Riu Clar: comiat de Josefa i Epítom d’una esperança
Contingut del programa Blocs principals • Homenatge de la FAP a les juntes veïnals i reconeixement a Josefa Rodríguez (Parc Riu Clar). • Entrevista a Josefa Rodríguez: trajectòria des de 1994, millores urbanes i socials al barri, relació amb l’Ajuntament, i relleu generacional a l’associació. • Entrevista a Tecla Martorell sobre el llibre Epítom d’una esperança: travessa en caiuco d’un jove senegalès, veu interior, documentació cultural i reflexions sobre migració, empatia i prejudicis. Entrevista a Josefa Rodríguez — Parc Riu Clar Trajectòria i context (1994–2025) • Cofundadora de l’Associació de Veïns (1994), amb el president Vilella; primera etapa de 5–6 anys, retorn el 2009–2010 fins avui. • Als anys 90, el barri era molt poc urbanitzat: descampats, carrers sense asfalt, ermita degradada. "Todo esto era un descampado... había mucho trabajo" Millores aconseguides (urbanisme i serveis) • Retirada del tòtem publicitari (18 m d’alçada, 60 m de diàmetre): 3 anys de lluita, gestions fins a Barcelona. • Parc nou i defensa d’equipaments de cal·listènia pendents a l’Elena Regidor. • Rotonda amb el nom Parc Riu Clar i nomenclatura de blocs i carrers per facilitar emergències. • Reforma integral de l’ermita (nou accés mirant al barri) i bancs reutilitzats de la parròquia; taules de pícnic i pins al costat de l’ermita. • Enllumenat reforçat (c. Lluís Bonet i altres) i connexió d’internet i telèfon a la seu veïnal. Impacte social i atenció veïnal • L’associació ha actuat com una OAC de barri: suport en desnonaments, tràmits i orientació. "Això no és només l’associació: és el centre cívic del barri perquè no hi ha altra cosa" Assignatures pendents • Entrada del barri des de l’autovia (c. La Carabia): projecte de jardineria i dignificació no assolit. • Canvi de paviment a la Rambla, en mal estat. Relació amb l’Ajuntament • Tracte cordial amb tots els alcaldes; les friccions han estat sobretot amb tècnics. • Victòries clau: semàfors després del nou pont (evitant una llançadora insuficient). "En el vicio de pedir está la virtud de no dar" Convivència i interculturalitat • Setmana Cultural amb jornades gastronòmiques (argentins, marroquins...), desfilada de vestit tradicional marroquí i activitats infantils per cohesionar el veïnat. Voluntariat, desgast i relleu generacional • Recordatori que ningú cobra; sovint han avançat diners per evitar talls de llum, aigua o telèfon. • Motiu del relleu: desgast, atendre la família i la salut; “retirada a temps” com a victòria. • Nova junta jove: Marta (28) com a presidenta i Sandra com a vicepresidenta; la veterania queda per assessorar. Lideratge femení • Associació majoritàriament de dones; mirada proactiva i intuïció que complementa el lideratge masculí. Filosofia veïnal i comiat • Les festes cohesionen, però l’associació és molt més que festes. "Tinc una medalla del 94: a la més pedigüeña del barri" • Reconeixement emotiu a la Festa del Soci; Josefa es retira, però es mantindrà vinculada com a veïna. Entrevista a Tecla Martorell — Epítom d’una esperança Sinopsi • Novel·la sobre en Buba, jove senegalès de 16 anys que emprèn la travessa en caiuco cap a les Canàries, entre records, por, somnis i esperança. Escriptura i veu • Forma d’epítom/diari lliure: pensament continu amb somnis i malsons; l’autora deixa pistes perquè el lector discernisca realitat/somni. • Inici amb joc temporal que es revela al final. Documentació i representació cultural • Observació i recerca de mercats del Senegal, vida a la platja, carros amb rodes de bicicleta, i marabuts (sincretisme animista-islàmic). • Contrast d’imaginaris: Àfrica no és homogènia; evitar tòpics. El mar i la por • El mar com a abisme: metàfora de "closca de cacauet" a l’oceà; experiència personal de malamar a ferris canaris per dotar versemblança. La mare com a vincle • Centralitat de la mare (trucades, pensament constant) en joves migrants; necessitat de dir que són vius. Propòsit: combatre prejudicis i fomentar empatia • Crítica del racisme normalitzat i els discursos de por; la literatura com a goteta d’aigua per posar-se a la pell de l’altre. "L’horror comença quan ets una cosa i no ho saps" Migracions i màfies: matisos • No tot és una màfia deshumanitzada: també hi ha pescadors reconvertits que organitzen viatges. • Les primeres víctimes de les màfies són els propis migrants; interpel·lació a les responsabilitats dels països d’acollida. Estil i ritme • Frases curtes, ritme interior; puntuació al servei del flux de consciència. Presentacions del llibre • Agenda: Valls (30/09), Reus (04/10), Tarragona — Antic Ajuntament (08/10, 19 h), Montblanc (10/10). Idees clau • El moviment veïnal és infraestructura social: detecta necessitats, pressiona administracions i crea cohesió. • La renovació generacional assegura continuïtat i nous lideratges. • La literatura pot humanitzar la migració, trencar estereotips i obrir converses més matisades.
