TGN Esports
TGN Esports
Programa

TGN Esports

Programa poliesportiu de referència a Tarragona. Futbol, bàsquet, vòlei, rem, tennis, rugby… l’última hora de la mà de Joan Andreu Pérez.

Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 12:00 - 12:30 ·1009 episodis
RSS

episodis

205-216 de 1007
  • 21'

    Comiat de Pedro López: una vida de bàsquet

    Resum general Programa monogràfic de TGN Esports (Tarragona Ràdio) dedicat al comiat de Pedro López, entrenador històric del bàsquet tarragoní, que posa punt final a 45 anys de trajectòria a les pistes. L’episodi combina entrevista en profunditat amb Pedro, records esportius (CBT, ADT, Mañanet, Cambrils…), i intervencions sorpresa de persones clau de la seva vida: família i companys d’ofici. El to és emocional, però alhora molt centrat en la cultura del bàsquet i en els valors que ha transmès. 1. El comiat de les pistes i el perquè Pedro López explica que ha decidit deixar d’entrenar després de tota una vida vinculada al bàsquet. • Motiu principal: sensació que la il·lusió i el retorn emocional dels últims anys ja no compensaven l’esforç i la dedicació. • Les últimes temporades les fa al Mañanet de Reus, amb un projecte jove de gent de la casa. Després de dos anys, nota que allò que ell donava no es corresponia amb el que rebia dels jugadors i decideix posar punt final. "Tot té un final i penso que aquest punt final està ben pensat i ben meditat i no hi ha volta enrere." El comiat no és improvisat: ho ha pensat i madurat a consciència, i ho viu amb gratitud cap al bàsquet. 2. Inicis al bàsquet i primeres experiències com a entrenador 2.1. De jugador escolar a entrenador molt jove • En els seus inicis, encara sent jugador escolar a vuitè d’EGB al Sant Pau, el José Luis Inglés (exgerent del patronat) el convenç per portar un equip. • Descobreix que gaudeix d’entrenar des del primer moment i això marca la seva trajectòria futura. 2.2. Pas per clubs tarragonins i formació com a tècnic • Com a jugador, passa pel Club Bàsquet Tarragona (CBT). • Per proximitat i perquè ja el coneixen, comença a entrenar al Col·legi de l’Estonac (Tarragona), amb figures com Rafa Pintado i Pere Tobilla com a responsables del bàsquet del centre. • Durant uns anys combina rol de jugador i entrenador escolar, cosa que li dona una visió molt global del joc. 3. Salt a la base i al bàsquet professional 3.1. Equips de base del CBT • En acabar etapa com a jugador del CBT, se l’incorpora als equips de base del club. • Hi passa 2–3 anys treballant en formació. 3.2. Primera experiència a Segona Divisió • Té la sort d’estar com a ajudant de Jesús San José a Segona Divisió, durant 2 o 3 temporades. • Aquesta etapa li obre la porta a un nivell competitiu superior i a entendre el funcionament del bàsquet semiprofessional. 3.3. Projecte inicial a l’ADT (Torreforta) • Fa una primera etapa a l’ADT, a Torreforta, com a primer entrenador sènior. • Ràpidament, però, torna al CBT. 3.4. Direcció tècnica al CBT i pas per EBA/LEB • De nou al CBT, a proposta de Rafa Pintado, assumeix responsabilitats com a director tècnic. • A partir d’aquí fa el salt seriós a: - Entrenar l’equip a lliga EBA. - Estar quatre anys com a segon entrenador en equips LEB. "Va ser la meva experiència més professional que he tingut." • Comparteix banqueta amb entrenadors de primer nivell: Ricard, Porfi Fisac, Pep Clarós i Salva Maldonado, cosa que considera fonamental en la seva formació com a tècnic. 4. Un entrenador acostumat al rol de segon 4.1. Identitat com a ajudant • Tot i haver estat primer entrenador en diversos equips, se’l coneix molt com a segon entrenador. • Ell mateix explica que mai s’ha sentit menys valorat per això; assumeix el rol com a part de la seva identitat. • Recorda també la seva etapa amb Vicenç Neuja a Segona Divisió, on torna a exercir de segon entrenador. 4.2. Sortir de la zona de confort: marxar del CBT • El fet d’haver estat gairebé sempre com a ajudant el porta, en certs moments, a fer apostes personals per entrenar en solitari. • La primera vegada que marxa del CBT és per anar a l’ADT, on viu un projecte molt engrescador i molt jove. • Amb aquest grup, aconsegueixen un ascens de Segona a Primera Catalana, un dels records esportius més destacats. 5. Testimonis i reconeixements 5.1. El paper de la mare i la família d’origen • Pedro comenta que els seus pares no el podien acompanyar gaire per feina, tot i que puntualment sí que ho feien. • Destaca especialment la seva mare com a gran referent: - Gran aficionada al bàsquet per televisió. - Encara avui segueix els partits, en especial del Real Madrid. - Ell mateix l’ajuda amb les plataformes per poder veure els partits. "Ma mare és una gran seguidora del món del bàsquet... sempre em demana 'quan jugui m’has de dir com el puc veure'." — 5.2. Intervenció de Robert Hernández (ADT) Trucada del Robert Hernández, president de l’ADT, que repassa la relació amb Pedro i n’elogia la feina. Punts clau del testimoni de Robert: • Recorda que Pedro ha tingut tres etapes a l’ADT i que, amb Pep Vergés, van començar el que seria l’embrió del club. • Com a jugador, Robert coincideix amb Pedro en partits “memorables” en camps com: - La Lletja - Esparreguera - Pista de Gaudí (on hi anaven gairebé cada cap de setmana per estudiar rivals) • Destaca especialment: - La manera de fer de Pedro, molt metòdica i orientada a estudiar els rivals. - La seva capacitat de treballar sense internet, anant a veure 2–3 equips cada cap de setmana. "Quan no hi havia aquestes estadístiques, el Pedro tenia un Excel en el que valorava tots els jugadors de totes les categories… tothom deia: qui és el boig que fa això? Aquell boig era el Pedro López." Aquest Excel casolà mostra el seu caràcter obsessiu per la feina ben feta, analític i apassionat pel bàsquet. — 5.3. Orgull de CBT i somni complert • Li pregunten si els entrenadors que comencen en bàsquet escolar anhelen arribar al primer equip del CBT o a entorns professionals. • Ell respon que sí, que tots els entrenadors de Tarragona volen arribar a portar el Club Bàsquet Tarragona. • Encara que fa temps que no hi va, es declara soci molt antic del CBT (un dels deu primers números) i ho viu amb orgull. "Vaig complir un somni al estar vivint tot això que vaig poder viure." — 5.4. Trucada sorpresa de Porfi Fisac Intervenció telefònica de Porfi Fisac, entrenador ACB, que defineix Pedro com una figura clau a la seva carrera. Aspectes que destaca Porfi: • Pedro va ser una persona que va innovar en tot el que va fer. • El va ajudar enormement a créixer com a entrenador; moltes coses que Porfi fa encara avui les va aprendre amb ell. • El considera: - Un dels millors professionals amb qui ha treballat. - Un amic per tota la vida. "Has sido de lo mejor que he tenido en mi carrera y sobre todo gracias por ser mi amigo." • Explica breument el seu moment actual: després d’acabar etapa a Saragossa, passa temps a Valladolid amb la seva mare i fa de tractorista als camps de fruiters del poble de la seva dona. • Tanquen la intervenció remarcant que: "La carrera té un principi i un final, però l’amistat és per sempre." — 5.5. Missatge de la seva dona, Olga Neila En la part final del programa, apareix un missatge enregistrat de la seva dona, Olga Neila, que dona un to molt emotiu. Què ressalta Olga? • Que Pedro ha dedicat tota una vida al bàsquet i que això mereix un reconeixement. • Recorda com el bàsquet els ha unit: - Es van conèixer en aquest món. - En una temporada, ella va ser jugadora seva. - En altres, va fer de delegada d’equip. - Anaven plegats amb els fills per pavellons, amb la motxilla a l’esquena, per estar a prop seu. • També rememora quan anaven a gravar partits dels rivals amb càmera de vídeo, sovint en sessió doble, i després revisaven els partits junts. • Com a entrenadora de la seva persona, el defineix com: - Molt treballador i molt compromès amb els equips. - Molt exigent amb els altres, però primer amb ell mateix. "Per mi, la més important: ets una molt bona persona, un molt bon pare i per mi la millor parella." • Mira cap al futur: ara els toca gaudir plegats d’altres aventures, seguir compartint la seva passió pel bàsquet, la música i la història. 6. La família actual com a pilar central En la recta final, Pedro destaca que el més important de la seva vida no és la feina ni el bàsquet, sinó la família. • Se sent orgullós de tenir: - Dos fills educats amb valors, molt educats i nobles. - Una dona que ha estat recolzament continu durant tota la seva etapa com a entrenador. "No tinc més que paraules d’agraïment." El programa es tanca amb un to d’emoció continguda, agraïment i una sensació clara que Pedro no deixa el bàsquet, sinó que canvia la manera de viure’l, mantenint: • Els vincles d’amistat. • La passió pel joc. • I el llegat en forma de jugadors, clubs i famílies que han passat per la seva trajectòria.

  • 21'

