Tots els episodis

62472 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

2905-2928 de 62472
  • Informatiu matinal i esports a Tarragona - episode art
    Serveis Informatius 8H
    53'

    Informatiu matinal i esports a Tarragona

    Resum general de l’episodi Episodi informatiu de Serveis Informatius 8H a Tarragona Ràdio amb repàs ampli de l’actualitat del Camp de Tarragona, la Costa Daurada i l’entorn, seguit del bloc d’esports locals i un repàs de premsa. Medi ambient i territori Renaturalització del Riu Francolí • Projecte Tarragona Greenville 26 a la desembocadura del Riu Francolí, en fase final. • S’ha recuperat la sinuositat natural del tram inferior del riu per: - Reduir la velocitat de l’aigua - Minimitzar el risc d’inundacions - Garantir un cabal ecològic mínim • S’han retirat 26.000 m² de canya americana (espècie invasora) i es plantaran espècies autòctones i gespa. • L’alcalde Rubén Viñuales destaca que el Francolí ha de ser nexe d’unió i nou centre de vida per a la ciutat, i no una barrera física i psicològica. • El conseller de Medi Ambient Guillermo García de Castro remarca els bons resultats en episodis recents de pluja. • Altres actuacions: - Instal·lació de tres arquetes per retenir residus sòlids - Recuperació de 3,2 km del camí fluvial esquerre - Inversió d’1,4 milions d’euros finançats amb fons Next Generation. Economia del mar i mobilitat viària Crisi del sector pesquer • El conseller d’Agricultura Òscar Ordeig exigeix a Brussel·les mesures urgents per la pesca d’arrossegament. • Denuncia que no n’hi ha prou amb paraules del comissari europeu de pesca i reclama fets immediats per evitar la desaparició de més barques. "No podem viure de més paraules. Necessitem fets de manera immediata i urgent". • Argumenta que pescadors i Generalitat han aplicat mesures més sostenibles, però les actuals restriccions ofeguen el sector i no s’ajusten a les dades científiques. • S’espera aviat una proposta d’augment de dies de pesca per al 2025; si no arriba, el risc de col·lapse és alt. • Antoni Abad, president de la Federació Nacional Catalana de Confraries, alerta que un 80% de la flota d’arrossegament està aturada perquè ha esgotat o gairebé esgotat els dies de quota. Transport pesant i seguretat a l’AP-7 • Els transportistes tarragonins (FEAT) qualifiquen de “pedaços” les mesures proposades pel Servei Català de Trànsit a l’AP-7 a Terres de l’Ebre. • Després d’una trobada de crisi amb Ramon Lamiel, Trànsit planteja: - Noves reduccions de velocitat - Més restriccions d’avançament entre camions • La patronal considera que el tram no pot suportar els 12.000 camions diaris actuals i reclama solucions estructurals: - Convertir la N-340 en autovia - Ampliar l’AP-7 amb tercer carril al tram de l’Ebre. Mobilitat ferroviària i simulacre aeri Millores als trens regionals del sud • A partir del 22 de novembre, RENFE reprograma les línies R13, R14, R15, R16, R17, RT1 i RT2 un cop acabades les obres a Roda de Barà, Sant Vicenç de Caldés i Castelldefels. • Principals canvis: - Entre Reus i Barcelona, trens cada màxim 60 minuts en dies feiners. - Recuperació de la R13 Barcelona–Lleida via Valls. - Nova RT1 Tarragona–Reus–La Plana-Picamoixons. - Recuperació de trens de Valls directes a Barcelona i Lleida. • Connexió Tarragona–Barcelona: - Interval cada 30 minuts en feiners - Servei amb trens Regional Express amb poques parades intermèdies. • Connexió Tarragona–Lleida: - De 5 a 6 connexions diàries per sentit (R13 i R14) - Millor franja horària: arribades al voltant de les 8 h i les 22 h. Simulacre d’accident a l’aeroport de Reus • Simulacre d’accident d’avió comercial amb: - Aeronau procedent de Manchester - Una cinquantena de passatgers i 6 tripulants - Escenari: 4 víctimes mortals i una cinquantena de ferits. • Participació de més de 250 persones (personal d’aeroport, emergències, seguretat, figurants). • Sílvia Soler, subdirectora de Protecció Civil, remarca que aquests exercicis serveixen per: - Calcular recursos necessaris en emergències reals - Provar la coordinació entre cossos. • Es constitueix in situ el comitè de crisi amb Bombers, SEM i cossos policials. Salut i innovació tecnològica IA a les UCI de l’Hospital Joan XXIII • L’Hospital Joan XXIII desplega un projecte d’intel·ligència artificial dins la iniciativa critic.cat, coordinada per la Fundació TIC. • Objectius principals: - Optimitzar les UCI i l’atenció als pacients crítics - Integrar dades clíniques en temps real - Crear algoritmes d’ajuda a la decisió clínica (per ex., predir l’alta d’un pacient). • Joan Guanyavents (Fundació TIC) subratlla que el projecte beneficia: - Ciutadans - Professionals de cures intensives - El sistema sanitari, gràcies a un ús més eficient dels recursos. • Maria Bodi, cap de Medicina Intensiva, explica que l’hospital lidera el disseny d’un centre de gestió de crítics, que permetrà: - Saber en temps real l’ocupació i estat de les UCI de Catalunya - Facilitar decisions organitzatives - Analitzar dades retrospectives per entrenar models d’IA. • El projecte s’ha iniciat a Girona i es preveu que estigui implementat a Tarragona i Terres de l’Ebre el 2026. Política municipal i llars d’infants Polèmica per l’augment de quotes a les llars d’infants • Esquerra Republicana denuncia que el govern municipal vol apujar fins a 40 € mensuals les quotes de les llars d’infants municipals de Tarragona. • El portaveu adjunt Xavi Puig calcula increments anuals de: - 425 € per a una franja - 275 € per a una altra • Segons ERC, això suposa un estalvi de 250.000 € l’any per a l’Ajuntament de Tarragona, però: - Castiga les famílies - Dificulta la conciliació i la natalitat - Podria fer que famílies renunciïn a portar els fills a l’escola bressol. "És un càstig per les famílies, que dificulta la conciliació i la natalitat". • La proposta passa per la Comissió d’Informació i Seguiment d’Hisenda i s’aprova amb: - Vots favorables de PSC, Junts i la consellera no adscrita - Abstenció de la resta de grups - Vot en contra d’ERC. Argumentari de l’equip de govern • El govern de Rubén Viñuales defensa que: - Les quotes de les llars d’infants municipals segueixen entre les més baixes de Catalunya. - Les quotes de 0–1 anys no s’actualitzaven des del 2021. • Detalls econòmics: - Increment acumulat 2022–2025: 13,75% - Es preveu que, gràcies a la tarificació social, l’impacte real mitjà per família es redueixi a un 10%. - L’augment el pagarà bàsicament el 30% de famílies amb més capacitat econòmica (sense bonificacions). - A partir de l’1 de juliol de 2026, l’increment mitjà mensual serà d’entre 3,5 € i 12,25 €. - Per a les famílies més vulnerables, l’increment més freqüent serà d’uns 2,5 € mensuals (afecta aproximadament el 45% de famílies). Bloc esportiu Futbol: Nàstic de Tarragona • Entrevista a Cristóbal Parralo, nou entrenador del Nàstic, que substitueix Lluís Carreras. • Parralo explica el seu aterratge al club: - Oferta rebuda un dilluns - Acord tancat l’endemà amb el seu segon, Javier Manjarín - Ja dirigien l’equip aquell dimarts a la tarda. • Valoració inicial de la plantilla: - Jugadors amb molta implicació i ganes de treballar - Cal millorar urgentment alguns aspectes. • Prioritats tàctiques: - Guanyar contundència a les àrees; no és admissible ser l’equip més golejat de la categoria. - Ser més punxants i agressius a l’últim terç per generar ocasions des del primer minut. • Sobre el mercat d’hivern, vol esperar 6 setmanes per conèixer millor l’equip abans de decidir reforços amb el director esportiu Noé. • Parralo descriu la Primera Federació com una categoria: - «Molt complicada», amb molts equips candidats a tot - On l’ascens es decideix per petits detalls. • Subratlla la importància de: - Tenir una plantilla convencuda de les idees de l’entrenador - Treball dur i paciència - Mantenir la calma en els moments difícils. Recorda l’ascens frustrat del Nàstic a Màlaga, que es va escapar “en l’últim sospir”, com a exemple del pes dels detalls. Bàsquet: TGN Bàsquet Supercopa • El TGN Bàsquet (Supercopa, equip femení del Sagrat Cor) ha començat la temporada amb 8 derrotes en 8 partits i és cuer. • El tècnic Sergio Lou atribueix la situació a: - Planificació tardana: la plaça a Lliga Femenina 2 arriba a mitjan juliol, amb el mercat de jugadores molt tancat. - Aposta clara per jugadores molt joves del club, que necessiten temps per adaptar-se. • Malgrat els mals resultats, Lou veu progrés jornada a jornada i destaca: - Errors típics de l’edat - Però també la valentia i actitud de les jugadores. • Confia que, amb el temps i incorporant minuts d’experiència, acabaran fent un bon any. • Proper repte: buscar la primera victòria a la pista del CS de Barcelona. Cursa popular: Tarraco Health Race • Presentació de la Tarraco Health Race 2025, 4a edició, al Col·legi de Metges de Tarragona. • La cursa/caminada se celebrarà el 30 de novembre, recorrent els principals carrers de la ciutat, amb sortida i arribada a la Via de l’Imperi Romà. • Propostes: - Caminada popular - Circuits de 5 km i 10 km. • El conseller d’Esports Mario Soler destaca: - La importància de la prevenció en salut - El paper de l’activitat física moderada i regular per reduir malalties físiques i mentals. "Una de les parts més importants de la medicina és que hi hagi menys medicina". • Subratlla que la cursa uneix esport, salut i solidaritat, un tret molt arrelat a les entitats esportives tarragonines. • Dades de participació: - Actualment uns 1.000 inscrits - Objectiu mínim de 1.500 participants - Hi haurà curses per als més petits, amb dorsal el mateix dia. Futbol territorial • Segona Catalana (grup 6): - EF Sant Pere i Sant Pau (en zona de descens) rep el Montblanc. - Cultural Torreforta rep el Vilaseca, equip de la zona alta i candidat a l’ascens. - El tècnic Gregorio Navas vol recuperar la imatge d’un equip ambiciós, rocós i difícil de superar a casa. • Tercera Catalana (grup 16): - Sant Salvador visita el Calafell. - Sant Pau juga al camp del Camp de l’Espluga/Estorga (equivalent segons el tall de so). - Atlètic Campclar visita el Santes Creus. - Racing de Bonavista rep el Mont-roig. Premsa i serveis Repàs de premsa escrita i digital • Diari de Tarragona: - Proposta de límit 80 km/h per a camions i 100 km/h per a turismes a l’AP-7 entre l’Hospitalet i l’Aldea. - Tema central de societat: el Nadal comença al Vaticà amb pastissets de Tortosa (aportació de Mossèn Jordi Bertomeu). - Dades econòmiques: el Camp de Tarragona té 22 dels 100 projectes estratègics d’inversió de Catalunya. - Record del 10è aniversari dels atemptats de la sala Bataclan amb testimoni d’una mare de víctima. - Ampliació de la notícia sobre IA a l’Hospital Joan XXIII. • Altres titulars del territori: - Simulacre d’accident a l’aeroport de Reus com a exercici per “aprendre del desastre”. - Esborrany del pressupost 2026 de Tarragona amb més de 19 M€ en inversions. - El comitè d’empresa de Reusnet acorda convocar eleccions sindicals al juny. - L’anuari del BBVA confirma que el Camp de Tarragona creix per sota la mitjana catalana, però ja ha recuperat els nivells prepandèmia. - El sector de la construcció assegura que podria aixecar 40.000 pisos l’any. - RENFE millorarà la connexió Reus–Barcelona amb intervals de 20 i 60 minuts. • Premsa digital (Tarragona Digital, Tots 21, tarragonaradio.cat): - El sector serveis impulsa el creixement econòmic al Camp de Tarragona fins al 3,4% el 2024. - Seguiment de la polèmica sobre l’AP-7 i els transportistes. - A tarragonaradio.cat destaca en portada la renaturalització del Francolí. Serveis i informació diària • Informació de trànsit: boira a l’AP-7 entre Freginals i Ulldecona, es demana extremar la precaució. • Bombers de la Generalitat: sense serveis destacats a la Regió d’Emergències de Tarragona. • Meteorologia (AEMET): - Temperatures màximes: 23 °C a Tarragona, El Vendrell i Tortosa; 20 °C a Gandesa. - Jornada estable, amb cels variables i possibilitat de núvols baixos, boires i pols en suspensió al final del dia. - Vent fluix a moderat de l’est. Publicitat i falques L’episodi intercala diverses falques publicitàries i institucionals: • Fira Tarragona Marida al Passeig de les Palmeres: activitats gastronòmiques, vi de 8 DO del territori i presència de xefs destacats. • Anuncis d’Obramat (magatzem de construcció i reforma) i promocions sobre finestres a mida amb estalvi energètic. • Campanya d’Ematsa sobre obres de millora de clavegueram a Tarragona i La Canonja amb tècniques poc invasives per reduir molèsties. Eix temàtic global Al conjunt, l’episodi combina actualitat local i comarcal (medi ambient, mobilitat, economia del mar, política municipal), amb innovació sanitària, informació esportiva i vida associativa, mostrant una radiografia bastant completa de la realitat quotidiana al Camp de Tarragona i entorn de la Costa Daurada.

