Tots els episodis

62727 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

38353-38376 de 62727
  • Entrevista a Alfons González, nou Degà de Ciències Jurídiques - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    18'

    Entrevista a Alfons González, nou Degà de Ciències Jurídiques

    El futur de la Facultat sota la nova direcció L'entrevista presenta Alfons González en el seu nou càrrec com a Degà de la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Amb un mandat de quatre anys per davant, González exposa les fortaleses del centre i els reptes que suposa el context econòmic actual. Capacitat i Oferta Acadèmica La facultat se situa com un dels centres capdavanters de la URV amb més de 1.200 estudiants de grau i una oferta consolidada que inclou: * Graus: Dret, Relacions Laborals i Ocupació, i Treball Social. * Màsters de referència: Destaca especialment el de Dret Ambiental, que atreu un 50% d'alumnat internacional. * Projectes imminents: La creació d'un nou Màster en Accés a l'Advocacia en col·laboració amb els col·legis d'advocats locals per adaptar-se a la nova normativa estatal. Impacte de la Crisi i Retallades González reconeix que, tot i que la URV gaudeix d'una bona salut financera gràcies a una gestió prèvia sanejada, les retallades de la Generalitat de Catalunya ja es fan notar en aspectes operatius (com la calefacció). "Si retallem en universitat, estem retallant en el futur del nostre país." L'objectiu del nou degà és utilitzar la imaginació i l'aprenentatge transversal entre disciplines per mantenir la qualitat educativa sense que l'alumnat en surti perjudicat. Anàlisi del Context Europeu Com a expert en institucions europees, González reflexiona sobre la crisi de l'euro i la pèrdua de sobirania: Més Europa, menys democràcia: La política econòmica s'està decidint entre governs estatals, marginant el Parlament Europeu. Dèficit de control: El ciutadà perd la capacitat de decidir sobre les polítiques econòmiques que l'afecten directament.

  • Campanya comercial de Nadal a Tarragona: Una visió local - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    14'

    Campanya comercial de Nadal a Tarragona: Una visió local

    Perspectiva de la Campanya de Nadal a Tarragona En aquesta entrevista, Patricia Anton, regidora de Comerç i Turisme, analitza la situació actual del teixit comercial tarragoní durant les festes. Malgrat la recessió econòmica i un any complicat per a les vendes, s'observa un esforç notable del sector per mantenir la il·lusió i la competitivitat. Dinamització i Estratègies Comercials Les associacions de comerciants han impulsat diverses iniciatives per incentivar el consum local: * Promocions i descomptes: Moltes botigues han avançat les ofertes per adaptar-se a la capacitat de despesa de les famílies. * Campanyes de "Rasca-Rasca": Premis immediats en zones com la Part Alta, el Mercat Central i barris com Torreforta o Campclar. * Sortejos rellevants: Des de vals de compra fins a viatges a Eurodisney o motos. Zones Clau i Fires Tradicionals L'activitat es concentra en punts neuràlgics de la ciutat: 1. La Rambla: Eix vertebrador que acull la Fira de Nadal (pessebres i tions) i la Fira d'Artesania. 2. Mercat Central: Tot i les obres, s'han retirat tanques per facilitar l'accés i fomentar les compres d'alimentació. 3. Part Alta: Especialitzada en restauració de qualitat, art i disseny jove, tot i que té el repte pendent de potenciar el comerç de primera necessitat per als veïns. "Els comerciants no estan parats; s'esforcen més que mai per donar el millor servei possible en un moment de crisi." Impacte de les Grans Superfícies i Turisme Sobre l'arribada d'El Corte Inglés, la regidora el considera un agent més que ajuda a posicionar Tarragona com a destinació de compres per a visitants de fora, tot i que obliga el comerç de proximitat a ser més singular i competitiu. Des de Turisme, es reforça aquesta imatge de ciutat viva que combina compres, cultura i gastronomia.

  • Visió de la Fira d'Artesania de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    14'

    Visió de la Fira d'Artesania de Tarragona

    Crònica de la Fira d'Artesania de Tarragona L'emissió de Tarragona Ràdio realitza un recorregut a peu de carrer per les diverses parades instal·lades vora el Balcó del Mediterrani. El programa recull el testimoni de diversos artesans que comparteixen la seva experiència durant aquesta campanya de Nadal, marcada per una arrencada més fluixa del que s'esperava. Situació del sector artesà Expectatives i vendes: La majoria de paradistes coincideix que el volum de vendes és inferior al d'altres anys. S'observa que el públic passeja però té reticències a comprar, esperant sovint a les compres d'última hora d'aquesta setmana de festes. Preus i productes: Per fer front a la situació, molts artesans han optat per oferir preus molt competitius, amb detalls a partir de 3 o 4 euros per fer-los accessibles a totes les butxaques. Diversitat de parades visitades Artesania amb paper: La Rosa presenta llums i objectes de decoració fets a mà amb paper reciclat. Treball en pell: En Miquel mostra complements com rinyoneres i motxilles de pell de vedella fetes íntegrament pel seu taller. Articles personalitzats: Una parada especialitzada en nines i pitets brodats amb el nom, molt demandada per avis i àvies. Decoració i mosaics: Un paradista veterà (amb més de 20 anys a la fira) destaca els panells de fusta de Buda i llums d'estil mosaic. Una crida a la solidaritat "Veniu a l'estand de Tarragona Ràdio i porteu-nos joguines, roba i aliments per a la campanya de Càritas. Fareu solidaritat de proximitat." El programa tanca recordant que la fira estarà oberta fins al 6 de gener i convida la ciutadania a participar en les campanyes benèfiques actives.