    Futbol, gimnàstica rítmica i bàsquet tarragoní

    Visió general del programa En aquesta edició de TGN Esports es repassen tres grans blocs de l’actualitat esportiva vinculada a Tarragona: • Futbol: novetats del Nàstic de Tarragona, tant a nivell de calendari com de promocions de Black Friday i situació esportiva. • Gimnàstica rítmica: excel·lents resultats del club Calòs al Campionat d’Espanya de conjunts base, amb anàlisi de la projecció de les gimnastes i del dia a dia d’entrenaments al Palau d’Esports Catalunya. • Bàsquet: moment dolç del CBT a Tercera FEB i seguiment del català Pol Olivier a la lliga noruega. "El resultat ha sigut increïble... és un objectiu molt, molt, molt satisfactor" — Patricia Bello, sobre el Campionat d’Espanya de conjunts A continuació es detallen els temes, estructurats per blocs i amb els principals punts destacats. 1. Actualitat del Nàstic de Tarragona 1.1. Horari del darrer partit de lliga de 2025 • Es confirma l’horari del partit de la jornada 17 de Lliga, últim de l’any 2025. • Partit: Antequera – Nàstic • Data: dissabte 20 de desembre • Hora: 21.00 h • Estadi: El Maulí (Antequera) Aquest enfrontament tancarà l’any competitiu del Nàstic de Tarragona, que jugarà lluny de la ciutat. 1.2. Black Friday del Nàstic: descomptes en entrades i botiga • El club impulsa una campanya de Black Friday que inclou: • Descomptes en productes de marca i roba de la botiga del club. • Promoció especial d’entrades per al partit Nàstic – Hèrcules d’aquest diumenge. • Condicions de la promoció: • Cada abonat pot adquirir 4 entrades addicionals. • Inicialment, a la mateixa ubicació de l’abonament; si s’esgoten, en altres zones. • Preu: 5 € per entrada. • Compra preferentment online; si hi ha problemes, també a l’oficina d’atenció al soci del Nou Estadi Costa Daurada. • Objectiu del club: omplir les graderies aprofitant que el partit és a les 16.00 h, una hora més còmoda que altres jornades recents. 1.3. Estat esportiu del Nàstic: solidesa defensiva i proper rival 1.3.1. Focus en la defensa i porteria a zero • Després del partit al camp del Murcia, on el Nàstic va encaixar 3 gols tot i millorar el joc, el tècnic Cristóbal Parralo ha prioritzat la seguretat defensiva. • Resultat de l’ajust tàctic: • 2 darreres jornades: 1 victòria i 1 empat. • Dues porteries a zero consecutives. • Declaracions del defensa César Morgado (en castellà a l’àudio) que el resum subratlla: "Estamos perdiendo mucho empeño ahora mismo en dejar la portería a cero... con la gente que tenemos arriba, si tenemos la portería a cero, lo normal es que nos llevemos tres puntos." • Idea clau: créixer des de la solidesa defensiva i fer bona la feina al proper partit a casa. 1.3.2. Enfrontament contra l’Hèrcules i duel de propostes • Proper rival a casa: Hèrcules CF, un històric del futbol espanyol. • A la banqueta visitant: Beto Company, amb passat al Nàstic i que coneix bé l’entitat. • L’Hèrcules arriba: • D’estrenar entrenador (Beto) amb victòria contra el cuer, el Betis Deportivo. • Segons César Morgado, que el va tenir com a entrenador a l’Andorra: • S’espera un partit on tots dos equips vulguin disputar i tenir la pilota. • Caldrà veure qui domina i s’emporta els punts al final dels 90 minuts. 1.3.3. Horaris i prèvia del partit • El partit Nàstic – Hèrcules es juga diumenge a les 16.00 h. • Prèvia de ràdio de TGN Esports: • Emissió des de les 15.00 h, permetent als oients dinar una mica d’hora i seguir tota la prèvia. 2. Gimnàstica rítmica: èxit del club Calòs 2.1. Resultats al Campionat d’Espanya de conjunts base Convidada: Patricia Bello, referent tècnica del club Calòs de Tarragona. • Competició: Campionat d’Espanya de conjunts base, celebrat a Castelló. • Participació del Calòs per categories: • Cadet: 12è lloc de 118 equips. • Aleví: 20è lloc de 106 equips. • Infantil: 54è lloc de 112 equips. • Tot i no pujar al podi, el club valora molt positivament els resultats per: • El volum i nivell de participants. • El fet d’haver clavat els exercicis sense errades greus. "L’objectiu ha sortit, els exercicis han sortit sense traiguda i el resultat ha sigut increïble... Estem molt contents." 2.2. Projecció esportiva i treball de base 2.2.1. Categoria cadet: millor exercici de la temporada • La categoria cadet és la que ara mateix promet més, si es parteix dels resultats. • Característiques destacades: • Porten molts anys treballant juntes. • Ja havien anat al Campionat d’Espanya fa dos anys. • Aquest any han tornat a situar-se “a dalt” i han aconseguit: • Millor exercici de la temporada. • Millor puntuació amb diferència. • Quant a les més petites (alevines): • Tot just viuen el segon Campionat d’Espanya. • El resultat té, segons Patricia, encara més valor perquè són molt joves i ja competeixen a bon nivell. 2.2.2. Relació amb altres clubs i nivell estatal • El campionat reuneix equips d’arreu de l’Estat. • El Calòs ha pogut "codejar-se" amb clubs molt potents de tota la península. • La combinació de: • Treball de tota la temporada. • Execució quasi perfecta el dia de la competició. fa que el club estigui "encantat de la vida" amb les puntuacions aconseguides. 2.3. Noms propis: les gimnastes del Calòs Patricia detalla els conjunts participants i les seves integrants. Conjunt cadet: • Anna Pérez • Jana Sarbós • Jana Margalef • Berta Tós • Martina Márquez • Iana Sánchez Conjunt infantil: • Ona Fatomata Carreca • Anna Reales • Aitana Hernández • Yana Fernández • Daniela Gil Conjunt aleví: • Rayana Alcadawi • Bianca Potau • Valeria Romero • Valeria Arango • Alicia Guerra Reconeixement explícit del programa i de Patricia a totes les gimnastes pel treball sostingut i la capacitat de competir a nivell estatal. 2.4. Instal·lacions i dia a dia d’entrenament 2.4.1. Del Palau de Congressos al Palau d’Esports Catalunya • Històricament, el Calòs ha passat per diferents espais: • Palau de Congressos • Pavelló de Sant Pere i Sant Pau • Actualment, fa 2–3 anys que el club entrena al Palau d’Esports Catalunya, a l’Anella Mediterrània. • Situació actual: • Comparteixen pistes amb el Club Gimnàstic Tarragona. • Patricia valora molt positivament: • L’alçada del recinte. • L’espai disponible. "El fet d’entrar en un lloc i no haver de mirar el sostre, a veure si m’arriben o no m’arriben els aparells, està guai. No em puc queixar." • Únic inconvenient: de vegades el Palau està ocupat i cal buscar alternatives, però s’ha normalitzat aquesta dinàmica. 2.4.2. Proper repte: Madrid • El proper cap de setmana, Patricia viatja a Madrid amb la gimnasta Berta per competir en individual. • És un pas complementari al treball de conjunts, que reforça la projecció esportiva del club. 2.5. Valors, motivació i futur del club Calòs 2.5.1. La “benzina” de Patricia Bello A la pregunta sobre d’on treu energia per mantenir-se al capdavant del projecte, Patricia destaca que: • El que més la motiva és veure l’evolució de les nenes: • De nenes a donetes i, finalment, dones. • El seu objectiu no és només guanyar, sinó transmetre valors: • Treball en equip • Compromís • Responsabilitat "És un esport molt complicat... on al final les nenes aprenen, més que fer esport, valors de la vida." 2.5.2. Futur del club: molta base però un esport exigent • El Calòs té moltes nenes de base, i el repte és anar veient: • Quins resultats arriben amb el temps. • Dificultats principals: • La gimnàstica rítmica és un esport molt dur i sacrificat. • Cada vegada costa més compatibilitzar: • Hores d’entrenament. • Implicació de les famílies i relació amb els pares. Malgrat tot, el missatge final és de continuïtat i ambició moderada, consolidant la feina feta i posant el focus en la formació integral de les gimnastes. 3. Bàsquet: CBT i trajectòria internacional de Pol Olivier 3.1. CBT masculí a Tercera FEB: moment dolç Convidat: Marc Buscail, jugador del CBT. 3.1.1. Inici de temporada i estat de forma de l’equip • El CBT ha començat molt bé la temporada a Tercera FEB: • Va perdre el primer partit, tot i haver pogut guanyar-lo. • Després, tots els partits han acabat amb victòria. • L’equip només té un equip per sobre a la classificació, situant-se en segona posició i signant una gran ratxa positiva. • Última victòria destacada: a Inca (Mallorca), en un partit molt ben competit. 3.1.2. ADN de l’equip: intensitat i defensa Marc descriu la clau del bon moment de l’equip: • Han aconseguit un equip amb rols definits, on tots els jugadors se senten importants. • ADN molt clar basat en: • Intensitat defensiva. • Rebot fort. • Lluitar cada pilota. • No donar-se mai per vençuts, ni en situacions dolentes de partit. "Si en alguna cosa no ens poden guanyar és en actitud, en ganes, en intensitat." • Des de la defensa, l’equip genera moltes opcions en atac perquè: • Totes les posicions tenen jugadors capaços d’anotar i crear joc. 3.1.3. Estat personal de Marc Buscail • Marc assegura que s’està retrobant amb la seva millor versió: • Se sent molt còmode amb l’equip i els companys. • Es veu bé tant en atac com en defensa. • Encara vol millorar detalls: • Utilitza els entrenaments per polir aspectes concrets del joc. • Té un rol que li agrada i en el qual pot ajudar l’equip en diferents facetes. 3.1.4. Objectius: estar a dalt sense obsessió pel liderat • Objectiu col·lectiu: • Estar a la zona alta, entre els millors. • Principals rivals assenyalats per Marc: • Mollerussa: molt bon equip, entrenen molts dies i són molt competitius. • L’Hospitalet: equipàs amb gran potencial. • Castelldefels: conjunt molt experimentat. • No es marquen com a obligació ser primers, sinó: • Mantindre’s competitius a dalt, amb ambició però sense pressió desmesurada. 3.2. Mirada de Marc Buscail al Nàstic i valoració del staff del CBT 3.2.1. Opinió de Marc sobre el Nàstic de Tarragona • Com a aficionat futboler declarat, Marc comenta breument el Nàstic: • Percepció que la defensa està millorant. • Creu que cal polir l’atac i que el canvi d’entrenador hauria de servir per: • Millorar la dinàmica. • Aconseguir millors resultats. • Situar el Nàstic entre els primers de la classificació. 3.2.2. Valoració del tècnic Toni Ramón al CBT • Aquesta és la primera temporada completa de Toni Ramón com a entrenador principal del CBT (en anys anteriors havia entrat com a ajudant o a mitja temporada). • Marc destaca: • L’excel·lent feina de tot l’staff tècnic. • La capacitat del Toni de transmetre un ADN molt clar: • Lluitar cada pilota. • Ser molt intensos en defensa. • No perdre mai en actitud i ganes. • També hi ha un treball important en l’àmbit tècnic i tàctic, però el factor diferencial és: • Evitar perdre l’ambició, malgrat encadenar diverses victòries. 3.3. Proper partit del CBT • El cap de setmana següent, el CBT juga a casa contra Calvià. • Inicialment es menciona que és dissabte a les 19.00 h, però: • Es rectifica que l’horari pot haver canviat per facilitar la tornada de l’equip balear. • Recomanació implícita: consultar l’horari definitiu. 4. Pol Olivier des de Noruega: bàsquet internacional Convidat: Pol Olivier, exjugador vinculat a Tarragona, actualment a la lliga noruega. 4.1. Vida i condicions a Bergen (Noruega) • El programa contacta amb Pol a Bergen, ciutat noruega on juga actualment. • Situació el dia de la trucada: • Dia solejat i maco, però amb -2 °C de temperatura. • El presentador, que prefereix el fred a la calor, comenta amb humor que hi aniria encantat. 4.2. Inici de temporada amb el seu equip • L’equip de Pol: • Ve de guanyar dues lligues consecutives. • Té expectatives altes i l’objectiu és estar al capdavant de la classificació. • Inici de temporada: • Han patit algunes lesions importants en les primeres jornades. • Tot i això, l’equip es manté a dalt, liderant la taula o en posicions capdavanteres. • Ha arribat alguna derrota inesperada, condicionada per aquestes baixes. Pol resta importància relativa a la classificació del moment, però admet que, pel context del club, “estar a dalt” és gairebé una obligació competitiva. 4.3. Estat físic i rol de Pol • A nivell personal, Pol havia començat la temporada: • Molt content amb el seu rendiment. • Amb bons minuts i bones estadístiques. • Contribuint de manera clara a les victòries de l’equip. • Situació mèdica actual: • Ha patit una petita lesió muscular que ha obligat a una aturada. • Encara s’està valorant la gravetat, però ell creu que no serà res greu. • Context de calendari: • Coincideix amb un paró per finestres FIBA, cosa que li dóna 1–2 setmanes per recuperar-se amb calma. 4.4. Calendari abans de Nadal i tornada a casa 4.4.1. Partits abans de les festes • Fins a Nadal, el calendari és atípic: • Només un partit de lliga nacional. • Dos partits de lliga europea: • Un a Holanda. • Un altre a casa, el 16 de desembre. • Després del partit del 16 de desembre, l’equip gaudirà d’uns dies de descans. 4.4.2. Nadal a Tarragona • Pol confirma que tornarà per Nadal: • Tindrà 8–9 dies de vacances. • Ja té els bitllets per venir a passar les festes amb la família i amics a Tarragona. Hi ha voluntat de retrobar-se amb gent de la ciutat i, si és possible, de passar pel programa o saludar el presentador quan sigui aquí. 5. Idees clau del programa • Nàstic de Tarragona: • Confirmat el darrer partit de lliga de 2025 a Antequera (20 de desembre, 21.00 h). • Forta campanya de Black Friday amb entrades a 5 € per al partit contra l’Hèrcules. • Equip centrat en no encaixar gols: dues porteries a zero consecutives i confiança en l’atac. • Gimnàstica rítmica – Calòs: • Resultats molt destacats en un Campionat d’Espanya amb gran participació. • Excel·lent projecció del conjunt cadet i bones perspectives per a les categories de base. • Consolidació del Palau d’Esports Catalunya com a “casa” d’entrenament. • Fort accent en valors humans (compromís, responsabilitat, treball en equip). • CBT i bàsquet local: • CBT en un gran moment esportiu a Tercera FEB, amb només una derrota i ple de victòries des d’aleshores. • Model basat en la defensa, la intensitat i la implicació de tots els jugadors. • Bona sintonia amb el tècnic Toni Ramón i confiança en seguir a la part alta. • Pol Olivier a Noruega: • Equip noruec líder o colíder, malgrat lesions i algun entrebanc. • Pol viu un bon moment esportiu, només interromput temporalment per una molèstia muscular. • Abans de Nadal disputarà partits de lliga i d’Europa, i després tornarà a Tarragona per festes.

