Carrer d'Artistes 15/11/25 amb Anna Ortega

La Terra és Plana 15/11/25 amb Bet@

Manà Manà, 15/11/25, les notícies del Cor amb M@r Pérez

Microplàstics i aigua de l’aixeta: seguretat i reptes

Resum general Contingut principal: Entrevista sobre la presència de microplàstics a l’aigua de l’aixeta i a l’aigua embotellada, centrada en estudis fets a l’àrea metropolitana de Barcelona i extrapolables a Tarragona i a la resta d’Europa. Estat del trànsit Esment inicial al Servei Català de Trànsit: Accident a l’AP-7 a l’altura de Barberà del Vallès. Dos carrils tallats en sentit sud (cap a Sant Cugat, El Papiol, Tarragona). Uns 4 km de cues entre Santa Perpètua i Barberà. Resta de la xarxa viària: circulació tranquil·la. Qualitat de l’aigua de l’aixeta "Podem afirmar que la qualitat de l'aigua de l'aixeta és bona o molt bona? — Sense cap dubte." La qualitat de l’aigua de l’aixeta a l’àrea metropolitana de Barcelona és bona o molt bona. Els resultats s’obtenen analitzant: Dues grans dessalinitzadores. Dues plantes potabilitzadores. Es considera que els resultats són extrapolables a: La planta del CAT que subministra aigua a Tarragona. Altres punts de Catalunya, de l’Estat i d’Europa amb tecnologies similars. Dessalinitzadores vs potabilitzadores Diferències de procés Les plantes tenen processos interns diferents: Tipus de filtratge. Tipus de tractament aplicat a l’aigua. A les dessalinitzadores: Els nivells de microplàstics a l’entrada poden ser molt elevats. Després del procés d’osmosi, els microplàstics s’eliminen gairebé completament. Després es fa la remineralització (reincorporar sals minerals) per fer l’aigua bevible. Eficiència d’eliminació de microplàstics Percentatges d’eliminació de microplàstics: Entre el 85% i el 95% en general. Una planta concreta arriba fins al 99,5% d’eliminació. Això significa que: De cada 100 microplàstics, se n’eliminen 99. Punts de reincorporació de microplàstics Tot i la gran eficiència, hi ha punts concrets del procés on els microplàstics poden tornar a aparèixer: Remineralització a les dessalinitzadores: Quan s’hi afegeixen sals minerals i reactius, aquests poden aportar nous microplàstics. Recirculació de filtres: Els filtres que retenen microplàstics, per fer més sostenible el procés, es rentegen i es recirculen. Aquesta recirculació pot reintroduir microplàstics a la planta i reduir l’eficiència global. Tot i això, el disseny de les plantes i la capacitat de filtratge fa que el resultat final sigui una aigua amb molt pocs microplàstics a l’aixeta. Origen dels microplàstics a l’aigua L’aigua que entra a les plantes de tractament pot tenir nivells molt diferents de microplàstics segons la font: Riu Llobregat: Fins a 4 microplàstics per litre a l’entrada de la planta. Riu amb forta pressió antròpica (ús humà intensiu, abocament d’aigües residuals, etc.). Embassaments: Presenten 10 vegades menys microplàstics que el Llobregat. Aigües més tranquil·les i netes, més fàcils de tractar. Principals fonts de microplàstics La major part dels microplàstics detectats són en forma de fibres tèxtils. Origen principal: Rentadores domèstiques: Rentat de roba amb teixits sintètics (plàstic). Les fibres passen a les depuradores d’aigües residuals. D’aquí, arriben als rius i al mar. Quan es capta aigua d’aquests rius per potabilitzar-la, hi trobem microplàstics. Aigua de l’aixeta vs aigua embotellada "Pel tema de microplàstics, l'aigua de la ixeta és molt millor opció que les aigües embotellades." Quantitats comparades Aigua de l’aixeta: Per trobar un sol microplàstic, caldria analitzar entre 10 i 20 litres. Aigua embotellada: En 1 litre, ja s’hi poden trobar 5 o 6 microplàstics. Implicacions per al consum diari Si una persona beu 1–2 litres d’aigua embotellada al dia, durant tot l’any: Ingerirà molts més microplàstics que si aquesta mateixa quantitat fos d’aigua de l’aixeta. Conclusió clara: L’aigua de l’aixeta és una opció molt més segura en termes de microplàstics que l’aigua embotellada. Control de qualitat i paràmetres analitzats A les plantes potabilitzadores i depuradores: Cada dia s’hi analitzen molts paràmetres de qualitat de l’aigua. Tot i que els microplàstics no s’analitzen de manera rutinària, l’estudi demostra que: Les tecnologies actuals els eliminen molt eficientment. El control global de qualitat és molt més estricte que en el cas de l’aigua embotellada. Millores possibles al sistema L’estudi també identifica àrees de millora: Reduir la reincorporació de microplàstics: Tractar prèviament les aigües de rentat dels filtres amb un filtratge addicional. Revisar els reactius i sals usats en la remineralització perquè siguin: De millor qualitat. Amb menys contingut de microplàstics. Objectiu final: Que a l’aixeta arribin encara menys microplàstics dels ja molt pocs que s’hi detecten actualment. Extrapolació dels resultats a Catalunya i Europa La tecnologia de tractament d’aigua potable emprada a: Barcelona, Tarragona, altres punts de Catalunya, la resta de l’Estat i Europa, és molt similar. Per tant: Els bons resultats obtinguts a l’àrea de Barcelona són extrapolables a: L’aigua de l’aixeta de Tarragona. Altres zones amb plantes equiparables. Missatge final Podem beure aigua de l’aixeta amb tranquil·litat, almenys pel que fa als microplàstics. L’aigua de l’aixeta és: Més controlada, Més segura, I amb menys microplàstics que l’aigua embotellada. Tot i això, hi ha marge de millora en el disseny de plantes i en alguns punts del procés per minimitzar encara més la presència de microplàstics.

Mar, pesca i medi ambient a la costa catalana

Panorama general de l’episodi L’episodi d’Arran de Mar recorre l’actualitat marítima de la costa catalana i combina informació pesquera, medi ambient, turisme, cultura i ciència. Al llarg de dues hores passen de les notícies diàries a entrevistes de fons i seccions especialitzades. 1. Obertura i tertúlia distesa Xerrada inicial de l’equip • Presentació de l’equip d’Arran de Mar des de Tarragona Ràdio i les emissores associades. • Conversa desenfadada sobre l’eclipsi solar del 12 d’agost de 2026 i la mania de planificar amb massa antelació (entrades per concerts, reserves d’hotel, etc.). • Debat irònic sobre el fenomen social de les entrades d’“últim concert” (Oques Grasses): - Postureig i necessitat de poder dir «jo hi era». - Preus de revenda i «on arriba l’estupidesa humana». - Diferència entre qui hi va per moda i qui hi va per autèntica afició o per compartir-ho en família. "Encara que t’importi una fava el concert, com que és l’últim, has de comprar una entrada per dir: jo hi era." 2. Bloc informatiu de costa catalana 2.1. Pesca i regulacions europees Tonyina vermella a l’Escala • Comuns visiten el port de l’Escala per exercir d’interlocutors al Congrés dels Diputats davant la problemàtica de la pesca de tonyina vermella. • Els pescadors denuncien: - Efecte sobre altres espècies (la tonyina espanta el peix i dificulta la feina). - Normativa molt estricta: quota global d’uns 20.000 tones/any fixada per la ICCAT. - Les captures accidentals de la flota d’encerclament no es compten dins la quota, però els afecten igual. Final de la veda d’arrossegament a Palamós • Acaba la segona aturada biològica de l’any per a la flota d’arrossegament de Palamós. • Mesures de sostenibilitat del Pla de Gestió de la Gamba (des del 2013): - Dies de feina reduïts de 170 a 150 dies/any. - Quota de gamba vermella: de 90 a 70 tones. • Conseqüències per a la flota: - A moltes barques només els queden 15–20 dies de feina fins a final d’any. - Gran incertesa per repartir aquests dies (Nadal, mala mar, mal temps…). - La quota de gamba ja és exhaurida per la major part de la flota. • Sector i Generalitat pressionen la UE per flexibilitzar la regulació, al·legant millora dels caladors. Pressió a Brussel·les pels dies de pesca • El ministre espanyol Lluís Planes demana a la Comissió Europea més dies de pesca per al Mediterrani aquest mateix any, per cobrir la demanda de gamba vermella per Nadal. • Cita il·lustrativa: "Gato negro, gato blanco, que cace ratones" – qualsevol fórmula és bona si permet sumar dies de mar. • Actualment: - Topall de 130 jornades de pesca l’any 2025. - Bona part de la flota catalana ja ha esgotat el límit. 2.2. Turisme i producte local: Expo Cítric a Alcanar • Primera edició d’Expo Cítric a Alcanar: - Més de 50 expositors (agricultors, vivers, emprenedors). - Fira tècnica, gastronòmica i lúdica per revaloritzar la citricultura local. • Reivindicació de la taronja, mandarina i planter d’Alcanar com a productes de màxima qualitat mundial. • Activitats: show-cookings, degustacions, tallers infantils. • Emmarcada en les Jornades Gastronòmiques de la Clementina. 2.3. Grip aviària i bioseguretat a les granges • Augment de casos de grip aviària en aus silvestres a l’Estat i a Catalunya (primeis brots detectats al delta de l’Ebre). • El Ministeri eleva el risc de mitjà a alt i ordena el confinament de les aus de cria a l’aire lliure. • Testimoni del sector (Ous Roig): - Tancament de granges a visites. - Revisió d’horts de desinfecció i mesures de bioseguretat reforçades. - Por que un sol contacte d’una gallina amb una au silvestre obligui al sacrifici massiu de tota la granja i a controls en un radi de 3 km. • Malgrat el risc, la Federació Avícola Catalana destaca que no hi ha cap focus actiu en granges de producció a Catalunya. 2.4. Clima i adaptació a Sitges Pla Clima Sitges 2050 • Document estratègic amb 84 accions per: - Reduir la vulnerabilitat al canvi climàtic. - Contribuir als ODS (aigua, inundacions, energia renovable, mobilitat sostenible, verd urbà, litoral viu). • Objectius climàtics: - −55,3% d’emissions el 2030. - Neutralitat climàtica el 2050 (−90% d’emissions). • Eixos destacats (Carme Gasulla, regidora): - Gestió del litoral i onades de calor. - Acompanyament econòmic, social i tècnic a la ciutadania vulnerable. - Concepte de justícia climàtica: qui menys recursos té és qui més pateix els efectes. • Procés participatiu: - Presentació pública a l’edifici Miramar. - Aportacions via Participa311. - Voluntat d’aprovar-lo al ple municipal a inicis d’any. 2.5. Infraestructures i conflicte al port d’Arenys Rebuig al “martell” de la bocana • El Club Nàutic d’Arenys (Carles Ubach) i el Club de Pesca Maresport rebutgen el projecte de reforma del port d’Arenys: - Construcció d’un martell i nous molls que estreten la bocana. - Preocupació per la navegabilitat i la seguretat d’entrada i sortida. - Crítica a l’impacte visual: grans vaixells en reparació (3–4 pisos d’alçada) tapant les vistes des del passeig i la platja. - Por a una reducció de biodiversitat marina als nous espais de moll. • Denúncia a la Sindicatura de Greuges, que havia demanat un estudi de navegabilitat. Malgrat això, Ports de la Generalitat continua amb el projecte executiu. Obres al passeig de la Musclera • Inici de les obres de reparació del passeig de la Musclera (Arenys): - Renovació de vorera i calçada. - Resposta a queixes veïnals per deficiències (clavegueram trencat, abocaments d’aigua bruta a la platja, enllumenat insuficient). - Treballs en dues fases per minimitzar afectacions al trànsit. 2.6. Port de Tarragona i lideratge logístic • El president del Port de Tarragona, Santiago Castellà, assumeix la presidència de l’associació Barcelona-Catalunya Centre Logístic. • Canvi de model: la presidència deixa de rotar només entre Port de Barcelona i Consorci de la Zona Franca, i s’hi afegeix el Port de Tarragona com a tercer actor. • Castellà subratlla l’oportunitat estratègica per al teixit logístic i empresarial tarragoní, coincidint amb un moment de transformació del port. 3. Serveis: temps, trànsit i falques 3.1. Meteo marina • Temporal de tramuntana i gregal la nit i el dimarts següent, especialment a la costa nord: - Mar de Fort amaror a mar brava. - Onades > 4 m mar endins; 1,5–2 m a la Costa Brava. - A la Costa Daurada i Barcelonina, estat de mar més moderat i entrada de xàloc. • Vent fort de tramuntana i mestral (fins a 80 km/h) a la desembocadura de l’Ebre i sud de la Costa Daurada. 3.2. Trànsit • Situació general tranquil·la, amb incidència destacada: - Accident a l’AP-7 a Barberà del Vallès (sentit sud, cap a Tarragona), amb dos carrils tallats i uns 4 km de retencions entre Santa Perpètua i Barberà. 3.3. Falques i publicitat • Diversos espots vinculats a Tarragona i al seu entorn: - Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona (Moll de Costa, Port de Tarragona) amb exposicions sobre l’aigua. - Obres de millora del clavegueram a Tarragona i la Canonja (EMATSA). - Presentació de l’ICIQ (recerca química sostenible, al campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili (URV)). - Promocions d’hivern (calefacció) i oferta lúdica i gastronòmica al Port de Tarragona i al Serrallo. 4. Ciència i salut ambiental: microplàstics a l’aigua 4.1. Estudi de la URV sobre microplàstics Convidat: Joaquim Rovira, investigador del Centre de Tecnologia Ambiental Alimentària i Toxicologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Resultats principals • A l’àrea metropolitana de Barcelona, beure aigua de l’aixeta comporta menys ingesta de microplàstics que beure aigua embotellada. • Eficàcia de les plantes potabilitzadores (dessalinitzadores i potabilitzadores convencionals): - Reducció de microplàstics entre 85% i 95%. - En una planta, fins al 99,5% (eliminen 99 de cada 100 microplàstics). • Comparativa d’exposició: - A l’aigua de l’aixeta: cal beure 10–20 litres per trobar 1 sol microplàstic. - A l’aigua embotellada: en 1 litre ja hi ha 5–6 microplàstics. - Tenint en compte el consum diari (1–2 litres), l’aportació de microplàstics de l’aigua embotellada és molt superior. Fonts i tipus de microplàstics • Diferències segons la font d’aigua: - Riu Llobregat (alta pressió antròpica): uns 4 microplàstics/litre a l’entrada de planta. - Aigües d’embassament: fins a 10 vegades menys microplàstics. • La major part de microplàstics detectats són fibres tèxtils: - Provenen de la bugada domèstica (teixits sintètics) que acaben a les depuradores i, posteriorment, als rius i al mar. Punts de reincorporació i millores • Encara que les plantes siguin molt eficients, hi ha punts on els microplàstics es poden reintroduir: - Remineralització a les dessalinitzadores: s’hi afegeixen sals minerals per fer l’aigua potable; aquests reactius poden contenir microplàstics. - Recirculació de filtres dins la planta, que pot tornar a posar microplàstics al circuit. • Propostes de millora: - Filtrar prèviament aigües de neteja de filtres perquè no reincorporin microplàstics. - Assegurar que els productes de remineralització tinguin menys càrrega de microplàstics. Missatge final • La qualitat de l’aigua de l’aixeta és bona o molt bona, també a zones com Tarragona (estat tecnològic similar). • Pel que fa a microplàstics, és preferible beure aigua de l’aixeta que no pas embotellada. 5. Conservació marina: projecte Life EcoRes i coralls 5.1. Alliberant coralls capturats per pescadors Convidada: Maria Montseny, responsable del projecte Life EcoRes a Vilanova i la Geltrú (coordinat per l’Institut de Ciències del Mar). Objectiu del projecte • Restaurar hàbitats de fons marí degradats al litoral català, especialment comunitats de coralls i gorgònies, espècies clau que: - Proporcionen refugi i hàbitat a peixos i crustacis. - Aporten valor ecològic i econòmic (indirectament, sostenen la pesca comercial). 5.2. Paper central dels pescadors • Les confraries de pescadors (Vilanova i altres 7 confraries de la costa) s’adhereixen al projecte. • Dinàmica de treball: - Quan els pescadors capturen accidentalment coralls i gorgònies, els porten a aquaris instal·lats a les confraries. - Els científics registren i fotografien els organismes, n’extreuen les parts mortes i els fixen a una base de substrat. - Els animals poden viure setmanes als aquaris, amb bons paràmetres d’aigua, fins que s’organitza el retorn al mar. Devolució al fons marí • Els organismes es retornen a uns 100 m de profunditat, en zones de veda pactades amb els pescadors (allà no s’hi pesca). • Tècnica de retorn: «efecte bàdminton»: - Corall/gorgònia enganxat a una base que actua com una pilota de bàdminton. - En caure, el conjunt tendeix a posar-se dret sobre el fons, amb una taxa d’èxit molt alta. • Monitoratge amb robot submarí: - S’ha comprovat que, just després del retorn i l’endemà, els organismes es mantenen en bones condicions. - Falta seguiment a més llarg termini (properes campanyes d’estiu) per avaluar supervivència i recuperació. 5.3. Resultats i reptes • Ja s’han alliberat més de 250 organismes capturats accidentalment. • Capacitat de recuperació als aquaris molt alta si s’eliminen les parts mortes. • En zones com la costa de Girona, han aparegut espècies de corall molt escasses, que obliguen a adaptar mètodes de restauració. • Es vol transferir l’experiència a altres àrees, una vegada es disposi de resultats sòlids. "Sense ells [els pescadors] no tindríem els animals. Gràcies a ells, moltes d’aquestes poblacions tenen una segona oportunitat." 6. Llibres i mar: faroners i solitud al Delta de l’Ebre 6.1. Secció de llibres mediterranis Participants: Sergi Corral i la col·laboradora Ona Vilà. 6.2. Novel·la: Mar de fora de Miquel Reverter • Escenari: Delta de l’Ebre, concretament la punta de la Banya (alfacs) i el seu far. • El poble fictici Santa Maria de Tipà està inspirat a la Ràpita (Topònim creat invertint Ràpita → Tipà a l’estil d’Espriu amb Sinera/Arenys). Argument • Protagonista: un noi que arriba a Santa Maria de Tipà perquè el pare hi fa de mestre. • Infantesa marcada per: - Solitud (fill del mestre, costa de fer amics). - Mort prematura de la mare i, més tard, del pare. - Refugi en la lectura, sobretot una Enciclopèdia que veu com el compendi de tot el saber. • Origen del faroner: - A 14 anys, orfe i sense recursos, l’alcalde li ofereix ser faroner del far de la punta de la Banya. - És un lloc aïllat i costa trobar algú que hi vulgui viure, però el noi accepta (hi veu estabilitat i ja està avesat a la solitud). • Vida al far (anys 40–50 del segle XX): - Descripció detallada de tasques del faroner: mesures meteorològiques, funcionament del far, instruments. - Només contacta amb el barquer de la Banya i un pescador que el visita de tant en tant. - La població el veu com una curiositat: turistes paguen per anar amb barca a “veure el faroner”. Temes centrals • Insularitat i aïllament: - El mar és alhora barrera i pont entre poble i far. - El faroner es converteix en figura exòtica, quasi turística. • Solitud i salut mental: - El protagonista crea un món propi basat en llibres i coneixement. - L’obsessió pel saber i l’aïllament extrem acaben afectant la seva salut mental, conduint-lo a una decisió final radical (sense spoilers). • Context històric dels fars a Espanya i del pla d’enllumenat marítim de 1847, barrejat amb ficció. 6.3. L’autor: Miquel Reverter • Escriptor rapitenc i professor d’institut. • Trajectòria de més de 20 anys, amb nombrosos premis literaris (Premi de Narrativa de la Ribera d’Ebre, Vila de l’Ametlla de Mar, Ciutat de Tortosa, Sebastià Joan Arbó, etc.). • Mar de fora guanya el 42è Premi de Narrativa de la Ribera d’Ebre i es publica a Cossetània el 2025. 7. Turisme sostenible: balanç a Riumar (Deltebre) 7.1. Temporada turística a Riumar Convidada: Lola Casanova, regidora d’enfocament turístic, sostenibilitat i platges de Deltebre. Resultats de la temporada • Ocupació a Riumar: - Més del 93% d’ocupació a l’agost. - Allotjaments per sobre dels nivells prepandèmia. - Increment respecte l’any anterior: +5% al juliol i +6% a l’agost. • Oficina de turisme: - Més de 3.500 persones ateses. - S’ofereixen rutes, informació de serveis, activitats, restauració (sense recomanacions puntuals per no discriminar establiments). Perfil de visitants • Prop del 49% són francesos (influència del càmping proper a l’oficina). • Repartiment aproximat: - 50% turisme nacional/internacional. - 29% catalans (turisme de proximitat, clau per tot l’any). • Repunt de visitants alemanys després d’anys de descens. Motivacions principals • Natura, rutes i itineraris són el primer motiu de visita. • Augment de turisme de natura i ornitològic (birdwatching): - Perfil molt sensible a la protecció de l’entorn. - Ajuda a allargar temporada més enllà de l’estiu. • Pes del turisme gastronòmic (Regió Mundial de la Gastronomia; producte de quilòmetre zero): turistes que gasten un 30% més de mitjana. 7.2. Sostenibilitat i desestacionalització Estratègia global • Missatge de marca: Deltebre, atracció natural tot l’any. • Accions per trencar l’estacionalitat: - Esdeveniments esportius: triatló, clínics esportius, campionat d’Europa de wakeboard fora de temporada. - Activitats culturals i de sensibilització ambiental a RiuMar i platges. Sostenibilitat i accessibilitat • Eixos forts a l’avaluació com a Destinació Turística Intel·ligent: - Molt bona puntuació en sostenibilitat. - Àmbits a millorar: innovació, tecnologia i accessibilitat. • Progrés a les platges: - Platja de Riumar amb bandera blava (implica complir criteris exigents d’aigua, serveis i gestió ambiental). - Implantació de platja sense fum a part de Riumar, per reduir residus i millorar salut. - Passarel·la ampla en materials reciclats per facilitar l’accés a persones amb mobilitat reduïda (cadires de rodes es poden creuar). - Oferta complementària de platges verges (bassa de l’Arena, marquesa/Punta del Fangar) per qui prefereix espais sense serveis. • Activitats d’educació ambiental: - Tallers amb infants a la platja amb materials reciclats. - Biblioplatja amb activitats culturals. Hub turístic del Carrilet • Projecte de “hub” turístic a l’avinguda Carrilet: - Mòdul prefabricat com a punt d’arribada i orientació dels visitants. - Espai amb tecnologia i recursos interactius per descobrir rutes, serveis i experiències. - Aula d’aprenentatge que recrea la vella estació del Carrilet amb realitat augmentada i audiovisuals. • Objectiu: enfortir la component tecnològica i innovadora de la destinació i millorar l’acollida. "El repte és que el turisme serveixi per millorar el que tenim, no per deixar-ho pitjor." 8. Esport: Volta Ciclista a Catalunya Femenina 8.1. Primera etapa des de Santa Susanna Convidat: Rubén Peris, president de la Volta Ciclista a Catalunya. • La Volta Femenina (segona edició) tindrà la seva primera etapa 2026 amb sortida i arribada a Santa Susanna (Maresme). • Releu simbòlic: durant anys, la Volta masculina iniciava a Calella; ara el Maresme manté el protagonisme amb la versió femenina. • Recorregut encara no definit: - Es treballa amb mapes digitals i es preveu visita sobre el terreny. - Possibilitat de passar per Arenys de Mar i colls clàssics com Collsacreu, però sense confirmació. - Cal equilibrar els perfils de les tres etapes (dificultat i quilometratge). 8.2. Impacte local i mediàtic • Tota la caravana (equips, vehicles, organització) pernoctarà a Santa Susanna → retorn econòmic directe per a l’oferta hotelera i comercial. • El dispositiu de cobertura televisiva i mediàtica serà equiparable al de la Volta masculina. • El pas de la Volta crea: - Visibilitat internacional del municipi. - Participació ciutadana (públic als carrers). "El que volem és que les proves femenines tinguin el ressò i la importància que es mereixen." 9. Notícies locals de Tarragona i eclipsi solar 9.1. Política municipal i pressupost • L’Ajuntament de Tarragona portarà el pressupost 2026 al ple del 21 de novembre per a aprovació inicial. • La consellera d’Hisenda, Isabel Mascaró, es mostra optimista: - Negociacions avançades amb En Comú Podem i Junts. - Acord de principi amb tres consellers/es municipals no adscrits. • Serà el tercer pressupost del mandat de l’alcalde Rubén Viñuales. 9.2. Eclipsi solar total del 12 d’agost de 2026 • Es destaca Tarragona com a «capital catalana de l’eclipsi»: - El campanar de la Catedral de Tarragona es considera un lloc privilegiat per observar-lo. - L’eclipsi serà visible cap a les 8:30 h i durarà entre 1 i 1,5 minuts a la ciutat. • Activitat científica i divulgativa: - El juliol de 2026, Tarragona acollirà més d’un miler d’astrònoms al seu congrés anual. - El 29 d’abril de 2025 s’organitzarà una mena d’assaig general de l’eclipsi. 9.3. Crònica judicial • L’Audiència de Tarragona condemna a 18 anys de presó per assassinat l’home que va apunyalar repetidament una altra persona a Campclar (3 de març de 2024). • Fiscalia i acusació particular demanaven inicialment més de 20 anys. 10. Espècies invasores: la medusa tropical Cassiopeia andromeda 10.1. Descobriment i ciència ciutadana Convidada: Macarena Marambio, investigadora de l’Institut de Ciències del Mar. • S’ha confirmat la presència establerta de la medusa tropical Cassiopeia andromeda (medusa invertida) a la costa d’Almeria. • Característiques: - Viu invertida al fons (tentacles amunt, disc oral orientat cap a la llum). - Moviment molt limitat a la columna d’aigua; no forma les típiques blooms superficials. • El cas s’ha detectat gràcies a la ciència ciutadana: - Centre de busseig local observa una gran concentració d’individus (centenars) i envia vídeos a la plataforma Observadors del Mar. - El centre col·labora activament recollint mostres per a l’anàlisi genètica. 10.2. Origen i expansió • Espècie originària de l’Indo-Pacífic, que entra al Mediterrani via canal de Suez i Mar Roig. • Ja era coneguda a la conca oriental i s’havia vist a Itàlia; a Espanya no s’havia confirmat genèticament fins ara. • Com arriba a Almeria? - Probable transport com a biofouling (pòlips incrustats al casc de vaixells). - Un cop arriba a una zona amb condicions òptimes (temperatura, aliment, salinitat), s’hi reprodueix i estableix població. 10.3. Impacte ecològic i riscos • L’augment de la temperatura del Mediterrani afavoreix espècies d’afinitats tropicals → tropicalització del Mediterrani. • En el port d’Almeria: - Ja és un ecosistema altament impactat, de manera que l’efecte addicional pot ser limitat. • Riscos potencials si s’estén a zones més conservades: - És una espècie invasora amb gran capacitat d’adaptació. - Pot competir amb espècies locals i alterar comunitats bentòniques. • Toxicitat: - Urticància moderada: pot produir lesions cutànies, tot i no ser de les més perilloses del Mediterrani. 10.4. Gestió i seguiment • Eradicar una espècie marina invasora és molt difícil, sobretot quan ja hi ha una població extensa. • Línies d’acció: - Monitoratge continu de la població (distribució, densitats, reproducció). - Coordinació amb administracions si l’expansió o l’impacte creixen. - Enfortir la protecció d’hàbitats naturals (àrees marines protegides) per reduir espai disponible per a invasores. • Crida a bussejadors i usuaris del mar: - Notificar observacions d’espècies inusuals o proliferacions anòmales via plataformes de ciència ciutadana. 11. Tancament del programa • Marina Pérez Got acomiada l’episodi recordant que Arran de Mar és «l’espai radiofònic més marítim de Catalunya» i anunciant la tornada l’endemà. • L’episodi destaca pel seu enfocament transversal: - Pesca professional i política europea. - Conservació marina (coralls, meduses invasores) i qualitat de l’aigua. - Planejament climàtic local i turisme sostenible (Delta de l’Ebre, Sitges, Riumar). - Cultura i literatura marinera (fars, insularitat, solitud). - Esport femení d’elit amb la Volta Ciclista a Catalunya Femenina. En conjunt, el podcast ofereix una visió global i actualitzada dels reptes i oportunitats que afronten el litoral català i la Mediterrània, combinant crònica diària amb anàlisi científica i cultural.

