La Circular - El Parc del Port es comença a dibuixar

Serveis Informatius 8H del 29/9/2025

Els butlletins informatius de Tarragona Ràdio repassen l’última hora de l’actualitat tarragonina. Política, societat, cultura, esports i molt més.

#320 - Ja tardes Cap de Setmana del 28/9/2025

El magazine de cap de setmana de Tarragona Ràdio és el Ja Tardes, amb Silvia Garcia

El Partit del Nàstic del 27/9/2025

El Partit del Nàstic.

#319 - Ja tardes Cap de Setmana del 27/9/2025

El magazine de cap de setmana de Tarragona Ràdio és el Ja Tardes, amb Silvia Garcia

Un, dos i seguit del 26/9/2025

Un espai històric de la ràdio a Catalunya dedicat al món de la sardana i la música de cobla amb notícies, entrevistes, novetats i tota l'actualitat en aquest àmbit de la cultura tradicional

Big Mama Montse: nou disc “Smile”, xerrada sobre drets d’intèrprets amb l’AIE i concert gratuït a Barcelona

Resum de l’entrevista Nou disc i banda Big Mama Montse presenta el seu nou disc, Smile: 13 cançons i prop d’una hora de música. Als directes, el repertori s’allarga fins a gairebé dues hores i inclou peces que no són al disc. Projecte amb dos “capitans” i el grup Captains Brotherhood (Hernan Friedman i l’Orenge Spinots, entre d’altres). "Tenim encara més canya guardada." Xerrada informativa sobre drets (AIE) Demà a les 11 h a la Capsa de Música (Tarragona): sessió informativa de l’AIE (Artistas, Intérpretes o Ejecutantes), on Big Mama Montse és vicepresidenta. L’AIE (nascuda cap al 1987) gestiona els drets connexos dels intèrprets i executants per gravacions quan sonen a ràdio, TV, bars, botigues, discoteques, etc. Diferència amb la SGAE: la SGAE gestiona drets d’autor; l’AIE gestiona drets dels intèrprets per l’ús de les gravacions (encara que no siguin autors de l’obra). Quan es genera el dret econòmic: si l’ús musical crea benefici econòmic (p. ex., mitjans amb publicitat, locals comercials). En ràdios sense publicitat ni flux econòmic, no es genera dret. Dimensió social: fons assistencial i cultural amb beques, ajuts i formació, i defensa històrica dels drets professionals. "Si la música genera un flux econòmic és quan genera un dret econòmic." Agenda i esdeveniments Concert: 12 d’octubre, Festa Major de l’Esquerra de l’Eixample (Barcelona), gratuït i a l’aire lliure. Lloc: c. Enric Granados, entre Diputació i Consell de Cent (zona pacificada). Acte de cloenda amb record a les víctimes de la violència de gènere. Repertori: Smile + altres cançons; amb Captains Brotherhood. Avui a la Capsa de Música (Tarragona): sessió Music Club amb escolta de Pink Floyd – The Dark Side of the Moon (1973), a les 20 h. Gratuït amb consumició mínima i places limitades. Missatges clau Valorar la música: darrere d’una gravació hi ha anys d’estudi, interpretació i producció. Drets diferenciats: dret d’autor (SGAE) vs. drets connexos (AIE) per a intèrprets en gravacions. Suport al col·lectiu: l’AIE combina gestió de drets amb solidaritat i formació per enfortir la professió.

Setembre: llançament, ciberpunk vuitanter i plans

Resum de l’entrevista "Ei, desperta, que s'ha acabat l'estiu." "El temps no tornarà." "Fins demà!" Context i presentació Entrevista a Kevin sobre la nova cançó Setembre i el seu nou rumb artístic. Compromís complert de presentar el tema a ràdio i fer-ne una mica de promo a xarxes. Concepte i títol La cançó s’havia de dir inicialment Tardes, però finalment s’ha titulat Setembre per la seva càrrega personal: és el mes de naixement del Kevin (18/09), l’inici de la tardor i una època clau a Tarragona (Santa Tecla). Producció i estètica So marcat per l’estètica ciberpunk / new retro: neons, post-humans, distopia i visual futurista. Referència sonora a la música dels 80: sintetitzadors, bateries electròniques i veu envoltant/metal·litzada. Gravació de veus a Reus; producció a distància amb productor argentí (també Kevin). Perfil i contingut a xarxes: TikTok/Instagram: KGB.2089. Lletres i to A partir de les idees de l’audiència, s’hi afegeix explícitament la paraula “estiu” (abans no sortia). Ara la cançó la diu dues vegades. To: melancòlica, però amb energia; acomiada l’estiu i enceta la tardor amb impuls positiu. Missatge clau: “Algo nou vindrà”, mirar endavant amb il·lusió. Influències i referències Sons vuitanters que també reviuen en artistes actuals com Harry Styles o Justin Bieber. Connexions amb la movida dels 80 i el corrent new retro. Llançament, videoclip i promo Videoclip ja preparat amb imatges d’ús lliure d’estètica ciberpunk; la lletra en català apareix sobreposada. Imatge de marca i univers visual alineats amb el so. Futurs llançaments Proper single: Blau (previst títol), més pausat, però amb el mateix segell sonor: sintetitzadors, bateria electrònica i veu envolvent. “Blau” fa referència al color del cel. Directes i posada en escena Objectiu: fer directes quan hi hagi més cançons d’aquesta nova etapa. Ús de bases pre-enregistrades; li agradaria sumar DJ o bateria electrònica per donar dinamisme escènic. Benidorm Fest i context internacional Blau presentat al Benidorm Fest (fase de selecció pendent). Incerteza sobre Eurovisió per la situació internacional; es prioritza la visió humanitària per damunt de l’espectacle. Procés creatiu i recepció Cançons entre el personal i la ficció; la rima i la melodia guien el relat. No sol fer cançons reivindicatives/polítiques, però no ho descarta en clau humana. Defensa que la música esdevingui terapèutica i que cada oient se la faci seva. — "Melancòlica, però amb energia." "Algo nou vindrà."