  • Entrevista a Les Loques del Panda i concert solidari - episode art
    Fans de Tarragona
    11'

    Entrevista a Les Loques del Panda i concert solidari

    Resum de l’entrevista Context i protagonistes En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, el programa conversa amb la Roser, una de les components de la banda de versions Les Loques del Panda, arran del concert solidari Rock pels Xuclis que se celebrarà aquest diumenge a la Sala Zero. Origen i estil de Les Loques del Panda La banda té menys d’un any de vida. Les dues veus principals són Roser i Cristina, descrites com “les dues loques del panda”. Fan versions de temes molt coneguts i hi donen el seu toc personal: Estopa Extremoduro Rumba Temes en ska No es limiten a copiar les cançons: Canvien lletres en alguns temes. Busquen “liar-la parda” a l’escenari i fer una gran festa. “Som una banda que va sorgir fa menys d’un any i fem versions i la liem parda, bàsicament.” L’objectiu principal és passar-s’ho molt bé a l’escenari i contagiar aquesta energia al públic: “Sobretot, passar-nos-ho bé nosaltres; si la gent veu que t’ho estàs passant bé, ells encara s’ho passen millor.” Nom del grup El nom Les Loques del Panda neix barrejant referències de cançons conegudes: El canto del loco La raja de tu falda d’Estopa (convertida en “la raja de tu panda”) Tot plegat va sortir entre cerveses, com una idea divertida que es va acabar quedant. Formació de la banda A l’escenari, Les Loques del Panda es presenten amb la següent formació: Roser – veu Cristina – veu (“la otra loca del panda”) Albert – director musical i guitarrista Xavier – guitarrista Arnau – baixista Tomi – bateria És una banda amb moltes guitarres i un directe enèrgic. El concert solidari “Rock pels Xuclis” L’entrevista gira al voltant del concert solidari: Es tracta de Rock pels Xuclis, una iniciativa de música per a joves amb càncer. Se celebrarà: Diumenge, en format tardeo A les 18.00 h A la Sala Zero Les Loques del Panda ja havien col·laborat amb ells en un altre concert benèfic a la zona de Barcelona i n’han quedat molt satisfetes: “Són gent supermaca… ens van cuidar un munt… són gent que saps segur que tots els diners que guanyin aniran a la causa.” Això els dóna confiança i ganes de repetir per ajudar la causa. Dinàmica del directe per al Rock pels Xuclis La Roser avança com encaren el concert: Sortiran “a saco” des del principi. Mantindran el públic amunt tota l’estona, amb cançons per saltar, ballar i cantar. Volen que sigui una gran festa de diumenge a la tarda. Entrades i punts de venda Preus i venda online 10 € anticipada, 15 € a taquilla. Venda online a: salazero.com fanoc.org Instagram: @rockpelsxuclis Punts de venda físics Xiva Music Va Pastor (a Reus i altres punts) Spook Records Discos Quick Records L’emissora insisteix que és una manera de col·laborar i que voldrien veure la Sala Zero plena de gom a gom. Altres projectes de la Roser La conductora recorda que coneix la Roser també per un altre projecte anomenat “les Txiris”: Comenta que ha vist a les xarxes que tenen coses “al forn”, gairebé a punt de sortir. Es planteja convidar-les a venir a l’estudi per explicar aquest nou projecte, especialment de cara al Carnaval de Tarragona. La Roser s’hi mostra encantada i oberta a tornar a la ràdio quan la convidin. Tancament de l’entrevista L’entrevista es tanca amb: Agraïments mutus entre la Roser i la presentadora. Un desig compartit que el concert del Rock pels Xuclis sigui un èxit i que la Sala Zero estigui plena. La presentadora remarca que, tot i l’oferiment de la Roser de convidar-la, és important comprar entrada per col·laborar amb la causa solidària. “Aquí si hem d’entrar, hem de col·laborar tots… hem de fer la col·laboració, clar que sí.”

  • Entrevista sobre el Calço Fest 2025 a Valls - episode art
    Fans de Tarragona
    13'

    Entrevista sobre el Calço Fest 2025 a Valls

    Resum del contingut Presentació del Calço Fest 2025 El text recull un fragment d’entrevista radiofònica on es presenta el Calço Fest 2025, un nou festival musical que se celebrarà a Valls el 22 de novembre a l’Esplanada del Fornàs. "Perquè el 22 de novembre hi haurà el Calço Fest..." Hi actuaran, entre d’altres: - Figaflowers - Els Tiets - La Fúmiga - Búhos - Els Catarres - Ginestà - Les que Faltaven - Maria Jacobs - DJ Trapella Es destaca com a punt especial que serà un dels últims concerts de La Fúmiga, possiblement el darrer a Catalunya. Origen i idea del festival L’entrevistador pregunta a Edu Ortega, co-director del festival i de la sala Red Star de Valls, com neix la idea: El festival sorgeix de les barres i concerts que ja organitzaven el dia de la Gran Calçotada de Valls (últim diumenge de gener). Amb els anys, la proposta es va anar escalfant fins a convertir-se en la idea d’un gran festival. "Arrel d'aquí va anar calentant-se la cosa i va acabar sortint la idea de fer un gran festival." Organització, suport institucional i logística Organització principal: - Sala Red Star de Valls - Bum Bum Produccions Suport institucional i entitats col·laboradores: - Departament de Cultura de la Generalitat - Diputació de Tarragona - Ajuntament de Valls - Cambra de Comerç de Valls - Indicació Geogràfica Protegida del Calçot de Valls A nivell logístic es remarca: - Canvi d’ubicació: previst inicialment a l’Hort del Carme, però traslladat a l’Esplanada del Fornàs en superar les 6.000 entrades venudes, ja que l’emplaçament inicial quedava petit. - Infraestructura ja pràcticament enllestida: carpes muntades, muntatge d’escenaris, barres i serveis en marxa. - Participació de voluntaris i treballadors que donaran suport durant el festival. Venda d’entrades i èxit de convocatòria L’entrevista subratlla l’èxit de venda d’entrades: Obertura de venda: 4 d’agost. En les primeres 24 hores es venen 2.500 entrades. En el moment de l’entrevista ja s’han assolit aproximadament 8.700 entrades venudes. "Amb 24 hores s'avanven de 2.500 entrades." Sistema de preus: - Preu escalonat: les entrades anaven pujant de preu conforme s’acostava la data. - El preu actual ja és fix, només pujaria en cas de venda a taquilla, tot i que s’espera exhaurir abans del dia del festival. Canals de venda: - A través de la web del festival (enllac a la plataforma de venda). - Directament a Interticket.es. Horaris del festival El 22 de novembre: - Obertura de portes: a dos quarts de cinc de la tarda (16:30). - Inici dels concerts: a partir de les 17:00. Polseres i sistema de pagament El festival utilitza un sistema de cashless molt habitual als grans festivals: Polsera que serveix per: Entrar i sortir del recinte. Pagar barres, menjar (foodtrucks) i merchandising. Recarrega de saldo: Mitjançant codi QR. En una caseta amb personal que recarrega amb efectiu o targeta. Es recalca que és un sistema més pràctic per al públic i coherent amb els grans esdeveniments musicals actuals. Ambient, expectatives i agraïments A l’entrevista es respira un to d’il·lusió i expectativa molt alta: Es considera que “ho petaran” i que hi ha ganes que hi hagi moltes edicions de futurs Calço Fest. L’organització espera que el públic quedi content i reclami una segona edició. Es fa un agraïment general a totes les persones i entitats que col·laboren, tot i no voler citar noms per no deixar-se ningú. "Esperem que vagi tot molt bé i que la gent quedi contenta i vulguin una segona edició." Tancament del programa El fragment acaba amb: - Recordatori final del cartell d’artistes i dades clau del festival. - Comentari que és un dels últims concerts de La Fúmiga abans de la seva aturada el 2026. - Comiat cordial entre l’entrevistador i Edu Ortega, amb desig de poder explicar el futur èxit del festival a Tarragona Ràdio. Punts clau del contingut Esdeveniment: Calço Fest 2025, festival musical a Valls. Data i lloc: 22 de novembre, Esplanada del Fornàs. Cartell destacat: Figaflowers, Els Tiets, La Fúmiga, Búhos, Els Catarres, Ginestà, Les que Faltaven, Maria Jacobs, DJ Trapella. Origen: Evolució de les barres i concerts de la Gran Calçotada de Valls. Entrades: Més de 8.700 venudes, sistema de preu escalonat ja tancat. Pagament: Sistema de polsera recarregable per a tots els serveis del festival. Organització: Sala Red Star de Valls i Bum Bum Produccions, amb ampli suport institucional. Especial: Un dels últims concerts de La Fúmiga a Catalunya. Mitjà: Difusió i entrevista a Tarragona Ràdio.

  • Humor, sexe, gossos i neteja urbana - episode art
    Raülin amb Salsa
    44'

