Tots els episodis

62479 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

3457-3480 de 62479
  • #657 - Post-Santa Tecla: rutines i salut mental, Tertúlia Teclera (retaule, Gegants i civisme), i Dia Mundial del Farmacèutic - episode art
    La Veu de Tarragona
    4h

    #657 - Post-Santa Tecla: rutines i salut mental, Tertúlia Teclera (retaule, Gegants i civisme), i Dia Mundial del Farmacèutic

    Context general Després de 12 dies intensos de Festa Major, el programa fa d’“impàs” abans de reprendre la temporada amb tertúlies i entrevistes. Es fa balanç de Santa Tecla i s’ofereixen eines per recuperar rutines saludables, a més d’un focus especial pel Dia Mundial del Farmacèutic. "La rutina dona estructura i estabilitat" — Eva Llatzer 1) Benestar i rutines post-festes (amb Eva Llatzer) Eines pràctiques per tornar a la normalitat Objectius realistes: • Petites accions diàries per agafar ritme • Establir horaris de son, fer 8 h de descans • Preparar àpats saludables i reprendre l’exercici Mantenir la motivació: • Petites metes o excursions properes per conservar la il·lusió Organització del temps: • Planificar i prioritzar el que és important (família, parella, temps per un mateix) Escoltar el cos: • Acceptar el cansament de l’adaptació i recuperar ritme a poc a poc Ambient favorable: • Ordre a casa i a l’espai de treball; no descuidar relacions socials Adolescents, pantalles i dopamina Problema de la recompensa immediata (dopamina) amb xarxes i vídeos curts: • Pot augmentar apatia i irritabilitat després d’ús prolongat Estratègies: • Pactar horaris i usos de pantalles a casa • Mòbils senzills o desinstal·lar apps durant el curs • Acompanyament actiu de pares/mares en planificació i ordre (habitació, horaris) Reenfoc mental per començar el dia Canviar el “he de” per “tinc l’oportunitat de”: "Tinc l’oportunitat de treballar / estudiar / anar a buscar els nens" • Millora l’actitud i la salut mental. 2) Tertúlia Teclera: balanç i vivència de Santa Tecla Retaule de Santa Tecla i llegat (Lluís Calduc) Comiat emocionat de Lluís Calduc com a director escènic/coreogràfic, amb record a Jaume Guàs. Canvi d’emplaçament a l’altar major: més força visual i gran assistència. Gegants Vells (200 anys) i conservació (Jordi Marquès) Celebració del bicentenari, exposicions i mostra. Riscos a la baixada i mesures de protecció: “mans postisses” per preservar peces originals de fusta i cartró pedra davant pluja i cops. Música i Amparito (Abril Rius) Any especial pel centenari d’Amparito i muntatge amb més de 200 músics. Difusió vs massificació (Laia Díaz – Ruta en Família) Dilema entre fer vídeos emocionals que atreuen públic i el repte de la sobrecàrrega d’espais. Civisme, logística i ordre de la baixada (amb Mireia Gasol i colles) Nou ordre de descens: primer balls, després bèsties; la plaça de les Cols es manté plena, però cal millorar cordons i pas segur. Cultura del foc: diferenciar cercavila/processó de correfoc; insistir en missatges de seguretat i educació cívica. "La festa la fan les entitats" — consens a la taula 3) Dia Mundial del Farmacèutic (amb Toni Baciana) La farmàcia, porta d’entrada al sistema de salut Lema: Pensa en salut, pensa en farmàcia. Xarxa de proximitat: 3.280 farmàcies a Catalunya (345 a la demarcació de Tarragona); accessibilitat i horaris amplis. Paper clau a l’àmbit rural: sovint l’únic professional sanitari 7 dies a la setmana. Perfils professionals i reptes Àmbits: farmàcia comunitària, salut pública (aigües, aliments), hospitalària, anàlisi clínic, distribució i indústria, òptica i ortopèdia. Demanda de professionals i projectes formatius: • Impuls d’un grau de Farmàcia a la URV (aprofitar Química i Medicina) com a projecte de territori. Serveis i innovació Hàbits saludables: alimentació, exercici adaptat, deixar de fumar. Pacients crònics i adherència: explicació de tractaments i suport continu. Atenció farmacèutica domiciliària (en debat a la nova llei d’ordenació) per a casos vulnerables. Nova app col·legial per millorar la comunicació usuari–farmàcia. Col·laboració amb recepta esportiva (amb metges, preparadors físics i Ajuntament de Tarragona). "La llum de la farmàcia no s’apaga mai" 4) Altres continguts breus Bloc esportiu: prèvia del Nàstic–Eldense (jornada 5, Primera Federació). Anuncis culturals/tecnològics: Nou Fest 2025 (art immersiu, IA, VR/AR, música 8D), Port de Tarragona, Nit de la Recerca (avanç), Women Race, ICIQ. Idees clau Rutines i ordre com a pilar de salut mental i organització familiar. Acompanyament als adolescents: límits digitals, alternatives i educació crítica sobre dopamina. Santa Tecla: excel·lent edició, gran participació, reptes de civisme i logística amb espais plens. Farmàcia: proximitat, polivalència i nous serveis (domicili, app, recepta esportiva) amb mirada de salut pública.