  • Activitats de l'Escola de Música de Tarragona per Nadal - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    17'

    Activitats de l'Escola de Música de Tarragona per Nadal

    L'Escola Municipal de Música i el seu impacte nadalenc L'entrevista amb Maria Teresa Montaner, directora de l'Escola Municipal de Música de Tarragona (EMMT), revela la intensa activitat que l'escola porta a terme durant les festes. Amb uns 630 alumnes, l'escola no només se centra en l'ensenyament acadèmic, sinó en la projecció cultural i social a la ciutat. Concerts i activitats destacades L'escola organitza diversos cicles de concerts que abasten diferents gèneres i espais: * Teatre Metropol: Concerts emblemàtics amb els alumnes més petits i les agrupacions instrumentals. * Instruments Tradicionals: Destaca la seva participació en els mites del Nadal i la seva presència constant al carrer. * Música als barris: Un projecte consolidat (8 anys) que apropa la formació musical a zones com Torrefort, Campclar, Bonavista, Sant Salvador i Sant Pere i Sant Pau. Dates clau al calendari de carrer La música tradicional pren el relleu durant els dies més assenyalats: - 24 de desembre: Cantada de nadales i rua per la Part Alta a les 23:00h. - 31 de desembre: Acompanyament musical a l'Home dels Nassos. - 5 de gener: Participació activa en la Cavalcada de Reis. Projectes de futur i realitat econòmica Tot i les retallades del 23% per part de la Generalitat, l'escola manté la seva empenta amb projectes com la Jòsit (Jove Orquestra Catalana d'Instruments Tradicionals), que farà un gran concert el mes de maig sota la direcció de Jordi Molina. "Sortir a tocar i rebre els aplaudiments és un aprenentatge que com a músics han de tenir i que per a ells és una satisfacció." L'escola també ha estrenat recentment la seva pàgina web oficial per facilitar la consulta de tota la programació i activitats.

  • Campanya de recollida de joguines: Jove Cambra i URV - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    17'

    Campanya de recollida de joguines: Jove Cambra i URV

    Solidaritat nadalenca a Tarragona i Reus Representants de la Jove Cambra de Reus i Tarragona, juntament amb l'Oficina del Voluntariat de la URV, expliquen els detalls de la campanya de recollida de joguines i regals per a col·lectius vulnerables. Aquesta iniciativa busca portar la il·lusió del Nadal no només als infants, sinó també a la gent gran. Organització i logística de la campanya Classificació meticulosa: Les joguines recollides (tant noves com usades en bon estat) es traslladen a la Facultat d'Economia i Empresa (URV) de Reus, on els voluntaris revisen que estiguin netes i completes. Punts de recollida: S'han habilitat contenidors a totes les consergeries de les facultats de la Universitat Rovira i Virgili, així com en escoles i estands a la Rambla de Tarragona. Repartiment personalitzat: Membres de les entitats es disfressen de patges i Reis Mags per lliurar els regals directament als centres beneficiaris. Més enllà dels infants: Atenció a la gent gran Una de les novetats destacades és la inclusió d'objectes per a avis i àvies. Es demanen articles com: * Productes de cosmètica o colònies. * Llibres i mocadors. * Qualsevol objecte en bon estat que pugui servir com a detall per a residències i centres de dia. Centres beneficiaris Les donacions es destinen a diverses entitats de la demarcació, com ara: "Tenim l'Escola Alba, la Fundació Bonanit, el taller Sant Rafael, Càritas, l'Associació de Familiars de l'Alzheimer i centres d'acollida com La Mercè." Crida a la participació Els convidats fan una crida final per donar una segona vida als objectes que tenim guardats als calaixos, destacant que la satisfacció més gran és la rialla de qui rep el regal.

  • Debat d'investidura de Rajoy i el futur del PSC - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    34'

    Debat d'investidura de Rajoy i el futur del PSC

    Context Polític: Un dia clau a Madrid i Barcelona L'episodi es centra en la jornada prèvia al debat d'investidura de Mariano Rajoy al Congrés dels Diputats, coincidint amb la ressaca política del Congrés del PSC, on Pere Navarro ha estat escollit com a nou líder. A travès d'entrevistes amb representants de Tarragona de les tres principals forces (PSC, PP i CiU), s'analitzen els reptes de la nova legislatura marcada per la crisi econòmica i les mesures de contenció del dèficit. El nou rumb del PSC i l'oposició a Catalunya Francesc Vallès, diputat socialista, reflexiona sobre la renovació del partit després de derrotes electorals consecutives: • L'objectiu és construir un projecte integrador i municipalista per recuperar la il·lusió. • El PSC ofereix una estratègia de mà estesa al govern d'Artur Mas, però rebutja els "contractes d'adhesió" i les retallades indiscriminades. • Crítica al model econòmic de Convergència, que Rajoy sembla voler emular, per centrar-se només en el dèficit i no en l'estímul. Les expectatives del Partit Popular Alejandro Fernández, en la seva estrena com a diputat, destaca el missatge de confiança i seguretat que Rajoy vol transmetre als mercats: • Prioritat absoluta: flexibilització laboral i suport a les pimes per generar ocupació. • Defensa del secretisme en el nomenament de ministres com a mostra de serietat institucional. • Rebuig a la idea que només CiU representi Catalunya; reivindica la pluralitat del vot català. "No es pot abusar d'una majoria absoluta, perquè hi ha el risc que es converteixi en absolutista." — Francesc Vallès El paper de CiU i la governabilitat Jordi Jané, des de la Mesa del Congrés, analitza el nou escenari de majoria absoluta del PP: • Convergència i Unió (CiU) es posiciona com la tercera força del Congrés, amb el Pacte Fiscal com a eix central. • El sentit de vot de la federació dependrà de la recepció que Rajoy faci a les demandes catalanes durant el debat. • Es preveu una legislatura menys depenent de la geometria variable, però que requerirà un gran esforç de control parlamentari per part de l'oposició. Reivindicacions Territorials Tots tres diputats coincideixen en la importància de defensar projectes clau per a Tarragona, com l'A-27 i la millora de la connectivitat ferroviària (AVE i regionals).

