Avui, una dona que va descobrir que el seu lloc és just entre el cel i la terra, on només arriben els qui confien i mai deixen de mirar amunt. Una pionera que va trencar motlles en un món casteller reservat als homes, i que ha demostrat que la força no només s’amaga als braços, sinó també al cor. És Carme Ferré Garcia, coneguda com a Cuca, la dona en actiu més antiga del món casteller. Va ser una de les primeres nenes que, a partir de 1974, va pujar amb la Colla Castellers Xiquets de Tarragona. De petita, ja s’enfilava a qualsevol arbre — pomeres incloses — i aprenia a mantenir l’equilibri, la valentia i la confiança que la caracteritzen. Va créixer envoltada de l’hort familiar a Constantí, on encara conserva el record viu dels sabors i olors. Però també va créixer a la Baixada del Roser, on la comunitat feia pinya i celebrava la vida, fent castells, també a la platja. Amb sis germans, l’esport i l’atletisme han estat sempre part de la seva vida; fins i tot va ser campiona de Catalunya en dues categories d’atletisme de pista coberta. Però el seu gran repte va ser entrar en un món, el casteller, tradicionalment masculí, on va ser una pionera des del 1974, a la Colla Castellers Xiquets de Tarragona. Quan el cos li va demanar pausa, no va deixar de donar suport des de baix, conscient que a vegades la força més gran és aguantar i sostenir. Avui segueix pujant muntanyes amb la família, demostrant que la constància i la força col·lectiva són el secret per arribar ben amunt. Avui al “Cafè, copa i puro” amb Carme Ferré Garcia (Cuca). Ha fet el que li agradava, malgrat que el món anés a un altre ritme. Per ella, “l’èxit no és per als que mai fracassen, sinó per als que mai es rendeixen.” I la Cuca mai no s’ha rendit. La Cuca no ho sabia, però ha aparegut per sorpresa al programa Tòfol Conesa i Cristina Catalán.
Resum general Informatiu del migdia de Tarragona Ràdio (Tarragona Actualitat) amb focus en el pressupost municipal 2026, l’actualitat cultural (especialment el Festival Rec i la fira gastronòmica Tarragona Marida a la Rambla Nova i el Balcó del Mediterrani), temes socials i de ciutat, i una àmplia prèvia esportiva amb el Nàstic de Tarragona i el bàsquet i vòlei locals. Tanca amb servei públic de temps i mobilitat. Temes principals Pressupost municipal 2026: 236 M€ consolidats (+1,5%), amb 19,5 M€ d’inversions; prioritat a serveis públics, espai públic i habitatge social. Cultura i ciutat: Projeccions prèvies del Festival Rec; fira gastronòmica Tarragona Marida al Passeig de les Palmeres i a la Rambla Nova prop del Balcó del Mediterrani; teatre independent amb Zona Zàlata; mostra de bolets. Societat: Mobilització de la Plataforma per una Tarragona neta; festa de la diversitat i la igualtat a El Serrallo; caminada per l’ictus. Indicadors i mobilitat aèria: IPC anual al 3% a Tarragona i Ebre; Aeroport de Reus amb +14,8% de passatgers a l’octubre. Esports: Prèvies del Nàstic de Tarragona (nou tècnic Cristóbal Parralo), Sant Pere i Sant Pau (vòlei), TGN Bàsquet i Ibersol CBT. Servei: Previsió de l’AEMET, estat de l’AP-7, obres a la T-27, i avisos de l’Empresa Municipal de Transports (EMT) a l’Avinguda Roma i la L22. En profunditat Pressupost municipal 2026 • 236 M€ de pressupost consolidat (+1,5%) i 19,5 M€ en inversions. • Prioritats: millora de serveis públics, transformació urbana, espai públic i barris. Habitatge social com a eix: 1,5 M€ per compra i 250.000 € per rehabilitació. • Mobilitat: >4,4 M€ per renovar i ampliar la flota d’autobusos, modernització d’equipaments i millora de cotxeres. • Cultura i patrimoni: 500.000 € per equipaments (com el Teatre Metropol i la muralla) i ~600.000 € per preservar el patrimoni; 250.000 € per a la transformació del Mercat del Fòrum. • Projectes territorials: 200.000 € per al Pla Integral de Sant Salvador; 2,4 M€ a la part baixa amb el col·lector de pluvials de Torre Jordi; impuls del Mercat del Fòrum i la Quinta de Sant Rafel (negociació amb Junts). “És un pressupost que posa al centre les persones... realista i pragmàtic.” — Isabel Mascaró • Tramitació: preacord amb En Comú Podem i tres no adscrits; serrells amb Junts; aprovació inicial prevista al plenari de divendres vinent. Economia i mobilitat aèria • L’IPC anual a Tarragona i Ebre baixa una dècima a l’octubre fins al 3%; puja un 0,6% mensual. Encariment d’habitatge i subministraments, begudes alcohòliques, tabac i aliments. • Aeroport de Reus: 145.500 passatgers a l’octubre (+14,8% interanual) i >1,3 M en 10 mesos (+13,1%); >2.160 vols a l’octubre (+20,4%). Dades també per a Barcelona-El Prat, Girona-Costa Brava i Sabadell. Cultura i ciutat • Festival Rec: Cicle “Fem Soroll” al CaixaForum amb films d’autor; destaca una cinta bielorussa rodada amb 3.000 € i mirada generacional. • Tarragona Marida (Passeig de les Palmeres i tram de la Rambla Nova pròxim al Balcó del Mediterrani): demostracions culinàries amb xefs reconeguts, tastos del Mercat Central, activitats familiars i maridatges de DO del territori. • Zona Zàlata, 40 anys: estrena de “Jo era un tonto i lo que he visto me ha hecho dos tontos”, coproduïda amb l’Ajuntament de Tarragona. Homenatge al surrealisme i a la generació del 27 amb textos de Rafael Alberti; entrades a entrades.tarragona.cat. • Mostra de bolets: temporada pobra per manca de pluja, però es preveu una exposició variada al Pati Jaume I. Comunitat i societat • Neteja i civisme: La Plataforma per una Tarragona neta manté la manifestació (de la Plaça Imperial Tàrraco a la Plaça de la Font). Reclamen transparència i resultats: “Les bones intencions no netegen.” — Mònica Noves • Festa de la diversitat i la igualtat al Serrallo: tarda-nit amb música, manifest, sopar popular i espectacles; crida a perseverar en drets LGTBIQ+. • Caminada per l’ictus (Serrallo–Marina Port Tàrraco, 5 km): salut cerebral, prevenció i suport al post-hospital; inscripció gratuïta, paella i rifa solidària. Esports • Nàstic de Tarragona: Primer partit de Cristóbal Parralo al Nou Estadi Costa Daurada (vs. Marbella) amb l’objectiu de tornar a ser forts a casa i sumar 3 punts. • Vòlei: El Sant Pere i Sant Pau busca la primera victòria a la Superlliga (homes); el Mèdol Tarragona Sant Pere i Sant Pau vol mantenir lideratge a Primera Nacional (dones). • Bàsquet: El TGN Bàsquet (LF2) vol reaccionar; el TGN Supercopa visita el CESE; l’Ibersol CBT cerca la sisena victòria seguida per seguir a la zona alta. • Futbol base i filial: La Pobla de Mafumet (filial del Nàstic) i el Juvenil A busquen fer-se forts a casa; el Nàstic femení aspira a la tercera victòria consecutiva. Servei: temps i mobilitat • Temps (AEMET): cel molt ennuvolat, possibilitat de pluja feble amb fang per pols en suspensió; màximes similars; vent moderat de sud. • Carreteres: AP-7 reoberta després d’accident; tall a la T-27 (La Pobla de Mafumet–Constantí, sentit Tarragona) per reasfaltat. • EMT: reoberta la Avinguda Roma (sentit barris de Ponent); la L22 fa recorregut alternatiu pel Passeig de la Independència fins a final de servei del 28/11.
Resum general Programa de TGN Esports a Tarragona Ràdio amb tres focus principals: debut d’Arnau Pedrós a l’Eurolliga, Trofeu Ciutat de Tarragona de gimnàstica rítmica al Palau d'Esports Catalunya i novetats de la Volta a Catalunya 2026 a la Costa Daurada. Punts destacats Arnau Pedrós debuta a l’Eurolliga i compleix un somni; 9a temporada a l’ACB i forta implicació amb l’arbitratge a Tarragona. Trofeu Ciutat de Tarragona: cap de setmana intens amb 1.500 gimnastes, entrada a 7 € i alt nivell competitiu, amb el Nàstic de Tarragona en bona dinàmica. Volta a Catalunya 2026: etapa Costa Daurada entre Mont-roig i Vila-seca, campament d’equips a La Pineda i presència assegurada dels millors equips del món. Cites rellevants "És un somni fet realitat." — Arnau Pedrós "Serà un cap de setmana molt intens." — Anna Virgili "El Tour de França és cada any... i cada any augmenta més." — Rubén Peris Detalls clau per seccions Bàsquet — Arnau Pedrós Debut a l’Eurolliga al partit París Basketball – Panathinaikos; 20 anys d’arbitratge i 9 temporades a l’ACB. Resident a El Serrallo i compromès amb la formació d’àrbitres a Tarragona; destaca el creixement de base i femení. Record a figures locals com Manel de l’Amo i continuïtat familiar en l’arbitratge. Gimnàstica rítmica — Trofeu Ciutat de Tarragona Dates i horaris: dissabte 9:00–20:00 i diumenge 9:00–18:00 al Palau d'Esports Catalunya. Format: conjunts (Copa Catalana al matí i nivell absolut a la tarda), primera categoria (màxim nivell) i diumenge base d’Espanya i modalitat individual. Participació: 1.500 gimnastes (rècord); entrada 7 €. Objectius del Nàstic de Tarragona: consolidar base, classificar i créixer en nivells superiors; calendari estatal encadenat fins al desembre. Context català: nivell a l’alça amb opcions reals de pòdium i diplomes nacionals. Ciclisme — Volta a Catalunya 2026 i impacte del Tour Volta 2026: darrera setmana de març; etapa Costa Daurada de Mont-roig a Vila-seca; final tradicional a Barcelona. Participació: 18 equips WorldTour + 3 ProTeams, figures de primer nivell i accés gratuït per al públic. Logística: campament d’equips a La Pineda (autocars, tallers, preparació, hotels). Tour de França: gran repercussió per Catalunya amb sortida des de Tarragona i etapes al territori; esdeveniment anual d’impacte global. Apunts finals Pròxima cita a l’antena: prèvia en directe abans del debut de Cristóbal Parralo com a tècnic del Nàstic de Tarragona al Nou Estadi Costa Daurada.
