Fans de Tarragona
Fans de Tarragona
Programa

Fans de Tarragona

Fans de Tarragona és el nou programa musical de Tarragona Ràdio. Està dirigit per la Sílvia García i aquí hi tindran veu tots els grups musicals de la demarcació, a més de les formacions que arribin a Tarragona durant l’any. En definitiva, un repàs global a l’agenda musical tarragonina: perquè ningú no digui que Tarragona no es mou!

Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 11:00 - 12:00, 18:00 - 19:00 ·2398 episodis
RSS

episodis

601-612 de 2389
  • 15'

    Jan Cruz: 30 anys d'Azabache i tribut a Camela

    Resum de l’entrevista Context i protagonista Jan Cruz visita Tarragona Ràdio per presentar el nou projecte d’Azabache i celebrar el 30è aniversari del seu primer gran èxit. "És la primera vegada que ho confesso en directe: Azabache sense Camela no hauria existit." Origen d’Azabache i influència de Camela Després d’escoltar per primera vegada la cançó de Camela “Lágrimas de Amor” en una ràdio local, Jan confon el nom amb “Carmela” i no troba el disc. Inspirat per aquell so, compon un repertori d’Azabache basat en aquell estil nou i diferent. Més tard descobreix que el grup real era Camela, i als concerts combinava temes propis amb versions seves. Trajecte i èxits En l’època de les cintes de gasolinera i mercats, Azabache ven 45.000 còpies. Gran activitat de bolos, amb especial força a Madrid i també a Catalunya. Amb la nostàlgia dels 30 anys, decideixen fer un homenatge/tribut a Camela. Nou projecte: 30è aniversari d’Azabache tributant a Camela Format en duet: Jan i una companya de Barcelona amb timbre semblant. Es prepararà un show amb música en directe i nous arranjaments per adaptar el so original (molt electrònic) a la banda. Calendari previst: Arranjaments enllestits a finals de gener i inici d’assajos immediatament després. “Bolos” de prova en format reduït (veu + teclat) mentre s’ultimen detalls. Data filtrada: 6 de desembre, Els Garidells (actuació de prova). Anècdotes i concerts recents En el format “Sabina”, van tancar gira a Salou amb 10.000 persones d’assistència. Anècdota de les cadires: malgrat la preocupació per la gent gran, l’organització va encertar preveient molta afluència i el concert va ser un èxit rotund. Crida i cançons imprescindibles Invitació als barris: qui vulgui l’homenatge a Camela per a festes pot contactar amb el projecte. Cançó que no pot faltar: “Lágrimas de Amor”, la que va inspirar Azabache i de la qual Jan va arribar a compondre 8 temes en una sola nit. Detalls finals Record i ànims a Camela per la suspensió temporal de la gira per lesió d’un membre del grup. Catàleg de Jan disponible a YouTube (antics treballs digitalitzats de l’etapa de cintes). Dades clau 45.000 còpies venudes d’Azabache en l’època de les cintes. 10.000 persones a Salou en el show tribut a Sabina. 6 de desembre: actuació de prova als Els Garidells. Focus de gira: zona de Tarragona i rodalia.

  • Quotes pesqueres, AP-7 i música a 'Fans de Tarragona'

    Panorama general Doble bloc a Tarragona Ràdio: primer, informatius amb l’actualitat local; després, el magazín musical Fans de Tarragona amb entrevistes i agenda en directe. Informatius de Tarragona Ràdio (18:00–18:05) • Crisi de la pesca d’arrossegament: la Confraria de Pescadors alerta que la flota ha esgotat dies de sortida i pot aturar-se abans de Nadal. • Resposta institucional: el conseller Òscar Ordeig reclama mesures urgents a la UE i compensacions al sector. • Seguretat viària AP-7: transportistes qualifiquen de “pedaços” les restriccions i demanen solucions estructurals (N-340 com a autovia i tercer carril a l’Ebre). • Eficiència energètica: renovació d’enllumenat a Sant Salvador i Sant Ramon amb una reducció del 73% de potència total, projecte subvencionat per l’IDAE. • Cultura i recerca: congrés Tàrraco Biennal dedicat als amfiteatres romans; es reivindica estudiar millor l’amfiteatre de Tarragona. “La flota de Catalunya està morta ja… Si en una setmana no s’arregla aquesta situació, la flota pararà.” — Esteve Ortiz “No podem esperar més i anem tard… Toca un canvi de rumb i un nou paradigma a la pesca del Mediterrani.” — Òscar Ordeig Fans de Tarragona: entrevistes i música Miquel Gil — 50 anys de viatge musical i format duet (min 7:35–14:23) • El cantautor celebra prop de 50 anys de trajectòria i arriba al Casino de Constantí dins del Festival Accents en format duet: cançons “despullades” i centrades en l’essència. • Defensa l’evolució constant i l’ofici: “la música és una bici vocacional” que es viu a un altre ritme però sempre present. • Reivindica la cultura com a valor intangible més enllà dels diners. “Mai tornes exactament al mateix lloc… això és l’evolució.” Jan Cruz — Azabache, honest tribut a Camela (min 16:26–30:47) • Presenta Azabache: projecte que commemora 30 anys d’un disc que va vendre 45.000 còpies, ara reconvertit en homenatge a Camela. • Confessa l’origen: va compondre inspirat per una cançó sentida a la ràdio i, temps després, va descobrir que era de Camela; des d’aleshores, barrejava repertori propi i de Camela als concerts. • Preparant format amb banda (arreglos en curs fins a finals de gener) i dates per 2025; avanç: actuació als Garidells (6 desembre). • Manté també el tribut a Joaquín Sabina. “Azabache sense Camela no hauria existit — és la primera vegada que ho confesso en directe.” Parquesur — Comiat del 3r disc i nou rumb més personal (min 35:12–42:58) • Tornen a la Sala Zero (obertura 20:30, concert 21:00): comiat del tercer disc “Si molesto os vais” i anticipen un quart àlbum més personal (de dins cap enfora). • El single conjunt amb DJ Pollo, “Bukele o bukaque”, és un regal i no entrarà al nou disc. • Parlen de la catarsi d’escriure sobre sentiments universals (amor, desamor, nostàlgia) i del moment màgic de sentir el públic cantar. “Quan es parla amb franquesa, és fàcil empatitzar.” Daurats — Duet tarragoní, arrels i cançó crítica en directe (min 44:06–60:04) • Duet resident a Tarragona (fills nascuts a la ciutat), nom inspirat per la Costa Daurada. Debut arran de la pandèmia i l’amistat veïnal. • Concert a la Capsa de Música: diumenge, format migdia amb Luca Bonifacio (12:00) i Daurats cap a les 13:15. Repertori de temes propis i versions amb arranjaments propis. • Reivindiquen la ràdio com a mitjà d’imaginació (vs. imatge); es declaren “fills de l’AMT”. • Interpreten en directe una peça sobre la dependència digital i l’atenció (pantalles, estímul-recompensa) amb crida a recuperar la concentració i la lectura. “Hem fet un món ple d’interrupts… vull tornar a poder llegir.” Agenda i serveis (spots i avisos) • Teatre: Antagonista Teatro al Teatre Tarragona. • Obres de clavegueram amb tècniques no invasives (EMATSA). • Fira de l’Ocupació (Cambra de Tarragona) i Tarragona Marida (gastronomia i DO territorials). • Publicitat per a comerços a Tarragona Ràdio; missatges institucionals (Tanatori Municipal, ICIQ). Conclusions clau • Pesca: aturada imminent si no hi ha solucions; es demanen dies addicionals i compensacions. • Mobilitat: el sector reclama infraestructures estructurals (N-340 i AP-7) més enllà de limitacions. • Energia: estalvi del 73% d’electricitat a l’enllumenat de dos barris i extensió a altres punts de ciutat. • Cultura local viva: Fans de Tarragona acosta trajectòries consolidades (Miquel Gil) i projectes locals (Daurats), i impulsa l’escena amb sales com Sala Zero i Capsa de Música.