  • Concerts de Nadal de l'Estudi de Música de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    12'

    Concerts de Nadal de l'Estudi de Música de Tarragona

    Agenda d'activitats i concerts de l'Estudi de Música L'Estudi de Música de Tarragona, representat per la seva presidenta Teresa Valls, ha programat una intensa agenda musical per a les festes nadalenques que mobilitza prop de 400 alumnes. Aquestes actuacions representen la culminació de la feina realitzada durant el primer trimestre del curs i abasten diversos gèneres, des de la música clàssica fins a adaptacions de pop-rock. Principals cites del calendari Macroconcert a l'Auditori de Catalunya Caixa: Un esdeveniment massiu amb la participació de pràcticament tota l'escola, incloent big bands, conjunts de corda, guitarres i combos. Concert a l'Església de Sant Llorenç: Una proposta innovadora que reuneix alumnes, exalumnes i familiars per interpretar nadales modernes. Actuació a la Sagrada Família: Col·laboració internacional dins del projecte Tarragona Coral Project a Barcelona. Espectacle escenificat: "Un Nadal de Traca i Mocador", una fusió de música i teatre en col·laboració amb el Col·legi del Sagrat Cor. Compromís social i tradició local L'estudi manté un fort vincle amb la comunitat a través d'actes solidaris i participació en festes tradicionals: Cantada solidària: El 24 de desembre visitaran les plantes de l'Hospital de Santa Tecla per portar música als malalts i al personal sanitari. Cultur popular: Per primera vegada, la xaranga de l'escola acompanyarà l'Home dels Nassos el 31 de desembre i el Rei Negre durant la Cavalcada de Reis. "És un moment diferent en la vida de l'hospital... el que fas és alegrar uns minuts l'estada d'aquella gent."

  • L'art s'obre a la Part Alta: Opening Art i tallers - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    17'

    L'art s'obre a la Part Alta: Opening Art i tallers

    Art i creació a la Part Alta de Tarragona Tarragona Ràdio presenta una iniciativa cultural que neix al cor de la ciutat vella. L'artista Rosa Ciurana i el pintor Javier Aluja detallen la segona edició del projecte Opening Contemporary Art, una proposta que busca apropar l'art a la ciutadania durant les festes nadalenques sota el lema "Regala Art". Projecte Opening: Dones Creadores La Rosa Ciurana lidera una iniciativa que aplega 13 dones artistes de diverses disciplines al carrer Merceria. L'objectiu és doble: posar en valor el treball femení sovint invisible i reinventar els espais de creació davant la crisi actual. Disciplines presents: Ceràmica, fotografia, arquitectura, gravat, pintura i esmalt. Activitats destacades: Presentació del llibre Dones Invisibles de Maria Lluís de la Torre. Taula rodona sobre el paper de la dona a la societat. Projeccions fotogràfiques i performances artístiques. L'experiència participativa de Javier Aluja Per la seva banda, l'artista Javier Aluja obre les portes del seu taller al carrer Misser Noguès amb una proposta més interactiva: Pintura en viu: Els visitants tindran l'oportunitat d'agafar el pinzell i col·laborar en la creació d'un quadre. Exhibició mixta: Mostra d'obra pròpia combinada amb treballs dels seus alumnes. Vermut artístic: Diumenge al matí es convida a la gent a gaudir dels colors i les formes en un ambient distès. "L'art, sigui quin sigui, o és bo o és dolent, o emociona o no emociona; no m'agraden les etiquetes." Horaris i Ubicacions Les activitats es concentren principalment durant el cap de setmana: 1. Carrer Merceria, 4: Obert de divendres a diumenge i els dies 22 i 23 de desembre. 2. Carrer Misser Noguès, 9: Obert divendres tarda, dissabte i diumenge matí.

  • Fira de Santa Llúcia al Col·legi Pax de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    21'

    Fira de Santa Llúcia al Col·legi Pax de Tarragona

    Celebració i Tradició a l'Escola El Col·legi Pax de Tarragona celebra la seva tradicional Fira de Santa Llúcia, una iniciativa que compta amb més de 30 anys d'història i en la qual participen uns 460 alumnes. L'esdeveniment és fruit d'una planificació acurada dins l'àrea de plàstica, on els estudiants s'involucren des del disseny fins a la venda final dels productes. Producció Artesanal i Participació per Edats Cada curs s'encarrega d'elaborar un tipus de producte manual adaptat a la seva edat: Educació Infantil (P3-P5): Han decorat caixes reciclades de formatgets, arbres de Nadal i figures de fang. Cicles Inicial i Mitjà: Han creat jocs com el 3 en Pax (una adaptació del tres en ratlla), lletres decoratives per a l'arbre i arbres fets amb catàlegs de joguines reciclats. Alumnat de 6è: Són els responsables de l'elaboració artesanal de melmelades de taronja i poma, a més de coordinar la venda de pastissos fets en col·laboració amb les famílies. Objectius Pedagògics i Finançament La fira no és només una activitat lúdica, sinó que persegueix objectius competencials clars: Treball cooperatiu: Elaboració conjunta a l'aula fent èmfasi en el control de qualitat. Competència matemàtica: Els alumnes de 6è gestionen les parades, calculen el canvi i distribueixen l'espai dels punts de venda. Gestió econòmica: El que es recapta amb els pastissos i cistelles de Nadal es destina al viatge de fi de curs de 6è, mentre que la resta de beneficis serveixen per a l'autofinançament de les festes escolars. "És una festa que té una part competencial important... han de ser capaços de saber tornar el canvi i atendre bé la clientela."