  • Arran de Mar del 22/9/2025 - episode art
    Arran de Mar

    Arran de Mar del 22/9/2025

    ‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.

  • Tarragona Actualitat del 22/9/2025 - episode art
    Tarragona Actualitat

    Tarragona Actualitat del 22/9/2025

    Les notícies més destacades de la jornada amb les veus de sempre, liderades per la periodista Tere Ortega. Entre les 13.30 i les 14.00 hores, els Informatius del migdia. I des de les 07.00 hores, butlletins cada hora.

  • Santa Tecla a Tarragona: Pregó de Viviana de Salvador (memòria, civisme i Palestina) i tertúlia sobre la crisi del Nàstic - episode art
    La Ràdio de les Festes (Santa Tecla 2025)
    4h 30min

    Santa Tecla a Tarragona: Pregó de Viviana de Salvador (memòria, civisme i Palestina) i tertúlia sobre la crisi del Nàstic

    Panorama del programa • El tram s’obre amb publicitat i una breu introducció de les festes de Santa Tecla. La peça central és el pregó de Viviana de Salvador, seguit d’una tertúlia esportiva sobre la situació delicada del Nàstic. "És Roma pura." — Frederico García Lorca (recordat en relació amb Tarragona) "Si hi ha un acte d’amor, aquest és la memòria." — Montserrat Roig (citat a l’acte) Pregó de Viviana de Salvador 1) Homenatge i memòria • Llegat familiar: reconeixement a l’avi Lluís de Salvador, periodista republicà, exiliat, empresonat a la Torre del Pretori i cronista dels bombardeigs sobre Tarragona. • Lorca i Tarragona: enllaç artístic i cívic; record de la visita de 1935 i la famosa definició de la ciutat: "És Roma pura." • Missatge clau: la memòria com a acte d’amor i responsabilitat col·lectiva. 2) Tarragona com a “mare” (identitat, història i responsabilitat) • Metàfora central: Tarragona és una mare mil·lenària que ha patit guerres, exilis i destruccions, però sempre reneix. • Crida a no viure de les rendes romanes: cal comprendre per què August va estimar la ciutat i actualitzar aquell llegat. • Idea forta: estimar la ciutat és feina de cada dia, no només de festa. 3) Què vol dir estimar Tarragona (civisme, patrimoni i barris) • Civisme quotidià: no embrutar, fer els carrers lluminosos, empatia amb qui pateix i recerca de solucions. • Convivència i educació: educar per al respecte, fer sentir segures les persones, escoltar avis i educar nens en el respecte. • Patrimoni: promocionar-lo (romà i no romà), facilitar l’accés i l’aprenentatge; no viure del passat sinó fer-lo brillar. • Talents locals: posar-los en valor; evitar el complex del que ve de fora. • Barris perifèrics: transport, seguretat i infraestructures per a la cohesió; tots són serments del mateix cep i mereixen condicions iguals. 