    Humor, sexe, gossos i neteja urbana

    Resum general del podcast Raülin amb Salsa presenta el programa 59 amb un to totalment humorístic, surrealista i molt personal, barrejant efemèrides, vida quotidiana, comèdia en viu, sexe, maternitat, gossos excités, crítica social i promoció de projectes artístics. L’episodi gira sobretot al voltant de la convidada Lourdes “Lu” Ballona (Luba Jones), còmica de stand-up de Reus, i de l’estrena del nou col·laborador Pau. Entre tots tres converteixen el programa en una mena de sessió de teràpia col·lectiva amb acudits, on es parla tant de com fer comèdia com de com sobreviure a la vida moderna. 1. Introducció desenfadada i quotidiana Xerrada inicial: cadires, gadgets de cuina i caldo casolà • Parlen de com es troben l’estudi (cadira massa baixa, cascos mal posats) i fan broma amb "minions", "teleñecos" i Umpa-lumpa. • Conversa sobre electrodomèstics: - Rumba que només fa de decoració. - Air fryer de 4 litres: la convidada la fa servir per cuinar el mateix que abans però amb un altre aparell. • Orgull domèstic: la Lu explica que ha fet caldo casolà després de tres anys vivint de sopa de tetrabric, i ho tracta com una gran fita vital. "Porto tres anys mínim tirant de sopa de tetrabric" "Tinc una cançó que es diu Sopa de sobre" La cuina i la mandra quotidiana serveixen d’entrada per presentar el seu univers creatiu i el to autoirònic. 2. Efemèrides surrealistes del 12 de novembre Dies mundials curiosos • Dia mundial contra la pneumònia: oportunitat per fer acudits sobre la veu nasal, la sexy voice i Friends (referència a Phoebe costipada que canta millor i intenta mantenir el refredat llepant gots). • Dia internacional de la pizza amb tot excepte anxoves: - Es queixen de l’absurditat de prohibir les anxoves. - Debat lleuger sobre anxoves i pinya a la pizza. - Apunta que les discussions sobre pizza poden dividir més que la política. • Dia mundial del ballet: introdueixen que la convidada és "experta en tutus" i juguen amb la imatge de menjar pizza mentre balles per compensar la culpa. Efemèrides històriques i frikisme • 2014 – Aterratge del mòdul Philae sobre un cometa: - Ho defineixen com el primer "pàrquing intergalàctic". - Contrasten la sofisticació espacial amb la dificultat d’aparcar en bateria. • 1990 – Invenció de la World Wide Web (Tim Berners-Lee): - Bromejen que gràcies a això podem veure vídeos de gats, conspiracions i escoltar Raülin amb Salsa al lavabo. • 1984 – ‘Like a Virgin’ de Madonna: - Celebren 40 anys de gent fingint innocència ballant. - La cançó serà la sintonia d’entrada de la convidada. • 1933 – Primera foto del monstre del llac Ness: - Comentari sobre fotos borroses de monstres i ovnis. - Comparen aquesta mala qualitat amb certes fotos íntimes masculines, també borroses i exagerades. Aquest bloc marca el to: barreja de cultura pop, ciència, sex-ximples i humor absurd. 3. Presentació de la convidada: Lourdes “Lu” Ballona Introducció i trajectòria • Presentació molt teatral i elogiosa: - "Una ment brillant, una llengua perillosa". - Converteix qualsevol drama en comèdia o en teràpia. • Dades clau: - Fa vuit anys que fa stand-up. - Va guanyar el concurs Fes Humor de Cunit. - Ha creat espectacles com Des Lenguada. - Dirigeix l’Open Mic Insomni a Reus. - Escriu poesia, fa podcast, cançons i més projectes artístics. "Un artista lliure, lúcida i deliciósament irreverent" La cançó d’entrada per a ella és "Like a Virgin" de Madonna, jugant amb la seva imatge de dona moderna, desllenguada i molt poc virginal en el discurs. Identitat i prejudicis: dona còmica i de Reus • Pregunta clau del presentador: - Què li han criticat més, ser dona còmica o ser de Reus, especialment quan ve a Tarragona? • Resposta de la Lu: - El factor més criticat històricament ha estat ser dona còmica. - No la critiquen obertament: "t’aconsellen" amb condescendència. "No et critiquen, t’aconsellen" "És que la premissa és molt llarga..." • Explica un exemple recent: - Una amiga còmica amb anys d’experiència, en teatre a Madrid, rep comentaris d’un company: "Ho fas molt bé, però et falten rematitos" sense que ella hagi demanat opinió. • Diagnòstic: - Encara hi ha paternalisme i mansplaining en la comèdia, sobretot cap a dones. - Personalment, ella fa temps que no s’ho troba tant, possiblement pel seu caràcter desllenguat i perquè pot fer por a alguns. "Jo sé que faig por una mica i no entenc per què" Aquest bloc exposa de manera còmica però molt clara el masclisme subtil al món de la comèdia. 4. Intensitat, sexe-afectivitat i rarees abans i després de l’escenari Intensitat personal i percepció dels altres • Parlen dels vídeos i reels de la Lu a xarxes: - Són per desfogar-se i li serveixen com a teràpia. - Algú li diu per privat que li agraden els vídeos "tot i que siguis tan intensa". • Reflexió: - Molta gent intensa no es percep com a tal. - Ella se sap intensa a la vida, però no tant als vídeos. "Jo soc molt intensa. Jo m’enfado amb vers, amb alejandrinos i rima consonant" Intensitat social i sexe-afectivitat • Debat sobre si la societat és intensa o més aviat adormida: - La Lu creu que cada cop hi ha menys intensitat en general. - Matisa que depèn de l’àmbit. • En el terreny sexoafectiu: - Afirma que la gent no és intensa, que hi ha distància emocional. - Explica que sexe i afecte poden anar de la mà, però l’afecte no sempre és positiu; hi ha escala de grisos afectius. Aquest fragment converteix la conversa en pseudo-teràpia relacional amb molt d’humor, però també amb observacions fines sobre com es relaciona la gent avui. Anècdotes abans i després d’actuar • Abans de sortir a escena: - Normalment està sola, repassa l’estructura del text i no té grans manies. - Recentment ha començat a donar-se copets al cos (una mena de tapping per activar-se energèticament). • Anècdota curiosa durant una actuació: - A un càmping de muntanya a Tossa de Mar, mentre ella actua, la gent es distreu. Es gira i veu un porc senglar passant pel darrere. - Conversen sobre el tacte del pèl del senglar i sobre menjar estofat de jabalí, que ella no menja perquè no consumeix mamífers per empatia. "No menjo mamífars. Les gambes no em fan tanta llàstima" Aquestes històries mostren l’ofici de còmica barrejat amb situacions absurdes i entranyables. 5. El superpoder estrany: curar la tita d’un gos amb cants Aquest és un dels moments més surrealistes i memorables de l’episodi. La situació al veïnat • Context: quan vivia a Altafulla, la seva veïna també tenia dues filles. • Una de les nenes truca a la porta molt espantada cridant: "¡Tiene sangre en el pene, tiene sangre en el pene!" • La Lu s’espanta perquè no hi ha cap home a casa; ràpidament descobreix que es refereixen al gos petit i negre de la veïna. Descripció grotesca i humor negre • El gos està panxa enlaire, amb el penis erecte, desproporcionat per la mida de l’animal. • La veïna, amb guants de làtex de la pandèmia, intenta "resoldre" la situació, desesperada: "No sé què fer, no sé què fer, ajuda!" "Trata de arrencarlo, trata de arrencarlo" (paròdia de l’Anna Obregón i el Trata de arrancarlo). • La Lu, sense saber què fer, li diu en broma que el "meti cap a dins", i la veïna diu que ja ho ha intentat sense èxit. El moment "bruixa reiki-cantant" • La Lu s’ajup, posa les mans en mode Jesucrist / Reiki a una certa distància i comença a cantar una mena de cantics estranys. • El gos comença a convulsionar una mica i se li baixa l’erecció. • Després, la filla petita explica a la gran: "La Cito estava molt malament i la mama l’ha curat con unos cánticos. La mama és bruja." • El presentador imagina les conseqüències futures: - Les filles, d’adultes, davant d’un penis humà, pensant "sé què fer, m’ho ha ensenyat ma mare". - Broma sobre fotos de Nessis que rep la gent a Tinder i la temptació de posar-se a cantar per "despertar" o solucionar el tema. Aquest bloc combina humor sexual, maternitat, bruixeria, reiki i gossos, i defineix molt bé el surrealisme del programa. 6. Secció del Pau: Tarragona Neta, manifestacions i política de barra Entrada del nou col·laborador • Es presenta el Pau, nou col·laborador que arriba tard el primer dia. • El presentador li ha compost una cançó pròpia de secció: "Pau, pau, pau, la secció del Pau… la croqueta humà en el Pau... Arriba quan vol perquè és el Pau" • Es remarca que fa temps que volia col·laborar i que estava pesat preguntant "quan començo?". Tema de la secció: la manifestació de Tarragona Neta • El Pau explica que aquest dissabte hi ha prevista una manifestació organitzada per la plataforma Tarragona Neta per protestar per la brutícia a la ciutat. • Punt de vista del Pau: - Creu que s’hauria de donar una oportunitat a la nova empresa de neteja. - Li sembla precipitat que, "a les primeres de canvi", ja es muntin manifestacions. "Jo penso que hauríem de donar oportunitat a la nova empresa que acaba de començar" • El presentador recorda que la gent fa temps que està molt emprenyada amb la neteja i que a Tarragona són de "sant calent". Manifestació, baralles i responsabilitats • Bromejen amb la idea de manifestació versus contramanifestació. • Li pregunten al Pau si hi anirà: - Respon clarament que no. - Insisteix diverses vegades que no hi pensa anar, amb to mig indignat, mig còmic. • Conversa sobre baralles físiques: - El Pau admet que "alguna vegada" s’ha barallat però ho rebaixa ràpid. - Es recorda el consell d’avi: "Una hòstia a temps et treu molta tonteria", tot i que avisen que no s’ha de pegar. Sàtira política i empresarial • Fan broma que el Pau és en realitat president de l’empresa de neteja, fent d’"emissari" a la ràdio per demanar paciència. • S’imaginen la frase típica de responsabilitat institucional: "Una ciutat que m’agrada molt, és un honor netejar-la" • El Pau diu que si fos polític d’un ajuntament les coses anirien diferent, però deixa anar un misteriós "fins aquí puc llegir", que sona a tall de cap, mà dura i poc filtre. • Al final, el presentador li agraeix la secció i insisteix a demanar-li "fotos de la manifestació", encara que ell no hi vagi, fent comparació amb reclamacions d’AliExpress. Aquest bloc és una sàtira local sobre Tarragona, la seva neteja, la política municipal i la cultura de la queixa, tot vehiculat per un col·laborador jove i una mica desorganitzat. 7. Talents inútils, meduses i el cameo del Fernando Talents inútils i meduses corporals • El presentador pregunta a la Lu quina és la cosa més inútil que sap fer però que fa molt bé. • Ella mostra amb la mà una mena de medusa / pop gestual. - El presentador vol soroll de medusa, però ella defensa que les meduses no fan soroll. - Combinació final: pop-medusa-ovella ("pulpo medusa oveja"). • Això li recorda un altre còmic, Fernando, que també feia una medusa corporal molt recordada. Trucada inesperada del Fernando • Sorpresa: entra una trucada en directe de Fernando, que es presenta i entra al joc. • Confirma que coneix molt bé la Lu i que la considera única i irrepetible. "Lourdes no imita a nadie porque Lourdes es única e irrepetible" • Fan broma sobre la confusió entre pop i medusa, i sobre el poc domini dels cefalòpodes per part del presentador. • Autopromoció: Fernando aprofita per anunciar que ell, la Lu i altres artistes (Trisha, Javi Benítez) actuaran el 19 de desembre a Reus, a la Sala Santa Llúcia. • També recorden que el presentador li ha fet reportatges fotogràfics i vídeo amb filtre de bellesa. Aquest segment afegeix complicitat entre còmics, autopromo i una mica de metahumor sobre l’escena d’stand-up. 8. Projectes de la Lu: podcast, poesia i cançons Podcast "Lobotomia" • La Lu reparteix pins del podcast Lobotomia al presentador i al Pau. • Explica: - El podcast Lobotomia té 12 episodis de primera temporada. - Està disponible a YouTube. - Tornaran amb nova temporada al gener. "Aneu a mirar-lo, hombre de Dios, like, subscribe and share" • En parlen com un podcast amb qualitat, no només per la producció sinó pels convidats: - Niachela Raluy, Manu Pradas, Luis Problema, Junque, Isaac Jurado, Víctor Parrado, Patry Muñoz, el Compass, una convidada sobre addiccions, etc. • Episodi destacat: el dedicat a les addiccions, que té molt èxit i parla de la quantitat de gent enganxada a substàncies o comportaments. "Hi ha molta gent enganxada... Això vol dir que hi ha mancances" Llibres de poesia i filtre generacional • La Lu porta el seu llibre de poemes ‘Narcolepsia’: - Poemes amb lletra petita, pensats per gent amb bona vista. - Ella mateixa ho defineix com un filtre generacional (qui no el pot llegir sense ulleres, ja està classificat). • Menciona el llibre anterior, ‘Oniria’, d’on surt la cançó Sopa de sobre. Música: de "Dame Criptonita" a "Vampiro Síten" • La Lu ha començat a fer cançons i videoclips: "Dame Criptonita" / "Dame toda tu criptonita, papi" Primer "temazo" mig greatest hit. Títol en dos temps; el "papi" afegit per fer riure. "Sopa de sobre" Cançó de crítica social vinculada al seu llibre Oniria. Relacionada amb la seva etapa de viure de sopes preparades. "Vampiro Síten" Cançó inspirada en el famós grafit "Vampiro síten" de Reus. Va néixer d’una obsessió d’una setmana amb la frase al cap. Composta amb el guitarrista Marc Díaz (de Reus). Videoclip rodat per Fotogenètica i protagonitzat pel còmic Roger Prats. • Origen de la guitarra: - Va començar a tocar guitarra en plena pandèmia. - El presentador li diu que li veu pinta d’ukulele, cosa que ella viu quasi com un insult artístic. Funcionària i artista: peu a terra i cap volant • La Lu confessa que, a més de tot això, és funcionària. "Tinc un peu a terra i la resta vola, però el peu el tinc a terra per si de cas" • Aquesta seguretat laboral li permet: - Explorar tota la part artística, irreverent i lliure. - Dir el que vol a l’escenari i a les xarxes amb menys por a les conseqüències econòmiques. 9. Humor com a eina de teràpia i límits temàtics L’humor que cura • La Lu defensa que l’humor cura moltes coses i permet parlar de temes molt delicats sense resultar moralista o pesat. "L’humor cura moltes coses i et dona peu a poder parlar de moltes que potser més serios no parlaries" • Considera que hi ha tècniques per abordar qualsevol tema sense "pringar-te" massa, és a dir, sense cremar-te ni ser mal interpretat. Límits temàtics • Quan li pregunten si hi ha temes que no toca, respon que en principi no. • Defensa que, amb subtilesa i bones eines, es pot parlar de tot, fins i tot de: - Addiccions. - Sexe i relacions tòxiques. - Problemes socials. - Tabús diversos. Aquest tram reforça la idea de la Lu com a còmica-terapeuta que utilitza la rialla per obrir converses difícils. 10. Tancament del programa • El temps s’esgota i el presentador lamenta haver d’acabar, perquè l’estona se’ls ha fet molt curta. • Es resumeix la taula: - Lu Ballona com a convidada principal. - Pau com a nou col·laborador tardà però estimat. - Raül (Raül Zit) com a host de Raülin amb Salsa. - Sílvia García als controls tècnics. • Es deixa obert: - Que el Pau torni o no depèn del seu comportament (especialment la puntualitat). - La Lu segur que tornarà i faran un crossover amb el podcast Lobotomia. "No sabem si el Pau tornarà o no. La Lu segur que sí, i farem un crossover" • Comiat convidant la gent a seguir-los a xarxes socials i a continuar escoltant el programa. En conjunt, és un episodi on l’humor serveix per parlar de masclisme, sexe, maternitat, precarietat emocional, política local i creativitat, sempre amb un estil desllenguat, absurd i molt proper. Interlocutors principals • Raül Zit – Presentador de Raülin amb Salsa. • Lourdes “Lu” Ballona / Luba Jones – Còmica, poeta, cantant ocasional i podcaster. • Pau – Nou col·laborador, opinador sobre neteja i política local. • Fernando – Còmic amic de la Lu, intervé per telèfon. Tags • stand-up • comèdia • humor negre • sexeafectiu • intensitat emocional • hipocondria • gossos • reiki • gènere • masclisme • paternalisme • dones còmiques • Reus • Altafulla • Tarragona • Tarragona Neta • neteja urbana • manifestació • política local • podcast • Lobotomia • poesia • Narcolepsia • Oniria • música • Vampiro Síten • Dame Criptonita • Sopa de sobre • funció pública • funcionària • addiccions • World Wide Web • Tim Berners-Lee • Philae • monstre del llac Ness • Madonna • Like a Virgin • Friends • Phoebe Buffay • air fryer • caldo casolà • sopas de tetrabric Seccions amb temps (en segons) 1) Obertura, gadgets i caldo casolà 0 – 158 Títol: Benvinguda, cadires baixes i air fryer Resum: • Presentació del programa 59 de Raülin amb Salsa. • Bromes sobre la cadira massa baixa, comparacions amb minions, teleñecos i Umpa-lumpa. • Conversa sobre la rumba, l’air fryer i el fet d’haver fet caldo casolà després de molt temps només amb sopa de tetrabric. 2) Efemèrides del 12 de novembre: de la pneumònia a Madonna 158 – 460 Títol: Dies mundials, Internet, cometes i el monstre del llac Ness Resum: • Presentació del concepte del programa: efemèrides passades pel turmix del surrealisme. • Dia mundial contra la pneumònia: acudits sobre veu nasal i referència a Friends (Phoebe costipada). • Dia internacional de la pizza amb tot excepte anxoves: debat sobre anxoves i pinya a la pizza. • Dia mundial del ballet, connectat amb la futura convidada. • 2014: aterratge del mòdul Philae sobre un cometa, broma del "pàrquing intergalàctic". • 1990: invenció de la World Wide Web (Tim Berners-Lee) i el consum de vídeos absurds. • 1984: llançament de "Like a Virgin" de Madonna. • 1933: primera foto del monstre del llac Ness, reflexió sobre fotos borroses d’ovnis i comparació amb fotos íntimes masculines. 3) Presentació de la Lu i debat sobre dones còmiques 460 – 755 Títol: Qui és la Lu? Stand-up, Reus i paternalisme Resum: • Introducció molt elogiosa a la convidada Lourdes "Lu" Ballona / Luba Jones. • Repàs de la seva trajectòria: 8 anys de stand-up, guanyadora de Fes Humor de Cunit, espectacle Des Lenguada, Open Mic Insomni a Reus. • Broma amb "Like a Virgin" com a cançó d’entrada. • Pregunta clau: li han criticat més ser dona còmica o ser de Reus? • Descripció de com el masclisme es presenta en forma de consells no demanats i paternalisme. • Exemple d’una amiga còmica a Madrid a qui li diuen que li falten "rematitos". • La Lu explica que, pel seu caràcter desllenguat, fa una mica de por i això li estalvia part d’aquests comentaris. 4) Intensitat, sexeafectivitat i rituals abans d’actuar 755 – 990 Títol: Intensitat, sexe, afecte i tapping pre-escenari Resum: • La Lu comenta que li diuen "intensa" als vídeos, però ella es veu encara més intensa fora de càmera. • Reflexió sobre la intensitat en la societat: creu que la gent està més adormida, sobretot en l’àmbit sexoafectiu. • Explica la noció de sexe i afecte com a coses que poden anar juntes, però amb afectes grisos, no sempre positius. • Parlen d’absència de grans manies abans de sortir a escena: només repassar text i, recentment, copets de tapping per activar el cos i no sortir plana. 5) Porcs senglars, dieta sense mamífers i superpoder caní 990 – 1351 Títol: Porc senglar a l’escenari i el superpoder de curar gossos Resum: • Anècdota a Tossa de Mar: mentre actua en un càmping, un porc senglar passa pel darrere i distreu el públic. • Conversa sobre la textura del pèl del senglar i el guisat de jabalí; la Lu no menja mamífers per empatia, només peix i marisc. • Gran història surrealista amb la veïna d’Altafulla: - Nena que crida "té sang al pene" referint-se al gos. - Descripció grotesca del penis del gos, molt gran i de color estrany. - Veïna amb guants de latex intentant solucionar-ho sense èxit. - La Lu, desesperada, fa una imposició de mans tipus reiki i canta cantics estranys. - Al cap d’uns moments, al gos se li baixa l’erecció. - La filla conclou que la seva mare és bruixa i el cura amb cantics. • Broma final amb fotos de Tinder i el possible ús del seu "superpoder" amb humans. 6) Entrada del Pau i secció sobre Tarragona Neta 1351 – 1866 Títol: Pau en acció: manifestació, neteja i sàtira tarragonina Resum: • Presentació del Pau com a nou col·laborador, amb cançó de secció pròpia i burla per arribar tard. • Explica que aquest dissabte hi ha una manifestació de la plataforma Tarragona Neta per protestar per la brutícia a la ciutat. • Posició del Pau: cal donar marge a la nova empresa de neteja, considera prematura la protesta. • El presentador recorda que fa temps que la gent està molt enfadada i que a Tarragona són de "sant calent". • Debat lleuger sobre baralles físiques, hòsties a temps i la idea de no pegar. • Broma sostinguda que el Pau en realitat és el president de l’empresa de neteja, fent discurs conciliador. • Es parla de política local i la fantasia del Pau com a polític municipal que "tallaria caps" ("fins aquí puc llegir"). • El presentador insisteix que el Pau faci fotos de la manifestació, encara que ell insisteix que no hi pensa anar. 7) Talents inútils, medusa, trucada del Fernando i promo d’espectacle 1866 – 2291 Títol: Medusa amb la mà, cefalòpodes i cameo del Fernando Resum: • El presentador pregunta a la Lu per la cosa més inútil que sap fer molt bé. • La Lu fa una figura de medusa/polp amb la mà, que provoca comentaris i combinacions (pulpo-medusa-ovella). • Això porta a recordar el còmic Fernando, que feia la medusa amb tot el cos. • Trucada sorpresa de Fernando al programa: - Confirma la seva relació d’amistat amb la Lu. - Fa broma sobre la confusió entre polp i medusa. - Declara que la Lu és única i irrepetible. • Autopromoció: anuncien que el 19 de desembre actuaran a Reus, Sala Santa Llúcia, amb altres artistes. • Comentaris sobre fotos i vídeos que el presentador ha fet al Fernando amb filtre de bellesa. 8) Podcast "Lobotomia", llibre "Narcolepsia" i cançons 2291 – 2613 Títol: Lobotomia, poesia minúscula i cançons surrealistes Resum: • La Lu reparteix pins de Lobotomia i entrega el seu llibre de poemes "Narcolepsia". • Explica que té la lletra molt petita, cosa que serveix de filtre generacional per a qui el pot llegir sense problemes. • Parlen del podcast Lobotomia: - Primera temporada de 12 episodis. - Convidats diversos de l’escena de la comèdia i una experta en addiccions. - Retorn previst al gener. • Conversa sobre addiccions com a símptoma de mancances emocionals i vitals. • Repàs de les cançons de la Lu: - Dame Criptonita / Dame toda tu criptonita, papi, primer tema humorístic. - Sopa de sobre, cançó de crítica social lligada al llibre Oniria. - Vampiro Síten, inspirada en el grafit reusenc, composta amb Marc Díaz, videoclip de Fotogenètica i protagonitzada per Roger Prats. • Origen musical: va començar a tocar guitarra durant la pandèmia. • Confessa que és funcionària, cosa que li dona estabilitat per poder volar artísticament i dir el que vol. 9) L’humor com a teràpia i comiat del programa 2613 – 2670 Títol: L’humor que ho remena tot i final d’episodi Resum: • Reflexió final: l’humor serveix per curar, remenar i abordar temes delicats sense tanta resistència. • La Lu considera que es poden tocar tots els temes si es fa amb tècnica, subtilesa i responsabilitat. • El presentador lamenta que el temps s’hagi acabat perquè l’estona s’ha fet molt curta. • Es tanca l’episodi agraint a: - Lu Ballona (convidada). - Pau (col·laborador). - Sílvia García (controls). - Ell mateix com a host de Raülin amb Salsa. • Es deixa la porta oberta a un futur crossover amb el podcast Lobotomia i es convida l’audiència a seguir-los a xarxes socials.