  • 22'

    Club Tenis Tarragona: present i futur esportiu

    Panorama general del programa TGN Esports emet des del Club Tenis Tarragona, en un programa centrat en: • L’estat actual del club (socis, economia i projectes d’obres) • El creixement de les seccions de tenis i pàdel • La relació amb federacions i institucions • La reconfiguració de l’Ultratrail Tarragona en clau de futur • L’anàlisi profund de la Copa Davis (Copa d’Eivis, en el programa) i el debat sobre el seu nou format El to és informatiu i molt proper al club, amb presència del president, responsables tècnics i la veu experta d’Agustí Pujol. 1. Situació actual del Club Tenis Tarragona 1.1. Socis, entorn i nivell de satisfacció El president Lluís Salas destaca que el club viu un moment molt positiu: • 1.560 socis, xifra que consideren òptima per donar un bon servei • El club està “molt a tope” en ús d’instal·lacions i activitats • El grau de satisfacció dels socis és, segons les enquestes internes i el feedback, molt alt • Se senten privilegiats per l’entorn (zona de Cala Romana i proximitat a la platja) i per la dimensió del club “Veure gaudir del club és una gran alegria per la Junta i per mi.” També posa en valor el personal del club, capaç de respondre a perfils esportius molt diversos: • Tenis • Pàdel • Còrrer per platja o muntanya • BTT i ciclisme de muntanya • Gimnàs i activitats dirigides 1.2. Balanç del 2025 i objectius de cara al 2026 El 2025 es tancarà amb un balanç positiu: • Compliment del pressupost previst • Bons resultats esportius en general • Activitats programades executades en la seva major part El 2026 es projecta com un any clau per al club: • Desenvolupament de la segona fase de les obres de la zona parc • Nou gimnàs, que multiplicarà per 3 o 4 l’actual espai • Creixement de les escoles de tenis i pàdel gràcies a noves instal·lacions Malgrat això, el president remarca que les dates d’obres són delicades perquè no depenen només del club: • Intenció d’obrir el nou gimnàs abans de l’estiu de l’any vinent • Calculen uns sis mesos d’obres, si tot va segons la planificació “Una obra de sis mesos pot estar molt enllestida.” 1.3. Reconeixement extern i relació amb institucions El president subratlla que el club se sent valorat i recolzat: • Bon feedback de Tarragona i del món esportiu en general • Relació fluida amb: - Ajuntament de Tarragona - Diputació - Conselleria d’Esports • Gran sintonia amb les federacions espanyola i catalana de tenis i pàdel “Sabem que no treballem mai sols.” El president forma part de la Junta Directiva de la Federació Catalana de Tenis, fet que facilita l’entesa i la coordinació d’esdeveniments. 2. Competicions, federacions i nous projectes 2.1. Relació amb la Federació Catalana de Tenis i de Pàdel El Club Tenis Tarragona vol seguir sent referent competitiu en tenis i pàdel: • Necessita una “molt bona relació” amb les federacions catalana i espanyola • Les federacions organitzen i coordinen les competicions, per tant són essencials per al calendari del club Lluís Salas apunta que: • El club vol estar “al màxim nivell” en tenis i pàdel • Per això és clau tenir sinergies amb les federacions i els seus presidents 2.2. Projectes de nous tornejos (tenis en cadira de rodes) Es treballa amb la Federació Catalana de Tenis en nous formats de competició: • Projecte de torneig de tenis en cadira de rodes, encara en fase inicial • Voluntat d’organitzar més competicions de nivell en tenis i pàdel “Hem d’intentar fer-ho. I per això tenir una molt bona relació amb els presidents de les federacions és una sort.” 3. De l’Ultratrail Tarragona a una nova cursa per Santa Tecla 3.1. Canvis organitzatius a l’Ultratrall Tarragona El club fins ara havia coorganitzat l’Ultratrall Tarragona, però: • Aquest any hi ha hagut canvis d’organització en la prova • El Club Tenis Tarragona no veu viable mantenir el format actual de la cursa Per això, estan redefinint el projecte: • Canvi d’altres dates • Adaptació a noves distàncies 3.2. Nova cursa vinculada a Santa Tecla Malgrat els canvis, el president és molt clar: • Hi haurà una trail organitzada pel Tenis Tarragona, és “donar-ho per segur” • La intenció és lligar-la amb la Festa Major de Santa Tecla • Ja s’ha traslladat la idea a: - Ajuntament de Tarragona - Conselleria d’Esports - Patronat d’Esports Ara només cal definir les dates concretes, però el projecte està en marxa. 4. Secció de pàdel: nou responsable i objectius 4.1. Arribada d’Éric com a responsable de pàdel S’entrevista Éric, nou responsable de la secció de pàdel del club: • Ve de Cambrils • Porta 9-10 anys en el món de la instrucció de pàdel • Ha treballat a l’estranger com a director d’un club • Subratlla la figura de Gerard Francino com a gran mentor, que li ha deixat “el llistó molt alt” Objectiu personal: • Estar “a l’altura de les expectatives” i donar continuïtat i creixement al projecte iniciat per Francino 4.2. Dimensions actuals de l’escola de pàdel Dades principals de la secció: • Escola de pàdel amb aproximadament 150 alumnes • 22 equips federats: - Categories de menors - Veterans - Absoluts • Equip femení a primera categoria • Equip masculí a segona categoria 4.3. Objectius esportius a curt i mig termini L’Éric defineix una doble línia d’objectius: A curt termini: • Mantenir la línia de creixement de l’escola • Tenint en compte les limitacions d’instal·lacions actuals A mig termini: • Fer progressar els jugadors que ja tenen bon nivell • Treballar per aconseguir una “cantera” forta de jugadors de pàdel formats al club 5. Secció de tenis: base potent i futur de competició 5.1. Estat de l’escola de tenis Amb el Marc (Marmàs), responsable de tenis, es detalla la situació actual: • L’escola de tenis presenta xifres molt altes d’alumnes • Gran èmfasi en la base formativa: - Molts nens i nenes en edats de formació - Equip tècnic molt sòlid i especialitzat “Sóc fidel defensor del que és l’escola base.” Segons Marc, gràcies a aquesta base: • Poden sortir bons tenistes de club • El club es manté al capdavant del nivell tenístic català en categories formatives 5.2. Equips absoluts i categories Situació dels equips absoluts de tenis: • Tant l’equip masculí com el femení són a segona divisió catalana • El club havia tingut alguna temporada a primera divisió, entre els millors clubs d’Espanya Ara l’objectiu principal és: • Mantenir la segona categoria • Fer-ho prioritzant jugadors formats a l’escola del club “L’objectiu clar és jugar amb els jugadors que s’han format a l’escola.” 5.3. Objectius a curt i mig termini en tenis Marc defineix dos grans objectius: • Mantenir i reforçar la base de l’escola de tenis • Continuar sent referent del tenis català, especialment en categories juvenils A nivell competitiu: • Millorar resultats amb els equips juvenils • Classificar-se per Campionats d’Espanya sempre que sigui possible • Intentar assolir els millors resultats possibles quan s’hi arribi 5.4. Joves promeses del club Preguntat per noms a seguir, destaca especialment la generació nascuda el 2010 (cadets sub-16): • Núria Bonet • Marc Esteiví • Nayara Sanjuan • Pol Mas Els defineix com a jugadors i jugadores que ja destaquen i que poden tenir bons resultats en el futur. 6. Visió experta d’Agustí Pujol: el tenis al club i la Copa Davis 6.1. Reforç de la feina de base al club L’Agustí Pujol, figura històrica del club i expresident de la Federació Espanyola, intervé per reafirmar la bona feina de l’escola de tenis: • Considera que l’escola està fent una feina “fantàstica” • Els objectius d’un club com el Tenis Tarragona han de ser: - Formar base - Treure jugadors de bon nivell de club Remarca un punt clau de realisme: “No podem pretendre que d’aquesta escola surtin jugadors de l’ATP.” Si un jugador vol dedicar-se professionalment, tard o d’hora: • Haurà de buscar altres vies i sortir del club Però subratlla que: • El nivell dels equips infantils, cadets, benjamins i alevins és millor que mai • Això és el que realment s’ha de valorar com a indicatiu de salut del tenis al club 6.2. Seguiment de la Copa d’Eivis (Copa Davis) Agustí explica que ha seguit hores de transmissió de la Copa d’Eivis: • Remarca la bona trajectòria de l’equip espanyol durant l’any • Destaca: - Victòria inicial a camp contrari, amb molt mèrit - Eliminatòria “miraculosa” a Marbella contra Dinamarca, remuntant el darrer dia - Bona actuació a la fase final contra la República Txeca A la final contra Itàlia: • Espanya no pot sumar un nou títol, però s’arriba molt lluny • Itàlia és, segons ell, superior i justa guanyadora • El factor públic és determinant: “Itàlia va guanyar fora de la pista.” El jugador italià número 1 remunta gràcies a: • Suport constant del públic • Un ambient que canvia el signe del partit després d’un primer set dominat per Jaume Munar 6.3. Crítica al nou format de la Copa Davis Agustí fa una crítica molt clara i argumentada al format actual: 6.3.1. Desconnexió amb l’essència històrica • Per ell, el canvi impulsat per Kosmos (Gerard Piqué) “es carrega la Copa d’Ibis” • Aclareix que els responsables últims no són només els promotors, sinó: - Federació Internacional de Tenis (ITF) - Federacions nacionals que van aprovar el canvi en assemblea Considera que: • Amb el nou format s’hauria d’haver canviat el nom • Hauria d’haver passat a dir-se, per exemple, “Campionat del Món de Tenis” • L’actual Copa no s’assembla a la Copa Davis clàssica basada en: - Enfrontaments a cinc partits (incloent dobles) - Serien a casa i fora, amb molta pes del públic local 6.3.2. Problemes estructurals del format actual Assenyala diversos punts crítics: • Final a dos partits (sense necessitat de dobles) → una final massa curta i poc èpica • Dobles infrautilitzats: - Itàlia guanya sense jugar ni un partit de dobles - Això va en contra de la suposada voluntat de la ITF d’impulsar dobles i mixtes • Fase final amb 8 equips i 2-3 enfrontaments diaris, que dilueix el caràcter únic de cada eliminatòria “La Copa d’Eivis, o canvia el format o passa a ser una competició de segona categoria.” 6.3.3. Calendari i absència de tops mundials Un altre punt central és el calendari professional: • La temporada és massa carregada • Situar la Copa Davis just després de: - Un Grand Slam - O les Finals ATP (com les de Torí) ...fa que: • Molts jugadors es donin de baixa per: - Lesions - Sobrecàrrega física Exemples mencionats: • Carlos Alcaraz, baixa per lesió i excés de càrrega • Els dos primers jugadors italians renuncien en una edició per fatiga Resultat: • Entre tots els participants només hi havia un jugador dins el Top-10 mundial • Pregunta oberta: això és bo per la competició? Conclusió d’Agustí: • Cal un “clam” perquè els estaments del tenis mundial reconsiderin urgentment el format de la Copa d’Eivis 6.4. Economia del club i impacte en el nivell esportiu Ja de tornada al context del club, Agustí valora el que ha dit el president sobre el bon resultat econòmic previst per al 2025: • Si l’economia va bé, tot pot anar millor: - Obres i millores d’instal·lacions - Equips esportius d’alta categoria Exposa un punt pragmàtic molt clar: • Mantenir un equip masculí o femení a primera categoria requereix inversió econòmica important • No es pot fer només amb jugadors de l’escola, cal: - Fichatges - Recursos logístics i tècnics “Aquesta inversió vol dir diners, i si no hi ha diners, cal establir prioritats.” Confia que: • Si es consolida el bon estat econòmic, es podran assolir els projectes d’obres i esportius que ha anunciat el president. 7. Idees clau del programa 7.1. Sobre el Club Tenis Tarragona • Club amb 1.560 socis i una activitat molt intensa • Any 2026: clau per a nous equipaments (sobretot gimnàs i zona parc) • Escola de tenis i pàdel molt viva, amb especial atenció a la base • Voluntat de seguir sent referent del tenis i pàdel catalans 7.2. Sobre l’activitat esportiva i social • Replantejament de l’Ultratrall Tarragona en format i dates • Projecte de nova trail per Santa Tecla impulsada pel club • Col·laboració estreta amb Ajuntament de Tarragona i institucions esportives 7.3. Sobre la Copa d’Eivis (Copa Davis) • Bona trajectòria de la selecció espanyola, tot i no aconseguir el títol • Itàlia, justa campiona, beneficiada per l’ambient local • Crítica molt contundent al format actual: - Final a dos partits, dobles residual - Escassetat de jugadors Top-10 - Calendari mal situat • Reclam a la ITF i federacions perquè revisin urgentment el model 8. Conclusió El programa de TGN Esports ofereix una radiografia completa de la situació del Club Tenis Tarragona: • Un club fort socialment, amb projectes d’expansió importants i una economia que, segons el president, permet ser optimistes. • Un model esportiu basat en la base i en la formació de joves tenistes i jugadors/es de pàdel, complementat amb ambició competitiva. • Una mirada crítica i experta, a través d’Agustí Pujol, sobre la Copa d’Eivis i el rumb del tenis mundial, aportant context i criteri més enllà de l’àmbit local. El fil conductor és clar: creixement ordenat, aposta per la formació i reflexió crítica sobre els grans formats del tenis internacional.

