Fans de Tarragona
Fans de Tarragona
Programa

Fans de Tarragona

Fans de Tarragona és el nou programa musical de Tarragona Ràdio. Està dirigit per la Sílvia García i aquí hi tindran veu tots els grups musicals de la demarcació, a més de les formacions que arribin a Tarragona durant l’any. En definitiva, un repàs global a l’agenda musical tarragonina: perquè ningú no digui que Tarragona no es mou!

Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 11:00 - 12:00, 18:00 - 19:00 ·2398 episodis
RSS

episodis

613-624 de 2389
  • 51'

    Luca Bonifacio, Muses i Accents a Tarragona

    Resum general Programa de Fans de Tarragona a la sintonia de Tarragona Ràdio centrat en: entrevista a Luca Bonifacio, agenda musical del cap de setmana (Muses i Festival Accents), i focus especial en concerts i propostes culturals a Tarragona, Reus i voltants. El to és proper i dinàmic, amb fragments musicals i falques informatives. Punts clau • Luca Bonifacio: concert diumenge a les 12 h a la Casa de la Música; noves cançons en preparació i disc imminent. • Eix creatiu: ús de la loopstation com a canviador de joc en composició i directe. • Beca artística de la Casa de la Música de Reus: impuls decisiu per al nou material. • Cançó “Equilibrio”: inspirada caminant per la Part Alta de Tarragona. • Muses: Trama (electrònica i performance), The Crab Apples (indie), Vicky Tomàs (moda sostenible), Paula Valls (soul-jazz-cançó). • Festival Accents: Anna Rossi, Miquel Gil, Arturo Gaya; i al Retrovisor, Clàudia Win (exposició), Julivert (presenten “Atamarit”) i Somiatruites (vermut rock). • Ana Belén: concert a Tarragona (tour “Vengo con los ojos nuevos”) amb repàs de clàssics. • Agenda Sala Zero i proposta solidària Roc pels xuclis (FANOC). Entrevista: Luca Bonifacio Creativitat i directe • Ús intensiu de la loopstation: més llibertat i noves formes de compondre. • Concert de diumenge (12 h, Casa de la Música): guitarra + loop, repertori d’“Equilibrio” i versions en format loop d’alguns temes anteriors. • Noves cançons: preparades per a estudi amb MDG Audio (producció amb Miguel Ángel). "És en viu on arriba la prova definitiva de les cançons." Impuls i procés • Beca artística de la Casa de la Música de Reus: combustible creatiu per escriure, rodar vídeos i consolidar el projecte. • Reflexió sobre l’“enemic interior” i el perfeccionisme artístic. • Gires i arrels: concert de presentació a Itàlia, retorn a Tarragona i obertura a cantar en italià i dialecte regional. La ciutat com a musa • “Equilibrio” neix de caminar la Part Alta de Tarragona: la ciutat com a espai que relativitza els problemes. • Tancament entranyable amb l’anècdota del gos “Giorgio Armani”. Festivals i agenda Muses (escena musical femenina) • Trama (Castell del Cambrer, Reus): electrònica, performance i arts visuals; vulnerabilitat convertida en força; concert gratuït amb invitació. • The Crab Apples (Lo Submarino, Sala 2): melodies contagioses i energia elegant-rebel; actuació reprogramada per meteorologia. • Vicky Tomàs (13–16 nov, Castell del Cambrer): moda sostenible; reutilitza plàstics i remodela vestits masculins; crítica al consum i empoderament femení. • Paula Valls (Parròquia Sant Joan Baptista, Reus, 20:30): nou disc en català; experiència amb Espais Ocults en espais patrimonials. Festival Accents • Anna Rossi (La Selva del Camp), Miquel Gil (Constantí), Arturo Gaya (Cambrils). • Retrovisor musical: expo de Clàudia Win (“L’Accents en imatges”, Bar Campus, Reus), Julivert al Morell presentant “Atamarit”, i Somiatruites (La Mulasseta, Reus) amb clàssics del rock’n’roll i una de Txarango. Grans gires • Ana Belén a Tarragona (15 de novembre, 21 h): tour “Vengo con los ojos nuevos”, banda dirigida per David Sanjose; repàs d’èxits i temes nous. “Desde mi libertad” continua sent un moment àlgid, d’alta emotivitat. Sales i iniciatives • Sala Zero: dissabte Parc i Sur; diumenge Roc pels xuclis (versions pop-rock/rumba 80–90) en suport a joves amb càncer (FANOC). • Fira Tarragona Marida (14–16 nov, Passeig de les Palmeres): cuina, música, podcasts, i vins de 8 DO de la demarcació. Notes d’emissió i canals • La cobertura esportiva anuncia el Nàstic–Mar Vella (Primera Federació) des del Nou Estadi Costa Daurada. • Recordatoris de canals: FM 96.7 i 101.0, web i Aplicacions mòbils de la ràdio. Temes principals discutits • Música en directe i processos creatius (Luca Bonifacio, loopstation, nou disc). • Agenda cultural local: Muses, Festival Accents, grans gires (Ana Belén), Sala Zero. • Tarragona com a inspiració artística (Part Alta a “Equilibrio”). • Comunitat i cultura: exposicions, moda sostenible, espais patrimonials i projectes solidaris.

  • 20'

    Entrevista a Valier: orígens, disc debut i so rock

    Resum de contingut Presentació del grup i del disc Es presenta Valier als Estudis de Tarragona Ràdio, coincidint amb el seu primer àlbum. S’explica una anècdota sobre una entrevista falsa prèvia que havien gravat ells mateixos, plena de respostes absurdes i humorístiques (notes al disc, olors, animals, paraules inventades...). Es juga constantment amb el concepte “No m’ho puc creure” i situacions quotidianes divertides (aixecar-se d’hora, arribar tard, treure’s els pantalons, etc.). Origen del grup i del nom “Valier” L’Ignasi i l’Oriol es coneixen des de primària, i el Joan s’hi afegeix més tard a través d’un germà d’escola. Van començar tocant versions de The Beatles, Eric Clapton, etc., i han passat per grups previs (versions i un projecte anomenat Microhomes). El nom Valier prové de la muntanya Mont-Valier, a cavall entre França, la Vall d’Aran i el Pallars Sobirà: Els tres hi van fer una ascensió conjunta el 2020. Buscaven un nom sense significat explícit, però amb un record compartit. Procés de creació del disc El disc ha trigat uns tres anys a materialitzar-se: Conceptualització de les cançons. Preproducció, gravació i mescla. Decisió sobre com i quan publicar-lo. Han optat per un àlbum complet de 10 cançons, no per singles ni EP: El disc es va pensar com un tot des de l’inici. Han treballat amb diversos professionals: Jordi Bastida com a productor, molt implicat en les textures de guitarra. José Cataneo en la mescla, definida com una autèntica “orfebreria sonora”. Estil musical i so del disc El disc és clarament de rock: Guitarres distorsionades. Bateria rock i baixos potents. Teclats com a elements ambientadors. Barreja influències de diverses èpoques: Rock psicodèlic dels 70. Grunge i rock alternatiu dels 90 (Nirvana, etc.). Sons de principis dels 2000. La veu està mesclada dins la banda, no per sobre: Funciona com un instrument més. Hi ha moments en què la banda “passa per sobre” de la veu, creant un efecte d’immersió. Treball intens amb textures, capes i estèreo: Guitarrres amagades que fan soroll, acoblaments i línies aparentment “tontes” que, dins la mescla, donen profunditat. Ús conscient del panorama esquerra-dreta per separar elements i evitar-ho tot al centre. Es busca que la música “se’t tiri a sobre” i faci ballar el cap. “Jo crec que aquest disc és un disc de textures i capes i sonoritats.” Format, escolta i futur del disc De moment no hi ha format físic (ni CD ni vinil): Ho descarten per recursos limitats. No tanquen la porta a una edició especial d’aniversari (5 o 10 anys). Reivindiquen una escolta de qualitat: No escoltar el disc només al mòbil. Recomanen bons auriculars per apreciar les capes i l’estèreo. Es planteja fins i tot una presentació en cinema amb so surround per fer justícia a la producció sonora. Directes i presentacions Han fet ja un primer concert de presentació a la sala Heliogàbal de Barcelona: Aforament d’unes 120 persones, sala plena i molt vibració. L’objectiu principal és crear experiències intenses de música en directe. Volen fer més concerts: Presentar el disc a Barcelona i altres províncies. Compartir cartell amb altres bandes, unir públics i sumar esforços. L’entrevistadora subratlla la importància que, quan el grup torni, el públic ja conegui les cançons i les pugui cantar. Lletres, temes i cançons destacades El disc toca temes com: Els drames dels altres i la tendència a criticar-los. La superficialitat de les opinions i opinar sense conèixer res a fons. Es destaca especialment la cançó “Criticarem els drames dels altres”: L’entrevistadora diu que podria haver estat primer senzill. La defineix com un tema gairebé d’“esport nacional” per la seva temàtica. Al final del tall, sona un altre tema amb el leitmotiv: “Estic cansat d’estar cansat de tu.” To de l’entrevista i relació amb Tarragona Ràdio El to és molt distès, humorístic i proper, amb bromes constants: Sobre arribar tard, la “traïció” del muntatge previ, les respostes absurdes... Imatges com la tassa del vàter i la invitació a aixecar-se per anar al concert. Es reforça el vincle amb Tarragona Ràdio: Se’ls convida a tornar per parlar de videoclips i nous projectes. Es deixa oberta “cita” futura a l’emissora. Idees clau Valier és un grup de rock amb influències 70s–90s, molt focalitzat en les textures i capes sonores. El seu primer àlbum: Ha estat tres anys en gestació. S’ha concebut com un disc complet, no com una suma de singles. Té una producció molt cuidada, amb ús intens de l’estèreo i del paper de la veu com a instrument. Tenen una aposta clara per: La música en directe com a experiència efímera però intensa. Un to desenfadat que es reflecteix tant a les entrevistes com al contingut del disc. “El tema de l’escenari ho tenim controlat, ho podem petar; la qüestió és muntar-ho bé.”