Panoràmica de l’episodi La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 obre amb opinió sobre memòria i esport, entra de ple en el Festival ESCAN amb un debat potent sobre intel·ligència artificial i fotografia, i ofereix una conversa inspiradora amb la Carme “Cuca” Ferrer, pionera dels Castells als Xiquets de Tarragona. També es presenta el pelegrinatge "Caminem amb Esperança" del Jubileu 2025, un complet resum setmanal d’actualitat local i les estrenes més destacades de cinema i sèries. Opinió inicial: memòria, esport i territori Pere Valls (Consell Esportiu del Tarragonès) reflexiona sobre la importància de la memòria, el valor social de l’esport i el paper estratègic del Port de Tarragona en el desenvolupament del Camp de Tarragona. Idees clau: Fer esport és fer salut i teixir comunitat. El port ha estat i és motor econòmic i social del territori. "Tarragona sense el port seria una altra cosa." Fotografia i IA a l’ESCAN: mirada crítica i propostes (Arxiu de Tarragona, El Mèdol, MNAT) Projecte central: On comença la llum (Mer Haussmann) Exposició a l’Arxiu de Tarragona que reinterpreta la memòria visual del segle XIX amb IA per incloure dones en escenaris on no eren visibles (taverna, cursa de bicicletes, submarí...). Debat obert: és fotografia una imatge generada per IA? Risc per a la veracitat periodística i la confiança. Potencial artístic quan s’explicita i s’usa amb criteri. "Si entenem la fotografia com llum registrada per un sensor o pel·lícula, què és una imatge 100% generada per ordinador?" Altres propostes destacades ESCAN Films (El Mèdol, espai L): càpsules de vídeo tot el dia. Albert Calvet: performance fluvial sobre contaminació i rius. Irene Visa: “sinfonia visual” de l’aigua i les fonts de Montjuïc. Podcast Òcul (amb Alexandra Laudo) des de l’ESCAN i en obert a les plataformes de Tarragona Ràdio. Co-producció amb El Mèdol: Paula Artés investiga explotació de recursos hídrics a Guatemala i l’impacte de les multinacionals. Bloc (MNAT) amb Jonas Forcini: fotografia subaquàtica sobre sediments al Delta i la petja de la civilització. Temàtica d’enguany: l’aigua. Activitats gratuïtes i rutes fotogràfiques amb la xarxa de centres cívics. "En l’art pots fer el que vulguis; en periodisme, la veracitat és irrenunciable." Cafè, Copa i Puro: Carme “Cuca” Ferrer, una vida entre cel i terra Pionera als Xiquets de Tarragona (des de 1974) Carme Ferrer “Cuca”, probablement la dona en actiu més veterana del món casteller tarragoní, explica com va obrir camí quan les estructures socials encara no permetien a les dones pujar als castells. Records d’infantesa a la Part Alta (carrer Roser), família castelleríssima i primeres proves fins a esdevenir referent. Castells memorables i valors de colla Pilar caminant històric per Santa Tecla fins a la Plaça de la Font, superant una lesió greu i amb el suport de la colla. Record emocionat del 5 de 9 de fa 10 anys i la sensació de culminar un procés llarg. La colla, escola de treball, constància i humilitat: cohesió entre experiència i joventut. "La clau del castell la té la canalla." "Per remuntar: treball, treball i treball." Pelegrinatge “Caminem amb Esperança” (Jubileu 2025) Primera processó d’aquest tipus a la ciutat: oberta, inclusiva i transversal (Pastoral de la Salut i Pastoral Social), amb entitats diocesanes i no diocesanes. Recorregut: des del carrer de les Coques (antic hospital de Santa Tecla, avui Consell Comarcal del Tarragonès) fins a la Catedral de Tarragona (entrada per la porta santa i missa solemne a les 12 h). Ambient festiu previ (10:30): animació amb Els Tecles, gegants, escoles i repic de campanes dels campaners. Sentit del pelegrinatge: caminar cap a Déu en fraternitat, testimoni de fe i atenció als més vulnerables. "És quelcom més que caminar: és un temps de gràcia i de testimoni compartit." Resum de la setmana: turisme, neteja, emprenedoria i cultura Economia i territori Càmpings Costa Daurada – Terres de l’Ebre: sostenibilitat, innovació i competitivitat com a eixos de futur; fort atractiu per al mercat centreeuropeu. Ciutat i serveis Neteja urbana: suport veïnal a la concentració per exigir millores estructurals; reconeixement als primers canvis amb Urbacer i demanda de seguiment. Emprenedoria jove Llançadora “Beques per emprendre” (Autoocupació): 12 places a Tarragona (39 a Catalunya). Sou durant 12 mesos per desenvolupar projectes en fase inicial. Comunitat i cultura 1a Festa de la Igualtat i la Diversitat a El Serrallo: música, gastronomia i missatge d’amor lliure i drets humans. 50 anys de l’Hospital de Santa Tecla com a centre docent: transició cap al treball en equip i llavor de la Universitat Rovira i Virgili (URV). 30 anys del Consell Social de la URV: pont universitat–societat. Agenda: Mostra de bolets; novetats de DO Tarragona i DO Conca de Barberà; teatre a Teatres de Tarragona i Teatre Tarragona; Simfonia núm. 2 de Mahler. Pantalles: estrenes de cinema i sèries Cinema Gaua (thriller de bruixeria basca, segle XVII): mitologia i inquisició, relats de por al bosc. Alfa (Júlia Ducournau): amor familiar, dol i addicció en clau íntima. La larga marxa (Stephen King): futur distòpic on només un sobreviu a una marxa letal. Ahora me ves 3: tercera entrega de mags i atracaments. El mejor: thriller esportiu amb quarterback entre opció de redempció i malson. Diamond Love: terror rural entre realitat i bogeria. Todos los lados de la cama: comèdia d’embolics generacionals. Los colores del tiempo: herència familiar i tresors amagats. La Patrulla Canina en Navidad: salvant el Nadal amb gossets en missió. Sèries i plataformes Movistar Plus+: nous crims de Carles Porta (Crims). HBO Max: Seduction. Amazon Prime: La que se avecina (T16), capítol 200. Apple TV+: Palm Royale (T2). Netflix: El cuco de cristal (adaptació Javier Castillo). Disney+: especial de Nadal dels Jonas Brothers. 3CAT: nova temporada de Joc de cartes. SkyShowtime: The Paper (spin-off de The Office). Apunts esportius Prèvia del Nàstic de Tarragona–Marbella FC al Nou Estadi Costa Daurada i crida a viure la jornada a Tarragona Ràdio.
Context general de l’episodi Butlletí informatiu de Serveis Informatius 8H a Tarragona Ràdio amb repàs de l’actualitat política, d’infraestructures, pesca, cultura, civisme i agenda esportiva local. L’episodi inclou també falques publicitàries i un ampli bloc d’esports centrat en el Nàstic i altres clubs tarragonins. 1. Pressupostos municipals 2026 i pactes polítics 1.1. Preacord PSC – En Comú Podem – Junts • Preacord tancat entre PSC i En Comú Podem-Tarragona per als pressupostos de 2026, pendent de validació en dues assemblees separades (Tarragona en Comú i Podem-Tarragona). • S’espera també el suport de Junts: només queden per tancar alguns serrells, però el pacte es dona pràcticament per fet. • Amb els vots de socialistes, comuns i junters, només caldria una abstenció perquè el pressupost prosperi. El PSC dona per segures almenys les abstencions dels tres regidors no adscrits (dos ex-Vox i una ex-Junts). • Calendari polític: - Dilluns: comissió extraordinària d’Hisenda per incorporar el punt al ple. - Dilluns i dimarts: assemblees de Tarragona en Comú i Podem-Tarragona per validar el preacord. - Divendres 21: aprovació inicial dels pressupostos 2026 al ple. 1.2. Mesures pactades amb En Comú Podem • Més de 50 mesures acordades en àmbits com habitatge i turisme. • Actuacions destacades a Sant Salvador: - 300.000 € per millores als espais comunitaris d’Interblocs (accessibilitat, canalitzacions d’aigua, paviment i jardineria). - 100.000 € per redactar el Pla Integral de Sant Salvador. 1.3. Clau del pacte PSC – Junts: Quinta de Sant Rafel i Mercat del Fòrum • El preacord amb Junts pivota sobre un paquet inversor d’1 milió d’euros: - 800.000 € per a la Quinta de Sant Rafel, al parc de la ciutat, per convertir-la en un espai modernista de referència. - 250.000 € per a la reforma de l’antic Mercat del Fòrum a la Part Alta. • Context del Mercat del Fòrum: - Moció d’octubre de 2024 amb 200.000 € inicials. - La Diputació hi afegeix 250.000 €. - Els comptes de mercats inclouen 250.000 € addicionals. - El projecte ja suma 700.000 € per reformar l’eix comercial i reobrir-lo com a mercat de barri per a la Part Alta. 2. Mobilitat i infraestructures al Camp de Tarragona 2.1. Més busos entre Tarragona i Reus, URV i aeroport • El Departament de Territori anuncia una ampliació significativa del transport públic per carretera: - Increment d’expedicions de bus exprés entre Tarragona i Reus. - Més servei al bus del Campus Sescelades i Catalunya, enllaçant les dues ciutats amb els campus universitaris i la Laboral. - De març a octubre, nova línia directa Tarragona – aeroport de Reus. • La consellera Sílvia Paneque destaca: - Reforç d’un dels corredors més importants del país (Reus – Tarragona). - Objectiu de millor connectivitat, mobilitat més accessible i sostenible. • L’alcalde Rubén Viñuales celebra la millora: - Subratlla l’augment “exponencial” del transport entre Reus i Tarragona. - Remarca la connexió amb equipaments educatius i una infraestructura clau com l’aeroport de Reus. - Agradeix la rapidesa en l’execució de les millores, sumades a millores ferroviàries recents. 2.2. Nova estació d’autobusos a Reus • Signatura d’un protocol entre Generalitat i Ajuntament per construir una nova estació d’autobusos semi-soterrada a Reus. • Inversió prevista: 20 milions d’euros per part de la Generalitat. • La licitació del projecte bàsic es farà abans d’acabar l’any. 2.3. Incidències viàries i meteorologia • A l’AP-7, jornada complicada amb dos accidents: - Tram de Mont-roig del Camp (sentit nord): carril tallat per un accident de camió; vehicle ja retirat, però continuen tasques de reparació. - Tram de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (sentit Barcelona): un altre accident que comporta un carril tallat. • La borrasca Clàudia provoca: - Cel molt ennuvolat i precipitacions que poden anar acompanyades de fang per la presència de pols en suspensió. - Temperatures màximes suaus (23 °C a Tarragona i Tortosa, 22 °C a Reus i el Vendrell). - Vent fluix o moderat de component sud. 3. Crisi de la pesca al Mediterrani i reclamacions del sector 3.1. Situació límit de la flota tarragonina • Reunió a la Confraria de Tarragona, a El Serrallo, entre: - Pescadors de la zona. - El conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Òscar Ordeig. - Representants institucionals: la primera tinent d’alcalde Montse Adán i el president del Port de Tarragona, Santiago Castellà. • Denúncia dels pescadors: - A Tarragona només 9 de les 22 embarcacions han sortit a la mar aquest dijous. - La resta no tenen dies disponibles o els reserven per a Nadal. - Consideren que la flota del Mediterrani s’està morint i que la situació ja els “sobrepassa”. • El president de la confraria, Esteve Ortiz, fa una crida directa a la política estatal: “La flota de Catalunya està morta ja. Si en una setmana no s’arregla aquesta situació, la flota pararà ja, perquè ja no hi ha dies i no arribarem a Nadal. No hi haurà peix per Nadal, no hi haurà gambes, i ho portaran de tot arreu, els mercats estaran plens i seguiran vivint.” 3.2. Resposta del Govern i pressió a Europa • Els pescadors reclamen que la Generalitat pressioni la Unió Europea per ampliar els dies de pesca permesos. • El conseller Òscar Ordeig: - Assegura que el comissari europeu és favorable a ampliar els dies de pesca de 2025, però encara no hi ha fets concrets. - Denuncia una situació de “presa de pèl”: es demanen esforços als pescadors (mesures selectives, parades, inversions) sense compensacions suficients. - Subratlla que s’ha perdut flota i dies de pesca, i que cal un “nou paradigma” per a la pesca al Mediterrani. • El sector alerta de l’impacte en el sistema alimentari, les famílies que en depenen i l’abastiment de peix fresc local de cara a Nadal. 4. Patrimoni, cultura i esdeveniments 4.1. Congrés Internacional Tarraco Viva-nal i Amfiteatre Romà • S’anuncia la 7a edició del congrés internacional Tarracovianal, dedicat enguany a “Els amfiteatres romans al Mediterrani”. • Dates: 20 i 21 de novembre. • Continguts: - Casos d’estudi d’amfiteatres a Albània, Tunísia, Cartagena, Còrdova, Mèrida i Tarraco. - Ponències sobre: - Intervencions arqueològiques recents. - Innovacions tècniques en construcció. - Conservació i rehabilitació. - Impacte en les transformacions urbanes. • El catedràtic d’Arqueologia de la URV, Joaquín Ruiz de Arbulo, remarca la paradoxa de l’Amfiteatre Romà de Tarragona: És un dels monuments més visitats del patrimoni català, però alhora poc conegut en el seu significat i context històric. 