  • 19'

    Paula Valls a Tarragona Ràdio: música, família i gira

    Resum del contingut Context i tema Entrevista a Paula Valls a Tarragona Ràdio arran del concert d’aquest dissabte a la parròquia de Sant Joan Baptista de Reus, dins del cicle Muses (Festival Accents). Es parla de la seva trajectòria, el vincle familiar amb la música, els nous senzills i el format de la gira. Punts clau Concert especial a Reus: espai singular amb gran acústica, en format duo per recuperar l’essència de les cançons. Projecte familiar: tema “Presència” fet “en família” (lletra de la mare, música del pare, bateria del germà; Paula a la veu). D’aquell impuls, el pare torna a publicar i neix un EP. Senzills recents: “Disculpa”, “Love is Real”, “Dono Voltes” i “Presència”. 10 anys de carrera discogràfica: del debut “Black and White” fins a “Començar de nou” (2023), passant per “I am”. Cinema: cançó original per a “La Vampira de Barcelona” (dir. Lluís Manés), composta i gravada amb molt poc marge de temps. Directe i procés creatiu: aposta per versions despullades (guitarra/piano i veu) perquè la cançó funcioni en el seu nucli. Possibles enregistraments en directe: material intern que podria veure la llum. Perfil personal: gran presència a l’escenari, però caràcter casolà i familiar fora d’ell. Cites destacades "Una cançó ha de funcionar amb una guitarra i veu, amb un piano i veu." "M’has fet plorar" (reacció del director en rebre la demo per a la pel·lícula). "Tinc moltes ganes d’aquest concert." Properes dates i formats Reus (parròquia de Sant Joan Baptista): concert en format duo dins del Festival Accents. Sant Pau d’Ordal (dia 29) i Vilanova i la Geltrú (dia 13). Més dates per al 2025, a anunciar. Recomanació: consultar la web de l’artista per al calendari actualitzat. Repertori i discografia Àlbums: “Black and White”, “I am”, “Començar de nou” (2023). Senzills: “Disculpa”, “Love is Real”, “Dono Voltes”, “Presència”. Lletres i atmosfera Fragments de lletres transmeten intimitat i enyor: "Em vaig perdre en els teus cabells i en la suavitat de la teva pell..." "Jo l’únic que esperava era fer net per dir-te que t’enyoro..." En conjunt, una conversa propera que retrata l’emoció, la maduresa artística i el batec familiar en el projecte de Paula Valls.

  • 29'

    El duet musical: Daurats, arriben en concert aquest Diumenge a La Capsa de Música (13:00h) i amb Luca Bonifaccio

    Context i convidats • Entrevista a Daurats (Mario i Hugo) als estudis de Tarragona Ràdio. • Conversa sobre la màgia de la ràdio (enfront del boom del Podcast), els inicis del duet, i el seu concert a la Capsa de Música. • Interpretació en directe de la cançó pròpia “Negra Revolució”, centrada en l’addicció a les pantalles i la postveritat. "La ràdio és ràdio... és imaginar-te les coses." La ràdio vs el Podcast: la màgia de l’àudio • Defensen la puresa de la ràdio com a espai d’imaginació i narració sense imatge. • Reconeixen l’èxit del Podcast, però reivindiquen que l’essència és escoltar històries quan tu vulguis. • Apunten a la convivència de formats: la tele i el cinema ja ocupen el seu lloc, i la ràdio ha de preservar el seu. Origen del nom i arrels a Tarragona • El nom del projecte juga amb la Costa Daurada i l’estima per Tarragona. • Són de Barcelona, però es declaren tarragonins d’adopció; els seus fills han nascut a Tarragona. Inicis i complicitat musical De veïns a projecte artístic • Es coneixen a classes de preparació al part i descobreixen que són veïns d’escala. • La pandèmia els fa repensar prioritats i llançar-se al projecte (2021). Primeres cançons i versions • Primer tema que van fer plegats: “Futur incert” (Carles Sanjosex), amb el qual també obriran el concert. • Combinació de temes propis i versions amb gir personal per sorprendre el públic. El concert a la Capsa de Música (format migdia) • Diumenge al migdia, amb ambient familiar: - 12:00: Luca Bonifacio. - 12:45–13:00: Daurats. - Durada aproximada: 1 h – 1 h 15 min. • Crida a la puntualitat i ambient de vermut: una canya, unes olives i concert. • Desig de futur: aprofitar els jardins de la Capsa quan el temps acompanyi; esment al moviment entorn de la Tabacalera. • Elogi a la sala: qualitat acústica i gestió pensada per músics; reconeixement a l’associació de músics local i al paper de l’AMT en el seu rodatge. La veritat del directe: ofici i imperfeccions • Defensa de la música viva: canvis de compàs, veus que pugen menys, acords que varien... formen part de l’autenticitat. • Crítica al nivell d’exigència fictícia generat per les xarxes: cal reeducar el públic. • Exemples d’imprevistos (cordes trencades) i resiliència escènica quan no hi ha equip tècnic ampli. Actuació en directe: “Negra Revolució” Temàtica i missatge • Denúncia de l’esclavitud digital i l’addicció a les pantalles (grans i petits), i crida a recuperar l’atenció, la lectura i el pensament crític. • Reivindicació de “treballar la llibertat”: educació, lectura i criteri propi com a camí cap a la llibertat real. "perduts en un bosc de pantalles let" "Ho podem compartir tot i al final només la merda compartim." "Pulsaré aquest botó. La postveritat s’acaba aquí." Moments clau de la peça (en acústic als estudis) • Admeten que ells mateixos lluiten cada dia per posar límits a les pantalles. • Gènesi de la cançó: lletra escrita de cop a les notes del mòbil; espontaneïtat sostinguda per anys de lectura, debat i ofici. Properes passes • Volen gravar temes i preparar un disc; obren la porta a productors interessats. • Recorden el contacte i la complicitat amb Tarragona Ràdio (estudis a Avinguda Roma) per futures novetats. Idees clau • Ràdio vs Podcast: defensa de la imaginació sonora i convivència de formats. • Arrelament a Tarragona: nom inspirat en la Costa Daurada; orgull de ciutat i de la seva escena. • Directe autèntic: imperfeccions com a valor; educar l’oient. • Pantalles i infància: crítica a la dependència digital i crida a recuperar el focus. • Projecte en creixement: del Dia de la Música a la Capsa de Música; següent pas, estudi i disc.

  • 11'