  • Francolí renaturalitzat, més trens i debat per quotes - episode art
    Fans de Tarragona
    15'

    Francolí renaturalitzat, més trens i debat per quotes

    Resum general Informatiu de les 18 h a Tarragona Ràdio amb actualitat local i comarca: renaturalització del riu Francolí, millores de serveis de Renfe, polèmica per l’increment de quotes a les llars d’infants, projecte d’IA a l’Hospital Joan XXIII i successos. A la part final, agenda cultural i musical amb festivals i concerts. Temes principals Medi ambient: recta final de la renaturalització del riu Francolí amb retirada de canya americana i replantació d’espècies autòctones. Transport: Renfe reprograma les línies regionals i incrementa freqüències des del 22 de novembre. Política local i educació: ERC denuncia un augment de quotes a les llars d’infants municipals. Salut i tecnologia: Hospital Joan XXIII impulsa IA per a UCI dins de CritiqueCat. Successos: detenció de tres persones per furts en establiments a Creixell. Agenda i cultura: teatre, fires, recerca, obres urbanes i propostes musicals i gastronòmiques. Detalls clau Francolí: Recuperació de la sinusitat del tram baix del riu; retirada de 26.000 m² de canya americana i plantació d’autòctones. Instal·lació de 3 arquetes per retenir residus sòlids. Recuperació de >3 km del camí fluvial a l’esquerra del riu. La Plataforma del Miracle és la part més visual; inversió de 1,4 M€. Renfe (des del 22/11): Reprogramació de línies: R13, R14, R15, R16, R17, RT1, RT2. Dies feiners: Reus–Barcelona com a màxim cada 60’. Tarragona–Lleida: increment de l’R13 i R14 de 5 a 6 connexions diàries per sentit. Llars d’infants (ERC): Quota 10-0: de 280 € a 320 €; I1: de 160 € a 185 €. Esquerra calcula un estalvi municipal de 250.000 €, però ho considera un càstig per a les famílies. Salut – IA a UCI (Hospital Joan XXIII): Objectiu: algoritmes de suport a la decisió i gestió integrada de dades en UCI dins de CritiqueCat. Estat: pilot començat a Girona; implementació a Tarragona i Terres de l’Ebre el 2026. Successos: Detinguts 2 homes i 1 dona (21, 25, 31 anys) a Creixell amb productes per valor de 3.200 €. Agenda i publicitat: Teatre: Antagonista Teatro, “Los Centros de Lorca” (28/11, Teatre Tarragona). Treball: Fira de l’Ocupació (13/11, Recinte Firal de Tarragona). Ciència: ICIQ (recerca en sostenibilitat, salut i descarbonització). Ciutat: obres de clavegueram (EMATSA), millora ambiental i eficiència. Port de Tarragona: Rambla de la Cultura (lleure, museus, esport, gastronomia marinera). Serveis: Tanatori Municipal (reforma fins T2 2026). Gastronomia: Fira “Tarragona Marida” (14–16/11, Passeig de les Palmeres). Ràdio: promocions i publicitat a Tarragona Ràdio (96.7 FM i web). Tram musical i cultural: Recordatori de festival Accents i festival Muses (tram final aquest cap de setmana). Avís d’esdeveniments a Valls el 22/11 (entorn del Calçotfest); menció a “Figaflowers”. Cites destacades “Recuperar aquest espai del riu Francolí com un nexo d’unió, no com una barrera física i psicològica de les ciutats.” — Rubén Viñuales “Un increment molt notable que és un càstig per les famílies, que dificulta la conciliació, dificulta la natalitat…” — Xavi Puig (ERC) “Tenir informació primer en temps real de com estan les UCIs a Catalunya… això ens ajudarà a prendre decisions organitzatives.” — Maria Budí

  • Entrevista a Alba Carmona i Jesús Guerrero sobre «Ofrenda» - episode art
    Fans de Tarragona
    22'

    Entrevista a Alba Carmona i Jesús Guerrero sobre «Ofrenda»

    Resum general Entrevista radiofònica a Alba Carmona i Jesús Guerrero arran de la publicació del seu darrer treball discogràfic, Ofrenda, i del concert que oferiran al Teatre Bartrina de Reus dins del Festival Accents. Parlen de la filosofia del disc, la selecció de temes, el pes emocional de les lletres i la posada en escena en directe. Context: nou disc i gira Ofrenda és el nou treball discogràfic del duet, recentment publicat. El presenten en concert el 22 de novembre al Teatre Bartrina de Reus, dins del Festival Accents. Formen un dúo de veu i guitarra: Alba Carmona (veu) i Jesús Guerrero (guitarra). Abans de Reus actuaran al Teatre Ateneu de Cerdanyola del Vallès (21 de novembre) i ja han passat per Manresa, Barcelona i Madrid. Comenten que hi ha moltes expectatives amb el disc i que ja tenen bastants concerts tancats fins al 2026. "Estamos muy contentos porque la respuesta... ha sido muy buena y de cara al 2026 ya tenemos bastantes conciertos." Estructura i concepció de Ofrenda Nombre de cançons i coherència del disc El disc conté 9 cançons. Ja és una mena de "signe de la casa": Alba Carmona (2018) – 9 cançons. Cantora – 9 cançons. Ofrenda – 9 cançons. No és una decisió prèvia, però sempre els acaba sortint el 9 com a mesura de "disc complet però no excessiu". Alba explica que li agrada que el disc no sigui massa llarg, que deixi "ganes de més" i que amb 9 temes ja es comprèn el relat que volen explicar. Selecció del repertori Tenien un repertori molt extens acumulat de molts anys treballant junts. Van posar tots els temes "sobre la taula" i van decidir quins encaixaven millor en el relat global del disc. Van triar només 9 cançons perquè totes fossin especials, sense "temes de farciment". Jesús: prefereixen un disc de pocs temes però tots potents, abans que 15 cançons amb 5 de relleno. Cançons destacades del disc Singles i peces clau Primer single: El oro. Segon single: Paso doble de Dolores. Una de les peces que ha agafat vida pròpia és «Pequeño vals vienés», tot i que encara no ha estat single. Dura uns 6 minuts. Té més reproduccions que la resta de cançons. Té lletra de Federico García Lorca i música de Leonard Cohen. Jesús apunta que, en ser un tema tan icònic i conegut, si la versió està ben feta, la gent s’hi identifica ràpidament. El repte de versionar «Pequeño vals vienés» Es tracta d’una cançó molt versionada i de gran categoria. Quan aborden una versió, intenten estar a l’alçada del que ja existeix. Si haguessin percebut que la versió no funcionava o no era prou bona, no l’haurien inclosa al disc. Alba destaca la força del poema: Imatges molt potents. Temes com l’amor i la mort. Una expressió "des de les entranyes" que exigeix interpretar-la amb molta emoció. "El poema té unes imatges que poc li fa falta... és impossible no passar-ho per les entranyes." «El oro»: amor vs. riquesa El oro parla de: Posar en valor l’amor per sobre de la riquesa material. Contraposar riquesa exterior amb buit interior. Alba explica que està inspirada en una dona molt lliure de la seva família: Una biografia que la va marcar. Li té un afecte especial perquè es basa en algú que va conèixer. «Ramita de limón verde» Es destaca com una cançó especialment emotiva i lluminosa. La locutora hi reacciona de seguida, dient que li ha entrat només escoltar-la. Parla d’un fill/nen amb una imatge plena de natura i llum: "Toda la flora del campo" a la cara. "Un millón de soles nuevos" que brillen a la seva ànima. Musicalment, convida a imaginar palmeros, balladors i un ambient coral, tot i que el directe real és només de veu i guitarra. Altres temes mencionats Ella y yo. Sus ojos se cerraron. Ay amor. La bruma baila en la cima. Tangos de las callejuelas (amb aquesta cançó tanquen l’entrevista). Alba comenta que: Totes les cançons li posen la pell de gallina d’alguna manera. Acabant de treure el disc, el repertori encara és molt fresc i cada tema imprimeix una emoció particular. Les cançons són com fills petits, i és molt difícil escollir-ne només una com a preferida. Identitat artística: veu i guitarra Dúo amb dues veus: cantant i guitarrista Jesús remarca que la guitarra no es limita a acompanyar: Té veu pròpia dins el disc. S’evidencia molt la identitat musical de tots dos. Ofrenda reflecteix la personalitat d’Alba com a cantant i de Jesús com a guitarrista. "La guitarra no se ciñe únicamente al acompañamiento, sino que tiene también voz propia en este disco." Estètica visual i videoclips Localitzacions i concepte visual «El oro»: El videoclip es va rodar al Cabo de Gata. Paisatge àrid però molt bell, amb muntanyes, colors i natura imponent. Van descobrir la zona fent les fotografies del disc i van decidir tornar-hi per gravar. Alba descriu el lloc com una immensitat que encaixa molt bé amb el significat del tema. «Pequeño vals vienés»: Vídeo gravat en una galeria d’art de París (Galerie Lusko). Suggereix una atmosfera artística, intimista i elegant. «Paso doble»: Vídeo en directe amb una forta presència de blanc i vermell. Conceptualització dels clips Volien que cada vídeo fos com un "monogràfic de color". L’objectiu és que els videoclips semblin petits fragments de directe, reforçant l’essència del dúo en escena. La locutora considera el videoclip una "petita prèvia" del directe, on es veu com gaudeixen a l’escenari. Proper single Encara no han decidit el pròxim senzill. Tenen un "dilema" perquè tots els temes del disc són especials i qualsevol podria ser single. L’espectacle en directe Format de concert El directe manté la essència del disc: Dúo de veu i guitarra com a elements principals. Estan només ells dos a l’escenari, però es complementen molt bé. No és un concert de guitarra i veu estàtic: Van passant coses durant l’espectacle. S’hi incorporen elements escènics que "orquestren" el que fan. Hi ha dinamisme constant i un sentit de viatge per diferents emocions i ambients. Segons el públic que ja els ha vist, no cal ningú més a l’escenari: omplen l’espai ells sols. Relació amb el públic La intenció és que la gent surti contenta i emocionada. Es busca que l’espectador: Tingui pell de gallina en alguns moments. Participi emocionalment en el viatge del concert. La locutora es refereix a Ofrenda com un "regalazo" per als oients i insisteix que: És una "ofrenda tan bonita" que val la pena viure-la en directe. Invitació final i cloenda Es recorda diverses vegades la data i lloc del concert: 22 de novembre, 20 h, Teatre Bartrina de Reus, dins el Festival Accents. Es convida els oients a comprar entrades anticipades per evitar deixar-ho per última hora. L’entrevista es tanca amb agraïments mutus i amb la reproducció de «Tangos de las callejuelas», amb una lletra plena de picardia i humor popular. "Que tengamos ese sentimiento con vosotros y para recibir esta ofrenda tan bonita, este vuestro último disco."