4.2. Neteja urbana i mobilització ciutadana • La plataforma Per una Tarragona Neta manté la manifestació de dissabte tot i el canvi d’empresa del servei de brossa (entrada d’Urbaser el dia 5). • Argumenten que: - El nou contracte trigarà temps a implementar-se. - Volen garantir resultats reals i carrers nets, més enllà de “bones intencions”. - Falta concreció en mesures contra l’incivisme. • La portaveu Mònica Noves ho resumeix amb contundència: “Les bones intencions estan, però les bones intencions no netegen.” • Convocatòria de protesta: dissabte, a les 11 h, de plaça Imperial Tàrraco a plaça de la Font. 4.3. Gastronomia i enoturisme: Fira Tarragona Marida • Arrenca la primera edició de la Fira “Tarragona Marida” al passeig de les Palmeres i tram de la Rambla Nova proper al Balcó del Mediterrani. • Durada: de divendres a diumenge. • Continguts: - Participació de les vuit denominacions d’origen de la demarcació. - Xefs reconeguts fent demostracions de cuina en directe. - Paper central dels paradistes del Mercat Central, que ofereixen tapes maridades amb vins. - Activitats per a totes les edats: espectacles infantils, esmorzars de forquilla, dinars populars, sessions musicals i activitats familiars. • Mònica García, directora del Mercat Central, destaca: - La voluntat de combinar oferta gastronòmica i familiar. - El protagonisme del Mercat Central com a gran aposta de la fira. 4.4. Festival REC i cinema independent • El Festival REC escalfa motors amb el cicle de projeccions prèvies “Fem Soroll” al CaixaForum. • Segona projecció del cicle: “The Swan Song of Fedor Osetr”, musical d’un director bielorús resident a Polònia, rodat amb 3.000 € de pressupost. • La programadora Elodie Mellado explica que és el film més jove del cicle, fet gairebé sense recursos i molt connectat amb la realitat geopolítica actual: Mentre Putin declara la guerra nuclear als Estats Units, el protagonista només es preocupa per recuperar el jersi que l’inspira a escriure cançons, convençut que és un Bob Dylan bielorus. • Properes projeccions: un clàssic de Godard el dijous vinent a les 19 h al CaixaForum. 4.5. Gran concert simfònic al Teatre Tarragona • El Teatre Tarragona acull diumenge el segon concert del cicle de la Franz Schubert Filharmonia. • Programa: - Simfonia núm. 2 de Mahler interpretada per l’Orquestra Simón Bolívar, sota la batuta de Tomàs Grau. - Participació del Cor Nacional de Colòmbia, considerat un dels cors professionals més grans del món. • El coordinador artístic Jordi Gastó descriu l’acte com: - El concert estrella i més important de la temporada. - Un esdeveniment amb més de 200 músics i cantants sobre l’escenari. • El concert servirà també per celebrar el 20è aniversari de la Fundació Franz Schubert Filharmonia. 5. Resum esportiu: futbol, voleibol i bàsquet 5.1. Nàstic i futbol • El Nàstic buscarà trencar una ratxa de tres derrotes seguides (Lliga i Copa) i obtenir la primera victòria de Cristóbal Parralo com a entrenador. • Partit clau: - Nàstic – Marbella FC, diumenge a 13:15 h al Nou Estadi Costa Daurada. - Parralo recupera Marcos Baselga i tindrà tota la plantilla disponible. - El rival arriba amb urgències i amb nou tècnic, David Movilla. - Tornen a Tarragona tres exjugadors grana: Manu García, Eugeni Valderrama i Àlex López. • El davanter Pau Martínez reclama màxima exigència i responsabilitat per respondre a l’afició i al club. • El capità Òscar Sanz insisteix que l’equip ha d’assimilar els conceptes de Parralo i que “no queda altra que guanyar”. • Convocatòries destacades: - Els jugadors del Nàstic Marc Montalbo i Jaume Jardí han estat citats per la selecció catalana de Gerard López per jugar un amistós contra Palestina a l’Estadi Olímpic Lluís Companys. • Cobertura radiofònica: - El partit es podrà seguir al programa Sempre Nàstic de Tarragona Ràdio, amb prèvia des d’una hora abans. 5.2. Voleibol: Sant Pere i Sant Pau • Interkapa CISA Tarragona Sant Pere i Sant Pau (Superlliga masculina): - Busca la primera victòria a la màxima categoria. - Rep el San Roque, cuer de la classificació, dissabte a les 19 h al pavelló municipal de Sant Pere i Sant Pau. - L’entrenador Vlado Stavovski demana rebaixar la pressió: l’equip juga bé però sense recompensa i cal evitar errades per concretar la feina en resultats. • Médol Tarragona Sant Pere i Sant Pau (Primera Nacional femenina): - Temporada d’estrena i lideratge amb 5 victòries en 6 partits. - S’enfronten al Son Ferrer, penúltim, dissabte a les 16 h al mateix pavelló. - El tècnic Edu Sánchez alerta que, si no es fan bé les coses, el rival pot crear problemes i que és clau no fallar contra equips de la zona baixa per mantenir-se a dalt. 5.3. Bàsquet femení i masculí • TGN Bàsquet (Lliga Femenina 2): - Equip en posició última, buscant retrobar-se amb la victòria davant l’Ibaizabal. - El tècnic Sergio Manzano parla d’afrontar el partit amb mentalitat guanyadora, potenciant fortaleses pròpies i aturant les virtuts del rival, tot i ser un desplaçament complicat. • TGN Bàsquet (Supercopa): - Les tarragonines acumulen 8 derrotes en 8 partits. - Visiten el CES (equip de zona mitja-baixa) amb l’esperança de la primera victòria. - L’entrenador Sergio Lou assenyala que juguen sense pressió i amb ganes de fer “un gran partit”, tot i la dificultat de jugar fora de casa. • Ibersol CBT (bàsquet masculí): - Volen aconseguir la sisena victòria consecutiva. - S’enfronten a la UE Sant Cugat, equip jove, físic i molt vertical. - L’entrenador Toni Llamas (“la Ramona”) subratlla que l’equip ha de mantenir el respecte pel rival sense relaxar-se, però seguir sent valent per allargar la ratxa. 5.4. Futbol base i competicions territorials • Filial del Nàstic (La Pobla de Mafumet): - Situat vuitè a la classificació. - Rep el Santfeliuenc, penúltim, diumenge a les 12 h al camp dels Esports Municipals de la Pobla. - L’entrenador Xavi Vilagut insisteix en fer-se forts a casa, analitzar tant victòries com derrotes i mantenir el nivell competitiu per sumar tres punts. • Juvenil del Nàstic: - Juga la novena jornada davant el Saragossa. • Nàstic femení (Primera Divisió Catalana): - Ocupa la desena posició. - Busca la tercera victòria consecutiva davant un rival penúltim amb 4 punts. 6. Mitjans, publicitat i economia local 6.1. Falques comercials i economia de proximitat • Diverses falques destaquen: - Campanyes d’Ematsa sobre la modernització de la xarxa de clavegueram amb tècniques no invasives (75% de les obres sense obrir rases). - Anuncis d’Obramat Tarragona orientats a professionals de la construcció (finestres a mida, materials i assessorament). - Promoció de la Fira Tarragona Marida amb presència de xefs com Ada Parellada, Arnau París, Pep Moreno i Vicent Guimerà. - Oferta comercial de Tarragona Ràdio per a negocis locals, amb tarifes adaptades (com la promoció “nou comerç”) i descomptes per contractes anuals. 6.2. Repàs de premsa • El Diari de Tarragona i Diari Més destaquen: - L’èxit de la fira d’ocupació (més de 3.000 persones per 600 llocs de treball). - L’estratègia conjunta del Port de Tarragona amb el de Barcelona dins Barcelona-Catalunya Centre Logístic. - L’increment pressupostari a municipis com Vila-seca. - El futur eclipse de 2026, que es podrà veure al 100% des de diversos municipis del Camp de Tarragona. • Premsa digital (TarragonaDigital, Tot 21, tarragonaradio.cat) reforça els temes de mobilitat, eclipse, oli nou al Morell i la crisi dels pescadors tarragonins. 7. Estructura radiofònica i continuïtat • El butlletí combina: - Blocs d’informació general (política local, mobilitat, economia, societat). - Cultura i agenda (congressos, festivals, fires, concerts). - Esports locals amb un focus especial en el Nàstic i altres clubs de Tarragona i Sant Pere i Sant Pau. - Informació de servei (trànsit, meteorologia, repàs de premsa). - Publicitat i autopromoció de programes de Tarragona Ràdio i serveis comercials locals. • Es reforça així el paper de l’emissora com a altaveu de la vida quotidiana de Tarragona i el Camp de Tarragona, connectant Ajuntament de Tarragona, teixit associatiu, sectors econòmics (pesca, comerç, restauració, esport) i ciutadania.
Context del programa i del concert Entrevista a Javi (Parc Sur) a Tarragona Ràdio per anunciar el concert de dissabte a la Sala Zero. Horaris: 21:00 h (portes: 20:30 h). Entrades: anticipades disponibles. El grup va actuar fa poc a Reus i a Tarragona a principis d’any. Estat i novetats del grup Any de gran creixement per a la banda: “flipant” i molt positiu. En plena gira de comiat del seu tercer disc: Si molesto os vais. Nou single provocador, “Bukele o bukaque”, que és un “regal” i no formarà part del pròxim disc. El quart disc s’encamina cap a un to més personal i intimista (“una mica més llorica”), amb lletres de dins cap enfora; tot i això, hi haurà cançons molt Parc Sur. Moments del directe i connexió amb el públic Cançó destacada: “Tu nombre es una puerta por cerrar”, que el públic canta en directe. Ambient emocional amb llum dels mòbils al lloc dels antics mechers. "Para mí es una movida mágica" (sobre sentir el públic cantar les seves cançons). Calendari i perspectives Possible llarga absència de Tarragona mentre enregistren el nou disc: podrien no tornar fins 2027-2028. Compromís de tornar a l’emissora per presentar el nou treball cançó a cançó quan estigui llest.
Context Qui: Miquel Gil, cantant i viatger musical amb gairebé 50 anys de trajectòria. On: Entrevista a Tarragona Ràdio; concert al Casino de Constantí dins del Festival Accents. Quan: Dissabte, 20.00 h (entrades anticipades disponibles). L’endemà, actuació a la Selva. Format: Duet i cançons despullades fins a l’essència. Idees clau Trajectòria: Inicis el 1973 (primer disc el 1975). Prop de mig segle a l’escenari: una vida dedicada a la música. Vocació i ofici: La música com a vocació i “vici” que es manté a un altre ritme i amb nous pressupostos, però sempre viva: assaig, nervis, escenari. Crear no s’esgota: Encara hi ha històries per explicar. Som “fills de qui som” i del context; la innovació és evolució, no generació espontània. Evolució en espiral: Canvi continu, sense tornar mai exactament al mateix punt; els codis canvien, l’ànima roman. Cultura i sentit: L’art i la cultura són intangibles que donen sentit; no tot són diners. Formats íntims: El duet permet arribar a llocs petits i públics diversos, amb caliu i proximitat (“cantar a la cara”), compensant la manca de “coloraines” amb emoció. "No, no és un comiat." "Mai tornes exactament al mateix lloc." "No tots són calés en aquesta vida." El directe: essència i emoció Del so ple d’orfebreria digital a la gama de grisos: despullar les cançons per quedar-se amb l’essència. Objectiu: emocionar i compartir una hora i escaig de gaudi compartit amb el públic. Properes cites Constantí: Dissabte, 20.00 h, Casino de Constantí, dins del Festival Accents. Entrades anticipades disponibles. La Selva: Actuació l’endemà, també en format duet. Per què val la pena Un artista amb mig segle d’ofici, que aposta per la proximitat, el relat i la veritat sonora. Una ocasió per viure les cançons en format íntim i essencial.
Resum de l’entrevista Context i protagonista Jan Cruz visita Tarragona Ràdio per presentar el nou projecte d’Azabache i celebrar el 30è aniversari del seu primer gran èxit. "És la primera vegada que ho confesso en directe: Azabache sense Camela no hauria existit." Origen d’Azabache i influència de Camela Després d’escoltar per primera vegada la cançó de Camela “Lágrimas de Amor” en una ràdio local, Jan confon el nom amb “Carmela” i no troba el disc. Inspirat per aquell so, compon un repertori d’Azabache basat en aquell estil nou i diferent. Més tard descobreix que el grup real era Camela, i als concerts combinava temes propis amb versions seves. Trajecte i èxits En l’època de les cintes de gasolinera i mercats, Azabache ven 45.000 còpies. Gran activitat de bolos, amb especial força a Madrid i també a Catalunya. Amb la nostàlgia dels 30 anys, decideixen fer un homenatge/tribut a Camela. Nou projecte: 30è aniversari d’Azabache tributant a Camela Format en duet: Jan i una companya de Barcelona amb timbre semblant. Es prepararà un show amb música en directe i nous arranjaments per adaptar el so original (molt electrònic) a la banda. Calendari previst: Arranjaments enllestits a finals de gener i inici d’assajos immediatament després. “Bolos” de prova en format reduït (veu + teclat) mentre s’ultimen detalls. Data filtrada: 6 de desembre, Els Garidells (actuació de prova). Anècdotes i concerts recents En el format “Sabina”, van tancar gira a Salou amb 10.000 persones d’assistència. Anècdota de les cadires: malgrat la preocupació per la gent gran, l’organització va encertar preveient molta afluència i el concert va ser un èxit rotund. Crida i cançons imprescindibles Invitació als barris: qui vulgui l’homenatge a Camela per a festes pot contactar amb el projecte. Cançó que no pot faltar: “Lágrimas de Amor”, la que va inspirar Azabache i de la qual Jan va arribar a compondre 8 temes en una sola nit. Detalls finals Record i ànims a Camela per la suspensió temporal de la gira per lesió d’un membre del grup. Catàleg de Jan disponible a YouTube (antics treballs digitalitzats de l’etapa de cintes). Dades clau 45.000 còpies venudes d’Azabache en l’època de les cintes. 10.000 persones a Salou en el show tribut a Sabina. 6 de desembre: actuació de prova als Els Garidells. Focus de gira: zona de Tarragona i rodalia.