    Entrevista a Les Loques del Panda i concert solidari

    Resum de l’entrevista Context i protagonistes En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, el programa conversa amb la Roser, una de les components de la banda de versions Les Loques del Panda, arran del concert solidari Rock pels Xuclis que se celebrarà aquest diumenge a la Sala Zero. Origen i estil de Les Loques del Panda La banda té menys d’un any de vida. Les dues veus principals són Roser i Cristina, descrites com “les dues loques del panda”. Fan versions de temes molt coneguts i hi donen el seu toc personal: Estopa Extremoduro Rumba Temes en ska No es limiten a copiar les cançons: Canvien lletres en alguns temes. Busquen “liar-la parda” a l’escenari i fer una gran festa. “Som una banda que va sorgir fa menys d’un any i fem versions i la liem parda, bàsicament.” L’objectiu principal és passar-s’ho molt bé a l’escenari i contagiar aquesta energia al públic: “Sobretot, passar-nos-ho bé nosaltres; si la gent veu que t’ho estàs passant bé, ells encara s’ho passen millor.” Nom del grup El nom Les Loques del Panda neix barrejant referències de cançons conegudes: El canto del loco La raja de tu falda d’Estopa (convertida en “la raja de tu panda”) Tot plegat va sortir entre cerveses, com una idea divertida que es va acabar quedant. Formació de la banda A l’escenari, Les Loques del Panda es presenten amb la següent formació: Roser – veu Cristina – veu (“la otra loca del panda”) Albert – director musical i guitarrista Xavier – guitarrista Arnau – baixista Tomi – bateria És una banda amb moltes guitarres i un directe enèrgic. El concert solidari “Rock pels Xuclis” L’entrevista gira al voltant del concert solidari: Es tracta de Rock pels Xuclis, una iniciativa de música per a joves amb càncer. Se celebrarà: Diumenge, en format tardeo A les 18.00 h A la Sala Zero Les Loques del Panda ja havien col·laborat amb ells en un altre concert benèfic a la zona de Barcelona i n’han quedat molt satisfetes: “Són gent supermaca… ens van cuidar un munt… són gent que saps segur que tots els diners que guanyin aniran a la causa.” Això els dóna confiança i ganes de repetir per ajudar la causa. Dinàmica del directe per al Rock pels Xuclis La Roser avança com encaren el concert: Sortiran “a saco” des del principi. Mantindran el públic amunt tota l’estona, amb cançons per saltar, ballar i cantar. Volen que sigui una gran festa de diumenge a la tarda. Entrades i punts de venda Preus i venda online 10 € anticipada, 15 € a taquilla. Venda online a: salazero.com fanoc.org Instagram: @rockpelsxuclis Punts de venda físics Xiva Music Va Pastor (a Reus i altres punts) Spook Records Discos Quick Records L’emissora insisteix que és una manera de col·laborar i que voldrien veure la Sala Zero plena de gom a gom. Altres projectes de la Roser La conductora recorda que coneix la Roser també per un altre projecte anomenat “les Txiris”: Comenta que ha vist a les xarxes que tenen coses “al forn”, gairebé a punt de sortir. Es planteja convidar-les a venir a l’estudi per explicar aquest nou projecte, especialment de cara al Carnaval de Tarragona. La Roser s’hi mostra encantada i oberta a tornar a la ràdio quan la convidin. Tancament de l’entrevista L’entrevista es tanca amb: Agraïments mutus entre la Roser i la presentadora. Un desig compartit que el concert del Rock pels Xuclis sigui un èxit i que la Sala Zero estigui plena. La presentadora remarca que, tot i l’oferiment de la Roser de convidar-la, és important comprar entrada per col·laborar amb la causa solidària. “Aquí si hem d’entrar, hem de col·laborar tots… hem de fer la col·laboració, clar que sí.”

  • 13'

    Entrevista sobre el Calço Fest 2025 a Valls

    Resum del contingut Presentació del Calço Fest 2025 El text recull un fragment d’entrevista radiofònica on es presenta el Calço Fest 2025, un nou festival musical que se celebrarà a Valls el 22 de novembre a l’Esplanada del Fornàs. "Perquè el 22 de novembre hi haurà el Calço Fest..." Hi actuaran, entre d’altres: - Figaflowers - Els Tiets - La Fúmiga - Búhos - Els Catarres - Ginestà - Les que Faltaven - Maria Jacobs - DJ Trapella Es destaca com a punt especial que serà un dels últims concerts de La Fúmiga, possiblement el darrer a Catalunya. Origen i idea del festival L’entrevistador pregunta a Edu Ortega, co-director del festival i de la sala Red Star de Valls, com neix la idea: El festival sorgeix de les barres i concerts que ja organitzaven el dia de la Gran Calçotada de Valls (últim diumenge de gener). Amb els anys, la proposta es va anar escalfant fins a convertir-se en la idea d’un gran festival. "Arrel d'aquí va anar calentant-se la cosa i va acabar sortint la idea de fer un gran festival." Organització, suport institucional i logística Organització principal: - Sala Red Star de Valls - Bum Bum Produccions Suport institucional i entitats col·laboradores: - Departament de Cultura de la Generalitat - Diputació de Tarragona - Ajuntament de Valls - Cambra de Comerç de Valls - Indicació Geogràfica Protegida del Calçot de Valls A nivell logístic es remarca: - Canvi d’ubicació: previst inicialment a l’Hort del Carme, però traslladat a l’Esplanada del Fornàs en superar les 6.000 entrades venudes, ja que l’emplaçament inicial quedava petit. - Infraestructura ja pràcticament enllestida: carpes muntades, muntatge d’escenaris, barres i serveis en marxa. - Participació de voluntaris i treballadors que donaran suport durant el festival. Venda d’entrades i èxit de convocatòria L’entrevista subratlla l’èxit de venda d’entrades: Obertura de venda: 4 d’agost. En les primeres 24 hores es venen 2.500 entrades. En el moment de l’entrevista ja s’han assolit aproximadament 8.700 entrades venudes. "Amb 24 hores s'avanven de 2.500 entrades." Sistema de preus: - Preu escalonat: les entrades anaven pujant de preu conforme s’acostava la data. - El preu actual ja és fix, només pujaria en cas de venda a taquilla, tot i que s’espera exhaurir abans del dia del festival. Canals de venda: - A través de la web del festival (enllac a la plataforma de venda). - Directament a Interticket.es. Horaris del festival El 22 de novembre: - Obertura de portes: a dos quarts de cinc de la tarda (16:30). - Inici dels concerts: a partir de les 17:00. Polseres i sistema de pagament El festival utilitza un sistema de cashless molt habitual als grans festivals: Polsera que serveix per: Entrar i sortir del recinte. Pagar barres, menjar (foodtrucks) i merchandising. Recarrega de saldo: Mitjançant codi QR. En una caseta amb personal que recarrega amb efectiu o targeta. Es recalca que és un sistema més pràctic per al públic i coherent amb els grans esdeveniments musicals actuals. Ambient, expectatives i agraïments A l’entrevista es respira un to d’il·lusió i expectativa molt alta: Es considera que “ho petaran” i que hi ha ganes que hi hagi moltes edicions de futurs Calço Fest. L’organització espera que el públic quedi content i reclami una segona edició. Es fa un agraïment general a totes les persones i entitats que col·laboren, tot i no voler citar noms per no deixar-se ningú. "Esperem que vagi tot molt bé i que la gent quedi contenta i vulguin una segona edició." Tancament del programa El fragment acaba amb: - Recordatori final del cartell d’artistes i dades clau del festival. - Comentari que és un dels últims concerts de La Fúmiga abans de la seva aturada el 2026. - Comiat cordial entre l’entrevistador i Edu Ortega, amb desig de poder explicar el futur èxit del festival a Tarragona Ràdio. Punts clau del contingut Esdeveniment: Calço Fest 2025, festival musical a Valls. Data i lloc: 22 de novembre, Esplanada del Fornàs. Cartell destacat: Figaflowers, Els Tiets, La Fúmiga, Búhos, Els Catarres, Ginestà, Les que Faltaven, Maria Jacobs, DJ Trapella. Origen: Evolució de les barres i concerts de la Gran Calçotada de Valls. Entrades: Més de 8.700 venudes, sistema de preu escalonat ja tancat. Pagament: Sistema de polsera recarregable per a tots els serveis del festival. Organització: Sala Red Star de Valls i Bum Bum Produccions, amb ampli suport institucional. Especial: Un dels últims concerts de La Fúmiga a Catalunya. Mitjà: Difusió i entrevista a Tarragona Ràdio.