  • L'absència de llevantades i el canvi dels patrons marins - episode art
    Arran de Mar
    10'

    L'absència de llevantades i el canvi dels patrons marins

    La desaparició dels temporals de llevant a la costa catalana Des de l'històric temporal Gloria el gener del 2020, l'atmosfera al Camp de Tarragona i a tota la zona mediterrània sembla haver entrat en un període de calma inusual. El col·laborador de Tarragona Ràdio, Sergi Corral, analitza al programa Arran de Mar aquest canvi en la dinàmica atmosfèrica i com afecta l'ecosistema del nostre litoral. Un canvi en el motor atmosfèric S'ha detectat una baixada significativa en les revolucions atmosfèriques. Tradicionalment, entre l'octubre i el maig, la costa catalana rebia de mitjana uns 3 o 4 temporals de llevant. Tanmateix, actualment ens trobem amb: Predomini de situacions de sud i garbí: Ara són més freqüents els vents de component sud-oest, que desplacen la sorra de manera diferent. Inactivitat de les zones ciclogenètiques: Les àrees del nord d'Àfrica i el golf de Gènova ja no generen borrasques amb la mateixa freqüència. Desplacament del 'Jet Stream': El corrent en jet circula a latituds més altes, debilitant les situacions que abans provocaven grans temporals de mar. Les conseqüències biològiques i geomorfològiques Encara que l'absència de llevantades protegeix momentàniament la sorra de les platges, la falta de "remenada" té efectes negatius: Falta d'oxigenació: El mar necessita els temporals per oxigenar l'aigua i posar la matèria orgànica en suspensió. Sistema de depuració natural: Les llevantades actuen com un mecanisme d'autoregeneració biològica que beneficia la flora i la fauna marina. Canvis en el litoral: La modificació del règim de corrents, sumada a la intervenció humana (espigons), està canviant la forma de les platges de nodes del Mediterrani. "A mi el que em fa realment neguit és la senyal d'aquesta baixada de revolucions atmosfèrica. Els llevants actuen com un sistema de depuració del mar."

  • Geopolítica portuària a Sud-amèrica i rol de la Xina - episode art
    Arran de Mar
    16'

    Geopolítica portuària a Sud-amèrica i rol de la Xina

    Context i protagonistes Arran de Mar conversa amb Anna Alonso Tambo (representant dels ports francesos a Catalunya) i Jorge Eduardo Opazo, fundador de Mascontainer, un diari digital especialitzat en logística i ports a Sud-amèrica, que també impulsa el programa de YouTube Abriendo el Tarro. "Mas Container es un periódico digital... uno de los más leídos en temas portuarios en Sudamérica" Parlen d’Economia Blava, logística internacional i de la creixent influència de la Xina en el sistema portuari sud-americà. Mascontainer i el programa Abriendo el Tarro Mascontainer és un mitjà digital multicanal especialitzat en: Logística Comerç internacional Geopolítica portuària a Xile i Sud-amèrica Disposen d’un canal de YouTube amb el programa Abriendo el Tarro ("tarro" = contenidor a Xile), on aprofundeixen en: Tendències logístiques Connexions comercials globals Impacte geopolític dels ports Perspectives econòmiques 2026 i inversió portuària Es preveuen vents en contra per a l’economia de l’Amèrica Llatina el 2026: Menor inversió Pressions inflacionistes Tot i això, les inversions portuàries i logístiques continuen, relativament deslligades d’aquest escenari: Expansió del port de San Antonio (Xile) Nous projectes al Perú, com el port de Corío a prop d’Arequipa Desenvolupament de connexions ferroviàries, com el tren bioceànic, vist com un possible "nou canal de Panamà" Ruta de la Seda i tren bioceànic El tren bioceànic s’emmarca en l’estratègia xinesa de la Nova Ruta de la Seda: Objectiu: connectar Atlàntic i Pacífic més enllà del Canal de Panamà Països implicats: Brasil, Argentina, Paraguai, Uruguai, Bolívia, Perú, Xile, entre d’altres Ja des de finals dels anys 70, la Xina tenia aquesta estratègia de connexió global amb una xarxa de ports i infraestructures. El megaport de Chancay: “joia de la corona” del Pacífic Es destaca el port de Chancay (Perú) com a projecte clau: Controlat per capital xinès i altament automatitzat Pot esdevenir la “joia de la corona del Pacífic” si es consoliden totes les inversions Efectes sobre el sistema portuari del Pacífic sud: Chancay rebria grans vaixells de gran volum directament de la Xina Altres ports (Xile, Perú, Equador) es redefinirien per operar com a ports pivots / feeder: Rebrien vaixells més petits Farien distribució regional de la càrrega Competència i complementarietat entre ports Callao (Perú) és alhora competidor i complementari de Chancay: Una part molt important de la càrrega és d’origen xilè Es qüestiona la viabilitat de megaports a Xile: La seva àrea d’influència principal (Valparaíso–San Antonio) té càrrega limitada L’únic veí immediat rellevant és Argentina, amb una situació econòmica complicada Sense prou volum de càrrega, un port gegantí pot no ser justificable Estratègia xinesa: control d’infraestructures i recursos La Xina no només construeix ports; segueix una estratègia integrada: Inversions en coure i liti a Xile, Perú i Argentina Distribució elèctrica a Lima en mans d’empreses xineses Implementació de 5G i satèl·lits (Huawei, ZTE) al Perú Model de finançament i control: "Yo te presto el dinero para que tú puedas construir el puerto... pero el puerto lo controlo yo" Ports com Chancay són controlats remotament des de la Xina gràcies a l’automatització Rivalitat geopolítica: Xina vs. Estats Units Estats Units intenta no perdre Sud-amèrica com a soci estratègic: Capital nord-americà impulsa ports alternatius per contrarestar Chancay: Port de Corío (Perú) Matarani Projectes a Xile (Salaberry, Copiapoport a la tercera regió) Preocupa la possibilitat que grans megaports xinesos puguin tenir també un ús militar: Aquesta és una de les grans pors dels Estats Units Canvi d’eix econòmic i paper del yuan En pocs anys, l’eix econòmic de Sud-amèrica ha passat de: Dependència principal dels Estats Units A tenir la Xina com a primer soci comercial de Xile i Perú S’observa un ús creixent del yuan en transaccions (per exemple al Brasil): Pot disminuir el pes exclusiu del dòlar en el comerç internacional Es valora que el yuan pot agilitzar i donar garanties a les operacions financeres Tot i així, a curt termini, al Pacífic sud el dòlar continua sent la moneda dominant. Límits i errors de la Xina: medi ambient i infraestructures No tot el que fa la Xina és impecable: Es comenta l’ensorrament d’un pont vinculat a les seves infraestructures, que inicialment semblava una fake news Es critica que en projectes com el port de Chancay s’hagi minimitzat l’impacte ambiental Es destaca la importància de la permisologia i la regulació ambiental: A Xile, les normes ambientals estan homologades amb l’OCDE, amb estàndards molt exigents Això provoca retards significatius en grans projectes (ports, infraestructures) Fins i tot la troballa de restes arqueològiques o ossos pot aturar una obra durant anys Tancament La conversa conclou remarcant que: El sistema portuari de Sud-amèrica està en ple replantejament estratègic. La Xina s’ha convertit en actor central en ports, logística, recursos naturals i telecomunicacions. Estats Units intenta recuperar terreny amb noves inversions portuàries. Ports com Chancay, Callao i els ports xilens hauran de redefinir el seu paper dins d’una xarxa cada cop més geopolítica i menys purament logística. L’entrevista es tanca amb agraïments i la voluntat de continuar aprofundint en aquests temes en futures edicions de la secció d’Economia Blava.

  • Economia blava, clima i vida de mar - episode art
    Arran de Mar
    1h 52min