  • 14'

    Luis Piedrahita porta “Apocalípticamente Correcto” a Tarragona

    Resum de contingut Presentació del monòleg L’entrevista gira al voltant del nou espectacle de Luis Piedrahita, titulat Apocalípticamente Correcto, que es representarà diumenge dia 19 a les 19 h al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. "Apocalípticamente Correcto habla de los dos motores que mueven a las personas, que son el miedo y la esperanza." Segons l’humorista, el títol és una paradoxa: combina un to apocalíptic amb la idea de la correcció, per parlar de com vivim i ens jutgem en el context social actual. Temes centrals de l’espectacle Mecanismes humans bàsics: Por: ens bloqueja i ens fa retrocedir. Esperança: ens impulsa a avançar i seguir caminant. Llibertat: gran eix del monòleg. Tothom parla de llibertat i se’n vol apropiar el terme. Es reflexiona sobre què implica realment ser lliure: Exigències, obligacions i atadures que comporta una llibertat “radical i absoluta”. "¿Cuáles son las ataduras, las exigencias, los grilletes a los que nos encadenamos cuando decidimos ser libres?" Malgrat això, Piedrahita insisteix que no és un show seriós, sinó “tronchante”, amb molt d’humor i ritme: diu que avança a cinc rialles per minut, un ritme que descriu com a “frenètic”. Tipus d’humor i to L’humor del show és molt variat: Risses que sorgeixen de la tendresa. Risses de coxinades o situacions pujades de to. Risses d’idees molt intel·ligents. Risses d’acudits molt tontorrones. Segons Piedrahita, aquest espectacle és més divertit i més complet que l’anterior, Es mi palabra contra la mía. "Yo creo que este espectáculo tiene risas hechas de todos los materiales posibles." Els temes profunds (llibertat, por, esperança, destí) s’aboquen a través de situacions quotidianes i monòlegs domèstics: Llets vegetals (soja, civada, ametlla, etc.). Gent que es compra una autocaravana per “sentir-se lliure”. Destí i supersticions: sort, horòscop, zodíac. De fons, hi ha una reflexió sobre l’ànima humana, però sempre disfressada d’humor proper i quotidià. Moments destacats del show Piedrahita explica que tanca l’espectacle amb un gran número de màgia: És el millor truc que diu haver après mai. Serveix per lligar tots els caps i donar sentit a tot el que s’ha explicat. "Hace que todo tenga sentido, que ata todos los cabos, que cierra todas las puertas y que explota como una bomba de coherencia en la cabeza del espectador." La presentadora recorda també un efecte de màgia d’un espectacle anterior a la Pobla de Mafumet, relacionat amb un suposat cotxe mal aparcat i una botzina que feia patir el públic, com a exemple de com Piedrahita juga amb la percepció i les expectatives. Reflexions sobre ser adult i la “saliva de mare” La conversa deriva cap a com de difícil és ser adult: De petits, tot sembla fàcil i “ben posat”. Quan busques la teva independència, descobreixes que perds moltes coses. Piedrahita recorre a una imatge molt tendra i humorística: La “saliva de mare” com a remei universal infantil (per llàgrimes, mocs, taques, ferides). Proposa, en broma, que s’hauria de vendre saliva de mare embotellada, tot imaginant “criaderos de madres” i la seva inevitable sobreexplotació. Aquest tram combina nostàlgia, tendresa i sàtira sobre la condició humana: "El ser humano es lo que tiene. Hacemos lo mejor, pero también lo peor." Gira, agenda i relació amb Tarragona Piedrahita comenta el recorregut intens de la gira d’Apocalípticamente Correcto: Porta aproximadament un any en marxa. Tarragona és la primera vegada que visita la ciutat amb aquest show. L’humorista destaca que: Li agrada molt actuar a Tarragona. El considera un espai gran on es pot reunir molta gent. A l’agenda immediata: Actua a València dos dies seguits (7 i 8). El dia 9 arriba a Tarragona. Després continua gira per Múrcia i altres llocs. Al mateix temps combina la gira amb El Hormiguero, la ràdio i altres projectes. La presentadora remarca diverses vegades la cita: Diumenge, 19 h. Palau Firal i de Congressos de Tarragona (carrer Arquitecte Rovira i Virgili). Entrades a luispedraita.com, apartat Agenda, buscant Tarragona. El clon i l’humor meta La conversa juga amb la idea que Piedrahita té un clon o doble: Ell afirma que envia el doble a les missions més difícils i exigents. Bromeja dient que el doble és qui està fent l’entrevista. Aquest recurs dona un to meta-humorístic, jugant amb la imatge pública de l’humorista i la seva omnipresència mediàtica. Curs de màgia online: aprendemagia.com Cap al tram final, Piedrahita presenta el seu projecte aprenemagia.com (apprendemagia.com): Curs online de màgia pensat per a: Gent que no sap res de màgia. Qualsevol persona que tingui ganes d’aprendre. Contingut del curs: Jocs molt fàcils però molt potents. Alguns d’aquests trucs els ha fet a televisió amb artistes internacionals. Treballa sobretot amb baralles de cartes normals, com les que hi ha “a casa de l’àvia, encara que li falti el 7 de copes”. També destaca: Hi ha opció regal a la web, ideal per: Un familiar o amic “típic” a qui li vols fer un regal original. Un curs de màgia complet com a obsequi. "Para que aprenda magia de cero, cualquier persona que no tenga ni idea, simplemente con que tenga ganas de aprender." Tancament i mostra del monòleg Al final del fragment, s’emet un tall d’àudio promocional de Apocalípticamente Correcto amb alguns dels seus gags: Falsa llibertat de qui es compra una autocaravana per sentir-se “radicalment lliure”. Crítica humorística a les llets vegetals: "Leche de soja, leche de guisante, leche de maíz... Basta ya de ordeñar cosas que no tienen pezones." Reflexió absurda sobre nudisme i espais tancats (com un ascensor nudista) per jugar amb els límits de la llibertat. La locutora conclou recordant de nou: Dia i hora: diumenge, 19 h. Lloc: Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Compra d’entrades: a luispedraita.com, dins d’Agenda, seleccionant Tarragona. Idees clau del text Espectacle: Apocalípticamente Correcto de Luis Piedrahita. Temes de fons: por, esperança, llibertat, destí, responsabilitats de ser adult. To: humor variat (tendre, intel·ligent, brut, absurd) amb ritme molt alt de rialles. Element especial: gran truc de màgia final que dona coherència a tot el show. Projecte paral·lel: curs online de màgia a apprendemagia.com amb opció regal. Cita a Tarragona: diumenge, 19 h, Palau Firal i de Congressos de Tarragona; entrades a luispedraita.com.

  • 24'