4) Ferides del món i posicionament sobre Palestina • A partir de les ferides de la ciutat, apel·lació a entendre el sofriment global. "No seria jo si no ho fes... el que no és pas una guerra sinó un genocidi." • Interpel·lació a la memòria, reflexió i acció en conseqüència (al·lusió a Palestina i al sionisme, en paraules de la pregonera). 5) Cloenda festiva • Inici oficial de les festes: reivindicació de la cultura popular com a símbol cívic i identitari (castells, sardanes, ball de bastons, nans, gegants, balls parlats). • Tancament amb Visques i crida a la alegria compartida malgrat la pluja. Tertúlia esportiva: Nàstic, inici amb dubtes 1) Situació esportiva i ambient • El Nàstic cau 2-0 al camp del CE Europa i se situa en places de descens en la 4a jornada. • Crispació a l’afició (càntics contra la directiva); debat sobre el model de club (SAD) i la presa de decisions. 2) Anàlisi del partit i de l’equip • Tres fases: contenció inicial, bons minuts a l’inici de la segona part i desconnexió després d’un penal infantil de David Juncà. • Crítiques a les alineacions canviants i a la manca d’un sistema de joc clar. • Porteria: debat Fuidíaz vs. Rebollo; es retreu indecisió després de 6 setmanes de pretemporada. 3) Banqueta, direcció esportiva i plantilla • Contraposició Luis César vs Dani Vidal (destitució encara no païda per part d’una part de l’afició). • Mercat: la sortida d’Antonín i Narro percebut com a debilitament; dubtes amb Baselga (historial de lesions). • Lideratge al vestidor: es troba a faltar una figura com Joan Oriol; capitanies encara en construcció. 4) Calendari i receptes • Ve un turmalet (Alcorcón, Eivissa, i un tercer rival exigent) que pot dictar el rumb. • Propostes: paciència fins a la jornada 10, que juguin els millors (ex. el ‘punta’ de referència), i estabilitat tàctica. • Objectiu: regularitat i recuperar la il·lusió a casa segons els tertulians. Altres • Intro editorial: recordatori del programa de Santa Tecla (cercavila, entrada de músics, Amparito Roca, Dames i Vells...). • Diversos blocs publicitaris i un llarg tram final d’ompliment amb "Bona nit" repetit.

  • Un, dos i seguit del 19/9/2025 - episode art
    Un, dos i seguit

    Un, dos i seguit del 19/9/2025

    Un espai històric de la ràdio a Catalunya dedicat al món de la sardana i la música de cobla amb notícies, entrevistes, novetats i tota l'actualitat en aquest àmbit de la cultura tradicional

  • Ple municipal de Tarragona: padró i ocupacions, debat sobre àrab i cultura marroquina, IA en encàrrecs públics, Pacte per la Llengua, horts urbans, suport a Catalunya Nord, Salut mental, Dret a morir dignament i prevenció d’incendis - episode art
    Plenari Municipal de Tarragona
    3h 10min

    Ple municipal de Tarragona: padró i ocupacions, debat sobre àrab i cultura marroquina, IA en encàrrecs públics, Pacte per la Llengua, horts urbans, suport a Catalunya Nord, Salut mental, Dret a morir dignament i prevenció d’incendis