  • 15'

    Francolí renaturalitzat, més trens i debat per quotes

    Resum general Informatiu de les 18 h a Tarragona Ràdio amb actualitat local i comarca: renaturalització del riu Francolí, millores de serveis de Renfe, polèmica per l’increment de quotes a les llars d’infants, projecte d’IA a l’Hospital Joan XXIII i successos. A la part final, agenda cultural i musical amb festivals i concerts. Temes principals Medi ambient: recta final de la renaturalització del riu Francolí amb retirada de canya americana i replantació d’espècies autòctones. Transport: Renfe reprograma les línies regionals i incrementa freqüències des del 22 de novembre. Política local i educació: ERC denuncia un augment de quotes a les llars d’infants municipals. Salut i tecnologia: Hospital Joan XXIII impulsa IA per a UCI dins de CritiqueCat. Successos: detenció de tres persones per furts en establiments a Creixell. Agenda i cultura: teatre, fires, recerca, obres urbanes i propostes musicals i gastronòmiques. Detalls clau Francolí: Recuperació de la sinusitat del tram baix del riu; retirada de 26.000 m² de canya americana i plantació d’autòctones. Instal·lació de 3 arquetes per retenir residus sòlids. Recuperació de >3 km del camí fluvial a l’esquerra del riu. La Plataforma del Miracle és la part més visual; inversió de 1,4 M€. Renfe (des del 22/11): Reprogramació de línies: R13, R14, R15, R16, R17, RT1, RT2. Dies feiners: Reus–Barcelona com a màxim cada 60’. Tarragona–Lleida: increment de l’R13 i R14 de 5 a 6 connexions diàries per sentit. Llars d’infants (ERC): Quota 10-0: de 280 € a 320 €; I1: de 160 € a 185 €. Esquerra calcula un estalvi municipal de 250.000 €, però ho considera un càstig per a les famílies. Salut – IA a UCI (Hospital Joan XXIII): Objectiu: algoritmes de suport a la decisió i gestió integrada de dades en UCI dins de CritiqueCat. Estat: pilot començat a Girona; implementació a Tarragona i Terres de l’Ebre el 2026. Successos: Detinguts 2 homes i 1 dona (21, 25, 31 anys) a Creixell amb productes per valor de 3.200 €. Agenda i publicitat: Teatre: Antagonista Teatro, “Los Centros de Lorca” (28/11, Teatre Tarragona). Treball: Fira de l’Ocupació (13/11, Recinte Firal de Tarragona). Ciència: ICIQ (recerca en sostenibilitat, salut i descarbonització). Ciutat: obres de clavegueram (EMATSA), millora ambiental i eficiència. Port de Tarragona: Rambla de la Cultura (lleure, museus, esport, gastronomia marinera). Serveis: Tanatori Municipal (reforma fins T2 2026). Gastronomia: Fira “Tarragona Marida” (14–16/11, Passeig de les Palmeres). Ràdio: promocions i publicitat a Tarragona Ràdio (96.7 FM i web). Tram musical i cultural: Recordatori de festival Accents i festival Muses (tram final aquest cap de setmana). Avís d’esdeveniments a Valls el 22/11 (entorn del Calçotfest); menció a “Figaflowers”. Cites destacades “Recuperar aquest espai del riu Francolí com un nexo d’unió, no com una barrera física i psicològica de les ciutats.” — Rubén Viñuales “Un increment molt notable que és un càstig per les famílies, que dificulta la conciliació, dificulta la natalitat…” — Xavi Puig (ERC) “Tenir informació primer en temps real de com estan les UCIs a Catalunya… això ens ajudarà a prendre decisions organitzatives.” — Maria Budí

  • 22'

    Entrevista a Alba Carmona i Jesús Guerrero sobre «Ofrenda»

    Resum general Entrevista radiofònica a Alba Carmona i Jesús Guerrero arran de la publicació del seu darrer treball discogràfic, Ofrenda, i del concert que oferiran al Teatre Bartrina de Reus dins del Festival Accents. Parlen de la filosofia del disc, la selecció de temes, el pes emocional de les lletres i la posada en escena en directe. Context: nou disc i gira Ofrenda és el nou treball discogràfic del duet, recentment publicat. El presenten en concert el 22 de novembre al Teatre Bartrina de Reus, dins del Festival Accents. Formen un dúo de veu i guitarra: Alba Carmona (veu) i Jesús Guerrero (guitarra). Abans de Reus actuaran al Teatre Ateneu de Cerdanyola del Vallès (21 de novembre) i ja han passat per Manresa, Barcelona i Madrid. Comenten que hi ha moltes expectatives amb el disc i que ja tenen bastants concerts tancats fins al 2026. "Estamos muy contentos porque la respuesta... ha sido muy buena y de cara al 2026 ya tenemos bastantes conciertos." Estructura i concepció de Ofrenda Nombre de cançons i coherència del disc El disc conté 9 cançons. Ja és una mena de "signe de la casa": Alba Carmona (2018) – 9 cançons. Cantora – 9 cançons. Ofrenda – 9 cançons. No és una decisió prèvia, però sempre els acaba sortint el 9 com a mesura de "disc complet però no excessiu". Alba explica que li agrada que el disc no sigui massa llarg, que deixi "ganes de més" i que amb 9 temes ja es comprèn el relat que volen explicar. Selecció del repertori Tenien un repertori molt extens acumulat de molts anys treballant junts. Van posar tots els temes "sobre la taula" i van decidir quins encaixaven millor en el relat global del disc. Van triar només 9 cançons perquè totes fossin especials, sense "temes de farciment". Jesús: prefereixen un disc de pocs temes però tots potents, abans que 15 cançons amb 5 de relleno. Cançons destacades del disc Singles i peces clau Primer single: El oro. Segon single: Paso doble de Dolores. Una de les peces que ha agafat vida pròpia és «Pequeño vals vienés», tot i que encara no ha estat single. Dura uns 6 minuts. Té més reproduccions que la resta de cançons. Té lletra de Federico García Lorca i música de Leonard Cohen. Jesús apunta que, en ser un tema tan icònic i conegut, si la versió està ben feta, la gent s’hi identifica ràpidament. El repte de versionar «Pequeño vals vienés» Es tracta d’una cançó molt versionada i de gran categoria. Quan aborden una versió, intenten estar a l’alçada del que ja existeix. Si haguessin percebut que la versió no funcionava o no era prou bona, no l’haurien inclosa al disc. Alba destaca la força del poema: Imatges molt potents. Temes com l’amor i la mort. Una expressió "des de les entranyes" que exigeix interpretar-la amb molta emoció. "El poema té unes imatges que poc li fa falta... és impossible no passar-ho per les entranyes." «El oro»: amor vs. riquesa El oro parla de: Posar en valor l’amor per sobre de la riquesa material. Contraposar riquesa exterior amb buit interior. Alba explica que està inspirada en una dona molt lliure de la seva família: Una biografia que la va marcar. Li té un afecte especial perquè es basa en algú que va conèixer. «Ramita de limón verde» Es destaca com una cançó especialment emotiva i lluminosa. La locutora hi reacciona de seguida, dient que li ha entrat només escoltar-la. Parla d’un fill/nen amb una imatge plena de natura i llum: "Toda la flora del campo" a la cara. "Un millón de soles nuevos" que brillen a la seva ànima. Musicalment, convida a imaginar palmeros, balladors i un ambient coral, tot i que el directe real és només de veu i guitarra. Altres temes mencionats Ella y yo. Sus ojos se cerraron. Ay amor. La bruma baila en la cima. Tangos de las callejuelas (amb aquesta cançó tanquen l’entrevista). Alba comenta que: Totes les cançons li posen la pell de gallina d’alguna manera. Acabant de treure el disc, el repertori encara és molt fresc i cada tema imprimeix una emoció particular. Les cançons són com fills petits, i és molt difícil escollir-ne només una com a preferida. Identitat artística: veu i guitarra Dúo amb dues veus: cantant i guitarrista Jesús remarca que la guitarra no es limita a acompanyar: Té veu pròpia dins el disc. S’evidencia molt la identitat musical de tots dos. Ofrenda reflecteix la personalitat d’Alba com a cantant i de Jesús com a guitarrista. "La guitarra no se ciñe únicamente al acompañamiento, sino que tiene también voz propia en este disco." Estètica visual i videoclips Localitzacions i concepte visual «El oro»: El videoclip es va rodar al Cabo de Gata. Paisatge àrid però molt bell, amb muntanyes, colors i natura imponent. Van descobrir la zona fent les fotografies del disc i van decidir tornar-hi per gravar. Alba descriu el lloc com una immensitat que encaixa molt bé amb el significat del tema. «Pequeño vals vienés»: Vídeo gravat en una galeria d’art de París (Galerie Lusko). Suggereix una atmosfera artística, intimista i elegant. «Paso doble»: Vídeo en directe amb una forta presència de blanc i vermell. Conceptualització dels clips Volien que cada vídeo fos com un "monogràfic de color". L’objectiu és que els videoclips semblin petits fragments de directe, reforçant l’essència del dúo en escena. La locutora considera el videoclip una "petita prèvia" del directe, on es veu com gaudeixen a l’escenari. Proper single Encara no han decidit el pròxim senzill. Tenen un "dilema" perquè tots els temes del disc són especials i qualsevol podria ser single. L’espectacle en directe Format de concert El directe manté la essència del disc: Dúo de veu i guitarra com a elements principals. Estan només ells dos a l’escenari, però es complementen molt bé. No és un concert de guitarra i veu estàtic: Van passant coses durant l’espectacle. S’hi incorporen elements escènics que "orquestren" el que fan. Hi ha dinamisme constant i un sentit de viatge per diferents emocions i ambients. Segons el públic que ja els ha vist, no cal ningú més a l’escenari: omplen l’espai ells sols. Relació amb el públic La intenció és que la gent surti contenta i emocionada. Es busca que l’espectador: Tingui pell de gallina en alguns moments. Participi emocionalment en el viatge del concert. La locutora es refereix a Ofrenda com un "regalazo" per als oients i insisteix que: És una "ofrenda tan bonita" que val la pena viure-la en directe. Invitació final i cloenda Es recorda diverses vegades la data i lloc del concert: 22 de novembre, 20 h, Teatre Bartrina de Reus, dins el Festival Accents. Es convida els oients a comprar entrades anticipades per evitar deixar-ho per última hora. L’entrevista es tanca amb agraïments mutus i amb la reproducció de «Tangos de las callejuelas», amb una lletra plena de picardia i humor popular. "Que tengamos ese sentimiento con vosotros y para recibir esta ofrenda tan bonita, este vuestro último disco."

