Fans de Tarragona
Fans de Tarragona
Programa

Fans de Tarragona

Fans de Tarragona és el nou programa musical de Tarragona Ràdio. Està dirigit per la Sílvia García i aquí hi tindran veu tots els grups musicals de la demarcació, a més de les formacions que arribin a Tarragona durant l’any. En definitiva, un repàs global a l’agenda musical tarragonina: perquè ningú no digui que Tarragona no es mou!

Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 11:00 - 12:00, 18:00 - 19:00 ·2398 episodis
RSS

episodis

625-636 de 2389
  • 44'

    Destí al Nord i Tornar a casa

    Context i protagonistes Programa: Entrevista a Tarragona Ràdio sobre el llibre Destí al Nord i el documental Tornar a casa. Protagonistes principals: - Jaume Blanc (el Tobab): escriptor, impulsor del projecte i pare de l'Alioun. - Bangalit Javi (Javi): jove senegalès, protagonista del viatge migratori que inspira el llibre i el documental. - Alioun Manel Blanc Toré (Petit Tobab): fill de Jaume, coprotagonista dels llibres i del viatge al Senegal. "Cada dia vivim en això, en la immigració. Jo crec que és una cosa que s'ha d'explicar perquè molta gent se n'enteri." — Javi Evolució dels llibres: del Petit Tobab a Destí al Nord Del primer conte al nou llibre • Primer llibre: El petit tobab (publicat el 2022), basat en el viatge d'Alioun al Senegal quan tenia 1 any i mig, escrit i publicat quan el nen ja tenia 5 anys. • Segon llibre: Destí al Nord, escrit amb l'Alioun ja amb 8 anys i publicat quan en té 9, cosa que li dona una mirada més madura i reflexiva. Canvi de format: - El primer conte era més infantil, amb il·lustracions. - Destí al Nord aposta per un format amb fotografies, per remarcar el to més realista i documental. La veu de l’Alioun Alioun explica que: - No sabia que farien un segon llibre i es va sorprendre quan el pare li ho va dir. - El manuscrit de Destí al Nord va néixer quasi com un conte personal de bona nit: Jaume li llegia cada dia una pàgina abans de dormir, i això va servir per testar si la història també podia interpel·lar un nen. "Era com el seu conte personal de dormir. I cada dia em deia: ‘papi, no pots llegir una altra pàgina?’" — Jaume Destí al Nord: un viatge migratori explicat en diàleg Tema central del llibre Destí al Nord és definit per en Javi com: "un viaje migratorio de Senegal hasta aquí a Catalunya" El llibre recull: - El relat en primera persona de Javi sobre el seu viatge migratori des del Senegal fins a Reus. - Un diàleg constant entre un nen (Alioun) i un jove (Javi), que converteix la història en una eina accessible per infants i adolescents. Continguts clau Experiències de Javi: - Marxa del Senegal amb 16 anys. - Travessa llarga i perillosa que el porta finalment a Reus, on s’estableix cap al 2021. - Trauma després de la travessa pel mar Mediterrani: durant setmanes no pot dormir, es desperta amb la sensació d’estar encara dins l’aigua. - Sentiment de desarrelament en arribar: no coneix ningú, no entén l’idioma, té sovint ganes de tornar enrere. Reconeixement de les dificultats: - El llibre busca trencar el romanticisme que envolta la idea d’“anar a Europa”, mostrant que arribar és molt difícil i perillós. - Reflecteix també el procés posterior: integració, instituts, aprendre l’idioma, trobar feina, construir una nova vida. Al final, Destí al Nord arriba fins a la situació actual de Javi: - Ha estudiat, ha trobat feina estable i se sent molt content amb la vida que està construint. Racisme institucional i dret a la lliure circulació Un dels blocs més potents de l’entrevista és la reflexió de Jaume sobre la injustícia estructural en la mobilitat internacional. Desigualtat en el dret de viatjar Jaume exposa que: • Un europeu (tobab) pot: - Agafar un avió, - Comprar un bitllet, - Viatjar gairebé a qualsevol lloc del món sense grans traves. • En canvi, un ciutadà del Senegal: - No pot sortir lliurement del seu país. - Necessita un visat que habitualment li és denegat. - No pot viatjar "per curiositat" ni per plaer, tot i poder pagar-se el vol. Jaume ho qualifica com a racisme institucional: "És un racisme institucional, perquè s’entén que la gent que viu en països pobres, si viatja per plaer, té una possibilitat alta de no tornar i quedar-se al país de destí. I això són mesures occidentals per evitar la immigració." També denuncia la contradicció: - Els europeus van a casa seva a pescar i explotar recursos, però ells no poden venir amb la mateixa llibertat. La presentadora reconeix la seva pròpia ignorància en aquest tema, mostrant com aquesta realitat és poc coneguda entre la ciutadania. Naixement del documental Tornar a casa D’un “souvenir” a una pel·lícula El documental Tornar a casa sorgeix del viatge que fan Jaume, l’Alioun i l’Omar Balcells al Senegal amb en Javi. Procés: - Inicialment, l’Omar havia d’anar només per fer fotografies per al llibre. - Javi proposa gravar alguna cosa com a record personal. - Jaume hi veu potencial i diu: "un souvenir no, vamos a hacer una pel·lícula". - L’Omar acaba gravant gairebé les 24 hores del viatge, transformant-ho en un documental complet. Relació amb el llibre Inicialment volien que llibre i documental fossin independents, però els projectes acaben encaixant perfectament. El llibre recull el viatge de vinguda (Destí al Nord), i el documental mostra el viatge de tornada (Tornar a casa), convertint-se en una mena de “cara B” de la història. "Crec que el viatge de vinguda i el viatge de tornada és un projecte molt bonic que no només ajuda a visualitzar aquesta realitat, sinó que també pot ser molt útil a les escoles." Contingut emocional del documental El teaser mostra: - L’arribada al Senegal i l’emoció de retrobar la família. - La relació d’Alioun amb els nens del poble, jugant i integrant-se com si fos un veí més. - Reflexions de Javi sobre la injustícia global: "Me parece una injusticia que los europeos pueden venir aquí en África cuando quieren… y que los africanos para ir a Europa, aunque tenemos curiosidad de conocer Europa, tenemos que jugarnos la vida. Yo podría estar muerto, como los demás, obviamente." El retorn de Javi i el dol per la mare Un dels moments més intensos és quan Javi explica el seu retorn a casa després de cinc anys a Espanya. Dol i culpa Abans de tornar, mor la seva mare. Javi volia explicar-li en persona tot el que havia viscut al viatge i a Europa, per evitar que patís per ell des de la distància. No li ho arriba a poder explicar, i això li genera un dol profund i una sensació d’impotència que arrossega cada dia. "Això és un dolor que el porto a sobre cada dia, però és la vida." — Javi La presentadora assenyala com seria d’important per a ell haver pogut abraçar la mare a Catalunya; un desig que no es pot complir. Retrobar la família i el poble Quan finalment torna al seu poble: - Tota la família l’està esperant; hi ha un ambient d’alegria i celebració. - Després de cinc anys, poder veure’ls de nou és una emoció molt intensa. Javi també confessa que estava preocupat per com viurien el viatge Jaume i Alioun, per les diferències entre la vida occidental i la realitat del Senegal rural, però acaba sorprès positivament: "Aliu me ha sorprendido, cómo se ha acostumbrado, cómo interacciona ahí. Parece como si hubiera estado ahí siempre." El viatge físic: del vol a l’interior del Senegal Recorregut del viatge Alioun descriu el trajecte aproximat: - Reus → Barcelona: 1 hora. - Espera a l’aeroport: 2–4 hores. - Vol Barcelona → Dakar: unes 5 hores. Comparat amb això, Javi recorda que el seu viatge d’anada del Senegal a Espanya va durar 5 o 6 mesos, ressaltant el contrast entre un vol directe i una travessa migratòria irregular plena de riscos. Distàncies i infraestructures Un cop al Senegal: • De Dakar a altres punts del país: - Senegal té una població similar a Catalunya (10–12 milions), però amb infraestructures molt més precàries. - Les distàncies són semblants però els temps de trajecte són molt més llargs. • Per arribar al poble de la família de la mare de l’Alioun: - Aproximadament 5 hores de viatge, calor extrema (40 graus), carreteres en mal estat. • Per arribar al poble rural de Javi (cap a la frontera amb Mali): - Zona predominantment agrícola, molt poc urbanitzada. - Fins fa poc, sense llum ni aigua; ara comencen a posar plaques solars gràcies a les remeses i l’ajuda dels joves emigrats com Javi. - Hi ha un punt on s’acaba l’asfalt i es continua per un camí de terra, difícil d’identificar si no el coneixes. Malgrat les dificultats materials, Jaume destaca: "Allà és com estar aquí fa 150 anys enrere, però amb una humanitat que nosaltres ja hem perdut. Tot el poble et ve a rebre, pots estar hores saludant gent. Allò que hem perdut aquí, que és la vida, allà encara hi és." Relacions humanes: germans, pares i comunitat Una família escollida La relació entre els protagonistes va molt més enllà de l’amistat: Javi i Alioun es consideren germans. Jaume és, en paraules de Javi, com un pare a Espanya. "Jaume hoy es como un padre para mí aquí en España, sinceramente, sí." — Javi Aquest vincle es reflecteix en: - Les converses íntimes que donen origen al llibre. - El viatge compartit al Senegal, on es troben les dues famílies. - La voluntat de crear projectes conjuntament per millorar la vida al poble d’origen de Javi. L’escola i la integració Jaume posa el focus en la realitat escolar a Catalunya: Les aules estan plenes de nens de molts orígens. Sovint es demana als infants migrants que s’integrin, però no fem el mateix esforç per conèixer la seva cultura i la seva realitat. Hi ha una gran ignorància sobre qüestions bàsiques com el dret a la lliure circulació, les travesses migratòries o les condicions als països d’origen. Per això defensa que el llibre i el documental són eines educatives molt potents per: - Treballar empatia i antiracisme. - Fer entendre que darrere de la paraula immigrant hi ha històries concretes, famílies, dols, esperances. El burro “Relàmpago”: una anècdota que ho humanitza tot Una de les parts més tendres i quotidianes de l’entrevista és l’anècdota del burro “Relàmpago”. Un regal inesperat Quan arriben al poble de Javi, aquest li regala un burro de veritat a l’Alioun. El burro es converteix en el mitjà de transport de la família per anar al camp on treballen i per moure’s pel poble. Al llibre hi ha una fotografia d’Alioun amb el burro. Alioun explica: - Li posa el nom de Relàmpago, inspirant-se en un dels rens del trineu del Pare Noel (tot i que els burros no s’hi assemblen gaire). - S’encarrega de conduir el carro amb el burro. - Un dia troben que el burro ha desaparegut de la “jaula” de fusta; es pensen que s’ha escapat. - Més tard apareix un altre burro, però no vol deixar-se agafar. Finalment un amic de Javi els en deixa un, que aquest sí que va rapidíssim. La presentadora fa broma dient que: - Un burro no cap dins l’avió, - Però que al món hi ha molts “burros” de dues potes. Aquesta història serveix per mostrar: - El to humà, alegre i proper del viatge. - Com, més enllà del drama migratori, hi ha també joc, riures, animals, vida quotidiana. Difusió, objectius educatius i projecte solidari On es pot trobar Destí al Nord El llibre està disponible a: - Llibreria Gaudí (Reus). - Llibreria El Batabat (Reus). - Botiga L’Arbol (carrer de l’Amargura, Reus). - A través de la web de l’entitat laveuentrecultures.org, on es pot contactar per obtenir-ne exemplars. Donació i finalitat Jaume remarca que: - El llibre no es planteja tant com una venda convencional, sinó com una donació. - Els diners recollits es destinen al projecte educatiu al poble de Javi, Viratava: - Millorar l’escola. - Proporcionar material escolar. - Millorar les condicions del sistema educatiu dels infants del poble. Plans de futur: tallers i retorn al Senegal Per als pròxims anys tenen previst: • Cicle de projeccions i xerrades (a partir de l’any vinent): - Passar el documental Tornar a casa a instituts i escoles. - Acompanyar-lo amb lectura de fragments del llibre i testimoni directe de Javi. - Centrar-se especialment en zones i barris amb alta presència d’immigració (Reus, Camp de Tarragona, Tarragona ciutat i voltants). • Projecte Viratava: - El treball educatiu aquí servirà també per donar suport econòmic i material a l’escola del poble de Javi. - La previsió és que el projecte culmini amb un nou viatge al Senegal cap al Nadal del 2025, com a retorn simbòlic i tancament d’aquesta primera fase. Jaume creu que aquest viatge serà només el punt de partida d’altres projectes futurs. Música final: “Inmigrantes” El programa es tanca amb una cançó que reforça el missatge central de l’entrevista, amb una lletra que parla de: El dol de deixar la família enrere. La lluita per obtenir el dret a treballar. La idea que tots som caminants, en moviment constant: del dia a la nit, de la pobresa a la riquesa, de la fam al menjar. "Inmigrantes. Todos somos inmigrantes. Todos somos caminantes..." La música actua com a tancament emocional i resumeix en forma poètica tot el que s’ha explicat: migrar com una experiència universal, tot i la desigualtat amb què es viu segons el lloc de naixement.