    Visió general Ple extens i intens amb múltiples mocions clau sobre convivència, drets i polítiques públiques. Es tracten temes de gran sensibilitat: seguretat jurídica del padró i ocupacions, integració cultural i el programa de llengua àrab, ús d’IA en encàrrecs municipals, política lingüística (Pacte per la Llengua), horts urbans, reconeixement del català a la UE, Salut mental, dret a morir dignament i prevenció d’incendis. "L'habitatge és un dret, no un luxe" (ERC) "En Tarragona no sobra cultura, lo que sobra es el prejuicio" (Gómez) "Els incendis s’apaguen a l’hivern" (ERC) 1) Padró, ocupacions i arrelament en habitatge públic Què s’hi debat? • Proposta (Junts) per reforçar la regulació del padró, crear unitat de verificació i incloure l’arrelament com a criteri preferent en l’adjudicació d’habitatge públic. • Posicions: - A favor: defensa de seguretat jurídica, antiocupacions i propietat privada; l’arrelament entès com a treball, escolarització i vincles familiars locals. - En contra (ERC, govern): el padró ja està regulat (INE, resolució 2020), risc d’“unitat verificadora” de tall autoritari, i priorització per temps d’estada pot ser discriminatòria. Millor centrar esforços en més parc públic i gestió. • Govern exposa marc vigent: padró com a registre de fet; decàleg català 2024 per facilitar empadronament a vulnerables; mecanismes de verificació en curs (418 informes 2024; 190 el 1r semestre 2025); règim sancionador penal/LOEX ja existent; arrelament ja és requisit d’accés (1 any continu o 2 discontinus en 4 anys) i alerten que fer-ne un criteri preferent amb punts pot duplicar o generar desigualtats. Idees clau • El que cal no és més ordenança, sinó millor execució del marc actual. • Empadronament com a dret i porta d’accés a prestacions: cal evitar exclusió administrativa. 2) Programa de llengua àrab i cultura marroquina a escoles Moció (Vox) per suprimir-lo • Argumenten risc per a la “cultura nacional” i integració; dubtes sobre selecció de professorat i supervisió. Resposta majoritària i votació • Comparatius: Cervantes, Goethe, British Council, Institut Ramon Llull — tots els Estats projecten la seva cultura; programes són habituals, voluntaris i coordinats amb autoritats competents. • Missatge: integració basada en dominar català i castellà com a llengües de cohesió; la resta de programes han de ser complementaris. • Es rebutja la moció (22 en contra, 1 a favor, 4 abst.). "Que Marruecos quiera reforzar su lengua y su cultura entre su comunidad emigrada no es extraño, porque todos los países lo hacen." 3) IA en encàrrecs públics (cartelleria i materials visuals) Objectiu • Regular-ne l’ús: IA com a eina complementària, no substitutiva. Transparència (declarar-ne l’ús), clàusules en concursos, jurats amb experts, protegir talent local i drets d’autor. Debat i resultat • Alguns alerten de no coartar la llibertat artística; govern i promotors precisen que no és un veto, sinó filtre i transparència. • S’aprova (8 a favor, 1 en contra, 12 abst.). “La IA és una eina; el valor l’aporta sempre la persona.” 4) Adhesió al Pacte Nacional per la Llengua Contingut • Marc 2030 per promoure l’ús social del català des del món local (plans, taules locals, formació de personal, clàusules lingüístiques en contractació, etc.). Debat i vot • Aprovada (14 a favor, 5 en contra, 4 abst.). Junts s’absté reclamant més consens (Junts i USTEC fora del pacte), Vox i PP voten no per discrepar del plantejament. “Les llengües no poden ser eines llencívoles.” 