  • 30'

    Debat municipal: Platja Llarga, ZBE i Part Baixa

    Resum general del podcast Aquest fragment correspon a una sessió plenària de l’Ajuntament de Tarragona, centrada en tres grans blocs: Moció sobre la Platja Llarga: problemes de mobilitat, neteja, seguretat, aparcaments i gestió ambiental, amb especial atenció a l’accessibilitat i a la convivència entre veïns, vehicles i entorn natural. Debat sobre la Zona de Baixes Emissions (ZBE): proposta de Vox per rebutjar-la, i resposta contundent de la resta de grups (tant favorables com contraris a la ZBE, però tots rebutjant la moció per inviable i plena de missatges enganyosos). Inici de la moció sobre la Part Baixa / Barri de la Marina: contextualització històrica del barri i presentació d’un paquet d’“accions immediates” per recuperar la zona. A continuació, es detallen els continguts per blocs. 1. Moció sobre la Platja Llarga i l’entorn residencial 1.1. Problemes d’accessibilitat i trànsit • Es descriu un únic vial d’accés als habitatges Jardín i Mediterrani, situat entre la sorra i l’àrea de restauració, que actua com un “embut” viari. • Aquest vial és d’un sol carril i pateix col·lapses circulatoris freqüents, generant: - Situacions de crispació veïnal - Enfrontaments puntuals entre conductors i veïns • Es proposen alternatives: - Instal·lació d’un semàfor per regular millor el trànsit - Construcció d’un vial alternatiu per darrere de la zona de servitud, allunyant el trànsit de la franja de platja “És literalment un embut que es podria evitar…” 1.2. Prioritat per als vianants i preservació del litoral • Es defensa que el tram proper a la platja hauria de ser exclusiu per a vianants, evitant que hagin de caminar entre vehicles. • Objectiu: deixar lliure el litoral frontal, garantint: - Accessibilitat segura - Ús prioritari per a persones en lloc de vehicles 1.3. Canvi d’ús residencial i pressió estival • Els habitatges que abans s’usaven esporàdicament ara són residència habitual. • S’estima: - 600 residents habituals durant l’any - Fins a 20.000 persones a l’estiu, sumant: - Usuaris de la Platja Llarga - Club de vela - Restaurants i càmpings de l’entorn • Aquesta pressió incrementa: - Necessitats de serveis públics (ambulàncies, neteja, seguretat, recollida de residus) - Problemes d’aparcament i de mobilitat 1.4. Aparcaments i vehicles especials • Insuficiència d’aparcaments: - Es menciona una llosa de formigó que, si se suprimeix, permetria guanyar sis places d’aparcament. • Manca de places reservades per a persones amb mobilitat reduïda en cap dels aparcaments. • Caravanes i autocaravanes: - Aparquen durant dies, tot i la prohibició. - Generen tensió, ocupació d’espai i problemes de control. 1.5. Enllumenat i seguretat • Es denuncia la manca d’enllumenat públic al carreró d’accés als apartaments. • Conseqüències per als veïns: - Han d’anar amb llanternes fins als contenidors - Fan servir escales fosques i irregulars, amb risc de caigudes i sensació d’inseguretat • Els fanals propers als contenidors: - Estan trencats - La manca de poda de l’arbrat redueix encara més la llum 1.6. Vegetació, manteniment i competències • Hi ha vegetació degradada i desatesa que pot dependre de tres administracions: - Ajuntament - Generalitat - ADIF / Costes (esmentat genèricament com a administracions competents) • Cap de les administracions fa els treballs de poda necessaris per: - Optimitzar l’enllumenat - Millorar la seguretat i la visibilitat • Antiga zona de pícnic ara: - Presenta pins doblegats - Hi ha escombraries amagades - S’hi ha establert una colònia de gats • Senyalització: - Desfasada, caiguda, obsoleta o tapada per la vegetació - Això genera inseguretat i incertesa entre usuaris i veïns 1.7. Benestar animal i colònia de gats • Es posa de manifest el descontrol de la colònia de gats: - Any rere any prolifera sense control - Té accés als aliments orgànics sobrants dels establiments de restauració • Es reclama aplicar el mètode CER/ZERN (captura, esterilització i retorn) per gestionar els gats ferals de forma ètica i sostenible. 1.8. Nous hàbits d’ús de la platja i serveis • Cada cop hi ha més usuaris, durant més dies i més hores, i no només a l’estiu. • L’Ajuntament ha ampliat: - El calendari i l’horari del servei de vigilància i salvament a les platges. • Tot i això, es considera que l’entorn de la Platja Llarga, que hauria de ser idíl·lic, queda “desmerescut”. “Si volem continuar parlant de la platja llarga com un espai natural com el que coneixem, cal posar les persones al centre.” 1.9. Propostes concretes de la moció La consellera proposa al ple una bateria d’acords: • Residus i neteja - Retornar els contenidors d’escombraries al seu emplaçament original, més proper als habitatges. - Incrementar el nombre de contenidors i de papereres. • Espai públic i mobilitat - Prioritzar el pas de vianants davant dels vehicles a la part frontal de la platja. - Ordenar i delimitar les zones d’aparcament. - Reservar places per a persones amb mobilitat reduïda. • Seguretat i manteniment - Instal·lar i millorar l’enllumenat. - Incrementar la vigilància i el compliment de la normativa local (especialment sobre aparcament de caravanes/autocaravanes). • Informació i sensibilització - Senyalitzar en diversos idiomes els espais naturals i les normes d’ús. • Vegetació i entorn natural - Fer treballs de manteniment i poda de la vegetació existent. • Benestar animal - Aplicar el mètode ZERN (captura, esterilització i retorn) a la colònia de gats ferals. - Comunicar les actuacions a les persones afectades (veïns i entitats vinculades). 1.10. Votació i resultat • Vots a favor: Vox, Partit Popular i altres suports individuals (6 en total). • Vots en contra: Tarragona en Comú Podem, Junts per Catalunya, Vox? (en aquesta moció concretament hi ha 2 vots en contra, corresponents a dos grups concrets no socialistes ni ERC). • Abstencions: Esquerra Republicana de Catalunya i Grup Municipal Socialista (9 en total). → La moció s’aprova amb 6 vots a favor, 2 en contra i 9 abstencions. 1.11. Explicació de vot d’Esquerra Republicana • ERC reconeix l’esforç de la consellera i comparteix el diagnòstic sobre: - Manca de neteja - Dificultats d’accessibilitat - Pressió sobre aparcaments - Mala senyalització - Estat del mobiliari urbà i de la vegetació • Motiu de l’abstenció: - La moció entra en temes que no són competència municipal (ADIF, Costes de l’Estat, Generalitat). - Les propostes requeririen informes tècnics previs i una planificació pressupostària que la moció no pot assegurar. - Algunes actuacions podrien tenir impacte ambiental sobre un entorn natural sensible, i caldria una avaluació ambiental completa. “Coincidim amb els objectius, però cal un plantejament més tècnic, sòlid i coordinat institucionalment.” 1.12. Posició del govern municipal • El govern agraeix la feina i la preocupació pel medi natural. • Remarca que la responsabilitat municipal és limitada perquè: - Molts vials i espais estan dins el domini públic marítim-terrestre, sota altres administracions. • Tot i això, el govern informa de mesures en marxa: - Eliminació d’una de les estructures de formigó abans d’acabar l’any. - Estudi d’instal·lacions d’enllumenat alternatives, com punts de llum solars, per evitar grans rases. - Millora de la senyalització per a l’accessibilitat. - Pressió constant a la Generalitat, propietària de molts solars, perquè actuï. • Matís sobre els contenidors: - Es van canviar a petició de veïns, que es queixaven pels abocaments dels restauradors. - El govern es mostra obert a revisar-ho amb el Departament de Neteja. 2. Moció de Vox contra la Zona de Baixes Emissions (ZBE) 2.1. Plantejament de Vox La portaveu de Vox presenta una moció per rebutjar la implementació de la ZBE a Tarragona. Els seus arguments principals són: • Acusa el govern municipal d’improvisar l’ordenança per obeir “lleis climàtiques absurdes” del Govern d’Espanya. • Defineix la ZBE com: - Un “despropòsit” - Socialment injusta - Tècnicament incoherent • Defensa que la normativa europea només obliga a actuar on hi ha problemes reals de qualitat de l’aire, i que s’ha dissenyat un “perímetre absurd” que afecta: - Milers de famílies treballadores - Estudiants que necessiten el cotxe • Critica que: - Les ZBE són fruit de polítiques europees imposades per PP i PSOE. - S’han convertit en un instrument de control i recaptació. Segons Vox, sota el pretexte de millorar l’aire, s’imposen sancions automàtiques que “castiguen famílies, autònoms i petits comerços” sense demostrar millores ambientals significatives. 2.2. Impacte social que denuncia Vox • Les ZBE, segons Vox: - Encareixen la vida - Dificulten l’accés a la feina, als col·legis i serveis sanitaris - Obligen a una renovació forçosa del parc mòbil, especialment de qui no pot pagar un vehicle nou • Afegeixen que: - El mateix vehicle pot circular en un municipi i estar prohibit en un altre, generant desigualtats. - Beneficien només qui pot comprar cotxes nous amb etiqueta verda. 