Panorama general Doble bloc a Tarragona Ràdio: primer, informatius amb l’actualitat local; després, el magazín musical Fans de Tarragona amb entrevistes i agenda en directe. Informatius de Tarragona Ràdio (18:00–18:05) • Crisi de la pesca d’arrossegament: la Confraria de Pescadors alerta que la flota ha esgotat dies de sortida i pot aturar-se abans de Nadal. • Resposta institucional: el conseller Òscar Ordeig reclama mesures urgents a la UE i compensacions al sector. • Seguretat viària AP-7: transportistes qualifiquen de “pedaços” les restriccions i demanen solucions estructurals (N-340 com a autovia i tercer carril a l’Ebre). • Eficiència energètica: renovació d’enllumenat a Sant Salvador i Sant Ramon amb una reducció del 73% de potència total, projecte subvencionat per l’IDAE. • Cultura i recerca: congrés Tàrraco Biennal dedicat als amfiteatres romans; es reivindica estudiar millor l’amfiteatre de Tarragona. “La flota de Catalunya està morta ja… Si en una setmana no s’arregla aquesta situació, la flota pararà.” — Esteve Ortiz “No podem esperar més i anem tard… Toca un canvi de rumb i un nou paradigma a la pesca del Mediterrani.” — Òscar Ordeig Fans de Tarragona: entrevistes i música Miquel Gil — 50 anys de viatge musical i format duet (min 7:35–14:23) • El cantautor celebra prop de 50 anys de trajectòria i arriba al Casino de Constantí dins del Festival Accents en format duet: cançons “despullades” i centrades en l’essència. • Defensa l’evolució constant i l’ofici: “la música és una bici vocacional” que es viu a un altre ritme però sempre present. • Reivindica la cultura com a valor intangible més enllà dels diners. “Mai tornes exactament al mateix lloc… això és l’evolució.” Jan Cruz — Azabache, honest tribut a Camela (min 16:26–30:47) • Presenta Azabache: projecte que commemora 30 anys d’un disc que va vendre 45.000 còpies, ara reconvertit en homenatge a Camela. • Confessa l’origen: va compondre inspirat per una cançó sentida a la ràdio i, temps després, va descobrir que era de Camela; des d’aleshores, barrejava repertori propi i de Camela als concerts. • Preparant format amb banda (arreglos en curs fins a finals de gener) i dates per 2025; avanç: actuació als Garidells (6 desembre). • Manté també el tribut a Joaquín Sabina. “Azabache sense Camela no hauria existit — és la primera vegada que ho confesso en directe.” Parquesur — Comiat del 3r disc i nou rumb més personal (min 35:12–42:58) • Tornen a la Sala Zero (obertura 20:30, concert 21:00): comiat del tercer disc “Si molesto os vais” i anticipen un quart àlbum més personal (de dins cap enfora). • El single conjunt amb DJ Pollo, “Bukele o bukaque”, és un regal i no entrarà al nou disc. • Parlen de la catarsi d’escriure sobre sentiments universals (amor, desamor, nostàlgia) i del moment màgic de sentir el públic cantar. “Quan es parla amb franquesa, és fàcil empatitzar.” Daurats — Duet tarragoní, arrels i cançó crítica en directe (min 44:06–60:04) • Duet resident a Tarragona (fills nascuts a la ciutat), nom inspirat per la Costa Daurada. Debut arran de la pandèmia i l’amistat veïnal. • Concert a la Capsa de Música: diumenge, format migdia amb Luca Bonifacio (12:00) i Daurats cap a les 13:15. Repertori de temes propis i versions amb arranjaments propis. • Reivindiquen la ràdio com a mitjà d’imaginació (vs. imatge); es declaren “fills de l’AMT”. • Interpreten en directe una peça sobre la dependència digital i l’atenció (pantalles, estímul-recompensa) amb crida a recuperar la concentració i la lectura. “Hem fet un món ple d’interrupts… vull tornar a poder llegir.” Agenda i serveis (spots i avisos) • Teatre: Antagonista Teatro al Teatre Tarragona. • Obres de clavegueram amb tècniques no invasives (EMATSA). • Fira de l’Ocupació (Cambra de Tarragona) i Tarragona Marida (gastronomia i DO territorials). • Publicitat per a comerços a Tarragona Ràdio; missatges institucionals (Tanatori Municipal, ICIQ). Conclusions clau • Pesca: aturada imminent si no hi ha solucions; es demanen dies addicionals i compensacions. • Mobilitat: el sector reclama infraestructures estructurals (N-340 i AP-7) més enllà de limitacions. • Energia: estalvi del 73% d’electricitat a l’enllumenat de dos barris i extensió a altres punts de ciutat. • Cultura local viva: Fans de Tarragona acosta trajectòries consolidades (Miquel Gil) i projectes locals (Daurats), i impulsa l’escena amb sales com Sala Zero i Capsa de Música.
Resum del contingut Context i tema Entrevista a Paula Valls a Tarragona Ràdio arran del concert d’aquest dissabte a la parròquia de Sant Joan Baptista de Reus, dins del cicle Muses (Festival Accents). Es parla de la seva trajectòria, el vincle familiar amb la música, els nous senzills i el format de la gira. Punts clau Concert especial a Reus: espai singular amb gran acústica, en format duo per recuperar l’essència de les cançons. Projecte familiar: tema “Presència” fet “en família” (lletra de la mare, música del pare, bateria del germà; Paula a la veu). D’aquell impuls, el pare torna a publicar i neix un EP. Senzills recents: “Disculpa”, “Love is Real”, “Dono Voltes” i “Presència”. 10 anys de carrera discogràfica: del debut “Black and White” fins a “Començar de nou” (2023), passant per “I am”. Cinema: cançó original per a “La Vampira de Barcelona” (dir. Lluís Manés), composta i gravada amb molt poc marge de temps. Directe i procés creatiu: aposta per versions despullades (guitarra/piano i veu) perquè la cançó funcioni en el seu nucli. Possibles enregistraments en directe: material intern que podria veure la llum. Perfil personal: gran presència a l’escenari, però caràcter casolà i familiar fora d’ell. Cites destacades "Una cançó ha de funcionar amb una guitarra i veu, amb un piano i veu." "M’has fet plorar" (reacció del director en rebre la demo per a la pel·lícula). "Tinc moltes ganes d’aquest concert." Properes dates i formats Reus (parròquia de Sant Joan Baptista): concert en format duo dins del Festival Accents. Sant Pau d’Ordal (dia 29) i Vilanova i la Geltrú (dia 13). Més dates per al 2025, a anunciar. Recomanació: consultar la web de l’artista per al calendari actualitzat. Repertori i discografia Àlbums: “Black and White”, “I am”, “Començar de nou” (2023). Senzills: “Disculpa”, “Love is Real”, “Dono Voltes”, “Presència”. Lletres i atmosfera Fragments de lletres transmeten intimitat i enyor: "Em vaig perdre en els teus cabells i en la suavitat de la teva pell..." "Jo l’únic que esperava era fer net per dir-te que t’enyoro..." En conjunt, una conversa propera que retrata l’emoció, la maduresa artística i el batec familiar en el projecte de Paula Valls.
Context i convidats • Entrevista a Daurats (Mario i Hugo) als estudis de Tarragona Ràdio. • Conversa sobre la màgia de la ràdio (enfront del boom del Podcast), els inicis del duet, i el seu concert a la Capsa de Música. • Interpretació en directe de la cançó pròpia “Negra Revolució”, centrada en l’addicció a les pantalles i la postveritat. "La ràdio és ràdio... és imaginar-te les coses." La ràdio vs el Podcast: la màgia de l’àudio • Defensen la puresa de la ràdio com a espai d’imaginació i narració sense imatge. • Reconeixen l’èxit del Podcast, però reivindiquen que l’essència és escoltar històries quan tu vulguis. • Apunten a la convivència de formats: la tele i el cinema ja ocupen el seu lloc, i la ràdio ha de preservar el seu. Origen del nom i arrels a Tarragona • El nom del projecte juga amb la Costa Daurada i l’estima per Tarragona. • Són de Barcelona, però es declaren tarragonins d’adopció; els seus fills han nascut a Tarragona. Inicis i complicitat musical De veïns a projecte artístic • Es coneixen a classes de preparació al part i descobreixen que són veïns d’escala. • La pandèmia els fa repensar prioritats i llançar-se al projecte (2021). Primeres cançons i versions • Primer tema que van fer plegats: “Futur incert” (Carles Sanjosex), amb el qual també obriran el concert. • Combinació de temes propis i versions amb gir personal per sorprendre el públic. El concert a la Capsa de Música (format migdia) • Diumenge al migdia, amb ambient familiar: - 12:00: Luca Bonifacio. - 12:45–13:00: Daurats. - Durada aproximada: 1 h – 1 h 15 min. • Crida a la puntualitat i ambient de vermut: una canya, unes olives i concert. • Desig de futur: aprofitar els jardins de la Capsa quan el temps acompanyi; esment al moviment entorn de la Tabacalera. • Elogi a la sala: qualitat acústica i gestió pensada per músics; reconeixement a l’associació de músics local i al paper de l’AMT en el seu rodatge. La veritat del directe: ofici i imperfeccions • Defensa de la música viva: canvis de compàs, veus que pugen menys, acords que varien... formen part de l’autenticitat. • Crítica al nivell d’exigència fictícia generat per les xarxes: cal reeducar el públic. • Exemples d’imprevistos (cordes trencades) i resiliència escènica quan no hi ha equip tècnic ampli. Actuació en directe: “Negra Revolució” Temàtica i missatge • Denúncia de l’esclavitud digital i l’addicció a les pantalles (grans i petits), i crida a recuperar l’atenció, la lectura i el pensament crític. • Reivindicació de “treballar la llibertat”: educació, lectura i criteri propi com a camí cap a la llibertat real. "perduts en un bosc de pantalles let" "Ho podem compartir tot i al final només la merda compartim." "Pulsaré aquest botó. La postveritat s’acaba aquí." Moments clau de la peça (en acústic als estudis) • Admeten que ells mateixos lluiten cada dia per posar límits a les pantalles. • Gènesi de la cançó: lletra escrita de cop a les notes del mòbil; espontaneïtat sostinguda per anys de lectura, debat i ofici. Properes passes • Volen gravar temes i preparar un disc; obren la porta a productors interessats. • Recorden el contacte i la complicitat amb Tarragona Ràdio (estudis a Avinguda Roma) per futures novetats. Idees clau • Ràdio vs Podcast: defensa de la imaginació sonora i convivència de formats. • Arrelament a Tarragona: nom inspirat en la Costa Daurada; orgull de ciutat i de la seva escena. • Directe autèntic: imperfeccions com a valor; educar l’oient. • Pantalles i infància: crítica a la dependència digital i crida a recuperar el focus. • Projecte en creixement: del Dia de la Música a la Capsa de Música; següent pas, estudi i disc.