5) Horts urbans Proposta • Crear i ampliar espais d’agricultura urbana i periurbana, amb reglament, formació i ús social, educatiu i terapèutic. Resultat • Aprovada (10 a favor, 3 en contra, 10 abst.). ERC demana manteniment i dinamització continuats (ex. Sant Salvador) i govern recorda actuacions anteriors i necessitat de recursos. 6) Suport a ajuntaments de la Catalunya Nord i oficialitat del català a la UE Proposta (Junts i ERC) • Suport explícit al reconeixement del català com a llengua oficial de la UE i als municipis nord-catalans (inclòs dret a parlar català en plens). Debat i vot • Rebutjada (8 a favor, 13 en contra, 2 abst.). Oppositors invoquen no ingerència en sobirania francesa i no instrumentalitzar la llengua; defensors subratllen fraternitat i oportunitat econòmico-cultural transfronterera. 7) Pacte Nacional per a la Salut Mental Què s’aprova? • Adhesió i compromís municipal: incorporar la perspectiva de salut mental en polítiques locals, plans territorials, entorns protectors, formació, finançament i línies d’ajut. Votació • Aprovació per unanimitat. 8) Dret a morir dignament Objectiu • Donar suport i difondre el dret (Llei Orgànica 3/2021), voluntats anticipades, formació del personal municipal, col·laboració amb DMD-CAT. Debat i vot • Aprovada (17 a favor, 4 en contra). PP ressalta paliatius al centre; majoria defensa llibertat individual, informació i drets ja vigents. “Els drets no obliguen a ningú; informem millor perquè cadascú decideixi.” 9) Cultura forestal i prevenció d’incendis (Anella Verda) Diagnosi i propostes • Risc elevat (Anella Verda, un dels espais més vulnerables). Propostes: franges, esclarides, mosaic agroforestal, camins i zones de seguretat, i (si és viable) pastoratge i suport a sòls agraris. Resultat • Aprovada (19 a favor, 1 abst.). Govern detalla actuacions en curs: més hectàrees de franges, treballs amb Fundació Aurora, projecte executiu per reduir densitat, tallafocs i millorar accessos, aprovació amb Boscos i propietaris. 10) Precs i preguntes (resums destacats) Convivència i neteja • Serrallo/Torres Jordi: demanda d’actuació coordinada (serveis socials, neteja, il·luminació) davant degradació i insalubritat; l’alcaldia promet informació i actuacions dins marc legal. • Parc Francolí: queixes de brutícia post-esdeveniments; es recorda que la neteja postacte és de l’organitzador i que la Fundació Onada porta el manteniment ordinari. Mobilitat i espai públic • Pas de vianants a PPU (Av. Andorra – Països Catalans), miralls de trànsit, pilons a Joan B. Plana; ascensor Ciutat Jardí (explicació veïnal propera, projecte avançat – condicionants patrimonials). Gestió urbanística i dades • Petició de dades de llicències (rehabilitació/obra nova) i estat del SIG municipal (mapa ciutat). Altres • Imatge promocional de castells: denúncia d’alteració (substitució d’estelades per senyeres) — petició de respectar la realitat documental. • Petició de posició municipal sobre la participació d’un equip israelià en una gran prova ciclista (Tour): demanen pressionar UCI per evitar blanqueig en context de guerra. Conclusions • El ple mostra grans consensos en salut mental, dret a morir dignament, i prevenció d’incendis, i divergències en padró/arrelament, política lingüística i internacionalització de la llengua. • Línia de fons: reforçar drets, cohesió i eficàcia executiva de les polítiques municipalitzades, amb especial atenció a vulnerabilitats i a la convivència.