2.3. Acords que proposa la moció de Vox Vox proposa al ple: Rebutjar les polítiques de “fanatisme climàtic” de Brussel·les i del Govern d’Espanya, perquè restringeixen la llibertat de moviment i perjudiquen famílies, treballadors i autònoms. Instar el Govern d’Espanya a derogar la Llei 7/2021 de Canvi Climàtic o, com a mínim, eliminar-ne l’obligació d’implantar una ZBE. Instar la Junta de Govern a anul·lar qualsevol normativa o partida pressupostària que limiti la mobilitat amb criteris ambientals. Revertir la implantació de la ZBE a Tarragona, suspenent immediatament la seva aplicació mentre es dissenya una regulació alternativa que respecti: Llibertat de moviments Activitat econòmica Igualtat de ciutadans Anul·lar i retornar d’ofici totes les sancions per infraccions relacionades amb la ZBE. 2.4. Votació i resultat • Votació nominal: la pràctica totalitat de grups hi voten en contra, excepte Vox. • Resultat: - 1 vot a favor (Vox) - 14 vots en contra (resta de grups) → La moció és rebutjada contundentment. 3. Debat polític sobre la ZBE després de la votació Després del rebuig de la moció, diversos grups expliquen el seu vot i aprofundeixen en el debat. 3.1. Intervenció crítica amb Vox (conseller que vota NO) • Aclara que, encara que es pugui estar en desacord amb la llei, una cosa és això i una altra és “enganyar els veïns” fent-los creure que l’Ajuntament pot incomplir o derogar la norma. • Recorda que: - La ZBE és una obligació de la Llei 7/2021 de Canvi Climàtic, aprovada pel Parlament espanyol. - Deriva de compromisos europeus i sentències fermes. “Pretendre que aquí la puguem derogar o revertir és senzillament fals… És alimentar un relat que només té recorregut a les xarxes socials.” • Argumenta que si es vol eliminar la ZBE cal derogar la llei a Madrid, no al ple de Tarragona. • Recorda que la mateixa portaveu de Vox havia admès que es podia reduir el perímetre de la ZBE (per exemple, al centre històric), però no eliminar-la, perquè cal complir la llei. 3.2. Defensa de les polítiques climàtiques (consellera Dan) • Situa el debat en el context internacional: - Esmenta que s’està celebrant la COP30 al Brasil, centrada en la reducció d’emissions de CO₂. • Explica que fins i tot les empreses químiques (ella hi treballa) estan fent esforços per reduir emissions i ser menys contaminants. • Justifica la creació de les ZBE perquè: - A les ciutats mitjanes com Tarragona hi ha concentracions de contaminació a les avenues principals. - Es vol millorar la salut de la ciutadania, ja que hi ha malalties derivades de la contaminació. • Recorda que el seu grup inicialment es va abstenir quan es va aprovar la ZBE a Tarragona perquè la volien més ambiciosa, però la consideren un pas necessari. • Critica Vox per anar “a la contra” i, en comptes de voler contaminar menys, buscar el contrari. 3.3. Posició del Partit Popular: contra la ZBE, però també contra Vox La portaveu del Partit Popular fa una intervenció molt dura contra Vox, tot i compartir la crítica de fons a la ZBE. • Aclara que: - Europa no obliga a establir ZBE concretes, sinó a prendre mesures per reduir emissions. - Qui ha decidit implantar ZBE de forma obligatòria és el Govern d’Espanya amb la Llei 7/2021. “Hi ha moltes formes de reduir emissions sense castigar la llibertat i la butxaca dels tarragonins i tarragonines.” • Reafirma que el PP està en contra de la ZBE a Tarragona, perquè: - Tarragona no té un problema greu de contaminació per trànsit que justifiqui la mesura. - L’orografia oberta al mar i la mobilitat urbana fan que la majoria de mesuraments siguin negatius (sense superar límits). • Argument d’injustícia social: - Un petit Renault Clio dièsel de 2005 estarà prohibit. - Un Porsche Cayenne híbrid endollable de més de 100.000 € podrà circular sense problemes. “Això és il·lògic i injust; no és un model sostenible, és un model de desigualtat.” • Afegeix problemes pràctics: - Persones que venen de fora a treballar a Tarragona es trobaran amb dificultats per aconseguir permisos i autoritzacions. - L’esforç econòmic, tecnològic i humà per implantar-la és desproporcionat. • Destaca que la contaminació més greu al territori ve, en tot cas, de fàbriques i polígons industrials, no del centre urbà. • Atac directe a Vox: - Els acusa de mentir, estigmatitzar barris i fer campanyes visuals exagerades (comparacions amb zones en guerra com l’Iraq). - Recorda que molts regidors de Vox acaben deixant la formació. 3.4. Defensa del govern municipal i crítica a la “incoherència” de Vox La consellera del govern municipal (responsable de mobilitat / ZBE) respon a Vox: • Recorda que Vox havia criticat en una tertúlia radiofònica que els grups presentessin mocions sobre temes no estrictament locals, i ara presenten una moció que parla sobretot de Brussel·les, Espanya i la UE, però no de Tarragona. • Acusa Vox de populisme i oportunisme, i els retreu que mentin sabent que la ZBE ve per mandat europeu i estatal. • Posa exemples de ciutats on PP i Vox governen junts i igualment implanten ZBE: - Múrcia - Valladolid - Elx (“Vive Elche”) - Guadalajara (amb moratòria sancionadora) - València (aplicació sancionadora prevista) “Vostès aquí critiquen el que estan avalant en altres municipis on governen amb el PP. No hi ha congruència.” • Anuncia mesures concretes per a la ciutadania de Tarragona: - El primer any, per a veïns empadronats amb vehicles domiciliats a Tarragona, la ZBE serà bàsicament informativa. - L’Ajuntament enviarà cartes nominatives a cada titular de vehicle amb: - Què pot fer i què no - Quines exempcions i autoritzacions té - On pot circular • Exemples d’exempcions previstes: - Persones amb mobilitat reduïda - Persones amb rendes baixes - Transport de persones amb malalties que impedeixen l’ús de transport públic • Recorda que Vox no ha assistit a moltes de les reunions de treball sobre la ZBE, tot i estar-ne convidats. • Missatge final a la ciutadania: - Demana calma. - Reafirma que la ZBE és obligatòria per mandat europeu i estatal, però que el govern està treballant per aplicar-la amb criteris socials i informatius el primer any. 4. Inici de la moció sobre la Part Baixa / Barri de la Marina (Al final del fragment, comença el tercer gran bloc del podcast.) 4.1. Context històric de la Part Baixa • El Partit Popular presenta una moció sobre accions immediates per recuperar la part baixa de Tarragona. • Es fa una breu memòria històrica del barri de la Marina i la part baixa: - Importància en època romana i posterior. - Gran paper als segles XVIII i XIX amb el tràfic marítim. - Abundància de magatzems de vi, oli i altres mercaderies. • Es destaca que la zona ha estat: - Clau per al desenvolupament econòmic de Tarragona - Densa i populosa, amb un teixit veïnal i comercial important 4.2. Diagnosi i objectiu de la moció • El PP considera imprescindible seguir proposant accions pràctiques i de sentit comú per millorar la vida dels veïns. • Es rebutja la idea de vendre com a “gran mesura” accions simbòliques (per exemple, pintar un carrer). L’objectiu és “solucionar els problemes reals dels tarragonins i tarragonines” de la Part Baixa. • La moció s’ha redactat després de converses amb veïns i veïnes del barri. 4.3. Principals necessitats detectades En aquest fragment només s’arriba a exposar les primeres demandes, però ja s’apunten problemes clau: • Infraestructura de connexió vertical entre Part Baixa i la resta de la ciutat: - Ascensors avariats - Escales mecàniques espatllades • Necessitat d’actuacions urgents per: - Reparar escales mecàniques i ascensors - Millorar la seguretat, amb una comissaria i oficina de la Guàrdia Urbana de proximitat al Palau de Congressos • Es planteja facilitar la rehabilitació (la resta del contingut no apareix al fragment, però s’intueix que es refereix a edificis i espai públic del barri del Port / Part Baixa). Conceptes clau destacats • Platja Llarga: espai natural i residencial amb una pressió creixent d’usos turístics i veïnals. • Domini públic marítim-terrestre: franja litoral gestionada per administracions supramunicipals, que limita les competències de l’Ajuntament. • Zona de Baixes Emissions (ZBE): àrea urbana amb restriccions de circulació per a vehicles més contaminants, regulada per la Llei 7/2021. • Mètode ZERN / CER: estratègia de captura, esterilització i retorn per gestionar colònies de gats ferals de forma ètica. • Part Baixa / Barri de la Marina: àrea històrica vinculada al Port de Tarragona i al Barri del Port, amb problemes d’accessibilitat, seguretat i manteniment. Tags recomanats • Platja Llarga • Mobilitat • Accessibilitat • Aparcament • Enllumenat públic • Neteja viària • Colònia de gats • Mètode ZERN • Benestar animal • Entorn natural • Zona de Baixes Emissions • Llei 7/2021 Canvi Climàtic • Qualitat de l’aire • Contaminació • Política municipal • Vox • Partit Popular • Esquerra Republicana de Catalunya • Govern municipal Tarragona • Debat plenari • Part Baixa • Barri de la Marina • Barri del Port • Ascensors i escales mecàniques • Seguretat ciutadana • Guàrdia Urbana • Participació veïnal