Panorama general de l’episodi En aquest episodi d’Arran de Mar a Tarragona Ràdio, el programa recorre tota la costa catalana per analitzar la crisi del sector pesquer mediterrani, l’impacte del canvi climàtic en el mar, la situació dels productors de musclos al Delta de l’Ebre, la transformació del Port de Vilanova i la Geltrú i diversos projectes de conservació marina i divulgació cultural i gastronòmica. 1. Obertura, equip i context climàtic (0–154) Presentació del programa • Programa emès el 13 de novembre del 2025, de 16 a 18 h, a Arran de Mar (autoanomenat “l’espai radiofònic més marítim de Catalunya”). • Presentació de l’equip tècnic i dels corresponsals repartits per la costa catalana. Alerta climàtica i COP30 • La tècnica Sílvia García destaca una mala notícia climàtica: abans de 2030 se superarà la línia vermella d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. • Es vincula amb la COP30 a Belém, que s’està celebrant en aquells dies. • Compromís del programa a seguir informant sobre les decisions d’aquesta cimera i el seu impacte en la mar Mediterrània. “Estarem pendents d’aquesta COP30, d’aquesta cimera del clima, i estarem aquí al peu del canó.” 2. Bloc informatiu de costa: pesca, voluntariat i aqüicultura (329–1773) 2.1. Nova normativa per a la pesca recreativa (329–513) • Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació: nou decret que obliga, des del 10 de gener de 2026, al registre electrònic de captures en pesca recreativa marítima. • Afecta tot el litoral espanyol i se centra en espècies protegides o regulades: tonyina vermella, albacora, agulles, peix espasa, merlí, lluç, entre d’altres. • Caldrà declarar les captures via una app que encara no existeix ni per Android ni per iOS. • El vicepresident de la secció de pesca marítima de la Federació Catalana de Pesca, Pedro Toral, denuncia: - Manca d’informació i improvisació. - Possibilitat d’afegir noves espècies sense criteris clars per als pescadors. - Sobrecàrrega normativa sumada a les regulacions 2024–2025 a les aigües interiors catalanes. Punt clau: es percep una creixent regulació sobre la pesca recreativa, amb escassa pedagogia i eines encara inexistents. 2.2. Voluntariat forestal ADF Gavarres Marítima (513–613) • L’Associació de Defensa Forestal Gavarres Marítima cerca voluntaris per a prevenció i primera intervenció en incendis forestals. • Requisits: - Més de 16 anys. - Residència a municipis de la zona de Gavarres i Costa Brava centre (Palamós, Calonge, Sant Feliu de Guíxols, etc.). - Mínim 60 hores anuals de dedicació. • Tasques i formació: - Prevenció, vigilància i primera intervenció. - Ús de maquinària forestal, mecànica, 4x4, primers auxilis, extinció forestal i radiocomunicacions. • El coordinador Gaspar Segués apel·la a la corresponsabilitat ciutadana: “Si t’agrada el bosc… fes un retorn. Dedica un dissabte al mes, cinc horetes.” 2.3. Crisi dels musclos al Delta de l’Ebre i viver a l’Ametlla (613–771) • Els productors de musclos del Delta de l’Ebre acaben de sembrar prop d’1,5 milions de kg de llavor, però: - La calorada d’agost ha matat un 90% de la cria autòctona als badies del Fangar i dels Alfacs. - Han hagut de comprar llavor a Itàlia, Grècia i França. • Gerardo Bonet (Fepromodel) explica que abans aquestes mortalitats extremes passaven “un cop cada quatre anys i ara passen tres de cada quatre”. • Conseqüències: - Forta pujada de costos. - Dependència de zones productores que també pateixen mortalitats pel escalfament del mar. 2.4. Viver de llavor autòctona a l’Ametlla de Mar (676–737) • Agricultura autoritza un viver de cria de musclo a la costa de l’Ametlla de Mar. • L’empresa Moluscos Maravierto instal·larà estructures en alta mar per produir uns 500.000 kg de llavor autòctona. • Objectius: - Abaratir costos dels musclaires. - Garantir una varietat 100% Delta de l’Ebre. - Diversificar orígens de llavor per reduir el risc davant episodis climàtics extrems. “Com més llocs diferents hi ha, el que fas és diluir el perill.” 2.5. Marcant tonyines vermelles amb pescadors recreatius (771–888) • 4a missió anual del Scientific Angler Tagging Tour a l’Ametlla de Mar (15–16 de novembre). • Participen més de 50 pescadors recreatius experts en captura i solta i científics de Ifremer (recerca marina internacional). • Objectiu: implantar 30–40 marques electròniques en grans exemplars de tonyina vermella prop de les granges d’engreix de Vall de Falgó. • Es vol estudiar: - Patrons de moviment i migració. - Comportament i hàbitat de tonyines que ja no marxen a l’Atlàntic i es queden a la Mediterrània. • L’alcaldessa de l’Ametlla, Eva de Lamo, destaca la importància de la ciència ciutadana i de millorar el coneixement de l’espècie per a la seva gestió sostenible. 3. Crisi de la pesca d’arrossegament i quotes europees (911–1660 & 1920–2514) 3.1. Vilanova i la Geltrú: sense dies per arribar a Nadal (911–1154 & 1920–2514) • La flota d’arrossegament de Vilanova i la Geltrú (unes 18–20 barques, la meitat de la flota pesquera local) ha gairebé exhaurit els dies de pesca permesos el 2025. • Normativa europea: limitació de dies de pesca l’any i, en el cas de la gamba, també quota de quilos (TAC). • Per mirar d’assegurar gamba per Nadal, s’ha autoritzat usar fins a un 10% de la quota de 2026, però: - No hi haurà prou dies de pesca per arribar a Nadal. - El 5–6 de desembre el 90% de la flota quedarà amarrada. 3.2. La veu del sector: Jaume Carnisser (1977–2514) El patró major de la Confraria de Pescadors de Vilanova, Jaume Carnisser, fa un relat extens i molt crític: • Insuficiència dels 130 dies de pesca anuals: per a una empresa que treballa uns 240–250 dies, caldrien 160–170 dies per ser viable. • Compliment de totes les mesures de sostenibilitat exigides: - Vedes i reserves marines. - Augment de la mida de la malla (dues vegades). - Instal·lació de portes voladores, menys agressives amb el fons. • Denúncia d’un doble sistema de control (dies + quilos) que fa inviable la gestió: “Si estàs controlat per una quota anual, no pots marcar també uns dies… que s’aclareixin una miqueta.” • Crítica dura a Brussel·les i al relat polític: - Sospita que es vol convertir el Mediterrani en un “parc mediàtic turístic”, sense vaixells de pesca. - El model normatiu copia el de grans vaixells industrials de l’Atlàntic, quan al Mediterrani la flota és petita i no treballa tot l’any. - Reclama coherència amb els informes científics que indiquen que la recuperació del Mediterrani ja supera els mínims exigits. • Impacte socioeconòmic: - La reducció de dies ha anat acompanyada d’inversions costoses en mesures selectives que ara no poden amortitzar. - Reivindica que, si només poden treballar 130 dies, la resta de dies haurien de ser compensats; però el sector prefereix treballar abans que rebre subvencions. - Recorda que de la pesca depenen peixateries, restauració i la dieta mediterrània. 3.3. Posició de l’administració catalana (1012–1090 & 1628–1660) • Antoni Espanya, director general de Política Marítima i Pesca Sostenible, explica: - ICATMAR ha fet un treball científic intens interpretant els dictàmens europeus. - Catalunya ha presentat a Madrid i a la Comissió Europea una proposta tècnica per flexibilitzar les jornades de pesca. - Recorda el principi de triple sostenibilitat: ambiental, social i econòmica. • El conseller Òscar Ordeig i el comissari europeu Costa Escandis semblen oberts a ampliar dies de pesca per al 2025, però: - El sector considera que arriben massa tard. - Denúncia una situació de “presa de pèl”: s’ha fet “els deures” però no hi ha compensacions reals. - Ordeig reclama un “nou paradigma” per a la pesca al Mediterrani. 3.4. Arenys de Mar: cas excepcional (1164–1318) • La flota d’arrossegament d’Arenys de Mar podrà pescar fins a final d’any gràcies a dies sobrants de dues embarcacions que no han pogut sortir. • Això permet mantenir l’activitat al port en un context en què el 70–80% de la flota catalana ja ha esgotat els dies. • El patró major Antoni Marzoa critica: - La “irresponsabilitat” del sistema de repartiment de dies. - La dependència de estudis obsolets que no reflecteixen la realitat actual del Mediterrani. - La reducció mitjana del 15% de dies de pesca entre 2024 i 2025. 3.5. Polèmica pel “martell” al Port d’Arenys (1347–1499) • Convocada una xerrada “Salvem el Port d’Arenys” contra la construcció d’un martell a la bocana del port. • El president del Club Nàutic, Carles Obac, denuncia: - Arenys és “l’únic port segur” entre Sant Feliu de Guíxols i Barcelona, i actua com a port refugi. - El martell tindria un impacte paisatgístic i ambiental fort i desvirtuaria el port. - No respon a cap demanda local: “ningú d’Arenys l’ha demanat”. - Considera que l’obra busca permetre l’amarratge de grans embarcacions i monetitzar l’espai portuari. • També qüestiona el pretext tècnic (un vent sud-sud-oest, “el vent del cementiri”) que, segons ell, “no existeix” com a risc real. 3.6. Tarragona: la flota al límit (1524–1660 & 3403–3508) • A la confraria de pescadors de Tarragona, només 9 de 22 embarcacions surten a la mar: moltes ja no tenen dies o se’ls guarden per Nadal. • El president Esteve Ortiz alerta: “La flota de Catalunya està morta ja… Si en una setmana no s’arregla aquesta situació, la flota pararà.” • Reclama que el president Illa pressioni el govern espanyol perquè porti el tema a Europa. • El conseller Ordeig, en visita institucional a l’Ajuntament de Tarragona i al Port de Tarragona, insisteix: - S’han fet grans inversions en mesures selectives, vedes i reducció d’esforç. - Ara calen fets i no només reconeixements verbals. - Reivindica un canvi de rumb que tingui en compte les famílies i el sistema alimentari. 4. Cultura, patrimoni i ciència a Tarragona (1690–1773 & 3428–3537) 4.1. Congrés Internacional Tàrraco Viva-nal sobre amfiteatres (1690–1752) • Presentació del congrés internacional Tàrraco Vianal 2025, centrat en els amfiteatres romans a la Mediterrània (20–21 de novembre). • Participaran una vintena de ponents i un centenar d’assistents. • Objectiu: estudiar l’evolució arquitectònica i simbòlica dels amfiteatres com a espais d’espectacles i de memòria (incloent la seva cristianització i patrimonialització). • El catedràtic d’Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Joaquín Ruiz de Arbulo, destaca: L’Amfiteatre Romà de Tarragona és “un dels monuments més visitats del patrimoni català, però poc conegut pel que fa al seu significat”. 4.2. Altres activitats culturals a Tarragona (3428–3537) • En el marc del programa “90 anys de la visita de Lorca a Tarragona”, es presenta el concert “Lorca entre Dionisos i Bacus” al Palau Firal i de Congressos. • L’espectacle combina textos de Federico García Lorca sobre poesia i música (el duende) amb direcció escènica de Marc Chornet i direcció musical de Xavier Pastrana. 5. Serveis i publicitat locals (1773–1894 & 3217–3371) L’episodi inclou diverses píndoles de servei públic i anuncis amb fort arrelament territorial: • Predicció marítima de Lluís M. Pérez: - Augment progressiu del vent de garbí, xaloc i llevant. - Onades de 2–4 metres, amb episodis de Fort maror i mar grossa entre divendres i dissabte. • Trànsit viari: Servei Català de Trànsit, amb congestions habituals a l’AP-7, C-58 i rondes de Barcelona, però sense incidències greus. • Anuncis locals sobre: - Obres de clavegueram a Tarragona i la Canonja (EMATSA). - Fira “Tarragona Marida” al passeig de les Palmeres (gastronomia + vins DO de la demarcació, amb xefs destacats). - L’ICIQ (Institut Català d’Investigació Química) al campus Sescelades. - Solucions de calefacció (Obramat), oferta cultural al Port de Tarragona, publicitat comercial a Tarragona Ràdio. 6. Entrevista: fotografia ornitològica al Delta de l’Ebre (3629–4531) 6.1. Isabel Luque, aficionada a la fotografia de natura • La periodista Cel Prieto entrevista Isabel Luque, una de les poques dones del Delta de l’Ebre especialitzada en fotografia ornitològica de manera amateur. • Inicis: - Passió per la fotografia des dels 11–12 anys. - Durant el confinament, comença a fer fotografia de paisatge i després fa el salt als ocells. - Rep formació informal d’una amiga fotògrafa i d’altres companys del món ornitològic. 6.2. El Delta com a territori ornitològic • Descobreix la riquesa d’espècies del Delta de l’Ebre (Riet Vell, el Pont del Través, el Violí, la casa de Fusta, el Fangar…). • Destaca que: - Cal molta paciència: molts dies no es fotografia res. - L’activitat és alhora afició, desconnexió i contacte amb la natura. - El Delta atrau molts turistes ornitològics (exemple: el Delta Birding Festival, amb públic internacional). 