La Circular - "On comença la llum": Intel·ligència artificial per fer aparèixer les dones a les fotografies històriques de l'Arxiu

Pressupost 2026, eclipsi 2026 i agenda local

Resum general Aquest episodi de Tarragona Actualitat a Tarragona Ràdio repassa els principals temes d’actualitat política, social, cultural, esportiva i de serveis a la ciutat i el seu entorn. Els blocs centrals són: • Pressupost municipal 2026 de Tarragona i el seu acord polític per a l’aprovació inicial. • Situació dels pescadors del Mediterrani i gestions del ministre espanyol d’Agricultura i Pesca davant la Comissió Europea. • Condemna per assassinat a Camp Clar i detalls del crim i la sentència. • Eclipsi solar total del 12 d’agost de 2026, amb Tarragona com a «capital catalana de l’eclipsi» i la preparació ciutadana. • Setmana Europea de la Prevenció de Residus a la ciutat i nova Biblioteca de les Coses i Espai Bici. • Proposta de fill adoptiu per al doctor Ramon Monegal i canvis interns a Junts. • Cultura: Festival Internacional de Fotografia Scan Tarragona, intel·ligència artificial i memòria visual femenina. • 25 anys de Tàrraco Patrimoni de la Humanitat i visita de la Vall de Boí. • Esports: situació del Nàstic de Tarragona, voleibol i bàsquet tarragoní. • El temps i la mobilitat: previsió meteorològica i afectacions als autobusos per obres a la Rambla Nova. Política municipal i pressupost 2026 Aprovació inicial del pressupost • El pressupost municipal de Tarragona per al 2026 es votarà al ple ordinari de divendres 21 de novembre. • La Comissió Extraordinària d’Hisenda ha acordat portar-lo al plenari, on és molt probable que s’aprovi inicialment. • Serà el tercer pressupost del govern de l’Alcalde de Tarragona Rubén Viñuales. • El PSC té un preacord amb: - Tarragona en Comú / Podem-Tarragona - Junts - Tres consellers no adscrits (Gómez, Duque i Vidal) “Ens mostrem optimistes que ara podem carrilar l’aprovació en el plenari” (Isabel Mascaró) Contingut del pressupost • Volum global: 236 milions d’euros (comptes consolidats), 1,5% més que enguany. • Inversions: 19,5 milions d’euros. • Eixos estratègics: - Millora dels serveis públics - Infraestructures urbanes - Priorització de les persones com a centre de la política municipal La consellera d’Hisenda, Isabel Mascaró, defineix els comptes com a “realistes i pragmàtics”. Prioritats: habitatge, transport i patrimoni • Habitatge social: - 1,5 milions d’euros per compra d’habitatge - 250.000 euros per rehabilitació d’edificis • Transport públic (EMT – Empresa Municipal de Transports): - 1,8 milions per renovar i ampliar la flota d’autobusos - Modernització d’equipaments i millora de les cotxeres - Compra de 10 nous autobusos i 3 articulats • Cultura i patrimoni: - 500.000 euros per equipaments (actuacions al Teatre Metropol i Muralla) - Prop de 600.000 euros per preservar el patrimoni - 250.000 euros per a la transformació del mercat del fòrum Pesca al Mediterrani i quotes europees Gestions del ministre d’Agricultura i Pesca • El ministre espanyol Lluís Planes ha demanat a la Comissió Europea una solució ràpida perquè els pescadors del Mediterrani puguin sortir més dies a la mar aquest any. • Objectiu: cobrir la gran demanda de gamba vermella per Nadal. • Planes nega risc de desproveïment de peix o marisc, però reconeix que el sector necessita més jornades de pesca. “Busquemos una fórmula que nos permita que nuestra flota pueda disponer de más días a final de este año… gato negro, gato blanco, que cace ratones.” Quotes i possibles canvis • Les quotes pesqueres de 2025 fixades per la Comissió Europea donen 130 jornades màximes de treball als pescadors del Mediterrani. • Una part important del sector català ja ha esgotat aquests dies. • El comissari europeu de pesca, Costes Cadis, ha anunciat que s’estan treballant fórmules tècniques per permetre dies addicionals abans del període nadalenc. Crònica judicial: assassinat a Camp Clar Condemna de 18 anys de presó • L’Audiència de Tarragona ha condemnat a 18 anys de presó un home per un delicte d’assassinat. • Els fets van tenir lloc a Camp Clar el 3 de març de 2024, quan el condemnat va apunyalar diverses vegades la víctima. • La Fiscalia i l’acusació particular demanaven inicialment més de 20 anys. • La sentència també inclou: - 5 anys de llibertat vigilada - Prohibició de comunicar-se o acostar-se als familiars de la víctima durant 25 anys - Indemnització de 50.000 euros per a cadascun dels tres germans i la mare del difunt Detall dels fets • 2 de març de 2024: discuteixen a la plaça Ponent de Tarragona. - La discussió puja de to i la víctima colpeja l’acusat, que cau a terra. - L’acusat fuig i va a buscar el seu germà amb la intenció de tornar a trobar la víctima. - A dos homes els diu: “Si el trobo, me’l carrego.” • 3 de març de 2024: localitza la víctima a l’exterior d’un locutori a la Rambla de Ponent. - L’ataca per sorpresa amb un ganivet al costat esquerre i li causa dues ferides al braç. - També dispara una pistola (real o simulada) sense impactar en la víctima. - La víctima intenta fugir per la rambla de Ponent, però cau desplomada pocs metres després entre vehicles aparcats. • L’acusat es troba en presó preventiva des de l’11 de març i ha acceptat l’acord de conformitat amb la Fiscalia. • El crim va provocar protestes veïnals a Camp Clar i de familiars reclamant justícia. Eclipsi solar total 2026: Tarragona capital catalana Un esdeveniment únic • 12 d’agost de 2026: eclipsi solar total visible a Tarragona. • Tarragona es presenta com la “capital catalana de l’eclipsi”. • Segons l’astrònom i professor honorari de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Manel Sant Romà: - L’últim cop que es va veure un eclipsi similar a la ciutat va ser el 1848, en època del general Prim. - No tornarà a passar fins d’aquí 200 anys. - A Catalunya, el tram on serà total és aproximadament “del Vendrell cap avall”. - A Lleida només serà total durant uns dos segons, mentre que a Tarragona durarà entre un minut i un minut i mig. “Tarragona és la capital catalana de l’eclipsi, sense cap mena de dubte.” Preparatius i recomanacions • L’eclipsi a la ciutat serà efectiu cap a dos quarts de nou del vespre (aprox. 20:30) i el sol estarà molt baix a l’horitzó. • Sant Romà recomana: - Buscar un punt elevat a la ciutat. - Evitar la platja, ja que el relleu (ponent) taparà el sol en el moment clau. “Per dir alguna cosa, la campana del campanar de la catedral és un lloc privilegiat.” • Es proposa el campanar de la catedral com a lloc ideal per gaudir de l’eclipsi. Assaig general: 29 d’abril • 29 d’abril: el sol es pondrà pel mateix lloc i a la mateixa hora que el 12 d’agost de 2026. • Es farà una mena d’assaig general i es cridarà la població a “mirar per la finestra”: “Si el 29 d’abril des de casa veus el sol, el 12 d’agost també el veuràs i podràs veure l’eclipsi sense moure’t de casa.” • El juliol vinent, Tarragona rebrà un miler d’astrònoms de tot l’Estat per al seu congrés anual, reforçant el paper de la ciutat com a centre de referència astronòmica. Sostenibilitat i Setmana Europea de la Prevenció de Residus Setmana Europea 2025 • Tarragona s’adhereix a la 17a Setmana Europea de la Prevenció de Residus, que tindrà lloc del 22 al 30 de novembre de 2025. • L’èmfasi recaurà en els residus d’aparells elèctrics i electrònics, un repte creixent a escala europea. • L’oficina Europe Direct a Tarragona lidera les activitats, amb el conseller Mario Solé com a referent. “Intentem ser exemple de la disminució dels residus o de reconvertir un residu en una oportunitat.” • Exemple: els cartells publicitaris d’altres campanyes es reutilitzen per fer estotjos. Biblioteca de les Coses i Espai Bici • Inauguració: aquest dissabte, coincidint amb la Setmana de Prevenció de Residus. • Biblioteca de les Coses: - Espai per compartir eines i objectes, fomentant la reutilització i la reparació. - Nova seu al carrer Pin i Soler (pronunciat “Pinissolés” a l’àudio), amb punt d’atenció al centre. - Complementa el punt ja existent al casal d’entitats de Sant Salvador des de 2023. Amanda Pérez (membre del projecte) destaca la necessitat de “tenir un punt de recollida i entrega al centre de la ciutat” per facilitar l’accés als usuaris. • Espai Bici: nou espai vinculat a la mobilitat sostenible (es menciona a l’inici del bloc com a part de la inauguració conjunta). Mercat d’intercanvi i altres activitats • Primer mercat d’intercanvi impulsat per la xarxa de centres cívics de Tarragona: - Productes de segona mà en bon estat: roba, llibres, cromos, elements musicals. - Se celebrarà el 29 de novembre davant el centre cívic de Sant Salvador. Reconeguts i política catalana: Ramon Monegal i Junts Proposta de fill adoptiu per al doctor Ramon Monegal • Junts proposa declarar fill adoptiu a títol pòstum el doctor Ramon Monegal-Sardà. • Ho portarà al ple de divendres en forma de moció. • Segons el portaveu Jordi Sendra, la ciutat té el deure de retre homenatge a un metge que va marcar vuit dècades d’història sanitària i humana a Tarragona. • El doctor Monegal va fundar la Clínica Monegal l’1 de novembre de 1944, en plena postguerra, al carrer López-Peláez. • Model de medicina propera i innovadora, centrada en la persona, que va donar prestigi a Tarragona. Canvis organitzatius a Junts • Carles Puigdemont remodela la direcció de Junts per Catalunya: - Mònica Sales passa de portaveu a presidenta del grup parlamentari. - Albert Batet esdevé adjunt a la presidència del partit i director de campanya. • La nova figura d’adjunt a la presidència té com a objectiu: - Reforçar la interlocució amb empreses, sectors productius, patronals i sindicats. - Fer d’enllaç amb la coordinació de l’acció institucional a les diferents cambres parlamentàries. - Gestionar aspectes polítics i relacions institucionals que Puigdemont li delegui. • El context: l’informe de l’advocat general de la UE que avala la llei d’amnistia i el possible retorn de Puigdemont. • Al Parlament: - El càrrec de portaveu que tenia Mònica Sales l’ocupa ara Salvador Vergés (abans portaveu adjunt). - Salvador Vergés i Jeannine Abella (també portaveu adjunta) s’incorporen a la direcció permanent de Junts. Cultura: foto, IA i patrimoni romà Festival Internacional de Fotografia Scan Tarragona • L’Scan Tarragona celebra la dotzena edició i consolida la ciutat com a referent de la fotografia contemporània a la Mediterrània. • Fins al 7 de desembre, al Moll de Costa del Port de Tarragona, s’hi poden veure: - El talent emergent a la secció Talent Latent - L’exposició El despertar d’Ícar - Fotobooks, la mirada irònica de Txema Salvans, la mostra de Paula Artés i els Scan Films - El projecte de Mer Haussmann i la publicació Bloc (esment publicitari inicial) Exposició «On comença la llum» i intel·ligència artificial • S’obre el projecte de la tercera residència de creació i investigació a l’arxiu, amb l’artista Mer Haussmann. • Títol: «On comença la llum». • Objectiu: reinterpretar els arxius fotogràfics històrics de Tarragona per imaginar una nova memòria visual femenina del segle XIX. • Ús d’intel·ligència artificial generativa per: - Transformar imatges d’arxiu en escenaris simbòlics. - Fer que les dones prenguin presència i protagonisme en espais públics d’on havien estat excloses. • El director de l’Scan, Jesús Vilamajó, destaca el debat sobre què és fotografia quan hi intervé la IA: “Per molta atenció que prestem a la imatge, som incapaços d’esbrinar que és una imatge que no ha passat mai… Això porta a plantejar si allò és una fotografia o no és una fotografia.” Exposició «Perfect Day» de Txema Salvans • El divendres 21 de novembre a les 19 h s’inaugura «Perfect Day», del fotògraf Txema Salvans. • Sèrie fotogràfica que combina ironia i lucidesa per retratar els rituals i contradiccions del lleure contemporani. 25 anys de Tàrraco Patrimoni de la Humanitat • Tarragona tanca l’any de celebració dels 25 anys de la declaració de Tàrraco Patrimoni de la Humanitat. • El cap de setmana, una delegació de veïns de la Vall de Boí visita la ciutat en el marc dels actes Tàrraco XXV. • Els conjunts romànics de la Vall de Boí i el conjunt arqueològic de Tàrraco van ser proclamats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el mateix dia. • Fins ara, no s’havia fet cap activitat conjunta. • Programa de la visita: - Ruta pel patrimoni de Tàrraco guiada per guies locals. - A la Torre dels Advocats de l’Antiga Audiència, primera immersió als 2.000 anys d’història de la ciutat. - Als peus de l’estàtua d’August (prima porta), l’alcaldessa de la Vall de Boí, Sònia Burguera, rep de mans de Rubén Viñuales un llibre i una reproducció d’un got romà com a obsequi. Esports: Nàstic, voleibol i bàsquet Futbol: Nàstic de Tarragona • El Nàstic de Tarragona torna al camí de la victòria a la lliga. • Triomf 1-0 contra el Marbella al Nou Estadi Costa Daurada. • Situació classificatòria: - A 2 punts de les places de play-off - A 4 punts del descens - El líder, Atlético Madrileño, és a 7 punts dels granes • El gol el marca Marcos Baselga després d’una jugada amb centrada de Marc Montalvo i acció de Cedric, on hi ha penal però l’àrbitre aplica la llei de l’avantatge. • És la primera victòria de Cristóbal Parralo a la banqueta grana. • Parralo destaca que l’equip està lluny del nivell desitjat, però que és millor millorar amb bons resultats: “Si queremos estar arriba tenemos que mejorar mucho… es mucho mejor mejorar a través de buenos resultados porque eso hace que la credibilidad de lo que se hace vaya en aumento.” • Marcos Baselga, que tornava de lesió, valora la victòria i el seu gol: - Importància de tallar la mala ratxa de derrotes. - Satisfacció per marcar a casa davant l’afició. - Recorda que divendres ja tenen un altre partit i cal centrar-se en el següent repte. • La plantilla no tindrà dies de descans aquesta setmana, ja que prepara el partit de divendres a les 19 h al camp del Villarreal B. Futbol: categories inferiors i femení • Filial del Nàstic: - Empat amb 4 gols a casa contra el Sant Feliuenc. - Suma 13 punts i és vuitè. - El tècnic Xavi Vilagut admet una mala primera part (equip tou i pla) i una millora després del descans. • Divisió d’Honor juvenil: - Derrota del Nàstic 1-3 davant el Real Saragossa. • Nàstic femení (Primera Catalana): - Empat 2-2 a casa contra el Molins de Rei. - Gols d’Andrea Moral i Aroa. - Proper partit: visita al camp del Sant Cugat. Voleibol: Sant Pere i Sant Pau • Club Volei Sant Pere i Sant Pau (equip masculí, Superlliga): - Únic equip que encara no ha sumat cap punt en les quatre primeres jornades. - Cuer de la classificació. - Última derrota a casa contra el Sant Roque, amb parcials: 26-28, 19-25, 26-24 i 23-25. • El tècnic Lázaro Borchi lamenta la manca de continuïtat: “Es un juego sin mucha continuidad… nos atascamos en una rotación y casi tiramos todo lo que habíamos hecho antes.” • Equip femení del Club Volei Sant Pere i Sant Pau (Primera Divisió Nacional): - Victòria clara 3-0 contra Son Ferrer (25-14, 25-20, 25-22). - Permet l’equip seguir al capdamunt de la classificació. - L’entrenador Edu Sánchez remarca la importància de sumar tres punts i donar minuts a jugadores amb menys participació. Bàsquet: clubs tarragonins • TGN Bàsquet (Lliga Femenina 2): - Derrota 73-55 a la pista de l’Ibai Zabal. - Bona primera meitat, però un parcial de 24-7 a la segona part trenca el partit. - El tècnic Sergio Manzano destaca que, després del descans, s’obren massa pilotes perdudes, dificultant el control del joc. • Supercopa Catalunya – TGN Bàsquet (equip masculí): - Derrota clara 77-41 davant el CB Cerdanyola (CC). - L’equip ho ha perdut tot fins ara i haurà d’esperar la propera jornada per intentar el primer triomf. • Ibersol Club Bàsquet Tarragona: - Victòria contundent 90-69 contra el Sant Cugat. - És la sisena victòria consecutiva. - L’equip se situa amb 6 victòries i 1 derrota i es consolida a la part alta. - Destaca el partit de Dani Estefonuto: 31 punts, 5 triples i 29 de valoració. - El tècnic Toni Blanc subratlla que l’equip juga amb l’essència buscada, que té 12 jugadors que poden sumar i celebra la participació també dels jugadors del Primera Catalana. El temps i la mobilitat Previsió meteorològica • Segons l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), dilluns comença amb un lleuger descens de temperatures. • Màximes del dia: - 21 °C a Tarragona, Reus i Tortosa - 20 °C al Vendrell - 16 °C a Gandesa • Cel predominantment poc ennuvolat. • Vent moderant de nord-oest, amb possibles ratxes fortes a zones interiors. • Per l’endemà es preveu: - Temporal marítim al litoral - Temperatures màximes a la baixa (18 °C a Tarragona, 17 °C al Vendrell i Tortosa, 12 °C a Gandesa) - Mínimes entorn dels 8 °C a Tarragona i 5 °C a Gandesa. Mobilitat i afectacions a la Rambla Nova • L’Ajuntament de Tarragona i l’EMT (Empresa Municipal de Transports) informen de treballs de pintura a la Rambla Nova (tram entre Enginyer Recasens i la Plaça Imperial Tàrraco). • Demà, de 10 a 12 h, hi haurà modificacions de recorregut a les línies 8, 11, 12 i 54. • Es recomana als oients consultar els canvis abans de desplaçar-se. Conclusió L’informatiu recull una imatge global i diversa de l’actualitat tarragonina: • A nivell municipal, avança l’aprovació del pressupost 2026 amb accent en habitatge social, transport públic i patrimoni. • Al pla europeu i estatal, destaca la negociació de dies addicionals de pesca per garantir el subministrament nadalenc. • La crònica judicial reflecteix la resposta penal davant d’un crim molt mediàtic a Camp Clar. • En l’àmbit científic i ciutadà, Tarragona es prepara per viure un eclipsi històric el 2026. • Les iniciatives de sostenibilitat (Setmana de Prevenció de Residus, Biblioteca de les Coses, mercats d’intercanvi) impulsen un model més circular de consum. • L’actualitat política i cultural (reconeixement al doctor Monegal, reorganització de Junts, Festival Scan i Tàrraco XXV) reforça la centralitat de Tarragona com a nucli patrimonial i creatiu. • L’espai d’esports mostra un teixit viu, amb el Nàstic intentant consolidar-se a la zona alta i clubs de voleibol i bàsquet alternant bons i mals resultats. Tot plegat configura un retrat complet però sintètic del moment que viu la ciutat i el seu entorn immediat.