  • 13'

    Entrevista a 2OT: nou senzill i evolució del grup

    Resum del contingut Presentació del nou senzill Es presenta el nou senzill "I'm Losing the Will to Fight" del grup 2OT, disponible des del 23 d’octubre a les plataformes digitals (com Spotify). La conductora del programa contacta via telèfon amb Pasco Martín, membre del grup, per comentar el tema. Autoria i trajectòria dels membres del grup Pasco remarca que la música de 2OT és una tasca conjunta entre ell, el Miguel Alberto Cruz i el Tomàs Aleja. Es fa un repàs als projectes previs dels membres: Tomàs Aleja: bateria amb llarga trajectòria, ha estat a Petrel, Regata de Blanc i diverses orquestres, destacant actuacions a les Festes del Roser. Miguel Alberto Cruz: ha participat en formacions com Conexions Duet i Satori, i és un músic molt sol·licitat per diversos projectes. Pasco Martín: implicat en projectes com Time Travel i Not El Man, entre d’altres. Canvi d’estil i evolució de 2OT La presentadora reconeix que si hagués escoltat la cançó sense saber que era de 2OT, no els hauria identificat, ja que el so anterior del grup era més fosc. Pasco explica que la intenció del grup és evolucionar musicalment, però sense perdre l’essència. Aquest senzill és un avançament de noves cançons que mantindran aquest gir estilístic. Gravació en directe i autenticitat La cançó que sona al programa és una gravació en directe, no d’estudi. El grup va decidir publicar-la perquè: Reflecteix fidelment com sonen els tres junts en concert. Volen mostrar que “no hi ha ni trampa ni cartró”, prioritzant l’autenticitat. La presentadora destaca la gran energia del tema en directe en comparació amb altres cançons gravades en estudi. Errades, perfecció i identitat artística Pasco admet que a la gravació hi ha petites errades que només el grup detecta. Es defensa la idea que: Aquestes errades formen part de la identitat del grup. La música està “plena d’errades” i la perfecció absoluta no existeix. Es fa una referència elogiosa a Eric Clapton com a mestre, però recordant que també és humà. Referents musicals El grup menciona com a referents: Muse Biffy Clyro Pink Floyd L’objectiu és créixer i arribar, en la mesura del possible, a fer coses similars als grups que admiren. Futur del grup i proper llançament Es recorda una promesa prèvia: Pasco havia dit que el proper single el presentaria la conductora del programa. Confirmen que el proper senzill també es presentarà en exclusiva a Tarragona Ràdio. Estan treballant en un disc nou, que descriuen metafòricament com: "El tenim ara al forn perquè s’acabi de coure una miqueta." Pasco es declara perfeccionista i costa donar per acabat el disc, però assegura que abans que acabi l’any estarà llest. Relació amb Tarragona Ràdio i tancament del programa Es confirma la voluntat de venir presencialment als estudis per: Presentar el nou single. Xerrar sobre música i sobre la situació del sector. Passar una estona distesa, com “estar a casa”. La conductora destaca que a Tarragona Ràdio tenen les portes obertes per al grup 2OT. Es tanca la secció escoltant de nou "I'm Losing the Will to Fight", qualificada en to col·loquial com una “castanya” en el sentit de cançó potent. El programa es clou anunciant que no hi haurà emissió l’endemà (festa) i que tornaran el dilluns, desitjant bon cap de setmana i bona castanyada als oients.