    Videoclip premiat i nova etapa musical d’Eric López

    Introducció Entrevista a l’artista Eric López arran de la nominació del seu videoclip a un festival internacional a Nova York i presentació del seu nou senzill El Extranjero. Es parla del rodatge del videoclip, del tractament de la mort i el desamor en la cançó, del significat del premi i de les referències i influències musicals de l’artista. 1. El videoclip i la seva estètica Localització i direcció • El videoclip de la cançó, inclosa al disc “Corre, muchacho”, està dirigit per Juan Pérez Fajardo i Iris. • Es va rodar al cementiri de Saragossa, especialment a la part vella, que l’Eric descriu com “superbonica” tot i ser un cementiri. “Dintre del que pot semblar maco o no un cementiri, la veritat és que el de Saragossa, sobretot la part vella, és superbonic.” • L’entrevistadora recorda detalls com la presència d’un mossèn (interpretat per Sergio Vieto), que ja havia aparegut en un altre vídeo, i el defineix com un “actorazo”. Temàtica visual i simbolisme • El videoclip gira al voltant d’un enterrament en què apareixen diverses vídues del mateix difunt. • Hi ha una posada en escena molt dinàmica: l’Eric es mou ràpid entre les diferents vídues i hi ha un joc visual de descobriment i sorpresa. • Es comenta que inicialment havien de sortir dues noies més, però a última hora van fallar per motius de feina; al final, per l’espai reduït entre tomba i tomba, va resultar gairebé positiu que no hi fossin. 2. Mort, desamor i normalització del tabú La mort com a part de la vida • L’entrevistadora destaca que el tema de la mort sovint és un tabú, “una cosa que no es vol tocar ni saber”, i que el videoclip l’aborda des d’un sentiment lligat a la cançó. • L’Eric hi està d’acord i parla de “normalitzar” la mort: “La mort és part de la vida.” • Menciona un documental sobre Mèxic on, al cap de tres anys, desenterren el mort, el netegen i recol·loquen els ossos, com a exemple de com altres cultures viuen la mort d’una forma menys amagada. Desamor i dramatització amorosa • La cançó que acompanya el videoclip parla d’una situació de desamor i desengaño. • L’Eric reflexiona sobre com, quan s’acaba una relació, moltes vegades es diu: “Me voy a morir, no puedo vivir…” • El missatge que vol transmetre és que, malgrat el drama inicial, “la vida continua”: - Ningú “es mor” realment d’amor. - El dolor passa amb el temps. • El videoclip incorpora una doble traïció emocional: a més del trencament sentimental, les vídues descobreixen que el difunt no havia estat fidel a cap d’elles. “Si no prou t’han trencat el cor, descobreixes que aquella persona que tu estàs enterrant no et devia la fidelitat que pensaves.” • Al final, les vídues marxen i continuen la seva vida, reforçant la idea que tot segueix endavant malgrat el desengany. 3. Nominació a Nova York i significat del premi El festival Night Flight i la nominació • El videoclip ha estat nominat com a millor videoclip en un festival vinculat a la plataforma Night Flight a Brooklyn, Nova York. • L’Eric explica que: - No poden assistir-hi físicament per compromisos laborals i concerts (és mestre i músic, té tres concerts aquella setmana). - Han sabut de la nominació mentre ell estava fent classe i rep un correu electrònic oficial. - Després reben les fulles de laurel (els laurel leaves) com a símbol de la nominació, per poder-ho difondre a xarxes. Com es va presentar el videoclip • La presentació a concursos la gestionen el mànager de l’Eric i l’Iris. • Han presentat el vídeo a diversos concursos: - Alguns ja estan en fase final, tot i que encara no poden anunciar res. Importància del reconeixement • L’Eric recalca que la nominació és sobretot un reconeixement per a l’equip: - Menciona Iris, Juan, Sara, Marta, Luna, Adeline, Sergio Vieto, el seu germà Aleix (música) i Miqui Fortesa. “És un reconeixement per la música i pels que van fer possible que el vídeo tirés endavant.” • Assegura que, tot i ser molt competitiu, el fet de ser nominat i finalista ja li és suficient: - Ho considera un pas important en el seu currículum. - És un record inesborrable del rodatge i de la feina compartida. El tipus de festival i la plataforma • L’entrevistadora comenta que Night Flight està especialitzada en: - Documentals musicals - Pel·lícules de terror - Films de culte i contingut per a públics més sibars. • L’Eric afegeix que: - És una plataforma de culte, amb molts anys a Nova York. - Estaria al nivell d’un “Netflix” però especialitzat en cinema de terror i de culte. - El festival no és mainstream (no són els Grammy ni els grans premis de la música), però té molt de reconeixement dins l’escena americana. El premi en si i com el viuran • El premi inclou: - Una quantitat econòmica (“Bé, uns dinerets”) per seguir gravant videoclips. - La producció d’un videoclip als Estats Units amb un equip professional. • Tot i no poder-hi anar, podran veure la gala en directe: - L’equip de comunicació de Night Flight parla amb l’Iris i els facilitarà l’accés a l’streaming. - Difondran a les xarxes socials informació sobre els vídeos finalistes i el desenvolupament del festival. • La gala se celebrarà el 13 de novembre a Brooklyn. 4. El nou senzill “El Extranjero” Presentació de la cançó • L’entrevistadora aprofita la presència d’Eric per complir una promesa anterior: escoltar i comentar el seu nou senzill, “El Extranjero”. • Es fa sonar un fragment de la cançó, on apareixen idees com: - Una barca al port que espera. - Marxar sense pensar en la tornada. - Sentir-se en casa a Amèrica i a Àfrica. - Rebuig als nacionalismes, a la “pàtria” i la “bandera”. “Los nacionalismos qué miedo me dan / ni patria ni bandera / ni raza ni condición / ni límites ni fronteras.” Temàtica: identitat, migració i pertinença • L’Eric explica que se sent molt identificat amb el tema de l’“estrangeria”: - La necessitat de marxar fora a buscar-se la vida. - El fet de treballar i desenvolupar la seva carrera principalment a l’exterior. • Apunta que fa moltes més entrevistes al continent americà que no pas a Espanya o Europa. • Relaciona la cançó amb la seva història familiar, marcada també per l’emigració. • La lletra expressa: - Sentir-se estranger allà on va. - Sentir-se estrany també a la pròpia terra, malgrat estimar-la. “Me siento también extraño en mi tierra, aunque la quiera de verdad.” Influència d’Enrique Bunbury • L’entrevistadora detecta un “puntet” vocal que li recorda a Enrique Bunbury i l’etapa d’Héroes del Silencio. • L’Eric reconeix aquesta influència: - Durant l’etapa amb el seu projecte No Apto, la comparació amb Bunbury era constant. - De jove, l’impactà molt escoltar “Entre dos tierras” i l’“allau” d’Héroes del Silencio. - Comenta que, tot i que li agradaven molt Héroes, ha seguit més de prop la carrera en solitari d’Enrique Bunbury. • Explica una anècdota dels seus viatges a Mèxic: - Allà és molt habitual que en bars i locals soni Enrique Bunbury, mentre que a Espanya això gairebé no li passa. - A Llatinoamèrica Bunbury és una figura molt respectada i massiva. Relació amb altres referents musicals • En la conversa s’esmenten altres cançons i artistes que formen part de l’ADN musical d’Eric: - “Oscuro”, “Bachata Rosa”, “Tu falta de querer”… • L’entrevistadora interpreta “El Extranjero” també com una mena de petit homenatge a aquests referents, a través de girs vocals, maneres d’allargar les notes, etc. 5. Present i futur discogràfic d’Eric López L’àlbum “Perro Verde” • S’explica que encara queden tres temes per publicar del projecte “Perro Verde”. • L’entrevistadora remarca que aquest treball encara ha de donar moltes alegries i que cal que els mitjans “espavilin” per donar-li més ressò. Nou disc en camí • L’Eric revela que: - Ja ha començat a gravar el pròxim disc. - El divendres anterior a l’entrevista ha entrat a estudi, i hi estarà tota la setmana següent. • Bromeja amb l’entrevistadora que no el truqui fins que surti de l’estudi, tot i que ella li diu que l’esperaran per comentar les noves cançons. Proper llançament: “Veneno en la piel” • Anuncia que el proper senzill que sortirà del projecte Perro Verde serà una versió de: “Veneno en la piel” de Radio Futura. • Es preveu que aquest llançament coincideixi aproximadament amb el dia 14 del mes, molt a prop de la data de la gala a Brooklyn. • L’entrevistadora s’entusiasma amb el títol i diu que la vol ja, evidenciant expectació per aquesta nova versió. 6. Tancament de l’entrevista • L’entrevistadora felicita l’Eric “per la banda que toca”: la nominació, el videoclip, el nou senzill i el futur disc. • Expressa el desig que s’emporti el premi a casa i diu que ja “toca fusta” i envia bona energia perquè passi. “Per nosaltres ja has guanyat.” • Acorden tornar a parlar quan l’Eric surti de l’estudi i tingui noves cançons a punt. • L’entrevista es tanca tornant a escoltar “El Extranjero”, reforçant el protagonisme d’aquest nou senzill en el moment actual de la carrera d’Eric López.

  • 50'

    Eric López a Night Flight i Luis Piedraíta a Tarragona

    Visió general Programa de Tarragona Ràdio (Fans de Tarragona) amb dues peces centrals: entrevista a Eric López per la nominació del videoclip de “Nadie muere de amor” als premis de la plataforma Night Flight a Brooklyn (Nova York), i xerrada amb Luis Piedraíta sobre el seu nou espectacle “Apocalípticamente Correcto” al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. "El fet d’entrar ja nominat és un regal; guanyar ja és secundari." — Eric López Eric López: nominació, videoclip i novetats Nominació a Night Flight i logística • Nominació internacional del videoclip “Nadie muere de amor” als premis Night Flight (gala: 13 de novembre, Brooklyn, Nova York). • L’equip vol seguir la gala en directe via la plataforma i xarxes. • Eric no hi viatja per agenda (mestre + concerts aquella setmana). El videoclip i el seu llenguatge • Direcció: Juan Pérez Fajardo i Iris; rodatge al cementiri de Saragossa (zona antiga, “superbonica”). • Idea clau: normalitzar la mort a través del relat del desamor; tres (i més) “vídues” descobreixen el gir de la infidelitat. • Reconixement coral a l’equip tècnic i musical; és “un premi per a tothom”. Premi i significat • El guardó inclouria pressupost per a nous vídeos i una producció professional als EUA. • Per a Eric, la nominació ja és una fita (top 10 mundial i projecció a Brooklyn). Nova música: “El Extranjero” i properes passes • S’estrena i comenta el senzill “El Extranjero”: identitat, pertinença i estrangeria. • Influències reconegudes (ecos d’Enrique Bunbury). • Continua el projecte Perro Verde (versions); el proper single surt el dia 14 (“Venero en la piel” de Radio Futura). • Entra a estudi la setmana vinent per al proper disc. Luis Piedraíta: “Apocalípticamente Correcto” a Tarragona Data, lloc i to de l’espectacle • Diumenge, 19:00, al Palau Firal i de Congressos de Tarragona (c. Arquitecte Rubira II). • Entrades a luispedraita.com (Agenda > Tarragona). • Ritme de 5 rialles per minut: humor intel·ligent, tendre i gamberro. Temes i eixos creatius • Paradoxa del títol: barreja de por i esperança com a motors humans. • Reflexió sobre la llibertat i les “atadures” que implica voler ser absolutament lliure. • Monòlegs quotidians: llets vegetals, autocaravanes, destí, zodíac i supersticions. Final màgic i altres projectes • Clou amb un dels millors jocs de màgia de la seva carrera (sorpresa final). • Cursos a aprendemagia.com per iniciar-se amb jocs potents i senzills (baralla estàndard). Serveis i agenda local Esports – Sempre Nàstic • Prèvia Real Murcia – Nàstic (jornada 11): dissabte 8 de novembre, 21:00. • Retransmissió a Tarragona Ràdio (96.7 i 101.0 FM), al web i a les Aplicacions mòbil. • Interacció d’audiència via X, Instagram i WhatsApp (Sempre Nàstic). Novetats musicals locals • Maria Fort estrena “On ets” (amb videoclip); entrevista pendent. • Agenda cap de setmana: propostes a sales locals (Sala Zero, Marina Rossell, Blau Mood, Baruja Limón, etc.). Recordatoris clau • Comprar entrades per a Luis Piedraíta amb antelació (alta demanda de platea). • Fer “pinya” perquè Eric López s’enduga el premi a Brooklyn. • Segueix la programació de Fans de Tarragona i la graella a Tarragona Ràdio.