  • 20'

    Homenatge a l’Ovidi, memòria i joves

    Resum del contingut 1. Presentació del concert a Cambrils S’anuncia un concert a la cripta de l’ermita de Cambrils, diumenge 16 de novembre a les 19 h. El protagonista és Arturo Gaya, que arriba dins el Festival Exils amb una gira homenatge a Ovidi Montllor pel 30è aniversari de la seva mort, amb l’espectacle “De part dels bons”. La proposta musical es basa en guitarra i contrabaix, amb una posada en escena senzilla que evoca els concerts de l’Ovidi. 2. Origen del projecte sobre l’Ovidi Montllor Arturo recorda que el seu vincle profund amb l’Ovidi comença amb el disc “Gràcies, Ovidi” (cap al 2011). El projecte neix per mantenir viva la memòria cultural i reivindicar una figura que, fa 15 anys, no era tan recordada ni coneguda. L’equip del disc sentia indignació i sorpresa: “Com pot ser que la gent no tinga present o no recordi una figura tan important en la cançó en català?” 3. Viatge a Alcoi i recuperació de cançons inèdites L’equip viatja a Alcoi per: Conèixer l’entorn vital de l’Ovidi. Parlar amb la família i els amics. Visiten, entre d’altres, la casa del pintor Antoni Miró, gran amic de l’Ovidi. D’aquest contacte sorgeix la proposta de gravar cançons que l’Ovidi no havia enregistrat, com: L’arc de Sant Martí Berrigud (o similar, esmentada com a peça recuperada) Aquestes peces es graven fins i tot amb Toti Soler, històric guitarrista de l’Ovidi. “Des d’aquell any que jo porto sempre l’Ovidi… volem portar l’Ovidi a l’equipatge i fer-lo arribar allà on sigui necessari.” 4. L’objectiu: portar l’Ovidi a les noves generacions Arturo explica que l’Ovidi forma part del seu equipatge permanent: no és només qüestió d’aniversaris, tot i que el 30è ha propiciat una gira especial. Tenen una voluntat clara de fer arribar l’Ovidi als joves, sovint a través de: Instituts Biblioteques Petits concerts en cafès i espais de proximitat Idea clau: la gent jove no anirà sola a buscar l’Ovidi a Spotify o YouTube; se l’hi ha de posar al davant. “La gent jove, l’Ovidi se’l ha de trobar.” 5. La responsabilitat de la memòria i la cultura Arturo defensa que el problema no és la joventut, sinó la falta de treball continuat de memòria per part de la societat adulta. Denuncia que la cultura dels darrers anys està amagada i connecta això amb dades preocupants: “Un tant per cent important dels joves de Catalunya els seria igual que hi hagués una dictadura com una democràcia. Això no és culpa de la gent jove. Això és culpa nostra.” Reivindica la necessitat de: Explicar la història perquè no es repeteixi. Recuperar cançons i textos que parlen dels moments més durs i que són testimonis verídics. 6. L’univers artístic de l’Ovidi Arturo estructura el concert entorn de tres grans aportacions de l’Ovidi a la cançó en català: Poder comunicatiu i cançó de lluita Cançons que són crònica d’un temps, plenes d’ironía i compromís social. Introducció de gèneres musicals d’arreu Va ser dels primers a incorporar música folk i tradicional en la cançó social catalana. Vincle amb la poesia catalana L’Ovidi és un dels “culpables” que coneguem millor poetes com: Vicent Andrés Estellés Joan Salvat-Papasseit Josep Maria de Sagarra Salvador Espriu Es reivindica que aquests noms haurien de formar part de la memòria col·lectiva espontània. 7. El llibre d’Arturo Gaya: memòria personal i col·lectiva Arturo avança que la setmana vinent serà als estudis de Tarragona Ràdio per presentar un llibre: “Estic fent història. Relats íntims de memòria del crepuscle del segle XX” El llibre neix d’un exercici de memòria personal: No tenia dietaris ni notes; s’ha obligat a ordenar records i transformar-los en relats breus. Amb el temps, ha pres consciència que explicava coses que no s’havien escrit mai. Tot i ser una autobiografia parcial, té projecte col·lectiu: “És la meva història personal, però amb una projecció col·lectiva que crec que molta gent s’hi veurà identificada.” 8. Altres llibres i treballs d’Arturo Arturo enumera alguns dels seus llibres i participacions: Sobre l’Ebre: “L’Ebre, un riu que fa pujada” “L’Ebre, 50 raons per estimar-lo” Llibres col·lectius: “El brugit de l’Ebre”, amb un conte propi Altres relats com “Europa i el retorn a Creta” i “El bou de l’illa, el retorn a Creta” (títols evocats a la conversa) També ha escrit llibres vinculats a Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, com a nous exercicis de memòria. 9. Tancament de l’entrevista i retorn a la música La conductora anuncia que la setmana vinent Arturo visitarà els estudis de Tarragona Ràdio, i li oferirà una abraçada en persona. Es recorda de nou el concert a Cambrils com a cita prèvia. L’espai es tanca amb agraïments mutus i l’emissió de la cançó “M’aclame a tu”, amb fragments recitats/cantats que reforcen el to poètic i espiritual del final de programa. “M’aclame a tu, el que més estimava… seràs la llum, la llum il·limitada…” Etiquetes (tags) Ovidi Montllor Arturo Gaya Cançó en català Memòria històrica Joventut i cultura Homenatge musical Poesia catalana Alcoi Toti Soler Festival Exils Cambrils Terres de l’Ebre Literatura de memòria Anys 70-80 Dictadura i democràcia Seccions temporals de l’àudio 0–78 s – Introducció poètica i anunci del concert Presentació amb versos recitats i informació pràctica del concert de l’Arturo Gaya a la cripta de l’ermita de Cambrils. 79–171 s – Inici de l’entrevista i origen del projecte “Gràcies, Ovidi” Connexió telefònica amb Arturo, record del disc del 2011 i reflexió sobre la necessitat de memòria cultural. 172–268 s – Redescoberta de l’Ovidi i context de la gira Es parla de la invisibilitat relativa de l’Ovidi fa 15 anys, de la idea de portar-lo “a l’equipatge” i del marc del 30è aniversari. 269–352 s – Viatge a Alcoi i recuperació de cançons inèdites Estada a Alcoi, contacte amb família i amics, visita a Antoni Miró i gravació de cançons no enregistrades amb Toti Soler. 353–405 s – El llegat de l’Ovidi i el públic jove Reflexió sobre mantenir viu el missatge de l’Ovidi, especialment entre gent jove, mitjançant concerts en espais de proximitat. 406–486 s – Joventut, descobriment i responsabilitat adulta Reaccions dels joves, sorpresa per les cançons, i crítica al sistema educatiu i cultural que no treballa la memòria de forma continuada. 487–575 s – Democràcia, dictadura i manipulació de la memòria Comentari sobre enquestes que relativitzen la democràcia; denúncia de la idealització de la dictadura i defensa de la memòria històrica a través de cançons. 576–704 s – Les cançons de l’Ovidi: crònica, ironia i emoció Es parla de peces com “M’aclame a tu”, del seu poder emotiu i de la vigència de la crònica d’un temps que encara ens interpel·la. 705–757 s – Aportacions musicals i poètiques de l’Ovidi Descripció de les tres grans aportacions de l’Ovidi: cançó de lluita, integració de folk i música d’arreu, i difusió dels grans poetes catalans. 758–833 s – Presentació del llibre “Estic fent història” Arturo anuncia la presentació del seu llibre de relats íntims, nascut d’un exercici conscient d’ordenar records del final del segle XX. 834–931 s – Memòria personal amb dimensió col·lectiva i altres obres Es parla del caràcter col·lectiu dels records, de llibres sobre l’Ebre, de participacions en obres col·lectives i dels llibres vinculats a Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries. 932–983 s – Comiat i cita a Tarragona Ràdio Agraïments, recordatori del concert de Cambrils i anunci de la visita als estudis de Tarragona Ràdio la setmana següent. 984–1225 s – Tancament musical amb “M’aclame a tu” Fragments recitats/cantats d’una lletra intensa i simbòlica que clouen el contingut amb un to altament poètic i emotiu.