  • Entrevista al senador Jordi Sendra: Nova etapa al Senat i reptes de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    23'

    Entrevista al senador Jordi Sendra: Nova etapa al Senat i reptes de Tarragona

    Estrena al Senat i visió de la Cambra Alta Jordi Sendra, amb una dilatada trajectòria a la política municipal i al Port de Tarragona, s'estrena com a senador de Convergència i Unió (CiU). Descriu la seva presa de possessió com una cerimònia de "pompa i boato" més pròpia del segle XX que de l'actualitat. La necessitat d'una reforma profunda El senador subratlla que la legislatura actual és crítica per al futur del Senat. Segons Sendra, si no es produeix una transformació real, la cambra podria arribar a perdre el seu sentit: • Cal convertir el Senat en una autèntica cambra de representació territorial. • Es proposa impulsar aquesta reforma des del grup parlamentari català si el govern del PP no ho fa. • Defensa l'ús de les llengües oficials, com el català, com un pilar fonamental d'aquesta transformació. "Si no hem de fer la reforma aquesta legislatura, llavors més val que el tanquem, el Senat." Prioritats en Infraestructures per a Tarragona L'eix central de la seva activitat serà la defensa dels interessos del territori mitjançant la participació en comissions d'infraestructures, turisme i indústria. Les obres clau identificades són: • L'A-27: Necessitat de finalitzar el tram fins a Montblanc sense més dilacions. • El Tercer Fil: Una solució provisional i urgent per connectar el Port de Tarragona amb l'ample de via europeu fins a Castellbisbal. • Corredor Mediterrani: Tot i ser la solució definitiva, no es considera viable esperar els 10 o 15 anys que pot trigar a completar-se. • N-340 i xarxa ferroviària: Crítica a la situació "tercer-mundista" de trams amb via única com el de Vandellòs. Política Municipal i Resultats Electorals Sendra analitza la situació a l'Ajuntament de Tarragona, on el govern del PSC es troba en minoria. Considera positiu que no hi hagi majories absolutes perquè això obliga al diàleg i a la negociació permanent. Respecte als pressupostos municipals, es mostra favorable a que el seu grup (liderat per Victòria Forns) faciliti acords sempre que siguin propostes rigoroses i basades en l'austeritat. També celebra els resultats històrics del 20 de novembre, on CiU va vèncer per primer cop a la demarcació de Tarragona, interpretant-ho com un aval a la gestió responsable i necessària davant la crisi.

  • El Gospel Tradicional de Focus arriba a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    8'

    El Gospel Tradicional de Focus arriba a Tarragona

    Entrevista sobre el Festival de Gospel a Tarragona En aquesta conversa a Radio Tarragona, s'anuncia l'arribada del grup Focus al Teatre Metropol. L'entrevistat, Luis Manjarés, promotor del festival Els Grans del Gospel, destaca l'energia i la tradició d'aquesta formació en la seva primera gira per Espanya. Punts clau de la intervenció Estil i energia: Es descriu la música com a gospel tradicional de tota la vida. L'experiència està dissenyada perquè el públic no pugui quedar-se assegut. Debut a l'Estat: Tot i haver girat per Itàlia, aquesta és la primera vegada que el grup actua a Espanya i dins del cicle català. Classificació del gènere: Manjarés distingeix tres estils principals dins del gospel: Negre espiritual: Més vocal i de concert. Gospel tradicional: Amb origen a Chicago als anys 30, és el que més triomfa a Europa. Gospel contemporani: Molt popular entre els joves als Estats Units. "És com la llei de la gravetat però al contrari: t'enportes cap amunt." L'esdeveniment promet ser una nit de celebració i ball que traspassa la simple audició musical.

  • V edició del Mercat de Bescanvi a Campclar - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    8'

    V edició del Mercat de Bescanvi a Campclar

    Cinquena edició del Mercat de Bescanvi Raquel Marini, responsable de la iniciativa, detalla els preparatius de la cinquena edició del Mercat de Bescanvi, que tindrà lloc aquest dissabte a la Plaça Major de Campclar. Aquest esdeveniment serveix com a acte de cloenda de la campanya Cuida Campclar, integrada dins del pla integral del barri. Filosofia i Funcionament L'objectiu principal és donar un segon ús a objectes en bon estat que ja no es fan servir, promovent el consum responsable i la sostenibilitat: Sense intercanvi monetari: No hi ha preus; els participants acorden l'intercanvi directe d'objectes segons la seva necessitat o interès. Diversitat de productes: S'hi poden trobar des de roba de nens, llibres i discos de vinil fins a objectes curiosos com esterilles elèctriques o taules d'abdominals. Socialització: L'acte fomenta el vincle entre els veïns i la comunitat local. Activitats Complementàries Aquesta edició especial inclou diverses novetats i col·laboracions: Taller de cuina: Impartit pels alumnes de l'SMO i el SOC. Exposició ambiental: Mostra de treballs sobre reutilització de residus i jocs didàctics de reciclatge. Animació al carrer: Un grup d'animació engrescarà la gent a participar-hi. "És el fet de dir: jo tinc aquest objecte que no em serveix i, en lloc de llançar-lo a la brossa, si tu li donaràs un ús, endavant." L'edició actual té una vessant especial vinculada al Nadal, oferint la possibilitat d'aconseguir regals de forma gratuïta a través de l'intercanvi, atraient gent no només del barri, sinó també de poblacions properes com Cambrils o Mont-roig.

  • Programació de Nadal a la Sala El Magatzem de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    22'