  • 16'

    El grup de folc Julivert en concert!!!! Dissabte serem al Morell, al @accentsfestival , i diumenge a la Pobla de Montornès, al repte solidari del Pic de la Mola #LaMarató !

    Resum de l'entrevista Entrevista en connexió en directe a Tarragona Ràdio amb membres de Julibert sobre el nou himne dels Nois de la Torre, la seva trajectòria i una agenda plena d’actes culturals i solidaris al Tarragonès. Contingut destacat Himne dels Nois de la Torre: cançó pensada per perdurar, amb gralla i toc de Castells, i un videoclip que involucra tota la colla i la canalla. Valors castellers: èmfasi en la pinya, la col·lectivitat i el fet que totes les persones són necessàries per aixecar Castells — un missatge extensible a totes les Colles castelleres. Trajectòria: més de 13 anys de camí, prop de 400 concerts, actuacions arreu (Tarragona, Catalunya Nord, Euskadi, Mallorca, Anglaterra). Energia renovada i esperit de plaça. Cultura de proximitat: reivindicació de la cultura a les comarques de Tarragona i del fer plaça, cantar i ballar a pulmó. Agenda i novetats Festival Accents (El Morell): concert vermut a la plaça (amb alternativa si plou). Música en directe amb violí i acordió. Repte solidari (La Pobla de Montornès): pujada al Pic de la Mola (cim més alt del Tarragonès) per la Marató de TV3, amb acompanyament d’ukeleles dels escoltes. Invitació oberta als Oient de Tarragona Ràdio. Nova cançó de Creixell: inspirada en un enregistrament antic trobat a arxiu; ja sona en directe, però encara no està publicada en plataformes. Cites i moments "Som els nois de la torre, valor, coratge, pit i amunt." Participació de la canalla a l’himne i presència de la gralla per capturar l’essència del toc de Castells. To familiar i proper (aparició tendra de la Jana al menjador de casa), reforçant la complicitat amb l’audiència. Idees clau Col·laboració amb entitats locals i esperit comunitari. Compromís solidari i cultural al territori de Tarragona i el Tarragonès. Projectes en curs i evolució contínua: del disc “A Tamarit” a noves peces com l’himne i la cançó de Creixell.

  • 46'

    Accents, Muses i Sala Zero: agenda i Julibert

    Visió general del programa Agenda musical del cap de setmana al Camp de Tarragona amb propostes de Festival Accents 2025, Festival Muses i programació a la Sala Zero, i entrevista central amb Julibert a Tarragona Ràdio. "Tothom és necessari per construir castells" — reflexió de Julibert sobre l’esperit col·lectiu que han musicat a l’himne dels Nois de la Torre. Destacats del cap de setmana Calçofest Valls (22/11): cartell multitudinari i polsera cashless; abonament general 48 € i infantil (6–12) 12 €. Festival Accents 2025: Antanàgia en format “concerts ocults” (Reus); Julibert (vermut al Morell); Judit Neddermann & Pau Figueres (Teatre Bartrina, Reus); Blaumut (Riudoms). Sala Zero (Tarragona): Mamaladilla (divendres) i Rock and Roses Fest (dissabte) amb tributs a Guns N’ Roses, Whitesnake i The Beatles. Festival Muses: Marina Rossell al Monestir de Santes Creus (divendres). Reus: Maruja Limón a Lo Submarino (dissabte). Entrevista amb Julibert (Tarragona Ràdio) Qui intervé i què presenten Components: Jordi Sunyer, Gerard Torres, David Murlà i Sergi Clofent (amb aparició tendra de la Jana, el nadó). Estat del projecte: l’àlbum anterior continua en ruta i el proper disc està en construcció. Entre mig, noves cançons per encàrrec i d’arrel. Novetats i col·laboracions Himne dels Nois de la Torre: peça participativa amb la colla (gralles incloses) i la canalla; pensada per perdurar més enllà de l’efemèride dels 50 anys. Cançó de Creixell: basada en un àudio d’arxiu trobat per l’antropòleg i cantant Jordi Sunyer; versió moderna d’una cantarella antiga. Encara no publicada a plataformes: • “Qui la vulgui sentir, que vingui als concerts”. Ideari i arrel Reivindicació de les comarques tarragonines i de la cultura popular: • Fer plaça, trobar-se, tornar a ballar i cantar a pulmó. • L’esperit casteller: pinya, col·lectivitat i zero protagonismes. Agenda de Julibert Dissabte (8/11), 12.30 h — Concert vermut a la Plaça de la Font (El Morell) dins el Festival Accents. Si plou, hi ha espai alternatiu a cobert. Diumenge (9/11), 10.00 h — Sortida des de l’estació de trens de la Pobla de Montornès cap al Pic de la Mola (pic més alt del Tarragonès) per un repte solidari amb La Marató de TV3; concert dalt del cim amb ukeleles dels escoltes i vermut final al Sindicat Agrícola. Altres propostes destacades Festival Accents 2025 Antanàgia (duet de Ponent) — Església de Sant Bernat Calbó (Reus): tres passis d’uns 30’ a les 11.00, 11.30 i 12.00 (aforament reduït, ~30 persones per sessió). Folk/rock progressiu/electrònica amb instruments singulars com el handpan; directes immersius d’aire apocalíptic. Judit Neddermann & Pau Figueres — Teatre Bartrina (Reus), diumenge 9/11, 18.00 h: duet excepcional de veu càlida i guitarra virtuosa; concert íntim i captivador. Blaumut — Teatre Auditori Casal Riudomenc (Riudoms), diumenge 9/11, 18.00 h: coincidència horària amb Bartrina; cal triar plaça. Sala Zero (Tarragona) Mamaladilla — divendres 7/11. Obertura 20.30 h, inici 21.00 h. Entrades anticipades: botigues locals i online. Inclou un tall d’entrevista a “Mi Rollo es el Rock” amb el vocalista Juan: • Canvis de repertori “obligats” i clàssics que no poden faltar. • Entrades i costos de gestió: aposta per venta online sense recàrrecs. • Nou disc en camí (teaser a xarxes). • Opinió sobre la indústria musical i el futur del rock (entre passat, present i nous hàbits d’escolta). Rock and Roses Fest — dissabte 8/11. Obertura 20.00 h, inici 20.30 h. Tres tributs: Guns N’ Roses, Whitesnake i The Beatles. Festival Muses Marina Rossell — Monestir de Santes Creus, divendres 7/11, 21.00 h: una veu intemporal en un espai ideal per a un concert d’alta emoció i memòria. Reus Maruja Limón — Lo Submarino, dissabte 8/11, 21.00 h: ritmes festius i energia en directe. Extra: Calçofest Valls (22/11) Cartell amb, entre d’altres: Els Tiets, Buhos, La Fúmiga, Els Catarres, Maria Jacobs, DJ Trapella i més. Polsera recarregable per a consums. Preus: general 48 €; infantil (6–12) 12 €. Notes d’emissió Programa emès a Tarragona Ràdio (emissora local de Tarragona).