Nerea anuncia el concert de la seva banda de versions al Bar Saca i Tapes (27 de setembre, dos quarts d’onze) amb nova intro a cappella i cançons noves

Resum de l’entrevista Context i to general "Mira com peten, mira com peten." Conversació cordial i entusiasta entre la presentadora i la cantant Nerea per promocionar el concert de la seva banda de versions, amb bromes, complicitat i ganes de directe. Quan i on Dissabte 27 de setembre, a dos quarts d’onze. Bar Saca i Tapes, al Polígon Francolí (zona del Club de pàdel indoor). Confirmat: número 10 del polígon (hi havia dubte amb el 4, però queda aclarit). La banda i la preparació L’equip arriba amb molta energia i ganes. Faràn prova de so i ultimen detalls amb ordre i cura. Tot i que la Nerea sovint té l’última paraula per qüestions de veu, el repertori es decideix per consens i amb el granet de sorra de tothom. Novetats del xou Des de les festes de Sant Magí, han incorporat 3 o 4 temes nous. La intro del concert canvia i l’obertura ara es fa amb dos temes diferents respecte abans. El concert comença amb una part a cappella, un moment «molt maco» que serà novetat per a qui no els ha vist des de Sant Magí. Enregistrament i so No s’espera gravació professional, però familiars o amics solen enregistrar fragments. Recomanació tècnica: punxar l’àudio des de la taula de so per un resultat més net i polit. Cites destacades "Caso Cerrado." "Entrarem en una capela que és molt maco." Crida final i complicitats Invitació oberta a venir al concert i, si cal, a portar banyador per si hi ha piscina i es pot fer un bany amb les estrelles després del xou. Compromís de visita a la ràdio i agraïments mutus. Idees clau Concert amb novetats: nous temes i intro a cappella. Organització i cura en els preparatius (assajos i prova de so). Possible enregistrament amateur i consell de captura des de la taula. Ambient proper, festiu i participatiu amb el públic.

Fans de Tarragona del 26/9/2025

Fans de Tarragona és el nou programa musical de Tarragona Ràdio. Està dirigit per la Sílvia García i aquí hi tindran veu tots els grups musicals de la demarcació, a més de les formacions que arribin a Tarragona durant l’any. En definitiva, un repàs global a l’agenda musical tarragonina: perquè ningú no digui que Tarragona no es mou!

Arran de Mar del 26/9/2025

‘Arran de mar’, realitzat per l’emissora local de la ciutat junt a d’altres sis ràdios municipals de Catalunya (Ràdio Arenys, Canal Blau FM, La Cala Ràdio, Delta.cat, Ràdio L’Escala, i Ona Malgrat) i amb coproducció de La Xarxa. Totes les emissores implicades comparteixen la proximitat i la passió pel mar i tot el que l’envolta.

Vela inclusiva a l’Ampolla, Campionat de natació naturista al Garraf i dunes al litoral: Delta de l’Ebre, flotilla cap a Gaza, turisme i “Això no ho sabia” sobre pantalans