  • 27'

    Caminar, connectar i somriure

    Resum general L’episodi és una entrevista a Elena Ley, cantautora i psicòloga, emesa a Tarragona Ràdio dins d’un programa musical i cultural. A partir de la seva cançó Caminando i del disc Esencia Femenina, la conversa gira al voltant de: • El procés creatiu i vital d’una artista que viu entre països i idiomes (italià, castellà, català i anglès). • L’èxit a San Remo Senior amb la cançó Caminando i el seu significat metafòric. • La feminitat, el creixement personal i la positivitat com a eixos d’un disc i d’un llibre-diari, Hoy elijo sonreír. • La música com a teràpia, a cavall entre l’art i la psicologia. L’entrevista combina fragments musicals en directe, traduccions de lletres, anècdotes biogràfiques i reflexions sobre la vida, la por, el coratge i l’energia personal. 1. Presentació d’Elena Ley i del concert Context i motiu de l’entrevista • L’episodi s’obre amb un fragment de la cançó Caminando, que dona to poètic i introspectiu a la conversa. • La locutora Sílvia presenta Elena Ley als estudis de Tarragona Ràdio i la convida per parlar del seu concert a la Casa del Jardín, a la Vía Augusta, on presentarà el seu darrer treball discogràfic i la cançó Caminando. “Tenemos la oportunidad de tenerte aquí con nosotros porque este fin de semana te tenemos en la casa del jardín, en la Vía Augusta, a partir de las nueve de la noche…” 2. Tancament del projecte Esencia Femenina Publicació fragmentada i final del disc • Elena explica que el projecte “Esencia Femenina” s’ha donat per acabat el 12 de setembre, després d’haver publicat les cançons de manera escalonada a plataformes digitals. • El disc conté 15 cançons temàtiques sobre la feminitat, les dones i històries reals. • L’última peça publicada és en italià, pensada com un pont cap al seu retorn creatiu a l’idioma italià. Gir cap a l’italià • Comenta que té moltes cançons en italià al calaix, no produïdes, i que ha decidit centrar-se a publicar en italià. • Aquest canvi d’idioma s’alia amb el que ella anomena una mena de “llei de l’atracció”, que la porta al següent gran pas de la seva carrera. 3. Caminando i el Festival de San Remo Senior Èxit al concurs • Elena envia Caminando al Festival de San Remo Senior: - La seleccionen per a la final. - Aconsegueix el segon premi en la secció de cantautors sèniors. • Destaca que la categoria era molt competitiva, amb 19 participants inicials reduïts a 14 finalistes. "Llego al segundo puesto con el segundo premio… la sección cantante-compositores senior era bastante dura." L’anècdota del número 17 • Explica que cantava amb el número 17, considerat de mala sort a Itàlia (equivalent al 13 aquí). • Confessa que va enviar un missatge a la seva mare preocupada pel número, però decideix no fixar-s’hi i centrar-se en la interpretació. • La tensió creix quan no anuncien el seu nom fins al final; cada vegada que no la mencionen, sent una “subidón” d’expectativa. 4. La cançó Caminando: metàfora de la vida Origen i context de creació • Caminando va ser escrita a Madrid, en un període de promoció musical. • Va néixer com una reflexió personal arran del comentari d’algú que li diu: “Quantes coses has fet, no?”. • Elena recorda que encara conserva el manuscrit original escrit en una habitació d’hotel; la va començar amb la guitarra allà i la va acabar a casa. Traducció i significat de la lletra Elena tradueix la lletra a la locutora, explicant-ne la càrrega poètica i vital: • Motiu del camí i del temps: - “Vivo entre países y sueños, una guitarra y fantasías” → vida itinerant, identitat híbrida i artística. - “Caminando en esta calle respiro el tiempo que vendrá” → caminar com a imatge d’esperança i futur. • Memòria i nostàlgia: - “Me visto de recuerdos, ecos en la inmensidad” → la identitat vestida de records. • Soledat i autosuficiència: - “Sin embargo, también sola el cielo es azul” → fins i tot en soledat, la vida conserva bellesa i possibilitats. • Vida com a aventura guiada pel coratge: - “Entre calles cerradas y labirintos, a ver, ¿a dónde llegaré?” - “Esta vida es una aventura que el coraje guiará”. “No, es nuestra vida… Es la vida, Sílvia.” Dimensió filosòfica i psicològica • Elena es defineix com una artista molt pensadora i recorda que és psicòloga, cosa que impregna les seves lletres de reflexió existencial. • Caminando simbolitza el procés vital d’avançar malgrat la incertesa, transformant la melancolia en motor de canvi. 5. Nou projecte discogràfic: Conectando Estructura i idiomes del nou àlbum • Després d’Esencia Femenina, Elena prepara un nou disc titulat “Conectando”. • Caminando és la primera cançó d’aquest nou àlbum. • L’àlbum combinarà: - Cançons en italià (el seu reencontre amb la llengua materna). - Una cançó en anglès. - Dues cançons en castellà. Connexió entre caminar i connectar • La locutora destaca el joc de paraules: caminando i conectando. • S’hi reflexiona sobre el fet que ens connectem quan ens movem: - Caminant, volant, embarcant-nos en projectes. - Quan estem aturats, l’energia es bloqueja. • Elena subratlla que es considera molt interessada en el tema de l’energia i l’univers i que demana al univers “el millor que pugui passar per a ella”. 6. El llibre-diari Hoy elijo sonreír Motiu personal i procés de sanació • Elena revela que ha escrit un llibre-diari titulat “Hoy elijo sonreír”. • Neix d’una etapa de negativitat profunda, gairebé depressiva, de la qual volia sortir. • La seva eina principal de canvi va ser escriure: - Cançons. - Frases de gratitud. - Reflexions personals. “Pasé años en negatividad, casi depresión, y quise salir de eso y me puse más a escribir…” Art, psicologia i positivitat • Elena és psicòloga d’organitzacions i s’ha format en desenvolupament de persones i professionals. • Creu fermament que ella mateixa ha de recórrer també aquests camins de desenvolupament que proposa als altres. • Descobreix el poder de la positivitat conscient i del treball diari de gratitud. Estructura del programa del llibre El llibre està plantejat com un programa de canvi personal: • Comença amb una reflexió inicial. • Inclou 4 setmanes de pràctica diària (matí i nit) amb pàgines ja preparades per omplir. • Després hi ha una pausa amb nova reflexió, i s’afegeixen 4 setmanes més amb elements nous. • Finalitza amb una reflexió sobre la pròpia vida. • Temps necessari: - 5–7 minuts al matí. - 5–7 minuts a la nit. Efecte en clients i lectors • Inicialment ho feia com a fulls individuals per a clientes, a mode de diari de gratitud (iJournal). • En veure que funcionava tant en ella com en els altres, decideix convertir-ho en llibre. • Una clienta, per exemple, el té a la cuina i omple el diari mentre esmorzar i sopar. On es pot trobar • El llibre es pot adquirir a totes les llibreries i a Amazon. • Elena comenta que pot portar alguns exemplars al concert de divendres. 7. Positivitat, consciència emocional i oportunitats Viure la tristesa de manera sana • La conversa aprofundeix en com les persones positives també viuen el negatiu, però d’una altra manera. • La melancolia, diu Elena, no és el contrari de la positivitat, sinó una forma de viure i expressar la tristesa per arribar a “un pas més enllà”. “La melancolía también es vivir esta tristeza, es expresarla para llegar a algo diferente. Es como ver el final del túnel.” Importància de saber què et passa • La locutora subratlla que el moment clau és passar del “no sé què em passa” a entendre-ho. • Quan saps què et passa, pots posar-hi solució i donar aquest petit pas endavant. • Elena hi coincideix i reforça la idea que: - La consciència emocional és el primer pas. - La positivitat és una forma d’interpretar i transformar el que ens passa, no de negar-ho. 8. Música en directe: Esencia Femenina i “Mujeres de hoy” Interpretació en directe • Al tram central, Elena agafa la guitarra i canta en directe una cançó del disc Esencia Femenina, dedicada a la locutora. • La lletra parla de: - La condició de ser dona avui. - El passatge entre ser nena, dona adulta i àvia del futur. - La lluita i les responsabilitats que assumeixen les dones. “Somos mujeres de hoy, niños de ayer, abuelas de mañana y amigas cada día…” • El tema subratlla també: - L’amor propi i l’acceptació del cos que canvia. - L’afrontament dels pors i de les responsabilitats. - La defensa de la confiança pròpia: “No me quites la confianza, este poder no lo tendrás”. Reacció emocional • La locutora explica que té “pell de gallina” escoltant-la. • Esmenta altres cançons del disc, com “Quiero decirte algo” o “La mujer del marinero”, remarcant la força emocional del repertori. 9. La llegenda de “La mujer del marinero” i la creativitat quotidiana Origen de la cançó • Elena relata una llegenda irlandesa que va inspirar “La mujer del marinero”: - Li van dir que no anés a la platja de nit perquè s’hi veia l’esperit d’una dona que caminava esperant el seu mariner. - En un Irish pub, un home gran li assegura: “Yo lo he visto, yo lo he visto”. • Aquest tipus d’històries la fascinen, tot i que reconeix que no va anar-hi a comprovar-ho. Dones que esperen, homes que no • La locutora reflexiona, en clau d’humor crític, que hi ha moltes llegendes de dones que esperen (a la platja, a les corbes perilloses, etc.), però no de homes que esperin. • Planteja la idea que els homes “passen pàgina” abans, mentre que les dones es queden, conscients del que tenen i del que esperen. La frase “Mi canción vuela con el viento” • Elena explica una anècdota sobre la creació del tornada: - Estava escrivint la cançó a la terrassa. - Una fulla amb la lletra se li va volar. - Ella va cridar: “Mi canción vuela con el viento”, i d’aquí va sortir literalment la frase i la idea del tornada. “También la creatividad en el día a día.” Altres cançons del disc i el català • Es fa un repàs espontani a peces del disc: Vuela alto, La mujer del marinero, etc. • Elena comenta que té cançons en català i que està fent un curs de català. • La locutora li demana que algun dia li canti una cançó en català al programa, cosa que Elena accepta amb naturalitat. 