  • 15'

    Urbacer inicia servei; adéu soterrats i quotes exhaurides

    Resum general Neteja viària a Tarragona: nova etapa amb Urbacer Urbacer ja opera a Tarragona amb un pla de xoc per resoldre l’acumulació de brossa dels darrers dies. L’alcalde Rubén Viñuales anuncia millores imminents: neteja també els diumenges i més intensitat en els treballs. Renovació i reforç de maquinària (alguna aportada d’altres contractes i reparacions pendents), inclosa la decapadora. A la seu del polígon Francolí, els 290 treballadors subrogats reben nova indumentària i fan formació de prevenció de riscos; ambient de nervis i il·lusió. "Hi ha... una màquina que es diu la decapadora... els últims tres anys, espanyada. Ara està arreglada. Imaginis el canvi que notarà la ciutadania." Contenidors soterrats: retirada progressiva En sis mesos es retiraran 106 illes (poc més de 500 contenidors) de contenidors soterrats, substituïdes per contenidors de superfície al mateix emplaçament, majoritàriament. La consellera Sònia Horts admet que el sistema no ha funcionat per males olors i problemes de manteniment. "No ha funcionat... és un niu de males olors... ara els traurem i hi posarem contenidors de superfície." Pesca d’arrossegament: quotes esgotades La meitat de la flota d’arrossegament de la demarcació ha esgotat els dies de quota i no sortirà a la mar fins l’any vinent. Xavier Domènech (Federació Territorial de Cofreries de Pescadors de Tarragona) assenyala l’orientació del govern espanyol com a part del problema. "Ens van dir que pesquéssim amb tranquil·litat i normalitat, que s’intentaria arreglar la falta de dies... però no arribaríem a final d’any era segur." Publicitat i agenda local Cultura: Antagonista Teatro presenta "Los Centros de Lorca" (Teatre Tarragona, 28/11, 20 h). Ocupació: Fira de l’Ocupació (13/11, Recinte Firal de Tarragona; >80 empreses). Ciència: ICIC (recerca en química sostenible i descarbonització). Obres: millora de clavegueram amb tècniques no invasives (75% sense obrir rases). Lleure: Moll de Costa (cultura, esport i gastronomia al Port de Tarragona). Serveis i comerç: Obramat, Tanatori Municipal de Tarragona (reforma 3,2 M€), i promocions de Tarragona Ràdio per a anunciants. Gastronomia: Fira Tarragona Marida (14–16/11, Passeig de les Palmeres) amb xefs convidats i DO del territori. Magazín i música a la tarda Inici de temporada del programa "Ragolín amb salsa" a Tarragona Ràdio amb to distès entre Sílvia i Raül. Secció musical amb els Sodis i avançament del seu nou senzill (estrena prevista el 14 de novembre) amb fragments de lletra en antena.

  • 18'

    Entrevista a Marcus Brown i presentació de “What’s This?”

    Resum del contingut Presentació de la cançó i de l’artista Es presenta la nova cançó “What’s This?”, single de debut del cantautor Marcus Brown, de Tarragona. L’entrevista té lloc als Estudis de Tarragona Ràdio, amb la periodista Sílvia. La cançó es caracteritza per canvis de ritme constants, que li donen vitalitat i un punt de muntanya russa emocional. "És un viatge a una muntanya russa, això?" Origen de Marcus Brown en la música Marcus ve del món de l’esport i va estudiar Ciències de l’Activitat Física i l’Esport a Lleida. No tenia formació musical prèvia ni havia tocat cap instrument de manera seriosa. El punt d’inflexió sorgeix en un viatge als Alps, en un càmping, quan veu un músic bohemi tocar la guitarra fora d’una caravana. Mogut per la curiositat, s’hi acosta i el músic li diu que toqui ell mateix la guitarra, despertant-li el desig d’aprendre. Aprenentatge de la guitarra i procés creatiu En tornar del viatge, explica als pares que vol provar amb la guitarra. Comença de forma autodidacta amb una guitarra vella que tenia per casa. El pas del cantar a la dutxa a fer-ho amb voluntat professional es produeix a partir d’aquest interès creixent. Composició de les cançons No segueix un ritual “estrambòtic” de creació, sinó que tot sorgeix força naturalment. Explica que les cançons li neixen sobretot en moments de “baixona” emocional. Malgrat això, la cançó té un ritme alegre i enèrgic, creant una contradicció interessant entre forma i fons. El procés acostuma a ser: Seure a l’habitació amb la guitarra. Deixar que surtin acords espontanis. Sobre aquests acords, improvisar melodies (la-la-la, na-na-na). A partir d’aquí, construir la història i la lletra. Significat de “What’s This?” La cançó és personal, basada en experiències i emocions pròpies. Parla de la confusió d’enamorar-se: Pot ser un sentiment nou o una cosa que ja s’ha viscut diverses vegades. Cada enamorament és diferent i ple d’altes i baixes. Els canvis de ritme reflecteixen aquests altibaixos emocionals del procés d’enamorament. Presentació internacional del single en 24 hores Marcus i el seu productor Rinze volen fer una presentació diferent de la cançó. Ideien una proposta “esbojarrada”: presentar “What’s This?” en quatre països europeus en 24 hores. Presentar la cançó en quatre països d’Europa en 24 hores. El recorregut previst és: Aachen (Alemanya) Liège (Bèlgica) Maastricht (Holanda) I retorn a Tarragona. El viatge es farà principalment en trens regionals, confiant en la puntualitat alemanya. Marcus portarà només una motxilla amb quatre coses i la guitarra. Tot el trajecte es vol documentar en vídeo, des que surt de Tarragona fins que hi torna. Actuació a Tarragona i invitació al públic El dia 7 de novembre, a les 21 h, Marcus farà el concert de presentació del single a Tarragona. El concert tindrà lloc al bar 12 Topos, al carrer de Podaca. Promet sorpreses addicionals, tot i que no en pot revelar detalls. Tant l’equip del programa com Marcus conviden tothom a assistir-hi: Esteu tots més que invitats al meu concert de presentació del single. Relació amb Tarragona i idees de futur Durant la conversa es fan referències afectuoses a la ciutat de Tarragona i a alguns espais emblemàtics: Es menciona el Parc del Francolí com a possible escenari musical. Es proposa un recorregut cantant de monument en monument fins al Balcó del Mediterrani per anar a tocar ferro. Sílvia suggereix que Marcus torni a Tarragona Ràdio per explicar com ha anat la ruta europea i mostrar fotografies del viatge. Marcus accepta tornar, acompanyat del seu productor Rinze, per explicar el procés de producció de la cançó i parlar de nous projectes. "Hi ha coses" — deixen entreveure que hi ha més material en camí, encara “al forn”, però sense desvetllar-ho. Tancament L’entrevista acaba amb agraïments mutus entre Marcus Brown i Sílvia. Es desitja bon viatge a Marcus i s’insisteix que tornarà a explicar l’experiència. El programa es tanca amb diversos “Fins demà!” i “Bona nit”, remetent al format radiofònic de Tarragona Ràdio.

  • 25'