  • Arran de Mar del 19/9/2025 - episode art
    Arran de Mar

    Arran de Mar del 19/9/2025

    ‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.

  • Riu Clar: comiat de Josefa i Epítom d’una esperança - episode art
    Ràdio veïnal (favt)
    55'

    Riu Clar: comiat de Josefa i Epítom d’una esperança

    Contingut del programa Blocs principals • Homenatge de la FAP a les juntes veïnals i reconeixement a Josefa Rodríguez (Parc Riu Clar). • Entrevista a Josefa Rodríguez: trajectòria des de 1994, millores urbanes i socials al barri, relació amb l’Ajuntament, i relleu generacional a l’associació. • Entrevista a Tecla Martorell sobre el llibre Epítom d’una esperança: travessa en caiuco d’un jove senegalès, veu interior, documentació cultural i reflexions sobre migració, empatia i prejudicis. Entrevista a Josefa Rodríguez — Parc Riu Clar Trajectòria i context (1994–2025) • Cofundadora de l’Associació de Veïns (1994), amb el president Vilella; primera etapa de 5–6 anys, retorn el 2009–2010 fins avui. • Als anys 90, el barri era molt poc urbanitzat: descampats, carrers sense asfalt, ermita degradada. "Todo esto era un descampado... había mucho trabajo" Millores aconseguides (urbanisme i serveis) • Retirada del tòtem publicitari (18 m d’alçada, 60 m de diàmetre): 3 anys de lluita, gestions fins a Barcelona. • Parc nou i defensa d’equipaments de cal·listènia pendents a l’Elena Regidor. • Rotonda amb el nom Parc Riu Clar i nomenclatura de blocs i carrers per facilitar emergències. • Reforma integral de l’ermita (nou accés mirant al barri) i bancs reutilitzats de la parròquia; taules de pícnic i pins al costat de l’ermita. • Enllumenat reforçat (c. Lluís Bonet i altres) i connexió d’internet i telèfon a la seu veïnal. Impacte social i atenció veïnal • L’associació ha actuat com una OAC de barri: suport en desnonaments, tràmits i orientació. "Això no és només l’associació: és el centre cívic del barri perquè no hi ha altra cosa" Assignatures pendents • Entrada del barri des de l’autovia (c. La Carabia): projecte de jardineria i dignificació no assolit. • Canvi de paviment a la Rambla, en mal estat. Relació amb l’Ajuntament • Tracte cordial amb tots els alcaldes; les friccions han estat sobretot amb tècnics. • Victòries clau: semàfors després del nou pont (evitant una llançadora insuficient). "En el vicio de pedir está la virtud de no dar" Convivència i interculturalitat • Setmana Cultural amb jornades gastronòmiques (argentins, marroquins...), desfilada de vestit tradicional marroquí i activitats infantils per cohesionar el veïnat. Voluntariat, desgast i relleu generacional • Recordatori que ningú cobra; sovint han avançat diners per evitar talls de llum, aigua o telèfon. • Motiu del relleu: desgast, atendre la família i la salut; “retirada a temps” com a victòria. • Nova junta jove: Marta (28) com a presidenta i Sandra com a vicepresidenta; la veterania queda per assessorar. Lideratge femení • Associació majoritàriament de dones; mirada proactiva i intuïció que complementa el lideratge masculí. Filosofia veïnal i comiat • Les festes cohesionen, però l’associació és molt més que festes. "Tinc una medalla del 94: a la més pedigüeña del barri" • Reconeixement emotiu a la Festa del Soci; Josefa es retira, però es mantindrà vinculada com a veïna. Entrevista a Tecla Martorell — Epítom d’una esperança Sinopsi • Novel·la sobre en Buba, jove senegalès de 16 anys que emprèn la travessa en caiuco cap a les Canàries, entre records, por, somnis i esperança. Escriptura i veu • Forma d’epítom/diari lliure: pensament continu amb somnis i malsons; l’autora deixa pistes perquè el lector discernisca realitat/somni. • Inici amb joc temporal que es revela al final. Documentació i representació cultural • Observació i recerca de mercats del Senegal, vida a la platja, carros amb rodes de bicicleta, i marabuts (sincretisme animista-islàmic). • Contrast d’imaginaris: Àfrica no és homogènia; evitar tòpics. El mar i la por • El mar com a abisme: metàfora de "closca de cacauet" a l’oceà; experiència personal de malamar a ferris canaris per dotar versemblança. La mare com a vincle • Centralitat de la mare (trucades, pensament constant) en joves migrants; necessitat de dir que són vius. Propòsit: combatre prejudicis i fomentar empatia • Crítica del racisme normalitzat i els discursos de por; la literatura com a goteta d’aigua per posar-se a la pell de l’altre. "L’horror comença quan ets una cosa i no ho saps" Migracions i màfies: matisos • No tot és una màfia deshumanitzada: també hi ha pescadors reconvertits que organitzen viatges. • Les primeres víctimes de les màfies són els propis migrants; interpel·lació a les responsabilitats dels països d’acollida. Estil i ritme • Frases curtes, ritme interior; puntuació al servei del flux de consciència. Presentacions del llibre • Agenda: Valls (30/09), Reus (04/10), Tarragona — Antic Ajuntament (08/10, 19 h), Montblanc (10/10). Idees clau • El moviment veïnal és infraestructura social: detecta necessitats, pressiona administracions i crea cohesió. • La renovació generacional assegura continuïtat i nous lideratges. • La literatura pot humanitzar la migració, trencar estereotips i obrir converses més matisades.