    Economia blava, clima i vida de mar

    Panorama general de l’episodi Arran de Mar ofereix un programa de dues hores centrat en la costa catalana, combinant actualitat marítima, economia blava, canvi climàtic, medi ambient i testimonis humans del món de la mar. L’episodi barreja connexions amb diverses emissores locals, seccions de servei (meteo i trànsit), entrevistes especialitzades i un podcast integrat sobre la vida d’un pescador. 1. Obertura del programa i tertúlia lleugera Xerrada inicial i l’equip • Presentació de l’espai Randemar/Arran de Mar i horari del programa. • Salutació a l’equip tècnic i periodístic de diferents emissores locals de la costa. • Conversa distesa sobre calor fora de temporada i l’estiuet de Sant Martí. • Comentaris personals sobre Nadal amb calor, viatjar a l’hemisferi sud o passar Nadal a la platja. • Referències a com es desplacen a la feina (moto, patinet, cotxe, a peu) i al confort vs. contaminació (ús de l’aire condicionat). To de secció: conversa informal per humanitzar les veus del programa abans d’entrar en els blocs informatius. 2. Repàs informatiu de la costa catalana 2.1. Costa Brava – Sorra i gestió del litoral Tema clau: Gestió de platges i adaptació als temporals. • Trasllat de sorra de la platja Gran de Palamós a Sant Antoni per recuperar el volum perdut pels temporals. • Projecte d’estabilització de platges amb administració de costes: allargament d’espigons i revisió d’un projecte antic de fa 10 anys. • Tancament parcial de la platja per permetre el pas de maquinària pesada i camions. • Objectiu morfològic: recuperar el perfil de “mitja lluna” i allunyar la zona de bany del canal d’embarcacions. Idea central: adaptar el litoral als canvis morfològics i temporals, combinant obres dures (espigons) i moviments de sorra. 2.2. Cap de Creus – Posidònia i recerca científica Tema clau: Posidònia oceanica com a peça clau del clima i del litoral. • L’abadia de Portlligat esdevé camp experimental de l’Institut de Ciències del Mar. • Estudi de l’intercanvi de gasos a les praderies de Posidònia amb un colorant fluorescent (no tòxic) per seguir el moviment de gasos a l’aigua. • Mostrejos entre el 7 i el 21 de novembre en diferents punts de Cadaqués. • Recordatori del paper de la Posidònia com a: - Emburnal de carboni i productora d’oxigen. - Element clau per retenir sorra a les platges a la tardor davant dels temporals. 2.3. Delta de l’Ebre – Quotes de pesca i Nadal Tema clau: Pressió sobre el sector pesquer i regulació europea. • El comissari europeu de pesca, Virginijus Sinkevičius (Cádiz a la crònica), anuncia que la Comissió Europea estudia donar dies addicionals de pesca de cara a Nadal. • Les quotes actuals (100–130 jornades segons mida de barca) limiten l’activitat a 1 de cada 3 dies. • La meitat de la flota d’arrossegament de la demarcació de Tarragona ja ha esgotat dies. • Informes científics recents indiquen millora de l’estat de les espècies de referència al Mediterrani occidental. • El conseller Òscar Ordeig i el gerent del GAL Mar de l’Ebre, Joan Alginet, reclamen: - Decisions ràpides per evitar manca de peix per Nadal. - Que les paraules es tradueixin en fets i estabilitat per al sector. • Mirant al 2026, la UE prepara noves quotes basades en evidència científica, amb mecanismes de compensació i reconeixement de les pràctiques més sostenibles. • També s’anuncia la voluntat de negociar un nou acord comercial i pesquer amb el Marroc, després de la sentència sobre el Sàhara Occidental. 2.4. Garraf i Penedès – Ruta del xató Tema clau: Gastronomia, territori i promoció turística. • Inici de la 29a edició de la Ruta del xató, experiència gastronòmica d’hivern. • Nous municipis que s’hi afegeixen: Cubelles, la Bisbal del Penedès i Sant Pere de Ribes, sumant-se a Vilanova i la Geltrú, Sitges, Vilafranca del Penedès, el Vendrell, Calafell i Cunit. • Paper central dels restauradors, que ofereixen xató i menús temàtics. • Declaracions: - Jordi Gasol, president de la Ruta: creixement de municipis i restauradors, i bona acollida del plat. - Anna Herrera, alcaldessa de Sant Pere de Ribes: vincle del xató amb la pagesia local. - Juan Luis Ruiz, alcalde de Vilanova i la Geltrú: projecte consolidat i agraïment als restauradors. • Lliurament simbòlic del morter a la nova ambaixadora, la cuinera i comunicadora gastronòmica Jessamí Caramés, que vol aprofitar la seva veu mediàtica per projectar la cuina catalana. 2.5. Maresme – Segell “Peix de llotja” Tema clau: Consum responsable i traçabilitat del peix. • Llançament del segell “Peix de llotja”, impulsat pels GALP (grups d’acció local pesquera). • Objectiu: distingir restaurants que aposten per peix fresc, de proximitat i de llotja catalana. • Denúncia de fraus en la carta (productes etiquetats com a locals que no ho són). • Requisits per obtenir el segell: - Haver comprat mínim 12.000 € anuals en peix i marisc de llotja. - Certificació directa de la confraria de pescadors o del majorista amb vistiplau de la confraria. • El segell es podrà sol·licitar a partir de gener, i el llistat de restaurants acreditats es trobarà a peixdellotja.cat. 2.6. Arenys de Mar – Tradició i identitat Tema clau: Cultura infantil i Nadal. • L’Ajuntament d’Arenys de Mar recupera la iniciativa del “primer tió” per als nadons nascuts des de l’1 de novembre de 2024. • Lliurament coincidirà amb la benvinguda del Nadal i l’encesa de llums (28 de novembre), amb acte festiu i xocolatada. • Paraules de la regidora Marta Serrano, que ressalta la tendresa de reunir tots els nadons nascuts el darrer any i fer-los partícips de la vida de la vila. 2.7. Costa Daurada – El Francolí i Tarragona Greenville 2026 Tema clau: Restauració fluvial i ciutat. • El riu Francolí deixa de desembocar en línia recta a Tarragona i recupera sinuositat natural al tram final. • Objectius del projecte Tarragona Greenville 2026: - Reduir la velocitat de l’aigua i el risc d’inundacions. - Garantir un cabal ecològic mínim. - Transformar el riu en espai de gaudi i nexe d’unió per a la ciutadania. • Intervencions destacades: - Eliminació de més de 26.000 m² de canya americana (espècie invasora). - Plantació de vegetació autòctona. - Col·locació de tres arquetes per retenir residus sòlids. - Recuperació de 3,2 km del camí fluvial de la riba esquerra. • L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, subratlla que el riu ha de deixar de ser una barrera física i psicològica per esdevenir centre de vida urbana. • Projecte finançat amb fons Next Generation, cost aproximat d’1,4 M€. 3. Servei: meteorologia i trànsit 3.1. El temps a la costa catalana Tema clau: Vent, mar i absència de grans temporals immediats. • Situació dominada pel vent de garbí / sud, amb algun xaloc a la Costa Brava. • Estat de la mar: maror suau (marajol / maror), sense grans alteracions al començament. • Per dijous es preveuen: - Més núvols sobretot a Costa Brava i costa barcelonina (cel “tipus Mordor”). - No es preveuen pluges significatives. - Intensificació del vent d’gregal, especialment a la Costa Daurada. - Maror i forta maror, amb ones > 2 m a la tarda i nit de dijous a divendres. • Recomanació de precaució a la mar i seguiment a xarxes. 3.2. Estat del trànsit Tema clau: Incidències viàries a l’àrea de Barcelona. • AP-7 a Barberà del Vallès: retencions sentit nord per accident (vehicles ja al voral, però trànsit dens). • B-30 amb problemes en un tram similar. • A-2 a Sant Joan Despí (entrada a Barcelona): - Accident amb un carril tallat. - Cues des de Sant Vicenç dels Horts i afectació a la B-23. • A la resta de vies: volum habitual de trànsit sense incidències greus addicionals. 4. Economia blava i geopolítica portuària 4.1. Presentació de la secció Tema clau: Economia blava, logística i ports. • Dimecres és el dia dedicat a economia blava, amb la col·laboradora Anna Alonso Tambo, representant dels ports francesos a Catalunya. • Convidat principal: Jorge Eduardo Opazo, fundador de Mascontainer, un dels mitjans digitals portuaris més llegits de Sud-amèrica. • Es destaca que Mascontainer és un multicanal logístic-portuari, amb web i programa de YouTube “Abriendo el Tarro” sobre logística, comerç internacional i geopolítica. 4.2. Perspectives econòmiques a Llatinoamèrica (2026) Tema clau: Vent en contra econòmic, però dinamisme inversor als ports. • Es parla de previsions complicades per al 2026 a Llatinoamèrica: menor inversió i pressions inflacionistes. • Opazo matisa que, tot i el context advers en comerç exterior, les inversions portuàries i logístiques segueixen el seu curs. • Projectes destacats: - Expansió del port de San Antonio (Xile). - Nous ports i ampliacions al Perú, com el projecte de port de Corío (a prop d’Arequipa). - Inversions en infraestructura ferroviària per millorar connexions interior–costa. 4.3. Estratègia xinesa: Ruta de la Seda i port de Chancay Tema clau: Paper de la Xina en la infraestructura portuària del Pacífic sud. • Es contextualitza l’estratègia xinesa des de finals dels 70 (Deng Xiaoping) fins a l’actual Nova Ruta de la Seda. • La Xina impulsa una xarxa logística que connecta l’Atlàntic i el Pacífic a través de: - Brasil, Argentina, Paraguai, Uruguai, Bolívia, Perú i Xile. - Corredors ferroviaris que acabarien desembocant al Pacífic peruà. • El megaport de Chancay (Perú) és considerat per Opazo com la possible “joia de la corona del Pacífic” si es completen inversions i connexions. • Competència i complementarietat: - Chancay podria rebre grans portacontenidors directes des de la Xina. - Altres ports com Callao (Perú) o ports xilens es redefinirien com a ports “feeder” (alimentadors, amb vaixells més petits). - Es qüestiona si Xile necessita un megaport comparable, atesa la seva capacitat de càrrega limitada i la crisi econòmica argentina. 4.4. Reconfiguració dels ports i cadenes logístiques Tema clau: Xarxa de ports en cadena i noves rutes. • S’explica la possible funció “en cadena” dels ports del Pacífic: - Chancay com a hub principal. - Altres ports (Callao, ports xilens, equatorians) com a nodes secundaris. • Es comenta un nou servei de MSC (servei “Alpaca”) que connecta Chancay amb ports xilens i croats. • Es destaca la competència geopolítica entre: - Xina, que ja controla gran part d’infraestructures i recursos (coure, liti) a Xile, Perú i Argentina. - Estats Units, que impulsa inversions alternatives (ports de Corío, Matarani al Perú, i projectes a Xile com Salaberry o Copiaporte a la tercera regió) per contrapesar la influència xinesa. 4.5. Dependències estratègiques i riscos Tema clau: Finançament, control i possibles usos militars. • Es descriu el model xinès: - “T’allogo diners perquè construeixis el port, però jo en gestiono el control”. - Exemples a ports europeus (com a Grècia) i ara a Llatinoamèrica. • Es menciona que Chancay és un port altament automatitzat, controlat remotament des de la Xina. • Altres sectors dominats per la Xina al Perú: - Distribució elèctrica a Lima. - Infraestructura 5G i satèl·lits (Huawei, ZTE). • S’aborda el debat sobre la possible utilització militar dels megaports xinesos, que preocupa especialment als EUA. 4.6. Moneda, transaccions i límits del yuan Tema clau: Dolarització vs. yuan en el comerç. • Es comenta que alguns països (com el Brasil) han començat a utilitzar el yuan en transaccions comercials amb la Xina. • Es planteja si el yuan podria guanyar terreny com a moneda de referència en determinats circuits comercials. • Opazo matisa que, a curt termini, al Pacífic sud el dòlar continua sent la moneda dominant, però s’observen canvis en transaccions i avals per qüestions d’eficiència. 4.7. Medi ambient, permisos i infraestructures defectuoses Tema clau: Impacte ambiental i regulació desigual. • Es comenta críticament que alguns projectes xinesos han estat acusats de menystenir l’impacte ambiental, amb exemples com infraestructures mal executades (un pont que s’ensorra, com a cas mediàtic). • Comparació entre països: - A Xile, les normes ambientals homologades a l’OCDE fan que els projectes triguen anys a aprovar-se (permisologia complexa). - Al Perú, els processos són sovint més ràpids, generant avantatges competitives però també polèmica ambiental. • Esment de paràlisi de projectes per descobriment de restes arqueològiques o ossos, que obliga a aturar obres. Fil conductor de la secció: entendre com l’economia blava al Pacífic sud està marcada per la pugna Xina–EUA, la necessitat de corredors logístics, i la tensió entre desenvolupament portuari i sostenibilitat. 5. Meteorologia avançada: les llevantades que no arriben 5.1. Punt de partida: des del temporal Gloria Tema clau: Canvi en els patrons de temporals a la Mediterrània. • Conversa amb el meteoròleg Sergi Corral sobre l’absència de grans temporals de llevant des del Glòria (gener 2020). • Es recorda alguna situació puntual de llevant (finals del 2020, febrer 2023), però: - Episodis curts (1–2 dies). - Sovint anticiclònics, sense grans borrasques associades. • Corral expressa preocupació no per una futura gran llevantada, sinó per la manca de llevants en general. 5.2. Canvis en patrons de vent i temporals Tema clau: Menys llevants i menys tramuntana. • Es constata una caiguda en la freqüència tant de llevantades com de tramuntanades. • Antigament, entre octubre i abril, era habitual tenir 3–4 temporals de llevant per temporada (entre menors i majors). • En els últims anys: - Predomini de situacions de sud i sud-oest (garbí) o anticiclòniques. - Pocs episodis de mar de fons de llevant; surfistes i pescadors noten la diferència. 5.3. Impacte sobre activitats humanes i marines Pesca i surf • Surfistes: gairebé dos anys sense una bona mar de fons de llevant prolongada (es recorda un episodi breu el 28 d’agost). • Pescadors de roca: menys dies de “bromejada” (mar remogut moderat), condició ideal per pescar sards. • Aigües més clares i estancades, senyal de menys remenada i menys renovació. Dinàmica litoral i ecosistemes • Els temporals de llevant són clau per: - Remoure el fons i posar matèria orgànica en suspensió. - Aportar materials des dels rius. - Oxigenar i renovar les aigües (funció de depuració natural). • Sense aquests episodis: - S’altera la dinàmica geomorfològica de les platges. - Canvia el repartiment de sorres (com el cas de Palamós citat prèviament). - Poden aparèixer impactes biològics per menor renovació i oxigenació. 5.4. Explicació meteorològica: menys borrasques mediterrànies Tema clau: Canvi en la circulació general. • Zones clàssiques de formació de borrasques mediterrànies (àrees ciclogenètiques): - Nord d’Àfrica i Illes Balears → llevantades. - Golf de Lleó, golf de Gènova, Ligúria → tramuntanades. • Corral assenyala que aquestes àrees semblen haver “baixat de revolucions”: - Es formen menys depressions profundes. - El jet polar sovint passa a latituds més altes o arriba més afeblit. • A canvi, es formen més fàcilment DANAs i solcs aïllats, que: - Poden provocar aiguats molt intensos, però - No generen el flux marítim sostingut típic dels temporals de mar. Reflexió clau: la manca de grans llevantades pot semblar una bona notícia a curt termini (menys danys a platges i infraestructures), però pot tenir efectes ecològics i morfològics negatius a mitjà i llarg termini. 6. Segona hora: medi ambient i canvi climàtic amb mirada crítica 6.1. Introducció: estat d’ànim i context • Conversa amb el col·laborador Joan Ramon Mendo, que comença parlant de situacions personals complicades i la sensació generalitzada de dificultats. • Connexió amb temes ambientals globals: sobrepoblació, pobresa extrema, contaminació i condicions de vida infrahumanes en megaciutats (exemple d’un suburbi a l’Índia amb esperança de vida de 39 anys). 6.2. Ciència, consens i canvi climàtic Tema clau: El “consens” científic com a concepte dinàmic. • Mendo subratlla que a la ciència no hi ha dogmes: el consens pot canviar amb noves dades o mètodes. • Exemple: reclassificació d’orquídies a partir d’estudis genètics. • Decideix parlar de crisi climàtica/canvi climàtic en lloc de restringir-se a escalfament global, per evitar una simplificació excessiva (hi ha zones que s’escalfen i d’altres que no o fins i tot es refreden). 6.3. El paper dels organismes internacionals • Cita l’IPCC (panell intergovernamental sobre canvi climàtic) com a òrgan dependents de l’ONU, amb: - Informes que evolucionen (a vegades es matisen o corregeixen conclusions anteriors). - Una imatge de “consens” climàtic que resulta útil als governs per legislar (per exemple, sobre reducció d’emissions de CO₂). • Obrir el debat sobre si el CO₂ és causa o conseqüència de l’escalfament: - Explica, com a químic, que l’aigua més calenta allibera CO₂ (exemple de beguda carbonatada escalfada). - Recorda que els oceans emmagatzemen grans quantitats de CO₂ i compostos associats. Missatge: el sistema climàtic és complex i els models tenen limitacions; cal evitar visions massa lineals i absolutistes. 6.4. Intel·ligència artificial i biaixos • Mendo explica que ha fet recerca sobre prediccions climàtiques fallides utilitzant ChatGPT. • Assegura que el sistema mostrava resistència semàntica a utilitzar el terme “prediccions fallides”, preferint eufemismes com “no totalment ajustades”. • Finalment, obté un llistat de 10 casos de prediccions que no s’han complert en magnitud o termini. 6.5. Prediccions fallides sobre l’Àrtic i el gel marí Wieslaw Maslowski (2007) Predicció: l’Àrtic podria quedar sense gel d’estiu el 2013. Resultat: el 2012 hi ha un mínim històric d’extensió, però el gel no desapareix; en anys posteriors persisteixen 3–5 milions de km² de gel estival. Peter Wadhams Predicció: desaparició del gel d’estiu abans de 2016. Resultat: no s’ha complert; continua existint una extensió significativa de gel. H. J. Zwally (NASA, 2007) Predicció: l’Àrtic podria quedar gairebé sense gel el 2012. Resultat: aquell any encara hi havia uns 3 milions de km² de gel. • Es recorda que aquestes prediccions es basaven en models i que la naturalesa és més complexa del que molts models inicials contemplaven. 6.6. Nevades al Regne Unit i escalfament David Viner (2000) – Universitat d’East Anglia • Frase famosa interpretada com: la neu seria cosa del passat al Regne Unit. • Realitat: hi ha hagut nevades importants (2010, 2018) i episodis de fred notable; la neu no ha desaparegut del tot. 6.7. Models d’escalfament i desviacions James Hansen (NASA, 1988) • Model climàtic que preveia un escalfament d’uns 0,45 °C entre 1988 i 2018. • Observacions: augment al voltant de 0,19 °C, menys de la meitat de la projecció en aquell escenari concret. • Mendo puntualitza que els models depenen d’hipòtesis i dades d’entrada, i que els instruments de mesura i la cobertura geogràfica (pocs punts a Sibèria, deserts, oceans) condicionen les estimacions. 6.8. Extincions massives anunciades Norman Myers (1979 i 1995) • Predicció: fins a un 20% de les espècies podrien extingir-se abans de l’any 2000 per pèrdua d’hàbitats. • Resultat: les extincions documentades estan molt per sota d’aquest percentatge. • A més, cada any es descriuen espècies noves, especialment en zones tropicals i àrees poc prospectades. Paul Ehrlich (anys 70–80) • Prediccions sobre fam global massiva i desaparició massiva d’espècies. • Resultat: tot i que hi ha crisis alimentàries locals, no s’ha produït una fam global generalitzada als països desenvolupats ni una extinció massiva en els termes anunciats. • El mateix Ehrlich ha reconegut parcialment l’exageració d’algunes projeccions. 6.9. Refredament global per aerosols Stephen Schneider i Rassul (1971) • Predicció: possible refredament global en poques dècades a causa de l’augment d’aerosols. • Resultat: la tendència global observada ha estat d’escalfament lleuger i sostingut, no de refredament. 6.10. Precipitacions extremes a escala global Model CMIP3 (anys 2000) • Projecció: augment marcat de pluges intenses a totes les regions temperades cap al 2020. • Observacions al Mediterrani i altres zones temperades: - En molts llocs les dades mostren estabilitat o lleugera disminució de la precipitació mitjana. - Hi ha episodis extrems localitzats (DANAs, aiguats), però no un increment clar i sostingut de pluges intenses arreu. • Esment a huracans de l’Atlàntic nord i Carib: anàlisis recents no indiquen un augment clar de la freqüència ni de la intensitat màxima comparat amb fa 40–60 anys. 6.11. Calor dels oceans i variabilitat recent Contingut de calor oceànica • Models i discursos polítics han plantejat un augment continuat de la calor acumulada als oceans. • Mendo apunta que les sèries Argo indiquen un alentiment o lleuger refredament en alguns darrers anys (2022–2024), cosa que matisa la idea d’un increment totalment lineal. • Subratlla la dificultat de mesurar un sistema tan enorme amb boies i punts escassos, i la necessitat de interpolacions, que introdueixen incerteses. 6.12. Conclusió de Mendo • El llistat no pretén negar el canvi climàtic, sinó mostrar que la projecció exacta (data, magnitud, detalls) és molt difícil. • Reclama esperit crític, evitar catastrofismes dogmàtics i distingir entre: - Fets observables (tendències de temperatura, dades de CO₂, dinàmiques locals). - Models i prediccions, que són eines amb marges d’error. • Deixa la porta oberta a seguir parlant del tema en futurs programes. 7. Podcast “Llops de Mar”: la vida d’un patró pescador 7.1. Presentació del podcast integrat Tema clau: Testimoni humà i memòria marinera. • Secció final: “Llops de Mar”, podcast dins del programa. • Convidat: Miquel Illa, patró major jubilat, figura destacada del món pesquer de Vilanova i la Geltrú. • Objectiu: donar veu a qui ha fet de la mar la seva casa, feina i passió. 7.2. Orígens familiars i vocació forçada • Miquel prové d’una llarga nissaga de pescadors: - L’avi va morir ofegat pescant. - El pare i els oncles també eren pescadors. • Va començar a pescar als 15 anys perquè era un mal estudiant i “algú s’havia de fer”. • Els primers anys foren duríssims: - Es marejava molt: vomitava 10–13 vegades al dia durant dos anys seguits. - El pare li deia que no coneixia cap pescador tan dolent com ell. 7.3. El punt d’inflexió: fer-se patró • Després de la mili, troba plaça per anar de patró amb només 21 anys. • L’augment de responsabilitat (més diners, comandar la barca) fa que el mareig desaparegui de cop. • A partir d’aquí enceta una llarga trajectòria satisfactòria: - Adquireix totes les titulacions disponibles. - Aconsegueix prestigi i responsabilitats dins el sector. 7.4. Què li dona el mar? Tema clau: Sentit vital i felicitat. • El mar li transmet vida, immensitat i felicitat. • Explica que, tot i estar jubilat, fa de patró de llaguts de rem a Vilanova: - Només amb una hora sortint i entrant al port, ja se sent feliç. • El mar és, per ell, una font d’alegria quotidiana. 7.5. Jornades i condicions de treball • Jornades típiques: sortir a les 7 h i tornar cap a les 16 h, de dilluns a divendres. • Abans es treballava també dissabte, explica que els seus pares encara ho feien. • Ha passat moltes hores a mar, però considera que l’equilibri entre sacrifici i satisfacció li ha sortit positiu (després dels primers anys durs). 7.6. Un repte extrem: perdre gairebé tot l’art de pesca Tema clau: Por econòmica i precisió marinera. • Episodi marcat cap als 24–25 anys: es trenquen els cables que subjecten les portes i l’art de pesca, i perd pràcticament tot el material (excepte el vaixell). • En aquella època no hi havia GPS ni plotters: - Havia d’orientar-se amb enfiliacions (masies, muntanyes, referències a terra). • Torna a port plorant, temen la bronca del pare i el desastre econòmic. • L’endemà (o pocs dies després) surten a buscar l’art perdut i aconsegueix trobar-lo, cosa que sorprèn tothom, fins i tot ell mateix. Moment clau de la seva carrera: demostra destresa i passa de ser “el nen que es mareja” a un patró respectat. 7.7. Por i situacions de risc • No recorda una por paralitzadora, però sí situacions de molta tensió: - “Grops”: tormentes sobtades d’estiu amb vent molt fort i pluja intensa. - Visibilitat reduïda a pocs metres, sense saber si vindran altres vaixells. - Únic recurs: aguantar i esperar que passi. 7.8. Moments màgics i eufòria a bord • Els dies inoblidables són aquells en què la pesca supera amb escreix les expectatives. • Exemples: sortir esperant 30–40 kg de gamba i tornar amb 150 kg. • L’instant d’eufòria és quan aboca l’art a coberta i veu la muntanya de peix o gamba. 7.9. Canvi personal i compromís col·lectiu Tema clau: Creixement humà i sindicalisme. • Als inicis, a la barca compartia espai amb pescadors que podrien ser els seus pares, molts d’ells del PSUC o amb consciència sindical. • Explica que aquelles converses sobre companyonia, drets i lluita col·lectiva el van marcar profundament. • Amb els anys va arribar a ser patró major de la confraria durant 8 anys, i també president d’una confraria de pescadors: - Admet que van cometre errors, però destaca molts encerts dels quals se sent orgullós. 7.10. Supersticions marineres i motius • Ell personalment no és supersticiós, però coneix molts pescadors que sí. • Supersticions clàssiques: - No dir determinades paraules a bord (com capellà, paraigua, etc.). • També parla dels “mots” (malnoms) dins del món pesquer: molts es coneixen més pel mot que pel nom. 7.11. Canvis tecnològics i futur de la professió • Avui, la tecnologia (GPS, sonar, plotter, equips de seguretat) ha facilitat molt la feina i ha corregit moltes pràctiques tradicionals que eren ineficients o perilloses. • Tanmateix, destaca que avui és molt més difícil viure de la pesca: - Guanyar prou diners per mantenir una família amb un sou de pescador és complicat. - El jove que vulgui començar ha d’estimar molt la mar i ser molt valent. 7.12. Relació amb el medi ambient i aprenentatge Tema clau: De la ignorància a la responsabilitat. • Miquel reconeix que, en el passat, molts pescadors van malmetre el mar per ignorància: - Nadie els explicava biologia marina ni impactes ambientals. - Es feien malifetes involuntàries (per exemple, sobre praderies de Posidònia). • Critica que tampoc hi hagués biòlegs, polítics o tècnics que pujessin a les barques a explicar què es feia malament. • Ara, en canvi, considera que els pescadors han après i han pres consciència. “El mar ens diria: gràcies, perquè els pescadors heu après a cuidar-me.” 7.13. Identitat marinera i comunitat • Recorda una època en què els pescadors, en tornar, es reunien per esmorzar junts: una comunitat molt cohesionada. • Diu que això, per moltes raons, s’ha perdut en part. • Destaca però que el mar continua sent un estil de vida i una identitat profunda per a qui l’ha viscut des de jove. 8. Tancament del programa • La conductora tanca l’episodi recordant que és dimecres 12 de novembre de 2025. • Emfatitza que ha estat una tarda per: - Recórrer la costa catalana a través de notícies. - Entendre millor l’economia blava i la geopolítica portuària. - Reflexionar sobre canvi climàtic i fiabilitat de les prediccions. - Escoltar una història de vida d’un llaüt de mar. • Anuncia que tornaran l’endemà de 16 a 18 h, convidant l’audiència a continuar navegant Arran de Mar.