  • 19'

    La Baula: rescat i renovació de la cançó tradicional

    Resum del contingut Context de l’entrevista Fragment d’un programa radiofònic on es presenta La Baula, grup de música de folk i cançó tradicional. L’entrevista serveix per anunciar el concert a la Capsa de Música dins del Circuit Folk 25, on també presenten el seu primer disc. Cançons tradicionals i relat inicial S’obren i tanquen fragments amb cançons tradicionals de temàtica religiosa i popular: La Mare de Déu plorava i el consol de Sant Joan o dels àngels. Referències a Montserrat i a la llegenda de la llàntia de Felip que, si crema, pot fer acabar el món. S’hi afegeixen altres versos finals sobre la mort de la voreta, mantenint el to de romanç tradicional. "De cançons i de corrandes, us en cantaré 10.000, que les porto a la butxaca lligadetes en un fil." Naixement i trajectòria de La Baula La Baula neix al Centre Artesà Tradicionàrius, que els músics descriuen com a “casa nostra”. El grup es forma a partir de músics amb carreres individuals consolidades: Roger Andorrà (Electrogralla), Pau Benítez (la gravetat de Colom), Roser Serrano (coples de sardanes i grups de folk), Joan Tomàs (controversista), Patri García i Xavi Rota (duet Ballaveu). La mort de Jordi Fàbregas, director del Tradicionàrius, marca emocionalment el grup i el seu vincle amb aquest espai. Objectiu del projecte i del disc Idea fundacional: ser “la baula” que enllaça els antics cantadors amb el públic actual. Volen recuperar, explicar i contextualitzar el patrimoni cançonístic: Cançons poc o gens conegudes a nivell general. Històries que provenen de llegendes o fets transmès de boca en boca. El disc combina: Interpretació musical acurada. Textos explicatius: origen de cada cançó, qui la cantava, de quin llibre o gravació procedeix. Arranjaments i transformació musical Reivindiquen que cançons pensades per treballar (cants de batre, cants de feina) ara es converteixen en peces per escoltar i gaudir. El repte principal és l’arranjament: Passar d’una veu sola (sovint una dona gran, una iaia) a un conjunt de sis músics. Mantenir respecte per la font i, alhora, fer la música atractiva per al públic del segle XXI. Exemples destacats: La llàntia de Felip Quint: de cançó pelada a peça amb aire de fandango. Integració de la malagueña de Barxeta (popularitzada per Pep Gimeno Botifarra) dins La llàntia de Felip Quint. Fonts i transmissió oral Una figura clau és Magda Capdevila, una senyora que havia gravat cançons en casset: El Pau Benítez disposa d’un d’aquests cassets, que conté autèntiques joies. Cançons a ritme de venera, molt senzilles i delicades, que ells instrumenten amb sis músics. Totes les peces es treballen amb la idea de “estimar la font” i de respectar la persona que ha transmès la cançó. Sonoritat del grup i instruments La Baula treballa amb una gran varietat d’instruments (entre 27 i 29 sobre l’escenari): Des d’escallots i panderos quadrats fins a contrabaix, guitarra, violí. Instruments de vent tradicional: flabiol, gralla, tarota, tenora. Percussió diversa: tambor, castanyoles (amb col·laboracions convidades). Divideixen la sonoritat del grup en tres grans blocs: Treball de veus (tots canten) amb acompanyament de guitarra. Sonoritat de corda: violí i guitarra. Sonoritat de vent tipus cobla: flabiol, tarota i tenora, reforçada puntualment amb fiscorn. Destaquen que tots els membres canten, per respectar el caràcter popular i coral de les cançons. Col·laboracions i detalls del disc Inclouen col·laboracions puntuals com a detalls sonors: Martí Villegas al fiscorn. Jordi Inglés “Vero” a les castanyoles en Vicenç, el fill del rei. El disc conté aproximadament 12 cançons, cadascuna amb una història pròpia. Es comenta que material no n’hi falta, però que el límit l’imposa la feina d’arranjament, més que no pas la manca de repertori. Presentació en directe i fidelitat al disc El concert a la Capsa de Música: Entrades: 6 € anticipada, 8 € a taquilla. Hora: 7 de la tarda. La banda afirma que el so del disc és fidel al directe: El públic hi trobarà la mateixa sonoritat, però amb regals afegits: Cançons de pandero. Moments íntims que no surten al disc. També es podrà adquirir merchandising i el disc físic durant el concert. Agenda i gira Després del concert a la Capsa de Música, La Baula presenta el disc en altres indrets: Festival Càntut a Cassà de la Selva (l’endemà del concert esmentat). Vall d’en Bas (Garrotxa) al mes de desembre. Recomanen seguir-los a xarxes socials per conèixer la resta de dates. Cançons destacades: "La llàntia de Felip Quint" i "El fill del rei" La llàntia de Felip Quint: Cançó lligada a Montserrat i a la imatge d’un àngel que demana apagar la llàntia perquè, si no, “el món es finarà”. Serveix d’obertura del disc i és un exemple de com transformen un romanç tradicional en una peça amb rica instrumentació. El fill del rei: Va ser la primera cançó que van rebre dins el projecte. Inicialment a ritme de vals, li canvien el tempo perquè comenci més calmada i després s’acceleri. Funciona com a carta de presentació del grup, mostrant diferents estètiques i recursos. És la cançó escollida per tancar l’entrevista radiofònica. Reflexió final de la locutora La conductora del programa considera que el disc hauria de ser d’obligada “lectura”: Perquè ajuda a revisar la història i a no “fer bons els dolents”. Reivindica que cadascú ha d’ocupar el lloc que li pertoca en el relat històric. Destaca que amb cançons com aquestes es pot aprendre molt sobre memòria, tradició i identitat. Idees clau Rescat i dignificació de la cançó tradicional catalana. Respecte profund per les fonts (cantadors i cantadores anònims, gravacions antigues). Arranjaments moderns per fer el repertori atractiu al públic del segle XXI sense perdre’n l’essència. Treball coral de veus i riquesa instrumental com a senya d’identitat de La Baula. El disc es concep gairebé com un llibre discogràfic, amb voluntat didàctica i de memòria històrica.