#2014 - Victòria del Nàstic i anàlisi de l'etapa Cristóbal Parralo

El Nàstic retroba la victòria al Nou Estadi Costa Daurada L'episodi d'avui de Sempre Nàstic a Tarragona Ràdio se centra en la victòria del Nàstic de Tarragona davant el Marbella (1-0). Aquest triomf suposa l'estrena victoriosa de Cristóbal Parralo a la banqueta local, trencant una ratxa negativa de tres derrotes consecutives entre Lliga i Copa. Claus del partit i anàlisi tècnica • El gol de l'aragonès Marcos Baselga abans del descans va ser decisiu, aprofitant una llei de l'avantatge després d'un possible penal a Cedric. • Es destaca la importància de mantenir la porteria a zero (quarta vegada aquesta temporada), un factor clau per a un equip que encara és el més golejat del seu grup. • Els tertulians i exjugadors Jordi Filgueira i Santi Palanca analitzen la falta de contundència defensiva i la necessitat de trobar un equilibri entre l'atac (el Nàstic és el tercer equip més golejador) i la defensa. Debat sobre el model de joc i fitatges • Hi ha cert escepticisme amb la gestió de l'extrem Jaume Jardí a la banda esquerra, ja que alguns analistes consideren que es perd la seva capacitat de generació de joc per l'interior. • Crítiques al rendiment de Captum, qüestionant la seva adaptació i el procés del seu fitxatge després d'estar a prova. • Jordi Crespo, des del Bar del Sempre Nàstic, subratlla la gran entrada al Nou Estadi Costa Daurada (més de 6.500 espectadors) malgrat l'horari, destacant el fort vincle de l'entitat amb la ciutat. Actualitat tarragonina i serveis informatius Política i societat local • Pressupost municipal 2026: L'Ajuntament de Tarragona aprova en comissió el projecte que es debatrà divendres al ple de la Plaça de la Font, amb un preacord entre el PSC, En Comú Podem i Junts. • Economia i sostenibilitat: El ministre Lluís Planas demana solucions per a la flota pesquera del Mediterrani i la Llotja de Pescadors del Serrallo de cara a la campanya de Nadal. Inauguració de la Biblioteca de les Coses al centre de la ciutat. • Ciència i territori: Preparatius per a l'eclipsi solar del 2026 i la tasca de l'Institut Català d'Investigació Química (ICIQ) al campus de la URV. "Millor millorar a través de bons resultats perquè això fa que la credibilitat de la feina vagi en augment." Pròxima jornada i selecció • El Nàstic s'enfrontarà divendres al filial del Villarreal a l'Anella Mediterrània (Ciutat Esportiva José Manuel Llaneza). • Jaume Jardí i Marc Montalvo han estat citats per la selecció catalana per al partit amistós contra Palestina a l'Estadi Olímpic.

TGN Esports: Natació, Atletisme i Vòlei a Tarragona Ràdio

Actualitat de la Natació Catalana i Local Nova etapa per a Sílvia Díez L'entrenadora Sílvia Díez s'incorpora com a responsable del punt de tecnificació de la província de Tarragona dins la Federació Catalana de Natació. Després d'una llarga trajectòria al Club Natació Tàrraco, Díez assumeix aquest nou repte professional amb l'objectiu de: • Coordinar entrenaments diaris per a joves d'entre 9 i 16 anys • Unificar la metodologia de treball entre els clubs de la província • Potenciar el talent local per mantenir el nivell d'atletes internacionals com Carles Coll "El Tàrraco ha estat casa meva i continuarà sent-ho, però era una oportunitat que no la podia deixar escapar" Novetats al Club Atletisme Tarragona Presentació d'equips i calendari En Joan Bardina, president de l'entitat, confirma que la presentació oficial dels equips tindrà lloc el proper 30 de novembre. La jornada inclourà una competició festiva que barrejarà nens i adults, seguida d'un esmorzar popular. • Temporada en marxa: L'escola compta amb uns 200 infants i els adults ja competeixen en crossos i curses populars • Objectius competitius: El club lluita per l'ascens a Primera Nacional tant en categoria masculina com femenina • Relleu generacional: Bardina apunta la necessitat de trobar noves veus per a la junta directiva en els propers anys El Retorn de l'Isaac Balinyo al pavelló de Sant Pere i Sant Pau L'exjugador del cooperativisme, ara a les files d'un equip canari, analitza el seu pas recent per la ciutat compartint les seves impressions sobre el nivell del vòlei actual: • Victòria ajustada contra el Sant Pere i Sant Pau, decidida per petits detalls tècnics • Reconeixement a l'afició local pel tracte rebut en la seva tornada • Previsió positiva per al club tarragoní malgrat el mal inici de temporada

Indignació a Campclar: els veïns plantegen accions legals per l’estat dels edificis públics

Veïns del barri de Campclar estudien denunciar l'Agència de l'Habitatge de Catalunya per la deixadesa dels edificis on viuen. Es tracta dels coneguts com 'Les Cases de Colors', que sumen més de 400 pisos, dels quals més de la meitat serien propietat de l'Incasòl i també n'hi hauria alguns de bancs.