    Programació de Nadal a la Sala El Magatzem de Tarragona

    Programació especial per a les festes La sala Teatre El Magatzem de Tarragona ha presentat la seva oferta cultural per al període nadalenc, destacant una combinació d'espectacles musicals, tallers formatius i teatre familiar. L'objectiu és oferir una alternativa de qualitat que complementi l'oferta de la ciutat. El retorn d'un clàssic: Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries L'acte central d'aquest cap de setmana és la representació de l'espectacle Lo Misteri de Nadal. Segons els programadors Xavi Plana i Alicia González, es tracta d'una proposta que ja es considera un ritual festiu. Sessions: Dissabte a les 22:30h i diumenge a les 20:30h. Contingut: Una reinterpretació de cançons nadalenques populars mitjançant estils com el jazz, el pop o la jota. Aniversari: L'ànima del grup, Artur Gaia, destaca que el grup celebra justament el seu 19è aniversari, ja que van debutar un 15 de desembre de 1992 cantant nadales. "Lo Misteri de Nadal s'està convertint pràcticament en un clàssic nadalenc per gaudir amb tota la família." Activitats per al públic infantil i familiar Després de Sant Esteve, la programació se centra en els més petits amb diverses propostes educatives i lúdiques: Taller de construcció de titelles: Impartit per Aleix Vallverdú el dimarts 27 de desembre (de 10:00h a 14:00h). Està adreçat a infants a partir de 7 anys. Teatre de titelles: La companyia Passocat presentarà l'obra El Tòfol de la Ciutat els dies 27 i 29 de desembre. Màgia i teatre: L'espectacle Un Ram de Mandarines de la companyia Mundo Mandarina clourà l'any els dies 29 i 30 de desembre a les 19:00h. Balanç del 2011 i perspectives per al 2012 Els responsables de la sala fan un balanç positiu de l'any, malgrat la conjuntura econòmica actual. De cara al 2012, aposten per seguir una línia formativa decidida i mantenir la col·laboració estructural amb altres espais escènics de la ciutat per quadrar pressupostos i oferir una oferta variada.

  • Gala lírica inèdita a Tarragona amb l'Orquestra Camera Musicae - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    13'

    Gala lírica inèdita a Tarragona amb l'Orquestra Camera Musicae

    Entrevista a Tomàs Grau: La força de la lírica a l'escenari El director de l'orquestra Camera Musicae, Tomàs Grau, presenta una proposta musical pionera a la ciutat de Tarragona: una gala lírica de gran format. Aquest esdeveniment destaca per la seva ambició tècnica i artística, reunint més de 50 músics i solistes de primer nivell. La cura de l'instrument vocal L'entrevista comença amb una reflexió profunda sobre la naturalesa de la veu. A diferència d'un instrument físic com un Stradivarius, que es pot comprar amb diners, la veu és un instrument intern i únic que requereix: * Cura constant i repòs. * Una tècnica depurada per cultivar el color i la potència. * L'ús en la justa mesura per evitar el desgast. "La veu és un instrument que portem a dins i que l'hem de cuidar de la màxima manera possible." Detalls del repertori i la posada en escena La gala, que se celebra a l'Auditori del Palau de Congressos, presenta un format inèdit a la zona amb una orquestra simfònica completa a l'escenari. El repertori ha estat dissenyat per ser atractiu tant per a experts com per al públic general: 1. Primera part: Inclou l'obertura d' El Barber de Sevilla de Rossini i àries de La Bohème o Turandot. 2. Segona part: Peces de La Forza del Destino, Don Pasquale i duets memorables. L'elenc compta amb la soprano Marta Mateu i el baríton Enric Martínez Castignani, qui va substituir el mestre Joan Pons per motius de salut d'aquest últim. Trajectòria i futur de l'orquestra Grau repassa els sis anys de vida de l'orquestra, destacant que han crescut de manera inversament proporcional a l'economia. Actualment, l'entitat es finança principalment a través de patrocinadors privats i la venda d'entrades, apostant fermament pel talent local (un 70% dels músics són del territori). També valora positivament la unificació de l'oferta musical a Tarragona, que permet una millor difusió als mitjans i una major consciència cultural entre la ciutadania.

  • Josep Lluís Carod-Rovira: Òmnium Cultural i el Futur de Catalunya - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    20'

    Josep Lluís Carod-Rovira: Òmnium Cultural i el Futur de Catalunya

    Òmnium Cultural: Un motor de recuperació a Tarragona Josep Lluís Carod-Rovira reflexiona sobre la seva etapa com a president d’Òmnium Cultural al Tarragonès (1979-1991). Destaca que l'entitat va ser un pilar fonamental per a la ciutat durant la transició, omplint un buit cultural amb iniciatives com els Premis Literaris Ciutat de Tarragona, la revista El Balcó i els cursos de llengua catalana al carrer de l'Apodaca. "El bo i millor de la cultura catalana va passar per Tarragona i n'estic molt orgullós d'haver estat al davant d'Òmnium." L'evolució de l'entitat Segons Carod-Rovira, el paper d'Òmnium ha canviat naturalment amb la democràcia: De la llengua al civisme: Si bé va néixer centrada en la dignificació de la llengua, ara té una dimensió més cívica i nacional. Agitador de consciències: L'entitat ha de servir com a catalitzador social, allunyat del partidisme, per despertar un país que ell descriu com a "escarxofat al sofà". Crítica a la política cultural i retallades L'entrevistat es mostra crític amb la gestió de l'Ajuntament de Tarragona respecte als premis literaris i les retallades en cultura a causa de la crisi: Considera un error estratègic veure la cultura com una despesa prescindible. Afirma que es perd un prestigi institucional que costa molt de recuperar. Advoca per la imaginació i la creativitat per sobre dels grans pressupostos, recordant la il·lusió dels anys 80. Panorama polític i futur personal Carod-Rovira analitza l'estat actual de Catalunya amb preocupació, destacant una manca de lideratge i projecte de país. Tot i estar en un any de reflexió dirigint una càtedra a la Universitat Pompeu Fabra, assegura que no deixarà mai la política: Està treballant en un espai de debat ideològic de caràcter nacional i progressista. Denuncia les campanyes de difamació i mentides que ha patit sobre el seu patrimoni i vida privada, reafirmant la seva integritat personal.