10. Concert a la Casa del Jardín i nova cançó en anglès Detalls del concert • Es recorda diverses vegades que el concert serà divendres a les 21h a la Casa del Jardín, a la Vía Augusta. • Repertori previst: - Cançons en italià. - Temes en castellà. - Alguna peça en català. - Una cançó en anglès. La cançó Find the Way • Elena revela que presentarà “Find the Way”: - Ja existia per a la banda Ellen & The Good Boys. - Ara l’ha reversionada en una forma molt seva, amb fingerpicking i un estil íntim. - Es publicarà al gener. • Destaca que la va relaxar molt produir-la, reforçant la idea de la música com a espai de benestar. Comiat i invitació • Es tanca l’entrevista agraint-li la presència. • Elena convida l’audiència a: - Seguir-la a les xarxes. - Assistir al concert de divendres. 11. Cançó final “Rosa”: homenatge a l’àvia Dedicatòria i significat • Al tram final, després de dubtar entre “la rosa o la mariposa”, opten per “Rosa”, una cançó dedicada a l’àvia d’Elena. • La lletra parla de: - Les dures condicions de vida al camp. - El dolor físic i el cansament. - El suport de la figura del pare que cantava cançons, donant esperança i voluntat. “Rosa en el viento, no dejes caer tus pétalos… No dejes de luchar, no dejes de amar.” Retrat de generacions de dones • “Rosa” reflecteix la vida de moltes dones que no van poder viure els seus somnis, però que van lluitar per la família. • La cançó és un homenatge tendre i combatiu a aquestes generacions, connectant amb el fil temàtic d’Esencia Femenina. 12. Tancament • El programa es tanca amb agraïments, salutacions de bona nit i una breu coda musical. • Queda una imatge global d’Elena Ley com a: - Cantautora multilingüe. - Psicòloga centrada en el creixement personal i la positivitat. - Dona que transforma la nostàlgia, el dolor i les llegendes en música i eines de canvi (cançons, concerts, llibre-diari). Temes principals tractats 1. Música i trajectòria artística • Tancament del projecte “Esencia Femenina”. • Èxit al Festival de San Remo Senior amb Caminando. • Presentació del futur disc “Conectando”. • Cançons en diferents idiomes: italià, castellà, català, anglès. • Interpretacions en directe de peces com “Mujeres de hoy” i “Rosa”. 2. Identitat femenina i empoderament • Visió de la feminitat contemporània: dones d’avui, nenes d’ahir, àvies de demà. • Dones que assumeixen responsabilitats però no volen més obligacions ni justificacions. • Històries de dones que no van poder complir somnis, com l’àvia a “Rosa” o la figura de la dona del mariner. 3. Creixement personal, psicologia i positivitat • Experiència pròpia de negativitat i quasi depressió i camí de sortida. • Eina del diari de gratitud i consciència emocional (Hoy elijo sonreír). • Concepte de la melancolia com a pas cap a la llum (veure el final del túnel). • Importància de saber què et passa per poder transformar-ho. 4. Espiritualitat quotidiana i “energia” • Interès d’Elena pel tema de l’energia i l’univers. • Idea de demanar al univers el millor possible. • Relació entre moviment (caminar, viatjar, embarcar-se) i connexió amb oportunitats. 5. Llegendes, memòria i creativitat • Llegenda irlandesa de la dona del mariner que espera a la platja. • Reflexió sobre les figures femenines que esperen i la seva càrrega simbòlica. • Anècdotes creatives com la fulla que vola i inspira el vers “mi canción vuela con el viento”. Tags • Elena Ley • Tarragona Ràdio • Caminando • Esencia Femenina • Conectando • San Remo Senior • cantautora • psicologia • creixement personal • positivitat • feminisme • dones • empoderament femení • música en directe • cançó d’autor • llibre de desenvolupament personal • diari de gratitud • Hoy elijo sonreír • energia i univers • llegendes • dona del mariner • Rosa • concert Vía Augusta • Casa del Jardín • multilingüisme musical • cançons en italià • cançons en català • Find the Way Seccions de l’episodi Nota: els temps són aproximats segons els fragments proporcionats. Obertura musical: “Caminando” (fragment inicial) • Inici: 0 s • Final: 154 s • Resum: S’obre el podcast amb la interpretació enregistrada de Caminando en italià. La lletra introdueix els temes del camí vital, el pas del temps, la memòria, la soledat i el coratge. Presentació d’Elena Ley i del concert a Tarragona • Inici: 155 s • Final: 211 s • Resum: Sílvia dona la benvinguda a Elena Ley als estudis de Tarragona Ràdio i explica el motiu de l’entrevista: el concert a la Casa del Jardín (Vía Augusta) i la presentació del seu últim treball i de Caminando. Tancament d’“Esencia Femenina” i retorn a l’italià • Inici: 192 s • Final: 248 s • Resum: Elena explica que el projecte Esencia Femenina ha acabat, després de publicar les 15 cançons del disc a plataformes digitals. Detalla que és un CD temàtic sobre la feminitat i que l’última cançó, en italià, és un pont cap a una nova etapa creativa en aquest idioma. San Remo Senior i l’èxit de “Caminando” • Inici: 249 s • Final: 353 s • Resum: Elena relata com envia Caminando al Festival de San Remo Senior, és seleccionada per a la final i obté el segon premi en una categoria molt competida. Explica l’anècdota del número 17, considerat de mala sort a Itàlia, i com gestiona la tensió fins a conèixer el resultat. Origen, lletra i significat de “Caminando” • Inici: 354 s • Final: 495 s • Resum: Elena explica que Caminando va ser escrita a Madrid durant una estada de promoció. Defineix la cançó com una metàfora de la vida i tradueix la lletra al castellà, comentant-ne els passatges clau: viure entre països i somnis, el pas del temps, el valor de caminar entre laberints i el coratge com a guia vital. Comenta com decideix finalment enviar-la a San Remo Senior. Nou disc “Conectando” i reflexió sobre el moviment i l’energia • Inici: 525 s • Final: 604 s • Resum: Es revela que Caminando és la primera cançó d’un nou àlbum, Conectando, que inclourà temes en italià, una cançó en anglès i dues en castellà. Es reflexiona sobre la relació entre “caminar” i “connectar” i sobre com el moviment (caminar, volar, embarcar-se en projectes) activa l’energia i genera connexions i oportunitats. Elena comenta el seu interès per l’energia i el fet de “demanar al univers” el millor possible. Del dol a la positivitat: el llibre-diari “Hoy elijo sonreír” • Inici: 604 s • Final: 851 s • Resum: Elena explica que, després d’anys de negativitat i quasi depressió, va començar a escriure per sanar-se: cançons i un diari de gratitud i consciència emocional. Com a psicòloga d’organitzacions, integra formació en desenvolupament personal i dissenya un programa estructurat en forma de llibre: Hoy elijo sonreír. Detalla l’estructura del programa (reflexions, blocs de quatre setmanes, exercicis matí i nit) i com l’han utilitzat les seves clientes. Comenten la importància de ser conscient del que et passa per poder avançar i com la gent positiva viu les dificultats com a oportunitats. Esmenta que el llibre està disponible en llibreries i a Amazon. Música en directe: cançó de “Esencia Femenina” sobre les dones d’avui • Inici: 893 s • Final: 1124 s • Resum: Elena interpreta en directe amb guitarra una cançó del disc Esencia Femenina, dedicada a la locutora, centrada en les “mujeres de hoy”. La lletra parla del pas del temps (nenes d’ahir, àvies de demà), de la responsabilitat, del no tenir por i de l’autoestima i el poder personal de les dones. La locutora reacciona emocionada, amb “pell de gallina”, i recorden altres temes del disc. La llegenda de “La mujer del marinero” i la creativitat del dia a dia • Inici: 1148 s • Final: 1281 s • Resum: Elena explica la llegenda irlandesa de “la mujer del marinero” que espera el seu home a la platja, i com aquesta història la va impressionar i inspirar. Relata l’anècdota del vell de l’Irish pub que li assegura haver vist l’esperit. Es reflexiona sobre com sovint les històries de por i d’espera tenen protagonistes femenines, mentre que no hi ha llegendes equivalents d’homes que esperen. Elena explica com el vers “Mi canción vuela con el viento” sorgeix literalment del moment en què una fulla amb la lletra se li escapa i vola, evidenciant la creativitat en el quotidià. També menciona que té cançons en català i que està fent un curs de català. Recordatori del concert i nova cançó en anglès “Find the Way” • Inici: 1281 s • Final: 1339 s • Resum: Es recorda que el concert tindrà lloc divendres a les 21 h a la Casa del Jardín, a la Vía Augusta, amb un repertori en italià, castellà, català i anglès. Elena presenta la cançó “Find the Way”, que publicarà al gener, adaptació d’un tema escrit per a la banda Ellen & The Good Boys, ara versionat en un estil més íntim i relaxant per a ella. S’acomiaden convidant de nou el públic a assistir al concert i a seguir Elena a les xarxes. Cançó final “Rosa”: homenatge a l’àvia • Inici: 1365 s • Final: 1544 s • Resum: A petició de la locutora, Elena interpreta “Rosa”, una cançó dedicada a la seva àvia. La lletra descriu la duresa del treball al camp, el dolor físic, la pobresa i el suport del pare que cantava, donant esperança. El tornada insta la Rosa (i simbòlicament totes les dones com ella) a no deixar caure els seus pètals, a no deixar de lluitar ni d’estimar. La peça tanca el cercle temàtic sobre dones, memòria i resistència. Tancament del programa i comiat • Inici: 1544 s • Final: 1608 s • Resum: Es tanquen micròfons amb agraïments, salutacions de bona nit i un breu fragment musical final. Es consolida la imatge d’Elena Ley com a artista i psicòloga que camina entre països, idiomes, emocions i històries de dones, connectant música i creixement personal.