    Cinema tarragoní i memòries musicals

    Visió general En aquest episodi de Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio, la conductora conversa amb Jordi Català sobre: • La pel·lícula "Terra de Canons", rodada en part al Camp de Tarragona i amb participació de grans noms del cinema internacional. • Records personals del rodatge i de la vinculació tarragonina del film. • Una segona pel·lícula, dedicada a la figura de Fra Pere Perelló, on el mateix Jordi interpreta el protagonista. • El paper de Jordi en l’Ateneu de Tarragona i el projecte "Imagina't", versió en català de Imagine de John Lennon, com a cançó per la pau vinculada a l’UNESCO. • Activitats culturals de l’Ateneu (club de lectura, mural de la Minerva) i la continuïtat musical del projecte Fan Fan i Claudinet. 1. "Terra de Canons": cinema rodat al Camp de Tarragona 1.1. Introducció a la pel·lícula • Es parla extensament de la pel·lícula "Terra de Canons" (any aproximat 1999). • El film té una forta connexió amb les nostres contrades, amb escenes rodades a: - Xalet del Joan Blázquez a Altafulla (zona Faristol) - Vilanova d’Escornalbou - República Txeca • La trama gira al voltant d’un intent d’atemptat contra Franco que finalment no arriba a reeixir. Tot i això, aquesta conspiració és l’eix argumental de la història. "El volien matar en Franco, que al final no ho aconsegueixen, però tota la trama ve per aquí." 1.2. Repartiment i connexions tarragonines Es recorden actors i actrius destacats del repartiment: • Sidney Rome • Mario Adorf / Mario Guarisso (esmentat així a la conversa) • Lorenzo Quinn • Anthony Quinn (pare de Lorenzo, amb una breu aparició) • Cristina Pineda • Mercè Arànel·lit / Mercè Adelit (nom pronunciat així a l’àudio) • Carme Capdet • Amparo Muñoz • Participació especial de Jordi Freixa (botiga Casa Freixa, que va fer els rètols de la pel·lícula) • Es remarca l’orgull local perquè Anthony Quinn hi apareix, encara que sigui poc, i perquè Lorenzo Quinn va conviure amb l’equip i els figurants com un més. "Aquí a Tarragona sempre podem dir que hi ha una pel·lícula que hi ha el Toni Quinn." 1.3. Jordi Català com a figurant Jordi explica amb humor el seu paper múltiple com a figurant: • Fa de jornaler en una escena multitudinària. • Fa de Guàrdia Civil, amb una línia de diàleg que recorda: "¡Alto a la Guardia Civil!" i també "Y teniente, la hemos encontrado". • Explica que el director executiu li acaba dient que ja no li pot donar més papers perquè es notaria massa que surt a tot arreu. • Confessa una "trampa" al rodatge: en una escena de jornalers que han de girar-se quan el guió ordena "Alto", ell es queda al costat de Lorenzo Quinn per assegurar sortir bé a càmera. 1.4. Escenaris, Faristol i ambient del rodatge • Una part important es roda a la zona Faristol (Altafulla), associada a un entorn de "d’alto copete" i amb molta vida social. • El ball de la pel·lícula es fa a casa del Joan Blázquez. • S’hi menciona la participació de Marina Rossell com a convidada a la pel·lícula. • També hi actua Òscar Mas, que interpreta el tema "Ball de Rams", ballat en una seqüència clau del film. 1.5. Música de la pel·lícula i vincles amb festes populars • Sonen fragments de la música relacionada amb la pel·lícula, especialment el "Ball de Rams", cantat per Òscar Mas. • Es connecta aquesta música amb festes populars: - Jordi recorda que havia ballat un ball molt semblant amb ram a les Festes del Roser. - També es menciona el Ball del Fanalet, vinculant la música del film amb el repertori festiu tradicional. • Jordi cita el disc d’Òscar Mas "Àngel Caigut", d’estil vocal potent, que li recorda la seva participació a l’obra Mar i Cel. 1.6. Anècdotes familiars i de rodatge • Jordi té la pel·lícula en català i en castellà, però en format antic (Beta), cosa que dificulta recuperar-ne fragments. • Es proposa demanar al seu nebot, director de cinema, que li extregui el tros on surt ell. • Es recorda que el pare de Lorenzo Quinn, Lorenzo (avi Ramon l’hi diu “el senyor Quinn”), també apareix breument en una escena inicial a un pis del carrer Cavallers. • Es remarca el caràcter senzill i proper de Lorenzo Quinn: - Menjava amb els figurants. - Sense cap pretensió malgrat ser "el fill de qui és". 2. Marina Rossell, Òscar Mas i memòries musicals 2.1. Marina Rossell en concert i records compartits • La presentadora anuncia que Marina Rossell actuarà al Monestir de Santes Creus, dins el Festival Muses, amb piano de cua. • Jordi destaca la seva veu càlida i mediterrània, i la compara amb Maria del Mar Bonet: "Si em dono a triar entre la Marina Rossell i la Marina del Mar Bonet, no sé qui triaria. Les dues tenen una veu fantàstica." • Recorden que Jordi va actuar amb Marina Rossell al Festival de Palamós (1986), fent recitals conjunts. • Explica que en aquell moment li va dir: "Marina, a partir d’ara jo em dedico al rock." 2.2. Episodi amb els falangistes i Pere Tàpies • Jordi rememora un recital a l’Institut Pons d’Icart / Institut d’Ensenyament amb Pere Tàpies i Marina Rossell. • Explica que van entrar falangistes a rebentar l’acte i el recital es va haver d’interrompre sobtadament. • La setmana següent, en un recital a l’Auditori de la Caixa d’Estalvis (ara de la Diputació), Marina Rossell va reaccionar de manera combativa: - Va sortir amb un gaiato (bastó) marcant el ritme. - Deia: > "Que vinguin, que vinguin!" • Això consolida la seva imatge de cantant combativa i amb idees molt clares. 2.3. Òscar Mas i "Àngel Caigut" • Sonen fragments del tema "Em vas prometre" del disc "Àngel Caigut" d’Òscar Mas. • Es remarca la seva veu molt marcada i el seu passat vinculat a l’obra Mar i Cel. • La ràdio és descrita com a filtre de qualitat musical: "Si portem jo la cançó, ha de ser bona. Pels mediocritats no m’hi poso." 3. Segona pel·lícula: Fra Pere Perelló i el Còrpore per la Pau 3.1. Film sobre Fra Pere Perelló • A partir d’uns 930–960 segons entra el segon gran tema: una altra pel·lícula, centrada en la figura de Fra Pere Perelló. • Jordi explica que en aquesta pel·lícula ell fa de Fra Pere Perelló. • Dades biogràfiques que aporta sobre el frare: Neix cap a 1540. Mor com a guàrdia del convent d’Escornalbou. Es conserva la relíquia del seu dit índex a l’església de Sant Mateu de Riu de Canyes. Va ingressar de jove a l’ordre al convent de la Mare de Déu dels Àngels d’Horta de Sant Joan. Va coincidir amb Salvador d’Horta. Tots dos van acabar considerats profetes i miraclers, és a dir, figures influents i motivadores de bé. 3.2. Josep Maria Ferran i el Coppel per la Pau • Jordi menciona Josep Maria Ferran, descrit com a transcomunalista de la causa Coppel per la Pau. • Explica que amb ell van participar en un acte a la Subdelegació del Govern fa poc. • En aquest context, Jordi va fer la versió en català d’"Imagine" de John Lennon, titulada "Imagina't", que ha esdevingut himne del Coppel per la Pau. 3.3. Vinculació amb l’UNESCO i viatge a París • Josep Maria Ferran és col·laborador de l’UNESCO, i comunica una notícia important: Entre 2026 i 2027, una comissió tarragonina de l’Ateneu serà rebuda a l’UNESCO a París. Ell hi anirà com a vocal d’Humanitats de l’Ateneu de Tarragona. "El 2026 o 2027 anirem una comissió tarragonina de l’Ateneu a París, a l’UNESCO. I serem rebuts a l’UNESCO." • Jordi comenta que ja ha estat diverses vegades a París, però reconeix que anar-hi convidat per l’UNESCO és una experiència diferent, més solemne. • També es fa un breu comentari sobre la situació recent de París: - Incendis i restauració de Notre-Dame. - Conflictes polítics i controvèrsies al voltant de l’art, en paral·lel al que va passar amb el Liceu a Barcelona. 4. "Imagina't" (Imagine en català) i l’Ateneu de Tarragona 4.1. La versió en català d’Imagine • S’escolta (i es reprèn al final del programa) la versió en català d’"Imagine", anomenada "Imagina't". • Característiques de la versió: - La traducció de la lletra al català és obra de Carme Bernat, actual secretària de l’Ateneu. - Jordi Català s’encarrega de quadrar la lletra amb la música, gravar-la, i dirigir cors i orquestra. - La cançó és presentada com "una cançó per la Pau". • Algunes línies destacades de la versió catalana: "Imagina el teu país, no té les llums d’un paradís. No hi ha motius per matar, ni causes nobles per morir." "Imagina’t que no hi ha processó, jo em pregunto si això es pot. Sense rancor i enveja ho fan, i amb tothom podem germanar." "Viure sempre tots plegats, amb bonança i amistat. Imagina la gent, viure el dia i corrier." • Es remarca que "Imagina't" ja ha sonat a París, a l’UNESCO, perquè Josep Maria Ferran hi envia informes mensuals i inclou aquesta peça en els materials. 4.2. Loteria de l’Ateneu i suport econòmic • S’esmenta el número de loteria de Nadal que ven l’Ateneu: 70.107. • Jordi anima els oients a comprar-ne per ajudar l’Ateneu i, amb humor, insisteix: "70.107, passeu pel Ateneu, compreu loteria que així ens ajudareu i a més a més tocarà." • La presentadora hi afegeix que, com a mínim, “ho intentarà”, jugant amb la il·lusió habitual de les campanyes de loteria. 4.3. Club de lectura de l’Ateneu • Es parla d’un Club de Lectura de l’Ateneu: És definit com a club privat i de nivell elevat. Format principalment per mestres jubilats. Dinàmica: llegeixen un llibre, conviden l’autor, l’analitzen i en fan debat. • Tot i ser privat, s’obre la porta a qui vulgui provar-ho, si bé es recomana potser esperar al proper curs per incorporar-se amb més sentit. 4.4. Localització de l’Ateneu de Tarragona i el mural de la Minerva • Es concreta la ubicació de l’Ateneu de Tarragona: - Carrer Santa Magí, número 4, davant del que queda del Teatre Romà. • Davant del teatre, a la dreta, hi ha el mural de la Minerva, un element artístic destacat que ha generat moltes fotografies. • Es comenta l’esforç dels pintors que el van realitzar durant l’estiu, amb molta calor, treballant en bastides mentre Jordi els hi portava aigua. "Va quedar molt bé; aquells pintors van estar aquest estiu amb una calor que feia… i els anava portant aigua." 5. Fan Fan & Claudinet: final d’etapa i pas als 2000 5.1. Tancament de la trilogia Fan Fan i Claudinet • El programa forma part de la "tercera part" del cicle dedicat a Fanfan i Claudinet. • En aquesta etapa s’ha parlat de: - Música. - Cinema. - Les connexions amb Tarragona i comarca. • Avui s’anuncia que es tanca la sèrie sobre Fan Fan i Claudinet: - Fan Fan: Jordi Català. - Claudinet: Pep Campió. "Avui acabem el Fan Fan, el duet Fan Fan i Claudinet." 5.2. Mirant cap als anys 2000 • Es prepara el terreny per als programes següents, ja centrats en la dècada del 2000 en endavant. • A partir del 2000 "hi ha tela": - Es remunta "Els Espejos" dels anys 60. - El grup La Petita Papereria de Tornassol torna a reviure. - Fanfan Show passa a ser Fanfan & Claudinet Fanfan Show. • Es destaca la idea de continuïtat i llarga trajectòria: "Suma així fins que el cuerpo aguante. Què vau fer de feina… fem, fem." 5.3. Continuïtat dels músics • Jordi subratlla la fidelitat i permanència dels músics del projecte: El bateria és el mateix des de 1967. Joan Muñiz, baixista, també ve de l’època del 1967. • Malgrat alguns lapses en la trajectòria, el grup ha anat continuant fins avui, amb la intenció de seguir mentre el cos aguanti. 6. Altres detalls i moments destacats 6.1. Anècdotes de noms i memòries • Hi ha una digressió sobre el cognom García, esmentant Josué García i García, veí de Tarragona, i la broma que "si algú no es deia García li posarien García de cognom". • Jordi recorda haver comprat un curs d’anglès anomenat "The Big Mosi", amb un extraterrestre que menjava metall, possiblement emès per TV3, on la protagonista era Sílvia, i el dolent multiplicava Sílvia amb una màquina. 6.2. Records de Montferri i actuacions recents • Es comenta una actuació a Montferri amb la Petita Papereria de Tornassol, amb el Josué i família, on van cantar el Ball del Fanalet i altres peces. • La conductora envia records a la família García i Jordi promet fer-los arribar el programa. 6.3. Tancament del programa • Es tanca el programa amb la referència que la setmana vinent: - S’iniciarà la etapa dels anys 2000. - Hi haurà noves sorpreses musicals i cinematogràfiques. • Es reprèn al final la cançó "Imagina't" com a colofó, reforçant el missatge de pau, germanor i esperança. Temes principals • Cinema rodat al Camp de Tarragona: "Terra de Canons" i el film sobre Fra Pere Perelló. • Participació local en grans produccions: figurants, rètols, espais de rodatge. • Memòria musical catalana: Marina Rossell, Òscar Mas, Mar i Cel. • Compromís cultural i pacifista: Ateneu de Tarragona, Coppel per la Pau, versió catalana d’Imagine. • Continuïtat de projectes musicals: Fan Fan i Claudinet, Espejos, Papereria de Tornassol. • Vida cultural tarragonina: club de lectura, mural de la Minerva, relació amb l’UNESCO.