  • Havaneres i l'obra d'Alfredo Donay: Història i Música - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2005
    25'

    Havaneres i l'obra d'Alfredo Donay: Història i Música

    Recorregut per la Música Popular i les Havaneres Aquest episodi realitza un viatge musical centrat en el gènere de l'havanera i la música coral, destacant especialment la figura de l'autor vitorià Alfredo Donay. La Figura d'Alfredo Donay Es presenta la trajectòria d'Alfredo Donay, un compositor autodidacta prolífic que va deixar una empremta profunda en la música popular: • Va escriure aproximadament 300 peces musicals al llarg de la seva vida. • El seu repertori inclou una gran varietat de gèneres: valsets, xotis, pasdobles, marxes, himnes i balades. • Destaquen especialment les seves aproximadament 20 havaneres. Interpretacions Destacades El programa recull gravacions històriques i interpretacions de conjunts vocals i instrumentals: • Es menciona el concert gravat en directe al Parc de la Florida de Vitòria-Gasteiz (1994). • La participació d'agrupacions amb més de 40 veus, com l'Agrupació Orquestral Alabesa i el Cor Araba. • S'escolten i comenten peces emblemàtiques com Campanero i Padre Sol. "La voz de las campanas me llena de goción." L'episodi serveix com a homenatge a la música tradicional i la capacitat de creació artística des de l'autodidactisme.

  • Espai d'Havaneres: Tradició i Veus del Camp de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2005
    27'

    Espai d'Havaneres: Tradició i Veus del Camp de Tarragona

    Havaneres des del Balcó L'episodi d'aquest diumenge 11 de desembre de 2005 de l'Espai d'Havaneres ens transporta al món de la música popular marinera amb una selecció de formacions del Tarragonès i la Conca del Barberà. El programa combina peces clàssiques amb composicions contemporànies que mantenen viva la flama del gènere. Selecció Musical i Intèrprets • El Llop de Mar: Interpretada per Canya Dolça, una cançó que homenatja la figura de l'avi mariner, recordant la seva joventut entre tempestes i la seva vellesa nostàlgica a terra ferma. • L'Havanera de la Conca: El grup Mariners de Terra Endins presenta Mare, vull ser pescador, una peça emotiva sobre la vocació marinera i el llegat familiar, enregistrada originalment entre 1987 i 1997. • Aires d'Altafulla: El grup Aires del Tarragonès aporta el toc més tradicional amb la popular Mi madre fue una mulata, enregistrada en directe. Poesia i Narrativa Musical "Un viejo amor ni se olvida ni se deja; de nuestra alma sí se aleja, pero nunca dice adiós." El programa també destaca per la qualitat literària de les seves lletres, com la Balada a les estrelles del grup Olla Barrellada, amb text de Josep Maria de Sagarra i música d'Anton Cabré. Aquesta cançó explora la figura del pirata no per la riquesa, sinó per la llibertat i la proximitat als astres. Havanera de Denúncia Finalment, el grup Benford de l'Hospitalet de l'Infant interpreta l'Havanera trista de Manuel Domínguez, una peça singular que utilitza l'estil de l'havanera per narrar el drama dels pobles inundats pels pantans al Pirineu aragonès (Jánovas), descrivint les cases com barques que naufraguen.

  • Havaneres des d'el Balcó: Cantores Alfombres Imperial - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2005
    29'

    Havaneres des d'el Balcó: Cantores Alfombres Imperial

    Recorregut per l'Havanera Tradicional d'Alacant Aquest episodi del programa Havaneres des d'el Balcó, emès el 27 de novembre de 2005, ret homenatge a la tradició musical de Crevillent (Alacant). El contingut se centra en l'agrupació Cantores Alfombres Imperial, una formació amb més de 40 anys d'història vinculada a la indústria tèxtil local. Peces Musicals Destacades El repertori presentat inclou una selecció de peces clàssiques interpretades tant pel cor com per solistes acompanyats al piano: • Azules y bellos: Una peça lírica que obre el programa ressaltant la bellesa dels ulls i el sentiment amorós. • A la luz de la luna: Una interpretació íntima amb dos solistes i acompanyament de piano. • El Gaitero de Gijón: Una peça de Jesús Romo Asturía que fusiona elements de la sarsuela asturiana amb el ritme de l'havanera. • Cuba hermosa: Un cant nostàlgic a la terra d'origen de l'havanera, subratllant el vincle històric entre el carib i la costa alacantina. L'Origen de la Tradició a Crevillent El programa explica com el gènere de l'havanera va arrelar a Crevillent durant el segle XIX. Els vincles es van establir principalment: • Durant l'època estival a les zones costaneres. • A la Platja del Pinet, on les cançons eren interpretades pels locals. • Gràcies al mecenatge de l'empresa Alfombres Imperial, que va permetre la creació de l'Orfeó Crevillentí dins la mateixa fàbrica. "Més de 40 anys fa que es va crear aquest Orfeó Crevillentí a la fàbrica Alfombres Imperial gràcies a l'empresari i a la seva dona, grans amants de la música." Tancament del programa L'episodi conclou amb la cançó popular basca Boga, boga, mariñela, interpretada per gairebé una trentena de veus, simbolitzant la unió de diferents tradicions marineres a través del cant coral.

  • Havaneres des del Balcó: Tradició i Vinils del 2005 - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2005
    27'

    Havaneres des del Balcó: Tradició i Vinils del 2005

    Havaneres des del Balcó: L'Essència del Mar i la Nostàlgia Aquesta emissió del programa Havaneres des del Balcó de Tarragona Ràdio, emesa el 20 de novembre de 2005, ofereix un viatge musical a través de gravacions històriques en format vinil. L'episodi destaca la forta connexió entre la tradició marinera de Catalunya i el País Basc. Interpretacions destacades i context històric • El programa comença amb el grup Los Chimberos, fundat a Bilbao l'any 1939, interpretant Neska Polite. Aquesta peça destaca pel seu ritme animat dins del gènere. • Seguidament, s'explora el tema Quiero ver África, una havanera que evoca el desig d'aventura i el record de la terra natal. • El grup Gailur, provinent de Vitòria-Gasteiz, aporta un to de nostàlgia amb una peça dedicada a la seva ciutat i a la Mare de Déu Blanca. Curiositats tècniques i corals • El locutor subratlla que tota la música prové de discos de vinil originals, el que explica el característic soroll de fons que aporta autenticitat a l'experiència. • Es destaca la col·laboració de la Coral Manuel Iradier, interpretant a quatre veus soles la peça Luz que brillas, reafirmant que moltes d'aquestes composicions han arrelat profundament tant en la cultura basca com en la catalana. "Les peces que estem sentint avui estan estretes totes de discos de vinil, per això en algun moment es pot apreciar un soroll de fons. Això vol dir també que són gravacions antigues." Cloenda del programa L'emissió finalitza amb la coral marinera Los Tiburones i la seva cançó Camagüeyana, una gravació de l'any 1959 que tanca aquest recull de joies musicals marineres.

  • Havaneres des de Crevillent i aromes il·licitans - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2005
    26'

    Havaneres des de Crevillent i aromes il·licitans

    L'Havanera a Crevillent: Tradició i Corals Aquest episodi del programa Havaneres des del balcó (emès el 13 de novembre de 2005) se centra en la rica tradició coral de la vila de Crevillent. El presentador destaca com aquesta localitat de la província d'Alacant té una profunda acceptació pel gènere de l'havanera, especialment en el seu vessant polifònic i coral. Interpretacions destacades L'episodi compta amb la participació de diverses agrupacions locals que interpreten peces del repertori clàssic i regional: • L'Orfeó Crevillentino: Fundat l'any 1979, s'ha consolidat com una entitat de referència al territori peninsular. Sota la direcció de Óscar Tordera, interpreten peces com Dolor de ausencia i l'emblemàtica Noches crevillentinas. • Coral Rabinos de Crevillén: Una agrupació que ens ofereix una selecció d'havaneres tant antigues com recents, incloent: - Ojos Tapatíos - Por el mar - Aromas ilicitanos Crònica i Cloenda El programa explora la connexió de la música amb el paisatge de les palmeres i el mar, tancant amb un homenatge a la zona d'Elx. Segons el locutor: "Crevillent és una vila on hi ha gran acceptació per aquest gènere musical, però pràcticament només a nivell coral." L'espai acomiada l'emissió des de Tarragona amb la col·laboració de Núria Cartanyà al control tècnic, emplaçant els oients al proper diumenge.

  • Havaneres i Cants d'Anada i Tornada: Del Ciego Amor a la Colombiana - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2005
    29'

    Havaneres i Cants d'Anada i Tornada: Del Ciego Amor a la Colombiana

    Exploració de l'Havanera i els Ritmes d'Anada i Tornada Aquest episodi ens submergeix en una variant especial del gènere de l'havanera, explorant les seves connexions amb altres estils musicals coneguts com a cants d'anada i tornada. A través d'una selecció de peces clàssiques, s'analitza com el sentiment i la melodia s'entrellacen en la tradició musical espanyola i llatinoamericana. Les Peces Musicals Principals • L'Havanera Sentimental: S'inicia amb la interpretació d'Antonio Molina de la peça Ciego Amor, un exemple clar de la passió i el dramatisme que pot adoptar aquest gènere. • Visions Femenines: Es presenta a Imperio Argentina, filla d'espanyols, que ofereix una interpretació única d'una havanera que, tot i ser coneguda, presenta matisos diferenciadors. • El Gènere de la Colombiana: Es discuteix l'aparició de la colombiana al voltant de 1930, un estil que forma part de l'anomenat cante jondo. Origen i Evolució dels Ritmes Segons el prestigiós guitarrista Sabicas, va ser el cantaor Pepe Marchena qui va crear i batejar el gènere de la colombiana, aproximadament un segle després de l'eclosió de l'havanera. "Fue tan ciego mi amor que no vi tu maldad y hoy en mi corazón solo está la verdad." Artistes Destacats en l'Episodi • Ana Reverte: Interpretant Las olas me traen, escrita per Ángeles Troyano l'any 1987. • Nati Mistral: Amb l'havanera de temàtica marinera Amor marinero. • La Camboria: Que ens apropa a la sonoritat de la serra amb Oye mi voz colombiana. • Paco de Lucía i Enrique Montoya: Tancant l'espai amb la seva versió magistral de l'emblemàtica peça La Paloma.