  • 15'

    Borja Niso: del teclat informàtic al piano i als somnis

    Resum del contingut Entrevista radiofònica a Borja Niso, pianista i compositor, que explica el seu canvi vital radical: passar de ser enginyer informàtic i consultor en turisme a dedicar-se plenament a la música i al piano. De Madrid a la música Va néixer a Madrid el 1980, amb una infància "normal" i sense cap vinculació especial amb el piano. Es va graduar com a enginyer informàtic i va treballar durant 17 anys en una vida estable, amb feina fixa i hipoteca. L’abril del 2016, amb 36 anys, comença a tocar el piano de forma autodidacta, demostrant que mai és tard per complir un somni. "Decidí dejar todo atrás, toda mi vida atrás y emprender un camino totalmente diferente. Dejé la ingeniería por la música." El clic: Ludovico Einaudi i la revelació Descobreix Ludovico Einaudi a través de l’anunci de la Lotería de Navidad 2015, amb la peça Nubole Bianche. Decideix anar a un concert al Teatro Real de Madrid. Durant la interpretació de Nubole Bianche sent una connexió molt profunda amb el seu interior i pren la decisió de: Deixar la seva carrera d’enginyer. Posar-se a estudiar piano seriosament. Perseguir el somni de tocar en grans teatres i auditoris davant de milers de persones. De la incomprensió a l’èxit sobre els escenaris La seva decisió és rebuda amb escepticisme: molta gent li diu que està “boig” per deixar una vida estable per la música. Malgrat tot, aposta pel “tot és possible” i assumeix el risc. Publica el seu primer disc, “Orígenes”, a finals del 2019 i inicia la gira Orígenes Tour. La pandèmia atura els concerts, però els reprèn l’agost del 2020. Des d’aleshores ha fet prop de 450 concerts, demostrant que viure de la música és possible. Tribut a Ludovico i evolució artística Inicia un tribut a Ludovico Einaudi, interpretant les seves obres en directe en un espectacle amb piano i llum de espelmes. Aquest format té molt d’èxit, especialment a Barcelona. Juntament amb la seva directora creativa, Cristina Gatell, crea espectacles nous al voltant del piano i la seva música. Publica diversos treballs: “Orígenes”, “Horizontes”, “Almas Encontradas”, “Rapsodia” i finalment “Evolution”, el seu disc més recent. “Dream Experience” al Palau de Tarragona L’entrevista se centra especialment en el seu espectacle “Dream Experience”, que es representarà al Palau de Tarragona: Espectacle de teatre musical al voltant dels somnis i el propòsit vital. Format escènic amb: Piano. Violoncello (cello). Veu lírica (soprano Aide Mariñoso). Repertori que combina: Peces del seu àlbum “Evolution”. Els èxits més coneguts de Ludovico Einaudi: Experience, Divenire, Nubole Bianche (la cançó que li va canviar la vida). Temes propis amb lletra, que expliquen “la història dels somnis”. "Lo que hemos querido conseguir con este espectáculo es poder emocionar a la gente y poder hacer sentir a la gente lo que yo sentí ese 16 de abril de 2016." L’objectiu principal és: Emocionar el públic. Ajudar-lo a identificar el seu somni i el seu propòsit. Convidar tothom a perdre la por a intentar-ho. "Todos tenemos un sueño. Y hemos venido a cumplirlo." Missatge vital: viure per somiar Borja Niso insisteix en un missatge de fons molt clar: La vida és una combinació de somriures i llàgrimes, com una de les seves cançons. Tot i les dificultats, hem vingut a somiar i a ser feliços. La música és l’eina amb què vol transformar, inspirar i donar coratge al públic. Després dels concerts, ell i l’equip es queden a saludar i abraçar el públic per mantenir aquesta connexió emocional. Gires i pròximes dates A més de Tarragona, la gira passa per ciutats com Badajoz, Zaragoza, Madrid, Sevilla, León, Barcelona, entre d’altres. Anuncia un concert molt especial a Barcelona el 6 d’abril, coincidint amb el desè aniversari del seu “clic” vital. També es comenta que està a punt de celebrar el seu 45è aniversari, gairebé coincidint amb la seva actuació a Tarragona. Tancament de l’entrevista L’entrevista es tanca amb: Agraïments mutus entre la presentadora i Borja Niso. Una invitació als oients a comprar entrades (a través de borjaniso.com) i a no deixar passar l’oportunitat de viure aquesta experiència. Un comiat afectuós i la promesa de trobar-se a Tarragona per compartir música, emoció i somnis. "Lo que queremos conseguir en el Palau de Tarragona este sábado es que la gente se emocione, que vibre y que disfrute sobre todo y que sea feliz."

  • 12'

    Retrovisor musical: Pirats, Joan Amèric i My Tips

    Resum del contingut Espai de retrovisor musical dins del programa Fans de Tarragona, on la Sílvia conversa amb Jordi Sugranyes per repassar tres moments destacats de la música en directe, principalment del Camp de Tarragona i entorn. 1. Presentació de la secció i del Jordi La Sílvia introdueix el Jordi Sugranyes com algú que porta "tres píndoles" de passat, present i futur musical. Es remarca la seva capacitat gairebé "miraculosa" de ser a molts concerts i de moure’s pel món de la música. El Jordi explica que remena arxius d’àudio i rescat relíquies que nodreixen la secció retrovisor musical. "Avui començarem el retrovisor musical número 294, retrocedint fins al 3 de novembre de 1990." 2. Primera píndola: Pirats per televisió (1990) Es viatja al 3 de novembre de 1990, quan el grup Pirats apareix al programa A ritme d’aquí de la televisió Mare Nostrum (televisió de Reus). Entrevista breu i distesa al grup: Es presenten els membres (Héctor, Carlos, Evan, Àlex, Ramon) i els seus rols al grup. Expliquen que fa dos anys que toquen per Tarragona. Mencionen una maqueta amb quatre cançons, destacant el tema "Una ratlla més". To molt informal i juvenil, amb bromes sobre ulleres trencades als concerts i l’energia del directe. "Una ratlla més, que recorda què? M'agrada que m'afegi aquesta pregunta, no en volem més." La Sílvia i el Jordi recorden que, amb els anys, els Pirats han evolucionat fins a Gloucester, però mantenint la fervescència i energia originals. 3. Segona píndola: Concert de Joan Amèric a Reus (1990) Es manté la data del 3 de novembre de 1990, però canviant d’escenari: el Teatre Bartrina de Reus. El cantautor Joan Amèric hi presenta les cançons del disc Tornar a l’aigua. Entrevista posterior al concert: Joan Amèric remarca que cada concert és una història. Malgrat que no hi havia gaire públic, el defineix com un públic molt intens i implicat. Ell i els músics queden molt satisfets del recital i l’han gravat per poder-lo revisar i gaudir més endavant. El programa fa sonar una de les seves cançons, de to poètic i introspectiu, amb referències a la nit, el mar, la lluna i el desig. "Cada concert és una història i concretament en este hem estat molt bé i hem quedat molt satisfets els músics i jo." La Sílvia lamenta que hi hagués poca gent al concert, perquè es van perdre cançons molt boniques en directe, i expressa el desig de tenir Joan Amèric algun dia al programa. 4. Tercera píndola: My Tips i escena del Camp de Tarragona (2006) Jordi avança fins al 4 de novembre de 2006, a la sala del Sindicat de les Borges del Camp. S’hi va celebrar un concert amb tres formacions del Camp de Tarragona: Sinopsi (de Montbrió) My Tips (de Valls) Setimits (de Vilaplana) Per tancar el retrovisor musical, escolten My Tips, que presentaven el CD 2 de nous. La cançó que sona té un to reivindicatiu i polític, amb referències a: Una mentida i una estafa de l’Estat El silenci històric i les ferides no tancades La Guerra Civil, l’any 1939 i la dictadura posterior La prohibició de la llengua i la repressió als Països Catalans "Durant segles el silenci he impulsat grans ferides mai tancades resignant-nos a callar. Vull la llibertat!" 5. Tancament de la secció Amb My Tips de fons, el Jordi acomiada la secció fins la setmana següent. La Sílvia s’acomiada també dels oients del Fans de Tarragona i del programa, desitjant bon cap de setmana. Idees clau Rescat de memòria musical local mitjançant arxius d’àudio antics. Protagonisme de grups i artistes vinculats al Camp de Tarragona i l’escena catalana. Contrapunt entre: L’energia desenfadada de Pirats La sensibilitat poètica de Joan Amèric La contundència reivindicativa de My Tips Valoració de la música en directe i dels petits escenaris (televisió local, teatres, sales de poble) com a espais de cultura i memòria.