  • 24'

    “L’aigua”: debut d’Elia Blasco i univers sonor

    Introducció al disc L’aigua L’episodi gira al voltant de “L’aigua”, primer disc de la saxofonista tarragonina Elia Blasco, un projecte nascut com a treball de final de carrera que es converteix en una obra madura, personal i conceptual. "L'aigua convida a fer un viatge sensorial... on aquest element esdevé metàfora de la vida, del canvi i del moviment constant." L’entrevista se centra en: • El procés vital i creatiu que porta Elia fins al saxo i fins a aquest disc. • El concepte de l’aigua com a fil conductor de totes les peces. • El caràcter multidisciplinari del projecte (música, pintura, dansa, projeccions). • La trajectòria formativa i professional d’Elia, incloent-hi la musicologia i la reparació d’instruments. Naixement del projecte i relació amb el saxo De veure la mare tocar a fer del saxo una vocació Elia explica com el saxo entra a la seva vida de manera molt precoç: • Amb uns 5 anys veu la seva mare començar a tocar el saxo i s’hi enganxa ràpidament. • Des d’aleshores, diu que no se n’ha separat, passant de l’ús amateur a una dedicació professional. Aquest vincle inicial familiar es transforma més endavant en un projecte propi de gran abast: un disc complet enregistrat en estudi. De treball de final de carrera a disc professional • L’aigua es grava al maig de 2025 com a culminació del seu treball de final de carrera. • Tot i haver participat abans en gravacions d’altres artistes, és la primera vegada que registra un projecte totalment propi. • Se la nota molt il·lusionada i satisfeta amb el resultat, amb ganes de continuar creant i gravant. El disc es defineix com un viatge sensorial a través de composicions originals, on l’aigua funciona com a metàfora de vida, canvi i moviment constant. Col·laboracions musicals i primer tast del disc Experiències prèvies en gravació Abans de L’aigua, Elia ja havia col·laborat amb diferents artistes: • Un rapper anomenat Nelo. • Cito, amb qui ha publicat algun tema conjunt. • Roger Bongoroll, que l’ajuda en la producció i el màster del disc. Això li dóna bagatge de gravació, però el disc actual és el primer on se sent plenament autora. “Montuiri”: inspiració a Mallorca La conversa s’atura en la peça “Montuiri”: • S’inspira en un viatge a Mallorca, al poble de Montuïri, on un amic (Manu) li deixa un saxo. • Al camp, provant idees, surt una melodia que li evoca un ocell volant sobre el mar. • Aquest ocell no troba terra ferma durant una estona, però finalment la troba, transmetent la idea de recerca i arribada. El programa fa sonar un fragment de la peça, combinant: • Saxo com a veu principal. • Una atmosfera que reforça el caràcter oníric i viatger de la composició. El concepte de l’aigua i els diferents “paisatges” del disc Moltes aigües, moltes situacions La conductora del programa destaca que al disc “hi ha moltes aigües diferents”. Elia ho confirma: • Cada cançó recorre un aspecte distint de l’aigua. • També explora situacions vinculades a aquest element, tant positives com dramàtiques. Això converteix el disc en una mena de mapa emocional i paisatgístic, on l’aigua adopta formes diverses: mar, riu, gel, pluges extremes, neu… “Dins”: homenatge a les víctimes del canvi climàtic Una de les peces clau és “Dins”: • Dedicada a persones que pateixen les conseqüències del canvi climàtic i fenòmens extrems com la Dana. • Elia la defineix com un petit homenatge a totes aquestes persones. La presentadora subratlla que aquí l’aigua es mostra com una força descontrolada, que pot fer més mal que bé tot i ser tradicionalment símbol de vida. L’aigua deixa de ser només font de vida i es converteix en una força destructiva, reflex del context climàtic actual. De fons, se sent “Dins”, que acompanya aquesta reflexió sobre la cara fosca de l’element. “Desert blanc”: paisatge de gel i glaciars Una altra peça destacada és “Desert blanc”: • Neix d’un viatge amb els seus pares, on el pare grava imatges de glaciars. • Elia els descriu com un “desert de neu”, que genera formes de gel punxants i diverses. • La música vol traduir aquestes formes i textures gelades en llenguatge sonor. La conductora havia imaginat inicialment escuma de mar o miratges de desert, però Elia explica que és un desert de neu i gel, obert igualment a lliure interpretació per part de qui escolta. Lliure interpretació de les imatges sonores Tant en “Desert blanc” com en altres peces, Elia insisteix que: • La música està pensada perquè cada oient hi pugui projectar les seves pròpies imatges. • Qualsevol lectura simbòlica (escuma, miratges, paisatges canviants) és perfectament vàlida. Això reforça el caràcter sensitiu i obert del disc. “Agur”: comiat, mar i veu en euskera Origen basc i funció de comiat La peça “Agur” té una càrrega emocional especial: • Parteix d’una cançó tradicional basca. • Sorgeix arran de la pèrdua d’una persona estimada. • Serveix per acomiadar algú amb pau i tranquil·litat, però també per donar-li una mena de benvinguda en un altre pla. Així, la cançó esdevé una cerimònia íntima de comiat i reconciliació amb la pèrdua. La veu de Maider i la calma del paisatge Dins “Agur” hi sentim una veu recitant en euskera: • És la parella d’Elia, Maider, originària d’Euskal Herria. • Llegeix un fragment d’una estrofa d’una cançó que parla del mar. • Elia li demana aquest gest, i Maider hi contribueix amb una interpretació molt delicada. La presentadora descriu l’efecte de la peça: • Li genera silenci, calma i paisatge. • Diu que s’imagina escenaris com terres escoceses verdes vora el mar, imatge que encaixa amb la intenció d’Elia de transmetre pau. Es busca una sensació de calma profunda, gairebé contemplativa, on el mar i la veu es fonen en un estat de serenor. Neu, flocs i improvisació guiada Connexió entre peces i imatges de neu La conductora pregunta si la cançó número 2 i la 3 estan relacionades entre elles (neu, “Desert blanc”, flocs…). Elia concreta un altre tema: • Explica un tema inspirat en flocs de neu, que neix durant una sessió amb Joel, un company de la carrera. Crear la sensació de flocs de neu caient El procés de creació d’aquesta peça és molt espontani: • Elia diu al seu company que vol transmetre la idea de flocs de neu caient. • Es posen a tocar i improvisar, deixant que surti la música. • El resultat és una peça que la presentadora troba “preciosa”. L’espai radiofònic fa sonar un altre fragment, convertint l’entrevista en una escolta comentada del disc, on es combina: • Explicació conceptual. • Mostra sonora. • Reaccions en directe de la conductora. Formació, trajectòria i ofici de la reparació Perfil acadèmic i professional d’Elia Blasco Cap al tram final, es presenta el perfil més complet d’Elia: • Té 23 anys. • Està considerada tant com saxofonista com musicòloga. • S’ha format a: - Taller de Músics de Barcelona. - Universitat Autònoma de Barcelona. - Universitat Internacional de València. Combina tres grans eixos professionals: • Interpretació (com a saxofonista). • Docència (ensenyament musical). • Reparació d’instruments. Com s’endinsa en la reparació de saxos La conversa s’aprofundeix en un aspecte menys habitual: la reparació de saxos. • Al seu poble hi ha un noi, Albert, que havia treballat molts anys a París i obre un taller de reparació. • Elia s’hi interessa i li pregunta com funciona aquest ofici. • Un dia ell la convida: “Per què no véns i t’ho ensenyo?”. A partir d’aquí: • Descobreix com es pot desmuntar un saxo i com funciona per dins. • Aprèn a fer ajustos i reparacions bàsiques. • Diu que això li obre un món nou: dins del taller, sent que “el temps s’atura” i que ho gaudeix molt. La conductora remarca que és molt útil per curar els “accidents” inevitables dels instruments i valora que Elia tingui aquesta doble mirada: música i ofici tècnic. Els dos saxos tenors: “de guerra” i “d’eminència” Elia explica que no toca sempre el mateix instrument: • Té dos saxos tenors principals (i alguns més): - El “saxo de guerra”, que fa servir per tocar arreu, per tot tipus de bolos i situacions exigents. - El saxo “d’eminència”, el que ha utilitzat durant tota la carrera i al qual té molt de carinyo. • Aquest segon instrument el reserva per a: - Moments íntims. - Concerts especials, menys de carrer i més de sala o context cuidat. La conductora el bateja com el saxo que només surt en ocasions molt importants, cosa que encaixa amb la importància emocional del disc L’aigua. El directe: un espectacle multidisciplinari El concert de final de carrera com a “prototip” d’espectacle Elia explica com va ser el concert de presentació del disc (concert de final de carrera): • La gent que hi va assistir va quedar molt sorpresa per la quantitat de coses que passaven a l’escenari. L’espectacle combina: • Pintura en directe, amb: - Anna Garcia. - Marc López. • Dansa, amb la ballarina Maida Vicente. • Projeccions, que afegeixen una capa visual. Això converteix el projecte en una experiència sensorial global, on música, imatge i moviment es vinculen a la idea d’aigua. Objectiu: portar el projecte arreu (inclosa Tarragona) Elia té clar el seu desig per al futur immediat: • Fer concerts del disc a molts llocs. • Oferir aquest moments de desconnexió al públic, en un món accelerat. • Poder-lo portar també a Tarragona, cosa que la conductora li demana explícitament. La ràdio li obre les portes: Es convida Elia a tornar sempre que vulgui, especialment quan presenti nous videoclips o senzills. El videoclip del riu i la complicitat familiar Gravació al riu: aigua, peus i imatges També es parla del videoclip de la cançó del riu: • Està gravat a un riu anomenat Riu del Cúb. • Elia comenta que l’aigua no estava gaire freda i només hi fiquen els peus. • No hi ha cap accident, malgrat que els rius poden ser traïdors per les algues i superfícies relliscoses. La presentadora destaca que al vídeo: • Hi ha moltes imatges diferents, que creen un viatge molt bonic seguint el curs del riu. La germana com a realitzadora del vídeo Elia revela que el vídeo està fet per la seva germana, Anna Blasco: • Té molta sensibilitat per la fotografia i el vídeo. • Gràcies a ella, el resultat és molt cuidat i emotiu. La conductora subratlla que: • Quan les coses es fan amb carinyo i complicitat familiar, el resultat artístic encara guanya més profunditat. Altres peces del disc: “Interludi” i “L1” “Interludi” com a pont intern del disc Cap al final, es menciona també la peça “Interludi”: • Es presenta com un moment de transició o respir dins del disc. • Tot i no sonar sencer al programa, es reivindica que no incloure’l seria “un drama”, pel rol estructural que té en el conjunt. “L1”: la línia de metro i el viatge quotidià La darrera peça que es comenta és “L1”: • El títol ve de la línia 1 de metro de Barcelona, que Elia agafava cada dia mentre vivia a la ciutat. • La conductora inicialment la llegeix com “l’1”, però Elia confirma que és “L1” literalment. • El tema funciona com a paisatge sonor del dia a dia urbà, una altra mena de “viatge” dins el disc. La presentadora ho aprofita per fer la metàfora que “agafen l’L1” per viatjar cap als futurs projectes d’Elia, tot convidant-la a tornar al programa. Tancament: present i futur d’Elia Blasco Al tram final, es tanquen diversos fils importants: • Es fa un agraïment mutu entre Elia i la conductora pel temps compartit i pel disc. • Es convida Elia a: - Continuar gaudint del disc i del videoclip del riu. - Preparar futurs senzills i videoclips. - Tornar als estudis quan tingui novetats, especialment si porta l’espectacle en directe. La sensació global que deixa l’episodi és la d’estar davant d’una artista jove però molt madura, que: • Ha creat una obra conceptual al voltant de l’aigua, plena d’imatges i emocions. • Combina saxo, musicologia, docència i reparació d’instruments. • Entén la música com un espai de viatge, calma i reflexió, i també com un punt de trobada multidisciplinari amb altres arts.