6.3. Gènere i afició • Tot i que hi ha moltes dones fotògrafes de natura, al territori local n’hi ha poques. • Isabel insta a normalitzar la presència femenina però admet que és un tema sobretot de gust i interès personal més que no pas d’accés formal. 6.4. La foto de l’àguila clanga i la gavina • Una de les darreres fotos virals d’Isabel mostra una àguila clanga (espècie rara a la zona) caçant una gavina. • Context: - Presa quasi fortuïta: Isabel ja tornava cap a casa i decideix passar per la casa de Fusta. - Des del cotxe veu moviment, agafa la càmera i captura la seqüència sense ser-ne conscient del tot. - A casa, revisant les imatges, comprova que és una raresa ornitològica; ornitòlegs confirmen l’espècie i la identifiquen amb un individu vist dies abans al Delta del Llobregat (mateixa ploma trencada a l’ala). • La imatge es fa molt popular a xarxes per la potència de la escena (rapinyaire amb la gavina agafada) i per la raresa de l’espècie en aquell indret. 6.5. Aprenentatge i equip • Isabel ha après sobretot de manera pràctica, observant comportaments i preguntant als ornitòlegs locals (ex. Manolo Sánchez). • Equip fotogràfic: - Càmera Olympus, amb un cos senzill per a paisatge i un objectiu més llarg per a ocells. - Recorda que els teleobjectius professionals poden arribar als 10.000 €. “És el meu hobby, és desconnexió total.” 7. Ecologia marina: praderies de Posidònia i carboni blau (4729–5649) 7.1. Estudi global sobre el carboni de les praderies marines • El periodista Carles entrevista Enric Gomis, biòleg del CSIC (Centre d’Estudis Avançats de Blanes) i investigador en praderies marines i carboni blau. • L’estudi, publicat a Nature, estima que les praderies marines del món retenen fins a 40 milions de tones de carboni en la seva biomassa viva. • Punt clau: la majoria d’estudis s’havien centrat fins ara en el carboni emmagatzemat al sediment (sol), i no tant en el de la planta viva. 7.2. Importància ecosistèmica • Tot i que el volum de carboni capturat no compensa per si sol les emissions globals de combustibles fòssils, té un paper rellevant perquè “tot esforç compta”. • Les praderies: - Són embornals de carboni (carboni blau). - Proporcionen hàbitat per a peixos, estabilitzen el sediment i reduïxen l’erosió. - Són clau per a la resiliència costanera davant el canvi climàtic. 7.3. Metodologia i col·laboració internacional • L’estudi compila dades de més de 350 articles científics de tot el món. • Treball altament col·laboratiu, amb molts investigadors implicats encara que no apareguin com a coautors. 7.4. Posidònia i escalfor del mar • Les praderies de gènere Posidònia (com la Posidònia oceànica al Mediterrani i Posidònia australis a Austràlia) són les que més carboni emmagatzemen per unitat de superfície. • Vulnerabilitat a les onades de calor marines: - Posidònia oceànica comença a patir mortalitat sostinguda per sobre dels 28,2 °C. - Amb l’escalfament del mar, augmenten els episodis crítics i la possibilitat de pèrdua massiva de praderies. - Teòricament podrien migrar cap a latituds més nòrdiques, però la velocitat del canvi climàtic fa dubtar que hi hagi temps per aquesta adaptació. 7.5. Amenaces locals: ancoratges i aigües residuals • Principals pressions sobre les praderies: - Aigües residuals i eutrofització: excés de nutrients, pèrdua de transparència i dificultat per a la fotosíntesi. - Ancoratge d’embarcacions sobre praderies: arranquen la part viva i exposen el sol ric en carboni, que es reoxida i allibera CO₂. • Efecte combinat: - Es perd la capacitat de captura futura (planta morta). - S’allibera el carboni acumulat durant segles o mil·lennis, accelerant encara més el canvi climàtic. 7.6. Posidònia i crèdits de carboni • S’està treballant per incloure les praderies en els mercats de crèdits de carboni, especialment avançat a Austràlia. • A Europa s’estan desenvolupant: - Metodologies per quantificar el carboni emmagatzemat i la seva variació. - Sistemes per credititzar conservació i restauració de praderies (no només pel carboni, sinó també per la biodiversitat). 7.7. Investigació futura • Enric Gomis, en el seu doctorat, analitza: - Quins factors físics i ecològics (profunditat, exposició, etc.) modulen els estocs de carboni al sediment. - Com es poden avaluar projectes de restauració per vincular-los a crèdits de carboni blau. 7.8. Mirada balear i missatge d’esperança • Com a mallorquí, Gomis subratlla la importància de les praderies a Balears, on poden captar fins a un 8% de les emissions locals. • Tot i l’impacte del turisme i l’ancoratge, veu una creixent consciència ciutadana i voluntat de protecció del mar gràcies a la divulgació i les xarxes. “Tenim una bomba de carboni que s’ha de preservar i restaurar.” 8. Gastronomia i identitat marinera: el “Calamarenys” (2549–3166) 8.1. 30a edició de les Jornades del Calamar a Arenys de Mar • Amb Oriol Leo des de Ràdio Arenys es fa un repàs exhaustiu a les Jornades Gastronòmiques del Calamar d’Arenys, el Calamarenys, que celebren 30 anys. • Característiques del calamar d’Arenys: - Producte autòcton, capturat amb potera (instrument vertical amb corona d’ams no mortals). - Pesca nocturna, a 20–30 metres de profunditat. - Enguany és un bon any de calamars, fet que ha facilitat les jornades. 8.2. Activitats gastronòmiques i culturals • Mostra gastronòmica (10 d’octubre) a la Llotja Vella: - 9 restaurants, 2 pastisseries i una cerveseria artesana. - Tapes diverses amb el calamar com a protagonista. • Show cooking d’Arnau París (“cuina pim-pam”) amb receptes ràpides i senzilles amb calamar d’Arenys. • Sopar popular per 200 comensals (24 d’octubre): - Aperitius, fideuada de calamars, postres i pastís del 30è aniversari. - Acompanyament musical amb el grup de havaneres La Vella Lola. 8.3. Divulgació ambiental i patrimonial • Xerrada de Pere Alzina sobre migració d’ocells i efectes del canvi climàtic, amb exemples concrets (augment del picot garser gros a cotes baixes; regressió del cucut reial). • Visita guiada als Museus d’Arenys per revisar la història nàutica, comercial i pesquera de la vila des del segle XVIII (escola de pilots, construcció de vaixells, port pesquer). 8.4. Sortides en barca i subhasta tradicional del peix • Sortides en barca amb la “Marinada” (5 €) quan la mar ho permet, per apropar el públic al món de la pesca. • Subhasta tradicional del peix al Pati del Calisay (cloenda de les jornades): - Recreació d’una subhasta a la baixa com les d’abans, amb paneres d’1 kg i preus cantats en veu alta per Josep Masdeu, antic subhastador de la confraria. - Productes: sobretot calamar de potera, però també lluç, pop, moll, rata, serrà, etc. - Activitat molt participada, que desperta nostàlgia entre els grans i curiositat entre els petits. “Poses un preu inicial i vas baixant ràpid… abans es feia amb pessetes i duros, ara amb euros.” 8.5. Balanç i impacte turístic • Ramir Vidal, regidor de Promoció Econòmica, destaca: - Assistència de mig miler de persones a la mostra gastronòmica. - 200 comensals al sopar popular amb entrades exhaurides. - Plena ocupació a les visites guiades, sortides amb barca i subhasta. - Participació d’una vintena de restaurants amb plats de calamar. • Consolidació del Calamarenys com a esdeveniment de referència que: - Posa en valor el producte local. - Atrau turisme de proximitat i de fora d’Arenys. - S’alinea amb el fet que Catalunya és Regió Mundial de la Gastronomia 2025. 9. Transformació del Port de Vilanova i l’economia blava (5906–6696) 9.1. El retorn de Margarita Díez i el nou context portuari • La nova directora de la zona portuària Centre de Ports de la Generalitat, Margarita Díez, torna a gestionar el Port de Vilanova i la Geltrú després d’un període al Port de Mataró. • A Mataró va afrontar una situació “crítica” d’obres i explotació, i ara aporta aquesta experiència a un sistema multiport. 9.2. Reptes generals dels ports catalans • Adaptació al canvi climàtic (infraestructures, gestió del litoral). • Impuls de l’economia blava (innovació, formació, recerca, turisme sostenible). • Millora de la relació port-ciutat, renaturalització i espais oberts a la ciutadania. • Implementació de la Llei de Ports 2019 i del nou Pla de Ports. 9.3. El port com a sistema equilibrat de quatre darsenes (6315–6464) Darsena pesquera: • Més de 40 embarcacions i 152 pescadors. • Sector considerat estratègic; durant la Covid es va demostrar el paper essencial del sector primari. • Projecte d’uns 500.000 € per: Renovar xarxes d’aigua i llum amb torretes telegestionades per optimitzar el consum. Millorar dics, fons marí i punt de recollida de residus. • La Generalitat es compromet a defensar dies de pesca a Europa i a promocionar el consum de peix local. Darsena esportiva (Club Nàutic): • Més de 800 embarcacions. • Forta dimensió social i educativa: Programa de vela escolar consolidat: 7 escoles i 2.600 alumnes l’any. Més de 560 embarcacions de trànsit l’any (la meitat estrangeres). • El club ha renovat pantalans, torretes, seu social, i aposta per la certificació ambiental i la millora contínua. Àrea tècnica (Penn Dennis): • Gran drassana de reparació i refit de grans embarcacions. • 200 treballadors fixos i fins a 800 persones en pics de feina (amb control d’acreditacions). • Aporta inversió estrangera i posiciona Vilanova en l’escena nàutica internacional (impulsada també per la Copa Amèrica). • Presència d’empreses d’enginyeria naval innovadora (CIM). Darsena comercial en transformació: • Abans especialitzada en productes siderúrgics (xatarra), ara sense aquesta mercaderia. • Es busca orientar-la cap a nous tràfics d’alt valor i cap a activitats d’economia blava i innovació naval. 9.4. Formació, recerca i inclusió • Vilanova aposta fort per la formació nàutica i tècnica: - Institut Lluch i Rafecas: cicles de reparació naval, amb creixent demanda. - IMET i UPC: formació superior vinculada a la mar i la tecnologia. - Cal adaptar el pla especial portuari per permetre nous usos educatius i d’innovació. • Projectes d’inclusió social i esport per a tothom: - Associació Superando: més de 1.000 sortides al mar amb infants amb trastorns de l’espectre autista. - Activitats de remo, submarinisme, vela lleugera i altres esports nàutics. 9.5. Pla especial i espais verds • El pla especial del port es va aprovar amb consens però cal adaptar-lo per: - Ampliar el punt d’informació turística del parc de Ribes Roges. - Reordenar algunes edificacions. - Consolidar la renaturalització de la zona de platja i torrent, abans degradada per residus. • El MITECO qüestiona si espais com el Parc de Ribes Roges o la platja de nàutica lleugera són o no usos portuaris, però Ports defensa que el port ha d’incloure: “Espais verds, espais per la ciutadania, espais on poder fer esport i gaudir de la natura.” • La gran plaça portuària, que ja va acollir el village de la Copa Amèrica, es vol consolidar com a espai per esdeveniments pactats amb el veïnat. 10. Fil conductor de l’episodi Al llarg de les dues hores, l’episodi dibuixa un gran retrat de la vida al litoral català: • Crisi estructural de la pesca mediterrània (Vilanova, Arenys, Tarragona) davant de les polítiques europees de reducció d’esforç i una gestió que el sector percep com a allunyada de la realitat. • Impacte del canvi climàtic en el mar: mortalitat de musclos al Delta de l’Ebre, onades de calor marines que amenacen la Posidònia oceànica, riscos d’inundació i obres hidràuliques (esmentades a l’inici). • Respostes locals i científiques: nous vivers de llavor de musclo, marcatge de tonyines amb ciència ciutadana, recerca en carboni blau i congressos sobre el patrimoni romà com l’Amfiteatre Romà de Tàrraco. • Construcció d’identitat marinera a través de la gastronomia (Calamarenys), la fotografia de natura i les festes locals, que connecten la ciutadania amb el mar i amb el món de la pesca. • Transformació dels ports (especialment Vilanova i la Geltrú) com a espais multifuncionals: pesca, indústria, esport, recerca, turisme i educació, tot plegat sota el paraigua de l’economia blava. L’episodi combina així denúncia, anàlisi tècnica, relats personals i celebració cultural, mostrant com la costa catalana conviu entre la pressió normativa, el canvi climàtic i l’esforç constant per mantenir viva la seva relació amb la mar.