  • 21'

    Jubilació del Dr. González i futur de l’esport salut

    Resum general TGN Esports, a Tarragona Ràdio, dedica el programa a una conversa en profunditat amb el doctor Manel González arran de la seva jubilació com a responsable de la Unitat de Medicina de l’Esport de la xarxa Santa Tecla, i tanca amb una breu connexió amb el Nou Estadi Costa Daurada per parlar de l’actualitat del Nàstic de Tarragona. L’entrevista repassa: • La creació i evolució del Centre de Medicina de l’Esport (1991–2025) • Els serveis als esportistes i clubs del territori, i l’impacte en la salut pública • El desenvolupament de l’exercici físic com a “fàrmac” i eina terapèutica • La xarxa de professionals i institucions que han fet possible el projecte • La nova etapa personal del doctor després de la jubilació • Un breu apunt final sobre el partit del Nàstic de Tarragona a Vila-real i la roda de premsa de Cristóbal Parralo Inici del programa i context L’espai TGN Esports anuncia un format diferent: el programa es basa sobretot en una entrevista llarga i, posteriorment, una connexió amb el Nou Estadi Costa Daurada per seguir l’actualitat del Nàstic de Tarragona i la prèvia del partit a Vila-real. «Comencem avui dijous, amb un format diferent a l'habitual…» El locutor presenta el doctor Manel González, figura clau de la medicina esportiva al territori, amb motiu de la seva jubilació després de dècades de servei. Naixement del Centre de Medicina de l’Esport (1991) Orígens professionals i idea inicial • El doctor González acaba l’especialitat de Medicina de l’Esport a Barcelona i fa pràctiques amb el Barça. • En tornar a Tarragona detecta que no existeix un servei específic per a esportistes i planteja crear una unitat pionera a la ciutat. «Una idea que tenia era muntar una història que no hi havia a Tarragona, que era donar un servei als esportistes.» Creació de la unitat a Santa Tecla • L’any 1991 es crea la Unitat de Medicina de l’Esport vinculada a l’Hospital de Santa Tecla (abans “Viatja Santa Tecla”). • És una iniciativa col·lectiva, tot i que el doctor González n’és l’instigador principal. Persones clau en la fundació: • Doctor Zerà – director que dóna suport inicial al projecte. • Doctor Pep Giner – cap de traumatologia, peça bàsica en l’àrea de lesions. • Quim Amorós – metge i, eventualment, regidor d’Esports, que facilita ponts amb l’administració. L’objectiu inicial és clar: • Donar servei als esportistes de Tarragona amb una unitat especialitzada, amb visió integral i treball en equip. Creixement del servei i impacte en l’esport tarragoní De les revisions d’elit a un volum massiu d’usuaris Al principi, la unitat se centra en esportistes de competició i revisions mèdiques de clubs, especialment a l’inici de temporada. Amb els anys: • Es passa de tractar sobretot esportistes d’elit a atendre també esportistes amateurs i població general. • S’arriba a veure entre 9.000 i 10.000 persones l’any, sumant esportistes i no esportistes. • Al llarg de la història del centre han passat per Santa Tecla uns 59.000 esportistes registrats. «Estava mirant les estadístiques i estem parlant al voltant d'uns 59.000 esportistes han passat per la tecla des que van començar nosaltres.» Diversitat d’esports, clubs i nivells El centre dona servei a: • Esports d’equip: futbol, bàsquet, etc. • Esports individuals: curses de muntanya, atletisme, ciclisme… • Totes les edats i nivells: nens, adults, amateurs, professionals. Clubs i entitats ateses: • Nàstic de Tarragona (durant molts anys). • CBT (Club Bàsquet Tarragona) i altres clubs com Sant Pere i Sant Pau, clubs de tenis, ciclisme, etc. • Sovint el servei es presta in situ, als llocs d’activitat esportiva, no només a l’hospital. «No solament a la xarxa, sinó directament al lloc de treball, al lloc de l'activitat esportiva.» Presència a peu de pista: aprendre des de la banqueta El doctor González remarca que ha estat a moltes banquetes i competicions, fet que considera clau per entendre realment la realitat dels esportistes: • Viure entrenaments, competicions, lesions i victòries en directe. • Comprendre el patiment i l’esforç diari dels jugadors. • Aprendre com es lesionen, com es recuperen i com gestionen la pressió. «Realment s'aprèn quan estàs amb ells i estàs patint cada dia, com entrenen, com treballen, com competeixen…» Anècdotes de camp: l’expulsió “fantasma” Entre moltes històries, en destaca una de curiosa i divertida: • Durant un partit (recorda que era al camp del Castelló), l’expulsen suposadament per insultar l’àrbitre. • El detall insòlit és que ell no era al camp aquell dia. • Algú altre va ser confós amb el metge i l’àrbitre va fer constar la sanció com si fos ell. «Tinc una expulsió… i dóna la casualitat que no hi era.» L’equip humà i la formació de professionals Col·laboradors i continuïtat del projecte El doctor González subratlla que el projecte no hauria estat possible sense un equip ampli i estable de professionals: • Doctor Valdés – dels primers a incorporar-se. • Doctora Montse Rigo. • Doctora Verena Antunya. • Doctor Lucea. • Altres metges que han format part de la unitat al llarg de 25–30 anys. Aquest grup ha mantingut el nivell i la continuïtat del servei, i són els qui han d’assegurar-ne el futur després de la jubilació del doctor González. Centre de referència en docència La unitat es converteix també en lloc de formació de nous professionals: • Gràcies al conveni amb la Universitat de Barcelona i l’Escola de Medicina de l’Esport, han passat per Santa Tecla més de 30 metges en formació. • Alguns treballen ara en altres centres, especialitats o territoris; d’altres segueixen vinculats a Santa Tecla. Sortides professionals dels metges formats: • Atenció primària dins la xarxa Santa Tecla. • Altres especialitats: traumatologia, medicina interna, rehabilitació, etc. • Àmbits diversos on la base de medicina de l’esport és molt útil per la seva visió global i capacitat tècnica. «El metge de l'esport és una persona que té moltes tècniques, té molta formació i serveix per moltes coses.» L’exercici físic com a “fàrmac” i eina de salut pública De l’esport d’elit a la població general Amb la perspectiva dels anys, el doctor González destaca una evolució conceptual clau: • Allò que es va aprendre en esportistes de competició es va anar traslladant a persones no esportistes. • L’activitat física es demostra útil no només per millorar el rendiment, sinó també la qualitat de vida de tothom. • S’evidencia un impacte positiu en capacitat funcional, salut general i gestió de malalties cròniques. «L'utilitzar l'exercici físic per millorar la qualitat de vida… també es podia millorar amb persones que no fossin de competició.» Exercici físic com a tractament de patologies En els darrers anys es consolida la idea que l’exercici físic funciona com un fàrmac: • Cal prescriure’l com a part del tractament de moltes malalties cròniques i greus. • S’ha d’integrar en la salut pública i en el sistema sanitari, igual que la medicació convencional. • L’exercici deixa de ser només recomanació general per esdevenir eina terapèutica protocol·litzada. «L'exercici físic hem descobert en els últims anys que funciona com un fàrmac… igual que els altres fàrmacs per tractament de patologies de tot tipus.» Les guies de prescripció d’exercici de la Generalitat El doctor González explica la seva participació en l’elaboració de guies oficials: • Ha codirigit dues guies de la Generalitat sobre Prescripció d’Exercici Físic. • Primera guia (2007): - Gran document de consens. - Participació de metges de l’esport, metges de diverses especialitats i llicenciats en educació física. - Abast inicial d’unes 30 patologies. • Actualització (2022): - La guia s’amplia fins a 75 patologies. - Reflecteix l’evidència creixent sobre l’eficàcia de l’exercici en múltiples malalties. A dia d’avui hi ha una “moguda molt important” per implantar aquest model: • No només per esportistes d’elit, sinó per tota la població, especialment gent amb patologies i gent gran. • El mateix doctor, en entrar a l’edat de jubilació, diu que també s’haurà d’aplicar a si mateix allò que prescriu. «En aquest moment n'hi ha una moguda molt important per utilitzar l'exercici físic… per millorar la qualitat de vida, la vida de tots nosaltres…» Tarragona com a territori pioner i el paper de les institucions Conselleria d’Esports i “recepta esportiva” El locutor enllaça aquesta visió amb el context polític actual: • Per primer cop hi ha un conseller d’Esports a la Generalitat de Catalunya. • Aquest conseller, que coneix bé el món esportiu i ha fet milers de revisions mèdiques, defensa l’esport com a antídot de salut. • Això encaixa amb el model de “recepta esportiva” o prescripció d’exercici físic que el doctor González fa anys que impulsa. El paper de Berni Álvarez i Tarragona Ràdio El doctor González destaca la figura de Berni Álvarez: • El coneix de fa molts anys, quan era jugador del CBT, del qual ell era metge. • Berni ha estat implicat en col·legi de metges, Ajuntament de Tarragona, patronat municipal d’esports, etc. • Considera que ha après molt en aquest àmbit i ara, com a conseller, pot desenvolupar i escalar les iniciatives que van començar a Tarragona. «Tarragona és pionera, Tarragona i la tecla són pioners, col·legis i metges de Tarragona són pioners…» Tarragona i el territori Santa Tecla com a referent El doctor insisteix que Tarragona i la xarxa Santa Tecla han estat pioners en: • Implantar la prescripció d’exercici físic. • Treballar en coordinació amb Ajuntament, Patronat Municipal d’Esport de Tarragona i altres institucions. • Extendre el model per tot el territori de la xarxa Tecla: - Municipis com Vila-seca, Torredembarra, Calafell, El Vendrell, l’Arboç, etc. Remarca que l’esport i l’activitat física no es fan a l’hospital, sinó: • A nivell comunitari, en instal·lacions esportives i entorns de proximitat. • Això obliga a una col·laboració estreta amb tècnics esportius, responsables municipals i altres actors no sanitaris. «Pensem que l'exercici físic, l'esport, no el fem a l'hospital. Això es fa a nivell comunitari en instal·lacions esportives.» Xarxa de contactes fora del territori Al llarg de la seva carrera, el doctor González ha teixit una amplíssima xarxa professional: • Estudis amb la primera promoció de Medicina de l’Esport, compartint aula amb qui després dirigiria molts centres de tot Catalunya i Balears. • Contactes amb Barça, Espanyol i altres centres de Barcelona. • Relacions professionals a Balears, Madrid i arreu de l’Estat. • Col·laboracions amb el Consell General de Col·legis de Metges, la OMC i el Consell Superior de Deportes, on encara avui hi ha projectes oberts. A Tarragona, a més de noms com Ramon Quadrat i Lluís Inglés, destaca la importància de: • L’Ajuntament de Tarragona. • El Patronat Municipal d’Esport de Tarragona, que considera imprescindibles per arribar on han arribat. «Sense el suport, la col·laboració de l'Ajuntament i del Patronat Municipal d'Esport de Tarragona, jo crec que nosaltres no haguéssim arribat aquí.» Futur de la Medicina de l’Esport a Santa Tecla Continuïtat del servei després de la jubilació Davant la pregunta sobre com queda el servei, el doctor González respon amb confiança: • L’equip actual té experiència i porta anys treballant amb ell. • “Ningú és imprescindible”, però el projecte està prou consolidat per seguir endavant. • Cada professional tindrà el seu propi estil, però la línia de fons es mantindrà. «Les persones que estan aquí… ho seguiran fent bé… cada un té el seu estil.» A més, ell mateix es mostra disposat a: • Continuar col·laborant amb la xarxa Santa Tecla si l’hi permeten. • Donar suport puntual en temes de Medicina de l’Esport. • Acompanyar el procés d’implementació de l’exercici físic com a tractament en el marc europeu i català. Reptes a mig termini El doctor reconeix que a nivell europeu la Medicina de l’Esport s’està desenvolupant molt de pressa, però que aquí s’ha viscut un “perón” polític els darrers 3–4 anys. La seva expectativa és que: • En 3 o 4 anys es reactivi plenament el procés. • Es generalitzi l’aplicació de tècniques d’exercici físic en la salut de les persones com a estàndard. • La xarxa Santa Tecla pugui integrar-ho sense problemes, gràcies a més eines informàtiques i tècniques. «Nosaltres hem d'aplicar l'exercici físic… en la salut de les persones. I això la xarxa ho aplicarà i no tindrà cap problema.» Nova etapa personal del doctor Manel González Jubilació administrativa i nova vida activa El doctor explica el seu moment vital: • Oficialment la Seguretat Social li ha comunicat la jubilació “ahir mateix”. • Fa aproximadament dues setmanes que ja s’ha apartat de la rutina laboral diària. Tot i això, es defineix com una persona amb moltes inquietuds i no preveu una retirada passiva: • Projectes personals i particulars pendents. • Interessos en informàtica, fotografia i bricolatge. • Mantenir activitat física de manera constant. • Continuar implicat en col·legis de metges i en la pròpia xarxa Santa Tecla. «Jo faré coses, seguiré fent moltes coses… serà una altra etapa diferent.» Disposició a continuar divulgant i col·laborant El locutor li ofereix les portes obertes de Tarragona Ràdio per parlar de qüestions sanitàries i esportives quan calgui. El doctor respon que: • Està obert a col·laborar sempre que li ho demanin. • Li fa il·lusió continuar tenint vincle amb els mitjans i amb la ciutat. • Agradeix que durant tants anys sempre han comptat amb ell, fins i tot recordant el número de telèfon fix que utilitzaven. «Mentre me demaneu, jo soc puja interessant i content.» Homenatge sorpresa familiar Cap al final de l’entrevista, es revela un episodi emotiu: • Dissabte anterior li van organitzar una festa sorpresa de jubilació. • Ell pensava que anava a dinars a casa de la filla a la Riera, a menjar truita de patata. • Es va trobar entre 50 i 70 persones (entre presents i absents que hi col·laboraven), totes sense haver filtrat res durant dos mesos. L’efecte sobre ell: • Es mostra molt emocionat, fins al punt que, en rememorar-ho en directe, “s’emociona de nou”. • Agraeix a tots els qui hi han participat, i diu que és una experiència impossible d’oblidar. «M'han aconseguit desmuntar. M'han aconseguit emocionar… Jo això ja no puc oblidar més.» El programa li agraeix la tasca de tants anys i la seva disponibilitat amb Tarragona Ràdio i el programa TGN Esports. Tancament esportiu: prèvia del Nàstic a Vila-real Situació de la roda de premsa de Cristóbal Parralo En la part final del programa, es fa la connexió promesa amb el Nou Estadi Costa Daurada: • Es volia escoltar la roda de premsa prèvia al partit del Nàstic de Tarragona a Vila-real. • Parla el periodista Miquel Llobet, desplaçat a les instal·lacions del Nàstic. Però: • L’entrenament s’ha allargat més del previst. • La roda de premsa prevista a les 12:15 h ha començat més tard. • És entrenament a porta tancada, tant el dia anterior com el mateix dia, de manera que no es pot explicar gaire cosa del contingut de la sessió. Context esportiu del partit • El Nàstic juga l’endemà divendres a Vila-real, a partir de les 19:00 h. • Serà un nou partit de Lliga, considerat la segona jornada “efectiva” amb Cristóbal Parralo físicament a la banqueta. • L’equip busca la segona victòria consecutiva de l’era Parralo. • Si guanya, el Nàstic podria dormir en zona de play-off. «Faria que el Nàstic pogués dormir demà divendres en zona de playoff.» El programa tanca indicant que les declaracions de Cristóbal Parralo es podran seguir als informatius i a les xarxes de l’emissora. Idees clau destacades • Pioner a Tarragona: el doctor Manel González impulsa el primer Centre de Medicina de l’Esport vinculat a Santa Tecla el 1991. • Impacte massiu: més de 59.000 esportistes i entre 9.000–10.000 revisions anuals entre esportistes i població general. • Treball de camp: presència a moltes banquetes i competicions, clau per entendre la realitat de l’esport. • Exercici com a medicament: consolidació de l’exercici físic com a fàrmac per a més de 75 patologies, dins les guies de la Generalitat. • Tarragona, referent: la ciutat i la xarxa Santa Tecla són pioneres en la recepta esportiva i en la integració esport–salut. • Equip i relleu: un equip sòlid garanteix la continuïtat del servei després de la jubilació del doctor. • Nova etapa vital: el doctor afronta la jubilació amb activitat, projectes personals i predisposició a seguir col·laborant. • Actualitat del Nàstic: preparació del partit a Vila-real, entrenament a porta tancada i opcions de situar-se en zona de play-off.