Eclipsi, patrimoni i Nàstic: Tarragona en focus

Resum general del programa En aquesta emissió de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 a Tarragona Ràdio es combinen actualitat municipal, patrimoni, ciència, problemàtiques socials, esport i cultura. El programa avança entre falques, entrevistes de carrer i converses d’estudi, amb una estructura clarament magazín. Eixos principals del dia • Política local i pressupostos: Setmana clau a l’Ajuntament de Tarragona, amb comissió informativa i ple de pressupostos municipal a la vista. • Patrimoni Mundial compartit: Intercanvi entre Tàrraco i la Vall de Boí, totes dues declarades Patrimoni Mundial fa 25 anys. Tarragona rep una delegació de la Vall i es prepara la visita de retorn a la primavera. • Eclipsi solar total del 12 d’agost de 2026: Espai extens amb l’astrònoma Georgina Servent, que explica la singularitat de l’eclipsi, per què Catalunya és un lloc privilegiat per veure’l i com fer-ho amb seguretat. • Actualitat del Nàstic de Tarragona: Tertúlia esportiva després d’una victòria ajustada, amb anàlisi de joc, assistència al Nou Estadi i debat sobre model de club i pressió de l’afició. • Emergència habitacional a Camp Clar: Veïns de les anomenades cases de colors denuncien la deixadesa estructural dels edificis, atribueixen responsabilitat a l’Agència Catalana de l’Habitatge i anuncien accions al ple municipal i possibles denúncies penals. • Cultura i música: Homenatge a Joan Baez amb la cantautora Montse Castellà, activitats de foment de la lectura per a joves, i concert de violoncel amb Gerard Flotats, a més de la secció d’opinió teatral i falques culturals vinculades al Teatre Tarragona, al Port de Tarragona i al festival de fotografia SCAN Tarragona. Idees força del programa • Tarragona es projecta com a ciutat de patrimoni, ciència i cultura, però alhora arrossega problemes socials greus en alguns barris. • L’eclipsi solar del 2026 s’aborda tant com una oportunitat científica i turística com un repte de gestió del territori i seguretat. • El debat sobre el Nàstic de Tarragona reflecteix la tensió entre sentiment, model econòmic i resultats esportius. 1. Obertura i marc informatiu del dia Presentació i agenda política • El programa arrenca amb l’indicatiu de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 i la salutació de l’equip. • Es destaca que és dilluns 17 de novembre de 2025 i s’emmarca la setmana com a decisiva pels pressupostos municipals: - Aquell dia hi ha comissió informativa. - Divendres hi haurà ple de pressupostos. - Es parla d’assemblees dels grups que poden donar suport als comptes de l’alcalde Rubén Viñuales. Avanç de continguts del programa Es fa un sumari molt ric de temes, però amb l’avís que les seccions “de veritat” començaran més endavant: • Patrimoni i aniversaris: visita de la Vall de Boí a Tarragona en el marc de Tàrraco 25 (25 anys de la declaració de Patrimoni de la Humanitat). • Esports: victòria del Nàstic de Tarragona 1-0 davant el Marbella; anunci de tertúlia amb el periodista esportiu Jordi Blanc. • Astronomia: eclipsi solar total del 12 d’agost de 2026 i anunci de conversa amb l’astrònoma Georgina Servent. • Barri i habitatge: denúncia dels veïns de Camp Clar (les cases de colors) per l’estat dels edificis i possible denúncia a l’Agència Catalana de l’Habitatge. • Cultura: homenatge a Joan Baez dins la tardor literària al Teatre Tarragona, amb la cantautora Montse Castellà. Aquest primer bloc serveix com a mapa del programa, però els continguts de fons (patrimoni, Nàstic, eclipsi, barris i cultura) arrencaran després de falques i seccions inicials. 2. Espineta en Tarragonins: 40 anys de Zona Zàlata i el teatre comunitari Opinió de Marta Grau La secció “l’Espineta en Tarragonins” dona veu a la formadora i dona de teatre Marta Grau, que reflexiona sobre els 40 anys de la companyia Zona Zàlata i estrena al Teatre Tarragona de l’espectacle: «Jo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos» Idees clau de la peça • Teatre i vida: presenta el teatre com un espai per buscar explicacions a allò que no en té de definitives. • 40 anys de trajectòria: la companyia Zona Zàlata representa: - Recerca escènica i experimentació. - Treball comunitari i diàleg obert entre participants. • Teatre com a eina social: - Cultura creativa com a eina d’integració. - Teatre com a aglutinador d’il·lusions i excusa per seguir buscant respostes. - Defensa del teatre comunitari com a forma de vida i espai de llibertat i respecte mutu. • Dret a decidir i diversitat: - Reivindica el dret a decidir col·lectivament què es fa, de què es parla i com es creix a través de les contradiccions. - Subratlla la importància d’educació, equitat i justícia social. «Llarga vida al teatre» és el tancament, en forma de declaració d’amor a l’escena i a la comunitat. 3. Tàrraco i la Vall de Boí: 25 anys de Patrimoni Mundial compartit Context de l’intercanvi • Es recorda que el cap de setmana una delegació d’uns 30 veïns i veïnes de la Vall de Boí ha visitat els monuments de Tàrraco, dins dels actes de Tàrraco 25. • Tàrraco i el conjunt d’esglésies romàniques de la Vall de Boí van ser declarats Patrimoni Mundial per la UNESCO el mateix dia, el 30 de novembre, ara fa 25 anys, de manera que celebren l’aniversari conjunt. • Aquesta és la primera activitat realment conjunta entre tots dos territoris, amb idea de retorn a la primavera, quan Tarragona visitarà la Vall. 3.1. Entrevista a Sònia Bruguera, alcaldessa de la Vall de Boí Experiència a Tarragona • La delegació inicia la visita a la Torre dels Advocats, a l’Antiga Audiència, on: - Trepitgen una escalinata romana de 2.000 anys, fet que l’alcaldessa descriu com a emocionant. - Presideix l’acollida l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales. • Diverses parades: Volta del Pallol, maqueta de Tàrraco i videomàping sobre la ciutat romana. Comparació romànic – romà • Bruguera subratlla que: - El romànic de la Vall i el romà de Tàrraco són molt diferents. - Cada patrimoni té el seu valor propi: - La Vall: esglésies romàniques en entorn natural privilegiat. - Tarragona: magnitud i importància històrica de la ciutat romana. Celebració dels 25 anys a la Vall de Boí • Han dedicat tot el mes de novembre a activitats: - Recuperació d’un vídeo històric de l’època de la declaració, amb testimonis de gent gran del territori. - Visites guiades i homenatge a Joan Perellada, exalcalde durant 24 anys i impulsor de la declaració. - Jornada per reflexionar sobre futur del patrimoni, reptes i oportunitats. - Festa final el 30 de novembre, amb repic de campanes i despenjada de pancartes, recreant el moment original de la declaració. Tres declaracions per a una vall petita Bruguera recorda que la Vall de Boí té tres reconeixements destacats: • Patrimoni Mundial pel conjunt d’esglésies romàniques. • Falles del Pirineu (Patrimoni Immaterial), festa del foc compartida amb altres valls pirinenques. • Certificació Starlight pel seu cel fosc i la qualitat d’observació astronòmica, vinculada al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. «La Vall de Boí no només té romànic; té gent, gastronomia, natura i muntanyes» Entorn natural i muntanya • Destaca l’únic Parc Nacional de Catalunya a la vall, amb cims de 3.000 metres però també rutes assequibles per a tothom. • Esment especial per al pic del Llauset (Laúd), icònic en la vista des de Taüll i altres punts de la vall. • Situació climàtica: nevades a cotes altes i temperatures moderades al poble (7–8 °C en sortir aquell dia). Gastronomia i vida quotidiana • A la Vall, el que “toca” menjar és: - Vedella i xai, producte de proximitat. - Formatges i escudella tipus olla aranesa. • Gestió municipal: un sol municipi, Vall de Boí, amb nou nuclis de població, la qual cosa genera equilibri entre cohesió i complexitat (cal replicar actes a diferents pobles, respectar particularitats, etc.). 3.2. Entrevista a Rubén Viñuales, alcalde de Tarragona • Celebra la visita de la Vall com una bona notícia per a la ciutat. • Subratlla l’estat de conservació de les estructures romanes i el valor de poder trepitjar les mateixes escales que emperadors com Adrià. • Posa en valor la singularitat de Tàrraco com a únic conjunt patrimonial de tot Catalunya declarat Patrimoni Mundial, mentre que la Vall aporta el seu romànic emblemàtic (Pantocràtor de Sant Climent de Taüll). • Anuncia que Tarragona retornarà la visita a la primavera (la prevista a l’hivern es va ajornar per agenda i tema de temperatures). 3.3. Entrevista a Nacho García, conseller de Patrimoni • Reforça la idea que el patrimoni romà de Tarragona és “únic”: - Trepitjar escales de 2.000 anys. - Veure el videomàping sobre la volta romana que sustentava el pòrtic de la gran plaça porticada imperial. Balanç de Tàrraco 25 • Anuncia una “traca final” d’actes els dies 28, 29 i 30 de novembre al Camp de Mart, amb música i festa. • Les dades d’assistència als actes i recintes patrimonials són “espectaculars”: - S’han superat de llarg les visites de tot l’any 2024. - Això demostra una implicació ciutadana notable, no només esforç institucional. 3.4. Veus de la delegació de la Vall de Boí Mireia (taquillera i formadora) • Treballa a les esglésies d’Erill la Vall o al Centre del Romànic. • Troba el màping de Tàrraco molt entenedor i educatiu, bona introducció abans de la visita física. • Destaca la importància de recursos digitals i immersius (realitat virtual, videomàpings) per apropar història i patrimoni als joves. Adrià Marín, director del Consorci del Patrimoni de la Vall de Boí • Subratlla la profunditat històrica de Catalunya, capaç d’oferir patrimoni rellevant de tots els segles. • Reivindica la importància de veure la ciutat i el seu espai, no només els monuments aïllats. • Té ganes de passejar per Tarragona més enllà dels grans elements monumentals. 3.5. Pont tecnològic: els màpings de Taüll i Tàrraco • Es recorda que el videomàping de Sant Climent de Taüll va suposar un salt espectacular en visites, en mostrar el Pantocràtor original de forma immersiva. • Hi ha un paral·lel amb el màping de la maqueta de Tàrraco a la Volta del Pallol, amb una part d’equip tècnic compartida. • A la Vall s’ha impulsat també el projecte “Els ulls de la història” al Centre del Romànic, una experiència immersiva que forma part d’un pla de sostenibilitat i d’un programa del Departament de Cultura. 4. Tertúlia esportiva: el Nàstic entre resultats, massa social i projecte de club La segona gran columna del programa és la tertúlia del Nàstic al Fòrum del Nàstic, amb la participació de: • Romà Cunillera, exjugador. • Lluís Pagès, aficionat. • Ricardo Pacheco, aficionat molt implicat en penyes i accions prèvies als partits. 4.1. Context esportiu: victòria i horaris televisius • El Nàstic ha guanyat 1–0 al Marbella després de dues derrotes consecutives. • L’entrenador Cristóbal Parralo reconeix que hi ha molta feina pendent però és més fàcil construir a partir d’una victòria. • Es debat l’horari estrany del partit (diumenge, 14:45–15:00 aprox.) imposat per la televisió (Movistar) i el model de la Primera Federació: - Malgrat l’horari, es registren 6.500 espectadors, xifra considerada molt bona. - Es destaca la presència creixent de gent jove amb la samarreta del Nàstic, tant a l’estadi com pels carrers i zones comercials. 4.2. Ambient social i activitats al Nou Estadi • El Ricardo explica la FIDOA (fideuà) popular prèvia al partit, amb 300 racions servides i bon ambient. • A la mitja part es presenta un videoclip d’un grup tarragoní (Sodi) rodat íntegrament al Nou Estadi. • Es considera que el club fa bé de generar experiències complementàries (menjar, música, activitats familiars) per atraure públic. 4.3. Debat econòmic: club, empresa i sentiment S’obre un debat intens sobre la naturalesa del Nàstic: • Ricardo Pacheco defensa que: - Un club avui és també una empresa. - No pot viure cada any perdent diners; això portaria a caure de categoria. - Cal trobar l’equilibri entre sentiment i viabilitat econòmica. • Lluís Pagès i Romà Cunillera matisen que: - Si només es parla de diners, es perd la Nastiqués i el vincle sentimental amb la ciutat i l’afició. - Reclamen viure amb el que es pot, no gastar per damunt de les possibilitats. «Si volem estar al futbol professional, hem d’acceptar el paper de les televisions, però també tenir projecte i no viure només al dia.» • Es recorda que la categoria (Primera Federació) ha estat plantejada com a professional, però el retorn televisiu encara és insuficient. • L’anècdota recurrent: la “piloteta de Màlaga” com a símbol de la línia fina entre pujar a Segona (amb un fort increment d’ingressos televisius) o quedar-se a Primera Federació. 4.4. Inestabilitat a la banqueta i pressió mediàtica • Es repassa que des de l’any 2000 el Nàstic ha tingut 29 entrenadors en 25 anys, una mitjana inferior a una temporada per tècnic. • Es critica la manca de projecte estable: - Es posa com a excepcions Vicente Moreno, Luis César en la primera etapa, Dani Vidal i César Ferrando, que van tenir cicles una mica més llargs. - S’assenyala que sovint els canvis responen a pressió de graderia i mitjans, més que a una planificació. • Romà Cunillera insisteix que es genera una pressió innecessària quan des de l’inici es diu que “no quedar primers és un fracàs”, i això condiciona jugadors, entrenador i directiva. 4.5. Plantilla: marxes, relleus i qualitat Es fa un repàs als jugadors que han marxat i la sensació de perdre “diferencialitat”: • Jugadors sortints esmentats: Víctor Narro, Antoñín, Pol Domingo, Miquel Leal, Gorostidi, Pablo Fernández, David Concha, Joan Oriol, i també el porter de la Canonja. • Opinions: - Per a Romà, molts d’ells aportaven qualitat individual alta (un contra un, centres, solidesa defensiva, experiència). - Però també es recorda que amb ells dos anys seguits no s’ha aconseguit pujar, i que alguns no volien continuar (casos de Narro, Antoñín, Miquel Leal). - En el cas de Pol Domingo, es comenta (de manera no oficial) que se li hauria proposat una rebaixa del 50% de sou, fet que el va empènyer a marxar. • Es destaca que la plantilla actual encara ha de demostrar si pot tenir recorregut per aspirar a l’ascens. 4.6. Arbitratges i play-off perduts • Es reobre el debat sobre la influència dels àrbitres en les tres finals de play-off perdudes (Màlaga, Villarreal B a Vigo i Real Sociedad B a Zubieta). • El periodista recorda que: - Tres àrbitres de finals que normalment haurien d’haver ascendit de categoria no ho han fet, i només un va pujar. - El comitè tècnic arbitral ha reconegut errades en alguna d’aquestes actuacions. • Romà relativitza el factor arbitral i posa l’accent en les ocasions fallades i els gols no marcats. 4.7. Valoració del partit contra el Marbella i calendari • Es coincideix que el triomf va ser: - Important pels punts, però - Partit molt pla i poc brillant, amb només un tram inicial de 20 minuts més vertical. • Es comenta la fragilitat del davanter centre actual (cau sovint a terra, poc pes ofensiu) i la manca de cornèrs i arribades. • Es reclama temps per a Cristóbal Parralo, però també resultats immediats perquè una mala ratxa el podria deixar sense marge. • Proper repte: desplaçament a Villarreal B (miniestadi), rival per sota a la taula però exigent; es recorda que a la pretemporada s’hi va perdre i ara “toca” guanyar. «La classificació està molt igualada; tot i les sensacions irregulars, el Nàstic és a només dos punts del play-off.» 5. L’eclipsi solar total del 12 d’agost de 2026: ciència, territori i cel fosc La tercera gran peça del programa és la conversa extensa amb Georgina Servent, cofundadora del Parc Astronòmic de Muntanyes de Prades i guia astronòmica acreditada per la Fundació Starlight. 5.1. Per què aquest eclipsi és tan especial? • Serà un eclipsi solar total visible des d’una franja que travessa Islàndia, Atlàntic, Galícia, Catalunya i Balears. • És el primer eclipsi total visible des de Catalunya des de 1905 (121 anys) i el proper no serà fins d’aquí més de 150 anys. • Per tant, es pot afirmar que cap persona viva ho ha vist abans des de Catalunya i pràcticament ningú que el vegi ara en veurà un altre des del nostre territori. «Som uns autèntics privilegiats: un fenomen únic que passa per casa nostra.» 5.2. Per què Catalunya és un lloc privilegiat? • Tot i que l’eclipsi travessa diverses zones, la franja de totalitat afecta: - Islàndia (clima molt variable, sovint ennuvolat). - Galícia (clima plujós i cobert sovint). - Catalunya, especialment Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, amb menys probabilitat de mal temps a l’agost. • Per això es diu que a nivell europeu “hem tocat la loteria”. 5.3. Horari, durada i visibilitat • L’eclipsi tindrà lloc el 12 d’agost de 2026. • La totalitat serà cap a dos quarts de nou del vespre, coincidint amb la posta de sol. • El fenomen consta de: - Fase parcial d’entrada: la Lluna comença a “mossegar” el Sol, visible arreu de Catalunya. - Fase de totalitat (en la franja adequada): entre 40 i 90 segons, depenent del punt; a Prades uns 50 s, a Terres de l’Ebre fins a un minut i mig. - Fase parcial de sortida: el Sol reapareix, però en moltes ubicacions de Catalunya ja s’haurà post el Sol, de manera que no es veurà completa. Recomanació pràctica • Per saber si des de casa o des del propi barri es podrà veure bé l’eclipsi, Servent proposa un exercici: El 29 d’abril de 2026, a dos quarts de nou del vespre, mireu on és el Sol des del lloc on penseu anar. És una simulació bastant aproximada de la posició del Sol durant l’eclipsi. • Cal assegurar-se que no hi hagi obstacles (edificis, arbres, muntanyes) a l’horitzó oest. 5.4. Punts d’observació i planificació pública • La Generalitat, amb suport dels agents rurals, ha fet un treball exhaustiu de camp per seleccionar 27 punts d’observació prioritaris a Catalunya, molts al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre (Canal, Aldea, Altafulla, l’Ametlla, Amposta, Tarragona ciutat, entre altres). • Es crea el portal eclipsicatalunya.cat, on es pot trobar: - Mapa interactiu dels punts recomanats (amb enllaç a Google Maps). - Simulació del fenomen (es veu com la Lluna va cobrint el Sol). - Llista d’activitats astronòmiques previstes el 2026 arreu del territori (xerrades, observacions, tallers). - Informació sobre durada de la totalitat a cada municipi. • Es calcula capacitat per a uns 85.000 observadors i 40.000 vehicles entre els diversos punts habilitats. 5.5. Seguretat: com mirar el Sol (i com no fer-ho) • Normes bàsiques: - Mai mirar el Sol directament a ull nu. - Prohibit usar radiografies, vidres enfosquits o filtres casolans. - Només ulleres homologades d’observació solar i filtres solars específics per a telescopis. • Fins i tot amb ulleres homologades no s’ha de mirar el Sol de manera continuada: - Es recomana mirar uns 10 segons, descansar i compartir ulleres. - No superar 3–4 minuts acumulats seguits. • Els telescopis i prismàtics han d’estar preparats amb filtres solars adequats; mirar el Sol amb un instrument òptic sense filtre és extremadament perillós. «Sobretot, que a ningú se li acudeixi mirar el Sol amb prismàtics o telescopis que no estiguin preparats.» 5.6. Fenòmens associats: perles de Baily i pluja de Perseids • Perles de Baily: - Just abans de la totalitat, es veuen petites “perles” de llum al voltant del disc lunar, causades per les valls de la Lluna que deixen passar els últims rajos del Sol. - És un dels moments més espectaculars i fotogènics de l’eclipsi. • Pluja d’estels de les Perseides: - Coincideix amb la data de l’eclipsi (nit del 12–13 d’agost). - Després de la totalitat, qui es quedi en una zona de cel fosc podrà gaudir també de la pluja d’estels de Sant Llorenç. 5.7. Fotografia vs. experiència • Servent recomana no obsessionar-se amb les fotos: - 50–90 segons de totalitat passen molt ràpid. - Entre preparar la càmera, enfocar i ajustar paràmetres, es pot perdre el moment. - Els especialistes ja faran fotos d’alta qualitat; el públic general hauria de prioritzar viure l’experiència amb els propis ulls (protegits quan calgui). 5.8. Cel fosc, contaminació lumínica i salut A partir de l’eclipsi, s’aprofundeix en la importància de preservar els cels foscos: • Muntanyes de Prades tenen certificació Starlight com a destinació turística astronòmica gràcies al Parc Natural de la Serra de Montsant, l’Ajuntament de Prades i la Generalitat. • Impactes de la contaminació lumínica: - Fauna: desorientació d’aus, dificultat de les tortugues per tornar al mar, alteració de ritmes nocturns. - Flora: modificació dels ritmes circadians de les plantes. - Salut humana: la llum blanca excessiva a la nit altera la segregació de melatonina i pot afectar el descans i el sistema hormonal. • Molta gent mai ha vist la Via Làctia, pel predomini de la il·luminació urbana. 5.9. Turisme astronòmic: Prades com a pol internacional • El Parc Astronòmic de Muntanyes de Prades ja ha rebut moltes peticions internacionals per l’eclipsi: - Grup de 60 japonesos que ja tenen reservada estada a Prades. - Grup de brasilers i altres col·lectius estrangers. • El Parc organitzarà un Festival de l’Eclipsi de quatre dies (activitats familiars, observacions solars, tallers, concerts, masterclasses d’astrofotografia amb especialistes com Bright Falls, etc.). • Al web parcastronomicprades.cat es pot consultar el programa. 5.10. Mobilitat, riscos d’incendi i sentit comú • Molts punts d’observació són en espais naturals i forests; a l’agost el risc d’incendi és alt. • Es fa una crida a: - No encendre foc. - Respectar indicacions dels Agents Rurals i autoritats. - Mantenir respecte absolut per l’entorn i per la resta d’observadors. «Demanem respecte per les persones, per l’entorn i pel medi natural. I sobretot, sentit comú.» 6. Emergència habitacional a Camp Clar: les cases de colors En la secció “De ponent a llevant. La veu de Tarragona, en ruta”, el periodista Miquel González i l’equip es desplacen a Camp Clar, concretament a les anomenades “cases de colors”. 6.1. Origen dels blocs i situació actual Carmen Martos i José Luis, veïns i portaveus, expliquen la història: • Els blocs es van construir fa uns 40 anys com a habitatge de protecció oficial del Ministeri de la Vivenda. • Hi havia dues opcions: - Lloguer. - Compra amb entrada econòmica. • Segons relata la Carmen, el Ministeri va recollir entrades i posteriorment va desaparèixer com a gestor, deixant els veïns 7–8 anys sense saber on pagar. • Finalment, l’antiga ADIGSA, avui Agència Catalana de l’Habitatge, es fa càrrec del barri, mantenint condicions similars. 6.2. Propietats mixtes i comunitats fracturades • Avui, aproximadament el 70% dels pisos són de titularitat de l’Agència Catalana de l’Habitatge, la resta són de propietaris particulars que ja han acabat de pagar. • Efectes sobre la convivència: - Pisos de l’Agència buidats i ocupats sense control (portes rebentades, interiors degradats). - Veïns propietaris continuen pagant comunitat, ascensor, llum i altres despeses, mentre molts pisos de l’Agència no contribueixen. «Som nosaltres qui mantenim les escales, i conviem amb pisos ocupats i abandonats.» 6.3. Degradació estructural i risc per a la seguretat • Es descriu la situació dels blocs, sobretot un d’ells, com a “a punt de caure”: - Filtracions d’aigua constants que calen murs i fonaments. - Escales sense subministraments (llum, ascensors inoperatius). - Parets fora de lloc, amb temor que siguin de contenció. • La Carmen afirma que el deteriorament s’ha intensificat els darrers 10–12 anys, coincidint amb una aparent “desconnexió” de l’Agència. • Parla d’una sensació d’abandonament institucional i fins i tot d’una suposada voluntat de convertir la zona en una mena de gueto. 6.4. Fons Next Generation i prioritats qüestionades • La Carmen i en José Luis denuncien que: - Hi havia fons europeus (Next Generation) per a barris vulnerables i rehabilitació. - Segons ells, l’Agència ha utilitzat aquests recursos per remodelar parcialment façanes o blocs de lloguer íntegres (on tot és de l’Agència), i no per resoldre problemes estructurals interns (clavagueram, aigua, ascensors, etc.). • Es queixen que, per exemple, en un bloc “rosa” s’ha refet diverses vegades la plaça i les rampes, mentre els blocs “verds” tenen 0 intervenció de fons profunds. 6.5. Accessibilitat i rampes • José Luis explica que fa anys que demana una rampa d’accés a la seva escala (mixta de lloguer i propietat): - L’Agència li respon que la rampa l’han de pagar els propietaris, i després ells abonaran la seva part. - Però en una obra recent (derramament), l’Agència va trigar dos anys a pagar el que li tocava. • Hi ha escaleres sense rampa tot i tenir veïns amb mobilitat reduïda. 6.6. Acció política i via legal Accions ja fetes i previstes • Els veïns ja han fet rodes de premsa i visites guiades per mostrar l’estat dels edificis. • Han mantingut trobades amb grups parlamentaris al Parlament de Catalunya, traslladant la seva situació. • Anuncien: - Assistència al ple municipal de Tarragona del divendres següent, per fer sentir la seva veu. - Intenció de presentar una denúncia penal contra l’Agència Catalana de l’Habitatge si no hi ha resposta. Què demanen a l’Ajuntament de Tarragona? • Que vetlli pels ciutadans i garanteixi una convivència digna i condicions adequades a canvi dels impostos que paguen. • Que faci de mediador i impulsor de solucions davant la Generalitat i l’Agència de l’Habitatge. Objectius de la denúncia • Reclamar: - Indemnitzacions pels veïns, perquè se senten abocats a haver de marxar contra la seva voluntat. - Possibilitat de reallotjament o compensació pels anys d’afectació i danys materials i psicològics. 6.7. Impacte psicològic i vida quotidiana • Es remarca que la situació és “insostenible”: - Estrès constant, por a col·lapses, sensació d’injustícia. - Veïns que parlen de malalties, ansietat i esgotament. «La paciència i la convivència tenen un límit. Si això no canvia, o ens portaran al manicomi o ens donarà un infart.» • S’estima que hi ha uns 500–600 veïns afectats directament. 7. Bloc cultural: Joan Baez, lectura i música clàssica El tram final del programa es dedica a la cultura, amb connexions amb la tardor literària i l’activitat musical local. 7.1. Homenatge a Joan Baez amb Montse Castellà La cantautora Montse Castellà explica l’espectacle: “Homenatge a Joan Baez, la veu que no calla” que es farà dijous a les 19.30 h al vestíbul del Teatre Tarragona, dins la tardor literària. Per què Joan Baez? • Baez és presentada com: - Figura única i irrepetible de la cançó d’autor. - Exemple de coherència entre cançó i compromís vital: allò que canta ho practica (drets civils, pau, compromís social). - Referent que mereix homenatge en vida (té 84 anys i ja està retirada dels escenaris). Relació personal de Montse Castellà amb Baez • L’any 2019, en l’última gira mundial de Joan Baez, Montse la va acompanyar a: - Sitges (Terramar). - Sant Feliu de Guíxols (Porta Ferrada). • Van compartir - Duet a l’escenari. - Dies de convivència (hotels, assajos, trajectes), més enllà dels 4 minuts de cançó. • Aquesta relació permet que el tribut sigui “oficial”: - Castellà ha traduït i adaptat al català moltes cançons del repertori de Baez. - Ha compartit els textos amb la mateixa Joan Baez, que li ha enviat un missatge d’agraïment per “honorar-la d’aquesta manera tan bonica”. Contingut de l’espectacle • Format íntim: Montse Castellà (veu i guitarra) + Borja Penalba (guitarra). • No és un “copia–enganxa” dels arranjaments originals, sinó: - Arranjaments nous en ritme i textura. - Traduccions al català acurades, buscant dir el mateix que les lletres originals o de l’autor que Baez versionava (Bob Dylan, etc.). • L’espectacle combina: - Cançons interpretades en directe. - Relat biogràfic i context històric (moviment pels drets civils, protestes contra la guerra, etc.). - Referències al documental recent sobre Baez i reflexions sobre la seva trajectòria. Dimensió literària • Es debat si les lletres de cançons poden considerar-se poesia. • Castellà defensa que en la cançó d’autor la música i la lletra tenen el mateix pes, i que una bona lletra hauria de poder llegir-se sense música i seguir tenint sentit i força. 7.2. Festa de la lectura al Centre Cultural de l’antic Ajuntament Entrevista a Ariadna Blanca, una de les cinc joves impulsores d’una associació pel foment de la lectura sorgida de l’Institut Pons d’Icart. Origen de la iniciativa • Va néixer com una activitat a classe de literatura catalana al centre. • Van fer cartells, visites a aules i una primera trobada lectora per Sant Jordi que va tenir molt èxit. Nova cita oberta a la ciutat • Organitzen una “Festa de la lectura”: - Divendres, de 18 a 20 h al Centre Cultural de l’antic Ajuntament. - Adreçada principalment a joves de 2n a 4t d’ESO, però oberta a tothom interessat. • Dinàmica: - Cada participant ha de portar un llibre que estigui llegint. - Primer tram de lectura en silenci compartit. - Segona part de posada en comú, on s’expliquen els llibres, s’intercanvien recomanacions i es generen converses. «Només cal portar un llibre i moltes ganes de llegir i socialitzar.» • Si l’experiència funciona, volen repetir-la cada estació (hivern, primavera, estiu), creant una mena de club de lectura obert i flexible. 7.3. Concert de violoncel de Gerard Flotats Entrevista breu al violoncel·lista Gerard Flotats, que presenta el concert “Contrastos sobre cordes” dins els Dimarts Musicals de Joventuts Musicals: • Dimarts, 19 h, a l’Auditori de la Diputació (c. Pere Martell). Concepte del concert • Recórrer la història del violoncel a través de peces de diferents èpoques: - Suite núm. 1 de Bach (barroc): una de les primeres grans obres per a violoncel sol. - Obres del segle XX i una peça escrita fa cinc anys. - Un arranjament propi dels Goigs de la Mare de Déu del Claustre de Solsona, en homenatge a la seva ciutat natal. Estil i argument • Programa per a violoncel sol, posant en valor el so “humà” de l’instrument, sovint descrit com el més proper a la veu humana. • Flotats viu actualment a Londres, però vol portar a Catalunya aquest recorregut musical i identitari. 8. Publicitat, serveis i tancament musical Al llarg del programa s’insereixen diverses falques publicitàries i institucionals que reforcen el context local i econòmic de Tarragona: • SCAN Tarragona – 12è Festival Internacional de Fotografia, posant el Moll de Costa del Port de Tarragona com a espai cultural clau. • Port de Tarragona – promoció del Moll de Costa com a Rambla de la Cultura i del barri marítim El Serrallo com a espai de gastronomia marinera. • EMATSA – obres de millora de la xarxa de clavegueram a Tarragona i la Canonja, amb tècniques poc invasives. • ICIQ (ICIC) – recerca en química sostenible, salut i descarbonització al campus de Sescelades. • PortAventura World / PortAventura Club – proposta de passi anual com a regal familiar. • Anuncis d’empreses com Obramat (material de construcció i eficiència energètica) i el Tanatori Municipal de Tarragona (obres de reforma i millora energètica). • Espots propis de Tarragona Ràdio: es reivindica la graella de programació, programes com Tarragona Esports, espais de justícia global com La Porteria, i la idea de la ràdio com a som 40.000 (veus de ciutat). Tancament musical • El programa es tanca amb el “temacle” triat per la Sílvia García: - Homenatge a Enrique Urquijo (Los Secretos), concretament amb la peça “Ojos de gata”, coincidint amb l’aniversari de la seva mort (1999). Un final melancòlic que lliga amb la línia d’homenatges musicals del programa (Urquijo al principi i al final, i Joan Baez al tram cultural). Conclusió Aquesta edició de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 ofereix un retrat polièdric de la ciutat i el seu entorn: • Una Tarragona patrimonial i global, que celebra 25 anys de la declaració de Tàrraco com a Patrimoni Mundial i s’agermana amb la Vall de Boí. • Una Tarragona científica i astronòmica, enfocada en l’eclipsi solar total del 2026 com a gran esdeveniment públic. • Una Tarragona esportiva, que viu el Nàstic de Tarragona com a símbol identitari i espai de debat sobre model de club i pressió social. • Una Tarragona socialment desigual, on barris com Camp Clar reclamen solucions urgents davant la degradació del parc d’habitatge públic. • Una Tarragona culturalment activa, amb teatre comunitari, homenatges musicals, festivals de fotografia, foment de la lectura i música clàssica. En conjunt, el programa fa de mirall de la ciutat, alternant entusiasme i orgull per la projecció de Tarragona amb la denúncia de realitats incòmodes que encara s’han d’afrontar.