  • 49'

    Terra de Canons, Fra Perelló i el debut de Marcus Brown

    Resum general Programa de Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio amb una doble columna vertebral: memòria de cinema i música tarragonina amb Jordi Català i presentació en primícia del debut de Marcus Brown, jove artista tarragoní. "Presentar-la en quatre països en 24 hores" — el repte amb què Marcus Brown llança el seu primer single, What's This?, abans de culminar a Tarragona. Bloc de cinema i música local (amb Jordi Català) 1) Terra de Canons: rodatge, repartiment i arrels tarragonines • Pel·lícula: Terra de Canons (1999) amb rodatges a Vilanova d’Escornalbou, Altafulla (xalet de Joan Vázquez) i República Txeca. • Connexió local: Escenes a carrer Cavallers (Tarragona). Jordi Català hi participa com a figurant (jornaler i Guàrdia Civil). • Repartiment destacat: Sidney Rome, Mario Guariso, Lorenzo Quinn i Anthony Quinn (aparició al tram inicial), Cristina Piñeda, Mercè Aràdelit, Carme Capdet, Amparo Muñoz, entre d’altres. • Atrezzo local: Rètols de la pel·lícula fets a Casa Freixa (Rambla de Tarragona). • Trama (vist per sobre): conspiració frustrada per atemptar contra Franco, amb el relat travessat de memòries i paisatge tarragoní. • Anècdotes: Jordi recorda l’ambient de rodatge i la proximitat de Lorenzo Quinn amb l’equip. 2) Tradició i cançó: Òscar Mas, Ball de Rams i Marina Rossell • Música vinculada al film: el “Ball de Rams” (introduït per Òscar Mas) i la seva vigència festiva (Roser, Montferri). • Marina Rossell: record d’aparició com a convidada al film i concert imminent al Monestir de Santes Creus dins el Festival Muses (amb piano de cua). • Memòria musical: duet amb Marina Rossell als 80, records amb Pere Tàpies i una escena de resistència cultural — "Que vinguin, que vinguin!" (Marina, marcant el ritme amb el gaiato). Segona pel·lícula: Fra Pere Perelló 3) Biografia i rodatge • Figura: Fra Pere Perelló (n. 1540), vinculat al convent d’Escornalbou; relíquia del seu dit índex a l’església de Sant Mateu de Riu de Canyes. • Itinerari: noviciat a Horta de Sant Joan (Mare de Déu dels Àngels), coincidint amb Salvador d’Horta. • Terme clau: considerats “profesia i miraclerts” (influència i guia moral). • Rol: Jordi Català interpreta Fra Pere Perelló a la pel·lícula. 4) “Imagina’t” (John Lennon) en català, Ateneu i UNESCO • Versió catalana: “Imagina’t”, adaptada i dirigida musicalment per Jordi Català (lletra de Carme Bernat), vinculada a la causa Coppel per la Pau. • Difusió internacional: La versió ha ressonat a UNESCO (París) i es prepara una delegació tarragonina (2026/27) via l’Ateneu. • Vida cultural local: - Club de lectura de l’Ateneu (nivell avançat). - Ubicació: Carrer Sant Magí, 4, davant del Teatre Romà, amb el mural de la Minerva com a nou pol d’atracció. - Loteria solidària: Núm. 70.107. 5) Epíleg musical: Fanfan i Claudinet • Tancament de cicle: Es clou el duet Fanfan i Claudinet (Jordi Català i Pep Campió). • Pas als 2000: retrobaments (Paper de Tornassol), formats reconfigurats i continuïtat de músics històrics (bateria i baix des de 1967). Entrevista als Estudis de Tarragona Ràdio: Marcus Brown 6) Debut i trajectòria • Artista: Marcus Brown (24 anys, Tarragona). • Single de debut: What’s This? — pop amb canvis de ritme que emulen els alts i baixos emocionals de l’enamorament. • Origen musical: del món de l’esport (ciències de l’activitat física, Lleida) a la música: epifania als Alps davant un guitarrista bohemi; aprenentatge autodidacta (3 anys). 7) Procés creatiu • Mètode: guitarra a l’habitació, acords que inspiren melodia i després història; • Tema: la confusió i l’energia de l’“enamorament” expressades en dinàmiques i contrastos. 8) El repte 7N: quatre països en 24 h i final a Tarragona • Itinerari: Aachen (Alemanya) → Lieja (Bèlgica) → Maastricht (Països Baixos) → Tarragona. • Logística: trens regionals, motxilla mínima i guitarra; tot documentat en vídeo. • Culminació a casa: concert-presentació a 12 topos (c. de Podaca), divendres 7 de novembre a les 21.00. • Equip: producció amb Rinze (mentor i coproductor del llançament). "És una cançó per a la Pau" — sobre “Imagina’t” — i un llançament per a la ciutat: la nova veu tarragonina s’estrena amb ambició europea i retorn al públic local. Indicatius, espots i tancament • Identificació: indicatiu de Fans de Tarragona i falca de programació. • Espots: Obramat; Antagonista Teatro; Fira de l’Ocupació (Cambra de Tarragona); Tanatori Municipal de Tarragona. • Comiat musical: Eclèctica (germanes Penalba) amb “Perfecto imperfecto”.