  • 19'

    TGN Esports: Actualitat del Patinatge al Nàstic i el CBT Femení

    Balanç de l'actualitat esportiva tarragonina Aquesta edició de TGN Esports a Tarragona Ràdio se centra en l'anàlisi de dues seccions clau de l'esport local: el patinatge de velocitat i l'inline freestyle del Gimnàstic de Tarragona, i la ratxa de victòries del sènior femení del CBT. Patinatge al Nàstic: Èxits i Noves Disciplines L'Alexandra Palos, delegada de la secció al Nàstic, detalla la situació actual de les seves atletes: • La disciplina d'inline freestyle està en plena temporada, destacant els bons resultats al Campionat d'Espanya de seleccions autonòmiques. • Sis esportistes grana han format part del combinat català, aportant qualitat tècnica en modalitats com l'speed slalom o els derrapatges. • Es destaca la figura de la Carla Plana com a referent internacional i motor de la secció de velocitat. El Ressorgir del CBT Femení El programa compta amb la presència del veterà entrenador Francesc Canals, qui analitza el gran inici de temporada a la Primera Catalana: • L'equip acumula sis victòries consecutives, situant-se a la zona de privilegi de la classificació. • Es destaca la integració de jugadores de la casa i noves incorporacions que han consolidat la plantilla. • Canals reflexiona sobre la seva trajectòria de més de 20 anys al club del Serrallo, recordant figures històriques com Pedro López o Vicenç Sanroma. "Per poder aconseguir els somnis s'ha de treballar molt i bé; estem en una dinàmica de millora contínua." Compromisos Internacionals L'episodi menciona la celebració del partit amistós entre Catalunya i Palestina a l'Estadi Lluís Companys, tot i que per problemes tècnics no es va poder realitzar l'entrevista prevista amb la federació.

  • 22'

    TGN Esports: Inauguració Lliga Genuïn i actualitat del Nàstic i el vòlei

    Actualitat Esportiva a Tarragona Ràdio En aquesta edició de TGN Esports des dels estudis de Tarragona Ràdio a l'Avinguda de Roma, repassem l'agenda competitiva de la ciutat amb un focus especial en la inclusió i el retorn de figures històriques a les banquetes. Inauguració de la Lliga Genuïn El programa destaca l'inici de la vuitena edició de la Lliga Genuïn, un projecte de futbol inclusiu que va néixer a la ciutat gràcies a l’impuls del Nàstic de Tarragona. • La competició ja compta amb 50 equips i més de mil participants. • L'acte d'inauguració oficial tindrà lloc aquest divendres a les 19:00 h al Nou Estadi Costa Daurada. • Es comptarà amb presència institucional del conseller d'esports Berni Álvarez i presidents de diverses fundacions. "És una tradició començar a Tarragona perquè aquest projecte va néixer gràcies a l'impuls de dos joves de la ciutat." Toni Selegrat: Retorn a casa L'exentrenador del Nàstic de Tarragona, Toni Selegrat, explica el seu nou repte a la banqueta del Torrent CF. Selegrat reflexiona sobre la dificultat d'agafar un equip en última posició, però subratlla l'aspecte emocional de dirigir el club de la seva infantesa. També ha enviat un missatge de suport a la família grana i a la ciutat. L'èxit del Club Vòlei Sant Pere i Sant Pau Alfonso Pereñez, president del club, analitza el contrast entre les seccions masculina i femenina: • Equip Femení: Líder de la Primera Nacional amb una trajectòria brillant, sumant 5 victòries en 7 partits. • Equip Masculí: Tot i les bones sensacions de joc, encara busca la seva primera victòria de la temporada per guanyar confiança. • Propers reptes: Desplaçament clau a les Illes Balears per defensar el lideratge femení.