  • 2011-12-15 JAVIER VILLAMAYOR - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    24'

    2011-12-15 JAVIER VILLAMAYOR

    Tarragona i el model de Ciutat Intel·ligent L'entrevista amb Javier Villamayor, tinent d'alcalde d'Activació Econòmica, desgrana l'estratègia de Tarragona per esdevenir una Smart City. Aquest concepte no es limita a la tecnologia, sinó que busca la millora de la gestió urbana mitjançant la innovació aplicada a problemes comuns. Eixos principals de la Smart City • Eficiència energètica i de recursos: S'apliquen sensors en l'enllumenat públic per graduar la intensitat segons el trànsit, aconseguint estalvis del 20-25%. • Gestió de residus: Sensors en contenidors que avisen quan estan plens, optimitzant les rutes de recollida. • Mobilitat sostenible: Ús de dades en temps real per gestionar l'aparcament i reduir la circulació innecessària. • Cohesió social i salut: Monitoratge de la gent gran mitjançant dispositius mòbils per fomentar hàbits saludables, seguint el model de ciutats com Eindhoven. "No es tracta només d'un procés tecnològic o de posar sensors a tot arreu, es tracta de fer de les ciutats un lloc millor per viure." El paper clau dels Jocs del Mediterrani 2017 Els Jocs del Mediterrani 2017 actuen com l'accelerador i l'aparador internacional perfecte per a aquestes tecnologies: • Banc de proves: Les empreses poden utilitzar la ciutat per testar innovacions amb avantatges fiscals. • Materials d'avantguarda: Construcció de la Vila Mediterrània amb aïllants que permeten estalvis energètics del 30%. • Llegat post-jocs: La infraestructura intel·ligent romandrà per a ús de la ciutadania més enllà de l'esdeveniment. Projectes locals destacats • Jardí Vertical de la Tabacalera: Un exemple d'èxit que utilitza aigua del clavegaram per al rec, estalviant milers de litres d'aigua de boca. • Capsa Jove i Tarragona Impulsa: Es confirma la represa de les obres per finalitzar aquest equipament el primer trimestre del 2012, destinat a la formació, l'emprenedoria i la cultura musical.

  • Torrons Sirvent: Tradició i dolços de Nadal a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    12'

    Torrons Sirvent: Tradició i dolços de Nadal a Tarragona

    Tradició i dolços artesans a Torrons Sirvent En un ambient pre-nadalenc a la Rambla Vella de Tarragona, es presenta la temporada de dolços tradicionals de la mà de Ferran Sirvent, responsable de l'emblemàtic establiment amb més de 150 anys d'història. L'episodi destaca la importància de mantenir la qualitat i l'ofici en la producció de torrons i altres varietats dolces. Productes i Varietats A la botiga es poden trobar tant els clàssics de tota la vida com novetats curioses: - Els clàssics: Torrons de Xixona, Alacant, crema cremada i xocolata amb ametlles o avellanes. - Altres dolços: Neules banyades, polvorons, pinyons, massapà i pastissos de glòria. - Novetats: Destaquen les sardines de xocolata, presentades en capses que simulen les de conserva, ideals per a regals originals. Atenció a les Al·lèrgies i Intoleràncies Un punt clau d'aquesta temporada és l'adaptació dels productes per a tothom: - Molts dels torrons tradicionals (Xixona, Alacant, Crema) són aptes per a celíacs de forma natural. - Disposen de neules específiques sense gluten. - Ofereixen assessorament personalitzat per a al·lèrgies a la llet o als fruits secs. Servei i Tradició L'establiment destaca pel seu servei de lots de Nadal i cistelles per a empreses, així com pel seu famós calendariet de col·lecció que entreguen als clients. "El torró a la taula de tota la vida no hi pot faltar; és un retrobament amb el que feien els nostres avis." Amb botigues a la Rambla Vella, carrer Portalet i carrer Canyelles, Sirvent manté viva la flama de la tradició pastissera a Tarragona malgrat el context econòmic, prioritzant la il·lusió de les festes.

  • Concert de Nadal solidari per al projecte Campanga a Ruanda - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    12'

    Concert de Nadal solidari per al projecte Campanga a Ruanda

    Solidaritat tarragonina amb Ruanda L'Arquebisbat de Tarragona ha organitzat un concert de Nadal benèfic per recollir fons destinés al projecte Campanga, una iniciativa liderada pel missioner mossèn Josep Caballol (també citat com Caviol), qui fa prop de 40 anys que treballa a Ruanda. L'objectiu és finançar la construcció d'un complex social i formatiu. El projecte Campanga El projecte és una iniciativa integral que busca beneficiar unes 45.000 persones a la zona de Rujengueri. Les obres, que van començar el 2010, inclouen: Una biblioteca i tres sales polivalents per a la formació de la població. Un taller de fusteria per a joves i un taller de costura per a dones. Una residència per als responsables del projecte. Actualment, s'ha assolit la meitat del finançament necessari (uns 400.000 euros), però encara falten 180.000 euros per completar-lo. Detalls del Concert de Nadal L'acte central d'aquesta campanya tindrà lloc el proper divendres al Claustre de Sant Pau (Seminari de Tarragona). Participants: Comptarà amb unes 95 veus i 25 músics, incloent l'Escola Cantorum, el Cor Estels, el Cor de Joves i l'Orquestra dels Amics de la Catedral. Repertori: Una selecció de nadales, espirituals negres i cançons populars. Entrades: Tenen un cost de 10 euros, xifra que simbòlicament equival a la compra d'un "totxo" per a la construcció del complex. "Mossèn Josep Caballol és un testimoni de vida d'una persona que ho dóna tot amb entusiasme i compromís en la defensa dels drets humans a l'Àfrica." Altres formes de col·laboració A banda del concert, es pot col·laborar a través del web campanga.com, on s'hi poden trobar fotografies inèdites de l'emissió fetes per Javi Jurio, comprar postals solidàries o fer donacions directes al número de compte del projecte.