Panorama general Programa molt complet amb focus marítim i territorial: • Vela inclusiva a l’Ampolla: tercera jornada per apropar la vela a tothom, amb seguretat, valors i gran participació. • Campionat internacional de natació naturista al Garraf (competència a Sitges, organització de Vilanova): 150–200 participants d’Europa. • Gestió del litoral i biodiversitat: segona fase de sistemes dunars a Cubelles, balanç de la rampa de peixos de Xerta-Tivenys, i el deslinde del Delta de l’Ebre que decau a l’espera d’un nou expedient consensuat. • Actualitat nàutica i internacional: Varador 2000 ven el vaixell Sirius a la flotilla d’ajuda cap a Gaza i presenta nova grua al Monaco Yacht Show. • Turisme i gastronomia: dades d’agost als hotels de Tarragona (lleu descens), Catalunya en rècords, i el primer Congrés del Romesco a Tarragona amb cuiners estel·lars. • Secció divulgativa "Això no ho sabia": termes clau de port com pantalà, finger, boies i norai, amb etimologia i usos. "Passejant pel port, tot té nom i història." Notícies destacades Costa Brava • L’Escala: 1a Diada dels Pescadors (dissabte, Port Pesquer). Activitat gratuïta amb show cooking d’Arnau Paris (protagonista el peix blau i la latxa), dinar popular, havaneres amb cremat i visita guiada a les instal·lacions. "Tornar a crear cohesió amb els pescadors i revalorar espècies locals com la latxa." — Caramina Ontiveros • L’Estartit: el niu amb 85 ous de tortuga careta no ha prosperat (mal temps i temperatures baixes). S’analitzen causes; la femella, monitoritzada, s’ha mogut cap a Balears i nord d’Àfrica. Garraf • Cubelles: arrenca la 2a fase per convertir el tram entre el riu Foix i les Salines en sistema dunar. Es retiren invasores i es replantarà vegetació adaptada; la posidònia (a l’aigua) i el dunar (a la sorra) actuen com a barreres naturals. "El sistema d’unar és la tercera barrera natural de la dinàmica de costes per protegir la part interna i evitar el retrocés." — Àlex Noeda • Sitges: Campionat de Catalunya de caiac de mar (Sitges Surf Ski Festival). Guanyadors: prova curta (7,5 km) Sara Alba i Joan Manel Cepeda; prova llarga (14,5 km) Rosa Magra i Carlos Ruiz Reyes. Maresme i internacional • Varador 2000 ven el veler històric Sirius a l’empresa anglesa que lidera la flotilla d’ajuda cap a Gaza. La flotilla denuncia atacs amb drons nocturns. L’Armada espanyola activa assistència des de Cartagena; Israel vincula la flotilla a Hamas i n’impedirà l’entrada. • Varador 2000, al Monaco Yacht Show, presenta una nova grua operativa a inicis de 2026 per reforçar serveis de repair & refit. Terres de l’Ebre • Deslinde: decau l’expedient actual per manca de consens. L’alcalde Lluís Soler confia en un nou plantejament consensuat amb territori i Ajuntament. "No és un tema de guanyar o perdre, sinó de justícia i dignitat d’un territori." — Lluís Soler • Xerta-Tivenys: un any de rampa de peixos. Facilita migració (p. ex., anguila), però també el pas d’invasores. Es farà seguiment de biodiversitat i de prioritats de conservació. Costa Daurada i Catalunya • Hotels (agost): Tarragona -4,5% en clients; Catalunya bat rècords (+2,96% en hostes, pernoctacions lleument a la baixa). Preus a Catalunya +1,5%, l’alça menys pronunciada que altres CCAA. • Gastronomia: 1r Congrés tècnico-cultural del Romesco (1–2 d’octubre, Tarragona). Jordi Vilà: taula “Neorromesco” i showcooking de reinterpretació contemporània. 9 cuiners Michelin, 10 taules rodones, 6 showcookings. Entrevistes Vela inclusiva a l’Ampolla (3a jornada, 28/09) Claus • Objectiu: inclusió a través de l’esport i tastet per a futurs practicants. • Organització: Club Esportiu L’Àngel La Passa, amb suport de l’Ajuntament de l’Ampolla i altres institucions; logística, voluntariat i seguretat amb embarcacions i instructors titulats. • Format: diumenge de 10:00 a 13:30 al Port Esportiu; música en directe i tast d’arròs per a participants inscrits. • Participació: 167 inscripcions confirmades a principi de setmana (l’any passat 217); assistents de diversos territoris (Terres de l’Ebre, Priorat, Montsant, País Valencià, Sitges...). • Missatge central: valors de treball en equip, companyonia i superació. "Un cop sortim a navegar, la discapacitat se queda a terra. Allà, tothom som u." "Sigueu atrevits: vingueu a provar-ho. Tothom pot fer vela." Campionat internacional de natació naturista (Garraf) Claus • 53a edició: del 31/10 al 2/11. Competició a la Piscina Municipal de Sitges; organitza l’Associació Naturista d’Aiguadolç (Vilanova). • Assistència: 150–200 participants de múltiples federacions europees (França, Anglaterra, Itàlia, Suïssa, Txeca, Sèrbia, Luxemburg, Irlanda, etc.). • Proves: totes les edats (infantil a +80), estils (papallona, lliure, esquena, braça) i relleus (familiars i per països). Arbitratge oficial. • Requisit: ser membre d’una associació adscrita a la Federació Internacional de Naturisme (INF-FNI). Inscripcions tancades enguany. • Programa social: visita a Sitges després de la competició, sopar de gala amb Pep Poblet i coral del Círcol Catòlic; diumenge, tour organitzat per Vilanova. • Nota organitzativa: no es va poder fer tot a Vilanova; Sitges facilita instal·lacions i logística. Secció “Això no ho sabia”: anatomia d’un port Conceptes clau • Pantalà (origen venecià “pantalani”): pot ser fix (més còmode) o flotant (mòbil, habitual en mars amb marees; també present aquí per cost i adaptabilitat). Alguns dissenys permeten elevar-se en escenaris de pujada del nivell del mar. • Finger: “dit” annex al pantalà per embarcar còmodament per estribord o babord, sense saltar per proa o popa. • Boies i senyalització: - Entrada de port: verda (estribord) i vermella (babord). - Platges: línia de boies grogues a 200 m que delimiten zona de bany; canals d’entrada/sortida per embarcacions de servei o base nàutica. - Boies d’amarre lligades a una cadena mestra i un mort (bloc de formigó) que estabilitza l’embarcació. • Norai: peça de ferro (com una “bota” invertida) on s’amarren les embarcacions al moll; etimologia del llatí “naulum”. • Moll: estructura de protecció i servei; braços de port que creen làmina d’aigua abrigada. "Passejant pel port, tot té nom i història... i cal amarrar bé!" Serveis Meteo • Tarda amb vents de sud o llevant; ruixats costaners entre el Llobregat i la Tordera; núvols a la Costa Brava i més sol a la Costa Daurada. Maró i una mica de ressaca; demà s’imposa el xaloc i millora l’estat de la mar. Trànsit • Retencions habituals a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (C-32 a Sant Boi; C-58, C-33, AP-7 a Barberà). Sense incidències remarcables.