Redescobreix la cultura. Gaudeix de tots els seus vessants. Enamora’t de la música, el teatre, la literatura, la pintura o la història amb la Mònica Socias. T de Cultura és l’espai radiofònic per esbrinar… Què és la cultura?
Panorama general Informatiu del migdia de Tarragona Ràdio (Tarragona Actualitat) amb l’actualitat local destacada: crisi de les quotes de pesca d’arrossegament, seguretat viària a l’AP-7, congrés sobre amfiteatres romans, serveis municipals, successos, cultura, mobilitzacions socials i esports. Mar i economia: la flota d’arrossegament, al límit Clau: Els pescadors alerten que han esgotat els dies de treball assignats per al 2025 i demanen ampliar-ne el nombre de manera urgent. • Reunió a la confraria amb el conseller Òscar Ordeig i representants institucionals del territori, incloent el Port de Tarragona. • El president de la confraria, Esteve Ortiz, reclama pressió a Europa i a l’Estat per salvar la flota mediterrània. "La flota de Catalunya està morta ja... si en una setmana no s’arregla aquesta situació, la flota pararà." — Esteve Ortiz • Ordeig exigeix mesures immediates i apunta a un nou paradigma de la pesca al Mediterrani, després d’anys d’inversions i parades: cal compensació i ampliació de dies. • Risc d’abastiment per Nadal si no s’actua (menys peix local a mercats). Mobilitat i seguretat viària: “pedaços” a l’AP-7 Clau: El sector del transport (FEAT) considera insuficients les noves restriccions; proposa solucions estructurals. • Després de la reunió amb Trànsit, els transportistes titllen de “pedaços” les mesures de reducció de velocitat i restriccions d’avançament. • Demanen: convertir la N-340 en autovia i un tercer carril a l’AP-7 al tram de l’Ebre (actualment no absorbeix els ~12.000 camions/dia). Patrimoni i recerca: amfiteatres romans al centre Clau: El Congrés Internacional Tarracovianal (20–21 nov.) aborda l’arquitectura, conservació i valor actual dels amfiteatres del Mediterrani. • Seu: Institut Català d’Arqueologia Clàssica (Tarragona). Estudis de casos: Albània, Tunísia, Cartagena, Burgos, Còrdoba, Mèrida i Tarragona. • Ponències sobre intervencions arqueològiques, tècniques constructives, conservació i transformacions urbanes. • El catedràtic Joaquín Ruiz de Arbulo (URV) remarca que l’Amfiteatre Romà és “molt visitat però poc entès”. "És un monument molt conegut... però poc conegut del que significa." — J. Ruiz de Arbulo • Tancament amb visita comentada a l’Amfiteatre Romà i el seu paper com a espai de culte tardoantic i símbol patrimonial. Serveis municipals i eficiència energètica Clau: Renovació d’enllumenat a Sant Salvador i Sant Ramon per estalvi energètic i sostenibilitat. • Substitució de 345 lluminàries (192 a Sant Salvador, 153 a Sant Ramon). • Reducció de potència total: de 109 kW a ~30 kW (-73%), amb suport de l’IDAE. • El projecte s’estendrà a altres punts (p. ex. Plaça Imperial Tarracó, Sant Pere i Sant Pau). Successos • Mossos intercepten a l’AP-7 un vehicle amb 170 embolcalls de haixix després d’una persecució; dos detinguts i pas a disposició judicial. • Detingut un jove (18 anys) per tres robatoris amb força a domicilis (c. Eivissa); localitzat i arrestat a la Plaça de la Font. Societat civil: suport a Palestina • La Comunitat Palestina Àrab Unida de Tarragona i la Plataforma Unitària del Camp de Tarragona convoquen concentració a l’estàtua dels Despullats per reclamar justícia, responsabilitats i fi de relacions militars/diplomàtiques/econòmiques amb els responsables de la violència. Cultura: 90 anys de Lorca a Tarragona • Concert “Lorca entre Dionissos i Bacus” al Palau de Congressos, amb textos seleccionats per Marc Chornet i música de Xavier Pastrana; participen Paul Jiménez i Gerard Marsal amb el Cor Ciutat de Tarragona. "El duende… aquesta màgia i poder invisible del cant flamenc." — Marc Chornet • Jornades “Poeta en Tarragona” de la Universitat Rovira i Virgili (URV): ponents com Antonina Rodrigo, Pepa Merlo, Josep Maria Rosselló, Enrique Bonet, Víctor Amela; context històric amb Carlota Vidal i testimonis de Viviana de Salvador i Esther Forgas. Educació i taxes: llars d’infants municipals • L’executiu de Rubén Viñuales actualitza quotes (0–1 anys sense revisar des de 2021). Amb tarificació social, l’impacte per a famílies queda entorn del 10% de mitjana. • Increment acumulat 2022–2025: ~13,75%; a partir de l’1/07/2026, augment mitjà mensual entre 3,5 € i 12,25 € (les més vulnerables: increments freqüents de 2,5 €). • Aprovació en comissió amb PSC, Junts i no adscrita; ERC hi vota en contra. Esports Selecció Catalana i Nàstic de Tarragona • Convocats del Nàstic de Tarragona per a l’amistós contra Palestina: Marc Montalvo i Jaume Jardí (seleccionador: Gerard López; Estadi Olímpic Lluís Companys). • El tècnic grana Cristóbal Parralo demana contundència a les àrees i més ambició: "No pot ser que el Nàstic sigui l’equip més golejat de la categoria." "Cal ser més punyents, intensos i agressius des del primer minut." Bàsquet • TGN Bàsquet (Supercopa): 0-8 d’inici de temporada. L’entrenador Sergio Lou atribueix el mal inici a una planificació tardana i a l’aposta per jugadores joves que requereixen rodatge, però confia en la millora. Cursa urbana i salut • Presentada una cursa amb caminada i circuits de 5 i 10 km (sortida/arribada a la Via de l’Imperi Romà). El conseller d’Esports Mario Soler subratlla el valor de l’activitat física per a la salut i el caràcter solidari de l’esdeveniment. El temps i la mobilitat • Temps: màximes suaus (fins a 23 °C a Tarragona), calitja i pols en suspensió; precipitacions febles amb fang possibles. • Mobilitat: afectacions per obres a la “27” (tram Pobla de Mafumet–Constantí, direcció Tarragona) i Avinguda Roma (vial lateral cap als barris de Ponent) fins a les 17 h.
Resum de l'episodi L'edició d'avui de TGN Esports a Tarragona Ràdio se centra en l'actualitat futbolística i ciclista de la ciutat. El programa destaca el debut a les banquetes de l'exjugador grana Jordi Gravolosa, la presentació del nou estil de joc de Cristóbal Parralo al Nàstic i la celebració de l'any vinent pels 40 anys del Club Ciclista Campclar. Seccions Principals L'experiència de Jordi Gravolosa a la Unió Esportiva Figueres L'exfutbolista matalasser, que va vestir la samarreta del Nàstic en més de 200 partits, inicia una nova etapa com a entrenador a la Primera Catalana. • Comparteix la seva il·lusió per aquest repte personal i professional. • Recorda la seva etapa al Nou Estadi sota la presidència d'Antoni Baixeras. • Debut oficial contra el líder de la categoria, l'Argentona. L'era Cristóbal Parralo al Nàstic Anàlisi de la primera entrevista del nou tècnic grana, on marca les línies mestres del seu projecte esportiu. • Objectiu prioritari: Aturar la sagnia de gols en contra; el tècnic no tolera ser l'equip més golejat. • ADN Propi: Es busca un equip més punyent i agressiu en les dues àrees. • El tècnic demana temps per avaluar la plantilla abans de decidir possibles fixatges al mercat d'hivern. 40è Aniversari del Club Ciclista Campclar Entrevista amb Diego Bosch, president de l'entitat, sobre la trajectòria i el futur del club del barri de Ponent. • El club complirà 40 anys el 16 de setembre de 2026, coincidint amb les festes de Santa Tecla. • Es plantegen actes especials aprofitant la sortida d'una etapa de la Volta a Catalunya (mencionada habitualment com a referent de gran competició) i la tradicional cursa de la Rambla Nova. "Vam aconseguir ser campions de la Copa d'Espanya, un orgull per a un club de barri." Conclusió L'esport tarragoní viu un moment de transició a la banqueta del Nàstic i de celebració històrica amb entitats consolidades com el club de Campclar.
Resum general Sempre Nàstic - Podcast de Tarragona Ràdio porta una edició amb doble focus: la primera entrevista a Cristóbal Parralo com a nou tècnic grana i una conversa musical i sentimental amb Vergüenza Ajena. L’episodi combina diagnosi esportiva, prèvia de partit i la veu de l’afició a través de la cultura nastiquera. Punts clau Diagnosi contundent de Parralo: cal millorar la contundència a les àrees i la concentració; l’equip és actualment el més golejat i li costa generar ocasions clares. Model de joc per davant del rival: davant el Marbella (amb entrenador nou), el Nàstic se centrarà a consolidar automatismes propis. La Primera Federació és de detalls: igualtat màxima; els detalls decideixen partits i temporades. Afició com a motor: amb prop de 8.000 espectadors, l’equip vol proposar i atacar des del primer minut per fer-la sentir-se orgullosa. Memes a Banda (Arnau Curto): crítica a la fragilitat defensiva, però esperança pel caràcter competit i la reacció mostrada a Múrcia. Vergüenza Ajena: origen del grup, creació de l’himne popular “Sant Grana”, arrelament a la cultura tarragonina (Santa Tecla, Castells) i crida a recuperar jugadors de casa. Contingut Entrevista a Cristóbal Parralo Adaptació i preparació: arriba amb energia i claredat d’idees; poc temps per conèixer plantilla i rivals, però amb intensitat d’entrenament molt bona. Millores urgents: Contundència defensiva i atenció als detalls. Més punxents a l’últim terç: intensitat, agressivitat i ambició per anar a buscar els partits. Derrota a Múrcia (3-2): bona mitja hora inicial, però dos gols en un minut penalitzen; cal evitar desconnexions i cuidar petiteses. Prèvia vs Marbella: canvi d’entrenador rival genera incògnites; focus en model propi i automatismes. La categoria: extremadament igualada; playoff i descens, a tocar. Determinant concentració i fons d’armari. Plantilla i mercat: bona implicació; massa d’hora per jutjar mancances. El mercat d’hivern es valorarà amb la direcció esportiva quan toqui. Club i afició: el Nàstic és gran club; objectiu: joc proactiu perquè l’afició s’hi reconegui. Noms propis: retrobament amb Jaume Jardí, ara més madur; aprendre de playoffs perduts (Màlaga) i mantenir calma i paciència durant l’any. Memes a Banda (Arnau Curto) Realitat: 3 derrotes seguides i equip més golejat. Lectura doble: Negativa: encaix en minuts clau i sotrac anímic. Positiva: caràcter competitiu i no abaixar els braços; classificació encara oberta. Missatge: hi ha temps per corregir el “forat al vaixell” si s’actua ja. Nàstic Digital amb Vergüenza Ajena Origen del grup: neix d’una cançó d’aniversari el 2008; creix per empenta de la gent de Tarragona. Lligam amb el Nàstic: familiar, social i musical (dinars d’època d’ascens, actuacions al camp). “Sant Grana”: lletra d’Enric Pujol sobre sentiment grana; el grup la transforma en cançó i esdevé himne oficiós. Cultura tarragonina: orgull de ciutat i tradicions com Santa Tecla i els Castells. Nova música: els agradaria fer una rumba més canyera per a l’afició. Actualitat i crítica: malestar per la destitució de Dani Vidal; reclam de més jugadors de casa (projecte de La Pobla) i perfils de club que arrosseguin l’afició. Objectiu esportiu: evitar un nou playoff; lluitar per ser primers encara que costi. Cites destacades "No pot ser que el Nàstic sigui l’equip més golejat de la categoria." "M’agradaria una comunió important amb l’equip; tots junts som més forts." Qui hi participa Presentació i conducció: Jordi Blanc (Tarragona Ràdio) Convidat: Cristóbal Parralo (nou entrenador) Col·laborador: Arnau Curto (Memes a Banda) Nàstic Digital: Rafa Larrañaga i Pau Caballé (entrevistadors) Convidats musicals: Sergi i Tito (Vergüenza Ajena) Per què escoltar aquest episodi Per entendre, en paraules del tècnic, què falla i com es vol corregir de manera immediata. Per captar el pols de l’afició: crítica, esperança i identitat a través de la música i la cultura grana. Per preparar la prèvia del Marbella amb una mirada centrada en el model i els detalls que decideixen partits.