  • Cantada de Nadales a la Rambla Nova de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    17'

    Cantada de Nadales a la Rambla Nova de Tarragona

    Tradició i música a Tarragona L'emissora connecta en directe amb la Rambla Nova, davant del Banc d'Espanya, on se celebra la dotzena edició de la tradicional Cantada de Nadales organitzada per Espimsa i l'Ajuntament de Tarragona. L'acte reuneix uns 350 nens i nenes de vuit escoles de la ciutat. Dinamització i educació La regidora de Turisme i Comercio, Patricia Anton, destaca que l'activitat té una doble funció: * Dinamització comercial: Serveix com a tret de sortida de la campanya de Nadal per fomentar el consum als mercats i barris. * Educació saludable: El projecte es vincula amb visites al Mercat Central per promoure l'alimentació sana entre els escolars. Protagonisme de les escoles El programa recull l'actuació i les veus dels protagonistes: * Col·legi Sant Domènec: Han interpretat peces com Cap a Betlem van dos minyons i una versió instrumental amb flauta de Adeste Fideles. * Participació familiar: Pares i mares expliquen l'esforç dels assajos que es fan tant a l'escola com a casa des de l'inici de curs. "És una trajectòria, una tradició per la ciutat ja... els nens venen molt contents, per ells és una experiència." L'acte s'allarga fins al migdia amb la participació d'altres centres com el Col·legi de la Mare de Déu del Carme, l'Aura o el Saavedra.

  • Futur i gestió del sistema sanitari a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    29'

    Futur i gestió del sistema sanitari a Tarragona

    Impacte de les Polítiques d'Austeritat L'episodi analitza la situació crítica del sector públic a Catalunya, especialment marcat per les mobilitzacions de treballadors contra les retallades previstes per al 2012. El director territorial, Josep Mercader, reconeix que el col·lectiu mèdic està severament afectat des del 2010, però defensa la necessitat de complir amb els objectius de dèficit per garantir el "bé comú". Estratègies d'Eficiència La gestió actual es basa en el concepte de fer el mateix amb menys, prioritzant: • L'optimització de circuits i la no repetició de proves. • La consolidació del tancament nocturn d'alguns ambulatoris. • El reforç de l'Atenció Primària com a eix resolutiu per evitar el col·lapse hospitalari. Reordenació Hospitalària a Tarragona Un dels punts més rellevants és la proposta d'una major col·laboració entre l'Hospital Joan XXIII i l'Hospital de Santa Tecla. L'objectiu és evitar la duplicitat de serveis (com laboratoris o cuines) i caminar cap a un model de gestió conjunta. "La nostra visió ideal seria que Tarragona tingués un hospital únic i potent, però en la situació econòmica actual això és un projecte a llarg termini." L'Autonomia de l'ICS S'està treballant en un procés de desglossament de l'Institut Català de la Salut (ICS) per crear empreses territorials més àgils. Això dotaria l'Hospital Joan XXIII d'una major autonomia de gestió respecte a Barcelona, facilitant pactes amb altres entitats locals. Millores en el Servei d'Atenció • Atenció Telefònica (061 i 112): Es vol potenciar el consell professional immediat per evitar desplaçaments innecessaris. • Rol de la Infermeria: Es destaca el paper de les infermeres en el cribratge i la primera valoració de pacients als CAPs, amb resultats molt positius en centres com el de Torreforta. • Infraestructures: El projecte del Centre d'Alta Resolució (CAR) de Camp Clar continua pendent de la concreció dels pressupostos del 2012.

  • Especial 25 anys de Tarragona Ràdio: Memòria i Futur - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    3h 39min

    Especial 25 anys de Tarragona Ràdio: Memòria i Futur

    Celebració de 25 anys d'Història a la Ciutat Aquest programa especial del Matí de Tarragona Ràdio, realitzat l'any 2011 des de l'Auditori de Catalunya Caixa, commemora el 25è aniversari de l'emissora municipal, originàriament coneguda com Ràdio Fòrum. L'episodi reuneix una cinquantena de tertulians, col·laboradors històrics, professionals del mitjà i responsables polítics per fer balanç de la trajectòria de la ràdio i de l'evolució de Tarragona des del 1986. Les Grans Notícies de Tarragona (1986-2011) Durant la tertúlia coral, es repassen els esdeveniments més marcants viscuts a la ciutat: • L'Atemptat d'Enpetrol (1987): Recordat universalment com el fet més tràgic i impactant per a la memòria col·lectiva. • Patrimoni de la Humanitat (2000): La fita que va canviar l'autoestima i la projecció exterior de la ciutat. • Esports i Castells: L'ascens del Nàstic a Primera Divisió (2006) i la consolidació dels castells de gamma extra com a patrimoni immaterial. • Infraestructures: El debat sobre l'arribada de l'AVE, la façana marítima sense resoldre i la cohesió dels barris. Testimonis i Vides Paral·leles Els Pets i el Pop-Rock Català L'episodi compta amb la presència de Joan Reig, bateria de Els Pets, qui explica com la banda i la ràdio han tingut vides paral·leles, ja que ambdues van néixer el 1985-86. Es destaca el paper fonamental de les emissores municipals en la promoció de la música cantada en català quan els grans mitjans encara no hi apostaven. De la Precarietat a la Digitalització Els pioners recorden els inicis a l'antic Mercat del Fòrum amb mitjans molt precaris: "Anàvem a les espartenyes, però no ens espantàvem... fèiem ràdio amb la il·lusió de la gent jove i molts voluntaris." Es descriu l'evolució tecnològica des de les cintes de bobina oberta (Revox) fins a la plena digitalització i la presència actual a les xarxes socials. Diàleg Polític i Institucional El programa tanca amb una taula rodona amb els darrers presidents de l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació i l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros. Es reivindica la ràdio pública com un instrument de pluralitat i proximitat, capaç de vertebrar una ciutat tan complexa i diversa com Tarragona. Actuacions Musicals • The Soul Machine: Versió especial de la sintonia de la ràdio en clau soul. • L'Estudi de Música: Homenatge d'una altra entitat que també celebra 25 anys de tasca educativa a la ciutat.