Pressupost 2026, Tarraco 25 i agenda esportiva

Visió general de l’episodi Informatiu de Serveis Informatius 8H a Tarragona Ràdio (dial 96.7 FM) centrat en: • Pressupost municipal 2026 de l’Ajuntament de Tarragona i el seu recorregut polític fins al ple. • Actualitat esportiva amb protagonisme del Nàstic de Tarragona i altres clubs locals. • Actes finals de Tarraco 25, intercanvi amb la Vall de Boí i posada en valor del patrimoni romà. • Cultura i creació visual al Festival Internacional de Fotografia SCAN. • Mobilitzacions solidàries per la salut (paràlisi cerebral i ictus). 1. Nàstic de Tarragona: tornada a la victòria Partit contra el Marbella i estrena de Parralo • El Nàstic de Tarragona guanya 1-0 al Marbella al Nou Estadi Costa Daurada, trencant una ratxa de dues derrotes. • El gol és de Marcos Baselga a la primera part, després d’una acció on Cedric rep un penal clar, però l’àrbitre aplica la llei de l’avantatge i l’acció acaba en gol. • L’equip fa una bona primera meitat i una segona part més fluixa, on es va «ensorrant a poc a poc». • Punt clau: portería a zero, una de les millores destacades pel cos tècnic. “Yo creo que hay mucho margen de mejora. Somos ambiciosos. Si queremos estar arriba tenemos que mejorar mucho” – Cristóbal Parralo Valoracions de tècnic i jugadors • Cristóbal Parralo subratlla: - Marge de millora molt alt. - Importància de créixer des de bons resultats per reforçar la credibilitat del projecte. - Necessitat de millorar «ràpidament perquè la competició no para». • Marcos Baselga, retornant després de lesió, celebra marcar i sumar 3 punts a casa, i posa el focus en el proper partit de divendres contra el filial del Villarreal. • El defensa David Alba remarca que el Nou Estadi ha de ser un «fortí» i que l’equip s’ha d’autoexigir guanyar a casa. 2. Pressupost municipal 2026 a Tarragona Tramitació política i suports • Setmana decisiva per al pressupost 2026 de l’Ajuntament de Tarragona. • Els comptes passen per Comissió Extraordinària d’Hisenda i es volen portar ja a ple ordinari aquest divendres, avançant l’aprovació prevista inicialment per al dia 27. • Aliances polítiques previstes: - En Comú Podem: sotmet l’acord amb el PSC a les seves assemblees. - Junts per Tarragona: acaba de tancar alguns serrells. - Principi d’acord amb tres consellers no adscrits: Gómez, Duque i Vidal. • Si no hi ha sorpreses, el pressupost prosperarà amb suport de Junts i En Comú Podem i almenys una abstenció, convertint-se en el tercer pressupost de Rubén Viñuales. “Ens mostrem optimistes que ara podem carrilar l’aprovació en el plenari del dia 21 de novembre” – Isabel Mascaró Magnitud i prioritats dels comptes • Import global consolidat: 236 milions d’euros, un 1,5 % més que l’any anterior. • Inversions previstes: 19,5 milions d’euros. • La consellera d’Hisenda Isabel Mascaró els qualifica de «realistes i pragmàtics» i assegura que «posen les persones al centre». Eixos estratègics d’inversió Habitatge social • 1,5 milions d’euros per a compra d’habitatge. • 250.000 euros per a rehabilitació d’edificis. Transport públic i EMTA • Més de 1,8 milions d’euros per a: - Renovar i ampliar la flota d’autobusos municipals de l’EMTA. - Modernitzar equipaments i infraestructures de cotxeres. • Compra de 10 autobusos nous i 3 articulats. Espai públic, cultura i patrimoni • Continuïtat i ampliació del pla d’asfaltat i de reductors de velocitat. • 500.000 euros per a equipaments culturals, amb actuacions destacades al Teatre Metropol i a la Muralla. • 600.000 euros aproximadament per a preservar el patrimoni històric de la ciutat. • 250.000 euros derivats de la transformació del mercat del Fòrum Romà a la Part Alta. 3. Política pesquera europea i impacte al Mediterrani • Ministres de Pesca i Agricultura de la Unió Europea es reuneixen a Brussel·les per negociar les quotes pesqueres de 2026, incloses les que afecten la zona mediterrània on opera la flota de Tarragona. • Context: - Any marcat per queixes del sector pesquer pels límits imposats per la Comissió Europea. - Ara hi ha una posició més conciliadora de Brussel·les, arran de l’evolució positiva de les poblacions d’espècies al mar. • Tot i que els dies de pesca previs a Nadal no són formalment a l’agenda, la comissió estudia solucions per garantir l’oferta de peix en aquestes dates. • El conseller d’Agricultura de la Generalitat, Òscar Ordeig, ha demanat mesures urgents perquè les flotes d’arrossegament puguin sortir a pescar els dies previs a Nadal. • Reunió recent del conseller amb la Confraria de Pescadors de Tarragona, que li trasllada les demandes del sector local. 4. Tarraco 25: patrimoni mundial i intercanvi amb la Vall de Boí Visita de la Vall de Boí i actes compartits • Tarragona entra a les dues darreres setmanes d’un any de celebracions pels 25 anys de la declaració de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. • Delegació de veïns de la Vall de Boí visita la ciutat per primera vegada en un acte conjunt, ja que les esglésies romàniques de la Vall de Boí van ser declarades patrimoni el mateix dia i lloc que Tàrraco. Recorregut pel patrimoni de Tàrraco • Ruta guiada pels principals monuments romans: - Torre dels Advocats de l’antiga Audiència, amb immersió en 2.000 anys d’història. - Descens per l’escalinata d’època romana, que l’alcalde Rubén Viñuales posa en valor recordant que hi hauria trepitjat l’emperador Adrià. - Passeig Arqueològic i Muralles romanes. - Torre del Pretori. • Al Serrallo, la comitiva visita el Museu del Port de Tarragona i fa un tast de productes mariners, apropant patrimoni i gastronomia. “No és cap broma quan diem que estan trepitjant les escales que va trepitjar, per exemple, l’emperador Adrià” – Rubén Viñuales Complicitats i perspectives de futur • L’alcaldessa de la Vall de Boí, Sònia Bruguera, rep un obsequi de benvinguda (un llibre i la reproducció d’un got romà) i: - Explica que a la vall encara queden dos caps de setmana d’actes. - Anuncia una festa final el 30 de novembre amb repic de campanes i despenjada de pancartes, evocant el moment de la declaració UNESCO. - Preveu que Tarragona retorni la visita a la primavera. • Es destaca el videomàping de la Volta del Pallol i la maqueta de Tàrraco, comparats amb el videomàping de les pintures romàniques de Sant Climent de Taüll. Balanç de participació i actes de cloenda • El conseller de Patrimoni, Nacho García, fa un balanç molt positiu de Tarraco 25: - Actes amb entrades exhaurides o completament reservats. - Xifres de visitants als recintes patrimonials que superen de llarg tot l’any 2024. • Properes fites: - Grans actes de cloenda els dies 28, 29 i 30 de novembre al Camp de Mart. - Es preveu música, festa i activitats que es detallaran pròximament. • Missatge final: els 25 anys evidencien no només l’esforç institucional, sinó també la forta implicació ciutadana en la defensa del patrimoni. 5. Festival Internacional de Fotografia SCAN Programa i exposicions • La dotzena edició del Festival Internacional de Fotografia SCAN continua fins al 7 de desembre amb un programa intens d’activitats. • Objectiu: reivindicar la fotografia contemporània com a eina de pensament i expressió artística. Residència de creació: «On comença la llum» • S’obre el programa d’exposicions amb el projecte de la 3a residència de creació i investigació a l’Arxiu, de l’artista Mer Hausman. • L’exposició «On comença la llum»: - Reinterpreta arxius fotogràfics històrics de Tarragona. - Busca imaginar una nova memòria visual femenina del segle XIX. - Utilitza intel·ligència artificial generativa per transformar imatges d’arxiu en escenaris simbòlics on les dones ocupen espais públics dels quals havien estat excloses. “Som incapaços d’esbrinar que aquella imatge és no real [...] es porta a plantejar si allò és una fotografia o no és una fotografia” – Jesús Vilamajor Debat sobre IA i naturalesa de la fotografia • El director de l’SCAN, Jesús Vilamajor, destaca que les imatges generades o modificades amb IA generativa poden ser indistingibles de la realitat. • Això obre un debat central: - Què considerem fotografia quan la imatge pot ser completament generada per màquina? - Quin és el llindar entre document i ficció visual? «Perfect Day» de Chema Salvans • El 21 de novembre, a les 19 h, s’inaugura «Perfect Day» de Chema Salvans. • Sèrie que combina ironia i lucidesa per retratar rituals i contradiccions del lleure contemporani, incidint en com la societat es relaciona amb el temps lliure i l’espai públic. 6. Mobilitzacions solidàries per la salut Caminada solidària per La Muntanyeta • 15a edició de la caminada solidària en favor de La Muntanyeta. • Prop de 1.000 participants: - 900 inscrits. - Voluntariat, usuaris i usuàries del centre. - 100 membres del grup Llibera Adrenalina. • Recorregut: - Sortida a la Rambla Nova, davant del Teatre Tarragona. - Arribada a les instal·lacions de l’entitat a Sant Pere i Sant Pau. • Objectiu: defensar els drets de les persones amb paràlisi cerebral o etiologies similars i de les seves famílies a les comarques tarragonines. • Recaptació 2024: 7.700 euros. Caminada per l’ictus al Serrallo • 3a caminada per l’ictus, celebrada al Serrallo. • Organitza: Unitat d’ictus de l’Hospital Joan XXIII. • Més de 200 participants, recorrent 5 km pel Fòrum Marítim de Tarragona. • Jornada amb to festiu, que combina solidaritat i divulgació sobre l’ictus. • Es recullen més d’1.000 euros en donacions, destinats a l’associació Sobreviure a l’ictus Tarragona, que impulsa activitats de suport a les persones afectades i a les seves famílies. 7. Altres titulars esportius locals Voleibol: Sant Pere i Sant Pau Equip masculí (Superlliga) • El Club Volei Sant Pere i Sant Pau continua sense aixecar cap: - Únic equip sense punts en les primeres quatre jornades. - Cua de la classificació. • Derrota a casa davant el Sant Roque per 1-3 (26-28, 19-25, 26-24, 23-25). • El tècnic Bladostovski: - Remarca que l’equip és competitiu, però sense continuïtat en el joc. - Sovint s’enganxa en una rotació i llença la feina feta, fet que dificulta tancar partits. Equip femení (Primera Nacional) • El femení del Club Volei Sant Pere i Sant Pau guanya al Som Ferrer per 3-0 (25-14, 25-20, 25-22). • Victòria clara, amb equip segur i empès per l’afició. • L’entrenador Edu Sánchez celebra la continuïtat al capdavant de la classificació i destaca que la victòria ha permès donar minuts a jugadores amb menys participació. Bàsquet femení i masculí TGN Bàsquet (Lliga Femenina 2) • Derrota del TGN Bàsquet a la pista d’Ibaizabal per 73-55. • L’equip tarragoní tenia el partit controlat al descans, però encaixa un parcial de 24-7 al tercer quart que trenca el partit. • El tècnic Sergio Manzano: - Destaca una primera part molt bona, tant en defensa com en atac. - Assenyala una segona part marcada per pèrdues de pilota difícils de gestionar. Supercopa de Catalunya – DGN Bàsquet • El DGN Bàsquet perd clarament 77-41. • L’equip encara no coneix la victòria i haurà d’esperar a la pròxima jornada per sumar el primer triomf. Ibersol Club Bàsquet Tarragona (Lliga EBA / Tercera FEB) • L’Ibersol CBT continua en ratxa intractable: - Victòria 90-69 contra el Sant Cugat. - Sisena victòria consecutiva. • Clau de l’èxit: - Intensitat defensiva alta. - Domini del rebot. - Atac coral, amb protagonisme de Dani Stefanuto (31 punts, 5 triples, 29 de valoració, MVP del partit). • L’entrenador Toni Larraona subratlla que l’equip està en el camí i l’essència desitjada i que els 12 jugadors poden sumar. • Classificació: l’equip és 3r amb 6 victòries i 1 derrota, a una sola victòria del líder. Futbol base i femení del Nàstic Filial del Nàstic (regional) • Empat 0-0 del filial del Nàstic a casa contra el Sant Feliuenc. • Suma 13 punts i ocupa la vuitena posició. • L’entrenador Xavi Vilagut: - Admet una primera part fluixa, amb equip «tou i pla». - Reconeix millora a la segona part, més estables sobretot al mig del camp. Juvenil Divisió d’Honor del Nàstic • Derrota a casa contra el Real Zaragoza per 1-3. • És la quarta derrota en nou partits per a l’equip de Joan Oriol. Nàstic femení (Primera Catalana) • Empat 2-2 contra el Molins de Rei. • Gols de Andrea Moral i Aroa. • El tècnic Adrià de la Penya: - Parla de sensació agredolça per haver estat a prop dels tres punts. - Remarca que és la tercera setmana consecutiva sumant i que cal fer bo aquest punt la jornada següent fora de casa. • L’equip es manté a la zona mitja-alta de la classificació. 8. Altres apunts informatius i de servei Informació de servei: trànsit i temps • Situació de trànsit tranquil·la a la xarxa viària de Tarragona i Terres de l’Ebre, sense incidències remarcables. • Bombers de la Generalitat: sense serveis destacats a la regió d’emergències tarragonina durant la nit i matinada. • Meteorologia (AEMET): - Cel poc ennuvolat i domini del sol. - Lleugera baixada de les temperatures. - Màximes: 16 °C a Gandesa, 20 °C al Vendrell, 21 °C a Tarragona, Reus i Tortosa. - Vent fluix a moderat de component nord, amb possibles ratxes fortes a l’interior. Premsa del dia i agenda local • Diari de Tarragona: - Reivindicació del llegat de Jujol com a «assignatura pendent» de la ciutat. - Problemes de matrícula viva i mobilitat d’alumnes (10.000 canvis de centre a mig curs). - Crònica de la caminada de La Muntanyeta. - A Reus, reobertura del carrer Ample abans del Black Friday. - En esports, ressò de la victòria del Nàstic de Cristóbal. • El Més Tarragona: - L’Ajuntament accelera el trasllat d’oficines a l’edifici de Lletres. - Detalls del pressupost municipal 2026 (235,9 M€). - Reforç informatiu de la caminada solidària. - A Reus, ampliació del sistema d’illes emergents de recollida selectiva. - Proves pilot a Tarragona amb ADN d’excrements de gos per combatre l’incivisme. - En esports, de nou, focus en el Nàstic. • Premsa digital: - TarragonaDigital: detenció de dos lladres amb més de 100 antecedents per un robatori en una àrea de servei de l’AP-7. - Notícies de Creixell: inici de la programació de Nadal amb concursos de pessebres, aparadors i façanes. - Tots21: Tarragona, nova destinació turística amb certificació Biosphere. - tarragonaradio.cat: el Nàstic com a principal titular esportiu. Altres mencions institucionals • Recordatori de la tasca de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) al campus Sescelades (investigació en processos químics sostenibles, salut i descarbonització), que reforça la imatge de Tarragona com a pol científic i industrial. 9. Estructura radiofònica i patrocini • L’episodi intercala: - Butlletins informatius de notícies locals, polítiques, socials i culturals. - Blocs esportius monogràfics. - Informació de servei (trànsit, temps) sota la marca Ràdio Servei. - Falques publicitàries d’empreses com Obramat Tarragona i Ematsa, que vinculen els missatges comercials a temes d’eficiència energètica, reformes i millora de la xarxa de clavegueram. En conjunt, l’episodi ofereix un retrat complet de la vida política, esportiva, cultural i solidària de Tarragona, amb especial èmfasi en el pressupost municipal 2026, el moment esportiu del Nàstic de Tarragona i la projecció patrimonial i cultural de la ciutat en el marc dels 25 anys de Tàrraco com a patrimoni mundial.