  • 21'

    TGN Esports: Natació, Atletisme i Vòlei a Tarragona Ràdio

    Actualitat de la Natació Catalana i Local Nova etapa per a Sílvia Díez L'entrenadora Sílvia Díez s'incorpora com a responsable del punt de tecnificació de la província de Tarragona dins la Federació Catalana de Natació. Després d'una llarga trajectòria al Club Natació Tàrraco, Díez assumeix aquest nou repte professional amb l'objectiu de: • Coordinar entrenaments diaris per a joves d'entre 9 i 16 anys • Unificar la metodologia de treball entre els clubs de la província • Potenciar el talent local per mantenir el nivell d'atletes internacionals com Carles Coll "El Tàrraco ha estat casa meva i continuarà sent-ho, però era una oportunitat que no la podia deixar escapar" Novetats al Club Atletisme Tarragona Presentació d'equips i calendari En Joan Bardina, president de l'entitat, confirma que la presentació oficial dels equips tindrà lloc el proper 30 de novembre. La jornada inclourà una competició festiva que barrejarà nens i adults, seguida d'un esmorzar popular. • Temporada en marxa: L'escola compta amb uns 200 infants i els adults ja competeixen en crossos i curses populars • Objectius competitius: El club lluita per l'ascens a Primera Nacional tant en categoria masculina com femenina • Relleu generacional: Bardina apunta la necessitat de trobar noves veus per a la junta directiva en els propers anys El Retorn de l'Isaac Balinyo al pavelló de Sant Pere i Sant Pau L'exjugador del cooperativisme, ara a les files d'un equip canari, analitza el seu pas recent per la ciutat compartint les seves impressions sobre el nivell del vòlei actual: • Victòria ajustada contra el Sant Pere i Sant Pau, decidida per petits detalls tècnics • Reconeixement a l'afició local pel tracte rebut en la seva tornada • Previsió positiva per al club tarragoní malgrat el mal inici de temporada

  • 22'

    Arnau Pedrós, rítmica del Nàstic i Volta 2026

    Resum general Programa de TGN Esports a Tarragona Ràdio amb tres focus principals: debut d’Arnau Pedrós a l’Eurolliga, Trofeu Ciutat de Tarragona de gimnàstica rítmica al Palau d'Esports Catalunya i novetats de la Volta a Catalunya 2026 a la Costa Daurada. Punts destacats Arnau Pedrós debuta a l’Eurolliga i compleix un somni; 9a temporada a l’ACB i forta implicació amb l’arbitratge a Tarragona. Trofeu Ciutat de Tarragona: cap de setmana intens amb 1.500 gimnastes, entrada a 7 € i alt nivell competitiu, amb el Nàstic de Tarragona en bona dinàmica. Volta a Catalunya 2026: etapa Costa Daurada entre Mont-roig i Vila-seca, campament d’equips a La Pineda i presència assegurada dels millors equips del món. Cites rellevants "És un somni fet realitat." — Arnau Pedrós "Serà un cap de setmana molt intens." — Anna Virgili "El Tour de França és cada any... i cada any augmenta més." — Rubén Peris Detalls clau per seccions Bàsquet — Arnau Pedrós Debut a l’Eurolliga al partit París Basketball – Panathinaikos; 20 anys d’arbitratge i 9 temporades a l’ACB. Resident a El Serrallo i compromès amb la formació d’àrbitres a Tarragona; destaca el creixement de base i femení. Record a figures locals com Manel de l’Amo i continuïtat familiar en l’arbitratge. Gimnàstica rítmica — Trofeu Ciutat de Tarragona Dates i horaris: dissabte 9:00–20:00 i diumenge 9:00–18:00 al Palau d'Esports Catalunya. Format: conjunts (Copa Catalana al matí i nivell absolut a la tarda), primera categoria (màxim nivell) i diumenge base d’Espanya i modalitat individual. Participació: 1.500 gimnastes (rècord); entrada 7 €. Objectius del Nàstic de Tarragona: consolidar base, classificar i créixer en nivells superiors; calendari estatal encadenat fins al desembre. Context català: nivell a l’alça amb opcions reals de pòdium i diplomes nacionals. Ciclisme — Volta a Catalunya 2026 i impacte del Tour Volta 2026: darrera setmana de març; etapa Costa Daurada de Mont-roig a Vila-seca; final tradicional a Barcelona. Participació: 18 equips WorldTour + 3 ProTeams, figures de primer nivell i accés gratuït per al públic. Logística: campament d’equips a La Pineda (autocars, tallers, preparació, hotels). Tour de França: gran repercussió per Catalunya amb sortida des de Tarragona i etapes al territori; esdeveniment anual d’impacte global. Apunts finals Pròxima cita a l’antena: prèvia en directe abans del debut de Cristóbal Parralo com a tècnic del Nàstic de Tarragona al Nou Estadi Costa Daurada.

  • 20'

    TGN Esports: Actualitat del Nàstic i 40 anys del Club Ciclista Campclar

    Resum de l'episodi L'edició d'avui de TGN Esports a Tarragona Ràdio se centra en l'actualitat futbolística i ciclista de la ciutat. El programa destaca el debut a les banquetes de l'exjugador grana Jordi Gravolosa, la presentació del nou estil de joc de Cristóbal Parralo al Nàstic i la celebració de l'any vinent pels 40 anys del Club Ciclista Campclar. Seccions Principals L'experiència de Jordi Gravolosa a la Unió Esportiva Figueres L'exfutbolista matalasser, que va vestir la samarreta del Nàstic en més de 200 partits, inicia una nova etapa com a entrenador a la Primera Catalana. • Comparteix la seva il·lusió per aquest repte personal i professional. • Recorda la seva etapa al Nou Estadi sota la presidència d'Antoni Baixeras. • Debut oficial contra el líder de la categoria, l'Argentona. L'era Cristóbal Parralo al Nàstic Anàlisi de la primera entrevista del nou tècnic grana, on marca les línies mestres del seu projecte esportiu. • Objectiu prioritari: Aturar la sagnia de gols en contra; el tècnic no tolera ser l'equip més golejat. • ADN Propi: Es busca un equip més punyent i agressiu en les dues àrees. • El tècnic demana temps per avaluar la plantilla abans de decidir possibles fixatges al mercat d'hivern. 40è Aniversari del Club Ciclista Campclar Entrevista amb Diego Bosch, president de l'entitat, sobre la trajectòria i el futur del club del barri de Ponent. • El club complirà 40 anys el 16 de setembre de 2026, coincidint amb les festes de Santa Tecla. • Es plantegen actes especials aprofitant la sortida d'una etapa de la Volta a Catalunya (mencionada habitualment com a referent de gran competició) i la tradicional cursa de la Rambla Nova. "Vam aconseguir ser campions de la Copa d'Espanya, un orgull per a un club de barri." Conclusió L'esport tarragoní viu un moment de transició a la banqueta del Nàstic i de celebració històrica amb entitats consolidades com el club de Campclar.

  • 21'

    Natació Catalana, el partit per Palestina i el Futbol Sala PAX

    Actualitat de la Natació a Catalunya i Tarragona L'episodi comença amb una entrevista a Lluís Rodríguez, director tècnic de la Federació Catalana de Natació, qui analitza l'estat de salut d'aquest esport a casa nostra. S'ha destacat que, tot i una lleugera davallada en les llicències de natació de curses a causa de la diversificació cap al waterpolo femení i la natació artística, el global es manté estable. El paper de Tarragona i la Tecnificació Es posa especial èmfasi en les instal·lacions de l'Anella Mediterrània i la col·laboració amb l'Ajuntament: • La piscina Sílvia Fontana es consolida com un espai referent per a competicions d'estiu i programes d'entrenament durant tot l'any. • S'ha impulsat el Punt de Tecnificació de Tarragona, que ofereix sessions de dilluns a dissabte per a categories de base (aleví, infantil i benjamí). • S'ha incorporat a la federació l'entrenadora tarragonina Sílvia Díez per coordinar la tecnificació a la província i donar suport a les Terres de l'Ebre. "El programa de tecnificació de Tarragona és exemplar per a tota Catalunya gràcies a la col·laboració institucional i dels clubs locals." Futbol Solidari i Novetats Federatives El programa aborda la celebració del partit solidari entre les seleccions de Catalunya i Palestina a l'Estadi Olímpic de Montjuïc. El nou delegat territorial de la Federació Catalana de Futbol al Camp de Tarragona, Juan Muñoz, destaca que la recaptació anirà destinada íntegrament a l'ajuda humanitària. • Es preveu la convocatòria de jugadors del Nàstic de Tarragona per a aquest partit. • Muñoz explica el seu nou rol i la creació d'un equip de treball jove i actiu per gestionar la delegació territorial. El Projecte de Futbol Sala del PAX Finalment, es presenta l'actualitat del PAX Tarragona, un club de futbol sala que ja compta amb 14 anys d'història i que s'ha fet un forat a la ciutat malgrat la competència d'altres entitats. • El club disposa actualment de vuit equips federats i gairebé 100 jugadors. • Cobreixen des de l'etapa infantil fins a la categoria amateur. • Un dels objectius principals és el foment de l'esport base i la preparació de la celebració del seu 15è aniversari l'any vinent.

  • 22'

    Bàsquet Femení, la Sant Silvestre i el Futbol de Tarragona

    Actualitat Esportiva a Tarragona L'episodi d'avui de TGN Esports a Tarragona Ràdio fa un repàs exhaustiu de la situació actual del bàsquet femení, els preparatius per a les cites esportives nadalenques i l'estat del futbol local. El programa, emès des dels estudis de Tarragona Ràdio a l'avinguda de Roma, destaca la importància del procés en els equips joves i la solidaritat en l'esport. El TGN Bàsquet a la Supercopa Femenina El tècnic Sergio Lou analitza la trajectòria del primer equip femení en l'elit del bàsquet català. Malgrat no haver aconseguit cap victòria encara, el missatge és de paciència i confiança en el futur. • Planificació i Joventut: L'equip ha patit una reestructuració profunda pel salt de jugadores a la Lliga Femenina 2, obligant a pujar jugadores molt joves (nascudes el 2008 i 2009). • Calendari Exigent: S'han enfrontat als vuit millors equips de la categoria a l'inici de la temporada. • Perspectives: El club aposta per un projecte a mig i llarg termini per consolidar l'estructura amb més de 50 equips. "És propi de la joventut cometre errors... soc valent i estic tranquil perquè sé que la feina acabarà donant fruits." Presentació de la 21a Cursa Sant Silvestre Des del Mercat Central, s'han donat a conèixer els detalls de la cursa del 31 de desembre, una cita emblemàtica que tanca l'any a la ciutat. • Solidaritat: Es repartiran 250 inscripcions gratuïtes per a qui doni sang al Banc de Sang de Tarragona. També es col·labora amb la Lliga contra el Càncer, la Fundació Bona Nit i Epilep. • Logística: La cursa tindrà 2.100 participants i un recorregut de 6,5 km que passa pel Serrallo i el Port de Tarragona. • Equipament: Enguany es lliurarà una samarreta tèrmica de màniga llarga de color gris. Futbol Local: Escola de Futbol Sant Pere i Sant Pau El tècnic Sergio Paz comenta la situació de l'equip a la Segona Catalana, que es troba actualment en posicions de descens però amb ganes de revertir la situació. • Competitivitat: La categoria està molt ajustada i qualsevol victòria pot portar l'equip a la zona mitjana. • Atenció als detalls: El tècnic posa el focus en la manca de concentració durant les primeres parts dels partits. • Objectiu de Nadal: Arribar a l'aturada nadalenca en una posició tranquil·la per certificar la permanència.