Arran de Mar del 24/9/2025

Panorama general Programa amb cinc blocs principals que recorren el mar des de la innovació i la gestió fins a la cultura popular: nàutica sostenible a les Illes Balears, testimoni vital d’un patró pescador, bones pràctiques de captura i solta, anàlisi dels incendis al nord-oest ibèric i mites i llegendes marineres de Barcelona. — 1) Economia Blava: Nàutica sostenible a les Balears (141–1430) Punts clau • Balears, capdavanteres en innovació tecnològica i ecològica a la nàutica recreativa; impuls d’energies netes (elèctrica i hidrogen). • Transició energètica: els vaixells amb hidrogen i la solar “han vingut per quedar-se”; el futur passa per motors no contaminants i portarà canvis a curt i mitjà termini. • Economia del sector: projeccions 2025–2035 apunten a creixement ~10,5%; a Espanya, escenari al voltant del 8,7%. • Polítiques públiques i ajuts: la legislació i les subvencions europees són vitals per a la reconversió (especialment en flotes existents); ports com a pols energètics; s’espera abaratiment de bateries (~−25% en 3–4 anys). • Cost per a l’usuari: la transició ha de combinar ajuts, fiscalitat (IVA/bonificacions), fabricació de nous vaixells nets i plans d’adaptació per a embarcacions actuals. • Accessibilitat i governança: llistes d’espera (7–8 mil persones a Balears) i nous cànons en concessions (salts que expulsen el usuari local). Defensa de la nàutica social des dels clubs nàutics. • Horitzó temporal: transició de ~20 anys, amb relleu generacional i ajuts sòlids de la UE. «Hem de passar un canvi generacional… això és una transició de 20 anys.» — 2) Llops de mar: Vida d’un patró pescador (1444–2369) Punts clau • Testimoni de Miquel Illa: ofici de generacions, inici dur (dos anys de mareig continuat), canvi vital en esdevenir patró. • El mar com a felicitat i escola constant: cada dia és diferent; sacrifici vs satisfacció amb balanç positiu al llarg de la vida. • Riscos i moments límit: grops d’estiu, mànigues, visibilitat nul·la; gestió de la por i la prudència. • Moments màgics: jornades de captures excepcionals (eufòria a coberta). • Supersticions marineres (en retrocés) i mots tradicionals; evolució a una pesca més segura i tecnificada (GPS, plotters). • Consell a joves: passió pel mar, però consciència de la duresa econòmica actual. • Mirada ambiental: de la ignorància passada a una major consciència i respecte pel medi. «Transmet felicitat… una hora al timó ja em fa sentir feliç.» — 3) Pesca Responsable: Captura i solta (2410–3186) Punts clau • Quan és obligat alliberar: espècies en veda o prohibides, talles mínimes, límits superats. • Màxima supervivència: minimitzar temps a l’aire, mans mullades, sostenir amb dues mans, evitar penjar pel morro i les caigudes (impactes violents). • Física aplicada: un peix d’1 kg que cau d’1 m pot arribar a ~60 km/h; l’impacte depèn de la postura d’entrada a l’aigua. • Barotrauma: expansió de gasos en pujar de fondària; símptomes (bufeta dilatada, exoftàlmia). Mitigar: pujada més lenta amb parades, dispositius de recompressió. Evitar punxar la bufeta si no es fa amb material esterilitzat i tècnica precisa. • Estratègia de combat: fre ajustat per evitar combats llargs (reduir àcid làctic i mort posterior). • Pelàgics/peix blau (p. ex. llampuga): més delicats; millor ams simples i identificació correcta d’espècies protegides/no capturables. «Si volem fer captura i solta, evitem la pesca a molta fondària.» — 4) Medi Ambient: Incendis al nord-oest ibèric (3519–5563) Punts clau • Causa arrel múltiple: - Model forestal: substitució de rouredes/caducifolis per monocultius d’eucaliptus i pi (olis/resines altament inflamables). - Cultura del foc per pastures i gestió ramadera amb grans ramats semilliberts (menys control que l’antic pastoratge). - Intencionalitat: l’origen és humà; el canvi climàtic n’és un agreujant, no la causa inicial. • Desforestació, prevenció i política: - Prevenció insuficient i brigades locals poc especialitzades. - Retallades i precarietat en bombers forestals. - Cal prioritzar vides humanes i béns: perimetrar i evacuar abans que “salvar bosc” a qualsevol preu. • Gestió territorial: tancament preventiu de parcs en risc (model català), revisió de proteccions (p. ex. Red Natura sovint insuficient) i planificació forestal diversa. • Exemples: Pena Trevinca i el Teixadal de Casal afectats; Astúries: correlació elevada entre ramaderia i incendis; debilitament d’unitats d’investigació. • Educació i comunicació: cal divulgació adulta i educació ambiental reglada des de l’escola per canviar conductes. «El canvi climàtic agreuja, però no provoca l’incendi.» — 5) Mites i llegendes del mar de Barcelona (5579–6457) Punts clau • Geografia: inflexió litoral i plataforma continental estreta; pas de balenes i catxalots a la primavera. • Pirateria i defenses: dificultat històrica d’entrada a Barcelona per sorres canviants; torres de guaita a Castelldefels; llegenda del vaixell fantasma de Barbarrosa. • Topònims i orígens: Barceloneta fou una illa (Maials); Cantunis (de “Tunís” o del mas d’Antunis?). • Sinibald Mas: corsari pedagògic i fundador de la Facultat de Nàutica (Barcelona), amb alumnes enrolats en defensa marítima. Vincles menorquins (Ferragut) fins a l’almirall Farragut als EUA. • Llocs i relats: el Puig de les Falsies com a fòrum d’històries marineres; illes mítiques (Illa Iman, Es Vedrà i fenòmens magnètics) i les “cordes de vent” com a artefacte per invocar el vent. «Cada dia és una història diferent: vents, marees i llegendes que nodreixen l’imaginari mariner.»