Serveis Informatius 7H del 17/11/2025

Els butlletins informatius de Tarragona Ràdio repassen l’última hora de l’actualitat tarragonina. Política, societat, cultura, esports i molt més.

El Partit del Nàstic del 16/11/2025

Nàstic - Marbella

#334 - Falca publicitària local i tancament musical

Resum general Aquest fragment combina falques informatives i publicitàries locals de Tarragona amb talls musicals i breus comiats de locució de Tarragona Ràdio. Promoció cultural i turística Es presenta el Moll de Costa com “la Rambla de la Cultura a la vora del mar”, destacant-lo com a eix de: Cultura: museus, exposicions, teatre Lleure i esport: espais per passejar i fer esport Es convida a completar la visita amb gastronomia marinera del Serrallo, posant en valor l’oferta gastronòmica del Port de Tarragona. "Dina i passeja per l'eix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona." Obres de clavegueram a Tarragona i la Canonja S’anuncien obres de millora de la xarxa de clavegueram per evitar filtracions i millorar la qualitat ambiental. Es remarca que el 75% de les obres es faran sense obrir rases gràcies a una nova tècnica, fet que: agilitza els treballs redueix les molèsties al veïnat Objectiu: aconseguir entorns més nets i eficients a Tarragona i la Canonja. S’indica que es pot consultar carrers, fases i calendari a ematsa.cat. Fira gastronòmica Tarragona Marida Es promociona la primera edició de la Fira Tarragona Marida al Passeig de les Palmeres, del 14 al 16 de novembre. Activitats destacades: Demostracions de cuina Dinars i esmorzars de Forquilla Activitats familiars i música Podcast en directe Eix de la fira: gastronomia maridada amb vins de les vuit denominacions d’origen de la demarcació. Participació de xefs reconeguts: Ada Perellada, Arnau París, Pep Moreno, Vicent Guimerà, entre d’altres. Més informació a mercatsdetarragona.cat i a les xarxes socials. ICIC – Recerca química sostenible Es presenta l’Institut Català d’Investigació Química (ICIC), fundat el 2004. L’ICIC és un referent en: processos químics sostenibles química per a la salut descarbonització Dades clau: 250 científics 40 nacionalitats diferents Ubicat al campus Sesselades Manté col·laboracions internacionals amb institucions i empreses, generant impacte en la indústria i la societat. Es convida a descobrir-ne més a www.icic.ar. Publicitat corporativa de Tarragona Ràdio Es mencionen descomptes exclusius per a contractes anuals de publicitat. Es facilita un telèfon de contacte: 673 325 497. Es reforça el missatge de marca de Tarragona Ràdio amb l’eslògan: "Som 40.000". Es recorda la freqüència d’emissió: 96.7 de la freqüència modulada. Talls musicals i comiats El fragment inclou diverses cançons en castellà, amb lletres de caire emocional i romàntic, parlant de: Fama i caràcter personal Promeses, records i ruptures amoroses Dolor emocional i superació després d’una relació Entre els talls musicals, s’escolten diverses intervencions breus de la ràdio: “Bona nit” “Fins demà!” Aquestes entrades i sortides indiquen el tancament d’emissió o la transició entre blocs de la programació de Tarragona Ràdio.

#333 - Cap de setmana musical, cultura pop i cosmos

Panorama general de l’episodi Programa de Ja tardes Cap de Setmana a Tarragona Ràdio amb un format molt variat: entrevistes musicals, cròniques de concerts, secció de cultura i famosos, cinema i sèries, divulgació científica i un fort accent en l’agenda cultural del territori. L’eix comú és la música en directe (festivals, bandes locals, artistes emergents) combinada amb recomanacions culturals (llibres, pel·lícules, exposicions) i una mirada molt personal dels col·laboradors. 1. Rock solidari i versions esbojarrades Rock pels xuclis i Les Loques del Panda • Entrevista amb Roser, cantant de Les Loques del Panda, banda de versions molt festiva i recent (menys d’un any de trajectòria). • Expliquen l’origen del nom (panda per Estopa, loques pel seu caràcter sobre l’escenari). • Repertori molt ampli: d’Estopa a Extremoduro, rumba, escà… tot pensat per fer festa, saltar i ballar des del primer minut. • Es defineixen com “la banda de versions més boja i autèntica del panorama” i juguen amb canvis de lletres i “locures vàries” als directes. Concert benèfic: Rock pels xuclis • Actuen al Rock pels xuclis (Sala Zero, diumenge tarda), esdeveniment solidari per a joves amb càncer. • Ja hi han col·laborat a Barcelona i destaquen: - Organització impecable i bon tracte als músics. - Transparència: tot el que es recapta va destinat al projecte. • Entrades anticipades i a taquilla, punts de venda físics (botigues de discos i música al territori) i contactes via web i xarxes de l’organització. • Roser presenta la banda: Cristina (veu), Albert (direcció musical i guitarra), Xavier (guitarra), Arnau (baix) i Toni (bateria). • Avança que sortirà “del forn” un nou projecte amb Les Xiris, previsiblement per Carnaval. 2. Homenatge a Ovidi Montllor i memòria crítica Arturo Gaya i el llegat d’Ovidi • Entrevista amb Arturo Gaya, que actua al Festival Accents (Cripta de l’ermita de Cambrils) amb el projecte “Part dels bons”, un homenatge a Ovidi Montllor pels 30 anys de la seva mort. • Recorda l’àlbum “Gràcies Ovidi” (2011) com a punt de partida d’aquesta trajectòria d’homenatge continuat. “Portem l’Ovidi sempre a l’equipatge” Memòria històrica i joventut • Arturo defensa la memòria històrica també en cultura i cançó: fa 15 anys Ovidi era molt menys recordat que ara. • Explica com van anar a Alcoi a conèixer família i amics (com el pintor Antoni Miró i el guitarrista Toti Soler). • Van recuperar cançons inèdites d’Ovidi (com “L’art de Sant Martí” o “Berigut”) i les van gravar amb el mateix Toti Soler. • Fan molts concerts en formats petits (cafès, biblioteques, instituts) per apropar Ovidi als joves, que sovint el descobreixen amb sorpresa: “No semblen ni de veritat, aquestes cançons” • Reflexió dura sobre la manca de pedagogia: enquestes on molts joves veuen igual una dictadura que una democràcia. Arturo diu clarament que la culpa és de la societat adulta, no de la gent jove. Concert i llibre • El concert combina tres grans eixos d’Ovidi: - Cançó de lluita i crònica d’un temps (poder comunicatiu i ironia). - Introducció de músiques tradicionals i folk a la cançó social en català. - Difusió de poetes catalans (Estellés, Salvat-Papasseit, Sagarra, Espriu…). • Arturo també presenta el seu llibre “Estic fent història. Relats íntims de memòria del crepuscle del segle XX”, un exercici de memòria personal amb projecció col·lectiva. • Ha escrit llibres sobre l’Ebre i participa en obres col·lectives; reivindica l’escriptura com a manera d’ordenar records i compartir experiències generacionals. 3. Paula Valls: família, evolució i directe despullat Cançons en família i projecte personal • Entrevista a Paula Valls, que tanca el festival Muses (escena musical femenina) amb un concert a la parròquia de Sant Joan Baptista de Reus. • Es presenta la cançó que sona de fons com un projecte totalment familiar: - Lletra de la seva mare. - Música del seu pare, Xavi Valls. - Bateria del seu germà. - Ella hi posa la veu. Una autèntica “Valls Family” musical. Trajectòria i maduresa artística • Recorda el primer disc “Black and White” (2015): l’any vinent farà 10 anys de carrera discogràfica, tot i portar molts més anys sobre l’escenari. • L’àlbum “I Am” consolida la seva identitat: “He vingut a fer música”. • Més recentment, “Començar de nou” (2023), amb cançons com “Ja no queda nada per curar”, centra el repertori actual. • Ha passat per formats i espais molt diversos: des de centres comercials i concessionaris al principi, fins a espais elegants i singulars com l’església de Reus. Banda sonora, cinema i nova música • Explica com va escriure en una setmana la cançó per al final de la pel·lícula “La vampira de Barcelona” (Lluís Danés). • El director li va enviar la pel·lícula i li va dir que la volia a ella per tancar-la; la seva demo el va fer plorar. • Actualment gira en format duet (guitarra/piano i veu), que li agrada perquè mostra les cançons tal com van néixer, sense capes de producció: “Una cançó ha de funcionar només amb guitarra i veu o piano i veu” • Té concerts programats (Sant Pau d’Ordal, Vilanova i la Geltrú…) i aprofitarà el Nadal per descansar i treballar noves cançons que voldria compartir aviat. 4. Retrovisor musical: fotos, vermuts i rock & roll Secció Retrovisor musical amb Jordi Sogranyes, que repassa concerts recents vinculats al Festival Accents i al territori. Exposició “L’Accents en imatges” • La fotògrafa Clàudia Winn exposa al Bar Campos de Reus fotografies de concerts del Festival Accents. • Porta 9 anys fotografiant directes, cinc d’ells amb La Casa Azul, i dos formant part de l’equip oficial del festival. • Recorda com a primer concert destacat un de Renaldo & Clara a Altafulla. Julibert i la festa major • Crònica del concert de Julibert (Torredembarra) al pavelló del Morell, traslladat per previsió de pluja. • Presenten el disc “A Tamarit” dins el Festival Accents. • Concert-Vermut de Festa Major, amb referències a Sant Martí i un ambient molt festiu, ple de públic local. Somiatruites al vermut • Actuació de Somiatruites al bar Lamulaceta (Amics de Reus), liderats per Aniol Canyissà. • Repertori d’èxits internacionals de rock and roll i fins i tot una versió de Txarango. • Jordi tanca la secció amb salutacions als oients del Ja tardes Cap de Setmana. 5. Carrer d’Artistes: famosos, solidaritat i estrenes Cosmètica i Marta Hazas Anna Ortega porta la secció Carrer d’Artistes amb crònica d’esdeveniments a Barcelona. • Presentació d’una marca de cosmètica amb l’actriu Marta Hazas com a imatge. • Hazas explica que ja feia servir la marca com a clienta abans de ser-ne ambaixadora. • Parla de la sèrie “L’agència”, ambientada en el món de la publicitat, on reconeix situacions inspirades en fets reals (tot i que amb més embolics amorosos a la ficció). • Avança el film “Playa de Lobos” (dirigida pel seu marit, Javier Veiga) amb Dani Rovira i Guillermo Francella, i un altre projecte medieval dirigit per Gracia Querejeta. • També es comenta la trilogia “Culpa mía / Culpa tuya / Culpa nuestra”. Sopar solidari Fundació Dr. Ivan Mañero • 15è sopar solidari de la Fundació Dr. Ivan Mañero, amb el lema: “Néixer no hauria de ser un risc i ser mare no hauria de ser una amenaça” • Objectiu: millorar la salut maternoinfantil a Guinea-Bissau (formació de llevadores, revisions pediàtriques gratuïtes, lluita contra la desnutrició). • Recaudats 53.000 €. • Elsa Anka actua com a mestra de cerimònies (amb família al complet) i envia salutacions a Carrer d’Artistes. Paz Padilla: cinema i vitalitat • Paz Padilla és padrina del sopar i presenta la seva pel·lícula “Cuerpos locos” (comèdia on madrasta i filla s’intercanvien el cos). • L’actriu viu un moment tranquil, vol evitar “soroll” i triar projectes que gaudeix. • Manté el to positiu i proper que la caracteritza, amb menció a la seva gira de conferències i a la recent visita a Reus. Cinema: “Cuerpos locos” i altres estrenes • “Cuerpos locos”: - Intercanvi de cossos entre una nena de 10 anys i la seva futura madrastra jutgessa. - Repartiment: Paz Padilla, Maya Zaitegui, Antonio Resines, David Fernández, El Langui, Miguel Ángel Revilla, entre d’altres. • Altres estrenes mencionades breument: - Pel·lícula navideña amb els Jonas Brothers. - Spin-offs i noves temporades de sèries a plataformes (ex. La que se avecina a Prime, Palm Royale a Apple TV+, novetat a SkyShowtime inspirada en The Office…). Música: trencaments, debuts i Nadal • Cas Andy & Lucas: - Andy presenta el single “Marioneta”, debut en solitari. - La lletra parla d’una ruptura i d’alliberament personal. - L’entrevista a El Hormiguero revela tensions greus a la parella professional (deutes, drets d’autor, beneficis de streaming que no li arriben). - Malgrat la polèmica, “Marioneta” supera Rosalia en descàrregues i arriba al núm. 1 d’iTunes en 24 hores. • Verónica Romero (OT 1) treu cançó nadalenca “Contigo es Navidad”, que sona al final de la secció, preparant l’ambient de festes. • Es menciona també Sergio Dalma i el llançament de “Ritorno”, amb signatura de discos a Barcelona. 6. Cinema & sèries: humor meta i terror, amb el “Déixat Portar” Secció de cinema Déixat Portar amb to molt humorístic i meta-ràdio. Pel·lícules de terror i fantasia • “Gaua” (context basc, segle XVII): - Caceres de bruixes. - Protagonista Catalín fuig del marit i es troba dones que expliquen històries de por al riu. - Oda a la mitologia basca i crítica a la repressió inquisitorial contra dones que sovint eren curanderes. • “Alpha” (de Julia Ducournau, citada de manera caòtica com “Doucornau”): - Drama sobre una adolescent problemàtica i relació amb la mare. - Tò de transformació, dol i identitat. • “La larga marcha” (adaptació d’Stephen King): - 100 adolescents caminen sense aturar-se; qui s’atura mor. - Crítica distòpica a l’espectacle i la violència. • “Die my love”: - Mare aïllada en zona rural, atrapada en la seva psicòsi. - Pel·lícula molt fosca sobre salut mental i percepció de la realitat. • Altres títols comentats amb to irònic: - Comèdia amb Javier i Carlota retrobant-se com a ex-parella mentre els fills es volen casar. - “Joc de cartes” a 3Cat, - Anime “Jujutsu Kaisen” a cinema (recap de l’arc de Shibuya). Plataformes i true crime • Nou cas de Carles Porta a Movistar Plus sobre el crim de la jugadora de vòlei Ingrid Visser a Múrcia. • A Netflix, adaptació del best-seller de Javier Castillo: “El cuco de cristal”, sobre una metgessa que rep un transplantament de cor i investiga la mort del donant en un poble ple de secrets. • HBO Max estrena sèrie francesa “The Seduction”, i Disney+ llança especial nadalenc dels Jonas Brothers. L’estil de la secció és de sàtira cinèfila, barrejant tráilers, bromes constants i comentaris sobre doblatges exagerats i arguments rebuscats. 7. La Terra Esplana: ciència-ficció, cosmos i vida extraterrestre Secció “La Terra Esplana” amb Beta, centrada aquest cop en ciència, literatura i cinema de l’espai. Carl Sagan: “Cosmos” i “Contact” • Record de la sèrie “Cosmos” (televisió pública dels anys 80), amb música de Vangelis i divulgació astronòmica accessible quan no hi havia internet. • El llibre “Cosmos” recollia el contingut de la sèrie amb fotografies i explicacions. • Es destaca també la novel·la “Contact”, de Carl Sagan, ara finalment publicada en català com “Contacte” després de molts anys només disponible en altres idiomes. • De la novel·la en va sortir la pel·lícula “Contact” (1997), dirigida per Robert Zemeckis i protagonitzada per Jodie Foster i Matthew McConaughey. Punt clau: l’escena en què l’extraterrestre adopta la forma del pare mort de la protagonista per fer més suau el primer contacte. Missatge de Sagan sobre la humanitat • Segons Sagan, l’univers probablement és ple de vida, però aquesta vida no contacta amb nosaltres perquè no estem preparats: - Som capaços del millor i del pitjor. - Tenim milers de caps nuclears a punt d’usar-se. - Predomina un caràcter autodestructiu. • El programa reflexiona sobre la vigència d’aquest missatge i el vincula amb l’actualitat (arsenals nuclears, conflictes globals). Tron, tecnologia i nostàlgia vuitantera • Beta comenta “Tron” (1982), produïda per Disney, molt avançada tècnicament per a l’època tot i els mitjans artesanals. • Explica que la nova pel·lícula “Tron Ares” (2025) recupera l’univers digital: - Ares és un programa d’IA que passa del món virtual al món real. - Reflexiona sobre la primera trobada entre humans i éssers creats per IA. • Aparició de Jeff Bridges reprenent el seu paper original, ara envellit. • Moment emocionant quan el personatge d’Ares diu que li agrada la música dels anys 80 i sona Depeche Mode, connectant tecnologia futurista amb nostàlgia musical. Philip Glass, òpera i imatge de la Terra • Record del compositor Philip Glass: - Música minimalista. - Òpera “Akhnaten”, recentment representada al Gran Teatre del Liceu. - Banda sonora de la pel·lícula experimental “Koyaanisqatsi” (1982): un poema visual sense diàleg sobre la destrucció del medi ambient per la societat moderna. • Es descriu l’escena final d’un coet enlairant-se, amb la música de Glass, com una imatge poderosa de la humanitat sortint cap al cosmos. Exposició “Extraterrestres” al CosmoCaixa • Recomanació de l’exposició “Extraterrestres. Hi ha vida fora de la Terra?” al CosmoCaixa Barcelona (fins 30 d’agost): - Explora la fascinació per la vida alienígena. - Combina ciència, ciència-ficció i futurs possibles. - Convida a emocionar-se pensant que pot haver-hi altres éssers a l’univers. 8. Tancament pop: gossip, aniversaris i Latin Grammys Cor i premsa rosa Mar Pérez tanca el programa amb secció de cor i cultura pop. • Rosalía: - Bateix rècord a La Resistencia (David Broncano) amb el millor share del programa. - L’àlbum “LUX” es converteix en el disc d’artista hispanoparlant més escoltat a Spotify en un sol dia. - El programa inclou un curt teatral amb Almodóvar, Estopa, Carmena i un dels Javis, mostrant una Rosalía planera i propera. • Javis (Ambrossi i Calvo): - Es confirma la ruptura com a parella sentimental després de 13 anys, tot i que continuaran com a socis creatius (productores, pel·lícules, sèries). - Ja es detectava distància des de fa mesos (habitacions separades al Primavera Sound), però ells mantenen el projecte professional. • Christian Castro: - Cancel·la el casament a tres mesos de la boda amb Mariela Sánchez. - Ella s’assabenta per un programa de TV argentí, que li mostra un vídeo del cantant amb una altra dona en actitud romàntica. - Mar ho qualifica, amb ironia, de trencament molt lleig tot i reconèixer el talent vocal del cantant. • Paris Jackson: - En un TikTok, mostra el tabic nasal perforat pel consum de cocaïna i adverteix: “Nois, no us drogueu”. - Porta prop de 6 anys sòbria i vol visibilitzar les conseqüències reals de les drogues. Michael Jackson i rècord històric • Michael Jackson es converteix en el primer artista de la història en entrar al top 10 del Billboard en sis dècades diferents. • El seu primer top 10 com a solista data de 1971 (“Got to be there”), i la seva música continua acumulant milions de reproduccions cada setmana. Genoveva Casanova i la premsa del cor • La justícia dona la raó a Genoveva Casanova en la demanda a la revista Lecturas per relacionar-la amb Frederic de Dinamarca. • Condemna de 175.000 € d’indemnització a favor de Casanova. • La Mar ironitza sobre l’efecte contrari: la sentència fa que es torni a parlar encara més del cas. Subhasta de joia de Napoleó • La casa Sotheby’s subhasta un fermell de diamants atribuït a Napoleó, perdut a Waterloo i posteriorment propietat de la corona prussiana. • Peça amb prop de 100 diamants i un de central de més de 13 quirats. • Valor inicial: 180.000 $. Preu de martell: 3,8 milions d’euros. Homenatge a Enrique Urquijo i aniversari familiar • Es recorda la mort d’Enrique Urquijo (Los Secretos) fa 26 anys. • La cançó triada serveix també per felicitar el fill de la Mar, Unax, que fa 15 anys. Latin Grammys i comiat • Encara que només breument al final, es mencionen els Latin Grammy 2025: - Bad Bunny, gran triomfador de la nit. - Premis per Alejandro Sanz i Karol G. - Aitana guanya el seu primer Latin Grammy pel disseny d’empaquetat de “Alpha” (“Cuarto Azul” mencionat per error en antena). • El programa es tanca amb Aitana i amb el record que l’endemà no hi haurà programa per emissió del Nàstic.