  • 50'

    Borja Niso i Elena Ley a Tarragona + Retrovisor

    Resum del programa Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio porta un episodi molt musical amb tres blocs principals: Entrevista a Borja Niso i la seva “Dream Experience” al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrevista enregistrada a l’Elena Ley (als Estudis de Tarragona Ràdio), amb cançó en directe i presentació del seu concert a la Casa del Jardí. Retrovisor Musical amb el Jordi Sugranyes: Pirats (1990), Joan Amèric (1990) i My Tips (2006), i petició final d’Aleix Quirí i Aleire Pardo. Borja Niso: del clic vital al teatre musical Clau de volta de la seva història Inici tardà però decidit: comença a tocar el piano de forma autodidacta als 36 anys (2016), després d’emocionar-se en un concert de Ludovico Einaudi. Gir professional radical: "Vaig deixar la meva carrera per amor a la música." Discografia: 5 àlbums i 1 EP; de l’estrena amb Orígenes (2019) fins a Evolution (últim treball). 450+ concerts des de l’agost de 2020, malgrat la pandèmia. Dream Experience (Tarragona) Espectacle immersiu i emocional de teatre musical: piano, violoncel (María Montes), i veu lírica (soprano Aidea Mariñoso). Obres pròpies (sobretot d’Evolution) + èxits d’Einaudi (Experience, Divenire, Nuvole Bianche). Missió artística: "Tots tenim un somni… i hem vingut a complir-lo." Informació pràctica Dissabte 8, 20:00 — Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades: borjaniso.com (secció concerts). Gira també a Badajoz, Zaragoza, Madrid, Sevilla, León. 16 d’abril (10 anys del ‘clic’): concert a Barcelona (Paral·lel 62). Elena Ley: cançons, Sanremo Senior i un llibre per somriure Concert i nou rumb creatiu Cantant italiana establerta a l’àrea de Barcelona. Concert a La Casa del Jardí (Vía Augusta) el divendres 17, 21:00. Tanca el cicle de publicació d’Esencia Femenina (15 singles, disc temàtic sobre la feminitat i històries reals) i torna a publicar en italià. La cançó Caminando: 2n lloc a Sanremo Senior; metàfora del camí vital, que va interpretar a l’estudi. "Quan ens movem, connectem." Llibre-diari: “Hoy elijo sonreír” Programa guiant 8 setmanes de pràctica diària (5–7 minuts matí i vespre) de gratitud, consciència i positivitat. "La melangia també és una manera d’arribar a una llum diferent." Disponible a llibreries i Amazon; podria portar-ne exemplars al concert. Avança proper àlbum ‘Conectando’ (principalment en italià; també peces en anglès i castellà). Retrovisor Musical (Jordi Sugranyes) Píndoles d’arxiu Pirats (1990, TV Mare Nostrum, ‘A ritme d’aquí’): energia desbordant i anècdotes d’escenari. Joan Amèric (1990, Teatre Bartrina, Reus): recital intens de “Tornar a l’aigua” malgrat poca assistència. My Tips (2006, Sindicat de les Borges del Camp): presentació del CD “2 de nous”, lletres crítiques i de memòria. Tancament Petició dels oients: Aleix Quirí i Aleire Pardo, “La branca” (29 d’octubre). Comiat i agraïments. Destaquem Missatges inspiradors sobre somnis i canvis vitals (Borja Niso). Empoderament femení i benestar: cançons i journal d’Elena Ley. Memòria musical tarragonina al Retrovisor, amb joies d’arxiu. Ubicació i emissió Enregistraments i directes als Estudis de Tarragona Ràdio (programa: Fans de Tarragona), amb obertures i separadors de secció.

  • 47'

    Festival Muses, tribut al Canto i 2UT en directe

    Resum general Programa Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio amb un menú molt musical i d’actualitat local. Els temes centrals han estat: Concert del Festival Muses a Valls: entrevista amb Maria Rodés sobre el directe conjunt amb Idoipe a l’Església de Sant Francesc, el diàleg entre cultures i llegendes pirinenques i els seus nous llançaments. Tribut a El Canto del Loco: conversa amb Jordi (Encanto del Loco) sobre l’origen del projecte, la gira, el repertori i la connexió amb el públic. Estrena dels 2UT: presentació del senzill en directe “I’m Losing the Will to Fight” i anunci d’exclusiva: el proper single es presentarà a Tarragona Ràdio. Agenda i publicitat local: cites solidàries i d’ocupació a Tarragona. "Esteu escoltant una cançó en directe, no és d’estudi" (2UT) "A Saragossa somplen 8.000-10.000 persones; és bastant heavy" (Encanto del Loco) Festival Muses: Idoipe + Maria Rodés (Valls) El concert i l’escenari Data i lloc: demà, 21.00 h, a l’Església de Sant Francesc (Valls). Format: proposta amb un punt més electrònic del que Maria sol fer en temples; aprofitant la sonoritat especial de l’espai. Possible enregistrament: ho valoren pel caràcter singular del lloc. El projecte i les cançons Col·laboració nascuda fa poc més d’un any per connectar cultura aragonesa i catalana. Temàtica lírica: mitologia pirinenca, encantàries i llegendes; connexió amb la vigília de Tots Sants (la peça “Monte perdido” evoca un fantasma que apareix aquesta nit). Novetats de Maria Rodés Nou disc el 28 de novembre. Avançaments: “El parque” (amb La Bien Querida), “Lo que me pasa”, “Pienso en ti”, “Hechizo”. 18 de novembre: nou avançament amb Soleá Morente. Col·laboracions: aposta per preguntar i construir “sí positius” que s’afegeixen per amor a l’art. Tribut a El Canto del Loco: Encanto del Loco Origen, gira i places clau Origen en pandèmia: convertir la nostàlgia en projecte viu. Ritme de gira: del primer any (~30 bolos) al tercer (~70) i enguany (~60+). Places grans: Saragossa (8.000-10.000), La Línea (5.000-7.000), Madrid molt fort. Banda i proposta escènica Membres: Jorge M. Álvarez (veu), Jordi (guitarra i cors), Marc Jiménez (baix), Diego Juan Tabena (bateria). Repertori: clàssics imprescindibles (“Zapatillas”, “Volverá”, “Una foto en blanco y negro”...) i joies com “Pequeñita” en sales. Relació amb el públic: saluden al final, recullen feedback i fomenten la nostàlgia intergeneracional (públic molt jove que canta tot). Connexions: trobada amb David Otero; respecte als drets d’autor i esperit d’homenatge. La parada a Tarragona Les Ales Zero: diumenge, gairebé “sold out”; entrades a lesalazero.com i neverlandconcerts.com. Properes cites: Cerdanyola del Vallès (consulta a Instagram del grup). 2UT: nou single i canvi de pell “I’m Losing the Will to Fight” Novetat: llançat el 23/10 sota 2UT. Particularitat: tema gravat en directe, sense trampa ni cartró; energia crua i viva. Evolució sonora: gir cap a textures més pujades mantenint l’essència (referents: Muse, Biffy Clyro, Pink Floyd). El trio i el procés Pasco Martín, Miguel Alberto Cruz i Tomàs Aleja: idees col·lectives, química de directe. Accepten la imperfecció creativa com a motor de personalitat i millora. El que vindrà Exclusiva a Tarragona Ràdio: el proper single es presentarà al programa. Disc al forn: a punt abans d’acabar l’any; visita promesa als estudis del programa per a una xerrada extensa. Agenda i publicitat local Mamapop Guateque (1/11): al Palau Firal i de Congressos de Tarragona, a benefici de la recerca del càncer de mama (Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili). Entrades: mamapop.cat i Farma Tarraco. Fira de l’Ocupació (13/11): Recinte Firal de Tarragona. Organitza Cambra de Tarragona amb suport institucional i Fons Social Europeu. Moll de Costa – Port de Tarragona: cultura, lleure i esport a la vora del mar. Comerç local: campanya de Via T. Highlights clau Concert íntim i màgic de Muses amb Idoipe & Maria Rodés, entre mitologia i electrònica en un espai sagrat. Tribut d’alt voltatge: Encanto del Loco celebra el llegat d’El Canto del Loco amb grans aforaments i proximitat al públic. 2UT en estat de gràcia: nou single en directe, promesa d’estrena exclusiva a Tarragona Ràdio i disc imminent.