Ràdio veïnal (favt) del 26/9/2025

La Ràdio Veïnal és l’espai on els barris de la ciutat i la seva gent prenen protagonisme. Coneix què passa més enllà del centre de Tarragona a través de la Federació d’Associacions de Veïns.

La Circular - Farmàcia a la URV

Tarragona Actualitat del 26/9/2025

Les notícies més destacades de la jornada amb les veus de sempre, liderades per la periodista Tere Ortega. Entre les 13.30 i les 14.00 hores, els Informatius del migdia. I des de les 07.00 hores, butlletins cada hora.

#658 - Congrés del Romesco, Jornades Gastronòmiques, Festa Major de Molnàs i Nit Europea de la Recerca (La Veu de Tarragona, 26/09/2025)

Resum general del programa • Avui el magazín arrenca amb l’actualitat gastronòmica de Tarragona: 1r Congrés d’Investigació tècnico-cultural del Romesco i les Jornades Gastronòmiques del Romesco. • A continuació, cultura popular: Festa Major de Molnàs i Solimar amb música en directe dels Bordons, gremi de grallers, i repàs d’actes tradicionals. • Avanç d’agenda de cap de setmana i de la segona hora: Nit Europea de la Recerca a la plaça Corsini, diabetis tipus 1 (Heredi), i apunt sobre el 40è aniversari de Tarragona Ràdio i l’arrencada de la nova temporada. "Volem que la gent estigui orgullosa d’aquest plat icònic i que el promocioni." — Xàvera Llué (Congrés del Romesco) Tema 1 · 1r Congrés d’Investigació tècnico-cultural del Romesco (1–2 d’octubre) Contingut clau de l’entrevista amb Xàvera Llué (president del comitè científic) • Objectiu: posar en valor el romesco i, per extensió, la gastronomia del territori amb el romesco com a fil conductor. • Format: 2 dies, ~50 ponents, 10 taules rodones, mostres en directe (showcookings), i participació d’estrelles Michelin del territori. Entrada 80 € (inclou esmorzars i dinars). • Mirada àmplia als “romescos”: salseta de calçots, xatonada, versions tradicionals i contemporànies (incloent variants amb pebrot de romesco, alls, fruita seca, opcionalment vi, carquinyolis, galeta Maria, pa torrat… fins a propostes sorprenents com xocolata o festuc). • Taules destacades: “El Neu Romesco: una visió de futur” amb figures com Eduard Chatruc (Disfrutar, 3★ Michelin), Jordi Vilà (fins a 7 romescos a carta), Can Bosch (Cambrils) i el crític Filip Regol. • Dimensió acadèmica: antropologia, història, arqueologia i nutrició per traçar una agenda de recerca del romesco (més enllà de receptaris). • Missatge de fons: orgull local i estratègia gastronòmica per posicionar Tarragona (turisme d’eno-gastronomia, desestacionalitzat i de major despesa). Apunts gastronòmics i tècnics • Ingredient clau: millor pebrot de romesco ben fresc que nyora vella; fregit pocs segons (sense agafar color), i congelat abans de triturar per una textura fina. • Versatilitat del plat: romescos de mar i de muntanya; propostes com moixina (econòmica i ideal), conill, tripes, fins i tot cua de bou. • Debat sobre envasat i distribució: més factible impulsar el plat popular (com la “fabada”) i el romesc com a souvenir gastronòmic, que no pas versions amb peixos nobles conservats. Tema 2 · Jornades Gastronòmiques del Romesco (31 d’octubre – 16 de novembre) Conversa enregistrada amb Javier Escribano (restauració Tarragona ciutat) • 10a edició de les jornades, coordinades amb l’Ajuntament i en paral·lel al Congrés. Participació prevista: 15–20 restaurants de tota la ciutat (part alta, centre i Serrallo). • Formats: menú amb segon de romesco obligat o menús degustació (opcionals però recomanats per l’esforç i valor afegit). • Maridatge recomanat: DO Tarragona – Macabeu, “toc salí” que lliga molt bé amb el romesco. • Crida a la ciutadania: consum intern per consolidar el plat com a identitat de ciutat. • Proposta del propi restaurador: arròs de romesco amb rap, en desenvolupament. Tema 3 · Festa Major de Molnàs i Solimar Amb Anna Soler (presidenta AVV) i Ferran Joan (Bordons) • Festa amb arrel de poble, voluntat de recuperar l’esperit tradicional i fer comunitat a l’urbanització de Solimar. • Actes destacats: - Diumenge: missa (10 h), gegants (“el mosso i la padrina”) i passacarrers amb els Bordons, aperitiu popular (12 h). - Matinades, Toc d’ofrena a Sant Cosme i Sant Damià, i campionat de bitlles (recuperat al programa). • Notes musicals: repertori popular amb peces com El Bequetero i Amparito Roca. "L’any acabava amb Sant Cosme i Sant Damià… era el moment de retrobar-nos." — Ferran Joan Avançs i agenda Nit Europea de la Recerca (Plaça Corsini) • Divendres tarda i dissabte: tallers i experiments de centres del territori (URV i instituts de recerca com l’ICAC, l’Institut Sanitari Pere Virgili, etc.). • Activitats divulgatives per a totes les edats: des de degustació d’insectes (proteïna alternativa) fins a demostracions científiques. Salut i societat • Diabetis tipus 1: conversa amb l’entitat Heredi (ONG que destina els fons íntegrament a recerca). La casa i la temporada • 40 anys de Tarragona Ràdio (17 de febrer de 2026): temporada especial a partir de dimarts vinent, amb tertúlies i entrevistes polítiques i seccions habituals i noves. Dades pràctiques • Informació i inscripcions del Congrés: congresromescotarragona.cat • Dates clau: Congrés (1–2 d’octubre), Jornades (31 d’octubre – 16 de novembre), Nit de la Recerca (divendres i dissabte, Plaça Corsini). • Maridatge recomanat per al romesco: DO Tarragona – Macabeu.

Plenari Municipal de Tarragona del 26/9/2025

El futur de les tarragonines i els tarragonins es decideix al Consell Plenari de l’Ajuntament de la ciutat. Escolta els plens en directe des de Tarragona Ràdio. Informa't de la darrera hora dels grups municipals i de les votacions més rellevants per al futur de la ciutat.

Serveis Informatius 8H del 26/9/2025

Els butlletins informatius de Tarragona Ràdio repassen l’última hora de l’actualitat tarragonina. Política, societat, cultura, esports i molt més.

Now Fest Jardí Digital Tarragona: concerts binaurals 360º amb Azul Celeste i Olívias, VR i art digital, ceràmica 3D i ètica de la IA