Un, dos i seguit del 14/11/2025

Un espai històric de la ràdio a Catalunya dedicat al món de la sardana i la música de cobla amb notícies, entrevistes, novetats i tota l'actualitat en aquest àmbit de la cultura tradicional

#29 - Freqüència Eurovisiva del 14/11/2025

Freqüència Eurovisiva és el programa de referència per a tots els amants de la música i d’Eurovisió a Catalunya. Presentat per Sebastián Ospina, Míriam Martínez, Antonio Altuna, Toni Soriano i Xavi Luque, arriba a Tarragona Ràdio amb l’objectiu de fer-te vibrar amb l’esperit eurovisiu com mai abans.

Olga Pés: Snakes, pantalles i Bhakti a Salou

Estrena i temes centrals Estrena de “Snakes” d’Olga Pés a Tarragona Ràdio, amb reflexió crítica sobre les drogues digitals (mòbil, pantalles, scroll infinit) i el seu disseny addictiu. Escolta conscient: reivindicació del vinil i el CD, de les pauses i de la qualitat sonora davant la compressió de l’MP3 i plataformes com Spotify. Impacte en joves i educació: pèrdua de concentració, menys exposició a instruments reals i a l’ona sonora “rica” que estimula el cervell. Crear en l’era de la saturació: publicar molt vs. angoixa per l’excés d’informació; Bandcamp com a plataforma justa i de millor so. Esdeveniment a Salou (23/11): trobada de benestar i moviment conscient amb ioga, pilates, dansa, Bhakti i concert de mantras d’Olga Pés al Pavelló Salou Centre. “Words, words of despair… Communicate already dragged through your cyber-eyes?” Estrena de “Snakes” i crítica a les pantalles “Snakes” parla, amb to optimista però realista, de l’addicció contemporània a les pantalles i a l’scroll. Parla del disseny intencionalment addictiu de les plataformes: no depèn només de la voluntat individual, sinó de “poders molt per damunt nostre”. Videoclip d’animació fet per la pròpia artista a YouTube: consum artístic conscient i reposat, en contraposició al “jutjar amb 10 segons” al mòbil. Escolta conscient i qualitat de so Vinil, CD i pausa Repunt del vinil i defensa de CD com a ritual: escoltar àlbums sencers, pauses entre cançons i conducció/passeig amb un sol disc, sense distraccions. Reivindicació de la pausa i del ritme lent: tornar a gaudir de la música fora de la hiperacceleració digital. Onda sonora rica vs. compressió El format importa: una ona sonora rica manté el cervell “il·luminat”. Crítica a la compressió (MP3, plataformes de streaming) per pèrdua de detalls que són salut i estímul cognitiu. Valor dels instruments reals i de la vibració física com a experiència sonora plena. Educació i concentració Als Estudis de Tarragona Ràdio s’apunta que molts alumnes mostren dificultat de concentració. Preocupació perquè infants descobreixen la música en versions comprimides i no a través d’experiències acústiques riques i formatives. Crear en un món saturat d’informació Olga Pés publica molt i ho assumeix: encara que hi hagi saturació, “deixo la perla al mar” perquè algú la trobarà. Bones notícies: venda de quatre àlbums en un dia a Bandcamp; plataforma que remunera millor i manté el fitxer sense comprimir. Consell a adolescents i artistes introvertits: publica igualment, no et comparis; la música no és una competició, tot suma. Esdeveniment a Salou: “Respira, ets aquí, ara” (23/11) On: Pavelló Salou Centre (Salou). Quan: 23 de novembre, 8:00–12:00. Què: ioga, pilates, dansa, moviment autèntic i concert de Bhakti (mantra) d’Olga Pés per tancar la trobada. Obert a tothom, també persones amb mobilitat reduïda. Preu: 10 € (benèfic). Organitza: Ajuntament de Salou. Inscripcions: Instagram de Mindfulness Salou. Crides finals i videoclip Crida a subscriure’s al YouTube d’Olga Pés i a donar-li suport amb likes i comparticions. El videoclip de “Snakes” és artesania pura d’animació. La protagonista és simbòlica (no és l’Olga), i representa sobretot la generació jove davant la pressió de les pantalles. Context d’emissió Conversa des de Tarragona i a Tarragona Ràdio, amb referència als Estudis de Tarragona Ràdio i a l’impacte local en l’audiència tarragonina.

Sodi estrena "Temps afegit" amb el Nàstic

Context i idees clau Sodi presenta el videoclip de la seva cançó “Temps afegit” al partit del Nàstic al Nou Estadi Costa Daurada, en una acció que busca fer ciutat, arribar a nova audiència i consolidar el seu so de directe en estudi. L’entrevista té lloc a Tarragona Ràdio i repassa el procés creatiu, la gravació del videoclip al camp, el significat de la lletra i els plans imminents de la banda. "Estrenar el videoclip al Nàstic no és una forma petita de fer-ho." Temes principals Estrena al Nou Estadi Costa Daurada • Presentació del videoclip a la megafonia i al videomarcador del camp del Nàstic. • Objectiu: que el públic conegui la cançó i la canti al camp; aprofitar l’esdeveniment per captar nou públic. Gravació del videoclip al camp • Rodatge al camp del Nàstic, amb el recinte “tancat” per la banda i alguna sessió d’entrenament de fons. • Treball en impro i suport logístic del club; gravació intensa en una matinal. So i energia: de l’escenari a l’estudi • Cançó amb canvis de ritme i cruïlla entre pop i rock; voluntat de traslladar l’energia del directe a l’enregistrament. • Sessió a Reus amb Xavier Barrero i producció de Nacho Pasqual; ús de dos amplificadors “nevera” i molts pedals per experimentar. • El pont sorgeix a l’estudi: textures estranyes de guitarra “com una balena” i joc de palanca amb el productor. "Buscàvem traduir el directe potent i encapsular-lo en una gravació." Lletra i metàfora futbolística • L’Evan escriu la lletra des de la ironia: converses que s’allarguen en festes o situacions quotidianes. • El futbol apareix com a metàfora: buscar “l’àrbitre” que et “salvi” d’una interacció eterna; s’hi integren imatges com la “vermella” i el xiulet final. • El concepte “temps afegit” és ampli: pot ser un examen, una espera, o qualsevol sobretemps vital. "Per primer cop a la vida, busco amb la mirada l’àrbitre." Comunitat, ciutat i identitat • L’estrena amb el Nàstic és un gest per Tarragona: fer ciutat i connectar amb l’afició. • Orgull local i complicitat amb el club; desig de portar sort al Nàstic. Merch i activació • Bufanda edició limitada amb colors de Tarragona; venda via Rambla (enllaç a l’Instagram del grup). • Sorteig de 5 bufandes a Instagram després de l’estrena. Plans immediats i a mig termini • Alliberar nous singles quan baixi el “soufflé” de “Temps afegit”. • Mirada posada en un disc de llarga durada i gira amb nova posada en escena. • Contractació via Rambla Management (rambla.cat – Domi García i Nacho Pasqual). Influències i generacions • Projecte intergeneracional: arrels clàssiques (Beatles i altres) i impuls juvenil. • Complicitat familiar i “banda sonora” de cotxe; conversa musical constant dins el grup. Logística d’estrena i seguiment • Horaris del partit i sincronització de llançament; el videoclip es publicarà a xarxes després de l’estrena al camp. • Compte d’Instagram del grup: “Sodi barra baixa oficial”. Per què importa • Consolidació d’un projecte emergent que trasllada el seu impacte en directe a un relat audiovisual potent. • Excel·lent cas d’estudi de col·laboració cultural-esportiva per enfortir identitat local i ampliar audiències. • Narrativa lírica amb metàfora futbolística que connecta amb el context de l’estrena i amb experiències quotidianes.

Sodi i el Nàstic: ‘Temps afegit’ + Olga Pes ‘Snakes’

Resum general del programa Emissió de Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio des dels Estudis de Tarragona Ràdio, amb dues peces centrals: l’estrena del nou single de Sodi, “Temps afegit”, i la presentació de “Snakes” d’Olga Pes, amb una conversa profunda sobre addicció digital i consum conscient de música. Sodi – “Temps afegit” i el Nàstic Punts clau • Estrena del videoclip al Nou Estadi Costa Daurada durant el partit del Nàstic (14:15), amb la banda present al camp i el vídeo al videomarcador. • Connexió amb la ciutat: el projecte fa ciutat i porta Tarragona al centre de l’acció cultural i esportiva. • Procés creatiu i so: enregistrament a Reus amb el productor Nacho Pasqual i el tècnic Xavier Barrero; aposta per reflectir el directe amb dues guitarres i amplificadors potents, moments d’experimentació (un pont amb textures “balena” de guitarra i jocs de pedals). • Lletra i concepte: escrita des de la ironía, retrata converses que s’allarguen i la recerca de “sortida” mitjançant una metàfora futbolística (targeta vermella, xiulet final, “temps afegit”). • Merch i comunitat: presenten una bufanda de tirada limitada amb els colors de Tarragona (a través de Rambla); anunci de sorteig de 5 bufandes després de l’estrena del videoclip. • Full de ruta: nous singles en camí i disc de llarga durada; gira el 2025; contractació via Rambla Management (rambla.cat). "Busco amb la mirada l’àrbitre demanant pit" "Fa ciutat" Olga Pes – “Snakes” i salut digital Punts clau • Tema i missatge: “Snakes” aborda les pantalles i el mòbil com a “drogues legals” dissenyades per enganxar; proposta de consum conscient i més lent d’art. • Plataformes i so: defensa veure videoclips amb calma (YouTube) i escoltar formats amb àudio no comprimit; recomana Bandcamp per la seva justícia amb l’artista i fidelitat sonora. • Formats físics: reivindi­ca CD/vinil i l’“ona sonora rica” que manté el cervell estimulat; contraposa la pèrdua de qualitat en MP3/streaming. • Crida a joves creadors: publicar sense por ni comparacions socials; deixar “perles” que algun dia algú trobarà. • Mindfulness Salou (23/11, Pavelló Salou Centre): de 8:00 a 12:00 amb ioga, pilates i moviment conscient; concert de Bhakti (mantra) per tancar; activitat benèfica (10 €) i apta per a tothom. Info a Instagram de Mindfulness Salou. "Snakes parla d’això d’una manera optimista, però realista" "No depèn només de la teva força de voluntat; hi ha poders per damunt nostre que dissenyen perquè t’hi enganxis" Dades i enllaços útils • Sodi: “Temps afegit” – videoclip al Nou Estadi Costa Daurada (partit del Nàstic); bufandes limitades via Rambla; contacte a rambla.cat (Rambla Management). • Olga Pes: “Snakes” disponible a YouTube (demana subscripcions) i àlbums a Bandcamp. • Programa: Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio (de dilluns a divendres, 18:00–19:00).