  • 6'

    Passatge del terror a Tòtem: Halloween a Tarragona

    Resum Què és Passatge del terror “El ritual” recuperat després d’uns anys, amb llums, efectes i molt de pànic. Experiència per riure i passar por: ambientació inspirada en clàssics com L’Exorcista i la BSO de Halloween. "Sortireu divertits o plorats" Dates i horaris 31 d’octubre i 1 de novembre Passis a les 18.00 i les 22.00 (format familiar a la tarda i més intens al vespre) Versió nocturna a l’interior de la discoteca: de la 1.00 fins al tancament Ubicació i preu Discoteca Tòtem — Avinguda Pau, 2, Tarragona Entrada amb donatiu: 3 € a taquilla (aforament limitat) Què t’hi trobaràs Llums, efectes especials i presència de zombis i altres sorpreses a l’interior del local les dues nits. Possibilitat de combinar festa i passatge: ballar i, quan vulguis, “entrar a veure què passa”. Organització i col·laboracions Complicitat de la discoteca Tòtem (infraestructura i suport logístic). Donatiu per cobrir despeses de decoració i guiatge; iniciativa d’una entitat local compromesa amb la ciutat. Castanyada + Halloween Proposta de “matxembrar” tradició i festa: Castanyada + Halloween en un mateix esdeveniment. Recordatori que el Halloween té arrels europees: fer-ho nostre i celebrar-ho plegats. Més informació A les xarxes socials de l’entitat organitzadora i de la discoteca Tòtem.

  • 30'

    Relatos Góticos: Ian Lins entre Poe i Verne

    Presentació i context A Tarragona Ràdio, Sílvia conversa amb l’autor i músic Ian Lins, que presenta el seu nou llibre, Relatos Góticos, disponible a Amazon. Obertura distesa amb música, broma sobre la “falca publicitària” i ambient de tarda plujosa que encaixa amb el to gòtic del volum. El llibre en 4 peces i les influències Format: 4 relats (dues novel·les curtes i dos contes breus) amb inspiració victoriana i gòtica. Influències declarades: Edgar Allan Poe, Horace Walpole, Arthur Conan Doyle i Jules Verne; també ecos d’H. G. Wells i, tangencialment, Lovecraft. Ambientació acurada i documentada: passatges històrics reals (p. ex., un destacament francès imperial), sempre amb licències del gòtic. Relat 1 — Eloïsa Protagonista: Eloïsa, dama d’un castell vinculada a l’arribada d’un destacament francès i amb un secret que es desplega gradualment. Temàtica: vampirs amb gir científic final “a la Jules Verne”, que reinterpreta el tòpic des d’un angle de ciència versus ocultisme. To i missatge: malgrat l’ombra gòtica, l’autor cerca sempre una llum d’esperança al desenllaç, en sintonia amb la seva base d’espiritualisme, budisme i hinduisme. "Por más que la oscuridad desee pertenecer, la luz acaba siempre por encontrar un resquicio en el que mostrar su esplendor para todos los que mantienen la fe en tiempos de oscuridad." Relat 2 — L’estància Conte breu de suspens: un personatge es desperta de nit, immòbil i paralitzat, en un lloc desconegut. Més inquietud psicològica que terror explícit. Relat 3 — La Tormenta — El Salón de los Pasos Perdidos Preferit de l’autor: atmosfera detectivesca a l’estil Conan Doyle barrejada amb gòtic. Intriga amb elements estranys (figures “arrugades i seques”), pistes i lògica, i un detectiu “una mica especial”. Relat 4 — Los hijos que nos conquistaron Peça d’aire futurista des de mirada del XIX, a l’estil H. G. Wells i Jules Verne: especulació científica però escrita amb veu victoriana. Tò, valors i procés creatiu Un classicisme deliberat Lins defensa el gust pel clàssic: victorià, gòtic, música de Bach i Handel, literatura de Jane Austen, cinema de la Hammer i Vincent Price. Rebutja “modernitzar” per inèrcia: prefereix reprendre una tradició que ja no s’escriu i aportar-hi obra nova. Mètode d’escriptura i immersió Immersió temporal per refinar el to: dues setmanes reclòs, llum tènue, només música clàssica (especialment Bach), revisant i reescrivint. Alguns relats provenen d’esbossos d’ara fa una dècada, polits per sonoritat d’època i coherència estilística. Recomanació d’experiència lectora: llum baixa, te, Bach de fons —per “entrar” a l’època. Temporada i ambientació Llibre ideal per tardor i “Castawind” (joc entre castanyada i Halloween): lectura de foc a terra i manteta. Autoria i posició davant la IA Crítica a llibres fets amb IA o ghostwriters: defensa que Relatos Góticos està escrit íntegrament per l’autor. Trajectòria de Lins i obres prèvies De l’autoajuda espiritual (referent Wayne Dyer) a la ficció: descatalogació d’obres anteriors per distanciar-se d’un corrent esotèric comercial. Títols anteriors: Cuentos del despertar, La melodía de la vida, Decálogo Universal. Formació i interessos: antropòleg; treball acadèmic sobre Edgar Allan Poe. Publicació i idiomes Disponibilitat: Amazon. Idioma actual: castellà; traduccions al català i anglès previstes quan hi hagi temps. Projecte musical “Terra” i broma final El projecte Terra (en català) està en pausa per manca de suports; alguns vídeos fets amb IA de manera pragmàtica però amb dubtes de valor creatiu. Disponible a Spotify, YouTube i Bandcamp. Gag radiofònic: un “estudi” d’“autoritat” recomana escoltar Tarragona Ràdio 24 h al dia per la salut. Tancament Invitació a tornar per llegir fragments a antena amb Bach de fons. Reivindicació final: llibre clàssic, diferent i honest, per a qui estima l’ambient victorià i el gòtic amb una espurna de llum.

  • 12'

    El cantautor i compositor argentí, Axel en concert a la Sala Zero, aquest Dijous

    Resum Entrevista a Axel a Tarragona Ràdio amb motiu del seu retorn als escenaris d’Espanya després de 7 anys. Presenta el nou àlbum Vuelve i obre una gira íntima que comença a la Sala Zero (Tarragona), repassant 25 anys de carrera i 9 discos. Punts clau Retorn a Espanya: després de la pandèmia (a l’Argentina, gairebé 20 mesos d’aïllament), canvis personals i una pausa vital que el van portar a un renéixer artístic. Nou àlbum – Vuelve: treball sanador i catàrtic, ple d’històries personals; inclou una col·laboració amb Rosalén a Solo tu voz. Gira de novembre: 14 ciutats; inici a Tarragona. Format “tu a tu”: ell sol a l’escenari amb piano, dues guitarres i harmònica. Repertori imprescindible: “Celebra la Vida”, “Que Voy a Amar”, “Amo”, “Amor por Siempre”, “Estás Buscando”, “Miradas”, “Somos Uno”, “Todo Vuelve” i perles del “lado B”. Interacció amb el públic: moment obert a peticions en directe; si cal, convida fans a pujar a l’escenari per cantar plegats. Documental de gira: tot el tour es grava amb equip propi d’àudio i vídeo. Tecnologia al concert: respecta l’ús de mòbils, però convida a connectar sense pantalles. Col·laboracions destacades: Dani Martín, India Martínez, Vanesa Martín, Bustamante, Alejandro Sanz, Rosalén i Serrat; somia gravar algun dia amb Sanz i Serrat. Moment emotiu: agraïment profund a Serrat per un vídeo dedicat a la seva mare abans de morir; un record inoblidable. Detalls del concert a Tarragona Data: 30 d’octubre Lloc: Sala Zero, Tarragona Format: íntim; Axel sol amb piano, guitarres i harmònica. Concert extens però ajustat al ritme de 14 concerts en 18 dies. Frases destacades “Este disco Vuelve es un renacer.” “Es mucho mejor mirarnos a los ojos, pero que cada uno lo viva como quiera.” “Nunca sabes la vuelta a la vida.”