Resum general Episodi centrat en el Now Fest — Jardí Digital (Tarragona), amb un tast de la música d’Olívias, una entrevista tècnica i artística amb Cote (Azul Celeste) sobre el seu concert binaural 360º i un repàs exhaustiu de la programació d’arts digitals, VR, tallers i conferències. Es destaquen també els DJs, propostes familiars del Play Lab, i una reflexió profunda sobre ètica i autorregulació en IA. "Es más fácil sentirlo y vivirlo que explicarlo": el so 8D/binaural com a experiència immersiva que "t’envaeix tot el cos". Punts clau • Concert binaural 360º: públic i músics amb auriculars; un micròfon recrea l’espai i la proximitat en primera persona. • Azul Celeste: projecte liderat per Cote i Mateo Civili; quintet en directe; estètica folk electrònic/indie-pop; presenten temes de "Kamikaze" i avanços del nou disc. • Now Fest — Jardí Digital (26–27, Refugi núm. 1, Port de Tarragona): 57 artistes; matins de pensament crític/IA i tardes d’experimentació (performance, VR, interactius). • Experiències familiars: Play Lab (piano amb bananes, jardí sonor amb plantes), activitats per a totes les edats; menors de 12 anys, gratuït. • Conferències i demos: ceràmica 3D amb Baby Spacey (Anastasia) en directe; projecte Esperanza Lunar de María Jesús Puerta (IA i bessones digitals), premiat internacionalment. • Performances i VR: "Entre Cebras: patrones invisibles" (46–47 artistes digitals); Ana Silvia Eva pintant al aire amb Tilt Brush i demo participativa; experiències de VR orientades a l’art i a Tarragona. • Música i DJs: jamming en viu; Ana Esclifo, DJ Lila, DJ Tambuchina i DJ Ecléctico (Marcos). • IA i ètica: riscos de deepfakes de veu/vídeo i crida a l’autoregulació conscient i la responsabilitat col·lectiva. "Tenemos una gran responsabilidad... como nunca antes" — sobre l’ús responsable de la tecnologia i la IA. Detalls destacats Concert binaural 360º: tecnologia i experiència Micròfon binaural ultra sensible que capta en 360º; els músics toquen al voltant del micro. El públic percep el so "com si li toquessin al voltant del cap"; adaptació a espais oberts i tancats. Primer cop en aquest format per a la proposta presentada; immersió total. Azul Celeste i repertori Formació en directe: contrabaix, bateria, saxo, guitarres, piano, sintes i veu. "Kamikaze" (2023) + temes inèdits del pròxim disc; recomanació d’escolta prèvia. Now Fest — Jardí Digital (Tarragona) Lloc: Refugi núm. 1 (Port de Tarragona); espai de 2.000 m² amb menjar i beguda; concerts gairebé exhaurits. Matí: conferències i desmitificació de la tecnologia/IA. Tarda: performances, VR i experiències sensorials. Propostes familiars i interactives Play Lab: instruments amb fruites (bananes com a tecles), jardí sonor amb plantes. Pensat per famílies; menors de 12 anys gratuït. Conferències, tallers i VR Ceràmica 3D: Baby Spacey (Anastasia) imprimeix en directe i exposa el flux artesania + codi. Esperanza Lunar (María Jesús Puerta): IA i bessones digitals en reciclatge a la Lluna; reconeixement internacional. Tilt Brush amb Ana Silvia Eva: pintura al aire en directe i prova per al públic. Música i escena club Jam sessions i creació musical en viu; DJs: Ana Esclifo, DJ Lila, DJ Tambuchina i DJ Ecléctico. IA: riscos i autorregulació Alertes sobre deepfakes i suplantació de veu/vídeo. Crida a la consciència, l’autoregulació i la responsabilitat social. Entrades i logística Abonament 2 dies disponible fins a mitjanit d’avui. Dia: ~20 €; <12 anys gratis. Web: jardidigital.cat; horaris i graella completes.