Turisme litoral, pesca i mar a Catalunya

Panorama general de l’episodi Aquesta entrega d’Arran de Mar, emesa des de Tarragona Ràdio, recorre tota la costa catalana combinant actualitat local, turisme, pesca, gastronomia marinera, cultura i agenda d’activitats. El programa articula una mirada molt completa sobre la vida al litoral: des de l’economia blava i el turisme sostenible fins a la pesca recreativa, la fotografia social i el busseig científic. 1. Notícies de la costa catalana 1.1. Costa Brava: turisme i cultura L’Escala – reptes turístics i economia blava • Actors públics i privats del sector turístic de l’Escala es reuneixen per analitzar la temporada d’estiu i planificar el futur. • Dades destacades: 72.000 visitants en temporada alta, anàlisi de places hoteleres i oferta d’activitats. • Es presenten dos projectes clau: - Pla de dinamització comercial del municipi. - Roadmap d’economia circular orientat a l’economia blava, fortament finançat amb fons Next Generation (més de 4,5 M€). • L’Ajuntament de l’Escala vol desestacionalitzar el turisme i estendre l’activitat més enllà dels tres mesos d’estiu. • El sector privat (UBET) valora positivament aquest espai de diàleg i coordinació. Caterina Albert (Víctor Català) i la literatura modernista • L’Escala acull les V Jornades d’Estudi dedicades a Caterina Albert (Víctor Català), centrades en la novel·la Solitud i en la figura del pastor. • Organitzen: Càtedra Víctor Català (UdG), Arxiu Històric i Ajuntament de l’Escala. • S’hi presenten noves lectures literàries i antropològiques, amb ponents com Núria Nardi, Najat El Hachmi, Carlota Gurt o David Pagès. • L’arxiu municipal custodia l’obra de Caterina Albert des del 2017 i es reivindica la seva importància com a escriptora cabdal del modernisme. 1.2. Delta de l’Ebre i Terres de l’Ebre L’Ampolla – 36 anys de segregació del Perelló • L’Ampolla celebra les festes de la segregació, recordant la lluita històrica per esdevenir municipi independent. • Actes destacats: - Correbares amb xaranga Aigua en Gas. - Tastet popular de mandonguilles, sopar de germanor i festa amb orquestra i DJ. - Activitats familiars, tarda de jocs i berenar solidari a favor de La Marató. • Per a la gent gran, aquestes dates són un recordatori d’orgull i memòria col·lectiva. Deltebre – pressupost històric 2026 • L’Ajuntament de Deltebre aprova un pressupost de 30,6 M€, el més alt de la seva història (+12%). • Prioritats: - Mantenir un alt nivell d’activitat social i cultural. - Ajuts socials per garantir una situació digna als col·lectius més vulnerables. - Inversió pública molt elevada: 13,7 M€ (45% del total). • Projectes clau: - Passeig del Carrilet (reducció del risc d’inundacions, adaptació climàtica i projecte turístic). - Finalització del Teatre Auditori Lo Rialto. - Millora de camins, espais públics i equipaments. • Es proposa la congelació de tributs municipals per al 2026. 1.3. Garraf: ús de l’espai públic i terrasses a Sitges • Una trentena de bars i restaurants de Sitges reben requeriments municipals per ajustar les terrasses a la normativa actual. • Durant la pandèmia es van flexibilitzar els límits d’espai; ara es torna a les condicions habituals. • Criteris revisats: - Superfície ocupada. - Tipus de mobiliari permès. - Horaris i impacte en mobilitat i accessibilitat. • Ajuntament i Gremi d’Hostaleria treballen cas per cas, prioritzant el diàleg per trobar l’equilibri entre activitat econòmica i convivència veïnal. • No es descarten sancions futures si no s’acompleix la normativa. • El gremi reclama més flexibilitat en l’ús d’estufes a les terrasses, especialment ara que arriba el fred. 1.4. Maresme: economia blava i gastronomia marinera Ajuts europeus a l’economia blava (Costa Brava Sud – Maresme) • El Grup d’Acció Local Pesquer (GALP) Costa Brava-Sud Maresme manté oberta la convocatòria dels Fons Europeus Marítims de la Pesca i l’Aquicultura fins al 31 de gener de 2026. • Projectes elegibles: tot allò vinculat a economia blava i suport al sector pesquer. • Beneficiaris potencials: - Peixateries. - Associacions mediambientals. - Restaurants i iniciatives gastronòmiques amb peix de llotja. • Exemples ja finançats: - Màquina potabilitzadora per a un varador. - Estudis de biodiversitat marina. - Jornades gastronòmiques. - Projectes de cooperació entre GALP per potenciar la comercialització de productes com la tonyina vermella. La “torrada de mar” al Maresme Gourmet • Reportatge dedicat a la torrada de mar, antic plat mariner recuperat per Carme Ruscalleda. • Origen: menjars senzills de pescadors, amb pa torrat i suquet de peix de roca. • Tècnica tradicional: - Torraven pa, l’amaraven amb el suquet sobrant. - Nova torrada lenta d’una hora fins a obtenir un pa sec, cruixent i ple de sabor. • Al restaurant Sant Pau, Ruscalleda en fa una versió d’alta cuina: gambes sobre base de suquet intens i torrada cruixent, servida amb una postal explicativa per homenatjar els pescadors. 1.5. Tarragona i Costa Daurada: innovació i turisme sostenible Port de Tarragona – drons al sistema portuari • El Port de Tarragona acull la primera jornada estatal sobre ús de drons en ports de titularitat estatal, organitzada per Puertos de l’Estado. • Objectius: - Compartir experiències i bones pràctiques. - Identificar reptes tècnics i normatius. - Elaborar una guia de regulació d’aeronaus no tripulades en entorns portuaris (amb el suport d’INECO i Senasa). • Participació de 19 autoritats portuàries i l’Institut Tecnològic de Galícia. • La tecnologia de drons es veu com una eina estratègica per millorar eficiència, seguretat i sostenibilitat en els ports. Tarragona, destinació Biosphere • Tarragona s’incorpora a la xarxa internacional de destinacions turístiques alineades amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides. • Obtenció del certificat Biosphere Destination, que acredita: - Compromís ferm amb el turisme sostenible. - Integració dels valors socials, ambientals i culturals de la comunitat. • Auditoria externa que avalua: - Governança. - Medi ambient i economia circular. - Inclusió social. - Cultura i qualitat turística. • Sota el lema “Tarragona, entre blau i verd”, l’Ajuntament de Tarragona desplega un model ecoturístic amb el suport del Pla de Sostenibilitat Turística a Destinació i els fons Next Generation. • La ciutat rep també el distintiu Biosphere Certificat de l’Institut de Turisme Responsable, consolidant-se com a referent en sostenibilitat a la Costa Daurada. 2. Mar, temps i mobilitat 2.1. Estat de la mar i predicció • El meteoròleg Lluís Mi Pérez descriu una situació marítima remoguda: - Vent de sud i sud-oest fort en alta mar; més fluix però notable en alguns trams de la Costa Brava. - Estat de la mar: maror a forta maror i fins i tot mar grossa en sectors d’alta mar. - Onades de 3-4 metres a tot el litoral en alguns punts. • Evolució prevista: - Dissabte: aire més net i transparent, però al vespre es torna a tapar i continua el vent de sud; la mar baixa de forta maror a maror. - Diumenge: domini del vent de ponent, amb gir a gregal a la Costa Brava. 2.2. Trànsit i seguretat viària • Des del Servei Català de Trànsit, Sílvia de l’Amo informa que no hi ha incidències greus en temps real. • Es destaca, però, que la demarcació de Tarragona ha tingut una setmana complicada i es demana: - Extremar la prudència. - No abaixar la guàrdia en els desplaçaments del cap de setmana. - Mantenir-se informat de l’estat de les carreteres. 3. Pesca recreativa i nova burocràcia estatal 3.1. La queixa de la Federació Catalana de Pesca Bloc “Amb temps i una canya” • El col·laborador Pedro Terol, de la Federació Catalana de Pesca Esportiva, denuncia una nova capa de “burrocràcia administrativa” sobre la pesca recreativa. • El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha enviat una comunicació informativa sobre una futura ordre que obligaria a declarar captures de determinades espècies. • Problemes principals: - Avís tardà i poc clar (un correu el 6 de novembre, amb afectació a partir del 10 de gener). - Termini d’al·legacions de només 10 dies, inferior al que marca la llei. - Aplicació inicialment pensada per a reserves marines (a Catalunya només Masia Blanca, al Vendrell), però el text esdevé ambigu i podria extendre’s a tota la pesca recreativa. - Dependència d’una aplicació mòbil inexistent a dia d’avui. 3.2. Declaració obligatòria de captures • El projecte preveu que els pescadors recreatius hagin de declarar diàriament: - Les captures retingudes. - Les captures retornades al mar. - Fins i tot les jornades sense captura. • Espècies ja identificades (Annex 3): - Tonyina vermella, tonyina blanca (bonítol del nord), patut, peix espasa, diversos merlins i agulles, peix vela i lluç. • També s’obre la porta a ampliar la llista amb altres espècies, a proposta de comitès científics o administracions. 3.3. Geolocalització i drets dels pescadors • El text parla de “buques” i “faenar”, i preveu que totes les embarcacions (professionals i recreatives) puguin ser geolocalitzades a les zones controlades. • Queixes del sector: - Les barques recreatives no són bucs de gran eslora. - La mesura es viu com una intrusió i un possible atemptat contra el dret a la privacitat, atès que no es tracta de professionals. - Es genera una sensació d’“estar vigilats” constantment per fer una activitat d’oci. 3.4. Sobrecàrrega normativa i pressió del sector professional • Per als pescadors esportius i recreatius, la situació esdevé inassumible: - Han de conèixer talls mínims, vedes, normatives estatals i autonòmiques, restriccions en aigües interiors, etc. - Es tem que l’aficionat acabi desistint i deixi de sortir a pescar. • Pedro Terol suggereix que la normativa respon a: - Directives europees que Espanya ha de transposar a corre-cuita per evitar sancions. - Possible pressió del sector de pesca professional i grans lobbies, molt més influents que el petit col·lectiu recreatiu. • La Federació Catalana de Pesca intenta coordinar al·legacions i contactes amb altres associacions, però el marge temporal és mínim. 4. Cuina marinera: escabetx tradicional de barats 4.1. Homenatge a les iaies i a la cuina de barca • Secció de gastronomia marinera mediterrània amb el cuiner Adrià Ceritjol (Bar El Padrí). • Recepta protagonista: barats en escabetx, un plat fred i de conserva, típic de barris mariners amb pocs recursos. • L’escabetx es reivindica com a tècnica històrica de conservació per a: - Barques de pesca. - Rebosts modestos de les famílies marineres. 4.2. Recepta bàsica (per a 4 persones) Ingredients principals • 4 barats (eviscerats i, si pot ser, filetejats a la peixateria). • 1 ceba (de Figueres o blanca) i 1 pastanaga. • 1 cabeça d’alls. • 2 fulles de llorer i 3 branques de farigola. • ½ litre de vinagre de vi blanc. • 200 ml de vi blanc (moscatell o similar; es pot adaptar segons el vinagre que s’utilitzi). • 1 cullerada sopera de pebre en gra. • 300 g de farina. • ½ litre d’oli d’oliva. Elaboració • Sofregit base de l’escabetx: - En una cassola amb tot l’oli, sofregir ceba i pastanaga tallades, la cabeça d’alls sencera, el llorer, la farigola i el pebre en gra. - No deixar que la ceba agafi color; només que “caigui” i perdi l’aigua. • Barats fregits: - Enfarinar els filets de barat i fregir-los en una altra cassola. - Reservar-los. • Liquids de l’escabetx: - Afegir vi blanc i vinagre al sofregit. - Deixar evaporar l’alcohol i l’excés d’aroma àcid fins que el gust sigui equilibrat (no massa agressiu ni massa dolç). • Muntatge final: - Incorporar els barats fregits a la cassola de l’escabetx. - Fer un breu xup-xup (1–2 minuts) perquè s’integrin sabors. - Deixar reposar. 4.3. Trucs, variants i servei • Reposar 24 hores a la nevera abans de consumir; fins i tot millora als 2 dies. • Es conserva una setmana gràcies al vinagre i l’oli. • Es pot fer escabetx també de: - Tonyina, sardines, musclos (en aquest cas, obrint-los prèviament i aprofitant una mica de la seva aigua de cocció per aromatitzar l’escabetx). - Altres peixos o fins i tot carns blanques. • Idees de consum: - Plat fred al mig de la taula per “ranxejar” (compartir diversos plats a la vegada). - Entrepà de barat en escabetx. - Tapes variades amb pa torrat. • Consell important: ajustar bé la proporció de vinagre i vi; un vinagre massa fort pot dominar el plat, i un excés de dolçor pot descompensar-lo. 5. Segona hora: cultura marinera, fotografia, busseig i gastronomia 5.1. Calendari solidari “Llops de mar” de Cadaqués Projecte fotogràfic i social d’Ignasi Piris • A Cadaqués, el fotògraf Ignasi Piris crea un calendari solidari dedicat als llops de mar del poble. • Característiques del projecte: - Més de 600 retrats realitzats al llarg d’uns 8 mesos. - Protagonistes: pescadors i gent de mar autòctons, seleccionats per ells mateixos. - L’objectiu és captar la personalitat real de cadascun en retrats en blanc i negre. • Destí dels fons: - Benefici íntegre per a la residència – hospital d’avis de Cadaqués. - Hi col·labora l’Associació d’Artistes Crea, que ajuda en disseny, impressió i logística. - Es complementa amb la rifa d’un quadre del pintor local Danilo, també en benefici de la residència. Fotografia com a patrimoni i memòria • Piris ja havia publicat el llibre “Cadaqués, darrere del taulell”, amb 400 retrats de persones que treballen en bars, restaurants, hotels i botigues. • El projecte reforça el paper de la fotografia com a patrimoni visual i memòria de la vida quotidiana del poble. • Ignasi surt cada dia a fotografiar carrers, mar i gent, i acumula desenes de milers d’imatges que conformen un arxiu potent de Cadaqués. • El fotògraf destaca també: - L’atracció i “glamour” que desperta la professió de pescador, malgrat el seu alt risc i la dificultat de trobar relleu generacional. - La idea de fer calendari anual amb diferents col·lectius (dones de mar, mestres de pedra seca, etc.). 5.2. Odissean: busseig, ciència i divulgació marina Perfil del projecte i del seu impulsor • Entrevista a Pol Ramos, biòleg marí, bussejador i cofundador d’Odissean. • Context personal: - Creix estiuejant a la Costa Brava (l’Escala) en una família molt vinculada al mar. - Es forma com a bussejador des de jove (Dive Master, instructor) i com a biòleg. - Ha treballat arreu del món (Tailàndia, Mèxic, Indonèsia) fent busseig i divulgació. Naixement d’Odissean • L’origen és un primer viatge al Mar Roig amb amics i família, que té un gran èxit. • A partir d’aquí, i amb l’impuls de les xarxes socials, neix Odissean com a projecte estable, juntament amb Pol Vives (biòleg i Dive Master) i Maria (especialista en comunicació i també instructora). • Objectiu central: ensenyar el mar i la seva biodiversitat a través de dues línies principals: - Expedicions de busseig internacionals. - Creació de contingut audiovisual i educatiu per xarxes. 5.3. Expedicions de busseig arreu del món Destinacions i fauna destacada • Mar Roig (Egipte): - Ruta nord: esculls de corall molt ben conservats, gran biodiversitat i dofins en llibertat. - Ruta sud: més profunditat i corrents; gran varietat de taurons. • Maldives: - Fortes corrents oceàniques. - Presència de mantes oceàniques i taurons. • Mèxic, Galàpagos, Revillagigedo (Pacífic): - Grans migracions de taurons martell (fins a 300 individus alhora). - Temporades de pas de balenes (geperudes, grises, etc.). - Immersions “al blau” amb corrents molt potents, sovint amb suport de GPS a l’equip. Impacte emocional i conservació • Ramos subratlla que veure animals com el tauró-balena o bussejar entre centenars de taurons canvia la percepció del mar per sempre. • Clau pedagògica: la gent només protegeix allò que estima i només estima allò que coneix. • Les experiències in situ són molt més efectives per canviar hàbits (com el consum de peix de pesca industrial) que no pas missatges abstractes. 5.4. Formació de bussejadors al Mediterrani • Odissean també forma bussejadors novells a la Costa Brava, en col·laboració amb diversos centres de busseig. • Fan des de cursos inicials fins a nivells avançats: - Sortides formatives, immersions conjuntes i espais socials (inversió + dinar) per consolidar la comunitat. • Requisits per a les expedicions internacionals: - Mar Roig: nivell Advanced i unes 15–20 immersions. - Maldives: almenys 50–60 immersions, per la presència de corrents. - Galàpagos / Revillagigedo: 100–200 immersions i coneixement previ dels participants. 5.5. Docu-sèrie sobre el Mediterrani i les Illes Medes • Odissean participa, amb Blue Wave Alliance, en una docu-sèrie sobre el Mediterrani. • Es vincula a la iniciativa 30x30 de l’ONU, que vol protegir el 30% dels oceans el 2030. • El primer capítol se centra en les Illes Medes, parc natural emblemàtic i cas d’èxit de reserva marina a Europa: - Beneficis per al municipi i el seu turisme. - Beneficis per als pescadors locals i per a l’ocupació. - Increment espectacular de biodiversitat i biomassa. • En contraposició, Ramos assenyala que: - Fora de reserves, al Mediterrani hi ha poca vida a causa de la pesca industrial. - En alguns indrets de Tailàndia o Indonèsia es troba gran quantitat de plàstic, sovint procedent d’Europa. 6. Jornades gastronòmiques “Calamarenys” a Arenys de Mar 6.1. Valoració global d’un mes de Calamarenys • Repàs extens a les jornades gastronòmiques del calamar d’Arenys (Calamarenys), amb més de 30 anys d’història. • Objectius: - Reivindicar el calamar d’Arenys, pescat amb potera (pesca selectiva i poc lesiva). - Dinamitzar la restauració local i el turisme gastronòmic. • El regidor de promoció econòmica, Ramir Vidal, destaca: - Gran afluència de públic. - Bon retorn per als restaurants. - Jornades consolidades, amb visitants que venen expressament de fora. 6.2. Activitats gastronòmiques i culturals Mostra gastronòmica a la Llotja Vella • Tapes de calamar a càrrec de 9 restaurants, 2 pastisseries i una cerveseria. • Propostes creatives: - Calamar fumat en escabetx a la menorquina. - Calamar amb mandonguilles, moniato o ceps. - Croquetes de calamar, entre d’altres. • Participació d’establiments com El Portinyol o Blau de Mar, que expliquen la seva experiència i plats. Show cooking i sopar popular • Xou de cuina a càrrec del cuiner i comunicador Arnau París, centrat en receptes ràpides de calamar per al dia a dia. • Sopar per unes 200 persones amb: - Aperitius (quiche, truita de patates). - Gran fideuada de calamar. - Pastís del 30è aniversari del Calamarenys. - Acompanyament musical de La Vella Lola. Xerrades i activitats complementàries • Conferència sobre ocells migratoris i efectes del canvi climàtic, a càrrec de Pere Alzina. • Sortides en barca amb la marinada (quan el temps ho permet), itineraris guiats i activitats educatives. 6.3. Subhasta tradicional de peix • Cloenda amb una recreació de la subhasta tradicional de peix al pati del Calisay, conduïda per Josep Masdeu (antic subhastador) i Martí Cadallans. • Subhasta a la baixa, cantant preus decreixents fins que algú compra. • Productes subhastats: - Calamar de potera. - Lluç, pop, moll, rata, serrà, etc. • L’activitat desperta nostàlgia entre els grans i curiositat entre els més petits; s’hi recull bona assistència. • Vidal remarca que ha estat un bon any de calamar, excepte una setmana inicial una mica fluixa. 7. Agenda del cap de setmana al litoral català 7.1. Costa Brava Divendres • Roses: xerrada sobre nidificació de la tortuga marina i adaptació al canvi climàtic (Cal Anita). • Llançà: inauguració de l’exposició “Pels camins de l’Alt Empordà” (Casa de Cultura). Dissabte • L’Escala: continuació de les Jornades d’Estudi Víctor Català – Caterina Albert amb rutes i activitats a l’Alfolí de la Sal i el clos del pastor. • L’Estartit: jornada sobre espais marins protegits i ruta de flora i fauna al Montgrí. • Llançà: sortida familiar per descobrir la flora de Cap Ras. • Massanet de Cabrenys: Festa Major de Sant Martí (tot el cap de setmana). Diumenge • L’Estartit: volta per la Gola del Ter dins la Gran Ruta de les Aus Migratòries. • Empúries: jornada de portes obertes al Museu Arqueològic d’Empúries en el marc de la Setmana de la Ciència. 7.2. Terres de l’Ebre i Delta de l’Ebre • Teatre “Kraming” (comèdia romàntica) a Ull de Gona. • Xocfusió de Camarles: festa de la cervesa amb música en directe, concursos i gastronomia. • Observatori de l’Ebre (Roquetes): jornada de portes obertes i conferència sobre eclipsis de sol. • Marxa del Port – Memorial Josep Maria Brull: marxa excursionista amb dos recorreguts (llarg i curt) al Port. • Recreació històrica de la Batalla de l’Ebre a Flix (14–16 de novembre). • Expo Cítric a Alcanar: fira dels cítrics amb xefs Michelin, tastos i productors locals. • Fira de l’Oli i la Mediterrània a Santa Bàrbara: expositors, tastos i tallers al voltant de l’oli d’oliva. 7.3. Garraf • Gastro Ribes al Castell de Ribes (Sant Pere de Ribes): - Primer festival gastronòmic del municipi. - Vins i gastronomia de proximitat. - Música en directe i activitats familiars. - Organitza el Gremi d’Hostaleria i Turisme del Garraf amb l’Ajuntament i diversos col·laboradors. 7.4. Maresme • Mataró: 40a Mostra de Bolets del Maresme a Can Boet, amb tallers, jocs i activitats familiars. • Arenys de Munt: Nano, festa del vi natural i novell del Maresme, amb 30 cellers i tastos. • Premià de Mar: Gala de l’Esport i lliurament dels Premis A de l’Esport 2025. • Mataró: Setmana de la Música Antiga, concerts de Kenneth Weiss i altres. • Argentona: Ruta íntima de Puig i Cadafalch, centrada en la seva vida més personal al poble. • Arenys de Mar: taller familiar de pintura rupestre al Museu Mollfulleda de Mineralogia, dins la Setmana de la Ciència. • Participació de diverses colles de gegants del Maresme a la trobada del Mil·lenari a Montserrat (Tordera, Calella, Mataró, Sant Vicenç de Montalt, Arenys de Mar). 7.5. Tarragona i entorn • Concert solidari a la Sala Zero de Tarragona a favor de La Casa dels Xuklis (infants amb càncer); tots els beneficis es destinen a aquesta causa. 8. Actualitat breu de Tarragona (butlletí informatiu) • Pressupost 2026 de l’Ajuntament de Tarragona: - 236 M€ consolidats (+1,5%). - 19,5 M€ en inversions. - Línies estratègiques: millora de serveis públics i infraestructures urbanes. - Pre-acord amb En Comú Podem i tres no adscrits; negociacions finals amb Junts. - La consellera d’Hisenda, Isabel Mascaró, defineix els comptes com a realistes i pragmàtics. - L’habitatge social continua sent una prioritat del govern de Rubén Viñuales. • Festival Rec (cinema): - Projecció d’un film d’un director bielorús amb pressupost de 3.000 €. - La programadora Elodie Mellado en destaca el lligam amb la realitat actual i el to satíric (guerra nuclear imaginada mentre el protagonista es preocupa pel seu jersei “inspirador”). • Nàstic (Nou Estadi Costa Daurada): - El nou entrenador Cristóbal Parralo buscarà la seva primera victòria contra el Marbella. - Ressalta la bona predisposició de la plantilla i la importància del suport de l’afició. 9. Estructura del programa i to general • El programa alterna: - Tertúlia distesa entre locutors de diverses ràdios locals del litoral (incloent Tarragona Ràdio). - Butlletins informatius sobre turisme, economia, cultura i medi ambient. - Seccions temàtiques (pesca, cuina, entrevistes, agenda). • To general: - Proper i divulgatiu, amb moltes referències al mar com a eix central. - Forta presència de valors de sostenibilitat, memòria històrica, patrimoni cultural i gastronomia. - Voluntat d’articular una mirada de país des del litoral, posant en xarxa territoris com la Costa Brava, el Delta de l’Ebre, el Garraf, el Maresme i la Costa Daurada. En conjunt, l’episodi ofereix una panoràmica molt completa de la vida marítima catalana, tant des del punt de vista econòmic (turisme, pesca, comerç) com social i cultural (festes, cuina, fotografia, esport, ciència i conservació marina).

Ràdio veïnal (favt) del 14/11/2025

La Ràdio Veïnal és l’espai on els barris de la ciutat i la seva gent prenen protagonisme. Coneix què passa més enllà del centre de Tarragona a través de la Federació d’Associacions de Veïns.

La Circular - Tarragona rebrà una comitiva de representants de la Vall de Boí