  • 50'

    De JJ González a l'Accents: Embotada i Microscopi

    Panorama general Programa de "Fans de Tarragona" a Tarragona Ràdio amb Núria Calbó dedicat a un especial d’agenda cultural-musical molt complet. S’hi destaquen: Reaparició de José Juan González Nieto (ex-Espaldemaceta) amb el disc bilingüe “Cantimplora cursi” i tres temes en català. Focus en el segell Microscopi: novetats d’Elia Blasco i el duet Terrae. Rutes de tardor: L’Embotada (festa del vi vell), Festival Terrer i Festival Accents 2025 (amb Maika Makowski com a caramel final i avanç de perles 2026 amb Nacho Vegas). Destaquen Canvi d’etapa: “He decidit ja no utilitzar el pseudònim Espaldemaceta”, confessa González Nieto, separant el projecte de versions del nou material propi. Lletra i vida real: “Preguntes de sisè” neix d’una escena a classe postpandèmia; paral·lelisme entre atenció a l’aula i al concert. Microscopi en forma: saxo protagonista amb textures visuals a “L’Aigua” (Elia Blasco) i loops, sintetitzadors i percussió amb arrel tradicional a “Nostre gra” (Terrae). Agenda viva: L’Embotada a Tarragona (concerts, tastos i sostenibilitat d’utillatge), girs de programació del Festival Accents i avanç de Nacho Vegas. Segments principals 1) José Juan González Nieto (ex-Espaldemaceta) Reinici amb nom propi: separa el llegat d’Espaldemaceta de les noves cançons. Temes emesos: “Macà”, “Preguntes de sisè” i “Ho sento”. Directes: anuncia que publicarà dates aviat; converses amb programadors, sales i bars. "He decidit ja no utilitzar el pseudònim Espaldemaceta... Em feia molta il·lusió dir-me pel meu nom." 2) Microscopi: novetats Elia Blasco — “L’Aigua”: saxo com a eix, música balsàmica sense nyonyeria; peces que metaforitzen vida i canvi. S’escolten “Plou” i l’“Interludi Drama and Bass”. Terrae — “Nostre gra”: homenatge a les Terres de l’Ebre, sintetitzadors, loops i efectes de veu amb percussió i tradició viva. S’escolta “La clavellinera” (feat. Alider Sanz). 3) L’Embotada i festivals de tardor L’Embotada (Tarragona): del 4 al 8 (xerrades, projeccions, tastos, concerts). Terrae als Jardins de la Casa Canals (dia 6) i Esperit! a la Plaça del Rei, amb mostra de “Percepció és Distorsió”. Sostenibilitat: es recomana portar embut/copa reutilitzable per evitar gots de plàstic. Festival Terrer: Terrae al Terrer (Pradell de la Teixeta) dins gira del nou disc. 4) Festival Accents 2025 Programació en marxa (Reus, Morell, Riudoms, Constantí, etc.) amb noms com Judit Nedermann & Pau Figueres, Blaumut, Miquel Gil, Quimi Portet, Anna Roig i Carles Velda, entre d’altres. Caramel final: Maika Makowski (13 de desembre, Teatre Bartrina) amb “Bunker Rococo”. Tema emès: “Exotic Ingredients”. Avanç 2026: Nacho Vegas (Teatre Fortuny); recuperen “Verano fatal” (amb Cristina Rosenbinger) com a peça icònica. Apunts clau Tarragona Ràdio i "Fans de Tarragona" com a altaveu local de proximitat. Temes transversals: docència i música, atenció del públic, tradició vs. electrònica, sostenibilitat als festivals.

  • 51'

    Halloween a Totem, Relatos Góticos i Axel

    Resum general del programa Tarragona Ràdio acull un magazín amb tres blocs principals: Especial Halloween: passatge del terror a la discoteca Totem (31 d’octubre i 1 de novembre) amb donatiu de 3 € i formats per a tots els públics. Llibres: conversa amb Lian Lins sobre el seu nou volum de Relatos Góticos (influències de Poe, Conan Doyle i Jules Verne, i quatre relats clau). Música: entrevista a Axel (Argentina) presentant el disc Vuelve i el seu 25 Tour Íntim, que s’estrena a Tarragona (Sala Zero). Especial Halloween: Passatge del terror a la discoteca Totem Què, quan i on Dates: 31 d’octubre i 1 de novembre Horaris: 18 h (format familiar) i 22 h (versió nocturna) Lloc: Discoteca Totem, Avinguda Pau Casals, número 2, Tarragona Entrada: Donatiu de 3 € (a la porta) Organització i to Organitza: Amics de la Part Alta (amb la complicitat de Cristian, de Totem). Experiència amb llums, efectes i molt de pànic… però també diversió. Part del passatge romandrà integrat dins la discoteca a la nit perquè els assistents puguin combinar ball i passatge. "Al final sortireu divertits o plorant… cadascú!" (Sergi Carrillo) Llibre: Relatos Góticos (conversa amb Lian Lins) Temes i influències Quatre relats d’aire victorià i gòtic, amb influències d’Edgar Allan Poe, Arthur Conan Doyle i Jules Verne (també ecos d’H. G. Wells i Lovecraft). L’autor reivindica el suspens psicològic i l’ambientació clàssica, amb una llum d’esperança al final de cada història. Històries destacades Eloïsa: relat de vampirs amb gir científic final, ambientat amb cura històrica (destacament francès, període adequat). L’estança: peça breu sobre la paràlisi del son i la desorientació nocturna (suspens intens, més que terror). La tormenta: El Salón de los Pasos Perdidos: relat detectivesc (molt Conan Doyle), misteri amb lògica i elements gòtics. Los hijos que nos conquistaron: to protofuturista a l’estil Wells/Verne però escrit com si fos del segle XIX. Procés creatiu i context Lins ve de l’autoajuda espiritual (ha descatalogat títols anteriors per coherència), i ara se centra en ficció. Preparació meticulosa: reclusió de setmanes, Bach de fons, llum baixa i revisió estilística per pensar com a l’època. "Sempre intento que hi hagi una llum d’esperança al final." Disponibilitat El llibre és a Amazon (actualment en castellà). L’autor vol traduir-lo a català i anglès. Música: projecte “Terra”, IA i una broma radiofònica Estat de “Terra”: el projecte està aturat temporalment per manca d’ajudes i per fer-se pas en català; hi ha vídeos a Spotify/YouTube/Bandcamp (alguns amb IA, recurs que l’autor veu com a circumstancial i de poc valor creatiu en si mateix). Moment d’humor: falsa cita d’un tal “John Champa” a “World Science International” sobre que escoltar Tarragona Ràdio 24/7 és bo per la salut (clarament en to de broma). Entrevista a Axel: disc “Vuelve” i 25 Tour Íntim El disc i l’impuls Vuelve és un àlbum de renaixement: catàrtic i sanador, amb vivències personals postpandèmia. Inclou col·laboració amb Rozalén (“Solo tu voz”) i resumeix 25 anys de trajectòria i col·laboracions (Dani Martín, India Martínez, Alejandro Sanz, Serrat, etc.). El directe a Tarragona i la gira Format: concert íntim “tu a tu”: Axel sol amb piano, dues guitarres i harmònica. Estrena a Tarragona (Sala Zero): 30 d’octubre. Després: 1/11 La Mirona (Girona) i 2/11 Club Savage (Barcelona). Gravació: l’equip filmarà el tour per fer-ne un documental. Experiència de concert Repertori d’“himnes” del seu catàleg: “Celebra la Vida”, “Te Voy a Amar”, “Amo”, “Amor por Siempre”, “Te Estás Buscando”, “Miradas”, “Somos Uno”, “Todo Vuelve”, i peticions obertes del públic. Sobre els mòbils al concert: Axel convida a mirar-se als ulls i viure el moment, però respecta qui vulgui gravar. "És molt millor mirar-nos als ulls, però que cadascú ho visqui com vulgui." Informació pràctica clau Passatge del terror a Totem (Avinguda Pau Casals, 2, Tarragona): 31/10 i 1/11, 18 h (familiar) i 22 h (nocturn). Donatiu: 3 €. Organitza Amics de la Part Alta. Axel a Sala Zero (Tarragona): 30 d’octubre, concert íntim (piano, guitars, harmònica).