha acostumbrado, cómo interacciona ahí. Parece como si hubiera estado ahí siempre." El viatge físic: del vol a l’interior del Senegal Recorregut del viatge Alioun descriu el trajecte aproximat: - Reus → Barcelona: 1 hora. - Espera a l’aeroport: 2–4 hores. - Vol Barcelona → Dakar: unes 5 hores. Comparat amb això, Javi recorda que el seu viatge d’anada del Senegal a Espanya va durar 5 o 6 mesos, ressaltant el contrast entre un vol directe i una travessa migratòria irregular plena de riscos. Distàncies i infraestructures Un cop al Senegal: • De Dakar a altres punts del país: - Senegal té una població similar a Catalunya (10–12 milions), però amb infraestructures molt més precàries. - Les distàncies són semblants però els temps de trajecte són molt més llargs. • Per arribar al poble de la família de la mare de l’Alioun: - Aproximadament 5 hores de viatge, calor extrema (40 graus), carreteres en mal estat. • Per arribar al poble rural de Javi (cap a la frontera amb Mali): - Zona predominantment agrícola, molt poc urbanitzada. - Fins fa poc, sense llum ni aigua; ara comencen a posar plaques solars gràcies a les remeses i l’ajuda dels joves emigrats com Javi. - Hi ha un punt on s’acaba l’asfalt i es continua per un camí de terra, difícil d’identificar si no el coneixes. Malgrat les dificultats materials, Jaume destaca: "Allà és com estar aquí fa 150 anys enrere, però amb una humanitat que nosaltres ja hem perdut. Tot el poble et ve a rebre, pots estar hores saludant gent. Allò que hem perdut aquí, que és la vida, allà encara hi és." Relacions humanes: germans, pares i comunitat Una família escollida La relació entre els protagonistes va molt més enllà de l’amistat: Javi i Alioun es consideren germans. Jaume és, en paraules de Javi, com un pare a Espanya. "Jaume hoy es como un padre para mí aquí en España, sinceramente, sí." — Javi Aquest vincle es reflecteix en: - Les converses íntimes que donen origen al llibre. - El viatge compartit al Senegal, on es troben les dues famílies. - La voluntat de crear projectes conjuntament per millorar la vida al poble d’origen de Javi. L’escola i la integració Jaume posa el focus en la realitat escolar a Catalunya: Les aules estan plenes de nens de molts orígens. Sovint es demana als infants migrants que s’integrin, però no fem el mateix esforç per conèixer la seva cultura i la seva realitat. Hi ha una gran ignorància sobre qüestions bàsiques com el dret a la lliure circulació, les travesses migratòries o les condicions als països d’origen. Per això defensa que el llibre i el documental són eines educatives molt potents per: - Treballar empatia i antiracisme. - Fer entendre que darrere de la paraula immigrant hi ha històries concretes, famílies, dols, esperances. El burro “Relàmpago”: una anècdota que ho humanitza tot Una de les parts més tendres i quotidianes de l’entrevista és l’anècdota del burro “Relàmpago”. Un regal inesperat Quan arriben al poble de Javi, aquest li regala un burro de veritat a l’Alioun. El burro es converteix en el mitjà de transport de la família per anar al camp on treballen i per moure’s pel poble. Al llibre hi ha una fotografia d’Alioun amb el burro. Alioun explica: - Li posa el nom de Relàmpago, inspirant-se en un dels rens del trineu del Pare Noel (tot i que els burros no s’hi assemblen gaire). - S’encarrega de conduir el carro amb el burro. - Un dia troben que el burro ha desaparegut de la “jaula” de fusta; es pensen que s’ha escapat. - Més tard apareix un altre burro, però no vol deixar-se agafar. Finalment un amic de Javi els en deixa un, que aquest sí que va rapidíssim. La presentadora fa broma dient que: - Un burro no cap dins l’avió, - Però que al món hi ha molts “burros” de dues potes. Aquesta història serveix per mostrar: - El to humà, alegre i proper del viatge. - Com, més enllà del drama migratori, hi ha també joc, riures, animals, vida quotidiana. Difusió, objectius educatius i projecte solidari On es pot trobar Destí al Nord El llibre està disponible a: - Llibreria Gaudí (Reus). - Llibreria El Batabat (Reus). - Botiga L’Arbol (carrer de l’Amargura, Reus). - A través de la web de l’entitat laveuentrecultures.org, on es pot contactar per obtenir-ne exemplars. Donació i finalitat Jaume remarca que: - El llibre no es planteja tant com una venda convencional, sinó com una donació. - Els diners recollits es destinen al projecte educatiu al poble de Javi, Viratava: - Millorar l’escola. - Proporcionar material escolar. - Millorar les condicions del sistema educatiu dels infants del poble. Plans de futur: tallers i retorn al Senegal Per als pròxims anys tenen previst: • Cicle de projeccions i xerrades (a partir de l’any vinent): - Passar el documental Tornar a casa a instituts i escoles. - Acompanyar-lo amb lectura de fragments del llibre i testimoni directe de Javi. - Centrar-se especialment en zones i barris amb alta presència d’immigració (Reus, Camp de Tarragona, Tarragona ciutat i voltants). • Projecte Viratava: - El treball educatiu aquí servirà també per donar suport econòmic i material a l’escola del poble de Javi. - La previsió és que el projecte culmini amb un nou viatge al Senegal cap al Nadal del 2025, com a retorn simbòlic i tancament d’aquesta primera fase. Jaume creu que aquest viatge serà només el punt de partida d’altres projectes futurs. Música final: “Inmigrantes” El programa es tanca amb una cançó que reforça el missatge central de l’entrevista, amb una lletra que parla de: El dol de deixar la família enrere. La lluita per obtenir el dret a treballar. La idea que tots som caminants, en moviment constant: del dia a la nit, de la pobresa a la riquesa, de la fam al menjar. "Inmigrantes. Todos somos inmigrantes. Todos somos caminantes..." La música actua com a tancament emocional i resumeix en forma poètica tot el que s’ha explicat: migrar com una experiència universal, tot i la desigualtat amb què es viu segons el lloc de naixement.