Arran de Mar del 23/9/2025

Panorama general de l’episodi • Programa coral amb entrevistes, ciència, divulgació marina, esport nàutic i una història vital de surf. • Temes clau: l’ofici de la pesca d’arrossegament i el seu futur, el retorn del dragonet blau i l’ombra de la caravel·la portuguesa, biologia del dofí mular, la regata 2B Columbretes, l’actualitat del CN Arenys de Mar i el viatge oceànic de la surfista Roser Castillo. "El mar és una sensació de llibertat… cada dia és diferent" — Jaume Llaó Llops de Mar amb Jaume Llaó (mariner d’arrossegament) Orígens i essència • Cinquena/sisena generació marinera; als 14 anys ja embarcat. • El mar com a lloc de llibertat, sorpresa i aprenentatge constant. Oficis i evolució tecnològica • Ha passat per llum (nits), xarxa, palangre i finalment arròssegament (tracció principal per estabilitat d’ingressos). • Tecnologia i hidràulica han reduït la duresa i el risc, però “no t’ho regalen”. Riscos, moments màgics i les “senyes” • Por puntual de jovenet (mistral i avaria), però sobretot respecte a la mar. • Moments d’«adrenalina»: grans captures i jornades excepcionals; • De les senyes terrestres (campanars, masies) als GPS/plotters i “portes voladores” que minimitzen impacte. Supersticions marineres • Llenguatge tabú a bord (evitar paraules com “serp”, “sabates”, etc.) i creences (gat negre = no sortir). Mirada al futur • Crítica als cupos, vedes i dies límit de pesca i a la burocràcia: difícil relleu generacional; • Tot i així, passió intacta i suport als fills quan cal. Fauna i medi: el dragonet blau i l’arribada d’espècies tropicals Què és el dragonet blau? • Nudibranqui (una babosa marina sense closca) de colors llampants i hàbitat superficial; pot “córrer” damunt l’aigua. • S’alimenta de colònies de pòlips com la velella velella (barqueta de Sant Pere) i, críticament, de la caravel·la portuguesa. Toxicitat “segons dieta” • Els nudibranquis retenen els urticants de les seves preses. • Si el dragonet ha menjat caravel·la portuguesa, pot urticar com ella. Risc per a persones i gestió • Picada: dolor, picor, vòmits i, en persones sensibles, reacció anafilàctica. • Cal vigilància a platges i respecte als tancaments preventius. Per què arriba ara? • Escalfament del Mediterrani i flux atlàntic per Gibraltar fan l’ambient més propici; • Entrada d’espècies també via Canal de Suez (bioinvasions). • Solució estructural: reserves marines, recuperació d’estocs i gestió del litoral per enfortir les espècies “de casa”. Càpsules del Mar: el dofí mular (Tursiops truncatus) • Morfologia: 3 m, robust, gris monocromàtic, aleta dorsal alta i falcada. • Comportament: calmat en superfície però potent i amb salts; pot ser agressiu en interaccions amb altres espècies. • Alimentació: peixos i alguns cefalòpodes. • Hàbitat: plataforma continental (fins a 200 m); espècie resident tot l’any (més albiraments a primavera). • Amenaces: captures accidentals, manca d’aliment per sobrepesca i contaminació. • Normativa d’albirament: ≤4 nusos, >60 m de distància; si l’animal s’apropa, mantenir rumb i prudència. • Ciència ciutadana: fotoidentificació per l’aleta dorsal per fer catàlegs i re-albiraments (moviments entre Garraf, Múrcia, etc.). Regata 2B Columbretes (Ràpita—Columbretes—Ampolla) • Recorregut: sortida Marina de Sant Carles (Ràpita), volta a les Illes Columbretes (reserva natural, amarrament en boies) i arribada a