  • Cicle de xerrades sobre el medi ambient marí a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    13'

    Cicle de xerrades sobre el medi ambient marí a Tarragona

    Divulgació del litoral tarragoní i la seva biodiversitat El biòleg i professor de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Jaume Folch, presenta un cicle de xerrades organitzat per la Societat d'Exploracions Submarines (SES) i la Conselleria de Medi Ambient de Tarragona. L'objectiu principal és apropar a la ciutadania la riquesa desconeguda que s'amaga sota l'aigua i conscienciar sobre la necessitat de la seva gestió. Eixos principals de les ponències El cicle combina una vessant científica i una altra d'artística o lúdica, estructurant-se en els següents temes: Projectes de conservació: Com el projecte Silmar, que utilitza voluntaris per fer un diagnòstic de l'estat de la costa a través d'estacions d'observació fixes (com la de la Punta de la Móra). Art i esport submarí: Es destaca l'escola de fotografia i vídeo submarí de Tarragona, reconeguda internacionalment com una de les millors en l'àmbit creatiu. Ecologia i amenaces: Debat sobre les espècies invasores i la proliferació de meduses que afecten l'ús social de les platges. Models de gestió exitosos: L'exemple de les Illes Medes com a referent europeu on la protecció ambiental genera un impacte econòmic positiu a través del turisme sostenible. Una crida a la protecció del medi Folch emfatitza que els ecosistemes marins requereixen una gestió activa similar a la dels boscos terrestres: "Si li donem l'oportunitat a un ecosistema marí perquè pugui proliferar i recuperar-se, és quelcom extraordinari." Les sessions tenen lloc cada dijous a les 19:30h a la Facultat de Dret de la URV fins a finals de gener.

  • Gravats del Setge de Tarragona: Memòria de 1811 - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    17'

    Gravats del Setge de Tarragona: Memòria de 1811

    Preservació de la Memòria Històrica a Tarragona En aquesta entrevista, Carles Batxes, president dels Gogistes Tarragonins, presenta l'últim projecte de l'entitat: una carpeta commemorativa de gravats sobre el setge de Tarragona del 1811, en el marc del bicentenari de la Guerra del Francesc. L'obra destaca per la seva cruesa i fidelitat històrica, oferint una visió directa dels horrors viscuts a la ciutat. Contingut de la Carpeta de Gravats La col·lecció consta de 15 làmines, estructurades de la següent manera: * Plànols de situació: Tres gravats que mostren la cartografia i fortificacions de la Tarragona de l'època. * Escenes bèl·liques: Representacions de l'assalt francès, incloent detalls de la destrucció d'edificis emblemàtics com el castell del Patriarca. * Colofó d'esperança: L'obra tanca amb la reproducció del fresc del Portal del Carro, que simbolitza el final de la guerra a través de la protecció de Sant Magí. Valor Artístic i Documental Batxes subratlla la importància de la immediatesa dels fets, ja que els gravats van ser realitzats poc després del conflicte: "Són gravats que expressen molt clarament els horrors de la guerra i els detalls concrets de l'assalt a la ciutat." L'edició ha comptat amb el suport de l'Associació del Setge de 1811 i l'Ajuntament de Tarragona, i inclou textos del cronista oficial, el doctor Josep Maria Sabater. Activitat dels Gogistes Tarragonins Tot i que l'especialitat de l'entitat són els gojos (composicions poètiques i religioses), la seva tasca s'estén a la preservació de la cultura local mitjançant: 1. Edició de llibres: Com el recull de gojos de Santa Tecla presentat recentment. 2. Organització d'exposicions: Actes culturals durant les festes de Sant Magí i Santa Tecla. 3. Recerca històrica: Col·laboració amb músics, poetes i historiadors per mantenir viu el patrimoni tarragoní.

  • Seguretat i Policia en els Campus Universitaris - episode art
    Arxiu Sonor 2011 Entrevistes
    13'

    Seguretat i Policia en els Campus Universitaris

    Seguretat als Campus: Un Estudi Comparat L'entrevista a José Miguel Abdelcader, cap de la Guàrdia Urbana de Tarragona, se centra en la publicació del seu nou llibre basat en la seva tesi doctoral. L'obra analitza els models de seguretat en els recintes universitaris, un àmbit amb una regulació escassa a Espanya i bona part d'Europa. El Concepte del "Forum Universitari" L'eix central de la investigació és l'anomenat forum universitari, una figura jurídica amb segles d'història que atorga a les universitats un caràcter d'exclusió davant d'interferències exteriors: Origen històric: Neix el 1231 a la Universitat de París arran de conflictes de poders, consolidant-se amb una butlla papal. Autonomia radical: Històricament, figures com el maestre escuela a Salamanca podien fins i tot jutjar i empresonar membres de la comunitat acadèmica. Situació actual: A Catalunya i a la resta de l'estat, la policia pública no pot entrar en un campus sense autorització del rector, excepte en casos de delicte flagrant. Models de Seguretat i Propostes Abdelcader destaca la paradoxa entre el món anglosaxó i l'occidental europeu: Al món anglosaxó, la seguretat és responsabilitat del ciutadà i hi ha una regulació molt detallada degut a la casuística de violència (com tirotejos). A Espanya, la seguretat és responsabilitat de l'Estat, però en el campus hi ha un buit que se sol cobrir amb seguretat privada. "L'única seguretat que es practica avui dia a la universitat a Espanya és la privada, perquè no hi ha convenis de col·laboració amb la policia pública." L'autor proposa la creació de convenis de cooperació entre les administracions locals o autonòmiques i les universitats perquè la policia pugui realitzar tasques preventives de forma regulada. Balanç d'un any a la Guàrdia Urbana de Tarragona Coincidint amb el seu primer aniversari al càrrec, Abdelcader fa un balanç positiu de la seva gestió a Tarragona, destacant: La implementació d'un nou model de policia de proximitat. L'enfocament en l'especialització professional i la millora de la qualitat del servei. El repte de gestionar els recursos actuals de manera proactiva i imaginativa davant la manca d'agents o noves infraestructures.