Monogràfic sobre el Grup Aires del Tarragonès Aquest episodi del programa Havaneres, des del balcó (emès el 17 de gener de 2005) se centra en la trajectòria i el repertori del grup Aires del Tarragonès. La formació, nascuda a Altafulla, presenta una selecció de peces que combinen la tradició cubana amb la identitat marinera catalana. Repertori Musical i Història El grup va ser fundat l'any 1997 a Altafulla sota el nom original de Médol. Durant el programa s'explica la relació històrica del municipi amb el comerç americà, especialment l'exportació de vi, fruita seca i cebes. • L'herència cubana: S'interpreten temes com En un bohío de Joan Andreu i la popular La caña dulce. • Composicions locals: Es destaca la cançó Bon català, amb lletra de Josep Maria Bellidó i música de Xavier Pardina, estrenada a la Cantada d'Havaneres d'Altafulla. • Clàssics del gènere: No falten peces emblemàtiques com Lola la tavernera de Carles Casanovas i Josep Bastons. "Des d'Altafulla s'exportava fruita seca, vi i cebes, creant una gran activitat comercial que repercutia en tota la comarca." Peces destacades Mar Bonança: Un vals de Josep Martí Bépez i Ricard Viladesà. Tamariu: Havanera de Narcisa Oliver i Josep Bastons que descriu el paisatge de la Costa Brava. La cubanita: Una cançó que evoca la nostàlgia de les Antilles.
Retorn a la Tradició Marinera L'episodi d'avui de Havaneres des del balcó, emès originalment per Tarragona Ràdio, se centra en la celebració de les festes nadalenques a través del gènere de l'havanera. El programa inicia amb un clàssic del mestre Ortega Monasterio, establint un to nostàlgic i festiu que connecta la mar amb el pessebre. Peces Destacades i Compositors El programa fa un recorregut per diverses interpretacions que barregen la tradició catalana amb influències basques i cançons de postguerra: • Nadala Marinera: Interpretada pel grup Cavall Bernat, és una peça fonamental per entendre la fusió de Nadal i el món pesquer. • La Bella Lola: Una de les havaneres més universals, presentada en aquesta ocasió per Goyo Garayalde. • Padre Sol i Blanques com palomes: Peces del reconegut compositor basc Alfredo Donnay, interpretades per agrupacions de Vitoria-Gasteiz, que mostren l'arrelament d'aquest gènere al País Basc. Música i Cinema Es fa una menció especial a la pel·lícula de 1970 de Basilio Martín Patino, Canciones para después de una guerra, la qual va rescatar temes musicals de la meitat del segle XX que formen part de la memòria col·lectiva. "Yo te diré porque mi canción te llamo sin pesar, me falta tu risa, me faltan tus besos..." El programa tanca amb una selecció de cant coral de gran qualitat, reafirmant la vigència de les corals en la preservació de la música popular.
Havaneres i Cançons de Mar a Tarragona Ràdio Aquest episodi del programa Havaneres des del Balcó, emès el 20 de febrer de 2005, presenta una selecció musical que ret homenatge a la tradició marinera, la vida dels pescadors i la influència de la música caribenya a les nostres costes. Temes i Peces Musicals Principals • La vida al mar: S'obre l'episodi amb la peça El balset a la xalana, interpretada per les veus de l'Estein, que descriu amb un toc d'humor i realisme les dificultats del mareig i la pesca a trenc d'alba. • Llegendes familiars: El grup Barcarola interpreta L'avi, el net i la barca de Josep Antoni Carrau. Una emotiva cançó que narra el relleu generacional en l'ofici de la pesca a Vilassar. • Influències Cubanes: El grup Terra Endins aporta el seu estil amb Café Tengo, una melodia antiga i popular que celebra els aromes i la vida a les Antilles, destacant la riquesa del cafè i el tabac. • Homenatges Locals: - L'autor Javier Pardina presenta Abizanda, interpretada per Benfor, una peça nostàlgica sobre els records d'infantesa al Pirineu. - El grup Canya Dolça dedica una cançó a Cambrils, descrivint la bellesa de la seva platja, el port i la posta de sol a la Costa Daurada. Cites i Moments Destacats "Ja aniré a comprar peix al mercat." Aquesta frase conclou la primera intervenció musical, subratllant amb ironia la dura realitat del pescador que no té sort amb les xarxes. També destaca l'obra del cubà José White, interpretada per L'Espingari, tancant el programa amb la clàssica peça Bella Cubana. Barcarola no només es refereix a un gènere musical d'origen venecià, sinó que en aquest context dóna nom a un dels grups participants.
Viatge per la Música Popular i l'Influència del Carib Aquest episodi de Tarragona Ràdio, emès originalment el febrer del 2005, ens convida a un recorregut sonor per la península a través de la música popular, amb un èmfasi especial en la petjada de les havaneres i els vincles amb les colònies americanes. De Madrid al Carib: L'Havanera Castellana El programa explora com gèneres originaris del Carib van arrelar fortament a regions interiors com Castella i Lleó. Aquesta fusió musical queda palesa en la interpretació de peces que parlen d'enyorança i de l'intercanvi cultural entre Espanya i Cuba. • L'estètica tradicional: Es recorden temps d'il·lusions amb lletres que evoquen les nits de Madrid i les llums de gas. • La connexió cubana: Cançons que conviden a la "linda cubana" a conèixer les terres de Castella, unint ritmes tropicals amb el sentiment peninsular. Tradició al Nord de la Península El recorregut continua cap al Cantàbric, on les agrupacions corals adapten cançons populars que formen part de l'imaginari col·lectiu. • Astúries: Versió del clàssic De colores interpretat per corals locals. • La Bella Lola: El programa ens ofereix una versió d'aquesta emblemàtica havanera, descrivint la imatge dels mariners que perden el compàs davant la bellesa d'una dona a la platja. La Perspectiva de Von Humboldt i la Connexió Basca Es tanca el bloc temàtic citant el baró alemany Alexander von Humboldt, qui a principis del segle XIX ja destacava la influència dels catalans, gallecs i bascos en el comerç i els costums de les colònies americanes. Com a exemple d'aquesta herència, s'escolten peces populars en euskera. "Els catalans, els gallecs i els biscaïns tenen freqüents relacions amb Amèrica, exercint una notable influència en els costums i el comerç colonial."
Viatge Musical a través de l'Havanera Aquest episodi de Havaneres des del balcó, emès originalment des de Tarragona Ràdio el gener de 2005, ens convida a realitzar un recorregut sonor per la geografia espanyola on el gènere de l'havanera ha arrelat amb més força. El programa serveix com a inici d'una sèrie especial de dos capítols dedicada a explorar les diverses comunitats autònomes amb tradició marinera i musical vinculada a Cuba. Cadis i la connexió amb l'Havana L'episodi arrenca amb la interpretació de les famoses Habaneras de Cádiz, una obra emblemàtica d'Antonio Burgos i Carlos Cano. A través d'aquesta cançó, s'explora la semblança gairebé mirall entre la ciutat andalusa i la capital cubana: • La descripció del Malecón i la seva relació amb la Caleta de Cadis. • L'ús del compàs del tango gadità que es confon amb el ritme de l'havanera. • La idea central que recorre la lletra: > "La Habana es Cádiz con más negritos; Cádiz es La Habana con más salero." L'etapa canària: Mitologia i Bruixeria El programa es trasllada ràpidament cap a les Illes Canàries, on el mestissatge cultural és encara més evident. S'introdueix el tema Habanera embrujada d'Olga Serpa i Mesticay, en col·laboració amb Carlos Cano. Aquesta peça destaca per: • Narrar la història d'una jove canària que ven la seva ànima per retrobar el seu amant a Cuba. • L'ús d'elements del folklore local i referències a la bruixeria tradicional. • La barreja de ritmes atlàntics que defineixen la identitat musical de l'arxipèlag.
Panorama general del programa Tarragona Ràdio obre una edició molt completa de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 amb cultura, natura, enogastronomia, comunitat, humor i arts escèniques locals. Cultura: Lorca torna a Tarragona (90 anys de la visita) L’espectacle “Lorca entre Dionísos i Bacus” (Palau de Fires i Congressos) Protagonistes: Marc Jornet (dramaturg) i Xavier Pastrana (director del Cor Ciutat de Tarragona). Proposta coral, musical i de dansa amb textos de conferències de Lorca (el duende, les cançons de bressol i la mirada sobre Góngora) i arranjaments nous fidels a l’esperit lorquià. Escenografia immersiva a l’“espai polivalent” (aforament limitat a 200 persones) amb posada en escena de 360º. Convé destacar la connexió de Lorca amb Tarragona (Santa Tecla, grallers i l’antiguitat clàssica) i el respecte escrupolós als seus acompanyaments pianístics originals. "La música arriba directa a l’ànima, via directa." • Hora: 21.00 Natura: 14a Mostra de Bolets (Associació Micològica de Tarragona) Collites, canvi de temps i consells de seguretat Terreny: Pati Jaume I (dissabte i diumenge). Equip en sortida al Port de Cantó, Ports de Beseit i zones del Camp de Tarragona. Any irregular: pluja sí, però temperatures altes; florades curtes i poca varietat. Objectiu: mostrar tant comestibles com espècies tòxiques per educar el públic. Consells clau: Civisme al bosc: no destrossar, no malmetre els ecosistemes. Seguretat alimentària: > "Si no el coneixes, no te’l mengis." Portar exemplars sencers i consultar experts (dimarts a l’Institut Vidal i Barraquer). Enogastronomia: Fira Tarragona Marida i estat de les DO Diàleg amb les DO del territori Participants: Maria Rosa Blanc (denominació d’origen de Tarragona), Elisabet Faez (Conca de Barberà) i Salus Álvarez (Priorat). Collita 2025: Millor que l’any anterior en volum (Tarragona +20/25% vs. fa 1-2 anys), alta qualitat al Priorat per la sanitat de la vinya amb poca pluja. Varema avançada (calor a l’agost). Enoturisme: rutes actives tot l’any (cal reservar); experiències als cellers i festes locals del vi gairebé cada cap de setmana. Reptes: Cartes de vins a restaurants: cal més presència de producte local (objectiu 50-60%). Grans superfícies: barrera de preu, volum i marques; el canal natural dels cellers artesans és restauració, botiga especialitzada i venda directa en celler. Fira Tarragona Marida (Passeig de les Palmeres) Dates: 14-16 de novembre, a tocar del Balcó del Mediterrani i del tram de Tocar ferro. Propostes: cuina en directe, activitats familiars, música, podcasts i vins de les 8 DO de la demarcació. Comunitat: Festa de la Igualtat i la Diversitat al Serrallo Un dia sencer de convivència, cultura i drets Lloc: El Serrallo (barri mariner). Organitza l’Associació de Veïns. Contingut: esmorzar de sardines, fideuada, musclos, bingo, DJs i música urbana; lectura de manifest per Cinta Pastor. Missatge: defensa dels drets humans i LGTBIQ+, memòria i lluita feminista, i suport al sector pesquer del barri. “Els drets s’han de defensar cada dia; el poble salva el poble.” Humor: meta-humor, “hype” i acudits impossibles Secció “Fem l’humor” amb Miquel González: definició de hype, metagags radiofònics i acudits delirants. Gag recurrent: l’entrevista amb l’alcalde “efectivament” i el tast d’anglesismes (Iron Man / “I don’t know”). Arts escèniques locals: estrenes i aniversaris Zones Al·lata – 40 anys Espectacle: “Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos” (textos de Rafael Alberti, eco del surrealisme – Chaplin, Keaton – i música en directe dirigida per Anton Baixeres). To: tràgicòmic, poètic i grotesc sobre les contradiccions humanes i la necessitat de comunitat. Sala Trono – “Lo de Jaume I” (Companyia Celcia) Autoria/Equip: Arnau Fà i Paula Moles (amb música de Marc Sambola), sàtira política i musical de creació pròpia en català. Sinopsi: una presidenta extrema de la Generalitat (Lídia Ubiols) vol “purificar” la catalanitat a partir d’una relíquia biològica atribuïda a Jaume I. Referents: Dames i Vells, Polònia, La Cubana i Monty Python. Altres moments destacats OPI “Espineta en Tarragonins” de Pau Ricomà: la música com a llenguatge universal que activa emocions col·lectives. Esports: espais del Nàstic i prèvia de partit al Nou Estadi Costa Daurada. Tancament musical amb temacles i pas al Butlletí informatiu.