  • 25'

    Rock en català, memòria i patrimoni

    Introducció i to del programa • Programa distès i molt conversacional, amb bromes inicials sobre la càmera, el guió i el seu "teatrillo" habitual. • Els protagonistes són Jordi Català / Jordi Freixa (músic) i la presentadora, que condueixen una secció centrada en música en català, memòria personal i activitat cultural de Tarragona. Anys 60: Els Espejos i els inicis El grup Els Espejos • Recorden el grup Els Espejos, formació de pop dels anys 60. • Expliquen l’anècdota del nom: - El grup s’escrivia Espejos (sense "E" inicial al logotip), cosa que avui generaria confusió a internet. - Quan actuaven a les Terres de l’Ebre, la gent els deia "els espills", un terme que ells no entenien en aquella època. • Debaten com haurien pogut adaptar el nom al català (Espills, Miralls), però remarquen que aleshores estudiaven en castellà i el català no era d’ús normalitzat. Context lingüístic i social • Comentari sobre com de rar era veure català escrit en l’espai públic durant el franquisme. • Exemple: el cartell de l’autopista Tarragona–Barcelona amb "Vilafranca del Penedès" ja escrit correctament en català li semblava una "falta d’ortografia" vista amb ulls d’aquell moment. • La presentadora remarca que cal fer pedagogia amb la gent jove perquè entenguin que: - Les dones no eren lliures. - No hi havia cap democràcia real. - Les llibertats actuals són fruit d’una evolució i de lluites, no d’una "democràcia encoberta" del franquisme. Defensa del català i memòria històrica Invitació a Josep Maria Ferran • Anuncien la futura visita de Josep Maria Ferran (de la Taneu de Tarragona), responsable de l’àmbit del català. • Expliquen que han rebut el títol "En defensa del català" i que volen aprofitar la seva presència per: - Parlar de la situació de la llengua catalana. - Fer preguntes sobre la relació entre història, repressió i drets actuals. - Reforçar la idea que alguns drets actuals s’han conquerit malgrat el franquisme, no gràcies a ell. Ràdio, transició i rock en català • Jordi explica els seus inicis com a Jordi Català, pioner del rock en català a partir de mitjans anys 70 i sobretot 80. • Context de la ràdio: - Després de la mort de Franco (1975) i en plena transició, neixen moltes emissores municipals on ell tenia molt protagonisme. - Les emissores del Movimiento volien aparèixer com a demòcrates i posaven el seu disc en català. • Explica casos concrets: - A Ràdio Peninsular el van criticar per l’actitud provocadora (per exemple, ensenyar els calçotets al cul), però igualment li posaven les cançons. Provocació i estil musical • Jordi reconeix que era provocador i que això li va donar visibilitat: - Cançons com "L’orgasme sideral" i un estil de rock en català canyero, directe i incòmode. • Destaca que en aquella època predominaven: - La cançó d’autor i el folk. - Lletres punyents però embolcallades amb llenguatge més subtil per evitar la censura. • Ell, en canvi, aprofita l’arribada de la democràcia per fer un rock en català molt explícit, fet que més tard li passarà factura quan es consolida l’etiqueta de rock català i no el tenen en compte. "Cantant rock i en català no hi havia ningú. Algú havia de fer de provocador per destacar." Tornada als escenaris: Els Espejos i altres projectes Reaparició d’Els Espejos als 2000 • Situa la reconstrucció d’Els Espejos a l’entrada dels anys 2000. • Expliquen la cançó "Flor de lluna", que sonarà al programa: - Recupera l’estil del grup, amb nous arranjaments. - Presenten els integrants de la formació reconstituïda: bateria Magí Morlanes, baixista Joan Munyit (també vinculat al projecte paper de Tornassol), Xavier Giné a la guitarra i Jordi al teclat. • La presentadora destaca que la cançó sona molt bonica i que li recorda l’estil de Santana. De Fan Fan a Fan Fan Show • Explica com la formació Fan Fan (Jordi Català i Claudi Nèngels, amb Maria Bernat) es transforma a partir del 2000 en: - Fan Fan Show, liderada per Jordi. - Claudinete, projecte paral·lel del seu excompany. • Ho expliquen com una separació natural de camins, desitjant sort a tothom i que la música hi surti guanyant. La paper de Tornassol reconstituïda L’Ànec Verd i el tercer disc no publicat • Presenten la cançó "L’ànec verd", vinculada al projecte paper de Tornassol. • Origen de la peça: - Havia de formar part d’un tercer disc titulat "Aló, aló, visca la festa major". - El treball no va arribar a sortir perquè Jordi explica que va patir un embat (problema de salut). - Quan refà la formació com nova paper de Tornassol, la cançó L’ànec verd es converteix en el primer tema enregistrat del nou disc. • A partir d’aquí venen altres cançons com: - "Qui balla estallón de la baralla" - "Targoneta Swing", entre d’altres. El videoclip i la nova generació • Parlen del primer videoclip de la paper de Tornassol reconstituïda, on hi apareixen: - Raül i Josué, més joves, formant part de la nova etapa. - Figures com Pili Ruiz, que ve de la primera època i encara col·labora. • Destaquen també els espais emblemàtics de Tarragona que hi surten, posant en valor l’entorn de la ciutat. "Quins llocs més macos de Tarragona... Estem tots: és la nova paper de Tornassol." Com arriben Raül i Josué al grup • Jordi relata la cadena de contactes: - Carlitos Manso li presenta en Josué. - El Josué li porta en Raül. • Remarca que formen una mena de "societat encomandita" i que treballen plegats en diferents formats (duet, trio, etc.), més enllà del projecte concret. Nou projecte: "Forjant la Pau" i la versió de "Toda una vida" Més de 50 anys cantant en català • Jordi destaca que continua actiu amb un nou projecte titulat "Forjant la Pau", signat com Jordi Freixa – Jordi Català. • Subratllen que porta més de 50 anys cantant en català, i que aquest nou treball vol ser una mena de síntesi madurada. Maqueta en primícia: "Tota una vida" en català • La presentadora fa sonar una maqueta inèdita: una versió en català de "Toda una vida" de Antonio Machín. • Característiques de la versió: - Conserva l’esperit romàntic de l’original. - Convertida en una poesia interpretada, amb arranjaments suaus, dins d’un disc que vol parlar de pau i amor. • La presentadora reacciona emocionada, diu que li sembla molt bonica i que no es cansaria d’escoltar-la. "És una poesia interpretada amb música, com gairebé totes les cançons del treball... Totes seran cançons de pau i d’amor." • Jordi recalca que és només una maqueta, una prova prèvia, però que espera que moltes d’aquestes peces arribin a veure la llum en versió oficial. Agenda cultural de l’Ateneu de Tarragona Cap al final, el programa entra en mode "ràdio clàssica", amb Jordi posant veu de locutor per anunciar actes culturals. Divendres 14 – Exposició fotogràfica • Lloc: Galeria La Catedral, Espai d’Art i de Cultura a Tarragona. • Hora: 19:00 h. • Activitat: Inauguració d’una exposició fotogràfica sobre Tarragona, commemorant els 25 anys de la declaració com a Patrimoni Mundial de la Humanitat. • La presentadora li demana repetir el fragment amb "veu de patrimoni", com si fos una falca publicitària solemne. Dissabte 15 – Tarda argentina • Hora: 18:00 h. • Activitat: "Tarda Argentina" – jornada per ballar i compartir arrels des del cor. • No és una vetllada de tango, sinó folklore argentí. • Fan sonar un fragment de la cançó "Enganchando Folclore 2024", com a mostra de l’ambient musical. Diumenge 16 – Neu d’Art • Hora: 18:30 h. • Activitat: "Neu d’Art", 28a temporada. • Direcció: Carme Bernat. • Presentació: sòcia Anna Aguilar. • Contingut: - Actuacions de socis i sòcies de l’entitat i altres artistes aficionats. - Música en viu amb violins, harmònica, guitarra clàssica, castanyoles, etc. Loteria de la Taneu • Anuncien també el número de la Loteria de la Taneu: 70.107. • Ho fan seguint el mateix registre radiofònic, com una falca d’"últim avís" per als oients. Cloenda i avanç del proper programa • Tanquen el programa amb agraïments als oients i desitjos de bon cap de setmana. • Anuncien que el dimarts següent sonarà una cançó dedicada a la pau i que els acompanyarà al programa Josep Maria Ferran (El Copeu). • Posant una última cançó de to pacifista, remarquen que la línia del nou treball de Jordi és clarament compromesa amb la pau i els valors humanistes. "El dimarts vinent, aquesta cançó sonarà, i de debò, amb el Josep Maria Ferran, El Copeu." Idees clau del podcast • Memòria musical: recorregut pels grups de Jordi Català (Els Espejos, Fan Fan, Fan Fan Show, paper de Tornassol) i la seva trajectòria com a pioner del rock en català. • Context històric: vivències del franquisme, la transició i la normalització del català, inclosa la crítica a la falsa imatge de "democràcia" del règim i la manca de llibertats, especialment de les dones. • Defensa del català: anunci de la visita de Josep Maria Ferran, titol "En defensa del català" i reflexions sobre el paper de la llengua en la identitat i la cultura. • Creació actual: presentació del projecte "Forjant la Pau", amb maquetes de cançons de pau i amor i la versió en català de "Toda una vida". • Vida cultural de Tarragona: agenda d’actes de l’Ateneu de Tarragona (exposició de patrimoni, tarda argentina, Neu d’Art) i recordatori de la Loteria de la Taneu. Glossari intern de noms i projectes esmentats (Només com a ajuda de context, no és llistat exhaustiu de la ciutat sinó dels noms que apareixen al contingut del podcast) • Jordi Català / Jordi Freixa – Músic, pioner del rock en català, vinculat a diversos grups i projectes. • Els Espejos – Grup de pop dels anys 60, reformat als 2000. • Fan Fan / Fan Fan Show – Projectes musicals sorgits d’una mateixa formació inicial que es divideix. • Paper de Tornassol / nova paper de Tornassol – Projecte musical festiu de Jordi, amb peces com L’ànec verd i Targoneta Swing. • Raül i Josué – Músics col·laboradors de la paper de Tornassol en l’etapa reconstituïda. • Pili Ruiz – Ballarina i corista vinculada a la primera i a la nova etapa de la paper de Tornassol. • Jordi Cabré – Periodista del Diari de Tarragona, que ajuda a "redescobrir" la trajectòria de Jordi. • Josep Maria Ferran (El Copeu) – Representant de la Taneu de Tarragona, vinculat a l’àrea del català, futur convidat. • Carme Bernat i Anna Aguilar – Responsables de l’espai Neu d’Art. Aquesta estructura permet localitzar ràpidament els temes principals, entendre el fil històric i musical del programa i identificar els espais i actes culturals de Tarragona que s’hi promocionen.