  • Havaneres des del Balcó: El grup Barca de Mitjana - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2005
    28'

    Havaneres des del Balcó: El grup Barca de Mitjana

    Monogràfic dedicat a Barca de Mitjana Aquest episodi del programa Havaneres des del balcó de Tarragona Ràdio se centra en la trajectòria i el repertori del grup maresmenc Barca de Mitjana. L'emissió celebra els deu anys de la formació mitjançant la presentació d'un doble CD recopilatori que recull peces clau del seu historial musical. Peces destacades i col·laboracions El programa fa un recorregut per diverses composicions que barregen el sentiment mariner amb l'amor i la nostàlgia: • Malalt d'amor: Una peça que obre el programa mostrant el so característic del grup. • El pensament: Obra de Narcisa Oliver i Josep Bastons, una havanera carregada de lirisme sobre la figura de la mare. • Bellamar: Una col·laboració especial entre pare i fill (Jaume Romaguera), on el pare aporta la lletra i el fill la música, creant una atmosfera de miratges a la platja. Influències i temàtiques internacionals Es dedica un espai a l'expansió de l'havanera més enllà de les nostres fronteres: • Es menciona la popularitat de l'havanera a Mèxic durant el segle XIX després de l'èxit de La Paloma. • S'interpreta Guarda esa flor, del compositor mexicà Melesio Morales. "I si tu fossis veler, jo em voldria mariner per tenir ben a prop el teu cor." L'episodi tanca amb la peça El pirata Joan Torrelles, escrita per Carles Casanovas, autor de referència en el gènere.

  • Havaneres des del Balcó: Música i Reflexió Marina - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2005
    28'

    Havaneres des del Balcó: Música i Reflexió Marina

    Presentació del Programa L'episodi emès el 23 i 24 d'octubre de 2005 convida els oients a una sessió de 30 minuts dedicada a la tradició musical de les havaneres. Sota el títol Havaneres des del balcó, el programa combina interpretacions musicals amb reflexions sobre el pas del temps i la transició de la nit al dia. Actuacions Musicals Destacades El contingut central destaca l'expressivitat dels sentiments amorosos i la natura: • Villa de Alhama: El grup presenta la peça Pregúntale a las estrellas, una obra que explora la devoció i el romanticisme. • Temàtiques: Les lletres subratllen la fidelitat i la passió, amb frases com: "Duda de todo, yo de la tierra, pero no dudes, nunca de mí." Transició i Comiat El conductor del programa reflexiona sobre l'arribada d'un nou dia, assenyalant que els cossos celestes han tancat el seu cicle per donar pas a la jornada següent. El segment final es caracteritza per una repetició rítmica de comiats que tanquen l'espai musical nocturn.

  • Havaneres i Boleros: Un Recorregut Musical i Nostàlgic - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2005
    27'

    Havaneres i Boleros: Un Recorregut Musical i Nostàlgic

    Introducció al Programa Aquest episodi, emès el diumenge 16 d'octubre de 2005, ens convida a un viatge sonor a través del gènere de l'havanera i el bolero, destacant la connexió emocional amb la mar i la història local. Temes Principals Les Havaneres i la Mar L'espai musical destaca l'essència de l'havanera, un gènere que tradicionalment ha servit com a pont entre cultures i com a expressió artística de la vida marinera. • S'evoquen imatges de badies i illes que formen part del paisatge emocional de les composicions. • La lletra de les cançons ressalta el caràcter aventurer de qui s'enfronta a la mar. Reconèixer el Talent: El Cas de Juani Peñagaricano Es fa una menció especial a l'èxit de Juani Peñagaricano, qui va destacar en l'especialitat d'havaneres a mitjans dels anys 90. • Referència al premi guanyat l'any 1995. • Interpretació per part del grup Boleros 4 de la peça anomenada "Soñé". La Ria com a Símbol El programa ret homenatge a la ria, descrivint-la de manera poètica: "La ria és camí gran, més que camí reial, per on puja el tren i quan guanya la ciutat." Atmosfera del Programa L'episodi es caracteritza per una transició constant cap al descans, utilitzant comiats repetitius com "Fins demà" i "Bona nit", creant una experiència d'escolta relaxant per al matí de diumenge.

  • Havaneres des del Balcó: El grup Morralla i clàssics del gènere - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2005
    29'

    Havaneres des del Balcó: El grup Morralla i clàssics del gènere

    Havaneres i cultura marinera a Tarragona Ràdio Aquest episodi del programa Havaneres des del Balcó, emès originalment l'octubre de 2005, presenta un recorregut musical pel gènere de l'havanera, destacant especialment les interpretacions del grup Morralla i les composicions que uneixen la tradició catalana amb altres geografies com Menorca, el País Basc i Cuba. Repertori i autors destacats El programa destaca la figura de compositors clau i peces que han passat a formar part del cançoner popular: • El meu avi: El programa s'obre amb aquest himne de Càstor Pérez, interpretat per Morralla, que recorda la guerra de Cuba i els mariners de Calella de Palafrugell. • Josep Bastons: Es fa referència a aquest prolífic autor amb peces com Mariners de terra endins. • Havaneres menorquines: Es presenta una peça poc coneguda de Deseadó Mercadal, que narra la llegenda de la Ciutat de Parella, una ciutat mística que la tradició diu que es va enfonsar prop de Ciutadella de Menorca. Curiositats i connexions interculturals L'espai radiofònic també dedica temps a desmitificar i contextualitzar algunes obres: • La Bella Lola: Es revela que l'autor no és anònim, sinó el compositor Traiter, un anglès que es va establir a Bilbao. • Connexió basca: Finalment, s'emet Bixintxo, una havanera d'Ortega Monasterio que inclou fragments en èuscar i situa l'acció al barri vell de Sant Sebastià. "Visca Catalunya, visca el català; els de Calella veien un cremant." Selecció musical de Morralla Bona part de l'episodi es basa en el disc enregistrat en directe pel grup Morralla al Castell de Paborde (La Selva del Camp), on demostren la seva versatilitat amb cançons com La barca xica i Malalt d'amor.

  • Havaneres i música cubana: El llegat de Bebo Valdés - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2005
    28'

    Havaneres i música cubana: El llegat de Bebo Valdés

    Monogràfic sobre l'Havanera i la Tradició Cubana Aquest episodi del programa de Tarragona Ràdio ens submergeix en la riquesa de la música cubana, centrat especialment en la figura de Bebo Valdés i la seva col·laboració amb Diego El Cigala. El programa explora la connexió emocional i històrica de gèneres que uneixen les dues ribes de l'Atlàntic. Peces Clau i Compositors • "Veinte años": S'analitza aquesta emblemàtica peça creada per la poetesa Guillermina Aramburu i la cèlebre intèrpret María Teresa Vera. • "La Bella Cubana": Es destaca com una de les melodies més belles de la música cubana del segle XIX, composta originalment per a violí i piano per José White. L'Art de la Interpretació segons Bebo Valdés El programa recull reflexions profundes sobre la dificultat tècnica i l'expressivitat en l'execució musical: "No es nada pianística. El piano no puede hacer los vibratos del violín, así que todo depende del feeling, de la expresión que le dé el intérprete." Història i Evolució • Es discuteix l'evolució de les composicions, com la de Eduardo Sánchez de Fuentes, que va escriure per a piano i posteriorment el seu germà Fernando hi va afegir la lletra. • La interpretació actual es basa en l'estil de l'havanera-cançó, on el sentiment (feeling) prima sobre la rigidesa formal.

  • Havaneres i Bilbaïnes amb l'Ochote Argía - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2005
    26'

    Havaneres i Bilbaïnes amb l'Ochote Argía

    Havaneres des del Balcó: Especial Ochote Argía Aquest episodi del programa emès des de Tarragona Ràdio el 25 de setembre, coincidint amb el final de la festa major, ret homenatge a la música coral d'arrel tradicional. El focus principal és la formació Ochote Argía de Bilbao, un grup fundat l'any 1979 que celebra les seves noces d'argent amb una selecció de peces que barregen el sentiment de l'havanera amb la tradició basca. Repertori i Evolució Musical El programa destaca la versatilitat de l'ochote, una agrupació coral de vuit veus masculines típica del País Basc. Durant l'emissió, s'explora: • La dualitat entre el dolç i el salat en la lírica de les havaneres, exemplificada amb peces com La caña dulce i Habanera salada. • La importància de la transmissió oral en el gènere: moltes lletres han perviscut sense que se'n conegués l'autoria fins fa poc, com és el cas de La hamaca. • La integració de bilbaïnes, cançons festives que exalten la identitat de Bilbao i el seu famós vi Chacolí. Interpretacions Destacades "Vente conmigo a vivir, angèlic àngel d'amor, a viure i a gaudir de les ones del mar." L'agrupació, formada per empleats d'empreses elèctriques, demostra la seva expertesa tècnica en temes com: • Guanabacoa: Una peça que transporta l'oient a Cuba a través d'una lírica amorosa i paisatgística. • Maite: Un zortziko (ritme tradicional basc) que tanca el programa amb una forta càrrega emocional i de record. • De colores: Un clàssic del repertori popular que destaca per l'harmonia de les veus de l'Ochote Argía. L'episodi subratlla com la música uneix territoris com Euskadi, Astúries i les Antilles a través del mar.

  • Havaneres des del Balcó: Selecció de Peces Clàssiques - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2005
    28'

    Havaneres des del Balcó: Selecció de Peces Clàssiques

    Havaneres i Cants de Mar Aquest programa del 18 de setembre de 2005 ofereix un recorregut musical pel gènere de l'havanera, combinant composicions clàssiques catalanes amb influències cubanes i italianes. El programa, presentat per Xavier Perdina, destaca per la interpretació de peces que narren la vida dels mariners, la nostàlgia de la terra i les connexions històriques entre Catalunya i Cuba. Temes Principals i Composicions • L'Havana i la Història: Es dedica un espai important a les peces que connecten Cádiz i l'Havana, com les Habaneras de Cádiz, que ressalten el caràcter cosmopolita i colonial de les ciutats portuàries. • Llegendes Marineres: La interpretació d'El meu avi, escrita per Ortega Monasterio, serveix com a homenatge als mariners que van lluitar a la Guerra de Cuba. • Cançons de Personatges: La cançó Negro Abelardo presenta una narrativa sobre el canvi de vida d'un personatge lliure que es transforma per amor. Cites i Referències "Visca Catalunya, visca el català." Aquesta tornada clàssica tanca la peça més emblemàtica de l'episodi, reafirmant el sentiment d'identitat vinculat a la tradició marítima. Diversitat de Ritmes El programa no es limita exclusivament a l'havanera estricta, sinó que inclou: 1. Valsos populars com Oreneta Gentil. 2. Havaneres italianes com la cèlebre O sole mío, escrita el 1898 per Eduardo Di Capua. 3. Ritmes de tango que es barregen amb la cadència de les cançons d'anada i tornada.

  • Havaneres des del Balcó: Diada i Cant de Taverna - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2005
    28'

    Havaneres des del Balcó: Diada i Cant de Taverna

    Celebració de la Diada Nacional de Catalunya El programa emès l'11 de setembre de 2005 commemora la Diada Nacional de Catalunya amb un recull d'havaneres tradicionals interpretades pel grup La Lira. L'episodi combina la música en directe amb detalls històrics sobre la composició i els autors d'aquest gènere tan arrelat a la cultura marinera. Repertori i Autors Principals • La Gaviota (La Gavina): Una de les peces més destacades del programa. Es detalla la història d'aquesta obra de Frederic Sirés, escrita originalment en castellà l'any 1924 i traduïda al català pel mateix autor el 1961. • Havanera de Guria: Peça d'origen basc que mostra la versatilitat del grup La Lira. • La Sireneta: Un vals de Joan Rosquelles interpretat cap al final del programa per tancar la sessió. Història del Grup La Lira El programa explica l'evolució del grup musical: "La Lira va néixer l'any 2000 amb aquest nom, ja que anys enrere, amb el nom de Trainera, va estar rodant durant un temps per diferents indrets de Catalunya." Temàtiques del Gènere Les lletres repassen els tòpics clàssics de l'havanera: • La vida dels pescadors i els perills del mar. • L'enyorança i l'amor que espera al port. • Les rutes marítimes històriques, com la de Jamaica a Nova York.

  • Havaneres des del Balcó: El Festival de l'Havana - episode art
    Arxiu Sonor Programes 2005
    30'

    Havaneres des del Balcó: El Festival de l'Havana

    Viatge Musical a través de l'Havanera Cubana L'episodi d'avui de Havaneres des del Balcó ens submergeix en la riquesa cultural del Festival d'Havaneres de l'Havana, celebrat tradicionalment al mes de novembre. El programa destaca la importància històrica de la capital cubana com un dels centres musicals més fecunds del Nou Món. Història i Curiositats dels Clubs de Ball El programa revela dades fascinants sobre el funcionament dels clubs de ball a l'Havana a principis del segle XX: • Els homes havien de pagar per cada peça ballable. • Això provocava que els venedors d'entrades demanessin a les orquestres retallar el temps musical de les interpretacions per augmentar la rotació i els ingressos. Peces Destacades i Compositors Es fa un repàs per obres clau de la lírica cubana, incloent-hi: • El meu amor és mariner: Interpretada per Camilo Medeiros i escrita per El Esbaán Díaz. • Com un lladre: Peça de Félix Rodríguez, guardonada amb el Tercer Premi de Composició l'any 2003. • Tu: Una de les havaneres més universals, escrita per Eduardo Sánchez de Fuentes quan només tenia 17 anys. "He deixat a l'Havana un pedaç de mi, recordo les teves carícies, recordo la teva calor." Figures Universals Es destaca la figura de José White, un virtuós violinista, pedagog i compositor capaç de tocar gairebé una vintena d'instruments, autor de melodies que han transcendit les fronteres de l'illa per esdevenir patrimoni musical universal.