l’Ampolla. • Format: regata d’altura “paral·lela a costa” (port d’abric proper: Benicarló, Vinaròs…): ideal per iniciar-se. • Objectiu: dinamitzar la nàutica a la Badia dels Alfacs i l’Ampolla; alterna sortida/arribada cada any ( “2B” = dues badies). • Logística i reptes: organització amb Club Nàutic de l’Ampolla, capitania, seguiment Estela; reclam de més suport públic i difusió. • Participació i premis: una desena de vaixells (alguns amb palmarès notable), copes i packs (gorra/camiseta). Club Nàutic d’Arenys de Mar: actualitat • Estiu: 650 infants als casals i base nàutica; continuïtat amb extraescolars, escoleta d’Òptimist i flota Open. • Lliga Blava Escolar: entrenaments caps de setmana i trobades interclubs (Masnou, Llavaneres, Mataró). Crida especial a nenes. • Rem: creix la secció, fort ambient lúdic-competitiu; en marxa equip femení per Lliga Catalana i sortides (Colliure, Transebre…). • Regates: Emili Lledó (ILCA) al setembre i Gran Premi d’Andorra al novembre; regates socials setmanals (amb el Balís). Lloba de Mar: Roser Castillo (surfista) De Lleida a les onades • Amb 18 anys marxa a Costa Rica (primer tast de surf) i després a Califòrnia, on realment aprèn: mesos diaris d’aigua freda, neoprè i disciplina fins “posar-se dreta”. Calor, escola i comunitat • Retorn a CR: aigua calenta i onades perfectes; crea el club “Les Oles Brasilito” (taules, reparació, formació, competició juvenil). Un alumne arriba al Mundial sub-16 (Japó). Maternitat i nous rumbs • Última competició literalment la vigília del part; pausa per criar i tornar a Catalunya (Delta de l’Ebre), combinant bici i mar. • Avui viu temporades a Cabo Verd (Illa de Sal): onada diària, aigua transparent; el seu fill també surfeja. • Formació professional: patrona portuària i experiència amb catamarans (fins a 150 passatgers). "No sé què té el mar… el meu objectiu és viatjar i buscar onades" — Roser Castillo

La Circular - Menys clients als hotels tarragonins

Blau de Prússia: “L’aire que alimenta: CO2, catàlisi i nous camins”

A Tarragona, setembre marca el final de l’estiu i de Santa Tecla i l’inici d’un nou cicle, ple de reptes i oportunitats. Paral·lelament, a la nau Margulis la tripulació afronta dificultats i busca inspiració en la natura i en la química, que ensenya que el futur es construeix imitant processos vitals. A la nau Margulis, la tripulació sent la mateixa pressió dels canvis. Com a la Terra, també aquí tot depèn de trobar un equilibri. Les alarmes avisen que l’aire es torna dens i que el sistema energètic trontolla. I, davant del perill, els tripulants miren, com sempre, cap a la natura per inspirar-se. Perquè si alguna cosa ens ha ensenyat la química és que el futur no s’inventa del no-res: es descobreix imitant els processos que la vida ja coneix, des de fa milions d’anys. Quines amenaces apareixeran? Quines noves preguntes sortiran a la nau? Com s’ho faran? El podcast “L’aire que alimenta: CO2, catàlisi i nous camins” tracta aquests temes amb la participació de la doctora Carla Casadevall (URV i ICIQ) i el professor Julio Lloret-Fillol (ICIQ). Aquest podcast és una coproducció de l’ICIQ i Tarragona Ràdio.

Tarragona Actualitat del 25/9/2025

Les notícies més destacades de la jornada amb les veus de sempre, liderades per la periodista Tere Ortega. Entre les 13.30 i les 14.00 hores, els Informatius del migdia. I des de les 07.00 hores, butlletins cada hora.