  • 49'

    Jordi Català, Els Espejos i La Baula: música i arrels

    Resum executiu En aquest episodi de Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio, el programa combina memòria musical tarragonina, novetats discogràfiques i agenda cultural. Destaquen Jordi Català repassant trajectòria (de Fan Fan Show a la reconstitució d’Els Espejos i la Paper de Tornassol), una reflexió sobre la llengua i la transició, i l’estrena de materials del projecte Forjant la Pau. A la segona part, entrevista a Xavi Rota de La Baula, que presenten a la Capsa de Música el seu primer disc de patrimoni cançonístic amb arranjaments actuals i gran riquesa instrumental. Temes principals Memòria i escenes locals • Canvis de formacions: Fan Fan → Fan Fan Show; reactivació d’Els Espejos (pop 60). • Paper de Tornassol reconstituïda i la peça “L’Ànec Verd”. Llengua, transició i ràdio • Jordi Català recorda el rock en català als 70-80 i la recepció en emissores. • Anecdota crítica al 2n congrés de llengua i cultura a Santes Creus (concert amb poc català), i crida a la pedagogia sobre el passat. Projecte creatiu actual • Avanç del projecte Forjant la Pau: cançons-poesia d’amor i pau; demo en català de “Tota una vida”. La Baula: arrel i recerca • Presenten el disc a la Capsa (Circuit Folk 25): 12 cançons poc conegudes del patrimoni cançonístic revisades amb arranjaments per al públic del segle XXI. • Origen al Centre Artesà Tradicionàrius, homenatge a Jordi Fàbregas. • Tots els membres canten i alternen fins a 27-29 instruments (fiscorn, tenora, gralla, tarota, flabiol, violí, contrabaix, panderos, etc.). • Respecte a les fonts (p. ex., Magda Capdevila) i diàleg amb tradicions veïnes (p. ex., malaguenya de Pep Gimeno Botifarra incrustada a “La llàntia de Felip V”). Agenda cultural i serveis • Activitats de l’Ateneu de Tarragona (exposició Patrimoni 25 anys, Tarda Argentina, Neu d’Art; loteria nº 70.107). • Falques informatives: ICIC, Moll de Costa (Port de Tarragona), i publicitat de Tarragona Ràdio. Cites clau “Heu de fer molta pedagogia... perquè pensen que tots eren lliures.” “Jordi Català, més de 50 anys cantant en català.” “La nostra idea és fer d’enllaç, aquesta baula entre els antics cantadors i l’actualitat.” Contingut musical (cançons escoltades) “Flor de Lluna” – Els Espejos (peça dels 60 reversionada). “L’Ànec Verd” – Paper de Tornassol (etapa reconstituïda). “Tota una vida” (versió catalana, demo) – Jordi Català dins de Forjant la Pau. “La Mare de Déu plorava” – La Baula (disc nou; tradició i arranjaments). Tancament: “Navegar” – Teodiat. Agenda i anuncis Capsa de Música: Circuit Folk 25 amb La Baula (ds. 15, 19:00; 6 € anticipada, 8 € taquilla; places limitades). Ateneu de Tarragona: • Div. 14, 19:00 – Exposició “Tarragona, 25 anys de Patrimoni Mundial de la Humanitat” (Galeria La Catedral). • Ds. 15, 18:00 – Tarda Argentina (folklore, no tango). • Dg. 16, 18:30 – Neu d’Art (28a temporada), dir. Carme Bernat, pres. Anna Aguilar; música en viu. • Loteria Ateneu: 70.107. Enllaços i falques: ICIC (recerca química sostenible), Moll de Costa (cultura al Port de Tarragona), publicitat de Tarragona Ràdio (promo “nou comerç”). Properament La Baula: Càntut (Cassà de la Selva) l’endemà; desembre a la Vall d’en Bas. Al programa: visita prevista de Josep Maria Ferran (Ateneu de Tarragona) per parlar “En defensa del català”.